pràctica scada_citect
Post on 26-Nov-2015
38 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
-
________________________________________
PRCTICA 3
SUPERVISI AMB CITECT
________________________________________
OBJECTIUS
Lobjectiu daquesta prctica s saber crear i utilitzar un scada per fer la supervisi del
procs que sha automatitzat prviament. Des de cada lloc de treball es podr seguir el
procs de fabricaci de peces que hi ha en el laboratori grcies a que els autmats i els PCs
estan connectats a travs de la xarxa dethernet.
1. SCADA Un SCADA (Supervisory Control And Data Acquisition, o Control de Supervisi i Adquisici
de Dades), s un conjunt daplicacions que permeten monitoritzar, supervisar, gestionar,
controlar i interactuar amb un PLC i lautomatisme que controla.
Generalment una aplicaci SCADA est composta per una interfcie HMI i un mtode de
comunicaci ja sigui interna o externa al sistema SCADA. La interfcie HMI (Human-Machine
Interface) permet crear pantalles i grfics que permeten identificar fcilment els elements de
lautomatitzaci a supervisar duna forma amigable. El mtode de comunicaci s
lencarregat dassignar i interrelacionar les variables usades a lSCADA i les variables de
lautmat que controla el procs.
LSCADA que sutilitza en aquest projecte s el Vijeo Citect v7.20 de la casa Schneider
Electrics. En iniciar lSCADA Vijeo Citect sexecuten tres aplicacions: lExplorador, per la
configuraci general del projecte; lEditor de Projecte, per la entrada de dades i lEditor de
Grfics, per construir les interfcies grfiques.
Albert Figueras. Supervisi amb Scada Citect. 1
-
1.1. CREACI DUN PROJECTE CITECT I CONFIGURACI INICIAL Primerament shan de configurar diferents parmetres que permeten la comunicaci amb
lautmat a travs del driver PSDIRECT.
Aquesta versi del Vijeo Citect treballa amb clsters, que es podria definir com a un conjunt
de processos relacionats amb un element a supervisar, per exemple, un autmat. Al treballar
aix, Vijeo Citect permet treballar en un sol projecte amb diversos clsters cada un dels quals
podria representar un autmat en una xarxa de varis autmats.
Aix, en lExplorador Citect es crea un nou projecte i en el quadre de dileg de nou projecte
que apareix, sassigna un nom al projecte, una petita descripci i la localitzaci on es crear
la carpeta amb el nom del projecte i que contindr tots els arxius creats necessaris per poder
fer funcionar lSCADA que es va desenvolupant.
Per cada projecte Citect, shan de definir, abans de tot, alguns parmetres interns per poder
gestionar-lo: el clster (o clsters), el servidor de xarxa (que s la computadora on correr
lSCADA), les alarmes, els informes i les grfiques de tendncia.
A la carpeta Comunicaciones del projecte (figura n 1) hi han els icones dels parmetres
que shan de configurar. El primer s el clster o grup al que sassociar les variables,
pantalles i codis que posteriorment es crearan; aix que es clica a Grupos on es posa
Cluster1 com a nom.
Figura 1. Carpeta Comunicaci de l'Explorador de Projectes
Figura 2. Configuraci Cluster.
Albert Figueras. Supervisi amb Scada Citect. 2
-
Figura 4. Configuraci Servidors d'Alarmes, Informes i Tendncies
Figura 5. Configuraci Servidor E/S
Seguidament, a Direcciones de Red (figura 3), sespecifica la direcci del pc que treballar
com a servidor on funcionar lSCADA, per exemple lordinador del procs de mecanitzat
que t ladrea IP 84.88.129.105. A aquesta direcci se li associa Servidor com a nom.
Es defineixen els servidors dalarmes, informes
(Reportes) i tendncies (figura n 4). Aquests
servidors seran els encarregats de guardar les
dades que es puguin generar de cada apartat:
les alarmes que es puguin activar durant el
monitoreig de lSCADA ja siguin generades per senyals de lautmat com per les que es
puguin programar internament a lSCADA, els informes que recolliran i resumiran les dades
especificades i les tendncies, s a dir el seguiment del valor dalgunes variables al llarg del
temps.
Aquests servidors tenen tres camps a
configurar: el nom del grup o clster al qu
pertanyen (Clster1), el nom del servidor
(Alarmes, Informes i Tendncies; aix
sidentificaran amb claredat), el nom del
servidor de xarxa a on funcionaran (Servidor) i
el mode de funcionament (Primary).
Els tres passos que configuraran la comunicaci amb el driver PSDIRECT i per
tant amb lautmat sn: el servidor dentrades i
sortides, el port de comunicaci i el dispositiu
dentrades i sortides. Com en els altres casos,
el servidor dE/S (figura n 5) englobar les
diferents dades que configuraran la
comunicaci. Els tres camps a cumplimentar
sn el nom del grup a qu pertany (Clster1),
el nom de servidor E/S (IOServer1) i la
direcci de xarxa del servidor de treball, s a
dir, el PC des don funciona lSCADA
(Servidor).
