planificaciÓ de la docÈncia universitÀria · 1 1 del perfil professional i les competències del...

Post on 24-Sep-2020

4 Views

Category:

Documents

0 Downloads

Preview:

Click to see full reader

TRANSCRIPT

1

1

Del perfil professional i les competències del grau al programa docent

Artur Parcerisa Aran

PLANIFICACIÓ DE LA DOCÈNCIA UNIVERSITÀRIA

2

OBJECTIUS

1. Relacionar coherentment els diferents nivells i components de planificació de la docència universitària.

2. Plantejar estratègies metodològiques i d’avaluació pensades per ajudar a millorar els processos d’aprenentatge.

3. Planificar la docència des d’una perspectiva de seqüència formativa.

4. Planificar una proposta de millora de la pròpia docència

2

5

ACTIVITAT INICIAL: Informe personal

Objectiu Estudi previ Grau de coneixement (1-5)

1 SÍ NO 1 2 3 4 5

2 SÍ NO 1 2 3 4 5

3 SÍ NO 1 2 3 4 5

4 SÍ NO 1 2 3 4 5

CONTINGUTS

1 Nivells de planificació docent

2 Intencions formatives: competències, objectius, continguts i resultats d’aprenentatge

3 Metodologia i avaluació

4 Seqüència formativa

5 Millora de la pròpia pràctica

7

3

8

NIVELLS DE PLANIFICACIÓ DOCENT

1. Pla d’estudis2. Pla docent3. Programa

9

Pla d’estudis(Glossari UB)

�Disseny del currículum d’una titulació, ons’especifiquen els seus objectius.

�S’estructura en matèries i assignatures i, enalguns casos, també en mòduls.

4

10

Pla docent(Glossari UB)

� Document públic en què s’especifica què pretén l’assignatura, com es treballarà per aconseguir el que pretén i el sistema i les característiques de l’avaluació

�És un nivell de planificació intermedi entre el pla d’estudis i el programa de l’assignatura, si n’hi ha

� La responsabilitat d’aprovar el pla docent és, en primera instància, del departament i, posteriorment, del consell d’estudis o de la comissió de màster.

� L’elaboració del pla docent demana la definició d’uns mínims que es consideren imprescindibles, tant perquè el professorat pugui conèixer i compartir criteris, com perquè esdevingui un document de divulgació pública i, per tant, de referència per a l’alumnat.

11

Programa(Glossari UB)

�Concreció del pla docent per a un grup d’estudiants específic, feta pel professor que imparteix l’assignatura. En el cas que l’assignatura sigui impartida per més d’un professor, el programa haurà de recollir allò que vol introduir cada docent, en el marc del pla docent.

�En el cas que no existeixi un programa de l’assignatura, s’haurà de detallar més el pla docent i completar-ne els components complementaris (característiques de cada bloc temàtic).

5

12

Pla docent / Programa

PLA DOCENT PLA DOCENT O PROGRAMA (per cada

bloc temàtic)�Dades generals assignatura

�Prerequisits i orientacions prèvies

�Competències

�Objectius d’aprenentatge

�Blocs temàtics o de continguts

�Metodologia i organització general

�Avaluació acreditativa

�Fonts bàsiques d’informació

�Títol

�Objectius

�Continguts

�Activitats

�Recursos

�Dedicació aproximada en hores

15

COMPETÈNCIES

1. Tots els continguts d’una assignatura han de correspondre a alguna competència de la titulació.

2. Per adquirir una competència és necessari que l’estudiant resolgui situacions problemàtiques.

3. La Universitat ha de proporcionar una formació integral de la persona. Les competències transversals poden contribuir-hi.

