les llengües dús en letiquetatge dels productes de marca ... · lús del català, com a llengua...
Post on 26-Sep-2020
8 Views
Preview:
TRANSCRIPT
Les llengües d ús en l etiquetatge dels productes de marca blanca de supermercats i hipermercats a Catalunya Tardor 2004
P l a t a f o r m a p e r l a L l e n g u a
Amb el suport de
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 1
Les llengües d ús en l etiquetatge dels productes de marca blanca de supermercats i hipermercats a Catalunya Tardor 2004
Estudi sobre l ús de les diferents llengües, i especialment pel que fa al català com a
llengua oficial i pròpia de Catalunya, en els productes de marques pròpies de les grans
empreses de distribució minorista en aquest territori.
Plataforma per la Llengua
Elaboració de l estudi: Bernat Gasull i Roig Coordinació del treball de camp: Héctor Saez i Ortuño
Amb el suport de:
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 2
Índex
1.Introducció i objectius ............................................................................
Pàg.
3
2.Metodologia ...........................................................................................
9
3.Dades generals en l ús de les llengües en les marques blanques .....
21
4.Dades generals segons les seccions per tipus de productes ............... 27
5.L ús de les llengües per marques blanques i cadenes de
supermercats ............................................................................................
39
6.Conclusions ...........................................................................................
58
7. Annexos
Annex 1: Full de recollida de dades ........................................ 63
Annex 2: Bibliografia ................................................................
66
Annex 3: Legislació ................................................................. 68
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 3
1.Introducció i objectius
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 4
Aquest estudi pretén analitzar si l ús de les llengües en l etiquetatge de les anomenades
marques blanques , o marques pròpies de les grans empreses distribuïdores amb
establiments de lliure servei tipus supermercats i hipermercats, s adequa a la realitat
social i de reconeixement legal de les llengües a Catalunya, i especialment pel que fa a
l ús del català, com a llengua oficial i pròpia d aquest territori (de la part catalana sota
administració de la Generalitat de Catalunya). La llengua catalana és d ampli ús social i la
vuitena llengua d Europa pel que fa al domini lingüístic, amb més de 7 milions de parlants.
Recordem que el català segons l article 3 de l actual Estatut de Catalunya del 1979 és la
única llengua pròpia de Catalunya i evidentment és oficial, així com també ho és el
castellà, oficial a tot l Estat espanyol.
En aquestes situacions i en coherència amb el tracte vers els altres consumidors amb
llengües comparables al català en status legal i pes social arreu dels països democràtics,
se suposa que la nostra llengua hauria d ésser plenament present en l etiquetatge de tots
aquells productes de gran consum1. Tanmateix aquesta situació no sempre es produeix; i
per tant es vol avaluar el grau d aquest desajustament respecte a d altres consumidors
d arreu del món en situacions similars.
És en aquest sentit que s han analitzat les llengües en l etiquetatge de productes de
marca dita blanca , tots ells d ampli consum, del sector sobretot alimentari, però també
de la higiene personal i drogueria, gens especialitzats, i de venda en supermercats i
hipermercats generalistes a Catalunya.
Legislació
Segons l article 34 del capítol V de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística en
els punts 1 i 3 s esmenta:
1. Les dades que figuren en l etiquetatge i en l embalatge i les instruccions d ús dels
productes que es distribueixen en l àmbit territorial de Catalunya poden figurar en català,
en castellà o en qualsevol altra llengua de la Unió Europea.
2. Les dades obligatòries i les informacions voluntàries addicionals que figuren en
l etiquetatge de productes catalans que gaudeixen de denominació d origen, de
1 Aquest aspecte ha quedat ben palès en una exposició sobre l etiquetatge de marques conegudes arreu d Europa: La Llengua en l etiquetatge de les grans marques, realitzada per la Plataforma per la Llengua.
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 5
denominació comarcal o de denominació de qualitat i dels productes artesanals que es
distribueixen en l àmbit territorial de Catalunya han d ésser necessàriament, com a mínim,
en català.
3. El Govern de la Generalitat ha de regular per reglament la informació a les persones
consumidores i usuàries de sectors determinats, i l etiquetatge i les instruccions d ús dels
productes industrials o comercials i que es distribueixen em l àmbit territorial de
Catalunya, d una manera especial els dels productes alimentaris envasats, els perillosos i
els tòxics, i també el tabac, per a garantir-hi la presència progressiva del català, seguint
els principis d aquesta Llei, de les normes de la Unió Europea i de la resta de
l ordenament jurídic.
Pel que fa al punt 3, però, no hi ha cap reglament desenvolupat arran de la Llei. El punt 2
del mateix article se centra en els productes bàsicament catalans de denominació
d origen i artesanals (vegeu més endavant les apreciacions sobre aquests punt en la
Metodologia), que han d estar etiquetats com a mínim en català.
Segons l article 26 del capítol IV de la Llei 3/1993, de 5 de març, de l Estatut del
Consumidor, s esmenta:
a) Els consumidors tenen dret a rebre en català les informacions pertinents per al
consum i l ús dels béns, els productes i els serveis, i especialment les dades obligatòries
relacionades directament amb la salvaguarda de llur salut i seguretat.
Així podem concloure que a nivell legislatiu pot entendre s que les empreses estan
obligades a oferir aquesta informació en català per bé la concreció d aquest dret està
pendent d un desenvolupament de la Llei. La responsabilitat i política lingüística de cada
empresa recau purament en la seva decisió i voluntat d atenció al client català, tot i que
puntualment algunes de les empreses o organitzacions del sector hagin pogut signar
convenis de millora de la presència del català en els supermercats i hipermercats inclòs
l etiquetatge de productes propis.
Altres estudis
Pel que fa a estudis previs sobre la qüestió esmentarem els dos estudis que la Direcció
General de Política Lingüística sota la coordinació tècnica de l Institut de Sociolingüística
Catalana va realitzar els anys 1998 i 2000 sobre la situació del català en supermercats i
hipermercats: La llengua als supermercats i hipermercats de Catalunya. En aquests
estudis, entre d altres, s analitzava l ús del català en l etiquetatge dels productes de marca
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 6
pròpia. Ambdós estudis es basaven en superfícies comercials mitjanes o grans, que
pertanyien a cadenes de distribució amb un o més d un hipermercat o bé amb un mínim
de set supermercats a Catalunya. En total es van fer 97 observacions. En cada
establiment s observaven (si n hi havia) 10 productes de marca blanca triats a l atzar per
l observador, de seccions diferents dins la superfície. Algunes de les empreses
analitzades estaven associades a la CEDAC (Consell d Empreses Distribuïdores
d Alimentació a Catalunya), com és el cas de Caprabo, Condis, Grup Miquel i Bon Preu,
així com també Hipercor- a través de El Corte Inglés-. Cal remarcar que aquesta
organització havia signat un conveni amb la Generalitat en el que s acordava que el
conjunt de les empreses integrants haurien de garantir la plena presència del català en
les diferents categories de comunicació empresarial, inclòs l etiquetatge.
Els resultats de l estudi indicaven que el català era present en un 38,9% dels productes
l any 1998 (32% només en català i 6,9% bilingüe), mentre l any 2000 havia disminuït fins
a un 31,4% (28,6% només en català i 2,8% bilingüe). La presència del castellà era
respectivament d un 67,9% per a l any 1998, i un 71,5% per a l any 2000.
Les dades d aquest estudi també expressen una gran diferència en el tractament del
català en l etiquetatge dels productes segons el tipus d establiment de lliure servei. Així,
en els hipermercats s observava una millora d un 17,7% de presència el 1998 a un
20,7% el 2000. Per contra, en els supermercats hi havia una clara disminució en l ús del
català; d un 54,3% el 1998 a un 38,4% el 2000. Tanmateix l estudi conclou que el
sensible descens del català que s observava en els supermercats, es veia compensat en
termes absoluts per quasi tres punts d increment dels productes en català als
hipermercats, que a més mantenien les mateixes xifres de bilingüisme.
La continuïtat d aquest dos estudis, però amb un enfocament més local, es mostra en
l estudi que va portar a terme el Departament de Cultura de la Generalitat amb la
col·laboració del Consorci de Normalització Lingüística Montserrat amb el títol Estudi
sociolingüístic als supermercats de les comarques de l Anoia, Bages, Berguedà i
Cerdanya (2002). La metodologia emprada és la mateixa que la dels estudis
sociolingüístics anteriors de Política Lingüística. Les dades comparatives indicaven que
els usos lingüístics en l etiquetatge de productes de marca pròpia d aquestes quatre
comarques no variaven significativament respecte als obtinguts per a tot Catalunya per a
l any 2000. Així s observava que la presència de l espanyol en aquests tipus de productes
era del 70,6% (2,3% en bilingüe), i l ús del català era del 31,7% (2,3% en bilingüe).
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 7
A banda d aquestes publicacions, la Plataforma per la Llengua va elaborar l any 2001
l estudi El català en els supermercats i hipermercats d alimentació a Catalunya;
estudi comparatiu entre els diferents grups empresarials (2001). L anàlisi dels grups
més importants (els 6 més rellevants) no només senyalava la tendència general pel que
fa a l ús del català en aquest sector sinó que evidenciava el comportament de cada
empresa en concret. L observació de l etiquetatge va fer servir el mateix mètode que els
estudis anteriors amb 10 productes analitzats triats a l atzar de seccions diferents.
A Catalunya, els sis primers grups de distribució alimentària al detall per superfície dels
establiments de venda l any 2000 eren: Carrefour (27,7%), Caprabo (14,6%), Condis
(8,2%), Miquel Alimentació (5,2%), Mercadona (4,9%) i Bon preu (4,7%). La resta de
grups suposaven el 34,7% de la quota de venda. L ús del català en l etiquetatge de
productes de marca pròpia era: Bon Preu un 100% dels productes eren en català, a
Condis un 93,4% eren en català mentre un 3,3% eren en bilingüe, a Caprabo eren un
66,3% en català i un 8,3 % en bilingüe, a Carrefour l ús del català era del 0% (inclosos
Champion i Dia), a Mercadona també era del 0%, i al Grup Miquel també era del 0%.
En l article Etiquetar en català , elaborat per Joan Solé i Farners Llinàs, en el número 25
del tercer quadrimestre del 2002 de la revista Llengua i ús de la Direcció General de
Política Lingüística, es reunien dades de diferents estudis realitzats durant els anys 1998,
2000 i 2001, tot i derivant-se una classificació de les empreses distribuïdores amb
marques pròpies segons el comportament lingüístic en l àmbit de l etiquetatge. Aquests
n eren els resultats:
Taula 1:
Presència del català
Grups empresarials amb etiquetatge de marques pròpies
Majoritària o bilingüe
Intermarché, Bon Preu-Esclat, Condis, Caprabo, Sorli-discau, Consum-Eroski
Minoritària o testimonial
Kampio, PlusFresc, Mercadona, Maxim-Maxor-Supeco-Superstop, Maso, Maxi70-SOC
Nul·la Alcampo, Carrefour-Dia-Champion, Hipercor, Lidl, Sabeco, Grup Miquel-Zero-Superavui.