Figura 3. Configuraci Direcci Servidor
Albert Figueras. Supervisi amb Scada Citect. 3
-
Pel port a travs del qual sha de comunicar
lSCADA, en el cas que es treballi amb el
driver PSDIRECT, noms cal especificar
PS_PORT com a nom del port i 0 com a
nmero de port (figura n 6). La resta de
camps shan de deixar en blanc.
Finalment, el dispositiu
dentrades i sortides, que s qui
realment establir comunicaci
entre lSCADA i el driver
PSDIRECT (figura n 7).
El nom del dispositiu dE/S ha de coincidir amb el nom posat al camp Device Name en el
driver PSDIRECT (en aquest cas S7PLC). De nmero de dispositiu es posa 1. La direcci a
la que ha de treballar el dispositiu, al treballar amb PSDIRECT, sespecifica com a
S7;ETHERNET, aix entn que la comunicaci sestablir a travs dethernet. En el cas
que fos connexi directe amb el PLC a travs del port srie, shauria despecificar com a
S7;MPI. I com a nom del port, es selecciona el port que sha configurat en el pas anterior.
Vijeo Citect permet treballar amb diferents nivells de seguretat, els usuaris assignats els
quals podran accedir a aquelles parts de lSCADA en funcionament a les qu els ho
permetin els seus privilegis. Aquests nivells de seguretat poden ser establerts localment per
lSCADA o lligats a grups o usuaris del sistema Windows amb qu es treballi. Per defecte
sha de definir un administrador de seguretat amb plens privilegis i accessos. Per configurar-
lo localment, a travs de lEditor de Projectes, es clica a Sistema i Roles, que sn els que
marcaran els diferents nivells de seguretat, i en el quadre de dileg que apareix, es colloca
Administrador com a Nom de Rol, el Nom de Grup de Windows es deixa en blanc (si es vol
vincular a un usuari de Windows, sespecifica aqu), com a Privilegis globals sanota 1..8,
que voldr dir que aquest rol ha sigut configurat amb els mxim privilegis de seguretat.
Figura 6. Configuraci del Port de comunicaci.
Figura 7. Configuraci Dispositiu E/S
Albert Figueras. Supervisi amb Scada Citect. 4
-
Amb aquestes configuracions ja es t el projecte preparat per establir comunicaci i tenir els
diferents servidors de dades necessaris a punt per gestionar-les i funcionar correctament.
1.2. NOVES MARQUES I TAGS Abans de comenar a generar els grfics caldria comentar que, degut a qu lSCADA no
permet actuar directament sobre les sortides Q de lautmat, al programa realitzat amb
lSTEP 7 Micro/Win se li han de crear una nova srie de marques internes M situades a les
sortides de forma que lSCADA actu sobre elles i aquestes activin la sortida corresponent.
Aquestes noves marques internes tenen com a nom el mateix nom que la sortida a la qu
corresponen amb una S al davant. Per exemple com a la taula n 1.
SBaixa_Taladre M8.0 SAnar_Pina_Cinta M9.3 STaladrar M8.1 SAnar_Pina_Plat M9.4 SPujar_Taladre M8.2 SObrir_Tanca M9.5 SHPeaBona M8.3 STancar_Tanca M9.6 SHPeaDolenta M8.4 SMarxa M9.7 SM2_Xuclador_a_Esq M8.5 SBaixaComprovant M10.0 SBaixaXuclador M8.6 SGirPlat M10.1 SActiva_Xuclat M8.7 SBaixaPina M10.2 SPujaXuclador M9.0 STancaPina M10.3 SM2_Xuclador_a_Dreta M9.1 SCinta1 M10.4 SPara_Xuclat M9.2 SCinta2 M10.5
Taula 1. Noves marques M per l'SCADA
Quan es cren les pantalles
grfiques, shaur de vincular
els diferents smbols i botons a
les entrades i sortides de
lautmat. Aix es realitza a
travs dels anomenats tags,
que no sn res ms que les
etiquetes o variables que utilitza
lSCADA. Els tags de lSCADA
que sutilitzen en aquest projecte sn de dos tipus: els tags de variables i els tags de
tendncia. Els tags de variables sn els que es vinculen a les I/O de lautmat, i tal com
mostra la figura n 8 se li dna un nom representatiu, se lassigna al Clster al qu pertany,
el dispositiu dentrades i sortides a travs del qual es comunicar amb lautmat per saber
lestat o valor de la variable, la direcci de la variable que es vol llegir i el tipus de dada de la
Figura 8. Exemple de Tag de Variable.
Albert Figueras. Supervisi amb Scada Citect. 5
-
variable. En aquest cas la figura n 8 mostra la variable XucladorPosCinta, s a dir el sensor
que detecta quan el bra xuclador es troba situat a sobre la cinta transportadora i que
correspon a la entrada I3.3. Al ser una entrada (igualment si fos una sortida) el tipus de dada
s digital, es tracta dun bit. Suposant que fssim servir dos comptadors C0 i C1 per
acumular peces bones i dolentes, el tipus de dades que sels assigna s INT, ja que sn
nmeros enters (integers). Aix que shan dentrar les entrades i sortides de lautmat, i les
marques internes M.
