pla de sequera - acanet.gencat.catacanet.gencat.cat/traspasfiles/conselladmin/12_uhjlc2... · 4...
Post on 11-Feb-2020
6 Views
Preview:
TRANSCRIPT
Comissió de Desembassament
Extraordinària Ter-Llobregat
13 de setembre de 2016
Pla de Sequera
Pla Especial d’actuació en
situacions d’alerta i eventual
Sequera (PES)
Presentació de la proposta
sotmesa a Informació
Pública
Àrea d’Abastament d’Aigua
Meandre del riu Ter a la cua de Sau, al seu pas pel monestir de Sant Pere
de Casserres. Fotos: Sr. Domènec Llop, a Naciodigital.cat
4
Sequera 2007-2008 ... o més aviat 1999-2008 Decret 94/1999, de 6 d'abril, d'adopció de mesures excepcionals en relació amb la utilització dels recursos hidràulics
Decret 168/2000, de 2 de maig, d'adopció de mesures excepcionals en relació amb la utilització dels recursos hidràulics
Decret 22/2002, de 22 de gener, d'establiment i millora de les mesures per a la gestió dels recursos hídrics
Decret 93/2005, de 17 de maig, d'adopció de mesures excepcionals en relació amb la utilització dels recursos hídrics
Decret 207/2005, de 27 de setembre, d'adopció de mesures d'emergència en relació amb la utilització dels recursos hídric
Decret 84/2007, de 3 d'abril, d'adopció de mesures excepcionals i d'emergència en relació amb la utilització dels recursos
hídrics (completat amb els 257/2007, 108/2008 i 254/2008).
La sequera 2007-2008
Pluviometria acumulada mitjana a les CIC, en mm
Dèficit pluviomètric de 272 mm l’any 2006 (36%)
2006
5
Dèficit pluviomètric de 301 mm l’any 2007 (40%)
La sequera 2007-2008
-5.0%
-2.5%
0.0%
2.5%
5.0%
7.5%
10.0%
12.5%
15.0%
17.5%
20.0%
ge
n-0
6
ma
rç-0
6
ma
ig-0
6
jul-
06
se
t-0
6
no
v-0
6
ge
n-0
7
ma
rç-0
7
ma
ig-0
7
jul-
07
se
t-0
7
no
v-0
7
ge
n-0
8
ma
rç-0
8
ma
ig-0
8
Mit
jan
a m
òb
il d
e 9
se
tma
ne
s d
e l
’es
talv
i s
etm
an
al
Evolució de l’estalvi respecte el consum habitual (2005-07) al Ter-Llobregat
20,5 %
6
La sequera 2007-2008
Noves infraestructures construïdes durant o després de la sequera
Llob
regat
ITAM del Llobregat i ampliació de la ITAM Tordera.
Connexions Tordera – Cardedeu i Fontsanta-Trinitat.
Nous tractaments avançats a les ETAP del Llobregat.
S’han ampliat les possibilitats de reutilització des de l’ERA del Prat.
I més de 200 pous recuperats arreu del territori.
La sequera 2007-2008
La proposta de Pla de Sequera
9
PLA ESPECIAL
D’ACTUACIÓ EN SITUACIÓ D’ALERTA I EVENTUAL
SEQUERA
Chema
Madoz
10
Informació pública
Documentació a la Web de l’ACA.
La informació pública finalitza el dia 3 d’octubre de 2016.
Objectius
12
El PES serà l’eina de gestió en situacions de sequera en l’àmbit del
DCFC, substituint la gestió mitjançant Decrets excepcionals de sequera i
recollint l’experiència de les sequeres del 2002, 2005 i 2007-08.
Davant la possible afecció cíclica de les sequeres, el PES constitueix un
procés definit a priori, debatut amb els usuaris, on
Juga un paper molt important la vigilància permanent, així com la
territorialització i progressivitat de les mesures, que combinen la gestió de
la demanda i del recurs.
Emana de les determinacions del Pla Hidrològic Nacional (Llei 10/2001),
on es defineixen els seus continguts obligatoris, i que queda recollit també en
el Reglament de la planificació hidrològica (Decret 380/2006, de 10 d’octubre).
El PES té per objectiu primer garantir els abastaments de població,
minimitzant els impactes econòmics en les activitats que utilitzen l’aigua com a
factor de producció i els efectes negatius en l’estat de les masses d’aigua.