Els darrers resultats respecte l ús del català en les marques dites blanques , els
proporciona l estudi 2003. L etiquetatge en català en vins i caves de denominació
d origen, elaborat per la Plataforma per la Llengua; per bé se centra exclusivament en
aquells productes que són vins i caves catalans de denominació d origen. En la taula 2
en podem veure els resultats:
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 8
Taula 2: Llistat de supermercats analitzats amb marques pròpies i idioma que fan servir en vins i caves de denominació d origen.
Nº Productes Grup
distribuïdor
Marques pròpies D.O.
Acompleixen
la Llei
No
acompleixen la
Llei
Carrefour Carrefour (René Barbier, Sant Llach,
Castell de Llach), Dia (Solell de Flix,
Gran Astoria)
Penedès i
Cava
0 (0%) 6 (100%)
Caprabo Caprabo, Aman Deloi Penedès i
Cava
8 (67%) 4 (33%)
Mercadona Polian, Vinyes Roges (Jaume Serra),
Cabré i Sabaté (Jaume Serra)
Penedès,
Catalunya i
Cava
0 (0%) 12 (100%)
Grup Miquel Gourmet i Primera Flor Penedès i
Empordà-
Costa
Brava
3 (50%) 3 (50%)
Bonpreu Morastrell Penedès i
Cava
6 (100%) 0 (0%)
Auchan Alcampo-Vall de Juy Penedès i
Cava
0 (0%) 9 (100%)
Grupo Eroski Reguart Penedès i
Cava
0 (0%) 8 (100%)
Ahold Castell Llord Catalunya i
Cava
0 (0%) 5 (100%)
El Corte Inglés Corte Inglés-Rebesa Penedès i
Cava
0 (0%) 6 (100%)
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 9
2.Metodologia
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 10
Com bé hem expressat en la introducció i objectius, volem, mitjançant una observació de
camp, analitzar l ús del català i de les altres llengües en l etiquetatge de productes de
marca blanca tot i obtenint dades que ens permetin determinar els percentatges
generals d ús de les diferents llengües en l etiquetatge d aquests productes a Catalunya,
el comportament segons les cadenes distribuïdores i llurs marques, i segons els diferents
tipus de productes agrupats per sectors, o seccions dins els establiments. En una primera
fase, doncs, caldrà fer una selecció dels productes a analitzar, de les superfícies de lliure
servei on s observaran, i dissenyar una metodologia i un full d observació. Caldrà
posteriorment procedir al treball de camp, amb l entrada de dades, fer les operacions
dissenyades i obtenir les gràfiques i resultats corresponents; i a partir d aquí fer la
interpretació i valoració dels resultats, tot i analitzant la situació del català en aquest
sector.
2.1. Univers
En primer lloc caldria saber què hem pres per marca blanca en aquest estudi: Ens
referim a tots aquells productes de marca pròpia de distribuïdors minoristes generalistes,
o altrament elaborats a posta per vendre ls en uns supermercats determinats; és a dir:
fabricats per a aquestes superfícies exclusivament. Malgrat que sovint el nom de la marca
blanca coincideix amb el de la cadena de supermercats o amb d altres noms de les
cadenes de supermercats de l empresa (com Caprabo o Condis); altres vegades la marca
no coincideix amb el nom de l establiment malgrat que és una marca de venda restringida
en aquell o en certs establiments concrets (aquest és el cas per exemple d Hacendado
per a Mercadona). Així mateix també ben pot passar que tots els productes de marca
blanca d un establiment o grup distribuïdor s agrupin sota un mateix nom, o bé que hi
hagi diferents noms segons els tipus de productes. D aquesta manera pot existir una
marca comercial per als productes generals, una altra per productes ecològics, una altra
per productes de preu més barat, o bé variar el nom segons si són productes alimentaris,
d higiene personal o de drogueria. En algun cas concret el nom del producte conserva la
marca genèrica del productor però s afegeix en l etiqueta que aquella tramesa ha estat
elaborada exclusivament per a aquell establiment (això passa per exemple a LDIL). En
aquest cas, apareix doncs el nom de l establiment en l etiqueta i per tant ha estat, en
aquest estudi, considerat com a marca blanca . En d altres casos un producte concret
enlloc de tenir la marca pròpia generalitzada de l establiment en conté una altra més
exclusiva per al producte, tot i que amb lletra menuda figura que ha estat elaborat per al
distribuïdor i per tant també l hem considerat com a marca blanca .
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 11
L univers d estudi són per tant tots aquells productes generalistes de marca blanca
d establiments de distribució minorista en supermercats i hipermercats venuts a
Catalunya, entesa com a àmbit geogràfic sota administració de la Generalitat de
Catalunya; és dir sense tenir en compte els altres territoris catalans que no estan sota
l administració esmentada. Cal tenir en compte que en aquests estudi no s han
comptabilitzat les superfícies de lliure servei especialitzades, com per exemple
distribuïdors minoristes de drogueria (com Schlecker), congelats (com la Sirena),
càrniques (com l Àrea de Guissona)... per bé sovint cada cop més tenen una més gran
gamma de productes més generalistes.
2.2. Mostra
Donada especialment la gran varietat de productes de marca blanca d aquests tipus que
hi ha a Catalunya, i tenint en compte la cada més gran proliferació, ha calgut acotar una
selecció de productes i a la vegada una tria dels establiments per fer que els resultats
siguin el màxim representatius del tractament que les empreses distribuïdores fan a
Catalunya de les diferents llengües presents en l etiquetatge.
2.2.1. Selecció de productes
L estudi s ha basat en la selecció d uns productes emblemàtics, els mateixos observats
per a totes les marques blanques analitzades. La tria d aquests productes ha seguit dos
criteris que creiem importants per tenir una mesura representativa de l ús de les llengües
en l etiquetatge d aquest tipus de productes:
1. En primer lloc que siguin productes de molt ampli consum (i per tant importants
en la compra i presents en la majoria de superfícies de lliure servei com a marca
pròpia a fi de facilitar-ne la comparació)
2. En segon lloc que siguin representatius dels diferents sectors.
Hem dividit els grups de productes basant-nos justament amb les seccions que els
mateixos distribuïdors empren tant a nivell de botigues com en la venda o promoció a
través d internet. D aquesta manera hem centrat la informació en tres grups molt
determinats i que creiem que generalment són comuns tant en grans com en petites
superfícies de lliure servei: productes alimentaris, productes d higiene personal i
drogueria. Dins dels productes alimentaris, i atesa la importància primordial en
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 12
aquestes superfícies d aquest bloc, hem cregut convenient també diferenciar-los en
d altres seccions:
vins i licors;
refrescs i sucs;
dolços, pastes i esmorzars;
làctics;
conserves;
xarcuteria;
congelats;
altres productes alimentaris.
Tot seguit mostrem el llistat dels tipus de productes seleccionats per a l observació del
treball de camp segons les agrupacions anteriors. Abans, però, en destaquem en aquesta
selecció els vins i caves catalans de denominació d origen. Cal recordar que en l article
34.2 sobre la informació a les persones consumidores i usuàries del Capítol V sobre
l activitat socioeconòmica de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, tots els
productes catalans de denominació d origen han d estar etiquetats en català: Les dades
obligatòries i les informacions voluntàries addicionals que figuren en l etiquetatge de
productes catalans que gaudeixen de denominació d origen, de denominació comarcal o
de denominació de qualitat i dels productes artesanals que es distribueixen en l àmbit
territorial de Catalunya han d ésser necessàriament, com a mínim, en català.
Productes seleccionats per a l observació del treball de camp (en total en són 30):
Alimentació
Vins i licors
o Vi de taula
o Vi català de denominació d origen
o Cava
Refrescs i sucs
o Cervesa
o Refresc gasificat (de cola especialment o amb gust de fruita)
o Aigua
o Suc de fruita
Dolços, pastes i esmorzars
o Sucre o endolcidors
o Melmelada (o mel)
o Tauleta de xocolata
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 13
o Producte de pastisseria
Làctics
o Llet
o Iogurt
Conserves
o Llauna de tonyina
o Pot de suc de tomàquet
Xarcuteria
o Embotit
Congelats
o Verdura congelada
Altres productes alimentaris
o Oli
o Pasta
o Farina
o Fruits secs
o Llauna d olives
Higiene Personal
o Xampú pel cap
o Sabó de cos
Drogueria
o Tovallons de paper
o Detergent per a la llar
o Lleixiu
o Rentavaixelles
o Sabó de roba
o Paper higiènic
2.2.2. Selecció de cadenes de distribució i de les marques blanques
L objectiu de la mostra és analitzar la totalitat de les marques blanques de supermercats
i hipermercats de Catalunya. És així que en una primera tria hem escollit aquelles
empreses que tenen més de 10 establiments, o bé com a mínim un hipermercat, oberts,
de venda al públic en l àmbit territorial de Catalunya. A la pràctica, creiem que
seleccionant aquestes cadenes l estudi aglutina pràcticament totes les marques
blanques de venda a Catalunya, o si més no la totalitat de les que tenen un significació
clara per un consumidor tipus català. Molt probablement els establiments més petits no
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 14
tenen marques blanques pròpies, o en el cas que en tinguin, segurament comparteixen
la marca mitjançant una distribuïdora comuna amb d altres empreses amb més presència
a nivell de superfícies de lliure servei.
Partint d aquesta suposició l estudi ha seleccionat les cadenes de supermercats amb més
de 10 establiments o bé com a mínim un hipermercat a Catalunya mitjançant les dades
de l anuari d Alimarket sobre distribució per a l any 2004, editat al setembre del 2004:
Informe anual 2004 Alimarket distribución . Segons aquest anuari aquestes són les
empreses seleccionades que compleixen aquests requisits (per ordre alfabètic):
Ahold (Supersol)
Aldi Supermercados, SL
Auchan (Alcampo, Sabeco)
Bon Preu (Bonpreu, Esclat, Orangutan)
Caprabo
Carrefour (DIA, Champion, Carrefour)
Comerbal, SA (Novavenda): pertany a Euromadi
Condis Supermercats, S.A.
Del Rio (FACSA): pertany a Euromadi
El Corte Inglés (El Corte Inglés, Hipercor, Opencor...)