Un tag de tendncia serveix per estudiar el valor duna variable al llarg del temps, ja sigui a
intervals regulars de temps o quan succeeixi un event. Normalment un tag de tendncia
guardar les dades generades al disc dur pel seu posterior anlisis i pot anar associat a una
grfica per visualitzar les variacions daquesta variable.
La figura n 9 mostra la configuraci
de la variable de tendncia associada
al comptador de peces bones. Se li
dna el nom de TendPecesBones, per
identificar ms fcilment quan es
treballi amb aquesta variable i
sassocia al Clser1 que s el clster
amb el qual treballa lSCADA. Al camp dexpressi sha dindicar la variable o expressi de la
qual es vol tenir la tendncia, si noms s una variable (com s aquest cas) noms cal
collocar la variable (Contador2); en el cas que fos una expressi (per exemple la diferncia
entre peces bones i dolentes o el percentatge de peces bones o dolentes detectades)
sescriuria lexpressi.
Els tags de tendncia poden ser de tres tipus: devent, peridics o event peridic. En el cas
dels comptadors, es selecciona el tipus event ja que es vol que adquireixi el valor cada cop
que canvia.
Figura 9. Exemple de Tag de Tendncia.
Albert Figueras. Supervisi amb Scada Citect. 6
-
1.3. CREACI DE PANTALLES GRFIQUES I ELEMENTS UTILITZATS
Es dissenyaran quatre pantalles a travs de leditor grfic: una pantalla que contindr la
simulaci grfica de la maqueta durant el funcionament automtic normal de tot el procs;
una segona pantalla per actuar o supervisar tots els elements de la maqueta un a un, a
mode de comprovaci manual; una pantalla per la gesti dalarmes que es puguin generar
durant el procs i una ltima pantalla que mostrar les grfiques que la simulaci pugui
generar.
En el men Archivo es selecciona Nuevo, apareixent
una finestra emergent on es selecciona que es vol
crear una pgina nova (figura n 10). Una plantilla
serviria per crear un estil de pgina propi per utilitzar-
lo en diferents pgines. Un smbol s una
representaci grfica de qualsevol element que pot
representar des de motors a, vlvules, cilindres,
fletxes, icones de sistema, plc
Apareix un nou quadre de dileg
(figura n 11) on es seleccionar la
plantilla Normal de lestil
tab_style_1. Sutilitzar aquest
mateix estil en les quatre pantalles
a crear, aix shomogenetza els
colors, fons. Al guardar aquesta
nova pgina es selecciona que la
guardi en el nostre projecte.
Un cop a la pantalla, a travs del men deines (figura n 12) sinseriran els diferents
botons i smbols que conformaran la simulaci de la maqueta. Aquest men deines
consta de varis icones (desquerra a dreta i de dalt a baix): dibuix a m alada, lnea
recta, rectangle, ellipse, tub, text, nmero, bot, grup de smbols, tendncia, objecte
Cicode, Enganxar Smbol, Enganxar Geni, ActiveX, Analista de Processos, Control
dIntercanvi de la base de dades, Pelco Camera Viewer Control i Porta de Xarxa
Vijeo.
Figura 11. Tria del tipus de pantalla.
Figura 10. Elecci nou element Editor Grfic.
Figura 12. Men d'Eines
Albert Figueras. Supervisi amb Scada Citect. 7
-
Daquestes eines shan dutilitzar: text per retolar indicadors, els cartells numrics per indicar
valors, els grups de smbols que permet crear animacions seleccionant varis smbols de la
biblioteca, enganxar smbol per elements grfics sense animaci i analista de processos que
crea grfiques al llarg del temps de les variables de tendncia que se li assigni.
A travs de la biblioteca de smbols de lSCADA es poden collocar cintes transportadores.
En ser noms smbols aquestes cintes sn esttiques, es simular el transport de la pea
des del bra pina al xuclador a travs del moviment dun element que representaria
aquesta pea.
Amb leina de Grups de Smbols es
colloquen varis leds que simularan
diferents sensors de la maqueta. A
les propietats del led (figura n 13) es
selecciona que lanimaci ser
activat/desactivat, els colors del led
quan est actiu i quan est
desactivat, i que el smbol sactivar,
en aquest cas quan el sensor
corresponent doni senyal. Aix, a la
pantalla de simulaci de la maqueta o la comprovaci, aquest led canviar de color cada
cop que lSCADA llegeixi que el sensor de Broca Avall dna senyal.
Sha de tenir en compte que alguns sensors sn normalment tancats, aix que quan detecten
pea passen a no donar senyal, com ara els sensors de barrera repartits per les cintes, aix
que al associar el tag daquests sensors a lactivaci del smbol de led corresponent,
lactivaci sefectuar quan el tag del sensor sigui 0, no 1.
Per facilitar la identificaci dels sensors shan de collocar textos amb el nom del sensor a
qu correspon. Per exemple un sensor
com mostra la figura n 14, quan el
sensor de est actiu, el text mostrar la
cadena Tanca Tancada, i quan el
sensor de no dna senyal, per tant la
tanca est oberta, el text a mostrar
ser Tanca Oberta.