Marc normatiu
El PES és un pla de gestió específic dictat en aplicació del que estableix l'art. 24 del Text refós de la
legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel DL 3/2003, de 4 de novembre (TRLMAC).
Antecedents normatius rellevants:
• A l'empara dels articles 58 del Text refós de la Llei d'aigües, aprovat per Reial Decret Legislatiu 1/2001,
de 20 de juliol (TRLA), i 31.2.c. del TRLMAC, el Govern de la Generalitat ha aprovat diversos Decrets
d'adopció de mesures excepcionals i d'emergència
• La Llei 10/2001, de 5 de juliol, per la qual s'aprova el Pla hidrològic nacional (LPHN), estableix (art. 27),
el deure de l'administració hidràulica estatal d'elaborar plans especials d'actuació en situacions d'alerta
i eventual sequera, que continguin les normes d’explotació dels sistemes i les mesures a aplicar en
relació amb l’ús del domini públic hidràulic
• En el cas del DCFC, l'art. 21 del Reglament de la planificació hidrològica, aprovat per Decret 380/2006,
de 10 d'octubre (RPH), contempla la possibilitat que l'Agència Catalana de l'Aigua elabori un pla
especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera,
• El PSCM i el PGDCFC (on s’integra, com altres plans i programes específics, d’acord al que
estableixen els articles 18 i 13.h) del RPH) contemplen determinacions que el PES passa a concretar;
l’ús d’escenaris, àmbits i criteris de gestió, així com les modulacions temporals en situacions
excepcionals dels cabals ambientals.
L'aprovació d'aquest Pla correspon al Govern de la Generalitat de Catalunya, tal i com estableixen els
articles 117, 144 i 149 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, l'article 25.1. del TRLMAC i 19.8. del RPH.
13
Què conté el Pla de Sequera?
14
• Definició de 18 unitats d’explotació
• Seguiment continuat dels indicadors hidrològics (precipitació acumulada,
reserves embassades i nivells piezomètrics)
• Llindars per la declaració dels estats de sequera (Alerta, Excepcionalitat i
Emergència)
• Normes d’explotació específiques per a les principals fonts de recurs,
buscant l’equilibri òptim entre el cost econòmic i la millora de la garantia.
• Mesures de gestió de la demanda, dirigides a assolir estalvis en les fases
inicials de la sequera que permetin perllongar l’aprofitament dels recursos
disponibles.
• Comunicació (mitjans, usuaris, institucions,...).
Què no conté el Pla de Sequera?
15
El Pla de Sequera no conté:
Noves infraestructures
Consignes prèvies a l’Alerta
Règim sancionador
Mesures tributàries
Ajuts econòmics
PLA DE GESTIÓ DE CONCA o PHN
NORMA
PLA DE GESTIÓ DE CONCA
NORMA
NORMA
Estats de sequera
16
Títol complementari
del capítol o
apartat. Subtítol
PRE-ALERTA Es detecten evidències de sequera i s’activen mesures preventives. Intensificació del seguiment i recull d’informació dels usuaris. Activació de recursos no convencionals.
ALERTA
Desplegament de mesures d’estalvi als diferents usos. Increment de la producció dels recursos no convencionals. Increment de les extraccions subterrànies. Reduccions dels desembassaments.
EXCEPCIONALITAT
Intensificació de les reduccions en usos no prioritaris. Majors reduccions dels desembassaments. Activació total dels recursos no convencionals . Màximes extraccions subterrànies. Prohibició de determinats usos en activitats urbanes.
EMERGÈNCIA Restriccions a tots els usos, inclosos els urbans, creixents amb l’empitjorament de l’episodi.
NORMALITAT Les demandes estan garantides. No hi ha evidències de possibles desajustos a curt i mig termini.
Abans Excep. 1
Abans Excep. 2
Unitats d’Explotació
17
Títol complementari
del capítol o
apartat. Subtítol
El PES es circumscriu al DCFC i estableix 18 unitats d’explotació, on els estats de sequera es
declaren de manera independent, en funció del seu indicador.