Eroski
Fragadis, SL: pertany a Euromadi
H.D.Covalco (Coaliment, tobeco...): pertany a Euromadi
ITM Iberica, SA, (Intermarché): pertany al grup Eroski
LIDL
Mercadona
Mercarojas S.A. (SR SUPERDYST)
Miquel Alimentació (Suma)
Plus Supermercados, S.A.
Superficies de Alimentación, S.A. (Sorli-discau)
Supermecats Llobet, S.A (Coprimax, superdos, supermercats Llobet): pertany a
Euromadi
Supermercados Pujol, S.A. SUPSA- (Plus Fresc, SUNKA): pertany a Euromadi
Supermercados JESPAC, SA i KEISY (FACSA): pertany a Euromadi
Valvi Alimentació i Serveis, SL,
Consum, SCAD. COOP. (Consum, Charter)
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 15
Si les classifiquem segons les superfícies de venda a Catalunya ordenats de més a
menys tenim (a partir també de les dades d Alimarket per al 2004):
Taula 3
Grup distribuïdor M2 en superfícies de venda a Catalunya
Carrefour 285.720
Caprabo 234.462
Condis Supermercats, S.A. 137.971
Mercadona S.A. 121.796
Miquel Alimentació Grup S.A. 85.432
Bon Preu, S.A. 71.390
LIDL Supermercados, S.A. 54.830
Ahold 46.172
ITM Iberica, S.A. 43.309
Auchan 42.971
Superficies de Alimentación 42.316
FACSA (agrupa una quants supermercats
dins d Euromadi)
34.905
El Corte Inglés 32.840
Consum, S. COOP. 32.174
Fragadis, SL (Euromadi) 22.415
Plus Supermercados, S.A. (Euromadi) 21.965
Supermercados Pujol, S.A. (Euromadi) 19.795
Eroski 19.150
Valvi Alimentació i Serveis, SL 16.899
Aldi Supermercados, S.L. 14.436
Altres 91.225
Posteriorment hi ha hagut una feina de recerca de les diferents marques dels
establiments de cada cadena i de les marques blanques que hi ha, especialment per
detectar que existeixen realment marques blanques , si cal confirmant-ho, en els casos
dubtosos, amb les mateixes empreses.
Hi ha hagut també una recerca prèvia al treball de camp mitjançant internet per tal de
tenir una previsió global sobre algunes situacions concretes que ens podríem trobar en el
treball de camp: tipus de productes de venda, ubicació i implantació de cada superfície en
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 16
el territori, nombre de marques blanques existents, si hi ha diferenciació de marques
blanques segons tipus de productes o bé segons la qualitat o el preu, recerca dels
productes concrets mitjançant la xarxa si era possible, la venda mitjançant internet.... Això
ha permès agilitar el treball de camp i a la vegada ésser més precisos i curosos en les
futures dades obtingudes en l observació directa.
La feina prèvia a l observació de cada producte seleccionat també ha portat a fer una
primera observació superficial precisament per confirmar l existència o no de marques
blanques i detectar quines superfícies caldria observar per tal de tenir comptabilitzades
totes les marques pròpies. Finalment, pròpiament, l observació de camp ja determinarà
definitivament quines entren dins l estudi pel fet de tenir marques blanques i quines en
resten al marge.
Tanmateix hem cregut que el criteri de selecció de totes aquelles cadenes amb com a
mínim 10 establiments com a supermercats o un hipermercat, podria no ésser prou
exacte pel fet que en alguns casos existeix una venda via internet que podria desvirtuar
una realitat que podria fer que hi haguessin més marques blanques en el cas que enlloc
de via establiment la venda fos bàsicament per aquest mitjà. Aquesta vegada també ens
hem basat en l informe de l anuari Alimarket que té en compte aquest tipus d empreses.
Seguidament us mostrem la llista amb totes aquelles que actuen, venen i lliuren a
Catalunya segons Alimarket:
www.capraboacasa.com
www.carrefourline.com
www.compraonline.grupoeroski.es
www.condisline.com
www.elcorteingles.es
www.llobetcompra.com
www.mercadona.es
www.plusfresh.com
www.superdyst.com
Emperò, totes aquestes empreses ja estan incloses en el llistat anterior d empreses
seleccionades per l estudi, i per tant no ha calgut fer rectificacions en la tria.
A la pràctica només tenen marques blanques les empreses més grosses amb força
establiments o bé aquelles que distribueixen a l engròs. Les cadenes més petites sovint
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 17
s agrupen sota el grup Euromadi o IFA española (aquesta darrera també conté grans
grups com Caprabo, Condis...). Aquest és per exemple el cas de les marques blanques
SPAR, SELEX o VIVÓ per les empreses agrupades a Euromadi, o de VEGÈ per les més
petites empreses agrupades a IFA Española. Seguidament, i com a conclusió de la
recerca duta a terme en el treball previ de camp, mostrem en el següent quadre un resum
de les marques blanques més significatives pel que fa a supermercats i hipermercats
d alimentació a Catalunya i dels distribuïdors que les venen, i per tant les prioritàries i en
què es basa l estudi present.
Taula 4
Grup distribuïdor Marques blanques
Carrefour DIA, CARREFOUR, 1, CHAMPION
Caprabo CAPRABO, ALCOSTO
Condis Supermercats, S.A. CONDIS
Mercadona SA HACENDADO, BOSQUE VERDE, DELIPLUS
Miquel Alimentació GOURMET, MICADERM, MICAL
Bon Preu, S.A. BON PREU
LIDL Supermercados, S.A. LIDL
Ahold SUPERSOL
ITM Iberica, S.A. INTERMARCHÉ
Auchan AUCHAN, EL MÁS BARATO
Superficies de Alimentación SORLI-DISCAU
EUROMADI (inclou el grup FACSA amb Del
Río, Keysi, Jespac...; Fragadis, Llobet, Plus-
fresc, HD Covalco...)
SELEX, VIVÓ, SPAR (i puntualment altres
marques blanques significatives com les
marques de Coaliment, Cascales, Blankor,
Perming... de HD Covalco, o d altres marques
puntuals segons els establiments)
El Corte Inglés EL CORTE INGLÉS, HIPERCOR
Consum, S. COOP. Després de l escissió del grup Eroski ara com
ara no tenen marca blanca encara
Plus Supermercados, S.A. PLUS (Plus Supermercados i Plus
Superdescuento)
Eroski CONSUMER
Valvi Alimentació i serveis, SL SPAR (marca del grup EUROMADI)
Aldi Supermercados, S.L. Sense marca pròpia
Altres marques del grup IFA Española VEGÈ
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 18
2.3.Treball de camp i recollida de dades
El treball de camp ha estat realitzat per un equip de persones durant la tardor del 2004
amb l anàlisi de 29 marques o noms d establiments de supermercats i hipermercats
diferents, amb com a mínim dues observacions de cadascuna i/o bé puntualment
seleccionant establiments amb força superfície de venda, prèvia selecció de manera que
estiguessin representades la totalitat de les marques blanques de les empreses
considerades.
Aquestes són les marques de supermercats i hipermercats diferents visitades en el treball
de camp d aquest estudi:
Aldi, Alcampo, Bon Preu, Caprabo, Carrefour, Champion, Del Río, Dia, Coaliment,
Condis, Consum, El Corte Inglés, Esclat, Hipercor, Intermarché, Jespac, Keysi,
LIDL, supermercats Llobet, Mercadona, Plus Fresc, Plus Superdescompte, Sabeco,
Sorli-discau, Spar (de diferents empreses), Suma, Superdyst, Supersol, i Valvi.
En el cas que hi hagi més d una marca blanca per empresa o fins i tot més d una per
marca de superfície de lliure servei, s han tingut en compte, i per tant observat, tots els
productes d aquestes marques.
L observació s ha fet emplenant un full d observació2 per cada superfície de lliure servei
analitzada, o més d un en el cas que en una mateixa superfície de lliure servei hi hagués
dues o més marques blanques per a uns mateixos tipus de productes. En el full
d observació a més de les dades pròpies del supermercat i el nom de cada producte,
s han anat anotant els idiomes presents, i les precisions corresponents en el tractament
d aquests idiomes.
2.4.Tractament de les dades
Partint de l observació de camp s ha fet un recompte de tots els productes diferents
trobats de cada marca blanca per tal d obtenir unes dades generals en percentatge d ús
de cada idioma en el sector respecte els productes totals observats. El total de productes
diferents trobats (de marques blanques diferents per cada tipus de producte) és de 624.
2 Vegeu Annex 1
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 19
Tot i que a la pràctica se n han observat més; així sí existia un mateix producte amb
etiquetatges diferents però d una mateixa marca blanca , s ha comptabilitzat com un sol
producte anotant totes les llengües presents en els diferents etiquetatges. Finalment s ha
obtingut la mitjana per a tots els productes diferents trobats. Posteriorment s ha analitzat
la mitjana d ús de cada idioma en funció de cada marca blanca , la mitjana per cada
empresa i la mitjana per grups de productes. Després s ha analitzat cada empresa en
concret, respecte l etiquetatge i cada grup de productes. Hem expressat les dades
entenent el pes específic de cada producte per igual en totes les operacions, puix que el
que se cerca és l anàlisi del comportament segons empresa i marca blanca , més que no
pas allò que realment trobarà el consumidor a l hora de comprar. Tanmateix pel que fa a
les dades generals, i fi de poder comparar l evolució amb resultats anteriors, sí que hem
mostrat els resultats amb dades ponderades segons la superfície de venda de cada grup
distribuïdor, i per tant de la presència d aquell producte en la venda real al públic.
Pel que fa als criteris de recompte dels idiomes presents s han fet servir referents
lingüístics científics; de manera que malgrat que en l etiqueta figurin com a idiomes
diferents s ha pres com a mateix idioma si els criteris lingüístics objectius així ho recullen:
així per exemple s ha considerat l argentí també com a espanyol, o el gallec com a
portuguès. Si hi ha més d un producte dins d una mateixa marca blanca , i tenen
comportaments lingüístics diferents (per exemple dues ampolles diferents de suc de
taronja amb tractaments lingüístics diversos) s ha pres nota de tots els idiomes presents
entre tots aqueixos productes. També s han anotat totes les llengües presents de manera
rellevant, malgrat que l espai que ocupen en l etiqueta sovint dóna més importància a un
idioma que a un altre. Finalment, quan es parla d altres idiomes, cal tenir present que es
fa referència a la resta de llengües no comptabilitzades en les altres opcions; per exemple
el basc, al turc, al polonès, al txec, al romanès...
És amb aquest objectiu que en l expressió dels resultats hem dividit les dades obtingudes
en tres grups:
Dades generals en l ús de les llengües en les marques blanques .
Dades generals segons les seccions per tipus de productes.
L ús de les llengües per marques blanques i cadenes de supermercats.
