presentació xerrada climent giné

CENTRE DE RECURSOS PEDAGÒGICS VOCIII

Rubí, 15 de novembre de 2011

L’ESCOLA INCLUSIVA Reflexions i propostes

Climent Giné

Facultat de Psicologia, CC de l’Educació i de l’Esport Blanquerna

Universitat Ramon Llull

GUIÓ

1. Presentació

2. Què entenem per inclusió?

3. Què ens diu la recerca?

4. Algunes estratègies per avançar

5. El rol dels mestres d’EE – mestres de suport

6. Algunes condicions

1. Presentació

● És necessari promoure una reflexió col·lectiva sobre

la necessitat de que l’Escola / Institut esdevingui un

entorn d’aprenentatge i de progrés personal per a tots

els estudiants.

● El que ara necessitem és passar del “discurs” a “les

evidències” en relació a la inclusió.

● El discurs sobre la inclusió s’ubica més en l’esfera dels

valors que no pas en les metodologies, tècniques, etc.

És una manera de pensar i d’entendre l’educació.

1. Presentació

● Construir una escola inclusiva té més a veure amb el

desenvolupament i capacitació de les escoles que

amb la voluntat d’escolaritzar grups vulnerables.

● S’associa a l’atenció a la diversitat a l’aula.

● La inclusió és un compromís ètic; és una qüestió de

voluntat.

● És contracultural.

2. El que entenem per inclusió

a) Canvi de “mirada”: La inclusió suposa traslladar el

focus d’atenció de “l’alumne” al context:

Context cultural: societat; escola (el pensament

del professor/a)

Context institucional: centre; aula

b) La inclusió té a veure amb la identificació i progressiva

reducció de barreres a l’aprenentatge i a la

participació (Ainscow, 2005).

c) Substituir “n.e.e.” per “barreres a l’aprenentatge i a la

participació” posa de relleu l’adopció d’un model social

en la comprensió de les dificultats.

d) Els components crítics de l’escola inclusiva:

PRESÈNCIA – PARTICIPACIÓ – RESULTATS

(èxit en l’assoliment de fites)

2. El que entenem per inclusió

e) En conseqüència, suposa desenvolupar contextos i

crear oportunitats per tal que tots els alumnes puguin

aprendre:

Incrementar la participació (en particular dels

col·lectius amb major risc).

Promoure que tots els alumnes se sentin valorats.

f) La inclusió (Ainscow, 2005) és un procés que mai

acaba de millora de l’escola (inclou tota la comunitat

educativa). Una escola en moviment.

2. El que entenem per inclusió

i) La importància dels resultats (valuosos per a la

persona).

j) Educació Inclusiva resta íntimament associada a

Educació Integral dels nois i noies. Com afirma Tedesco

(2005): l’objectiu de viure junts constitueix un objectiu

d’aprenentatge i un objectiu de política educativa.

k) El llegat més transcendental de l’educació ha de ser la

capacitat de treballar i conviure junts (gent diversa). I

aquesta és una aspiració que ha de ser construïda

socialment (Tort, 2005).

2. El que entenem per inclusió

Booth, Nes y Stromstad (2003) ens ofereixen una síntesi:

• Diversitat

• Aprenentatge i participació

• Democràcia

• La globalitat de l’escola/institut

• Un procés que afecta la societat (en conjunt)

3. Què ens diu la recerca?

Sis “canvis” es revelen com a decisius:

a) Promoure (trobar) espais i temps per tal que el

professorat tingui l’oportunitat de dialogar amb els

companys/es sobre el que fan o els agradaria fer.

b) Analitzar les pràctiques a través de

l’observació/reflexió.

c) Treball cooperatiu (tutoria entre iguals)

d) Canviar el rol dels especialistes d’EE

e) Promoure la complicitat de la comunitat educativa

(professorat; pares; alumnat) i la complicitat social

(altres escoles, serveis de la comunitat).

f) “Lideratge” compartit del procés.

4. Algunes estratègies per avançar

4.1. La necessitat de promoure (a l’escola; a la comunitat)

una definició compartida del principi d’inclusió)

● S’observa arreu confusió entorn del què s’entén per

inclusió. Les diferències en el concepte, a vegades

subtils i a vegades més grolleres, poden dificultar

qualsevol intent de progrés i canvi.