Unitats d’Explotació
18
Títol complementari
del capítol o
apartat. Subtítol
Hi han tres tipus d’unitats, segons quin sigui l’origen predominant dels abastaments municipals
EMBASSAMENTS
AQÜÍFERS PRINCIPALS
CAPTACIONS DIVERSES
VOLUM D’AIGUA A L’EMBASSAMENT
NIVELL PIEZOMÈTRIC
PLUJA ACUMULADA
Unitats regulades per embassaments
19
També es preveuen llindars per a Ter i per a Llobregat independents
Els llindars es determinen amb
l’objectiu de no entrar en
situacions d’emergència i es
comproven davant els pitjors
episodis històrics i enfront sèries
sintètiques empitjorades.
Indicadors de l’Estat de Sequera
UT. 9 Embassament Darnius Boadella
UT. 13 Embassaments Ter-Llobregat
20
Indicadors de l’Estat de Sequera
COMPARACIÓ AMB EL DECRET 84/2007
Els llindar conjunt Ter-Llobregat es redueix
per l’estat d’Emergència
Els llindars parcials al Ter i al Llobregat es
redueixen significativament per tots els
estats (Alerta, Excepcionalitat i Emergència)
Nova modulació del llindar conjunt
Reducció de llindars al Llobregat Reducció de llindars al Ter
21
Unitats amb indicador piezomètric
UT. 3 Aqüífer Fluvià - Muga
UT. 2 Aqüífer Carme - Capellades
Indicadors de l’Estat de Sequera
Unitats amb indicador piezomètric
UT. 2 Aqüífer Carme - Capellades
Indicadors de l’Estat de Sequera
PE
S
23
Unitats amb indicador pluviomètric
SPI: índex de precipitació estandarditzat
L’SPI es pot calcular per diferents períodes. En el PES es calcula pels darrers 9, 12 i 24 mesos.
Varia usualment entre -3,0 i +3,0
Indicadors de l’Estat de Sequera
24
Estat de sequera Indicador
Pre-Alerta SPI9 < -1,0 ó SPI12 < -1,0
Alerta SPI12 < -1,5 ó SPI24 < -1,5
Excepcionalitat SPI24 < -2,0
Unitats amb indicador pluviomètric
SPI: índex de precipitació estandarditzat
L’emergència s’ha de decretar
individualment per cada municipi
Indicadors de l’Estat de Sequera
Normes d’explotació
Riu Llobregat
Riu Ter
Aqüífer Vall Baixa
i Delta Llobregat
Aqüífer Baix Ter
Aqüífer Besòs
Aqüífer Carme-
Capellades
Reutilització
Prat Llob.
Altres reutilitzacions
Dessalinització
Llobregat
Desalinització
Tordera
Aqüífer Cubeta Abrera
Aqüífer Tordera
26
27
Emergència Excepcionalitat Alerta Normalitat
Fonts de recurs convencionals
Reutilització i ús
extraordinari
Aigües subterr.
Dessalinització
Normes d’explotació
Producció de recursos no convencionals
28
RESERVES
CONJUNTES
TER-LLOBREGAT
PRODUCCIÓ CONJUNTA
DE LES ITAM DE
LLOBREGAT I TORDERA
Per sobre del 75% 0,22 m3/s
Entre el 50% i el 75% 0,76 m3/s
Entre el 25% i el 50% 2,18 m3/s
Per sota del 25% 2,53 m3/s
Dessalinització
Acord de 26/03/2013 del Consell de Xarxa Ter-Llobregat.
25% 50% 75%
2.53 2.18
0.76
0.22
100% 0%
Evolució de la sequera
Normes d’explotació
ÚS D'AIGÜES REGENERADES
DES DE L’ERA DEL PRAT
Retorn al Llobregat aigües avall
de l’ETAP de SJD, per cabal de
manteniment.
Per sota del 50% de reserves, el cabal de manteniment
del riu es pot complementar, en cas necessari, amb aigües
regenerades.
Injecció a l’aqüífer profund del
Delta
A partir de l’Alerta i en funció dels nivells piezomètrics,
amb l’objecte de mantenir nivells positius en la línia de
costa . L’Agència pot avançar-ho en cas necessari
29
Reutilització
Reg agrícola del Canal de la
Dreta
A partir de l’Alerta, el reg es donarà principalment amb
aigües regenerades, una part de les quals es poden
dessalobrar (EDR de Sant Boi).
Usos urbans de Barcelona i el
Prat de Llobregat
A partir de l’Alerta, alimentació prioritària amb aigües
regenerades (0,03 m3/s)
Recàrrega de l'aqüífer, a les
basses de Sant Vicenç dels Horts
A partir de l’Alerta, possibilitat de complement amb aigües
regenerades, amb la possibilitat de què en part siguin
dessalobrades a l’EDR de Sant Boi.
