l'irradiador del port i les gavines

L’irradiador del port i les gavinesJoan Salvat Papasseit

Laura Cánovas

Marina Martínez

1BAT CH

L’irradiador del port i les gavines

• Publicat el 1921• Síntesi d’avantguarda i tradició• Fidelitat al món veïnal obrer on va créixer• Poesia més realista que Poemes en ondes herzianes • Introducció de l’amor

Tot l’enyor de demàA Marià Manent

Ara que estic al llit malalt, estic força content.

Demà m’aixecaré potser, i heus aquí el que m’espera:

Unes places lluentes de claror, i unes tanques amb flors

sota el sol, sota la lluna al vespre;

i la noia que porta la llet que té un capet lleuger

i duu un davantalet amb unes vores fetes de puntes de coixí,

i una rialla fresca.

I encara aquell vailet que cridarà el diari, i qui puja als tramvies

i els baixa tot corrent.

Tot l’enyor de demàI el carter

que si passa i no em deixa cap lletra m’angoixa

perquè no sé el secret de les altres que porta.

I també l’aeroplà que em fa aixecar el cap

el mateix que em cridés una veu d’un terrat.

I les dones del barri matineres

qui travesseen de pressa en direcció al mercat

amb sengles cistells grocs, i retornen

que sobreïxen les cols, i a vegades la carn,

i d’un altre cireres vermelles.

Tot l’enyor de demàI després l’adroguer,

que treu la torradora del cafèi comença a rodar la maneta,

i qui crida les noiesi els hi diu: -Ja ho té tot?

I les noies somriuenamb un somriure clar,

que és el baume que surt de l’esfera que ell volta.

I tota la quitxalla del veïnatqui mourà tanta fressa perquè serà

dijousi no anirà a l’escola.

I els cavalls assenyatsi els carreters dormitssota la vela en punxa

que dansa en el seguit de les roderes.

Tot l’enyor de demàI el vi que de tants dies no he begut.

I el pa,posat a taula.

I l’escudella rossa,fumejant.

I vosaltres amics,perquè em vindreu a veure

i ens mirarem feliços.

Tot això bé m’esperasi m’aixeco

demà.Si no em puc aixecar

mai més,heus aquí el que m’espera

Vosaltres restareu,per veure el bo que és tot:

i la Vidai la Mort.

Comentari:• Transmet les ganes de viure de l'autor• Escrit mentre pateix de tuberculosi• Com tota la seva poesia, és molt vitalista i es fixa en

els fets quotidians i els petits • Per a ell la mort no és un fet dolent• El vailet que surt al poema representa la joventut i la

vitalitat; la claror i les flors, el color de la vida; i la noia que porta la llet, la sensualitat, delicadesa i bellesa

Vocabulari• Aeroplà: Avió• Sengles: Un o una per a cadascuna de dues o mes persones.• Adroguer: Persona que té una adrogueria o qui hi despatxa• Quitxalla: Conjunt de nens i nenes petites, canalla• Fressa: Soroll, enrenou, brogit• Baume: Bàlsam• Roderes: Solc o senyal que deixa a terra el pas de la roda d’un

vehicle

Encara el tramA D. Carles

Noia del tram, tens l'esguard en el llibre, i el full s'irisa

en veure's cobejat. I el cobrador s'intriga si giraràs el full:

sols per veure't els ulls!

Que les cames se't veuen i la mitja és ben fina; i tot el tram ets tu.

Però els ulls no se't veuen.

Encara el tramI la teva mà és clara

que fa rosa el teu cos de tafetà vermell,

i el teu mocadoret ha tornat de bugada.

Però els ulls no els sabem!

I si jo ara baixés? -Mai no et sabria els ulls...

Té, ara, ja he baixat!

Comentari:• Barreja de dos estils: avantguarda i trobadoresc

(tramvia i enamorament)• Introducció d’un nou tema: l’amor• Noi que s’enamora al tramvia d’una noia que llegeix• No visió dels ulls com a element de misteri• El noi baixa del tram sense haver-li vist els ulls

FI