prehistòria i h. antiga

Prehistòria i història antiga

1r ESO

Civilització romana

• Roma va ser fundada en 753 a.c., però amb l´arribada dels etruscos (s.VII a.c.) es va construir un autentic nucli urbà.

Monarquía(753-509 a.c.).

• La familia es va convertir en la cel·lula bàsica d´organització social.Els patricis i plebeus formen pols contraris en la jerarquia.

Patricis i plebeus

Paleolític. Els homínids.

• Els homínids són éssers que van precedir a l´home actual.

• Les restes més antigues s´han trobat a l´Àfrica.

• Caminen dreçats i el cervell anà evolucionant amb el temps.

• Homo erectus fou el 1r en abandonar Àfrica.

• Els ximpanzés, goril·les i l´home actual tenen un avantpassat comú (Darwin).

Hominidos

Restes d´homínids

Evolució humana.

Evolución

Com viuen?.

• Vida nòmada• Viuen de la recol·leció

i la caça.• Aparició de pintures

rupestres i figuretes humanes(venus).

• Vida en cavernes, campaments i cabanyes.

Lllocs on habiten

Representacions paleolític

Art prehistòric

Instruments per a caçar

Altres

El Neolític

• Agricultura s´esten per vía marítima(Mediterrani) i per vía fluvial(Centreeuropa).

neolític

• Conservació d´excedents.• Poblats fixos.

Neolític

• Els excedents produeixen una divisió i multiplicació de activitats i una preocupació per protegir els aliments.

Sistemes defensius

• Sorgeixen sistemes defensius als poblats, muralles i fossats.

Grups socials al neolític

Imatges del neolític

Grecia

• Un poble que habità la P.Balcànica, Asia Menor i les illes de la Mar Egea.

• Era un regió muntanyosa de poques planes, costes retallades i clima mediterrani.

Qui eren els gregs?.

• No formen un unic Estat, eren una comunitat unida per la llengua i la cultura.

Democràcia d´Atenes

• Els grecs s´organitzen en ciutats-estat anomenades Polis, destacant Atenes i Esparta.

Cronologia

• 2686 a.c. Final del neolític. Pobles agricultors de parla grega arriben a la península Balcànica.

• 1900 a.c. Civilització aqueu-micènica amb escriptura primitiva, ciutats-estat i cabdills guerrers. Edat del bronze grega.

• 1200 a.c. Invasions dòriques. Edat del Ferro grega. Edat fosca. Poemes homèrics.

Cronologia

• 800 a.c. Període arcaic. Primeres Olimpíades(776 a.c.), alfabet grec, expedicions marítimes i apareix l´arquitectura i escultura.

• 500 a.c. Període clàssic. Desenvolupament de la cultura grega. Art grec. Esplendor de les ciutats:Atenes i Esparta.

• 300 a.c. Període hel·lenístic amb Alexandre el Gran, rei de Macedònia, conquista Grècia.

Llargs viatges del grecs

• Colonitzen el Mediterrani i la mar Negra fundant colonies comercials.

• Busquen terres, mercats o primeres materies.

• Difonen la seua llengua, costums i cultura.

Art i cultura

• Art de proporcions perfectes inventant la perspectiva.

Grècia

Grècia

Hem heretat dels gregs…

Grècia

Colonia griega

Civilització Romana

• Roma va ser fundada en 753 a.c. però va ser amb l´arribada dels etruscos (s.VII a.c.) quan s´arriba a constituir un autentic nucli urbà.

Monarquia ( 753-509 a.c.)

• La familia es va convertir en la cel·lula bàsica d´organització social. Les patricis i plebeus formen pols contraris en la jerarquia.

Monarquia

El rei

• El rei era la màxima autoritat religiosa, legislativa i militar.

Periode Republicà ( 509-27 a.c.).

• Va permitir als plebeus un reconeixement jurídic ( les 12 taules) i el accés a les magistratures.

Institucions republicanes

• Les més representatives són el Senat i les magistratures així com les comicis centuriats.

• Dins de les magistratures encontrem: cònsuls, dictadors, pretors, censors, edils, qüestors i els tribuns de la plebe.

Magistrats

Senat i comicis centuriats.

Extensió de la República

• Consolidades les institucions de la República, Roma es va embarcar en la conquesta de tota Italia establint un cos jurídic comú: el dret romà.

L´expansió romana

• L´expansió romana va començar per la conquesta de tota la P.Itàlica. Entre estes ocupacions es important l´invasió de Tarento i les demes ciutats gregues del sur d´Italia ja que van permitir l´apertura del comerç marítim i la posibilitat d´expansió cap al Mediterrani.

• La victòria de Roma sobre Cartago (guerres puniques) va extendre la seua hegemonia en el Mediterrani occidental i va convertir la P.Ibèrica en provincia romana (Hispania).

Roma s.IV a.c.

Roma 1ª Guerra Púnica

Roma 2ª Guerra Púnica

Aníbal i Asdrúbal

Final de la República

República s. I

Romanización

• La romanització en respetar en gran mesura les formes de govern de les ciutats conquerides.

• El sistema provincial va asignar el govern de cada provincia a un antic cònsul o pretor de Roma, derivant en un mecanisme abusiu convertint-se les provincies en le motor tributari del Imperi.

Provincias

La crisis republicana

• Julio César va derrocar la república que era incapaç d´administrar les amplis territoris conquerits i de solventar la crisi social protagonitzada per plebeus, cavallers i esclaus.

• El seu fill Octavi inagura l´època imperial.

Crisis plebeya

Cavallers i esclaus

Asesinato Julio César

L´època imperial

• L´època imperial va ser inagurada per Octavi C.Augusto. Baix el seu mandat i fins la mort de Marco Aurelio es va produir un periode de pau i d´explendor cultural i econòmic.

Pax romana

Imperio romano

La crisi del segle III

• El desorden financer, l´inflacció, l´increment de les impostos i la pressió del pobles barbars en les fronteres del Rhin i el Danuvi van produir el declivi romà.

• En 476, les barbars trenquen l´imperi d´occident, mentre que el d´orient dona origen a Bizanci, el nou protagonista del panorama mediterrani.

Fi de l´imperi romà

Crisis imperi romà

Crisis política i militar

Crisis econòmica

Ultims emperadors

Mapa fi imperi romà

Fi del imperi