Retorn al Llobregat per
incrementar la disponibilitat
d’aigua pre-potable a l’ETAP de
SJD
Es realitzarà en situacions de Excepcionalitat i
Emergència (fins 2 m3/s)
Carà
cte
r
pre
ven
tiu
E
n s
equera
I priorització per a reg i usos municipals des de les EDAR amb terciaris (Colera, Torroella,
Castell-Platja d’Aro, Blanes, Sant Feliu, Tossa, Roses, Palamós, Vilaseca-Salou, ...)
Normes d’explotació
CALENDARIO DMA
Aprofitament coordinat d’aigües subterrànies
30
Massa 35- Al·luvials de la Baixa Tordera i Delta
El règim d’explotació depèn de dos
paràmetres: l’estat de sequera de la unitat Ter
Llobregat i el nivell piezomètric de l’aqüífer
Aqüífer de
la Vall Baixa
i Delta de la
Tordera
Normes d’explotació
CALENDARIO DMA
Aprofitament coordinat d’aigües subterrànies
31
El règim d’explotació depèn de dos
paràmetres: l’estat de sequera de la unitat Ter
Llobregat i el nivell piezomètric de l’aqüífer
Aqüífer de la
Cubeta
d’Abrera
Massa 37- Cubeta d’Abrera
Normes d’explotació
CALENDARIO DMA
Aqüífer Carme - Capellades
Aprofitament coordinat d’aigües subterrànies
32
Aquests dos àmbits són unitats
d’explotació al PES, de manera que el
seu Estat de Sequera també bé
determinat pels nivells piezomètrics.
Aqüífer Carme - Capellades Aqüífer al·luvial profund del Baix Ter
Normes d’explotació
CALENDARIO DMA
33
Aprofitament coordinat d’aigües subterrànies
Massa 39- Vall Baixa i Delta del Llobregat
Aqüífer de la Vall Baixa i Delta del Llobregat
Volums disponibles als embassaments
del sistema Ter – Llobregat
Extraccions als pous d’alimentació a
l’ETAP SJD
V > 367 hm3 Extracció mitjana inferior a 1,50
hm3/mes (en còmput trimestral)
367 hm3 ≥ V > 240 hm3 1,77 hm3/mes
240 hm3 ≥ V > 145 hm3 3,35 hm3/mes
145 hm3 ≥ V > 100 hm3 6,70 hm3/mes
100 hm3 ≥ V Màxima possible
(previsible esgotament dels pous)
Les consignes previstes per l’operador principal ja
han estat incorporades al seu títol concessional:
Simulació numèrica de la situació de màxim descens
Normes d’explotació
1 / set / 2016
CALENDARIO DMA
34
Aprofitament coordinat d’aigües subterrànies
Aqüífer de la Cubeta de la Llagosta Aqüífer de la Vall Baixa i Delta del Besòs
* A partir de l’excepcionalitat, si no es disposa de suficient capacitat en
els pous per tal d’extreure el cabal indicat, caldrà que es condicioni i
s’utilitzi el cabal aportat pel Rec Comtal (infraestructura recuperada a
partir de les actuacions derivades de la sequera de 2007-2008).
En el cas d’aquests dos
àmbits, on l’aqüífer és
excedentari, l’extracció
consignada correspon a la
mínima extracció mensual.
Normes d’explotació
CALENDARIO DMA
Altres captacions recuperades durant la sequera 2007-2008
Consignes individualitzades a l’Annex 2.
Exemples;
35
Aprofitament coordinat d’aigües subterrànies
.... fins a 231 captacions.
Normes d’explotació
CALENDARIO DMA
36
Per a reg:
Per a cabal
circulant:
ÚS ESTAT Valor objectiu en el Pla
(m3/s)
Comparació amb
el previst al Decret
84/2007 (m3/s)
A Girona
(inclosos els cabals que es derivin
per la sèquia Monar)
Alerta Entre 2 i 3 2
Excepcionalitat 1 0,3
Emergència 0,5 -
Tram final
(inclosos els cabals que es derivin
pels regs vells amb finalitat
ambiental)
Alerta Entre 1,5 i 2,5 -
Excepcionalitat 1 -
Emergència 0,5 -
ÚS ESTAT
TOTAL RECURS REGULAT
(hm3/any)
TE
R
Regs del Baix Ter
Alerta 65,50
Excepcionalitat 54,95
Emergència -
LLO
BR
EG
AT
Regs de la Sèquia de Manresa
Alerta 8,46
Excepcionalitat 6,94
Emergència -
Canal de la Dreta del Llobregat
(incloses aportacions d’aigua
regenerada)
Alerta 15,80
Excepcionalitat 13,05
Emergència -
MU
GA
Regs de la Muga
Alerta 14,28
Excepcionalitat 4,00
Emergència -
A la Muga es manté el plantejament del D84/2007; 135 l/s de cabal màxim en totes les fases de la sequera.
