metodolmetodologiogia a i i estestratrat èè ggieiess ddidid àà … · 2010-05-23 · noves...

Post on 12-Jul-2020

0 Views

Category:

Documents

0 Downloads

Preview:

Click to see full reader

TRANSCRIPT

DESPLEGAMENT DEL CURR DESPLEGAMENT DEL CURRÍ ÍCULUM PER COMPET CULUM PER COMPETÈ ÈNCIES: NCIES: metodologia metodologia i i estrat estratè ègies gies did didà àctiques ctiques

Setembre-08

PROJECTES DE TREBALL

Roser Canals Cabau

Roser Canals Cabau

El El paper paper del del professorat professorat i i l’alumnat l’alumnat: : 

un un canvi canvi metodològic metodològic? ?

Roser Canals Cabau

Transmissió i reproducció del

coneixement

Reconstrucció compartida del coneixement 

Escoltar 

copiar contestar 

Treballar individualment 

en silenci 

parlar  Treball cooperatiu 

preguntar discutir

Roser Canals Cabau 

Decret 142/2007, de 26 de juny http://www.xtec.es/estudis/primaria/06_curriculum_2007 

/competencies_pri.pdf 

9.4  Les competències bàsiques es desenvoluparan en les diferents àrees i amb activitats de diferents graus de complexitat que comportin connexions entre continguts 

intradisciplinaris o de la pròpia àrea i interdisciplinaris o de les diverses àrees, integrant les diferents experiències i 

aprenentatges dels alumnes. En cada cicle es realitzarà com a mínim un treball o 

projecte interdisciplinari de caire competencial sobre un aspecte de la realitat, amb activitats que requereixin l'aplicació de 

coneixements de diverses àrees. (àrea medi  natural i social)

CANVI I CONTINUITAT CANVI I CONTINUITAT

Els avis i àvies també van ser

infants

Tema del projecte:  

Exemple elaborat a partir de l’experiència realitzada al CEIP Can Deu (Sabadell)

Roser Canals Cabau

ü  Les preguntes responen a: 

a)  El desig de saber coses noves b)  La reflexió sobre el propi saber c)  La recerca de nous coneixements d)  La reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge 

ü  El projecte es desenvolupa a partir del diàleg i la discussió 

El recorregut del projecte El recorregut del projecte

ü Els projectes es desenvolupen a partir d’un problema, el recorregut del qual es construeix a partir de 

preguntes i la formulació d’hipòtesis.

Roser Canals Cabau 

Fase 4 

L’avaluació 

Fase 3 

El desenvolu­ pament 

Fase 2 La 

planificació: 

Fase 1 L’elecció: 

Es representa el procés d’elaboració del coneixement que s’ha seguit S’avalua el que s’ha après Es connecta amb un nou tema o projecte 

S’inicia un procés d’investigació. Es busquen i seleccionen fonts d’informació S’estableixen criteris de selecció i interpretació de la informació. Es formulen nous dubtes i preguntes S’estableixen relacions amb altres problemes S’elabora el resultat i es comunica 

Es prenen decisions sobre el repartiment de les tasques, la posta en comú, l’estructuració i la comunicació  de la informació. 

Es parteix d’un tema o problema negociat amb la classe (a partir d’una activitat de sensibilització) que dóna lloc a hipòtesis que orienten la recerca. 

Què he après o no sabia? Com ho he après? Què em falta per aprendre?

On ho puc buscar? Qui em pot ajudar? Com ho puc saber? Quines noves pregun- tes sorgeixen? Quin és el resultat? Què en pensen els altres?

Què hem de fer? Com ens organitzem?

Què ens preocupa Què volem saber? Per què?

Roser Canals Cabau

Els avis i àvies també

van ser infants 

RACIONALITAT/ RACIONALITAT/ IRRACIONALITAT IRRACIONALITAT 

­ Ara vivim millor? Per què? ­ Els canvis són sempre avantatjosos? Per què? 