Figura 13. Associaci d'un led amb el sensor.
Figura 14. Configuraci d'un multitext.
Albert Figueras. Supervisi amb Scada Citect. 8
-
Figura 16. Propietats d'un bot.
Un altre exemple seria utilitzar dades
analgiques, com per exemple
comptar peces bones i dolentes,
utilitzant dues etiquetes numriques.
En les propietats daquests dos
registres numrics el camp
dexpressi numrica sha associat a
les variables analgiques Contador 1 i
Contador 2, aix mostraran els valors
de peces bones i peces dolentes.
Un altre element utilitzat sn els
botons, per exemple per comprovar en
mode manual si un actuador funciona.
En les propietats dels botons (figura n
16), a la pestanya dentrada es pot
seleccionar que el bot actu en tres
situacions, Arriba, quan el bot es
deixa de prmer, Abajo, quan es prem
i Repetir, que lordre sexecuti
contnuament. Per simular un polsador
de marxa des de lSCADA, en el
quadre de text de Abajo comando es colloca SMarxa=1, per si es deixa aix, al clicar el
bot i deixar anar, el bit de SMarxa sempre quedaria actiu a 1 (llavors seria un interruptor),
aix que tamb es selecciona lacci de Arriba, on es colloca la sentncia SMarxa=0.
Figura 15. Numrics
Albert Figueras. Supervisi amb Scada Citect. 9
-
Daquesta forma quan es prem el
bot sactiva la marca
corresponent, per quan es deixa
danar, el bit torna a quedar a 0.
Per poder simular la pujada o
baixada dun bra xuclador, es
poden crear dos smbols un per
lestat de la ventosa amunt i un per
lestat de la ventosa avall.
Collocats un sobre laltre, es juga
amb la visibilitat de cada smbol. A
les propietats de cada smbol (figura
n 17), a la pestanya Visibilidad de lapartat Aspecto, en el requadre Oculto Cuando,
sespecifica, per exemple pel smbol de la ventosa avall, estigui ocult quan el tag que
correspon a la sortida que fa baixar el xuclador sigui 0, mentre que el smbol de la ventosa
amunt estigui ocult quan aquesta variable sigui 1.
Per crear una animaci de
moviment, es poden crear varis
smbols grfics que representin
diferents posicions del moviment
a simular. A travs de vries
marques internes (Posici1,
Posici2, Posici3 ...) que el
programa del PLC vagi activant a
mesura que es produeixi el
moviment a cada posici, aniran associades a cada representaci, de forma que quan la
maqueta real assoleix aquesta posici es mostri la representaci grfica corresponent a
lSCADA. Igualment per facilitar la visualitzaci es poden afegir fletxes que representin
quatre smbols creant la illusi de moviment. Aix es pot aconseguir inserint un grup de
smbols a sobre el panell, (figura n 18) que representen una posici de la fletxa giratoria al
llarg de lanimaci. Aquesta animaci sactivar quan un tag sigui 1.
Figura 17. Simulaci pujar i baixar ventosa.
Figura 18. Creaci d'una animaci d'un grup de smbols
Albert Figueras. Supervisi amb Scada Citect. 10
-
Figura 19. Editor Cicode
1.4. EDITOR CICODE, FUNCIONS I EVENTS
El codi Cicode, s un llenguatge de programaci propi del Vijeo Citect, molt semblant al C o
al Basic. Permet crear funcions que donen ms prestacions i funcionalitats com per exemple
mostrar historials, cridar aplicacions externes, mostrar missatges a la pantalla,...
Leditor Cicode (figura n 19)
present al Vijeo Citect, ajuda a
lhora descriure i editar
funcions en codi Cicode, ja
que com altres IDEs o entorns
de desenvolupament integrat
per programaci, resalta les
instruccions prpies en
diferents colors per facilitar-ne
la identificaci i subsanar-ne
qualsevol error de programaci
que es pugui generar a lhora
de crear les diferents funcions.
Es pot utilitzar leditor Cicode
per crear un seguit de funcions que creen unes animacions que daltra forma serien molt
ms complicades de crear. Sobretot pensades per crear animacions de moviments lineals
delements, ja que no es pot associar aquest tipus de moviment a un element amb una
variable tipus digital com les que tracta lSCADA que sest desenvolupant.
Aix, es poden fer funcions que moguin les peces per sobre de les cintes, pel moviment
horitzontal del bra xuclador, per baixar la broca , etc.
Lestructura de tota funci sempre s la instrucci FUNCTION, el nom de la funci (amb
possibles parmetres que pugui passar o rebre entre parntesis), la declaraci de les
variables internes que pugui utilitzar, les instruccions pertinents i una instrucci END que
marca la fi de la funci.