Desembassaments màxims Normes d’explotació
CALENDARIO DMA
37
Accions preparatòries
Estat de
sequera
% de
reserves Tipus de mesura
Estimació del temps
disponible
Normalitat 75% Comprovació instal·lacions de dessalinització 8 mesos fins arribar al 50%
Prealerta 60% Preparació per l'Alerta 5 -11 mesos fins l'Alerta
Prealerta 60% Comprovació captacions subterrànies 5 -11 mesos fins l'Alerta
Prealerta 60% Comprovació instal·lacions de reutilització
5 -11 mesos fins l'Alerta
Alerta 30-40% Increment d’extraccions subterrànies 6 -14 mesos fins l'Excepcionalitat
Alerta 30-40% Control de consums 6 -14 mesos fins l'Excepcionalitat
Alerta 30-40% Producció d’aigua de reutilització
(ERA del Prat)
6 -14 mesos fins l'Excepcionalitat
Excepcionalitat 20% Control de consums 6 - 11 mesos fins l'Emergència
Deures de comunicació de consums (requeriment de l’ACA en estats previs a l’Alerta):
• > 1 Hm3/any:
Mensual
• Altres: trimestral
Entitats subministrad.
• > 200 Ha:
Mensual
Regadiu
• > 3.000 caps:
Trimestral
Ramaderia
• > 0,5 Hm3/any (o 0,2 assimilables a reg):
Trimestral
Industrial
• Mensual
Hidroelèctric
• > 0,2 Hm3/any:
Mensual
Recreatius
38
Captacions de recurs i volums
subministrats, segons correspongui.
Accions preparatòries
39
NORMES D’EXPLOTACIÓ 8. MESURES DE GESTIÓ DE LA DEMANDA
Alerta Excepcionalitat Emergència
250 lpd
230 lpd
200 lpd
Emerg.II: 180
Emerg.III: 160
Abastaments municipals (dotació màxima en alta):
270 lpd
- 230 lpd Decret
84/2007:
Consideració específica dels consums industrials o ramaders
connectats a la xarxa d’aigua potable.
Mesures en relació a l’ús de l’aigua
40
Alerta Excepcionalitat Emergència
De 20h a 8h, i evitant reg en moments de pluja
< 450 m3/ha·mes
Reg particular: només 2 dies/ setmana
Només supervivència d’arbres i plantes, amb reg localitzat o amb regadora
Gespa: prohibit, excepte activitats federades
Permès l’ús d’aigües pluvials i de freàtiques (si no afecten a les captacions d’abastament)
Prohibit
Reg de zones verdes:
Mesures en relació a l’ús de l’aigua
41
Alerta Excepcionalitat Emergència
Usuaris particulars: prohibida la neteja amb mànegues.
Serveis municipals:
Quantitats mínimes necessàries
Prioritzar ús d’aigua no potable
Prohibida
S’exceptua si hi ha risc sanitari o a la seguretat vial o per un accident/incendi.
Permeses aigües reutilitzades o freàtiques (si no afecten les captacions d’abastament)
Es mantenen les restriccions de l’excepcionalitat.
Neteja de carrers, paviments i façanes:
Mesures en relació a l’ús de l’aigua
42
Alerta Excepcionalitat Emergència
Permès el reompliment parcial si es disposa de recirculació.
Permès el primer ompliment de piscines noves.
Permès a centres educatius (fins 500 litres)
No aplica a piscines amb aigua de mar
Mateixes restriccions, excepte que no es permet el primer ompliment de piscines noves.
Només es permet ompliment de piscines amb aigua de mar
Piscines:
Mesures en relació a l’ús de l’aigua
43
Permesa només en establiments comercials
O per a vehicles comercials (transport de menjar, ambulàncies, ...).