IDENTITAT/ALTERITAT IDENTITAT/ALTERITAT 

­La família dels nostres avis i la nostra (nombre, membres,...) ­ Un dia de la seva vida i de la nostra. ­Semblances i diferències 

DIFERENCIACIÓ DIFERENCIACIÓ DIVERSITAT/DESIGUALTAT DIVERSITAT/DESIGUALTAT 

­ Les tasques pròpies d´homes i dones: la col∙laboració de nens i nenes a les feines de casa. ­El paper de les dones en el temps dels nostres avis. 

INTERRELACIÓ/CONFLICTE INTERRELACIÓ/CONFLICTE 

­ Les relacions pares i fills. ­ Les relacions avis i nets ­ Els conflictes generacionals. ­ Aspectes positius i negatius. 

CANVI / CONTINUITAT CANVI / CONTINUITAT 

­ Com vivien els nostres avis i àvies quan eren petits. ­ Quines coses han canviat? Com han canviat? ­ Quines coses es mantenen? ­ La vida quotidiana durant el Franquisme. 

ORGANITZACIÓ SOCIAL ORGANITZACIÓ SOCIAL 

­L’escola dels nostres avis. Les normes, l’autoritat del mestre, els deures, els horaris, els continguts, els jocs... ­ Els drets i els deures dels infants. La declaració universal del drets dels infants 

CREENCES I VALORS CREENCES I VALORS 

­Els avis i àvies com a transmissors de la cultura. Els contes, les històries de vida. ­ El respecte i l´estimacio per la gent gran. ­ La família com un projecte de vida.

Roser Canals Cabau 

2. Introducció  nous continguts 

Abstracte 

Concret 

Simple Complex 

Elecció del tema del projecte 

Conversa a partir de l’album de fotos dels avies i avies quan eren petits 

Explicació i activitats 

Descripció i classificació de les fotografies per temes: escola, jocs, habitatge, temps lliure… 

Recerca d’informació: 

Elaboració d’un qüestionari de preguntes en grups de tres per entrevistar els avis. 

Reflexió al voltant de com vivien en aquell temps a partir de les raons històriques, socials, polítiques… 

Debat a l´aula: 

Comparació entre la manera de viure d’abans i ara. 

1. Exploració  idees prèvies  4. Aplicació del coneixement 

3. Estructuració coneixements

Roser Canals Cabau

Roser Canals Cabau

Roser Canals Cabau 

Connexió amb altres temes: Els drets dels infants. Es respecten actualment? 

Cacera del tresor: la Vida quotidiana durant el franquisme 

Text individual: Què podem aprendre dels nostres avis? Què t’agradaria ensenyar als teus nets o netes quan tu siguis avi o àvia? Quin és el món que volem deixar als notres néts? 

Comunicar els resultats amb murals o power point. 

Els rols de gènere. A partir de diferents exemples. Determinar la diversitat de rols segons el sexe abans i ara. 

Conversa al voltant de com creuen que vivien per formular preguntes que els inquietin i els interessi descobrir: ­On vivien? ­Quants germans tenien? ­Com era la seva escola? ­ A què jugaven? ­ Eren feliços? ­ ... 

Debat a l’aula: Quins aspectes han canviat en relació amb la manera de viure dels nens d’ara? Què ha millorat i que no? 

Analitzar els resultats i extreure conclusions. Reflexió al voltant de com vivien en aquell temps a partir de les raons històriques, socials, polítiques… 

El fris cronològic. Dibuixar la línia del temps. 

Situar les fotografies de l’exploració (familiars i de l’entorn). 

Demanar als avis/àvies que ens expliquin un conte o que ens ensenyin algun joc de quan eren petits. Fer un recull dels contes dels avis i àvies, il∙lustrar­los i regalar­los als avis 

Dissenyar i realitzar l’entrevista als avis/àvies Buidar les entrevistes, sintetitzat i organitzar la informació obtinguda. 

Descriure totes les imatges i classificar­ les segons els criteris pactats (antiguitat, tema...) 