4. Les competències transversals s’han d’ensenyar però no cal avaluar-les perquè és molt difícil fer-ho.

5. Totes les assignatures han de treballar alguna competència transversal.

6

16

Perfil professional

LES COMPETÈNCIES

COM A

REFERÈNCIA

Perfil professionalRepresentació dels nivells de les diferents exigències d’una determinada activitat professional, que permet observar les característiques que han de tenir les persones idònies per fer aquesta activitat. Significa un conjunt coherent d’habilitats, coneixements i capacitats necessaris per exercir una gamma més o menys àmplia de llocs de treball afins a un camp professional.(Glossari UB)

Competència

17

Aptitud o capacitat de mobilitzar de manera

ràpida i pertinent tota una sèrie de recursos,

coneixements, habilitats i actituds per afrontar

eficientment determinades situacions

Competència(Glossari UB)

7

18

Competència

� Les competències no són pas el mateix que els sabers, els sabers-fer o les actituds. Mobilitzen i integren

� La mobilització ha de ser pertinent en una situació concreta (famílies de situacions)

� L’exercitació de la competència passa per operacions mentals complexes que permeten triar i realitzar la millor adaptació a la situació (necessitat de coneixements profunds)

19

Competència

EL DESENVOLUPAMENT D’UNACOMPETÈNCIA REQUEREIX :1. L’aprenentatge dels continguts (conceptes,

procediments i actituds). Els continguts són recursos per adquirir la competència.

2. La pràctica de la integració en situacions-problema.

8

20

Competència

TIPUS DE COMPETÈNCIES(Glossari UB)

�Competència específicaCompetència pròpia d’un camp de coneixement determinat o de les exigències d’un treball, professió o context concret.

�Competència genèrica o transversalCompetència necessària per al desenvolupament integral de la persona, que s’adquireix treballant en totes o gairebé totes les matèries d’una titulació, perquè els aprenentatges que s’obtenen són necessaris en totes o gairebé totes les disciplines de la titulació

21

Competències transversals a la UB

Competències transversals per

Formació òptima per Pensament crític, cultura

a la professió de llibertat i pluralisme,

transmisió valors cívics i

morals propis d’una

societat democràtica

(Estatut UB)

9

22

Competències transversals a la UB

La UB ha de proporcionar una formació que s’orienti a la formació integralde la persona i al seu creixement personal, atès que, d’una banda, l’activitat professional —tot i que és cabdal— només representa una part de les activitats de la persona i, de l’altra, que la persona és una identitat en què la professió necessàriament es relaciona amb les seves altres dimensions.

23

Competències transversals a la UB

3. Competències transversals comunes de la UB• Compromís ètic� Capacitat crítica i autocrítica� Capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions

ètiques i deontològiques.• Capacitat d’aprenentatge i responsabilitat� Capacitat d’anàlisi, de síntesi, de visions globals i d’aplicació

dels sabers a la pràctica� Capacitat de prendre decisions i d’adaptació a noves situacions • Treball en equip� Capacitat de col· laborar amb els altres i de contribuir a un

projecte comú� Capacitat de col· laborar en equips interdisciplinaris i en equips

multiculturals

10

24

Competències transversals a la UB

• Capacitat creativa i emprenedora� Capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes� Capacitat de cercar i integrar nous coneixements i actituds• Sostenibilitat� Capacitat de valorar l’impacte social i mediambiental

d’actuacions en el seu àmbit.� Capacitat de manifestar visions integrades i sistèmiques• Capacitat comunicativa� Capacitat de comprendre i d’expressar-se oralment i per

escrit en català i castellà i en una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat de la disciplina.

� Capacitat de cercar, usar i integrar la informació

25

Competències transversals a la UB

4. Consideracions Les competències transversals s’han de reflectir en:

a) Les titulacions de grau (valors consensuats de la professió)

b) Decisions enfocades a fomentar possibilitats de participació (dimensió formativa més àmplia)

c) Activitats que fomentin la reflexió, el contrast i la implantació de bones pràctiques

d) La pràctica i l’explicitació de procediments coherents amb les competències (imatge coherent amb els valors / model)

