pràctiques restauratives i disciplina

Adaptació i traducció del capítol 2 del “Manual de PrácticasRestaurativas” de’n Costello i altres, realitzada per Gaël Thyus(agost 2012).

El paper de les persones encarregades de la disciplina als centres educatius és complex. Davant un conflicte, ha de ser capaç de donar una resposta equilibrada i justa a les necessitats i demandes dels docents, dels alumnes i de

les famílies .

Sancions?

Justícia?

Segones oportunitats?

Responsabilitat compartida?

Etiquetatge?

Reparació dels danys?

En general, pensem en la distribució de respostespossibles davant el mal comportament en unespectre molt limitat:

Per una banda tenim les respostes de caire punitiu,més estrictes i dures

Per una altra , les respostes de suport o fins i tot denegligència etiquetades com permissives

Aquesta percepció limita les nostres possibilitats d’acció i ens obliga amb freqüència a prendre decisions simplistes.

Castigar o no castigar, aquesta és la qüestió.

PUNITIU PERMISSIU

Càstigs i Sancions

La creença que els càstigs isancions ajuden a modificarels comportaments nodesitjats és la base de lamajoria de polítiques dedisciplina escolar a tot elmón.

Si fos realment així, la feina dels responsableseducatius seria bastant senzilla però la realitat és bendiferent.

No existeix cap evidència real d’aquesta creença.

L’aplicació de càstigs isancions té un efectesuperficial: no creaempatia ni fomenta lainternalització decompromisos reals decanvi.

Amb el càstig, l’alumne és passiu,

no assumeix responsabilitats,

desenvolupa ressentiment i es sent víctima de l’autoritat.

Les sancions repetitives provoquen l’estigmatització de l’alumne, l’etiqueten de

“dolent” i reforcen que continuï actuant d’acord amb aquest rol aprés.

Això vol dir que el mal comportament

no ha de tenir cap conseqüència?

Evidentment,

NO!!!

Càstig # Conseqüència

El càstig és allò que s’imposaamb la intenció de provocardolor o malestar per una ofensacontra alguna autoritat:

• L’alumne és passiu• L’alumne no reflexiona ni esresponsabilitza directament delsseus actes•El canvi és superficial

Una conseqüència es defineixcom el resultat o efecte naturald’una acció:

• L’alumne és actiu• L’alumne té la possibilitat dereflexionar i internalitzarconductes positives• El canvi és profund i no depènde la supervisió externa

Segons na Jane Nelson (Positive Discipline, 1996)

Algunes consideracions:• No existeix una “llista de conseqüències restauratives”: Una conseqüència restaurativa en algunes situacions podria ser punitiva o permissiva en altres...

• És la naturalesa del procés i no el resultat la que determina si la resolució d’un conflicte és restaurativa o no.

• La resolució restaurativa dels conflictes només és possible en entorns proactius que s’esforcen en construir bones relacions i reforcen el sentiment de pertinença a la comunitat.

Recordeu l’espectre punitiu - permissiu?

PUNITIU PERMISSIU

A les pràctiques restauratives anem més enllà d’aquest espectre i ens fixem en la interacció entre dos eixos :

• “CONTROL” o establiment de límits

• “SUPORT” o motivació per al canvi

Finestra de Disciplina Social

A / CONTRAPunitiu

autoritatiuimpositiu

AMBrestauratiu

NO

negligentdestructiu

PER A

permissiusobreprotector

BAIX SUPORT ALT

CONTROL

Així resulten 4 combinacions

de possibles respostes davant un mateix fet:

CONTRA o punitiu: alt nivell de control amb baix

nivell de suport

• Sancions, Càstigs...

• Culpabilització, estigmatizació• Passivitat, nul·la implicació personal• Ressentiment

Ja hem comentat la seva eficàcia real i efectes nocius...

PER A o permissiu: baix nivell de control amb alt

nivell de suport

• Inexistència de conseqüències...

• Passivitat, nul·la implicació personal• Evitació de les responsabilitats• Sobreprotecció

Crida l’atenció que tant l’opció punitiva com la permissiva, tan contràries, provoquin en l’alumne la mateixa reacció de passivitat i manca de compromís...

NO o negligent: baix nivell de control amb baix

nivell de suport.

• Negar la realitat...• No fer res, no implicar-se• Renúncia a l’autoritat• Irresponsabilitat, incompetència

AMB o restauratiu: alt nivell de control amb alt nivell de suport.

