metodologia en psicologia - tema 2 - metodologia experimental
Post on 22-Nov-2014
394 Views
Preview:
TRANSCRIPT
1
Tema 2 - Metodologia experimental
Objectius
• Entendre i saber diferenciar entre validesa interna i externa.
• Entendre i saber diferenciar entre selecció i assignació de la mostra.
• Ser capaç de representar un disseny experimental esquemàticament.
• Conèixer algunes de les amenaces a la validesa interna.
• Conèixer les tècniques de control adreçades a millorar la validesa interna.
• Saber classificar els dissenys experimentals.
• Conèixer les principals característiques de les dues estratègies de comparació (intersubjecte i
intrasubjecte).
• Conèixer els dissenys factorials i les seves variants més importants.
• Entendre el concepte d’interacció.
ESQUEMA
2.1. Conceptes bàsics
2.2. Dissenys intersubjecte unifactorials
2.3. Dissenys intrasubjecte unifactorials
2.4. Dissenys factorials
2
2.1. Conceptes bàsics
2.1.1 Exemple “Viatge a través d’un experiment”
Hipòtesi: Si s'utilitza un mètode d'ensenyament assistit per ordinador (EAO), llavors
incrementarà el rendiment a mates.
VI: Mètode d’ensenyament; VD: Rendiment en mates
Variables de context: coneixements previs de mates, intel·ligència, interès per la informació.
La manera en com tractem aquestes últimes variables és important en determinats
experiment.
2.1.2 Característiques dels experiments
- Relacions causals. El propòsit del disseny experimental és una característica de l’experiment.
- Manipulació VI: L’investigador crea les condicions per a que es produeixin determinats nivells
de la VI i els administra a cada participant abans de mesurar la VD. L’experimentador
determina que és experimentalment fort respecte una situació que determina que no ho sigui i
que, en el moment en què es subministra l’estímul a la persona, l’experimentador controla.
Dos exemples en què hi ha o no la possibilitat de manipular la VI
1. La fluïdesa verbal de les dones és superior a la dels homes. VD: fluïdesa verbal (el que
jo vull explicar); VI: sexe. En aquest cas no podem manimpular la VI perquè no podem
decidir si una persona es home o dona.
2. L’adherència terapèutica (que les persones compleixin el que se’ls diu en la terapia) es
veu facilitada pel fet que pacient i terapeuta siguin del mateix gènere. VD: l’adherència
terapéutica (el que vull explicar); VI: concordança en el gènere de pacient i terapeuta.
En aquest cas, podríem manipular la VI tenint un grup d’homes (o dones) i distribuir-
los en dos grups, un amb un terapeuta home i un terapeuta dona (amb això controlem
la validesa externa, que ens permet generalitzar).
- Control: L’experimentador pren una sèrie de precaucions per evitar que les variables
estranyes (variables del context, n’hi ha algunes que poden emmascarar, variables
confusionistes, i n’hi ha d’altres tipus) provoquin confusió.
Hi ha una absència d’espurietat (la tercera condó per parlar de relació causal) que està
especialment relacionada amb el concepte de control.
- Tècnica de control: constància. (exemple mates) Es necessiten dos grups (si aquest
dos grups són molt heterogenis no funciona i es produeix espurietat). Aquesta tècnica té com
objectiu fer que les variables confusionistes, deixen de ser variables i passen a ser constants.
Un problema d’aquesta tècnica és que és difícil trobar gent que compleixi el perfil que
nosaltres volem. Un altre seria que no podem saber si he homogeneïtzat la mostra i controlat
totes les variables (impossibilitat pràctica de ser exhaustiu). També seria un problema el no
poder generalitzar els resultats degut a l’homogeneïtat de la mostra i l’especificitat d’aquesta.
3
- Tècnica de control: assignació aleatòria (randomització). El seu propòsit és utilitzar
l’atzar per equilibrar els grups que volem comparar. El problema que es pot produir és que
l’atzar no distribueixi els grups de manera equilibrada, això dependrà de la mida de la mostra
(a mesura que la mostra es fa gran, la possibilitat que la mostra quedi ben repartida
augmenta). Sempre que hi ha assignació aleatòria hi ha manipulació de VI, però no sempre que
hi ha manipulació de VI hi ha assignació aleatòria (possible pregunta d’examen).