11

26

Ensenyament i aprenentatge de competències transversals

1. Competències transversals(A,B,C…)

2. Matèries, mòduls, assignatures

M1 M2 M3 M4

3. Continguts (conceptuals, habilitats, actituds)

4. Metodologia i avaluació (activitats per a la integració)

27

Avaluació de competències transversals

Per avaluar el grau d’assoliment d’una

competència:

a) Avaluació dels sabers necessaris

b) Avaluació de la mobilització (integració en situacions – problema)

12

28

Competència

EXEMPLE (Ed. social)Competència transversal:

Treball en equip (capacitat de col·laborar amb

els altres i de contribuir a un projecte

comú/capacitat de col·laborar en equips

interdisciplinaris i en equips multiculturals)

29

Objectiu(Glossari UB)

Formulació explícita del resultat que s’espera obtenir del procés educatiu (en coherència amb les competències de la titulació). Indica el que l’estudiant ha de conèixer, comprendre, saber fer o demostrar per a cada bloc de contingut

13

30

Objectiu(Glossari UB)

REFERIT A…• l’aprenentatge de coneixements: el que l’estudiant ha

de saber, com per exemple conèixer les normes, descriure les principals característiques, classificar (segons determinats atributs), etc.

• l’aprenentatge de procediments o habilitats: el que l’estudiant ha de saber fer, com per exemple analitzar, dibuixar, interpretar, etc.

• L’aprenentatge d’actituds i valors: el que l’estudiant ha d’assolir respecte de l’aprenentatge d’actituds, valors i normes de comportament, com per exemple tenir en compte els aspectes ètics en la presa de decisions, col·laborar amb els companys per elaborar un projecte en comú, etc.

31

Contingut(Glossari UB)

Coneixement científic, habilitat, actitud o valor que ha d’aprendre l’alumnat i que ha de guiar la pràctica educativa del professorat per arribar a un determinat perfil de titulat.

14

32

Resultat d’aprenentatge

Glossari UB:

Indicador del que l’estudiant haurà de conèixer, entendre i ser capaç de demostrarquan finalitzi un determinat procés de formació.

Ha de ser observable

34

EXEMPLES (Ed. social)Competència transversal: Treball en equipObjectius: a) Posar en pràctica habilitats de relació interpersonal (procedimental)b) Treballar en equip amb els companys i companyes (procedimental i

actitudinal)Continguts: • Habilitats de relació interpersonal (procediment)• Treball en equip (procedimental i actitudinal)Resultats:• Ésser valorat favorablement pels membres de l’equip respecte de les

aportacions i de la contribució al funcionament del grup.• Evidenciar amb exemples la participació positiva en l’equip des d’una

perspectiva de treball en col· laboració.

15

35

Intencions educatives Concepció sobre el

(competències, objectius procés d’aprenentatgei continguts)

METODOLOGIA I

AVALUACIÓ

Epistemologia Context pràctic

37

Ensenyament- aprenentatege dels continguts

FETSFets, esdeveniments, situacions, dades i fenòmens

� concret� singular

ENSENYAMENT:• Còpia / memorització:

- associació al concepte ( per tenir sentit)- activitats posteriors de record funcional

AVALUACIÓ:• Oral, un per un• Proves objectives

16

38

Ensenyament- aprenentatege dels continguts

CONCEPTES

L’aprenentatge requereix COMPRENSIÓ en un determinat grau

ENSENYAMENT:• Procés d’elaboració i construcció personal• Aplicació ( en contextos diferents) per

interpretar o exposar un fenomen o situació i per situar fets en el concepte que els inclou.

AVALUACIÓ:• Criteri previ sobre grau d’aprenentatge mínim• Observació de l’ús diari (aplicació)• La definició no garanteix l’aprenentatge

39

Ensenyament- aprenentatege dels continguts

PROCEDIMENTS O HABILITATSMolta diversitatENSENYAMENT:• Models experts• Exercitació• Reflexió sobre la pròpia activitat (continguts

conceptuals associats)• Aplicació en contextos diferentsAVALUACIÓ:• Paper i llapis:

