plantes curatives

REMEIS NATURALS AMB PLANTES MEDICINALS

La FITOTERÀPIA estudia la utilització de les plantes medicinals i els seus derivats amb finalitat terapèutica, ja sigui per prevenir, per alleugerar o per curar les malalties. És la teràpia més antiga de la humanitat. 3000 anys a. C. Ja es guarnia amb plantes. La dona té un paper molt important amb les plantes, té un coneixement innat de la natura. La dona té un gran poder de curació i d'amor. AMOR gran medicina.

“SOM EL QUE MENJAM”HIPÓCRATES

QUÈ SUPOSA LA FARMACIOLA NATURAL?* RECONNECTAR AMB LA NATURA

* CONSCIÈNCIA ECOLÒGICA, COOPERAR AMB LA TERRA I AMB LA NATURA, MAI DESVITALITZAR LA PLANTA

* CONEIXEMENT INTUITIU

* HONRAR LA VEU DELS ANTICS

* CURAR-SE A UN MATEIX. AUTOOBSERVAR-SE

* FER-TE ELS TEUS PROPIS REMEIS PERSONALITZATS

* FER DE LA NOSTRA VIDA UNA COSA SAGRADA

* ASSEGURAR-TE QUE EL MATERIAL ÉS DE BONA QUALITAT (NATURAL I BIOLÒGIC)

FUNCIÓ DE LES PARTS DE LES PLANTESARRELS: ajuden a l’estructura, els ossos i la musculatura.

TIJA I FULLES: sanen l’organisme, cura fisiològica.

FLORS: ajuden a l'ànima, a l'esperit. Flors per la planta = ànima per la persona.

PREPARATS (RENOVAR CADA 2 ANYS)

DECOCCIÓ: bullim les parts dures (arrels, llavors, …) de la planta uns 5/10 minuts amb el foc baix i tapar. La cua de cavall i el gengibre han de bullir 30 minuts.

No posar sucre, ja que elimina les propietats. Posar mel o estevia (planta de gust dolç, bona pel colesterol).L’Herba Lluïsa i el tarongí també són correctors del sabor

INFUSIÓ: Encalentim l’aigua i quan bull apagam el foc i posam les fulles dintre.

OLIS: Macerar una base d’oli d’ametlla o d’oliva, durant 40 dies en un pot de vidre al sol i a la lluna, amb ¼ de la planta i submergit, amb el pot a l’inrevés. Exprimir amb tela.

Recollides en lluna plena tenen un potencial més medicinal.

PASTA DE DENTS CASOLANA: argila blanca, bicarbonat , sàlvia, farigola i essència de menta.

TINTURA: ¾ Alcohol 95%,1/4 de planta. Deixar a les fosques de 9 a 21 dies.

CUINA: Podem posar fulletes dins les nostres receptes, pastis, truites, pures...

NOVENA: Prendre infusió durant 9 dies. 1 litre cada dia. Proporció: per cada 250 ml d’aigua 1 culleredeta de postre planta verda o 1 culleredeta i mitja si es seca.

CURIOSITATSLAURLEN O LAURYL SULFATE: Molt cancerigen i està dins molts de productes de cosmètica. Evitar els

dentífrics que en duen.

MAI SUCRE amb les plantes ( alteració bioquímica), però podem posar mel, estèvia, suc de llimona, herba lluïssa, taronjí...

TRIADA DE PLANTES: ajuntar-ne 3.

XAMMANS: diuen que obtenir de la terra el que necessitam es tan senzill com agafar unes llavors i posar-les sota la llengua (així transmetem la informació), sembram aquestes llavors i ens donaran el fruit que hem de menester.

GLÀNDULA PITUITÀRIA: està al front i reb els aromes.

A L'HIVERN: menjar coses calentes i picants.

RECOL·LECCIÓ- Agafar com a màxim el 20% de cada planta.

- Demanar permís i agrair a la planta.

- Llocs òptims: no agafar devora la carretera ni de devora un monocultiu. Ni un lloc on esquitxin.

- Dies òptims: dies sense humitat, que no hagi plogut durant els tres dies anteriors.

- Hora òptima: 11, 12 o 13h del migdia.

- En lluna plena: les plantes tenen més potencial.

- El dia de Sant Joan encara més potencial.

- Millor recol·lectar cada any.

- Guardar en un teixit natural o senalla (no plàstic).

RECOL·LECCIÓFULLES: El millors moment és la primavera, ja que són molt riques en olis essencials. Millor al migdia.

FLORS: Quan estiguin en el moment de màxim esplendor.

LLAVORS: A la tardor. De les umbel·líferes tallarem el paraigua, el posam cap per avall amb una bosseta de paper o tela.