- Aleatorització
2.1.3 Sobre la importància de l’assignació aleatòria: l’atzar en el disseny experimental
2.1.4 Fonts especials d’error
• Expectatives de l’experimentador
• Pèrdua de subjectes (no aleatòria)
• Regressió a la mitjana
4
2.1.5. Avaluació d’efectes: introducció al concepte de significació
1.Distribució sota el supòsit de no diferències
2. Rang de valors més freqüents
3. Situar d en la distribució teòrica
4. Establir nivell de significació
2.1.6. Propietats que s’ha d’exigir als experiments
• Validesa
• Fiabilitat
• Sensibilitat
Recordar que…
Per parlar de disseny experimental cal que hi hagi:
• Manipulació de la/es VI/s
• Aleatorització:
Disseny exp. Intersubjecte: Equilibrat
Disseny exp. Intrasubjecte: Contrabalanç o Reequilibrat
5
2.2 Dissenys intersubjecte unifactorials
Dissenys experimentals caracteritzats per la presència d’una sola VI (unifactorial) i per assignar
a l’atzar els subjectes a una de les condicions
És intersubjecte perquè comparo respostes de participants diferents. Fa una repartició
aleatòria sense restriccions.
2.2.1 Disseny de grups aleatoris
Assignació aleatòria sense restriccions
2.2.2. Disseny de grups aleatoris amb blocs
Assignació aleatòria amb restriccions: el bloqueig.
Disseny de grups aleatoris amb diversos subjectes per nivell i bloc.
6
Disseny de grups aleatoris amb un subjecte per nivell i bloc
(constància: només intervenen en el estudi estudiants que tenen un nivell baix, és a dir,
mantenim el coneixement previ constant. En el cas de l’assignació aleatòria de grup aleatoris
agafo un grup i realitzo una repartició a l’atzar amb dues categories de la VI.)
2.2.3. Dissenys especials
León i Montero (2003): placebo (Placebo: utilitzem una condició control que reprodueix tots
aquells aspectes del tractament que es consideren innocus (sense efecte)) i doble cec (cec és
l’aspecte que estem intentant contrastar d’un tractament per exemple. Simple cec: qui rep el
tractament no sap si està rebent el tractament actiu o el placebo. La versió del doble cec ni qui
rep el tractament ni qui l’administra saben si estan subministran o estan reben el tractament
actiu o el placebo)
2.2.4 Representació esquemàtica del disseny experimental
2.2.5. Síntesi
Fins ara hem treballat l’assignació a l’atzar i el
bloqueig principalment.
(constància: mantenir el mateix valor d’una
variable per a tots els participants)
(aparellament: és un tipus de bloqueig, busco
parelles de persones que comparteixen una
caract. i assigno cada parella amb un cas
experimental).
(bloqueig: quan abans d’assignar l’atzar controlem la mostra per assignar una variable?
7
2.3. Dissenys intrasubjecte unifactorials
2.3.1. contraposició de dues estratègies de comparació
Exemple: qualitat percebuda del vi. Es vol estudiar l’efecte de la informació que apareix en
l’etiqueta de les ampolles de vi sobre la qualitat percebuda del vi. Amb aquest objectiu es
dissenya una investigació amb dues condicions. VD qualitat percebuda del vi; VI: l’etiquetatge
de les ampolles sobre la procedència. V. Estranyes: si fuma o no (aquesta variable pot ser
confusionista). Per controlar aquesta última variable és fer que tota la mostra sigui no
fumadora.
En la intersubjecte comparo respostes de subjectes diferents i en la intrasubjecte (compara
respostes dins dels mateixos subjectes) controlo l’ordre de presentació del que s’ha de valorar
ja que així controlo els desavantatges que s’explicaran més endavant d’aquest disseny, en
aquest cas, la valoració de la qualitat del vi. Tots els participants rebran totes les categories de
la variable independent.
En un disseny inter l’objectiu principal és trobar grups equivalents i equiparables entre ells en
el cas dels intra cal buscar períodes de presentació equivalents.
8
2.3.2. Avantatges i inconvenients de l'estratègia de comparació intrasubjecte
Avantatges
El subjecte actua com a control propi.
Economia de subjectes i procediment. És un disseny que epr obtenir el amteix
rendiment calen pocs participants.
Inconvenients
Efecte de persistència. Que es barregi el que es presenti primer amb el que es presenti
després.
Efecte de període. L’organisme que rep l’estimulació no sempre està igual i pot influir
en l’experiment. Pràctica, cansament, motivació, etc.