FUNCTION MouPeca() INT X; INT Y; DspAnGetPos(533,X,Y); WHILE Cinta1=1 AND X>171 DO
Albert Figueras. Supervisi amb Scada Citect. 11
-
DspAnMoveRel(533,-40,0); DspAnGetPos(533,X,Y); SleepMS(100); END END La funci MouPea simula el moviment duna pea mecanitzada que la pina deixa sobre la
cinta 1 per sobre daquesta cinta. Es creen les dues variables enteres X i Y que guardaran
les coordenades de la pea i es llegeix la posici inicial de la pea a travs de la instrucci
DspAnGetPos. Les instruccions que actuen sobre els elements grfics, generalment
necessiten com a parmetre el qu lSCADA anomena nmero de punt danimaci, que no
s res ms que el nmero identificatiu que assigna lSCADA cada cop que sinsereix un
element grfic a leditor grfic. Per consultar aquest nmero identificatiu noms cal anar a
les propietats de lelement grfic en qesti i a la pestanya Acceso el camp Objeto AN
mostra aquest identificatiu. Aix, el valor identificatiu del rectangle que simula la pea sobre
la primera cinta transportadora s el 533. Un cop es tenen les coordenades inicials de la
pea, mentre la primera cinta transportadora estigui funcionant i no es trobi a sobre de la
segona cinta, la pea sha de moure, aix que es crea un bucle WHILE. Com que en la
primera cinta, el moviment s horitzontal i cap a lesquerra, per aix una de les condicions
de linstrucci WHILE s que la coordenada X de la pea ha de ser ms gran que 171
(coordenada a sobre de la segona cinta), si la pea arriba ser ms petita que aquesta
coordenada, es troba a sobre de la segona cinta, ja no compleix la condici per tant surt del
bucle WHILE i ja no mou ms cap a lesquerra. Per moure un smbol grfic, sutilitza la
funci DspAnMoveRel que mou el smbol el nmero de pxel que indiquen el segon
parmetre en X i el tercer parmetre en Y. Aix en aquest cas es mou la pea 40 pxels cap
a lesquerra cada cop que sexecuta aquesta instrucci. Es torna a llegir la nova posici amb
lordre DspAnGetPos() per saber si la pea ja ha assolit la segona cinta i sutilitza la
instrucci Sleep() que atura lexecuci de la funci durant els milisegons indicats entre
parntesis. En aquest cas SleepMs(100), atura la funci durant 100 milisegons o 0.1 segon,
aix fa que lanimaci vagi mostrant una nova posici de la pea cada 0.1 segon, velocitat
suficientment rpida per donar la sensaci de continutat a lanimaci. FUNCTION AvallBroca() INT Xb; INT Yb; DspAnMove(506,636,122); SleepMS(3000); DspAnMove(506,636,92); END
Albert Figueras. Supervisi amb Scada Citect. 12
-
La funci AvallBroca(), sactiva quan en la maqueta real la broca baixa. En aquesta funci es
desplaa el grup de smbols del trepant a sobre el plat on figura que hi ha una pea en
espera de ser foradada. Sespera 3 segons, que s el temps que triga el taladrat i torna a
pujar el smbol a les coordenades que tenia abans. Com en casos anteriors, al moure el
grup de smbols daquesta forma, tamb es mou qualsevol tipus danimaci que tingus
associada.
Per cridar cada funci,
entren en joc els events o
esdeveniments. Els events
serveixen per activar una
acci com per exemple una
funci quan la condici que
tenen configurada es
compleix. Els camps a omplir
per configurar un event sn
(figura n 20): el nom de levent , el grup o clster al qu pertany, el temps o hora a la que es
vol que es dispari, el perode durant el qual es vol disparar levent, el disparador que ha
dactivar levent i lacci que ha de realitzar levent quan la condici del disparador es
compleix. Shaur dactivar cada funci de moviment abans definides quan sactiven
diversos sensors o sortides a la maqueta. Aix, en lEditor de Projectes, a travs del men
Sistema -> Eventos, shan de configurar els events necessaris, tots pertanyent al Clster 1
amb les seves condicions de dispar i accions com mostra la taula n.2.
Disparador Acci Cinta1=1 MouPea(); BaixaBroca=1 AvallBroca();
Taula 2. Events configurats
1.5. ALARMES, INFORMES I GRFICS DE TENDNCIA Les alarmes funcionen com els events, per en aquest cas en funci de la condici
configurada com a disparador apareix un missatge dalerta a la zona dalarmes i a la pantalla
dalarmes. Hi ha diferents tipus dalarmes: alarmes digitals (associades a variables digitals),
alarmes analgiques (associades a variables analgiques), alarmes de temps estampat
(alarmes amb un comptador associat per donar lhora cada cop que a condici de dispar
sactiva)... Les alarmes que shan dutilitzar en la prctica sn alarmes digitals ja que les
variables que puguin generar algun tipus dalarma a la qu estar atent sn tags digitals.
Figura 20. Configuraci d'un event
Albert Figueras. Supervisi amb Scada Citect. 13
-
La figura n 21 mostra una
configuraci tpica. Se li dna
un nom a lalarma (al camp de
Tag dAlarma), el grup al qu
pertany (Cluster1), a la
descripci de lalarma es
colloca el missatge que vol
que es mostri quan sactiva
lalarma i el tag de la variable
que disparar lalarma. El camp
Nombre de la alarma serveix per associar lalarma a un dispositiu fsic extern. Lalarma
configurada a la figura n 21 sactiva al activar-se la senyal de pea dolenta i mostra el
missatge dAtenci! Pea Dolenta detectada. a la zona dalarmes de la pantalla de
simulaci de la maqueta o al llistat de la pantalla dalarmes.