Comentar fotografies dels avis dels nens i generar un diàleg per descriure què hi veuen? Inventar una història sobre la foto. 

Aplicació Estructuració Introducció Exploració

Roser Canals Cabau 

LES AVIES A LES ESCOLES 

El dimarts 18 de març van venir a I'escola les àvies d'alguns nens/es i abans nosaltres havien elaborat una enquesta de preguntes relacionades de quan elles eren 

petites i anaven a I'escola com nosaltres. 

ü  A I'escola solament hi havia nens/es del poble o eren de diferents pobles.S'hi havia nens/es de fora i si tenien menjador? 

ü  Quin horari tenien a I'escola? ü  Només anaven a I'escola o també treballaven? ü  A més del nostre idioma, estudiaven algún altre? ü  Nens/es estudiaven junts a classe? Eren de la mateixa edat o de diferent? ü  Com eren les classes i el material que tenien? ü  Les taules i cadires com estaven distribuïdes: individuals, de dos en dos o en una 

taula allargada i gran on estaven tots els nens/es ü  Hi havia hora de pati com ara o solament els nens/es anaven a estudiar? Si havia 

pati, a quins jocs jugaven í quines joguines tenien ü  L'escola era pel nen/a que volia o tenien que anar per obligació? ü  Quin tipus de festes celebraven a l'escola? ü  Portaven I'uniforme? Si portaven eren els mateixos pels nens/es o diferents? ü  Si algú nen/a no entenia alguna cosa, podien preguntar a algú company o només 

al mestre? ü  A on portaven els llibres els nens/es? ü  Aquesta època era la de Franco? 

Alumnes de 4t. CEIP Can Deu (Sabadell)

Roser Canals Cabau

Roser Canals Cabau

Roser Canals Cabau

3r de primària

Roser Canals Cabau

Roser Canals Cabau

Roser Canals Cabau

Treballant Treballant a partir de a partir de projectes projectes es es desenvolupen desenvolupen les les compet competè ències ncies b bà àsiques siques perqu perquè è… …

ü  Parteix d'un tema, problema o centre d'interès negociat amb l'alumnat. 

ü  Fa protagonista l'alumnat en la construcció del propi coneixement perquè focalitza el desig de saber coses noves, la formulació de preguntes, la reflexió sobre el propi saber... 

ü  Dóna gran rellevància al treball cooperatiu. S’elaboren preguntes o hipòtesis, es prenen decisions sobre el repartiment de tasques i es posa en comú el resultat de les tasques individuals i s’elabora col∙lectivament el resultat. 

ü  Incentiva processos d’investigació que suposen cercar, seleccionar i interpretar informació a través de fonts diverses, formular nous dubtes i noves preguntes i establir relacions amb altres problemes. 

ü  Es transfereixen estratègies per aprendre: es representa el procés de construcció de coneixement, s’avalua el què s'ha après i com s’ha après. 

ü  S’activa la comunicació, el diàleg i la discussió en petit i gran grup per a construir coneixement de forma compartida.

Roser Canals Cabau

ü  Com contribueix el projecte al desenvolupament de les competències bàsiques?

Roser Canals Cabau

­Exercir drets i deures democràticament ­Analitzari interpretar  fets  i fenòmens socials ­Resoldre conflictes i problemes socials ­Desenvolupar habilitats socials 

Competència social i ciutadana 

­Resoldre problemes amb diverses estratègies ­Realitzar càlculs i estimacions ­Expressar i comunicar­se en llenguatge matemàtic ­Desenvolupar el raonament matemàtic 

Competència matemàtica 

­Anàlitzar i interpretar fenòmens naturals ­Plantejar hipòtesis ­Interactuar amb l’espai i l entorn 

Competència Coneixement i interacció amb el món físic 

­Cercar i seleccionar informació ­Interpretar i analitzar críticament la informació ­Utilitzar  eines TIC 