ARRELS: A l’hivern. L’angélica, la regalèssia (per a l’hipertensió), la valeriana (calmant, relaxant),… a l’hivern l’energia està davall la terra.

ASSECATLes fulles en ramellets penjats cap per avall, en un lloc ventilat, sempre a l’ombra.

Les llavors en caixetes de fusta.

Les arrels al sol.

Es seca quan fa “crec”.

A l'hivern a prop de la cuina.

CONSERVAR

Utilitzarem pots de vidre, de ceràmica o bosses de paper, de tela...

Posarem una etiqueta: nom de la planta, beneficis, on l’hem recollit i data d’envàs.

Caducitat: un any.

ALL - “AJO”Gran antibiòtic natural.

ALOE VERA S'ha de protegir de les gelades, perque es mor.

Molt bona per les cremades i per la pell.

BORRATJA “BORRAJA”:

Flor de l’alegria i de la dona.

Menopausia.

CAMOMIL·LA

Posar les flors en nombre imparells.

PROPIETATS: DIGESTIVA I RELAXANT.

CAPUTXINA

Gran antibiòtic natural, igual que l'all.

CÀRRITX - La decocció per a la retenció de líquids.

- Aporta molts de minerals, en especial SILICI.

- Per ossos trencats.

- Persones que surten de malalties.

- Edemes.

CILANDRE:

- Avortiu.

CIRERETES DE BETLEM, GALZERAN “RUSCO”

- S'ha de cultivar.

- Molt bona per sa flevitis i sa circulació.

CORRECTOR DE GUST:

- Llimona, menta, estèvia, mel.

CUA DE CAVALL- Diürètica.

- Decocció 30 minuts.

- Cel·lulitis

ESPÍGOL O LAVANDA

- Tranquil·litzant, apropiat pels nervis.

- Unes gotes d’oli essencial o flors seques al coixí per relax, o una gota al front.

EQUINÀCEA Puja el sistema immunològic,

Similar a la farigola.

Antisèptic, desinfectant.

ESTÈVIA - Mossegar la fulla, edulcorant natura, corrector de sabor.

- 2 fulletes al dia lleva colesterol i triglicèrids.

- Per endolcir secar i fer pols.

ESTRAGÓ- Digestiu

FARIGOLA- Desinfectant.

- Halitosi.

- Faringitis, amigdalitis.

- Una alternativa al cafè: romaní i farigola .

- Antisèptic.

FONOLL- Umbrífera

- Embaràs

- Gasos, lactància materna

- Helitosi

GINGEBRE- Decocció 20 minuts.

- Sistema immunològi.

- Pels refredats, molt expectorant: gingebre, suc de llimona i mel.

- Depuratiu.

- Pel puré de verdures: un poc de llimona, una fulla de llorer i gingebre.

HERBA LLUÏSA- Relaxant del sistema nerviós.

- Planta que prové de Xile.

- Ovaris poliquístics.

- Dismenorrees.

HEURA- Tòxica en verd.

HIPÈRIC- Són mates de color groc.

- Només surt els mesos de maig - juny.

- Gran antidepresiu natural.

- Cremades i ferides.

JULIVERT

- Avortiu en grans quantitats.

LLORER- Tòxic en verd

MATA O LLESTISCLE

- Resina per empastes naturals.

- Úlceres a la boca (mastegar les fulles).

- Incisió al troncs: resina (empastes naturals).

- Terra de mata molt bona.

- Per ulceres de boca i fumadors( mastegar dues fulletes superiors) antisèptic.

MEL - De garrover és molt energètica.

MORADUIX “MEJORANA”

- Potencial a la flor.

- Agafam sempre de dalt.

ORENGA- Pel sistema reproductor de la dona.

- Equilibra el sistema nerviós.

- Mal de panxa. Digestiu. ( Massatge a la panxa amb oli d'orenga).

ORTIGA* On neix la terra és rica en nitrògen (bona pel cultiu).

* Problemes reumàtics. Gran antianèmic.

* Amb infusió. Recol·lecció amb guants i posar assecar.

* Amb truita: 12 hores amb remull o escaldar un parell de segons.

* Sofregit d’ortiga (només la fulla sense la tija) molt rica en ferro.

* Gran depuratiu en caldo.

* Dins la pupil·la davall l’ull: si és blanquinos hi ha anèmia, si és rogenc bé.

REGALÈSSIA - L’arrel ajuda a estabilitzar la tensió arterial.

ROMANÍ - Baix d’ànims, fer una novena de romaní( nou dies de 2 o 3 infusions diàries). Estimulant per la circulació.

- Tintura de romaní : per a cops, lesions, tensions, mala circulació a les cames (fer massatge ascendent amb oli o tintura de romaní).Gran estimulant per sa circulació.

