reunió pares novembre'12

REUNIÓ DE PARES P3. NOVEMBRE 2012.

Qui som?

Establir nous canals de comunicació i relació entre

tots els membres de la comunitat educativa.

Establir mecanismes de millora en totes les àrees

instrumentals a totes les etapes educatives. 

OBJECTIUS DE L’ANY

PLA D’ACCIÓEstablir nous canals de comunicació i relació entre tots els

membres de la comunitat educativa.

– Delegats de curs. Reunió a principi de cada trimestre amb un parell o tres de representants de pares de cada curs escolar.

– Comunicació a través de l’agenda i la plataforma digital Clickedu.– Entrevistes amb les famílies cada trimestre.– Cantada de Nadal: representació dels pastorets– Setmana del “Flaix cultural”/Festa de la primavera: Catalunya Nord (març/febrer)– Sortida a Montserrat: 20 d’octubre.– Musical:

• Primària: la Salle Bonanova (maig). El món del circ. Comissió per fer disfresses.• ESO: Teatre Segarra (juny). Jesucrist Superstar

PLA D’ACCIÓ

Formació per a pares: Xerrada Educació Primària:

Pla Lector (d’Arturo Sanjuan, Santillana) Febrer

Xerrada ESO: Reflexions sobre l’èxit escolar (Sr. Enric Grau) Abril

PLA D’ACCIÓ

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT Preveure les necessitats pedagògiques dels grups establint desdoblaments,

atenció individualitzada, esporàdics. Realitzar i adequar els plans individuals dels alumnes que en precisin. Derivar noves situacions pedagògicament adverses al Gabinet

Psicopedagògic. Informar i assessorar tècnicament a l’equip docent del centre de les

necessitats pedagògiques dels grups de l’escola i dels casos individuals. Assessorar a les famílies dels alumnes en relació a la optimització dels

processos d’ensenyament-aprenentatge dels seus fills. Facilitar a les famílies i cos docent material pedagògic complementari per a

respondre amb coherència a les demandes educatives dels grups i alumnes del centre.

Dotar a l’escola d’un conjunt aproximat de 70h. (2 professors) a aquesta tasca (Pilar Torra, Norma Mas i professor de grup).

Eduquem per saber.Eduquem per estimar.Eduquem per conviure.

Eduquem per ésser fidels a Déui als homes.

Col·legi Singuerlín

La finalitat de l’educació infantil és contribuir al

desenvolupament emocional i afectiu, físic i motor, social i

cognitiu dels infants, proporcionant-los un clima i entorn de

confiança on se sentin acollits i amb expectatives

d’aprenentatge. 

OBJECTIUS DE L’ETAPA

OBJECTIUS DEL CURS

Descoberta d’un mateix: Créixer en l’autonomia abandonant la dependència.

Descoberta de l’entorn: Conèixer les característiques dels elements de l’entorn proper.

Intercomunicació i llenguatges: Iniciar-se en la lectura i l’escriptura.

OBJECTIUS DE LA REUNIÓ:

•Mostrar als pares què fem a l’escola. Importància de l’Estimulació

Primerenca.

•Reflexionar conjuntament sobre la importància dels hàbits.

L’ESTIMULACIÓ PRIMERENCA

“Estimular i optimitzar el desenvolupament global del nen, és a

dir, de totes les seves capacitats físiques, intel·lectuals, afectives i socials".

OBJECTIUS DE L’ESTIMULACIÓ PRIMERENCA

•Desenvolupar al màxim les capacitats del nen. Créixer en un ambient ric en estímuls .

•Despertar la curiositat per aprendre. Aconseguir desenvolupar l'autoconfiança, la capacitat intel·lectual i

l'autonomia, és el que fa possible el creixement constant de la personalitat del nen.

BASES DE L’ESTIMULACIÓ PRIMERENCA

Els programes d’estimulació primerenca del Dr. Glenn Doman, el pioner en aquestes tècniques, tenen com objectiu donar als

infants l’oportunitat de desenvolupar tan com sigui possible el potencial que tenen en el moment del naixement i facilitar tant

els enllaços neuronals, com la mielinització, com el desenvolupament correcte i més adequat del hemisferis

cerebrals. El Dr. Doman diu que tots naixem amb un potencial com el de Leonardo DaVinci.