Un altre element til de lSCADA s la creaci dinformes que registraran, recolliran i
enllistaran les variables que es vulguin, per un posterior anlisis. Primer sha de crear una
plantilla dinforme (o reportes a lSCADA) amb un editor net com el Wordpad, ja que altres
processadors de textos poden inserir carcters especials de format que alteren invisiblement
la plantilla. Per exemple es pot fer una plantillatilla amb el wordpad amb les segents lnies:
INFORME COMPTABILITZACI PECES MECANITZADES Hora: {Time(1)} Data:{Date(2)} N Peces Bones: {Contador2:### EU} N Peces Dolentes: {Contador1:### EU} {Cicode} Prompt("Fi de l'informe") {End}
Aquesta plantilla es guarda amb el format rtf amb el nom planinforme.rtf. El qu hi ha entre
les claus {} sn codis que lSCADA entn que ha de collocar informaci a lhora de generar
linforme. El codi {Time(1)} fa que lSCADA insereixi lhora de generaci de linforme,
{Date(2)} insereix la data, {Contador2:### EU} fa que sinsereixi el valor de la variable
analgica Contador2 (variable que cont el valor del comptador de peces bones detectades
fins llavors) amb un format de tres dgits sense decimals. Les tres ltimes lnies fan que
aparegui un avs que sha finalitzat la creaci de linforme.
Figura 21. Configuraci d'una alarma digital
Albert Figueras. Supervisi amb Scada Citect. 14
-
Creada la plantilla amb la qu es
generar linforme ara shan de
configurar diversos elements a lSCADA
per vincular-lo amb aquest informe. Des
de lEditor de Projectes sobre el quadre
Dispositivos que com mostra la figura n
22 es configura amb el nom dInforme1,
a Nombre de archivo es colloca la
direcci on es guardar linforme
generat i el nom de larxiu amb qu es
vol guardar aquest informe generat, es
selecciona que s tipus ASCII_DEV i a nmero darxius shi especifica -1. En el camp
Nombre de archivo hi ha el codi [RUN]:. Aquest parmetre indica que ha de guardar
linforme generat a la carpeta actual del projecte. El -1 al camp del nmero darxius indica
que noms ha de generar el mateix arxiu i sobreescriurel en cas que una cpia prvia ja
exists.
Igualment des de lEditor de
Projecte, es clica a Informes i
en configurem els diferents
camps (figura n 23). Com a
nom de linforme se li posa
Control_Informes, aquest
nom s el nom intern per
identificar linforme a dins lSCADA, no el nom de larxiu a generar ni de la plantilla. Com a
arxiu de formateig de linforme sespecifica el nom de la plantilla a utilitzar, i com a dispositiu
de sortida, Informe1, el dispositiu abans configurat.
Ja es t el sistema de generaci
dinformes apunt. A la pantalla de
simulaci de la maqueta, shi
afegeix un bot amb el text
Informe. A les seves propietats
(figura n 24), a la pestanya
Entrada a lacci Abajo
Comando es colloca la instrucci
Figura 22. Configuraci d'un Dispositiu dInformes
Figura 23. Configuraci Informes.
Figura 24. Bot per generar informes. Albert Figueras. Supervisi amb Scada Citect. 15
-
Report(Control_Informes), aix cada cop que es clica el bot, aquest genera linforme
corresponent.
En una de les pantalles grfiques dissenyades en lSCADA sha de mostrar els valors dels
comptadors de peces bones i peces dolentes en un grfic o peces emmagatzemades o
peces muntades etc. segons la maqueta en que es treballi, per aix veure com
evolucionarien aquests valors al llarg del temps en un procs continu real. Una de les eines
del men deines de lEditor grfic s una grfica de tendncies, que genera una grfica molt
simple de les variables de tendncia que se li assigni. Per aix s millor utilitzar el control
Process Analyst, que genera grfiques ms precises i amb ms possibilitats de configuraci
i eines destudi de les grfiques que es van generant.
Aix, es colloca un control
Process Analyst en la seva
pantalla grfica corresponent.
Accedint a les seves propietats
(figura n 25), es crea un panell,
que s la finestra on es generaran
les dues grfiques a la vegada.
Dins daquest panell (panel1) es
creen dues plumes, com
anomena el Process Analyst a
les grfiques. Una pluma
correspondr al valor dun comptador de peces bones (per aix se li posa com a nom
Bones) i laltre un comptador de peces dolentes (amb el nom corresponent de dolentes). A la
pluma Bones se li associa un color de lnea verd i a la pluma Dolentes el color de lnea
vermell.