- Neuronal, per la memòria.

- Decaiguts o astènia primaveral (novena de 9 dies, 2 o 3 infusions al dia).

- Arquetip de sa fortalesa (flor dins amanides).

- En sortir de la dutxa acabar amb aigua freda en moviments ascendent (d'abaix cap als genolls) i després un massatge amb oli de romaní.

- Tintura: 1 pot de vidre amb ¾ parts de romaní alcohol 96º (9,18 o 21) dies a les fosques, i remanar de tant en tant.

- També es pot fregir un parell de minuts i queda com un

cruixent.

ROSA- L’oli essencial estimula l’amor. Arquetip de l'amor.

- Oli de roses per massatge.

- Preparar l'oli amb 3 tandes de 21 dies (pètals de rosa amb oli d'oliva o d'ametlla). Cada 21 dies renova les roses. I de tant en tant remenar el pot amb amor.

RUDA

* Avortiu.

* Protectora de la dona.

* Davant la porta les males vibracions no entren.

* Gran protectora davant la casa.

* Ruda i julivert són avortius en grans quantitats.

* Un brotet de ruda davall el coixí pels cucs.

SÀLVIA

- Digestiva. Per a les dolències de la boca. Enforteix les genives.

- Rovegar o glopejar i tirar una infusió.

- Pasta de dents de sàlvia: infusió concentrada amb argila blanca i bicarbonat. Per a temes de feminitat: menopàusica, relacions sexuals… bloqueig amb lo femení ( novena amb sàlvia, 1 vegada cada mes).

- Per depurar l’ambient: mesclar sec i cremar sàlvia, romaní, espígol i ruda.( vé de la paraula salvar) digestiva, problemes de la boca ( agafar i mastegar fulla) molt bo per bofegues dins sa boca. També amb infusions o glopejades. Gran desodorant ( fulles dins les sabates).

- Quan l’ambient està carregat cremar sàlvia.

TARONGER - Fulla (digestiva) i flor (relaxant, pel sistema nerviós, 3 flors).

- Aromateràpia o infusió.

TARONGÍ

- És cardíac, per l’òrgan (taquicàrdies) i per les emocions.

- Novena per calmar el sistema nerviós: emocions i cor esgotat.

- Novena de tarongí. Arritmies...

- Hiperactiu. Aigua amb un grapadet de tarongí per calmar el sistema nerviós. També va molt bé aigua amb 4 gotes d'oli essencial i pulveritzar.

- Mesclar oli essèncial amb aigua i encalentir. L’olor és medicinal.

UMBRÍFERES - Fonoll, àpit, anís (temes digestius). La recol·lecció es fa tallant el

“paraigües” cap per avall i dins una bosseta de paper o tela.

VALERIANA- Relaxant, tranquilitzant.

VINAGRELLA - Serveix per millorar les digestions, abans o després de dinar.

XIPRELL

- Per a problemes de cistitis.

- Flor de bach (heather): manca de tendresa quan eren petits, carència de carícies, pare absent. Gent que parla molt de sí mateix, beu, fuma. (nin intern).

- Enforteix l’úter.

- Infeccions genitourinàries.

XIPRELL

- Per a problemes de cistitis.

- Flor de bach (heather): manca de tendresa quan eren petits. Carència de carícies, pare absent. Gent que parla molt de sí mateix, beu, fuma. Nin intern.

- Enfoteix l’úter.

- Infeccions genitourinàries.

REMEIS

ANTIFÚNGIC PER PLANTES

* 3 setmanes ortigues amb aigua i el suc que surt per esquitxar les plantes.

FETGE (RÀBIA) - Les plantes depuradores del fetge són totes les amargues com:

escarola, carxofera, cama roja.

MANCA D'ALEGRIA

- Cítric damunt l’estufa encesa.

MEMÒRIA- Cures de panses.

- Els fruits secs tenen molts de omega 6.

- Oli d'oliva des de petits.

- També all i ceba.

- Evitar els tòxics: tabac, cafè, pensaments i imatges tòxiques...

RELAX - Oli essencial d'espígol al coixí cada dia.

- Un boliquet al coixí.

BIBLIOGRAFIA O INTERNET

- PAMIES,JOSEP. "DOLÇA REVOLUCIÓ".

- FONT QUER, PÍO.“DIOSCÒRIDES”.

- CASTELLOTI, CLARA.“EL BOTIGUÍN DE LAS HADAS”.

- “GUÍA DE FLORES SILVESTRES”. EDITORIAL EVEREST.

- TREBEN, MARIA . “PLANTAS MEDICINALES PARA LA SALUD”.