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 20
Dades generals en l ús de les llengües en les marques blanques :
A partir del recompte de l ús de cada llengua en l etiquetatge de tots els productes
observats trobem una mitjana d ús de cada llengua entre els productes de marca
blanca , i una mitjana ponderada entre aquests productes segons la superfície de venda
del grup on pertanyen.
Dades generals segons les seccions per tipus de productes.
A partir del recompte de l ús de cada llengua en l etiquetatge de tots els productes
observats agrupats per seccions, trobem una mitjana per secció d ús de cada llengua en
els productes de marca blanca . Així dins de cada secció fem el recompte de tots els
productes inclosos i les mitjanes corresponents.
L ús de les llengües per marques blanques i cadenes de supermercats.
Fem les mitjanes d ús de cada llengua pels productes d una mateixa marca blanca i per
un mateix grup de distribució.
Finalment fem una anàlisi d empresa per empresa.
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 21
3.Dades generals en l ús de les llengües en les marques
blanques
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 22
En aquest punt hem volgut analitzar les dades generals respecte l ús de les llengües en
les diferents marques blanques trobades. En la taula 5 i gràfic 1 es mostra el nombre
de productes etiquetats i els percentatge respecte el total en cadascuna de les llengües
d entre els analitzats en l estudi present. A grans trets podem dir que el català no ocupa el
lloc que li correspon tenint en compte l ús i el caràcter oficial com a llengua pròpia i si ho
comparem amb llengües similars en nombre de parlants i potencial comercial arreu
d Europa. Així només un 20,2 % dels productes estan etiquetats en català, mentre un
86,5% s etiqueten en espanyol, l altra llengua oficial a Catalunya, per bé no reconeguda
com a pròpia.
L espanyol és molt més emprat en l etiquetatge per les marques blanques , així com el
portuguès, llengua que d altra banda té molta menys presència a Catalunya que no pas el
català (un 35,4% dels productes s etiqueten en portuguès). Fins i tot l anglès, amb un
21,0% de presència en la totalitat dels 624 productes analitzats té més presència que el
català. Tanmateix cal dir que aquest percentatge de presència del català és molt superior
a les dades globals que normalment es fan servir per descriure la situació de l etiquetatge
en català en general; al voltant d un 3% en presència en l espai de l etiqueta segons
dades del 19933. Per tant podem concloure que malgrat que el català no es troba en una
situació normal pel que fa a l etiquetatge en les marques blanques , sí que probablement
aquest percentatge és superior a la mitjana global per a tots els productes.
Taula 5: Idiomes emprats en els productes de marca blanca a Catalunya Idiomes Productes on hi és present
cada idioma % de productes on hi és present cada idioma
Català 126 20,2% Espanyol 540 86,5% Portuguès 221 35,4% Anglès 131 21,0% Francès 100 16,0% Alemany 83 13,3% Grec 37 5,9% Italià 36 5,8% Neerlandès 27 4,3% Altres* 52 8,3% Totals 624 100% *Entre aquests trobem idiomes com el turc, el txec, l eslovac, el polonès, el danès, el suec, el noruec, el finès, l estonià, l hongarès, el romanès, el letó, el lituà i l estonià entre d altres
3 TUDELA, J. La llengua de l etiquetatge a Barcelona i a Brussel·les, Zuric i Montreal a Revista Llengua i Dret, núm. 20, desembre 1993, Barcelona: Escola d Administració Pública.
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 23
Gràfic 1: Percentatge de productes de marca blanca en cada idioma a Catalunya
*Entre aquests trobem idiomes com el turc, el txec, l eslovac, el polonès, el danès, el suec, el noruec, el finès, l estonià, l hongarès, el romanès, el letó, el lituà i l estonià entre d altres
Segons el comportament bilingüe català-espanyol o català sense espanyol, o espanyol
sense català, veiem en la taula 6 i gràfic 2 que majoritàriament els grups distribuïdors
etiqueten en espanyol i no en català, o en segon terme en català i no en espanyol,
ocupant les formes bilingües un menor percentatge.
Taula 6: Productes on és present el català, l espanyol i on són presents els dos idiomes en el mateix producte (en aquest cas l indiquem com a bilingüe )
Nombre de productes % de productes respecte el total
Català 84 13,5% Bilingüe 42 6,7% Espanyol 498 79,8% Totals 624 100%
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
cata
là
espa
nyol
port
uguè
s
angl
ès
fran
cès
alem
any
grec
italià
neer
land
ès
altr
es*
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 24
Gràfic 2: Productes on és present el català, l espanyol i on són presents els dos idiomes en el mateix producte (en aquest cas l indiquem com a bilingüe )
Si enlloc de fixar-nos en la totalitat dels productes trobats, ho fem en funció de la
superfície de venda dels establiments on es troben aquest productes, i per tant donant
més importància als més venuts, tenim unes mitjanes ponderades de presència del
català, i per tant una imatge més fidedigna del que realment es pot trobar el consumidor
català a l hora de comprar; mentre en les primeres dades analitzàvem més la mitjana del
comportament dels productors. La mitjana ponderada l hem volgut expressar en la taula 7
i gràfic 3. Aquí, el català, amb un 27,6% de presència ocupa el segon lloc per darrera
també de l espanyol (76,1%), i per davant aquest cop del portuguès (21,8%) i l anglès
(9,6%).
Aquesta mitjana ens permet, a la vegada, comparar les nostres dades amb d altres
d anteriors, tal i com resta reflectit en el gràfic 4. L ús del català, comparat amb estudis
anteriors4, tenint en compte en aquest cas la mitjana ponderada segons la superfície de
venda dels grups distribuïdors minoristes, ha patit a primer cop d ull una davallada. Cal
tenir en compte, però, que la metodologia emprada en aquest estudi ha estat diferent
respecte els estudis anteriors. De tota manera hem de dir que, a desgrat que
probablement hi ha hagut un increment de l etiquetatge de marques blanques i per tant
del nombre absolut de productes etiquetats en català, també és cert que grans empreses
foranes, que no etiqueten en català, han incrementat la seva implantació a Catalunya, i
que grups catalans importants (vegeu més endavant) com Caprabo han disminuït
substancialment la presència de la nostra llengua.
4 IPSOS ECO-CONSULTING La llengua als supermercats i hipermercats de Catalunya 2.000, [Estudi encarregat per la Direcció General de Política Lingüística] Barcelona : Ipsos-Eco Consulting, 2000
13,5
6,7
79,8
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
català bilingüe espanyol
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 25
Taula 7: Mitjanes ponderades segons la superfície de venda dels establiments on es troba cada marca blanca segons els idiomes emprats en els productes de marca blanca a Catalunya en percentatge
Idiomes Mitjana ponderada segons superfície de venda on hi és present cada idioma
Català 27,6% Espanyol 76,1% Portuguès 21,8% Anglès 9,6% Francès 9,0% Alemany 7,4% Grec 6,8% Italià 5,1% Neerlandès 4,4% Altres* 4,6% *Entre aquests trobem idiomes com el turc, el txec, l eslovac, el polonès, el danès, el suec, el noruec, el finès, l estonià, l hongarès, el romanès, el letó, el lituà i l estonià entre d altres
Gràfic 3: Mitjanes ponderades segons la superfície de venda dels establiments on es troba cada marca blanca segons els idiomes emprats en els productes de marca blanca a Catalunya en percentatge.
*Entre aquests trobem idiomes com el turc, el txec, l eslovac, el polonès, el danès, el suec, el noruec, el finès, l estonià, l hongarès, el romanès, el letó, el lituà i l estonià entre d altres
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
cata
là
espa
nyol
port
uguè
s
angl
ès
fran
cès
alem
any
grec
italià
neer
land
ès
altr
es*
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 26
Gràfic 4: Percentatge de productes de marca blanca en cada idioma a Catalunya segons mitjanes ponderades per al 1998, 2000 i 2004 (les dades del 1998 i 2000 corresponen a l estudi La llengua als supermercats i hipermercats de Catalunya 2000 elaborat per la Direcció General de Política lingüística).
38,931,4
27,6
67,971,4
76,1
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
1998 2000 2004
català espanyol
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 27
4.Dades generals segons les seccions per tipus de productes
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 28
En aquest capítol hem volgut reflectir el tracte que reben les diferents llengües en
l etiquetatge de les marques blanques segons el tipus de producte, i de manera més
general segons la secció on es poden agrupar aquests productes. L extrapolació de
resultats parteix de l observació dels 30 productes (no sempre presents en totes les
marques blanques ) triats per a aquest estudi. Com podem veure en la taula 9 i gràfic 5
tots els productes representats en les diverses seccions els trobem etiquetats en moltes
llengües diferents. Només en els vins i en la xarcuteria, l etiquetatge es dóna
pràcticament només en espanyol, català i portuguès. En tots els casos però, l espanyol és
sempre la llengua més emprada (vegeu la taula 8), i el portuguès ocupa, llevat dels vins,
sempre també el segon lloc. El català o l anglès són generalment les terceres llengües
més emprades. El català ocupa el tercer lloc en refrescs i sucs, en làctics, en xarcuteria i
congelats, mentre l anglès ho fa en refrescs i sucs (també), dolços, pastes i esmorzars,
conserves, altres productes alimentaris, higiene personal i drogueria. Precisament en
drogueria, malgrat que el català s ha trobat en un 20% dels productes (28 de diferents),
l ús d aquesta llengua es troba a Catalunya per sota de l espanyol, el portuguès, l anglès,
el francès, i al mateix nivell que l alemany (cal tenir en compte que no s han analitzat els
establiments especialitzats en drogueria). Pel que fa a la presència del català (taula 9,
gràfic 5, però també gràfic 6), tampoc hi ha diferències gaire remarcables entre les
diferents seccions, que volten entre un 12% de presència en els congelats fins a un
màxim del 23% en als altres productes alimentaris i un 24% en la xarcuteria.