2.3.3. Tècniques de control associades a l'estratègia intrasubjecte
Contrabalanç: tècnica de control dels efectes de període i de persistència que consisteix en la
variació sistemàtica de l’ordre de presentació dels nivells de la variable independent.
Procediment:
1. Generar les permutacions possibles de tractaments (o nivells de la variable independent).
2. Assignar a l'atzar els subjectes a les seqüències de tractament (ordres de presentació)
seleccionades (seleccionades perquè no sempre s’utilitzen tots els ordres possibles).
En el segon cas, els 30 participants passen per les dues proves. Hi ha una divisió de la variable
independent.
9
2.3.4. Síntesi
Exemple p. 31:
Nombre subjectes en la mostra? 48 subjectes
Quants ordres de presentació? 24 ordres de presentació
Nombre de subjectes en cada condició experimental supusant que hi han els mateixos? 48
subjectes
Nombre de subjectes en cada ordre de presentació? 2 subjectes
10
2.3 Dissenys factorials
2.4.1 Exemple: Un cas en què s’investiguen simultàneament diez Vis
Hipòtesi: el DAE (Desordre afectiu estacional) disminuirà amb a) l’exposició extra a la llum i b)
simultàniament amb la realització d’exercici aeròbic.
Amb aquest experiment (no unifacotrial) puc esbrinar si realitzant el que demanen cada una
de les Vis provoca un efecte determinat. No vull saber si independentment les VI provoquen
un efecte, vull saber si conjuntament provoquen un efecte (interacció).
Enlloc de tractar el tema de l’article (llum, esquí...) parlarem de:
Hipòtesi: (a) la sensació de dolor disminueix quan els subjectes fan una tasca distractora (llegir
en veu alta un text); i (b) simultàniament la sensació de dolor pot variar en funció d'un «efecte
d'experimentador» en els nois pel fet que l'experimentador sigui una dona jove.
[VI: Distracció (Sí/No) / VI: Investigador (home/dona)] VD: Sensació dolor / VEst.: resistència
al dolor, orientació sexual…
Volem saber com afecta una VI, com afecta l’altre i com afecten les dues conjuntament.
Esquema del disseny
(factor i VI són sinònims)
11
2.4.2 Característiques
- Condicions experimentals: combinacions de nivells de les VI.
- Notació: una sèries de termes expressats per una expressió multiplicativa que indica la
quantitat de variants que té la variable independent.
Nre nivellsVI-1 x Nre nivellsVI-2 x …. x Nre nivellsVI-j (3x4x2x2 la primera variable I té 3 nivells,
la següent en tè 4…).
- Diferència entre un disseny factorial i un disseny amb blocs: no hem de confondre’ls; en el
disseny factorial no volem controlar sinó volem veure com infereix.
Un disseny factorial és més ric que dos dissenys simples.
Extensions del disseny factorial 2 x 2
• nivells
• VIs
• Altres tipus de variables. Important: un disseny factorial serà experimental si només una de
les Vis es manipula i assigna aleatòriament? Sí, és experimental. A alguna de les V se li ha
d’haver aplicat aleatorització.
En un disseny factorial jo puc incorporar variables que no estiguin assignades aleatòriament.
2.4.3 La interacció
Hi ha interacció quan l’efecte d’una VI es modifica quan canvien els nivells d’una altra VI
inclosa en el disseny factorial.
Per saber si hi ha interacció cal estudiar els efectes simples.
a) Quina informació es pot extreure d’un disseny factorial?
Efectes principals
Efectes simples
12
b) Quina d'aquesta informació ens serà útil per formular conclusions? Els efectes simples
Resultats de l’estudi (alterada la representació per facilitar la representació gràfica dels efectes
principals i els efectes simples)
1. Efectes simples de “Gènere de l’investigador”
1.1 Quin és l'efecte del Gènere de l’investigador quan s'aplica distracció (efecte simple)?
La comparació es realitza entre els dos primers valors (40 i 20).
1.2 Quin és l’efecte del Gène de l’investigador quan no s’aplica distracció (efecte simple)?
Hauríem de mirar i comparar els dos valors en què no hi ha distracció (30 i 10)
2. Efectes simples de “Distracció”
2.1 Quin és l’efecte de Dsitracció quan l’investigador és una dona (efecte simple)?
2.2 Quin és l’efecte de Distracció quan l’investigador és un home (efecte simple)?
Quan els efectes simples (concepte que utilitzo epr identificar determinats efectes) no canvien,
no hi ha interacció. Quan passa això, les conclusions de l’estudi les puc plantejar a partir dels
efectes principals.
