pintura barroca espanyola: ribera i velázquez

PINTURA BARROCA ESPANYOLA:

RIBERA VELÁZQUEZ

INTRODUCCIÓ

Al segle XVII la Península va perdre poder polític i militar, però els artistes, sobretot els pintors, van prolongar el periode d'esplendor que anomenem Segle d'Or: Zurbarán i Murillo, Ribalta i Ribera, i Velázquez, fan que la pintura hispànica assoleixi els cims més alts.

Aquests pintors van mostrar una gran predilección pels temes religiosos que van representar com una emoció íntima i van convertir els sants i penitents en paradigmes d'expressió mística.

Per altra banda, els retrats i els paisatges de Velázquez se situen entre les creacions més excelses de l'art de totes les èpoques.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:

A més dels trets comuns que hem assenyalat anteriorment per a la pintura barroca, la pintura espanyola ofereix algunes característiques rellevants, més pel contingut i pel reflex social que pels perfils formals propiament dits.

- Segle XVII: època culminant de la pintura espanyola.- Tres grans centres artístics: Madrid, Sevilla i València.- Triomf d'una tendència que privilegia el realisme, el naturalisme: lo imaginatiu i fantasiós a penes té cabuda en la nostra pintura.- Predomini de la temàtica religiosa i especialment de l'ascetisme o misticisme.- Gran senzillesa de composició i forma.- Absència de sensualitat.- Influència de Caravaggio: naturalisme-tenebrisme (estil pictòric que es basa en una aplicació radical del clarobscur, per la qual únicament les figures temàticament centrals destaquen il·luminades d'un fons generalitzadament molt fosc).- El fresc és poc freqüent.

- Temàtica:

* Religiosa.* Mitològica: a penes va assolir desenvolupament entre els

pintors espanyols.* Retrats.* Natures mortes.* Pintura de gènere: monstres i casos curiosos.* Paisatge: escenes de caça, vistes de ciutats.* Manca de temàtica marina

JOSEP DE RIBERA (1591-1652), “Lo Spagnoletto”.

Nat a Xàtiva (València) va estudiar amb Ribalta i de molt jove es va traslladar a Itàlia, on va rebre la influència de Caravaggio (Tenebrisme i Naturalisme). A Roma va viure en ambients humils, i per això va introduir en els seus temes el món dolorós dels captaires.

Característiques de la seua pintura:- Dibuix de gran mestria- Pinzellada pastosa, les superficies són aspres, se sent la pell, vibra la carn.- A la seua obra predomina la pintura de temàtica religiosa: va ser el pintor de la Contrareforma.- La seua primera etapa apareix dominada pel tenebrisme més radical, mentre que en la segona comença a introduir un aclariment progressiu dels fons.- És un dels millors representants del naturalisme barroc: pobres i captaires, anacoretes i penitents, representats amb els fronts arrugats, dits aspres...

Ribera també va fer quadres realistes inspirats per la vida bohèmia a Roma (El xiquet coix), i quadres naturalistes (La barbosa dels Abruzzi), anhel barroc de representar tot el que hi ha a la naturalesa, sigui desaradable, estrany o lleig.

La barbosa dels Abruzzi

El xiquet coix

Sovint va cultivar el tema mitològic, a vegades amb ironia i altres per plasmar figures musculoses immenses que en el barroc representen el mateix món sobrehumà que Miquel Àngel

Gegant Tici

Gegant Ixò

Apol.lo i Màrsies

El gènere religiós ocupa la part central de la seua activitat

Sant Andreu

Sant Pau ermità

Maria Magdalena ermitana

El somni de Jacob

El martiri de sant Felip

DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ (1599-1660)

El rei Felip IV va ser el seu gran mecènes. Pintor de cort, resulta difícil establir una cronologia de les seues obres perquè al conviure amb elles les restocava continuament. La seua producció no és molt extensa però sí que és fecunda, i d'una gran varietat. Va tocar tots els gèneres.

CARACTERÍSTIQUES:

- Generalment pintava sense dibuix previ.- És barroc per l'esfumat de les línies, el sentit de la profunditat, la recerca de la personalitat del retratat. Barroc en unir dues escenes i relacionar-les íntimament obscurint el tema principal de forma truculenta, servint-se de l'equívoc.- Representa una realitat més sentida que observada.

ETAPES:

1a. ORIGEN, AMBIENT I FORMACIÓ

Velázquez va néixer a Sevilla en una època en què la ciutat andalusa, centre de comunicacions amb les Índies, era la ciutat més important de la Península.

Quan tenia 11 anys va ingressar al taller de Fracisco Pacheco i més tard es va casar amb la seua filla.

Però aviat va trencar amb els preceptes rígids que Pacheco havia consignat als seus escrits, segons els quals el dibuix era el fonament del quadre, i va iniciar un art més viu, observant la realitat i copiant incansablement els models amb moviments i expressions.

