publi 1399

PUBLICITATLlenguatges visuals

“Em dic Octav i porte roba d’APC. Sóc publicista: això és, contamine l’univers.Sóc el tio que vos ven porqueria. Eixe que vos fa somiar amb coses que

mai tindreu…

Cel blau eternament, ties que mai són lletges, una perfecta felicitat, retocada amb PhotoShop. Imatges llepades, músiques apegaloses.

Quan, a força d’estalviar, aconseguiu comprar el cotxe dels vostres somnis, el que vaig llançar en la meua última campanya, jo ja hauré aconseguit que estiga passat de moda.

Vos porte tres temporades d’avantatge, i sempre aconseguisc que vos sentiu frustrats. El Glamour és un país que mai s’aconseguix arribar.

Vos drogue amb novetat, i l’avantatge de la novetat és que mai ho és durant molt de temps. Sempre hi ha una nova novetat per a aconseguir que l’anterior envellisca.

En la meua professió, ningú desitja la vostra felicitat, perquè la gent feliç no consumix …A traves del nostre argot, l’hem batejat ‘ La depressió postcompra”. Necessiteu un producte urgentment , però, immediatament després d’haver-lo adquirit, necessiteu un altre.

L’hedonisme no és una forma d’humanisme, és un simple fluit de caixa: “Gaste, per tant existisc “. Per a crear necessitats, no obstant això, resulta imprescindible fomentar l’enveja , el dolor, la insaciabilitat: Estes són les nostres armes. I vosaltres sou el meu blanc …

Interromp les pel • lícules que esteu

veient en televisió per a imposar-vos més

marques … Vos pique amb els meus eslògans en les vostres revistes favorites …

Estic per tot arreu. No vos alliberareu de mi. Allà on mireu reina la meua Publicitat. Vos prohibisc que vos avorriu. Vos impedisc pensar. El terrorisme de la novetat em servix per a vendre buit…

Jo decrete l’autentic, el que és Bell, el que esta Bé. Trie els models que, a força veure-les retratades, les bategeu com a top-models; les meues jovenetes traumatitzaran qualsevol dona que tinga més de catorze anys. Idolatreu el que jo trie.

Com més jugue amb el vostre subsconscient, més m’obeïu. Si cante les excel. lències d’un iogurt en les parets de la vostra ciutat, vos garantisc que acabareu comprant-lo. Creieu que gaudiu de lliure albir, però el dia menys pensat reconeixereu el meu producte en la secció d’un Supermercat, i el comprareu, només per a provar-lo, creieu-me, conec el meu treball …

El vostre desig és el resultat d’una inversió que està xifrat en mils de milions d’euros. Sóc jo qui decidix hui el que vos agradarà demà … “