Taula 8: Primera, segona i tercera llengua més emprada en les diferents seccions. secció primera segona tercera Vins i licors espanyol català portuguès Refrescs i sucs espanyol portuguès català/anglès Dolços, pastes i esmorzars espanyol portuguès anglès Làctics espanyol portuguès català Conserves espanyol portuguès anglès Xarcuteria espanyol portuguès català Congelats espanyol portuguès català Altres productes alimentaris espanyol portuguès anglès Higiene personal espanyol portuguès anglès drogueria espanyol portuguès anglès
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 29
Taula 9: Nombre de productes en percentatge sobre el total de productes de marca blanca de cada secció (entre parèntesi el nombre de productes trobats)
secció català
espanyol
portuguès
anglès
francès
alemany
grec
italià
neerlandès
altres*
totals
Vins i licors 18%
(8) 84% (37)
16% (7)
7% (3)
4% (2)
4% (2)
2% (1)
0% (0)
0% (0)
4% (2)
100 % (44)
Refrescs i sucs
20% (16)
88% (70)
34% (27)
20% (16)
15% (12)
14% (11)
6% (5)
5% (4)
2% (2)
6% (5)
100%
(79) Dolços, pastes i esmorzars
21% (10)
87% (42)
40% (19)
25% (12)
17% (8)
10% (5)
4% (2)
6% (3)
2% (1)
8% (4)
100%
(48)
Làctics 21% (7)
91% (31)
32% (11)
15% (5)
9% (3)
3% (1)
3% (1)
3% (1)
3% (1)
9% (1)
100%
(34) Conserves
21% (10)
87% (42)
40% (19)
25% (12)
17% (8)
10% (5)
4% (2)
6% (3)
2% (1)
8% (4)
100%
(48) Xarcuteria 24%
(6) 80% (20)
24% (6)
8% (2)
0% (0)
0% (0)
4% (1)
0% (0)
0% (0)
0% (0)
100%
(25) Congelats 12%
(2) 87% (14)
31% (5)
6% (1)
0% (0)
6% (1)
6% (1)
6% (1)
0% (0)
6% (0)
100%
(16) Altres productes alimentaris
23% (25)
85% (95)
35% (39)
24% (27)
18% (20)
14% (16)
4% (5) 5%
(6) 4% (5)
8% (9)
100%
(112)
Higiene personal
15% (6)
90% (37)
39% (16)
22% (9)
15% (6)
10% (4)
10%
(4) 7% (3)
5% (2)
7% (3)
100%
(41) drogueria 20%
(28) 87% (124)
41% (59)
25% (36)
23% (33)
20% (28)
8% (11)
9% (13)
8% (11)
12% (17)
100%
(142) *Entre aquests trobem idiomes com el turc, el txec, l eslovac, el polonès, el danès, el suec, el noruec, el finès, l estonià, l hongarès, el romanès, el letó, el lituà i l estonià entre d altres.
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 30
Gràfic 5: Percentatge de productes sobre el total de productes de marca blanca de cada secció
0 20 40 60 80 100
drogueria
higiene personal
altres productesalimentaris
congelats
xarcuteria
conserves
làctics
dolços, pastes iesmorzars
refrescs i sucs
vins i licors
català
espanyol
portuguès
anglès
francès
alemany
grec
italià
neerlandès
altres*
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 31
Gràfic 6: Nombre de productes etiquetats en català en percentatge d ús segons les diferents seccions.
Si anem més enllà i ens fixem específicament en cada producte tampoc hi ha grans
divergències pel que fa a l idioma que se situa entre un 9% i un 29% per tipus de
producte (vegeu taula 10). Curiosament els percentatges més alts s aconsegueixen en
productes com el sucre i endolcidors (amb un 29% dels productes), els fruits secs (amb
un 26%) i la llauna de tonyina (amb un 25%). Aquesta darrera, amb 6 marques trobades
diferents que etiqueten en català, juntament amb l embotit, són els productes en valors
absoluts més normalitzats. En la franja de productes menys normalitzats trobem les
verdures congelades (amb un 12%), la cervesa (només un 10% dels productes) i de
manera ben curiosa el cava (amb un 9%) que és el producte menys normalitzat. Dels 11
caves diferents trobats per cada marca blanca només un és en català (el Morastrell de
Bon Preu). Cal recordar que el cava és un producte català amb qualificació de
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100dr
ogue
ria
higi
ene
pers
onal
altr
es p
rodu
ctes
alim
enta
ris
cong
elat
s
xarc
uter
ia
cons
erve
s
làct
ics
dolç
os, p
aste
s i e
smor
zars
refr
escs
i su
cs
vins
i lic
ors
tots
els
pro
duct
es
català
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 32
denominació d origen i per tant sotmès a la Llei de Política Lingüística de l any 1998, i per
tant hauria legalment d estar etiquetat en català. Curiosament el producte que està menys
en català és dels pocs que hauria d estar en la nostra llengua. Si ens fixem en els vins
catalans de denominació d origen, veiem que la presència del català, amb un 25%,
tampoc és gaire alta; havent-hi altre cop un incompliment de la legislació. S han analitzat
un total de 12 vins de marques blanques diferents, tots ells de la denominació d origen
Penedès o Catalunya, 3 d aquests complien la legislació, mentre la resta no la complien.
Els grups distribuïdors que tenen tant vins i/o com caves incomplint la legislació són els
següents: El Corte Inglés (tant en la marca El Corte Inglés com Hipercor), Ahold (de la
marca Supersol) Auchan (de la marca Auchan), Intermarché, Eroski, Carrefour (de la
marca Carrefour), Coaliment i el Grup Miquel (de la marca Gourmet als Suma). El
Grup Miquel també té el producte Primera Flor que sí que compleix la legislació.
Mercadona no compleix la legislació pel que fa als caves. Tot i que a Mercadona l any
2003 s havia localitzat els vins Penedès Polian i Vinyes Roges fora de la legislació,
aquesta vegada no han estat localitzats en aquest estudi. Així mateix la marca DIA, que
tenia els vins i caves fora de la Llei Solell de Flix i Gran Astoria, tampoc han estat
localitzats en aquest estudi. Si que compleixen la legislació vigent en tots els vins i caves
Bon Preu i Caprabo.
Taula 10: Nombre de productes i percentatge sobre el total de productes de marca blanca de cada tipus
producte català
espanyol
portuguès
anglès
francès
alemany
grec
italià
neerlandès
altres*
totals
Vins i licors Vi de taula 19% 86% 33% 14% 9% 9% 5% 0% 0% 9% 21 Vi català de denominació d origen
25% 75% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 12
Cava 9% 91% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 11 Refrescs i Sucs Cervesa 10% 89% 37% 26% 16% 16% 16%
16%
10% 0% 19 Refresc gasificat
24% 90% 33% 9% 14% 9% 0% 0% 0% 5% 21
Aigua 22% 83% 22% 17% 11% 11% 0% 0% 0% 5% 18 Suc de fruita 24% 90% 43% 28% 19% 19% 9% 5% 0% 14% 21 Dolços, pastes i esmorzars Sucre o endolcidors
29% 82% 41% 23% 23% 18% 6% 12%
12% 12% 17
Melmelada (o mel) 22% 83% 30% 22% 17% 17% 4% 4% 4% 4%
23
Tauleta de xocolata 17% 87% 48% 35% 22% 26% 13%
9% 9% 17% 23
Producte de pastisseria 20% 85% 35% 15% 15% 10% 5% 0% 0% 5%
20
Làctics Llet 24% 90% 19% 19% 5% 5% 0% 0% 0% 5% 21 Iogurt 15% 92% 54% 8% 15% 0% 8% 8% 8% 15% 13 Conserves Llauna de tonyina
25% 87% 37% 25% 17% 8% 4% 4% 0% 8% 24
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 33
Pot de suc de tomàquet 17% 87% 42% 25% 17% 12% 4% 8% 4% 8%
24
Xarcuteria Embotit 24% 80% 24% 8% 0% 0% 4% 0% 0% 0% 25 Congelats Verdura Congelada 12% 87% 31% 6% 0% 6% 6% 6% 0% 6%
16
Altres productes alimentaris Oli 20% 84% 28% 20% 12% 12% 0% 0% 0% 4% 25 Pasta 22% 87% 35% 22% 17% 13% 4% 9% 4% 9% 23 Farina 23% 86% 32% 27% 18% 14% 0% 4% 0% 4% 22 Fruits secs 26% 79% 42% 21% 16% 10% 10%
5% 5% 10% 19 Llauna d olives 22% 87% 39% 30% 26% 22% 9% 9% 13% 13%
23
Higiene personal Xampú pel cap 16% 89% 37% 21% 16% 10% 10%
10%
5% 10% 19
Sabó de cos 14% 91% 41% 23% 14% 9% 9% 4% 4% 4% 22 Drogueria Tovallons de paper 20% 88% 44% 20% 20% 24% 0% 8% 8% 12%
25
Detergent per a la llar 22% 87% 43% 26% 22% 17% 13%
13%
9% 13% 23
Lleixiu 21% 83% 29% 21% 12% 12% 0% 0% 0% 4% 24 Rentavaixelles
17% 91% 43% 26% 30% 17% 13%
13%
9% 17% 23 Sabó de roba 18% 86% 45% 23% 23% 18% 14%
9% 9% 14% 22 Paper higiènic
20% 88% 44% 36% 32% 28% 8% 12%
12% 12% 25 producte català
espanyol
portuguès
anglès
francès
alemany
grec
italià
neerlandès
altres*
totals
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 34
5.L ús de les llengües per marques blanques i cadenes de
supermercats
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 35
Hem dividit aquest apartat d anàlisi de l ús de les llengües per marques blanques i per
grups de distribució en dues parts. En la primera comparem diverses taules i gràfics tant
per marques com per grups de distribució, i en fem l anàlisi comparatiu. En la segona
analitzem empresa per empresa, i el seu comportament pel que fa a llengües i en concret
pel que fa referència al català.
5.1. Anàlisi general
L ús de les llengües per part de les diverses marques blanques i els grups distribuïdors
queda reflectit en un seguit de taules i gràfics que us mostrem a continuació.
En la taula 11 i en el gràfic 7 mostrem en percentatge de productes la presència de les
diferents llengües en les marques blanques més significatives de l estudi per cada grup
de distribució, indicant-ne el total de productes trobats per marca blanca dels 30 del
llistat. Llevat de les marques Caprabo, Condis, Bon Preu i Sorli Discau, on el català és la
primera llengua d ús, l espanyol és la llengua més emprada. El català també hi és de
manera significativa en la marca Consumer (per bé no tota la informació de l etiqueta és
en català). Només les marques blanques Bon Preu i Sorli-discau tenen el català en la
totalitat dels productes analitzats. Així podem dir, que en general , quan el català hi és
present normalment es tracta de la llengua majoritària. Altres marques empren
exclusivament l espanyol en els establiments de Catalunya; aquest és el cas d Alcosto,
Hacendado, Bosque Verde, Deliplus, Gourmet, Mical, Micaderm, Auchan, El Más Barato,
Coaliment, Vegè i pràcticament la majoria dels productes de Supersol. La resta, tot i no
emprar el català, si que ho fan sovint en llengües amb pràcticament gens incidència a
Catalunya, o àdhuc amb menys parlants en el país on en són pròpies. Cal recordar que
més enllà de l anglès, l alemany, el neerlandès, el francès, el portuguès, el grec i l italià,
dins el gruix d altres llengües hi ha idiomes, per exemple, com el txec, el turc, el romanès,
el lituà, l eslovac o el finès; llengües certament més llunyanes per al consumidor català
que la que li és pròpia. D entre totes aquestes altres llengües en destaquem el portuguès.