Ara noms falta associar cada
pluma a la variable de
tendncia pertinent. A la
pestanya Conexin (figura n
26) es selecciona com a
servidor localhost, ja que les
variables de tendncie estan en
aquest mateix ordinador i no en
un servidor extern. Per introduir
Figura 25. Configuraci de les grfiques del Process Analyst.
Figura 26. Conexi dels tag de tendncia i les plumes.
Albert Figueras. Supervisi amb Scada Citect. 16
-
la variable de tendncia al quadre de text corresponent, el format a seguir s: [Cluster al qu
pertany la variable].[Nom de la variable de tendncia], de forma que en aquest cas, per el
tag de peces bones s Cluster1.TendPecesBones i per les peces dolentes
Cluster1.TendPecesDolentes. En el mode de demanda es pot seleccionar que la grfica
mostri el valor mxim, el valor mnim, el valor promig i el valor ms recent. Ja que es vol
mostrar el valor del comptatge de cada tipus de pea, es selecciona que mostri el valor ms
recent. No cal clicar el checkbox de tendncia instantnia ja que noms cal que mostri el
valor quan el comptatge canvi i no que vagi mostrejant cada x milisegons.
Albert Figueras. Supervisi amb Scada Citect. 17
-
2. REALITZACI PRCTICA. PANTALLES GRFIQUES
Shan de crear cinc pantalles amb leditor grfic: una pantalla de presentaci que apareix
quan sinicia lSCADA, una pantalla amb la representaci grfica i simulaci de la maqueta,
una pantalla per comprovar manualment les sortides i senyals dentrada, una pantalla per
llistar les alarmes que apareguin durant el procs i una pantalla amb les grfiques de les
variables de tendncia.
La pantalla de simulaci del procs de la maqueta, presenta una distribuci grfica que
representa la distribuci real de la maqueta (figura n 27)
Hi poden haver dos botons, un amb el ttol de Marxa que dna senyal a la marca interna
SMarxa a lautmat de forma que inicia el procs de la maqueta. Laltre bot servir per
generar linforme del nombre de peces bones i dolentes detectades fins llavors.
Figura 27. Pantalla grfica de la maqueta.
Albert Figueras. Supervisi amb Scada Citect. 18
-
Figura 28. Pantalla grfica per comprovacions.
La pantalla titulada com a Comprovacions (figura n 28) serveix per supervisar element a
element les entrades i sortides de la maqueta sense seguir cap procs continu. Amb els
diversos botons sactua directament a les sortides de lautmat a travs de les seves
marques internes pertinents. Cada requadre agrupa els sensors i les sortides de cada part
de la maqueta.
En els rtols es pot utilitzar el sistema de multitext, s a dir, en funci de lestat dels sensors
pertinents, la frase que mostra s una o laltre: Xuclar Actiu o Xuclat Parat en el cas del
xuclador..
Albert Figueras. Supervisi amb Scada Citect. 19
-
Figura 29. Pantalla grfica per les alarmes.
A partir de la plantilla Alarm al generar aquesta nova pantalla grfica, es crea una interfcie
que llista totes les alarmes que es van generant mentre dura el procs (figura n 29). A
diferncia de la zona inferior dalarmes de les altres pantalles, on noms es mostren els tres
ltims avisos, en aquesta pantalla es forma una llista dalarmes.
La figura n 30 mostra la
grfica resultant del control
Process Analyst, on es van
dibuixant les grfiques amb
els valors dels comptadors
de peces bones i peces
dolentes al llarg del temps. A
travs dels controls que
proporciona el Process
Analyst en temps dexecuci,
es pot alterar lamplitud de
leix Y, fer zoom a parts de
les grfiques, parar-ne el
seguiment, canviar el temps
de visualitzaci (s a dir quan deix X es vol veure), observar les grfiques generades altres
sessions (si sen guarda lhistorial), observar totes les plumes configurades o sols
seleccionades amb el checkbox corresponent a larbre dobjectes inferior,...
Figura 30. Pantalla grfica del Process Analyst
Albert Figueras. Supervisi amb Scada Citect. 20
-
3. EL DRIVER PSDIRECT
Per comunicar lautmat amb lSCADA sutilitzar el driver dinterfcie directe PSDIRECT de
Citect. Aquest driver est compost per dues parts, una part back-end i una part front-end: la
part back-end s un servidor que obt les dades del PLC a intervals configurables i les posa
en la memria cache. La part front-end s la part que llegeix les dades de la memria cache
instantneament amb un retard 0 (ja que no ha danar a sondejar el PLC).
Daquesta forma soptimitza la velocitat de lectura ja que mentre la part back-end va
sondejant les dades en els intervals configurats, de manera que no ocupa excessiu ample
de banda de comunicaci, la part front-end no llegeix les dades fins que les necessita. El
sondeig de dades est completament deslligat de la velocitat a la qual els clientes lestan
demanant, cosa que significa que els clients no poden ofegar el servidor I/O amb peticions.
Aquest driver no treballa amb dades individuals sin que treballa amb grups o blocs de
dades amb un interval daccs configurats independentment per cada grup o bloc.