�procediments aplicats sobre paper�procediments de caràcter cognitiu

• Altres: observació

17

40

Ensenyament- aprenentatege dels continguts

VALORS I ACTITUDSValor : principis ètics; Actitud : predisposició

relativament estable a actuar de determinada manera; Norma: regla de comportament

ENSENYAMENT:• Anàlisi i reflexió -----> compromís ----> aplicació• Resolució de conflictes • Aprenentatge vicari ( models )• Currículum ocultAVALUACIÓ:• Situacions conflictives• Observació• Diàleg• Altres

41

Metodologia

Principis metodològics

Doble visió

ESTRATEGIES I TÈCNIQUESMETODOLÒGIQUES

Situacions per a la integracióTutoria i acompanyament

18

41

MetodologiaEXEMPLES D’ACTIVITATS (glossari UB)

D’aplicació Expositiva ABP Carpeta d’aprenentatge Cerca d’informació Classe magistral Col·loqui ConferènciaContrast d’expectatives Debat dirigit DemostracióElaboració de projectes Estudi de casosExercicis pràctics Laboratori de problemesPràctiques (amb ordinador, clíniques, de camp, de laboratori, educativa...)Projecció audiovisual Resolució de problemesRoda d’intervencions Seminari Simulació Simulació clínicaTaller Taula rodona Treball de fi de carrera Treball en grup Treball escrit Visita

43

Avaluació

Glossari UB:

Procés sistemàtic de recollida d’informació rellevant orientat a l’emissió d’un judici sobre el valor o vàlua d’un objecte o subjecte i que serveix per a la presa de decisions

19

43

Avaluació

a) A QUI AVALUAREM?

b) PER A QUI AVALUAREM?

c) PER QUÈ ENS SERVIRÀ L’AVALUACIÓ?

d) QUÈ AVALUAREM?

e) AMB QUI AVALUAREM?

f) AMB QUINS INSTRUMENTS AVALUAREM?

g) QUAN AVALUAREM?

45

AvaluacióPREMISSES

1. L’avaluació ha de proporcionar informació sobre el procés d’assoliment dels objectius pretesos (referits a coneixements, habilitats, actituds).

2. Qui aprèn és l’estudiant, construint el seu aprenentatge pas a pas. Per tant, qui s’ha d’implicar i esforçar i qui ha de poder autoregular el seu procés d’aprenentatge és el propi estudiant.

3. El professorat ha d’ajudar l’estudiant en el seu procés d’aprenentatge, prenent totes les decisions necessàries i posant tots els recursos possibles per tal que l’estudiant aprengui més i millor.

20

45

1. L’avaluació ha de proporcionar informació sobre el procés d’assoliment dels objectius pretesos

Els objectius poden referir-se a l’aprenentatge de:

� Coneixements: EL QUÈ S’HA DE SABER

� Habilitats o procediments: EL QUÈ S’HA DE SABER FER

�Actituds, valors, normes de comportament: EL QUÈ S’HA DE REFLECTIR EN LA MANERA DE SER I D’ESTAR

ELS SISTEMES D’AVALUACIÓ HAN DE PROPORCIONAR INFORMACIÓ SOBRE L’APRENENTATE DELS

DIFERENTS TIPUS DE CONTINGUTS

Proves objectives (fets), proves o treballs d’aplicació, explicació...

Proves o treballs d’aplicació, observació de l’ús, demostracions...

Actuació en situacions conflictives, observació, exercicis de reflexió...

Avaluació

47

2. Qui aprèn és l’estudiant

Mitjançant la gestió dels seus errors, la reproducció dels seus èxits, la construcció d’un estil personal d’aprendre (aprendre a aprendre), la síntesi del que ha après...

Segons els seus coneixements previs, les seves capacitats, els seus estils cognitius, la seva motivació...

AUTOREGULANT EL SEU PROCÉS D’APRENENTATGE

Avaluació

21

48

3. El professorat ha d’ajudar l’estudiant en el seu procés d’aprenentatge

Fent un diagnòstic del punt de partida, ajudant a que l’estudiant entengui els objectius, transmetent informació, detectant els errors i els èxits, ajudant a gestionar els errors i a reforçar els èxits, transmetent pautes per a l’autoregulació de l’estudiant, facilitant els processos de síntesi...