Aquest idioma té una presència remarcable en les marques blanques DIA, 1, LDL,
Intermarché, Selex, Vivó, El Corte Inglés, Hipercor, Plus, Selex i com a varietat dialectal
gallega a Consumer (Eroski).
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 36
Taula 11: Nombre de productes etiquetats en cada idioma en percentatge d ús de cada llengua segons les principals marques blanques .
Percentatge d ús de cada llengua per marca blanca (%): català (cat), espanyol (esp), portuguès (port), anglès (ang), francès (fr), alemany (al), grec (grc), italià (it), nerlandès (ner), altres (alt)
Marca blanca
Algunes superfícies on es troba
Grup de distribució
Nombre de productes analitzats (d un total de 30)
cat esp port
ang fr al grc it ner alt*
DIA DIA Carrefour 28 0 100 64 54 11 0 54 0 0 0 Carrefour Carrefour Carrefour 30 0 100 20 17 20 20 20 20 20 20 1 Carrefour/
Champion Carrefour 22 0 100 100 9 18 9 9 18 18 9
Champion Champion Carrefour 27 0 100 0 0 7 0 7 7 7 7 Caprabo Caprabo Caprabo 29 72 31 0 0 0 0 0 0 0 0 Alcosto Caprabo Caprabo 21 0 100 0 0 0 0 0 0 0 0 Condis Condis Condis 28 89 21 0 0 0 0 0 0 0 0 Hacendado Mercadona Mercadona 18 0 100 0 0 0 0 0 0 0 0 Bosque Verde Mercadona Mercadona 6 0 100 0 0 0 0 0 0 0 0 Deliplus Mercadona Mercadona 2 0 100 0 0 0 0 0 0 0 0 Gourmet Suma Grup Miquel 20 0 100 0 0 0 0 0 0 0 0 Mical Suma Grup Miquel 6 0 100 0 0 0 0 0 0 0 0 Micaderm Suma Grup Miquel 2 0 100 0 0 0 0 0 0 0 0 Bon Preu Bonpreu/
Esclat/ Orangutan
Bon Preu 29 100 0 0 0 0 0 0 0 0 0
LIDL LIDL LIDL 26 0 100 77 50 46 46 42 42 38 35 Supersol Supersol Ahold 26 4 100 0 0 0 0 0 0 0 0 Intermarché intermarché ITM 29 0 100 58 10 34 14 3 31 17 3 Auchan Sabeco
/Alcampo Auchan 30 0 100 17 0 0 0 0 3 0 0
El Más Barato Sabeco /Alcampo
Auchan 19 0 100 0 0 0 0 0 0 0 0
Sorli-discau Sorli-discau Superficies de Alimetación
18 100 44 0 0 0 0 0 0 0 0
Spar Euromadi Euromadi 24 0 100 17 96 96 96 0 0 0 0 Selex Euromadi Euromadi 23 0 100 96 83 87 78 0 0 0 0 Vivó Euromadi Euromadi 15 0 100 93 93 93 93 0 0 0 0 El Corte Inglés
El Corte Inglés/ Opencor
El Corte Inglés 27 0 100 89 85 0 0 0 0 0 0
Hipercor Hipercor El Corte Inglés 28 0 100 82 82 0 0 0 0 0 0
Plus
Plus superdescompte
Plus Supermercados
28 0 100 71 0 0 11 0 0 0 14
Consumer Eroski Eroski 27 93 100 93 0 0 0 0 0 0 93 Cascales Coaliment HD Covalco 7 14 100 14 43 43 0 0 29 0 14 Coaliment Coaliment HDCovalco 6 0 100 0 0 0 0 0 0 0 0 Vegè Superdyst IFA Española 5 0 100 0 0 0 0 0 0 0 0
*Entre aquests trobem idiomes com el turc, el txec, l eslovac, el polonès, el danès, el suec, el noruec, el finès, l estonià, l hongarès, el romanès, el letó, el lituà i l estonià entre d altres.
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 37
Gràfic 7: Nombre de productes etiquetats en cada idioma en percentatge d ús de cada llengua segons les marques blanques més significatives.
0 20 40 60 80 100
Condis
Bonpreu
Alcosto
Caprabo
Champion
1
Carrefour
Dia
català
espanyol
portuguès
anglès
francès
alemany
grec
italià
neerlandès
altres*
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 38
0 20 40 60 80 100
Selex
Supersol
LIDL
Hacendado
Gourmet
Auchan
Consumer
Hipercor
El Corte Inglés
català
espanyol
portuguès
anglès
francès
alemany
grec
italià
neerlandès
altres*
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 39
*Entre aquests trobem idiomes com el turc, el txec, l eslovac, el polonès, el danès, el suec, el noruec, el finès, l estonià, l hongarès, el romanès, el letó, el lituà i l estonià entre d altres
Si ens fixem en els grans grups de distribució, podem concloure que dels 16 grups
representats en la taula 12 i gràfic 8, 6 empren el català com a mínim en més d un
producte (Caprabo, Condis, Bon Preu, Superficies de Alimentación, Eroski i HD Covalco).
Això representa un 37 %. A la pràctica que l emprin de manera mínimament visible
només en són 5 (Caprabo, Condis, Bon preu, Superficies de Alimentación i Eroski); és a
dir un 31%. En canvi si fem la mateixa anàlisi per l espanyol veiem que d aquests 16
grups 15 empren l espanyol (un 94%), i tots de manera remarcable i evident. El portuguès
ateny valors d ús en més nombre de grups que no pas el català: 8, que signifiquen al
voltant d una meitat de totes les empreses. Bon Preu i Sorli-discau són els únics que
etiqueten en català tots els productes, mentre Carrefour, Mercadona, LIDL, Ahold, ITM
iberica, Auchan, El Corte Inglés, Plus Supermercados i pràcticament Miquel Alimentació i
Euromadi no utilitzen el català en cap dels productes.
0 20 40 60 80 100
mitjana per atots els
productes
Intermarché
Sorli-discau
Spar
Plus
català
espanyol
portuguès
anglès
francès
alemany
grec
italià
neerlandès
altres*
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 40
En el nombre de llengües utilitzades en l etiquetatge també hi ha comportaments prou
diferents segons els grups, així mentre alguns en fan servir moltes (Carrefour, LIDL,
ITM...), d altres n utilitzen dos o tres o tan sols una. En aquest darrer cas la llengua única
és bé el català (a Bon Preu) o exclusivament l espanyol (a Ahold, Mercadona i
pràcticament Auchan i Grup Miquel).
Si observem la mitjana d ús entre grups veiem que un 27,4% empren el català, i per tant
el comportament mitjà de les empreses pel que fa a l etiquetatge en català és superior al
valor mitjà entre tots els productes (20,2%) però que és semblant a la mitjana ponderada
segons superfície de venda entre tots els productes (27,6%). Per tant podem concloure
que els grups distribuïdors minoristes que operen a Catalunya utilitzen el català en un
27,4% de llurs productes, i que aquesta és la tendència, tot i que es mostra de manera
molt diferent, car en alguns grups aquesta mitjana és prou alta mentre en d altres l ús del
català és del tot inexistent.
Fent la mitjana entre els grups encara amb més pes en el sector (taula 13), concretament
els 10 d aquest 16 amb més superfície de venda, el català, amb un 23,8%, té un
percentatge inferior de presència, tot i que l espanyol també baixa (amb un 77,8%) i
també el portuguès (amb un 18,8%), essent el català la segona llengua més emprada per
damunt del portuguès. Entre els grups que tenen més de 100.000 m2 (taula 14) de
superfície de venda (que només en són Carrefour, Caprabo, Condis i Mercadona) és on
el català assoleix valors més alts (33%) i es consolida com a segona llengua més present
per darrera de l espanyol (70%) que és on assoleix valors més baixos i per davant del
portuguès (11%). Per tant la presència del català no va lligat a empreses poc importants,
ans el contrari, grups com Caprabo i sobretot Condis, dels primers del sector, l utilitzen.
Taula 12: Nombre de productes etiquetats en cada idioma en percentatge d ús de cada llengua, segons els principals grups de distribució.
Percentatge d ús de cada llengua per marca blanca (%): català (cat), espanyol (esp), portuguès (port), anglès (ang), francès (fr), alemany (al), grec (grc), italià (it), neerlandès (ner), altres (alt)
Grup de distribució
Nombre de productes analitzats
cat esp port ang fr al grc it ner alt* Carrefour (Carrefour, Champion, DIA)
107 0 100 43 6 12 7 23 11 11 9
Caprabo 50 42 60 0 0 0 0 0 0 0 0 Condis 28 89 21 0 0 0 0 0 0 0 0 Mercadona 28 0 100 0 0 0 0 0 0 0 0 Miquel Alimentació (suma)
30 3 97 0 0 0 0 0 0 0 0
Bon Preu (Bonpreu, Esclat)
29 100 0 0 0 0 0 0 0 0 0
LIDL 26 0 100 77 50 46 46 42 42 38 35
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 41
Ahold (Supersol) 26 4 100 0 0 0 0 0 0 0 0 ITM Iberica (intermarché)
29 0 100 58 10 34 14 3 31 17 3
Auchan (Alcampo, Sabeco)
49 0 100 10 0 0 0 0 2 0 0
Superficies de Alimentación (Sorli-Discau)
18 100 44 0 0 0 0 0 0 0 0
Euromadi (varis)1 65 1 98 61 86 88 85 0 0 0 0 El Corte Inglés 55 0 100 85 84 0 0 0 0 0 0 Plus Supermercados
28 0 100 71 0 0 11 0 0 0 14
Eroski 30 83 100 83 0 0 0 0 0 0 83 HD Covalco (coaliment) 2
19 16 100 5 32 32 5 0 16 0 16
Mitjana entre aquests grups de distribució 27,4 82,5 30,8 16,7 13,2 10,5 4,2 6,4 4,1 10.0
Mitjana entre tots els productes 20,2 86,5 35,4 21,0 16,0 13,3 5,9 5,8 4,3 8,3 Mitjana ponderada entre tots els productes
27,6 76,1 21,8 9,6 9,0 7,4 6,8 5,1 4,4 4,6 1sense HD Covalco 2 pertany a Euromadi *Entre aquests trobem idiomes com el turc, el txec, l eslovac, el polonès, el danès, el suec, el noruec, el finès, l estonià, l hongarès, el romanès, el letó, el lituà i l estonià entre d altres.
Taula 13: Nombre de productes etiquetats en cada idioma en percentatge d ús de cada llengua entre els 10 primers grups de distribució en quan a superfície de venda a Catalunya.
