rosa dels vents

LA ROSA DELS VENTS

PARTS DE LA ROSA DELS VENTS.Els vuit vents principals són:

Tramuntana.

Migjorn.

Ponent.

Llevant.

Gregal.

Xaloc.

Garibí.

Mestral.

LA TRAMUNTANA

LA TRAMUNTANA: Es un vent fort i fred que ve del nord. Quan bufa aquest vent el cel sol

presentar un blau puríssim.

EL MIGJORN

EL MIGJORN : És un vent que bufa del sud , que als hiverns i primaveres sol portar pluja.

EL PONENT

EL PONENT : És el vent de l’oest, sec i calorós. Sol ser perjudicial per l’agricultura, sobretot

a l’estiu.

EL LLEVANT

EL LLEVANT : A les comarques costaneres és un vent plovedor benigne i regular.

EL GREGAL

EL GREGAL : Vent del nord-est que sol bufar de febrer a maig i d’octubre a desembre. Sol

portar pluja o neu.

EL XALOC

EL XALOC : Vent del sud-est, fluix càlid i humit a l’estiu, encara que a l’hivern pot portar pluja

o neu. També s’anomena marinada.

EL GARABÍ

EL GARBÍ : Aquest vent bufa del sud-oest. És un vent irregular que bufa fort a les

darreries de l’estiu o de l’hivern. Porta tronades i alça molt la maror. També

s’anomena llebeig.

EL MESTRAL

EL MESTRAL : És un vent fort i violent que bufa del nord-oest. És el que sol originar

gelades a la taronja.

LA ROSA DELS VENTS

La rosa dels vents és un cercle que té marcats els 32 rumbs en què convencionalment es

divideix la volta de l'horitzó.En les cartes de navegació es representa per 32 rombes units

per un extrem, mentre l'altre assenyala el rumb sobre el cercle de l'horitzó.

Sobre aquest se situa la flor de lis amb què s'acostuma a representar el nord, que es

documenta des del segle XVI; la flor de lis va evolucionar de la forma de la T que s'usava

per marcar la procedència de la tramuntana De la mateixa manera, l'est se solia marcar amb l'L de llevant, o bé amb una creu que

indicava la direcció on es troba Jerusalem.És també un diagrama que representa la

intensitat del vent en els diferents sectors en què es divideix el cercle de l'horitzó.

HISTORIA

L’origen de la rosa dels vents es troba en la Cartografia portolana, així un dels elements centrals d’aquesta cartografia és la xarxa de

vents, que resulta de la intersecció dels setze (primer) o trenta dos (mes tard) rumbs sobre un

punt del mapa. Habitualment una carta portolana tenia setze d’aquestes interseccions;

cada una d’elles és una rosa dels vents implícita.

Així mateix quan les brúixoles passaren de ser un tros de caramida surant sobre un líquid, per

disposar d’un mecanisme de pern fix, a mitjans segle XIV, degueren incorporar algun element

dibuixat sobre el seu fons per facilitar el correcte posicionament de les cartes nàutiques, que com a

mínim a finals d’aquell segle ja es devia tenir unes característiques relativament similars a les

actuals..