3.1. INSTALLACI I CONFIGURACI Segons el manual dusuari del driver els passos a seguir per installar-lo sn:
1.- Pas 1. Installa el driver front-end: es proporciona com un paquet dinstallaci de Drivers
CitectSCADA estndard, sols sha dexecutar el SETUP.EXE proporcionat i seguir
linstalador.
2.- Pas 2. Installa el driver back-end: sinstalla la versi per ethernet de la part back-end.
Hi ha un tercer pas per instalar el driver Siemens H1 ISO transport per noms s
necessari si no susa el protocol TCP/IP dethernet.
Un cop installades les dues parts del driver, sexecuta el Siemens Industrial Ethernet Driver
Configurator. En el cas que no es trobi cap accs directe a lescriptori i en el men Inici de
Windows, laplicaci es pot trobar a la carpeta dinstallaci de lSCADA Vijeo Citect. La
figura n 30 mostra com es presenta el configurador quan sexecuta.
Albert Figueras. Supervisi amb Scada Citect. 21
-
Les opcions que tenen un paper important en aquest projecte sn: el quadre PLC Device
List llista tots els PLCs amb els qu es vol comunicar; Device Name s el nom que sassigna
a la configuraci i que ms tard servir per configurar el dispositiu dI/O al qu sha de
connectar lSCADA; PLC Type s una llista desplegable on es selecciona el tipus de PLC
amb el qu shaur de comunicar; Address s on sespecifica ladrea IP; Read TSAP
indicaria quin rack i quina posici ocupa la CPU al PLC amb qu ens volem comunicar; I/O
Blocs. Cada element de la llista del quadre PLC Device List guarda la seva prpia
configuraci.
En el cas del S7-200 amb qu es vol comunicar la configuraci adoptada s:
-Nom del dispositu: S7PLC
-Tipus de PLC: S7-200
-Descripci: Configuraci S7-200
-Adrea IP: 84.88.129.XXX
-Read TSAP: CP243 ( en el cas de lS7-200 el Read TSAP s CP243 ja que no compleix
amb el sistema de rack i slot, si fos un S7-300 per exemple, shauria descriure R=0;S=2
que en significaria que la CPU estaria situada al Rack 0 i lSlot 2.)
Els blocs de dades I/O amb els qu haur de comunicar-se el driver i que ms tard sern
requerides per lSCADA sn:
Figura 31. El configurador del driver PSDIRECT
Albert Figueras. Supervisi amb Scada Citect. 22
-
-S0 a S199: dades del sistema per si es vol consultar alguna dada de lestat del PLC i el seu
funcionament.
-M0 a M10: marques internes de la zona de memria M del PLC a les que es vol accedir, ja
que sn les marques internes usades en la programaci del PLC.
-I0 a I4: els mduls dentrada installats al PLC i que es vol consultar (sha afegit un bloc
dentrades ms de les que realment hi ha per assegurar que llegeix realment totes les
entrades de la maqueta).
-Q0 a Q5: els mduls de sortida del PLC (igualment sha afegit un bloc de sortides simulat
de ms per assegurar que llegeix totes les sortides).
Un cop tota la configuraci est entrada, es prem licona Setup per confirmar que es
treballa en protocol TCP/IP i no en connexi en srie. Confirmat el protocol, es prem el bot
de Reload perqu carregui la nova configuraci al sistema i aix comenci la interacci amb
els diferents blocs de dades configurats. Alguns cops sha de clicar a la opci de Learn
Adressess del men Options per assegurar que carregui correctament la configuraci.
Albert Figueras. Supervisi amb Scada Citect. 23
PRCTICA 3OBJECTIUSLobjectiu daquesta prctica s saber crear i utilitzar un scada per fer la supervisi del procs que sha automatitzat prviament. Des de cada lloc de treball es podr seguir el procs de fabricaci de peces que hi ha en el laboratori grcies a que ...1. SCADA
Un SCADA (Supervisory Control And Data Acquisition, o Control de Supervisi i Adquisici de Dades), s un conjunt daplicacions que permeten monitoritzar, supervisar, gestionar, controlar i interactuar amb un PLC i lautomatisme que controla.Generalment una aplicaci SCADA est composta per una interfcie HMI i un mtode de comunicaci ja sigui interna o externa al sistema SCADA. La interfcie HMI (Human-Machine Interface) permet crear pantalles i grfics que permeten identificar fcilmen...LSCADA que sutilitza en aquest projecte s el Vijeo Citect v7.20 de la casa Schneider Electrics. En iniciar lSCADA Vijeo Citect sexecuten tres aplicacions: lExplorador, per la configuraci general del projecte; lEditor de Projecte, per la entrad...1.1. CREACI DUN PROJECTE CITECT I CONFIGURACI INICIAL1.2. NOVES MARQUES I TAGS1.3. CREACI DE PANTALLES GRFIQUES I ELEMENTS UTILITZATS1.4. EDITOR CICODE, FUNCIONS I EVENTS1.5. ALARMES, INFORMES I GRFICS DE TENDNCIA2. REALITZACI PRCTICA. PANTALLES GRFIQUES
3. EL DRIVER PSDIRECT3.1. INSTAL LACI I CONFIGURACI
top related