Percentatge d ús de cada llengua per marca blanca (%): català (cat), espanyol (esp), portuguès (port), anglès (ang), francès (fr), alemany (al), grec (grc), italià (it), neerlandès (nerl), altres (alt)
Grup de distribució Nombre de productes analitzats
cat esp port ang fr al grc it ner alt* Carrefour (Carrefour, Champion, DIA)
107 0 100 43 6 12 7 23 11 11 9
Caprabo 50 42 60 0 0 0 0 0 0 0 0 Condis 28 89 21 0 0 0 0 0 0 0 0 Mercadona 28 0 100 0 0 0 0 0 0 0 0 Miquel Alimentació (suma)
30 3 97 0 0 0 0 0 0 0 0
Bon Preu (Bonpreu, Esclat)
29 100 0 0 0 0 0 0 0 0 0
LIDL 26 0 100 77 50 46 46 42 42 38 35 Ahold (Supersol) 26 4 100 0 0 0 0 0 0 0 0 ITM Iberica (intermarché) 29 0 100 58 10 34 14 3 31 17 3
Auchan (Alcampo, Sabeco) 49 0 100 10 0 0 0 2 0 0 0
Mitjana entre aquests grups de distribució
23,8 77,8 18,8 6,6 9,2 6,7 7,0 8,4 6,6 4,7
Mitjana entre tots els productes 20,2 86,5 35,4 21,0 16,0 13,3 5,9 5,8 4,3 8,3 Mitjana ponderada entre tots els productes
27,6 76,1 21,8 9,6 9,0 7,4 6,8 5,1 4,4 4,6
*Entre aquests trobem idiomes com el turc, el txec, l eslovac, el polonès, el danès, el suec, el noruec, el finès, l estonià, l hongarès, el romanès, el letó, el lituà i l estonià entre d altres
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 42
Taula 14: Nombre de productes etiquetats en cada idioma en percentatge d ús de cada llengua entre els grups de distribució amb més de 100.000 m2 de superfície de venda a Catalunya.
Percentatge d ús de cada llengua per marca blanca (%): Català (cat), espanyol (esp), portuguès (port), anglès (ang), francès (fr), alemany (al), grec (grc), italià (it), neerlandès (ner), altres (alt)
Grup de distribució
Nombre de productes analitzats
cat esp port ang fr al grc it ner alt* Carrefour (Carrefour, Champion, DIA)
107 0 100 43 6 12 7 23 11 11 9
Caprabo 50 42 60 0 0 0 0 0 0 0 0 Condis 28 89 21 0 0 0 0 0 0 0 0 Mercadona 28 0 100 0 0 0 0 0 0 0 0 Mitjana entre aquests grups de distribució 33 70 11 1 3 2 6 3 3 2
Mitjana entre tots els productes 20,2 86,5 35,4 21,0 16,0 13,3 5,9 5,8 4,3 8,3 Mitjana ponderada entre tots els productes 27,6 76,1 21,8 9,6 9,0 7,4 6,8 5,1 4,4 4,6
*Entre aquests trobem idiomes com el turc, el txec, l eslovac, el polonès, el danès, el suec, el noruec, el finès, l estonià, l hongarès, el romanès, el letó, el lituà i l estonià entre d altres
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 43
Gràfic 8: Nombre de productes etiquetats en cada idioma en percentatge d ús de cada llengua segons els principals grups de distribució.
0 20 40 60 80 100
LIDL
Bon Preu
MiquelAlimentació
Mercadona
Condis
Caprabo
Carrefour
catalàespanyolportuguèsanglèsfrancèsalemanygrecitaliàneerlandèsaltres*
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 44
0 20 40 60 80 100
PlusSupermercados
El Corte Inglés
Euromadi
Superficies deAlimentación
Auchan
ITM
Ahold
catalàespanyolportuguèsanglèsfrancèsalemanygrecitaliàneerlandèsaltres*
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 45
*Entre aquests trobem idiomes com el turc, el txec, l eslovac, el polonès, el danès, el suec, el noruec, el finès, l estonià, l hongarès, el romanès, el letó, el lituà i l estonià entre d altres.
0 20 40 60 80 100
Mitjana ponderadaentre tots els
productes
Mitjana delcomportament dels10 primers grups de
distribució
Mitjana delcomportament entre
els grups dedistribució amb mésde 100.000 m2 en
superfície de venda
Mitjana delcomportament entre
els grups dedistribució principals
HD Covalco
Eroski
catalàespanyolportuguèsanglèsfrancèsalemanygrecitaliàneerlandèsaltres*
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 46
En la taula 15 hem volgut representar la primera, la segona i la tercera llengua més
utilitzada per cada grup de distribució. En tots els casos el català es troba entre aquestes
posicions, especialment el primer i el segon lloc, o bé no s utilitza en absolut. En tots els
grups catalans, llevat de Miquel Alimentació i Caprabo, el català és la primera llengua
més present. Mentre que en els grups on el català no s empra en absolut, l espanyol és
sempre la primera llengua, i si n hi ha més, la segona sempre és el portuguès. Hi ha
certes paradoxes ben curioses, com per exemple que Carrefour utilitza com a tercera
llengua el grec, llengua comparable al català en quant a població on és oficial al seu país
d origen i pràcticament absent a Catalunya, però en canvi no utilitza el català en cap del
seus productes. Si ens fixem per llocs d origen de l empresa veurem que d entre les
empreses dels Països Catalans el català sempre es troba entre les dues primeres
posicions, llevat del cas de Mercadona. La resta d empreses amb origen en d altres
països (França, Alemanya i Països Baixos) o les zones espanyolo-parlants de l Estat
espanyol, no tenen el català entre aquestes llengües. Només les empreses d origen en el
País Basc respecten la nostra llengua entre les primeres places. Les empreses catalanes
del grup Euromadi i en el cas de Superdyst del grup IFA, que comparteixen la marca
blanca amb empreses foranes, tampoc etiqueten en català, tot i que probablement
interfereixen com a socis en les decisions del grup on formen part.
Taula 15: Primera, segona i tercera llengua més emprada en els grups de distribució. Grup distribuïdor Primera Segona Tercera País d origen
de l empresa Carrefour (Carrefour, Champion, DIA) espanyol portuguès grec França Caprabo espanyol català / Països Catalans Condis català espanyol / Països Catalans Mercadona espanyol / / Països Catalans Miquel Alimentació (Suma) espanyol català / Països Catalans Bon Preu (Bonpreu, Esclat) català / / Països Catalans LIDL espanyol portuguès anglès Alemanya Ahold (Supersol) espanyol català / Països Baixos ITM Iberica (Intermarché) espanyol portuguès francès França Auchan (Alcampo, Sabeco) espanyol portuguès Italià França Superficies de Alimentación (Sorli-discau) català espanyol / Països Catalans Euromadi (varis) espanyol francès anglès Espanya /Països
Catalans El Corte Inglés espanyol portuguès anglès Espanya Plus Supermercados espanyol portuguès alemany Alemanya Eroski espanyol català/basc/gall
ec / País Basc
HD Covalco (Coaliment) espanyol anglès/francès català/basc/italià
Països Catalans
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 47
Partint doncs de les dades de la taula 12 i gràfic 8, podem concloure quin és el
tractament que fa cada grup distribuïdor pel que fa a l etiquetatge en català. Així ho hem
expressat en la taula 16. Bon Preu i Superficies de Alimentación (Sorli-discau) són els
únics que etiqueten tots els productes en català, i Condis i Eroski etiqueten més de la
meitat dels productes en català. Encara trobem però 9 productors importants sense cap
producte normalitzat.
Taula 16: Grups distribuïdors segons el tracte vers el català Grups distribuïdors que a Catalunya: Etiqueten tots els productes en català Bon Preu, Superficies de Alimentación Etiqueten més de la meitat dels productes en català
Condis, Eroski
Etiqueten algun producte en català (menys de la meitat)
Caprabo, Miquel Alimentació, HD. Covalco, Euromadi, Ahold
No etiqueten cap producte en català Carrefour, Mercadona, LIDL, ITM, Auchan, El Corte Inglés, Plus Supermercados
Si fem una comparativa en l ús del català amb d altres llengües ens trobem amb alguns
exemples sorprenents. En la taula 17 veiem que majoritàriament hi ha més grups
distribuïdors que etiqueten més en espanyol que no pas en català, en segon lloc hi ha 7
grups que etiqueten més en portuguès que en català, però és que encara hi ha tants
grups que etiqueten més en llengües menys parlades o amb menys territori oficial en llurs
països d origen que el català, com grups que ho fan en català. Entre els que etiqueten en
llengües minoritàries hi ha el cas per exemple de Carrefour que a Catalunya etiqueta en
eslovac o grec o d Intermarché que també ho fa en grec, o de LIDL que etiqueta en finès,
grec, noruec, danès, eslovac, lituà, letó...
Taula 17: Grups distribuïdors segons el tracte vers el català Grups distribuïdors que a Catalunya: Etiqueten més en català que en espanyol Bon Preu, Superficies de Alimentación, Condis Etiqueten més en espanyol que en català Carrefour, Caprabo, Mercadona, Grup Miquel,
LIDL, ITM, Ahold, Auchan, Euromadi, El Corte Inglés, Plus Supermercados, Eroski, H.D. Covalco
Etiqueten més en portuguès que en català Carrefour, LIDL, ITM, Auchan, El Corte Inglés, Plus Supermercados, Euromadi.
Etiqueten més en llengües d àmbit oficial menor que el català que no pas en català
Carrefour, LIDL, ITM.
Pel que fa a l acompliment de l article 34.2 de la Llei 1/1998 de Política lingüística, encara,
després de 7 anys de vigència, hi ha alguns grups incomplint-la. Aquest és cas
d empreses que no etiqueten en català els vins i caves catalans de denominació d origen.
D entre aquests grups distribuïdors fins i tot trobem alguns grups catalans com el Grup
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 48
Miquel o Coaliment, o empreses com Eroski, que tot i respectar el català en la majoria de
productes curiosament no ho fa en els únics en què el català n és obligatori. Aquest llistat
l hem resumit en la taula 18.
Taula 18: Grups distribuïdors segons el compliment de la legislació catalana pel que fa a productes de denominació d origen Grups distribuïdors que: Incompleixen la legislació lingüística pel que fa a productes catalans de denominació d origen
El Corte Inglés, Auchan, Intermarché, Eroski, Carrefour, Coaliment, Grup Miquel, Ahold i Mercadona
Finalment i per tal de concloure aquest apartat, hem resumit la situació per grups de
distribució en el nivell d ús del català en el gràfic 9 i taula 19, mostrant quins grups
empresarials es troben per sobre i per sota de la mitjana; tant pel que fa a la mitjana de la
totalitat dels productes com la mitjana ponderada.