Usuaris privats: només vidres, llums, miralls, ... mitjançant esponja i galleda.
Es mantenen les restriccions de la fase anterior.
Es mantenen les restriccions de la fase anterior.
Neteja de vehicles:
Alerta Excepcionalitat Emergència
Mesures en relació a l’ús de l’aigua
45
Per a la resta d’usos, s’estableixen els següents objectius d’estalvi:
Tipus d’ús Alerta Excepcionalitat Emergència
Reg agrícola 25% 40% 80%
Usos ramaders 10% 30% 50%
Usos industrials 5% 15% 25%
Usos recreatius que impliquin el reg 30% 50% Prohibit
Altres usos recreatius 5% 15% 25%
Es poden admetre reduccions inferiors en cas d’ús d’aigües regenerades.
També atenent a les particularitats de cada ús, les dotacions i l’eficiència del
subministrament en condicions de normalitat i al grau d’afectació o interferència
que les captacions de les explotacions suposen per als abastaments municipals
del seu entorn, mitjançant la redacció de PLANS D’ESTALVI.
Mesures en relació a l’ús de l’aigua
46
Mesures de gestió administrativa:
Col·laboració de les autoritats en les inspeccions
Deure de mantenir les captacions recuperades
Modificacions temporals de les condicions d’utilització
Autoritzacions temporals i autorització d’obres
Proves esportives
Modificacions temporals de les autoritzacions d’abocament
Règim fluent de les hidroelèctriques
...
Mesures en relació a l’ús de l’aigua
47
Cabals mínims circulants:
Exemples de
cabals mínims a
l’Annex 6:
5% i 2% de les aportacions anuals mitjanes de la sèrie històrica, calculats en 320 punts, a
partir dels estats d’Alerta i Excepcionalitat, respectivament.
Mesures en relació a l’ús de l’aigua
Continguts:
48
Marc legal
Descripció de demandes
Objectius d’estalvi
Descripció del servei de subministrament
Anàlisi tècnica de la resposta durant la sequera
Usuaris sensibles i/o crítics
Mesures previstes en cada fase
Organització administrativa
Pla de comunicació
Règim sancionador
Plans d’Emergència
Continguts equivalents (més simplificats) per als Plans d’estalvi de la resta d’usuaris.
Comitè permanent
de la sequera
Observatori de la
sequera
Comissió de Govern de la
sequera
Unitats de gestió de
l’Emergència Reunions informatives
• Declaració dels estats de sequera
• Establiment de directrius de planificació, gestió, execució i informació d’acord al previst al PES
• Impuls als instruments normatius necessaris
• Seguiment de l’evolució i acord de les mesures normatives necessàries
• Càlcul d’indicadors i publicació dels estats
• Proposta de l’estat de sequera al Comité
• Seguiment de l’aplicació del Pla
•Reunions generals, sectorials i territorials amb grups d’usuaris
• Assessorament i suport a autoritats locals
• Resolució de conflictes entre recursos locals i regulats
49
Determinacions organitzatives
Revisió del Pla i Modificcions Puntuals
50
Vigència
• 6 anys
Modificacions puntuals (que no comporten revisions del Pla):
• Canvis en l’adscripció de municipis.
• Actualització periòdica de les poblacions i de consums industrials i dotacions associades.
• Millores cartogràfiques que poden comportar canvis en certs llindars d’indicadors.
Es pot revisar en cas de:
• Alteració dels llindars assumits en el Pla i que defineix tota la metodologia de càlcul d’establiment de les mesures.
• Alteració geogràfica de les conques i sistemes d’explotació definits al pla.
• Canvis en la definició de les mesures generals establertes a cada escenari.
• Adequació als Plans Hidrològics que siguin aprovats al territori de Catalunya.
• Canvis en el marc normatiu vigent que afectin el contingut del pla.
• Alteracions en els aspectes organitzatius generals.
52
Càlcul de llindars en embassaments
Emergència: Es calcula de manera que, sortint d’aquest nivell, la pitjor sèrie de 12 mesos no produeixi un descens per sota del volum a partir del qual es preveuen problemes greus de qualitat de l’aigua embassada (ex. Ter-Llobregat: uns 40 hm3)
Excepcionalitat: Amb la sèrie més desfavorable, cal disposar d’un marge de 3 mesos abans d’entrar en Emergència.
Alerta: Sortint d’aquest nivell, la pitjor sèrie de 12 mesos ha d’evitar l’entrada en Emergència.