• Normes de convivència i límits clars i funcionals, no

acceptació de les conductes inadequades• Comprensió de l’impacte dels propis actes en els altres• Reparació dels danys ocasionats. Atenció a les necessitats de les víctimes i altres persones afectades• Participació activa de tots en el canvi d’actitud i de comportament• Convertir el conflicte en una oportunitat real d’aprenentatge• Restauració de la convivència positiva

“És necessari separar l’acte del que comet l’acte”

John Braithwaite, criminòleg.

És fonamental que els alumnes percebin que rebutgem la conducta però no la persona.

Els nostres joves són,

generalment, bones persones

que prenen males

decisions...

...però el canvi és possible si n’assumeixen

la responsabilitat

Les investigacions realitzades a Nova Zelanda, EstatsUnits i Gran Bretanya afirmen que les pràctiquesrestauratives frenen el comportament negatiu de maneramolt més efectiva que les sancions i els càstigs:

• Redueixen considerablement la probabilitat dereincidència.• Faciliten la restauració de relacions entre les personesimplicades.• Ajuden a instaurar un sentiment de pertinença a lacomunitat.• Afavoreixen la reparació dels danys i a la víctima.• Augmenten la implicació personal en la resolució delconflicte i els nivells de satisfacció general dels afectats.

Les persones responen generalment de la mateixa manera en que són tractats:

Si són etiquetats de “dolents” probablement assumiran aquest rol perpetuant la mala conducta,

independentment de les sancions imposades.

Si se’ls tracta com a bones persones que tenen el poder de canviar la seva conducta i de reparar els danys ocasionats és més probable que ho intentin

realment.

Les normes escolars existeixen per assegurar un ambient d’aprenentatge funcional i segur per a tots.

Així, més enllà de la resposta burocràtica al conflicte, ens hauríem de centrar en donar resposta

a les necessitats reals de les persones:

• Reparar els danys ocasionats

• Restaurar el sentiment de pau i seguretat a la comunitat

A les pràctiques restauratives partim de la premissa que els joves generalment no s’adonen de les

conseqüències dels seus actes.

Fins i tot els que semblen intencionadament dolents, rarament entenen la vertadera naturalesa i

dimensió dels danys ocasionats

Part de la nostra feina com educadors és facilitar que entenguin les conseqüències del seu

comportament.

Preguntes Restauratives

Per qüestionar un mal comportament:

• Què va passar?

• En quina cosa pensaves en aquell moment?• Què has pensat des de llavors ençà?• A qui afectà allò que feres? De quina manera?• Què penses que pots fer a partir d’ara per arreglar les coses?

Per ajudar als afectats pel malcomportament:

• Què va passar?

• En quina cosa pensaves en aquellmoment?• Com t’ha afectat a tu i a altrespersones?• Què has pensat des de llavorsençà?• Quina cosa ha estat més difícil pera tu?• Què necessites que passi a partird’ara?

Per què no demanem per què?Demanar “per què ho has fet?” no ajuda ni és rellevant per alprocés . Els menors generalment no saben realment perquèhan actuat de forma incorrecta. Molt possiblement ho varenfer impulsivament, sense pensar...

Demanar “per què” sovint provoca que el menor es posi a ladefensiva i cerqui justificacions o racionalitzacions queajudaran molt poc a la resolució del conflicte.

És molt més efectiu fomentar la reflexió sobre l’impacte delspropis actes sobre els altres i sobre com reparar els danyscausats.

Sovint es pensa que demanar disculpes és suficient per reparar els danys i restaurar la pau però...

... les disculpes són una eina complicada ja que no sempre es formulen de forma espontània o amb

sinceritat,

o bé no van acompanyades d’un canvi real d’actitud.

I què passa amb les disculpes?

Les persones afectades per un conflicte o mal comportament tenen necessitats específiques com

poden ser:

• Una oportunitat per expressar-se• Reconeixement per part dels altres

• Reconeixement de la injustícia comesa amb ells• Sentir que l’ofensor assumeix la seva responsabilitat• Reparació moral o material dels danys ocasionats

• Garantia de seguretat

Per altra banda, les persones ofensores també tenen necessitats que convé tenir en compte per tal d’assegurar l’èxit del procés:

• La possibilitat d’entendre l’impacte de les seves accions i així minimitzar les possibilitats de reincidència.

• Assumir públicament la seva responsabilitat.• Una oportunitat per oferir solucions que reparin el dany causat.• Reconeixement per part dels altres de que es jutgen els fets i no

a la persona.• Col·laborar activament en la restauració de les relacions de

convivència.

Tot conflicte i mal comportament representa una oportunitat d’aprenentatge.

Si es permet als alumnes tenir una major comprensió de l’impacte del seu comportament en

altres persones és més probable que la seva conducta futura canviï de forma positiva.

La participació activa dels alumnes en el seu canvi exigeix temps i esforços però a la

llarga s’obtenen millors resultats.