Tractament de la informació  i competència digital 

­Desenvolupar un pensament crític ­Planificar i realitzar tasques, projectes ­Prendre decisions ­Cooperar i treballar en equip ­Adaptar­se al canvi i a situacions noves 

Competència d’autonomia i Iniciativa personal 

­Desenvolupar la capacitat creadora i estètica ­Expressar­se a partir dels llenguatges artístics ­Valorar la diversitat cultural ­Contribuir a la conservació patrimoni 

Competència artística i cultural 

­Identificar i plantejar problemes ­Autoavaluar­se i autoregular­se ­Gestionar els propis processos aprentatge ­Plantejar­se bones preguntes ­Aprendre amb els altres 

Competència d’aprendre a aprendre 

­Comprendre ­Comunicar idees i emocions ­Dialogar ­Utilitzar diverses tipologies textuals 

Competència Comunicativa Lingüística i audiovisual 

CAPACITATS I HABILITATS A DESENVOLUPAR 

COMPET. BÀSIQUES 

CAPACITATS I HABILITATS A DESENVOLUPAR 

COMPET. BÀSIQUES 

Comunicar oralment i per escrit el coneixement el propi pensament (descriure, explicar, justificar, interpretar, argumentar) 

Conservar el patrimoni cultural dels  nostres avantpassats 

Cercar, triar, organitzar i interpretar la informació a partir de fonts diverses Distingir entre informacions rellevants i anecdòtiques, objectives i subjectives, reconeixent la intencionalitat dels missatges 

Representar el temps històric (fris cronològic) i situar­hi fets rellevants Representar gràficament el resultat de les entrevistes i interpretar els resultats 

Fer preguntes: Què?, per què?, com? Desenvolupar estratègies per organitzar i recuperar la informació (resums, esquemes, mapes conceptuals...) 

Planificar i realitzar tasques en grup (qüestionari) Prendre decisions (treball cooperatiu) 

Conèixer la història familiar i de l´entorn (poble, família) Comprendre el canvi com a resultat de la interacció de l'ésser humà amb el medi Comprendre  la realitat social actual i històrica i la seva projecció en el futur Exercitar el diàleg, l´empatia, la cooperació com a mitjans per exercir la ciutadania democràtica

Roser Canals Cabau

ALGUNS RECURSOS…

ü  APRENDER EN LA ESCUELA A TRAVES DE PROYECTOS: ¿POR QUÉ?, ¿CÓMO ? Philippe Perrenoud http://www.unige.ch/fapse/SSE/teachers/perrenoud/php_main/php_2000/2000_26.html 

ü  La organización del currículum por proyectos de trabajo, El conocimiento es un calidoscopio. Fernando Hernández y Montserrat Ventura  Ed. Octaedro. 2008 

ü  Los proyectos de trabajo: la necesidad de nuevas competencias para nuevas formas de racionalidad. Fernando Hernández 

ü  http://ddd.uab.es/pub/educar/0211819Xn26p39.pdf 

ü  Monogràfic Cuadernos de pedagogía, 243. 

ü  Avaluació de CB a partir del treball per projectes: la carpeta d’aprenentatge http://competentes.wordpress.com/2008/05/06/com­avaluem­amb­el­treball­per­competencies/ 

ü  Treball cooperatiu i aprenentatge basat en problemes. Ramon Grau. http://www.xtec.cat/~rgrau/links/links.htm 

Diversos recursos, experiències i presentacions sobre el treball per projectes ü  http://competentes.wordpress.com/2008/05/12/aprendizaje­cooperativo­aprendizaje­por­ 

proyectos/ ü  http://www.xtec.net/~mvert2/0607eemates/trprojec.pdf ü  http://projectes.bloc.cat/resource/4229/44700 ü  http://www.xtec.es/~amerlo/projecte/pagina1.htm

El El desplegament desplegament del curr del currí ículum: culum:

UN PROJECTE EN CONSTRUCCI UN PROJECTE EN CONSTRUCCIÓ Ó

© Dolors Bosch i Neus González

top related