Trajectòria iteració j: acompleix el criteri.
Emergència (iteració j)
Emergència (iteració j-1)
12 meses
mes 1
Trajectòria iteració j-1: no acompleix el criteri perquè la pitjor sèrie baixa per sota dels 40 hm3.
Límit de 40 hm3
V0 Procés iteratiu amb centenars de simulacions, mitjançant un model numèric simplificat.
Memòria Tècnica. Determinació de llindars
53
Càlcul de llindars en embassaments
El càlcul iteratiu dóna lloc a llindars mensuals, que després es simplifiquen en dos valors (estiu i hivern) i transicions entre ells.
Memòria Tècnica. Determinació de llindars
270
145
100
0
100
200
300
400
500
600
oct nov des gen feb març abr maig juny jul ag set
Llindars al Ter - Llobregat (hm3)Valors que es proposen, tenint en compte les noves infraestructures
Alerta Excepcionalitat Emergència
Les simulacions mostren que, en una
sequera com la del 2007-08, les
consignes del PES reduirien molt les
afeccions als usuaris i al riu Ter, i alhora
permetrien disposar de més reserves
embassades al final de l’episodi.
57
Memòria Tècnica. Comprovacions 2007-08
Entre 2003 i 2008 s’haurien produït, d’acord a les
consignes del PES, 170 hm3 d’aigua dessalinitzada i
86 hm3 d’aigua regenerada a l’ERA del Prat.
M. Tècnica. Comprovacions sequeres empitjorades
59
Sense la primavera del 2007 (probabilitat < 1,27%)
L’eliminació de les pluges
de la primavera del 2007 no
provoca una entrada en
Emergència
(reserves mínimes 127 hm3)
APORTACIONS
M. Tècnica. Comprovacions sequeres empitjorades
60
Sense la tardor del 2005 (probabilitat < 2,87%)
L’eliminació de les pluges
de la tardor del 2005, que
van posar fi a l’episodi de
sequera 2004-05, tampoc
no provoca una entrada en
Emergència
(reserves mínimes 112 hm3)
APORTACIONS
M. Tècnica. Comprovacions sequeres empitjorades
61
Un tercer any de sequera (probabilitat < 0,73%)
L’afegit d’un tercer any de
sequera a l’episodi 2007-08,
provoca una breu entrada
en Emergència
(reserves mínimes 96 hm3)
APORTACIONS
Memòria Tècnica. Comprovacions
62
Comprovacions enfront sèries sintètiques
0
20
40
60
80
100
120
140
20
01
20
08
20
14
20
21
20
28
20
34
20
41
20
47
20
54
20
60
20
67
20
74
20
80
20
87
20
93
21
00
21
06
21
13
21
20
21
26
21
33
21
39
21
46
21
52
21
59
21
66
21
72
21
79
21
85
21
92
21
98
22
05
22
12
22
18
22
25
22
31
22
38
22
44
22
51
22
58
22
64
22
71
22
77
22
84
22
90
22
97
23
04
23
10
23
17
23
23
23
30
23
36
23
43
23
50
23
56
23
63
23
69
23
76
23
82
23
89
23
96
24
02
24
09
24
15
24
22
24
28
24
35
24
42
24
48
24
55
24
61
24
68
24
74
24
81
24
88
24
94
Ap
ort
ació
men
sual
(hm
3/m
es)
Sèrie sintètica de 500 anys, pel riu Ter a Sau(comparada amb la sèrie històrica de 68 anys)
SINTÈTICA (500 anys)
HISTÒRICA (68 anys)
Mitjana bianual sintètica
Mitjana bianual històrica
123
0
100
200
300
400
500
600
oct
-01
oct
-06
oct
-11
oct
-16
oct
-21
oct
-26
oct
-31
oct
-36
oct
-41
oct
-46
oct
-51
oct
-56
oct
-61
oct
-66
oct
-71
oct
-76
oct
-81
oct
-86
oct
-91
oct
-96
oct
-01
oct
-06
oct
-11
oct
-16
oct
-21
oct
-26
oct
-31
oct
-36
oct
-41
oct
-46
oct
-51
oct
-56
oct
-61
oct
-66
oct
-71
oct
-76
oct
-81
oct
-86
oct
-91
oct
-96
oct
-01
oct
-06
oct
-11
oct
-16
oct
-21
oct
-26
oct
-31
oct
-36
oct
-41
oct
-46
oct
-51
oct
-56
oct
-61
oct
-66
oct
-71
oct
-76
oct
-81
oct
-86
oct
-91
oct
-96
oct
-01
oct
-06
oct
-11
oct
-16
oct
-21
oct
-26
oct
-31
oct
-36
oct
-41
oct
-46
oct
-51
oct
-56
oct
-61
oct
-66
oct
-71
oct
-76
oct
-81
oct
-86
oct
-91
oct
-96
oct
-01
oct
-06
oct
-11
oct
-16
oct
-21
oct
-26
oct
-31
oct
-36
oct
-41
oct
-46
oct
-51
oct
-56
oct
-61
oct
-66
oct
-71
oct
-76
oct
-81
oct
-86
oct
-91
oct
-96
Reserves conjuntes als embassaments Ter - Llobregat (hm3)
Pre-Alerta Alerta Excepcionalitat Emergència
Model estocàstic MPAR(1) Multivariate Periodic Auto-Regressive d’ordre 1
63
Memòria Tècnica. Comprovacions
Disseny i comprovacions Encadenament de tres
anys pèssims
consecutius, a partir
d’un inici amb reserves
altes.