En Glenn Doman no parla d’estimulació precoç, sinó d’estimulació primerenca, no s’enseña abans d’hora, sinó que s’aprofita un moment en el que ja és possible aquest aprenentatge.

L’estimulació ha de ser en tots els camps possibles en el que diríem intel•ligències múltiples. Tots els programes s’han de seguir des de l’afecte i el joc tenint com a objectiu el que Glenn Doman en diu excel•lències (com objectius ideals, no com a meta obligatòria i obsessiva). Les tres excel•lències que s’han de treballar són:

•L’excel•lència intel•lectual•L’excel•lència física •L’excel•lència social.

L’EXCEL·LÈNCIA INTELECTUAL

Els programes que criden més l’atenció són els d’excel•lència intel•lectual, on es treballa en el camp dels coneixements enciclopèdics, en el de la lectura, la música i en el de les matemàtiques principalment. Aquest

programes es basen en unitats d’informació (bits) que se li mostren al nen de forma repetida en intervals d’un segon.

L’EXCEL·LÈNCIA FÍSICAL’excel•lència física és important per la formació neuronal,

estimulant el gateig perquè no és convenient que un nen passi directament a caminar sense l’etapa de gateig. El gateig és important per afermar la lateralitat, les connexions entre

hemisferis al adoptar el patró creuat (avançar un braç i avançar la cama contrària). Si un nen no ha gatejat, pot fer-ho després,

sempre serà un ajut, fins hi tot en nens amb problemes greus de retard en l’aprenentatge o fins i tot, paràlisis cerebrals, pot

ajudar-los a millorar dintre de les seves possibilitats.

L’EXCEL·LÈNCIA SOCIALL’excel•lència social és la que ja tenim tots clar que s’ha d’estimular, donant regles de comportament i ajudant a la socialització tant des de

casa com des de l’escola, tractant-se d’un punt que no hem de descuidar en benefici de la resta d’objectius.

ELS HÀBITS•Què són?Els hàbits són conductes automatitzades que s’adquireixen bàsicament per mitjà de la repetició.

•Per què un treball d’hàbits?Un bon treball d’hàbits a l’escola ens assegura com a resultat una bona organització de la classe, una bona convivència dels nens i nenes, tot fent que sàpiguen allò que poden fer i allò que no poden fer, i progressar en la seva autonomia personal. Situar-los en el temps i l’espai, la qual cosa els hi pot proporcionar seguretat dins l’ambient escolar. 

CLASSIFICACIÓ DELS HÀBITS

Hàbits d’autonomia personal. Hàbits d’ordre.

Hàbits de socialització.

HÀBITS D’AUTONOMIA•Posar-se i treure’s la bata i la jaqueta.

Vestir-se i desvestir-se sol al anar al lavabo, netejar-se i estirar de la cadena.

•Mocar-se amb el mocador.

•Posar-se la mà davant de la boca en estossegar o esternudar.

•Esmorzar sense aixecar-se de la cadira.

•Recollir els seus estris.

HÀBITS D’ORDRE

•Penjar l’abric i la bata al seu lloc.

•Responsabilitzar-se del compliment d’un càrrec ( repartir material, passar llista, constatació del temps..etc)

•Endreçar les joguines i el material de l’aula. •Deixar la cadira ben

col·locada.

Tirar els papers a la paperera.

•Fer files i desplaçar-se adequadament.

Treballar en silenci.

HÀBITS DE SOCIALITZACIÓ•Respectar el torn de paraula.

Aprendre a utilitzar els formulismes (bon dia, gràcies, si us plau, etc...)

•Saber acceptar normes.

•Aprendre a compartir el material i l’espai.

Parlar sense cridar.•Saber disculpar-se i demanar perdó.

REFLEXIONS FINALS Els hàbits reforcen l'autoestima i la seguretat personal. No només cal ensenyar-

les, sinó fer nosaltres de model i acompanyar-los perquè quedin ben assolits i no suposi cap esforç utilitzar-los diàriament.

És imprescindible establir vincles de col·laboració entre l‘ escola i la família. Ha de ser un objectiu comú de cara al creixement personal i d’aprenentatge. Complicitat dels pares.

La sobreprotecció no afavoreix que el nen desenvolupi la seva autonomia.

És important observar els petits progressos de l’infant dia a dia i saber-los valorar, perquè per als nens/es és una motivació important i necessària per seguir avançant.

Moltes gràcies per la vostra atenció i col·laboració.

Col·legi Singuerlín.