● Un primer pas, sembla que hauria de ser promoure

debat entre els centres i en la zona – que impliqui tots

els agents – que permeti arribar a una definició

compartida del què entenem per inclusió.

4.2. La necessitat de revisar els principis que guien les

prioritats i les normes de l’escola, les pràctiques i les

cultures.

● Un aspecte que pot ajudar els centres a iniciar i

promoure processos de canvi té a veure amb la reflexió

entre tots els sectors de la comunitat educativa orientada

a la revisió de la normativa (política) de l’escola, de les

pràctiques i les cultures.

● L’Index for Inclusion / Guia per a l’Educació Inclusiva

proveeixen el marc idoni per revisar el desenvolupament

de les polítiques, les pràctiques i les cultures de les

escoles en relació a la inclusió.

● La importància de la cultura escolar i el seu impacte

“conformador” de les pràctiques ha estat posat en

evidència per múltiples autors.

4.2. La necessitat de revisar els principis que guien les prioritats i les normes de l’escola, les

pràctiques i les cultures.

● Hargreaves (1994) introdueix una distinció afortunada

i fèrtil entre el contingut de la cultura del professorat

(les actituds, valors, creences i hàbits que

comparteixen un determinat grip de professors i

professores) i la forma que adopta aquesta cultura

(les relacions que estableixen i que es concreten en

les maneres de col·laboració).

● Ainscow (2005) associa el desenvolupament de

pràctiques inclusives a processos d’aprenentatge

social en un lloc determinat que influencien la manera

de pensar i actuar de les persones.

4.3. A la cerca d’evidències

● En els darrers anys, el que més ha marcat la recerca i

la pràctica en l’àmbit de la inclusió ha estat la voluntat

de passar del “discurs” a “les evidències”.

● Els centres despleguen moltes maneres d’avançar cap

a una escola més inclusiva.

● És necessari comprometre’s en buscar evidències de

canvis en les nostres escoles que reflecteixin el progrés

cap a la inclusió. Es tracta d’evidències pel que fa a:

a) Presència

b) Participació

c) Resultats

● Aquestes evidències s’han de trobar en el professorat,

alumnat i famílies.

5. El rol dels mestres d’educació especial - mestres

de suport (Hoover i Patton, 2008)

Rol Competències

1. Fonamentar les decisions en

dades

• Avaluació funcional

• Avaluació en base al currículum

• Estratègies de “monitoratge”

2. Intervenció basada en

l’evidència

• Coneixement dels aspectes

centrals del currículum

• Recerca-acció

• Estratègies instruccionals

eficaces

3. Proveir suports en l’àmbit social,

emocional i del comportament

• Gestió de l’aula

• Gestió dels problemes de

conducta

• Donar suport social i emocional

5. El rol dels mestres d’educació especial - mestres de suport (Hoover i Patton, 2008)

Rol Competències

4. Ensenyament diversificat • Adaptació i modificació del

currículum

• Estratègies diferenciades

• Sensibilitat a les diferències

culturals

5. Col·laborar amb els mestres • Habilitats per a la comunicació

• Habilitats d’acompanyament

(“coaching”)

• Lideratge

• Treball amb els pares

• Relació amb la comunitat

6. Algunes condicions

a) Capacitació del centre

b) Lideratge (distribuït)

c) Reflexió i treball en equip (a diferents nivells de

l’organització)

d) Actitud ètica.

• L’ètica comença amb la insatisfacció del què es fa i la

voluntat de millora (V. Camps)

• “Tenir cura” com a actitud ètica

• Compromís (inclou la pròpia formació). Valors

6. Algunes condicions

e) Visió positiva; confiança en les possibilitats de canvi i

de progrés dels estudiants i les institucions.

f) La importància de la comunitat.

g) La formació continuada i el desenvolupament del

professorat.

CENTRE DE RECURSOS PEDAGÒGICS VOCIII

Rubí, 15 de novembre de 2011

L’ESCOLA INCLUSIVA Reflexions i propostes

Climent Giné

Facultat de Psicologia, CC de l’Educació i de l’Esport Blanquerna

Universitat Ramon Llull