REGULANT EL PROCÉS D’ENSENYAMENT

Avaluació

49

FUNCIONS DE L’AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES

ACREDITATIVA

FORMATIVA(Regulació de l’ensenyament)

FORMADORA

(Regulació de l’aprenentatge)

AVALUACIÓ CONTINUADA

Avaluació

22

51

Seqüència formativa

• Eix per analitzar i planificar la pràctica

• Perspectiva global (sistèmica)

• Referents: intencions / context / matèria de treball (epistemologia) / Model d’aprenentatge

• La doble mirada

• Regulació i autoregulació

• Fases

52

FASE INICIAL

DETECCIÓ PUNT DE PARTIDA

PRESENTACIÓ

Diagnosticar

Pronosticar

Anticipar

Motivar

Actualitzar

Adequar planificació

Comunicar Explicitar

Motivar

Representar-se el tema / els objectius

23

51

FASE INICIAL

DETECCIÓ PUNT DE PARTIDA

PRESENTACIÓ

Diagnosticar

Pronosticar

Anticipar

Motivar

Actualitzar

Adequar planificació

Comunicar Explicitar

Motivar

Representar-se el tema / els objectiusEXEMPLES:

� Contrast ’expectatives

�Informe personal

�Xarxa sistèmica

EXEMPLES:

�Anàlisi d’objectius (tipus de continguts)

�Esquema de la seqüència del tema

�Qüestionari interactiu

53

FASE DE DESENVOLUPAMENT

REGULACIÓ

ENSENYAMENT

AUTOREGULACIÓAPRENENTATGE

Detecció tipus d’errors

Diagnòstic d’obstacles

Detecció d’estratègies exitoses

Gestió dels errors

Reforç dels èxits

Arbitrar mecanismes de regulació

Afavorir l’autonomia (aprendre a aprendre)

Apropiació de criteris

Construcció d’un sistema personal d’aprendre

24

53

FASE DE DESENVOLUPAMENT

REGULACIÓ

ENSENYAMENT

AUTOREGULACIÓAPRENENTATGE

Detecció tipus d’errors

Diagnòstic d’obstacles

Detecció d’estratègies exitoses

Gestió dels errors

Reforç dels èxits

Arbitrar mecanismes de regulació

Afavorir l’autonomia (aprendre a aprendre)

Apropiació de criteris

Construcció d’un sistema personal d’aprendre

EXEMPLES:

�Esales numèriques, gràfiques, verbals

�Llistes de control

EXEMPLES:

� Taula de seguiment

�Graella de coavaluació

54

FASE DE TANCAMENT

SÍNTESII ESTRUCTURACIÓDELS APRENENTATGES

Informació sobre:

�Aprenentatges (progrés) del grup

�Aprenentatges (progrés) individual

Recapitular

Relacionar

Orientar noves seqüències

25

54

FASE DE TANCAMENT

SÍNTESII ESTRUCTURACIÓDELS APRENENTATGES

Informació sobre:

�Aprenentatges (progrés) del grup

�Aprenentatges (progrés) individual

Recapitular

Relacionar

Orientar noves seqüències

EXEMPLES:

�Mapa conceptual

�Base d’orientació

�Resolució d’un problema o incident crític / Anàlisi d’un cas

54

FASE DE TANCAMENT

SÍNTESII ESTRUCTURACIÓDELS APRENENTATGES

Informació sobre:

�Aprenentatges (progrés) del grup

�Aprenentatges (progrés) individual

Recapitular

Relacionar

Orientar noves seqüències

EXEMPLES:

�Mapa conceptual

�Base d’orientació

�Resolució d’un problema o incident crític / Anàlisi d’un cas

EXEMPLES PER A TOTA LA SEQÜÈNCIA:

�Carpeta d’aprenentatge

�Contracte

�Planificació i realització d’un projecte

top related