Per cada any es
calculen 68 trajectòries
(per cada any
d’aportacions de la
sèrie 1940-2008) i
s’obté l’envoltant (en
línia negra).
El primer any portaria el
sistema al límit de
l’Alerta, el segon a
l’Excepcionalitat i el
tercer a l’Emergència I.
0
100
200
300
400
500
600
oct nov des gen feb març abr maig juny jul ag set
Llindars al Ter - Llobregat (hm3)Resultats de l'encadenament de tres episodis pèssims
64
Memòria Econòmica. Alternatives estratègiques
Alt. Descripció Mesures de gestió de l’oferta Mesures de gestió de la demanda
0 Mínima intervenció
fins l’Emergència
Fins l’entrada en Emergència no s’utilitzen les
dessalinitzadores, les instal·lacions de
reutilització ni els pous de sequera. A partir
d’aquell moment es posen a funcionar a
màxima producció.
No es contempla cap restricció a les
demandes ni als usos ambientals,
fins l’arribada a l’Emergència. A partir
d’aleshores, tots els usos es
restringeixen per igual.
1
Pla especial
d’actuació en
situació d’alerta i
eventual sequera
Produccions de recursos (dessalinització,
reutilització i pous de sequera) contemplades
al Pla.
Restriccions contemplades al Pla.
2 Major èmfasi en la
gestió de la demanda
Les dessalinitzadores endarrereixen les seves
produccions, mantenint el règim mínim fins el
40% de reserves conjuntes. No s’utilitzen els
pous de sequera ni les reutilitzacions.
Restriccions més altes als regs i
major exigència d’estalvi als
abastaments.
3 Major èmfasi en la
gestió de l’oferta
S’avança la producció de recursos de
sequera: les dessalinitzadores produeixen al
màxim des del 80% de les reserves
conjuntes, i les reutilitzacions i els pous de
sequera operen des de Prealerta.
No opera cap limitació a les
demandes.
65
Alt. Descripció
0 Mínima intervenció fins l’Emergència
1 Pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera
2 Major èmfasi en la gestió de la demanda
3 Major èmfasi en la gestió de l’oferta
Memòria Econòmica. Alternatives estratègiques
66
Memòria Econòmica. Alternatives estratègiques
Corbes Restricció-Pèrdua de VAB construïdes a partir de les matrius I-O catalanes.
67
Costos en milions d’euros (2 sequeres greus en 6 anys)
ALT. DESCR.
COST
PREVE
NTIU
COST DE LES
RESTRICCIONS COST GLOBAL
0 Mínima 48 144 - 337 192 - 385
1 PES 101 10 - 32 111 - 132
2 Més gestió demanda 80 45 - 115 125 - 195
3 Més gestió oferta 174 1 - 7 175 - 181
Memòria Econòmica. Alternatives estratègiques
Web: www.gencat.cat/aca
E-mail: aca@gencat.cat
Twitter: @aigua_cat
© L’Agència Catalana de l’Aigua permet la reutilització dels continguts i de les dades sempre que se citi la font i la data
d'actualització, que no es desnaturalitzi la informació i que no es contradigui amb una llicència específica.
Gràcies per la seva atenció
top related