revolució cultural de la xina

1. Biografia de Mao Zedong

2. Cronologia de la revolució

3. Com es va produir la revolució

4. Principals punts de la doctrina de

Zedong

Mao Zedong (1893-1976).

Governa la Xina (Partit Comunista) i en funda la República Popular de la Xina al 1949.

Va crear i trencar l'aliança amb la Unió Soviètica.

Més endavant va començar la Revolució Cultural.

Se li reconeix la creació d'una Xina

unificada, en pau i sense dominació

estrangera.

Però, és criticat pels episodis de gana de

1958–1961 i per la violència que va

acompanyar la Revolució Cultural.

Del 1966 al 1976.

Abans de la II Guerra Mundial, la majoria de la població xinesa vivia de l’agricultura.

S’havia proclamat la República, on s’havia fundat el Partit Comunista més fort, dirigit per Mao Zedong.

A causa del descontentament social dels comunistes, van protagonitzar la Llarga Marxa.

La nova Xina es va reorientar cap al model

soviètic.

Es crearen les comunes populars.

El disgust de les comunes va provocar el

desplaçament de Mao del poder. Però, el 1965,

Mao va llançar una campanya de denúncia

contra els nous líders (Xina capitalista).

Comença la nomenada

revolució cultural, que va

perseguir i reprimí

durament els sospitosos

contrarevolucionaris.

Va instar tot el país a

seguir les directrius

maoistes, recopilades al

Llibre vermell.

El maoisme

segueix les tesis

comunistes

anteriors al

leninisme de

Rússia .

Es basa en una revolució de base

camperola, seguint l'experiència xinesa.

La guerra té una primera fase a les àrees

rurals, que hauria de progressar fins a

una guerra convencional i l'accés al

poder.

Després del triomf de la Revolució, cal

estar pendent de reprimir els elements

burgesos que puguin ressorgir en la

societat i al mateix Partit Comunista.