3. Efectes principals de “Gènere de l’investigador”
3.1 Sense tenir en compte si s’aplica o no distracció, quiné s l’efecte del Gènere de
l’investigador?
4. Efectes principals de “Distracció”
4.1 Sense tenir en compte el Gènere de l’investigador, quiné s l’efecte de distracció?
13
Hi ha interacció quan l’efecte d’una VI (sobre la VD) es modifica quan canvien eñs nivells d’una
altra VI inclosa en el disseny factorial. Per poder valorar si passa o no passa, hem d’estudiar els
efectes simples.
Gràfica 2.4.3 representació gràfica dels efectes simples. La diferencia entre 160-120 és l’efecte
simple de la distracció quan la persona és una dona. No es modifica, no hi ha interacció,
perquè en tots dos casos l’efecte és de 40 té com a conseqüència que les línies que
representen els efectes simples siguin paral·leles.
Com mirar els efectes simples i els efectes principals (TOTS ELS PARTICIPANTS SÓN HOMES).
Per calcular els efectes principals cal trobar els 4 valors del costat i de sota (110 / 60 ; 100 / 70
= Ef. Principal distracció: 30 ; Ef. Principal Invest.: 50). Quan l’investigador és un home
augmenta la tolerància al dolor un 40 i quan és dona un 20. L’efecte de la distracció llavors
queda potenciat quan és un home. El fet que l’investigador sigui una dona fa que augmenti la
tolerància un 60.
Una interacció es produeix quan els efectes no són estables. Sempre s’han d’¡estudiar tots els
efectes i s’ha de valorar quins ens donen més informació i quins menys.
Interacció no ordinal: l’efecte d’una variable s’inverteix quan canvien els nivells de l’altra. En
una gràfica, quan les línees es creuen la interacció és no ordinal.
14
CONCLUSIÓ FINAL DE TOT AIXÒ: Si els efectes simples canvien, hi ha interacció i no es pot
basar la conclusió del factorial en els efectes principals.
2.4.4 Casos especials d’interacció
Quan mirem com s’estudia la VD hem de tenir clar quina mesura s’utilitza. En el cas de la
gràfica s’observa un efecte de sostre (la nota dels estudiants no pot sobrepassar el 10 i per
això es produeix aquest efecte).
• Efecte sostre: part de dalt de la gràfica.
• Efecte terra: part d’abaix de la gràfica.
2.4.5 Tipus de dissenys factorials
• Disseny factorial intersubjecte: quan tot el disseny factorial es basa en comparar subjectes
diferents, parlem de disseny factorial intersubjecte.
Exemple: disseny experimental 2x3 en què s’ha afegit una altra condició en la variable
distracció. Tindrà per tant, 6 condicions experimentals, i un dels grups que necessitem només
passarà per una condició experimental. Conseqüentment necessitaré 6 grups diferents de
subjectes.
• Disseny factorial intrasubjecte: el mateix grup passa per 4 (o més, depenent de la quantitat
de variables) condicions experimentals diferents. Llavors, tot els subjectes passaran per totes
les condicions experimentals de l’experiment.
Exemple: disseny factorial 2x3 en què s’ha afegit una altra condició en la variable distracció. En
aquest cas, amb un grup en tindrem prou per què tots els subjectes passaran per totes les
condicions experimentals.
• Disseny mixt: en un mateix disseny factorial combino les dues estratègies anteriors de
comparació. Necessitem tants grups com categories tingui la variable intersubjecte.
Exemple: disseny factorial 2x3 tindrà 6 condicions experimentals. La variable intersubjecte és la
de dues categories la de intrasubjecte és la de 3. En aquest cas es necessiten dos grups de
subjectes.
15
2.4.6 Síntesi
“Interrogant” un disseny factorial
• Quants factors (variables independents) intervenen?
• Quants nivells/categories té cada factor?
A partir de les respostes a aquestes dos últimes preguntes ja sé el producte (2x2, 2x3…)
• Quantes condicions experimentals hi ha? (a partir de realizar el producte)
• Quina estrategia de comparació s’utilitza per estudiar cada factor?
• Quants grups de subjectes diferents intervenen?
• Quines tècniques de control intervenen? En quines assignacions intervé l'atzar?
Exemple (Exercici 2.6.)
top related