2a. Obra i estil dels anys sevillans

- Mostra una devoció pel tenebrisme.- Tonalitats fusta.- Temes realistes, d'escenes de la vida quotidiana.- Pintures d'interiors domèstics.- “Bodegons a lo diví”: temes evangèlics tractats com escenes de gènere.

- Obres:* Crist en casa de Marta i Maria* Vella fregint ous* L'aiguader de Sevilla

Crist en casa de Marta i Maria

Vella fregint ous

L'aiguader de Sevilla

Al.legoria en què els tres personatges representen les tres edats de l'home

3. Primera etapa madrilenya. En la Cort. Pintura i promoció social

Amb l'ajut del sogre l'aval de les obres sevillanes i les credencials de locals notables va aconseguir traslladar-se a la cort, ser nomenat el 1623 pintor de cambra i gaudir del favor de l'omnipotent comte-duc d'Olivares i de la simpatia del rei Felip IV.

En aquella època es va dedicar fonamentalment a pintar retrats i temes mitològics. La dedicació a aquests darrers va ser esperonada pel visita de Rubens a Madrid el 1628. Sembla que Rubens li va aconsellar que visités Itàlia.

Obres:* Retrat de Luis de Góngora* Retrat del Comte-duc d'Olivares* El triomf de Bacus o Els borratxos

Retrat de Luis de Góngora

Els trets característics dels retrats de Velázquez varen estar perfectament definits: una silueta negra o molt obscura es retalla sobre un fons gris o terrós verdós, il·luminat d'esquerra a dreta per un raig de llum a la manera dels caravaggistes.

Retrat del Comte-duc d'Olivares

Triomf de Bacus o Els borratxos

4a. Primer viatge a Itàlia: la metamorfosi de l'estil

L'estada a Itàlia el va conduir a abandonar el tenebrisme i a concebre noves preocupacacions pel color, pel nu i per la perspectiva aèria.

La seua paleta es transforma: desapareixen les tonalitats negres i sorgeixen tons grocs i ataronjats juntament amb els grisos verdosos característics de la seua paleta.

Obres més destacades:* La túnica de Josep* La farga de Vulcà

La túnica de Josep

La farga de Vulcà

Descans de Mart

5a. A Madrid. Dues dècades d'intensa activitat

Quan va tornar d'Itàlia Velázquez es va consolidar com el gran retratista de la cort. A les seues pintures brillen les tonalitats platejades. Als retrats abandona els recursos escenogràfics de Rubens i accentua els símbols i la profunditat psicològica de l'expressió. També és el retratista genial de tipus variats com els bufons, que són tractats d'una manera gairebé redemptora.

Obres:* Retrat eqüestre de Felip IV* Retrat eqüestre del príncep Baltasar Carlos* Retrat eqüestre del Comte-duc d'Olivares* La rendició de Breda* El Niño de Vallecas* Juan Calabazas* El Primo

L'amor de Velázquez pel paisatge es pot percebre a molts dels seus retrats, en els quals els personatges destaqun sobre el fons del Guadarrama. Els cims s'entreveuen entre núvols blancs i blaus; al fons de les valls els boscos es desdibuixen entre la boira; la distància s'aconsegueix mitançant una aquositat més intensa dels verds.

Retrat eqüestre de Felip IV

Retrat eqüestre del príncep Baltasar Carlos

Retrat eqüestre del Comte-duc d'Olivares

La rendició de Breda

Retrat de Francisco Lezcano, Niño de Vallecas

Juan Calabazas

El Primo

6a. Itàlia novament (1649-1651)

L'any 1649 Velázquez va fer un segon viatge a Itàlia amb l'encàrrec de recollir quadres per a les galeries reials espanyoles.

Obres:* Retrat del Papa Innocenci X* Juan de Pareja* Els Jardins de la Vil.la Mèdici

Retrat del Papa Innocenci X

Retrat de Juan de Pareja

Jardins de Vil.la Mèdici

Jardins de Vil·la Mèdici

7a. Madrid. Periode final

Obres:

* La Venus del Mirall

* Las Meninas

* Les Filoses

La Venus del Mirall

Las Meninas

Les filoses

APORTACIONS DE L'ART DE VELÁZQUEZ

Algunes de les aportacions de l'art de Velázquez a la utilització de la llum i a la conquesta de la profunditat s'han mantingut com a models que mai no s'han superat. La sensació òptica de la llum que circula per l'interior de la tela -la boirina dels paisatges, el polsim eteri que flota a les habitacions- ha estat denominada perspectiva aèria.

L'essència més genuïna de l'art de Velázquez es troba més en l'aire il.luminat i en la profunditat visual que no pas en la brillantor de la seua paleta -que mostra una preferència pel verd, el blau i el blanc- o en la vitalitat dels seus retrats.