Taula 19: Grups distribuïdors segons el tracte vers el català Grups distribuïdors que a Catalunya: Es troben per sobre la mitjana pel que fa a l ús del català
Caprabo, Condis, Bon Preu, Superficies de Alimentación (Sorli-discau), Eroski
Es troben per sota la mitjana pel que fa a l ús del català
Carrefour, Mercadona, Miquel Alimentació, LIDL, Ahold, ITM iberica, Auchan, Euromadi, El Corte Inglés, Plus Supermercados, HD Covalco
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 49
Gràfic 9: Nombre de productes etiquetats en català en percentatge d ús segons els principals grups de distribució.
0
42
89
03
100
04
0 0
100
1 0 0
16
83
27,4
20,2
27,6
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Car
refo
ur
Cap
rabo
Con
dis
Mer
cado
na
Miq
uel A
limen
taci
ó
Bon
Pre
u
LID
L
Aho
ld
ITM
Auc
han
Sup
erfíc
ies
de A
limen
taci
ón
Eur
omad
i
El C
orte
Ingl
és
Plu
s S
uper
mer
cado
s
HD
Cov
alco
Ero
ski
Mitj
ana
entr
e di
strib
uïdo
rs
Mitj
ana
entr
e to
ts e
ls p
rodu
ctes
de
mar
ca b
lanc
a
Mitj
ana
pond
erad
a en
tre
tots
els
pro
duct
es d
e m
arca
bla
nca
català
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 50
5.2. Anàlisi per grups de distribució
En aquest apartat hem volgut englobar una anàlisi d empresa per empresa segons la
situació concreta en l ús de les llengües en l etiquetatge dels productes de marca
blanca , i en concret pel que fa a la situació del català.
Ahold
Ahold és un grup distribuïdor amb origen als Països Baixos que distribueix a Catalunya
sota la marca Supersol. La marca blanca empra el mateix nom (Supersol) i s etiqueta
exclusivament en espanyol. Dels 26 productes trobats tots eren només en espanyol,
llevat de l embotit en què la informació del producte era en català. Per altra banda
Supersol incompleix la legislació vigent pel que fa a l etiquetatge de productes de
denominació d origen. Així, tant el vi de la denominació d origen Catalunya, Castell Llord,
com el cava català del mateix nom, estan etiquetats exclusivament en espanyol. Cal
remarcar a més que en l estudi de la primavera del 20015 Ahold apareixia com una de les
empreses que feien servir més el català en l etiquetatge. Llavors comercialitzava amb la
marca Kampio, i la totalitat dels productes analitzats eren etiquetats en català. Hi hagut,
doncs, un clar retrocés en aquest sentit, i per tant una davallada clara en la qualitat del
servei ofert al client català.
Auchan
Aquest grup distribuïdor d origen francès etiqueta les seves marques pròpies
d alimentació, drogueria i higiene personal com a Auchan, i com a El más barato . Les
ven en els establiments d Alcampo i Sabeco. Pel que fa a Auchan (la marca principal),
s han trobat la totalitat dels 30 productes del llistat, però en cap cas apareix el català. Això
vol dir que hi ha un incompliment de l article 34 de la Llei 1/1998 de política lingüística pel
que fa a l etiquetatge de caves i vins de la denominació d origen Penedès Vall de Juy-
Auchan. En la totalitat dels productes observats l espanyol normalment hi és present de
manera exclusiva, tot i que puntualment també n hi ha algun on apareix també el
5 GASULL, B. El Català en els supermercats i hipermercats d'alimentació a Catalunya: estudi comparatiu
entre els diferents grups empresarials : primavera 2001. Barcelona: Plataforma per la Llengua, 2001.
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 51
portuguès. La marca blanca El más barato (19 productes) està etiquetada
exclusivament en espanyol.
Bon Preu
Empresa catalana amb les marques Bonpreu i Orangutan per a supermercats i Esclat per
hipermercats. Distribueix la marca blanca Bon Preu per a totes aquestes superfícies
amb una bona gamma de productes. De fet llevat del iogurt tots els productes del llistat
han estat localitzats (29 de 30). Empra el català en la totalitat d aquests productes i en ús
exclusiu; en una política lingüística que considerem del tot normalitzada pel que fa a
l empresa.
Caprabo
Empresa catalana molt important en el sector; la segona a Catalunya. Ven en
supermercats i hipermercats sota la marca Caprabo mitjançant les marques blanques
Caprabo i Alcosto. Aquesta d adquisició recent i etiquetada només en espanyol, cosa que
ha representat una davallada importantíssima en l ús del català per part d aquesta
empresa. Així mateix una part també dels productes Caprabo són només en espanyol (8
dels 29 analitzats). Corresponen a refrescs, congelats, iogurts i productes d higiene
personal principalment. En total, entre ambdues marques blanques, s han analitzat 50
productes, essent l ús del català d un 42%, mentre l espanyol s empra en un 60% dels
productes etiquetats.
Carrefour
Carrefour és el primer grup de distribució a Europa i el segon a nivell mundial. És d origen
francès i a Catalunya explota les marques Carrefour, Champion, i Dia, amb les marques
blanques Carrefour, Champion ,1 (de més bon preu venut a Carrefour i Champion) i Dia.
Etiqueta en molts idiomes arreu del món i, llevat del consumidor català, respecta la resta
de consumidors amb llengües comparables al català. El català no és doncs present en
cap dels 107 productes analitzats. L espanyol és present en la totalitat dels productes
(100%). El portuguès present en quasi la meitat dels productes, (43%) i en tercer lloc el
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 52
grec (23%), també hi són força presents. La marca 1 per exemple etiqueta, els 22
productes trobats, tots en espanyol i portuguès. Dia etiqueta a més de l espanyol un 64%
dels productes en portuguès, i un 54% en grec (dels 28 analitzats). Dia curiosament
etiqueta un mateix producte (les pastes) a la vegada en espanyol i argentí. Carrefour
també empra a Catalunya idiomes com l anglès, l alemany, el neerlandès, l italià, el
francès, el turc, el polonès, el txec o l eslovac. Carrefour a més actualment incompleix la
Llei de Política Lingüística pel que fa a l etiquetatge de productes catalans de
denominació d origen; així la marca Carrefour té vins Penedès i caves de marca blanca
com el Sant Llach o el Castell de Llach, etiquetats exclusivament en espanyol. Dia, tot i
que en observacions anteriors del 20036 la Plataforma per la Llengua havia trobat vins i
caves catalans denominació d origen incomplint la Llei (Sollell de Flix i Gran Astoria), en
aquests moments no han estat localitzats en el present treball de Camp. Cal recordar que
Dia va denunciar per amenaces de terrorisme durant el 2004 a un jove de 14 anys que
demanava precisament l etiquetatge en català dels seus productes i el compliment de la
Llei de Política Lingüística, tot signant en nom d uns personatge extrets del llibre d en
Harry Potter.
Condis
El grup Condis, nascut a Barcelona i de capital català, explota la marca amb el mateix
nom bé sigui mitjançant establiments propis o franquícies. Explota la marca blanca
Condis que engloba tot tipus de productes. De fet llevat del vi de denominació d origen i
del cava han estat trobats la resta de productes del llistat seleccionat (28 de 30). El català
és present en la majoria de productes i sempre de manera exclusiva (89%), tanmateix
alguns productes són només en espanyol. Així per exemple la Llet en ampolla n hi ha tant
d etiquetades només en català com d etiquetades només en espanyol, mentre la llet en
tetrabrick és sempre només en català. O bé els sucs estan etiquetats només en català
(els d ampolla de vidre i els tetrabricks individuals) o exclusivament en espanyol (els
tetrabricks de litre). Per altra banda alguns altres productes, com la llauna de tomàquet
triturat o de la secció de drogueria, estan etiquetats només en espanyol.
6 GASULL, B. Informe de resultats: 2003. L etiquetatge en català en vins i caves de denominació d origen.
Actualització de l estudi realitzat l abril de 2002. Barcelona: Plataforma per la Llengua, 2003.
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 53
Eroski
El grup Eroski és d origen basc. Fins fa ben poc distribuïa juntament amb Consum (grup
valencià) fins que darrerament es van separar. Amb aquesta escissió ara com ara la
superfície de venda (centrada ara en hipermercats) ha quedat força reduïda a Catalunya.
Ven sobretot la marca blanca genèrica Consumer. La política general és d etiquetar en
quatre llengües: espanyol, basc, gallec i català. A la pràctica, però, aquest etiquetatge és
desigual, i majoritàriament és un etiquetatge en espanyol però amb el nom del producte i
puntualment més informació en les altres llengües. Han estat trobats els 30 productes del
llistat, 5 dels quals només eren escrits en espanyol. Entre aquests productes hi figuren el
vi català de denominació d origen Penedès Reguart i el cava del mateix nom. Justament
en aquests productes s incompleix l article 34.2 de la Llei 1/1998 de 7 de gener, de
política lingüística.
HD Covalco
Empresa catalana que distribueix com a minorista bàsicament mitjançant la marca
Coaliment (també distribueix a l engròs), tot i forma part d Euromadi i també utilitza alguna
marca d aquest grup (com Spar). En aquest estudi però l hem tractat per separat sense
tenir en compte les marques d Euromadi que detallem com una empresa apart. Com a
exclusives, HD Covalco té unes quantes marques blanques (Coaliment, Cascales, JSM,
Blankor, Perming...) segons el tipus de producte i puntualment el català és present en
algun producte (2 d un total de 19 analitzats). La totalitat dels productes estan etiquetats
en espanyol, i hi pareixen puntualment d altres llengües com l anglès, el francès, el
portuguès.. La marca Coaliment etiqueta però exclusivament en espanyol. També hi ha 2
productes etiquetats en basc.
El Corte Inglés
El grup El Corte Inglés és una empresa espanyola que agrupa diferents marques de
superfícies de lliure servei. Entre aquestes en destaquem els magatzems El Corte Inglés,
Hipercor i Opencor. Les dues marques blanques que fa servir són El Corte Inglés i
Hipercor. En cap cas empra la llengua catalana en l etiquetatge. Sí que ho fa, en tots els
productes analitzats (55), en espanyol i, en la majoria, també en portuguès i anglès. En
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 54
l etiquetatge d El Corte Inglés hi ha un incompliment clar de la legislació en matèria
d etiquetatge pel que fa a productes de denominació d origen. Així, tant els vins Penedès
d Hipercor com d El Corte Inglés, i els caves, no estan etiquetats en català, i per tant
incompleixen la Llei de Política Lingüística.
Euromadi
Euromadi agrupa tot un seguit d empreses del sector de la distribució, entre elles les
catalanes del grup FACSA (Keysi, Jespac, del Río), franquícies o els Supermercats Pujol
(Plus fresc), Supermercats Llobet... Euromadi distribueix algunes marques pròpies prou
conegudes tot i que puntualment en algun producte pot ser que cada supermercat faci un
etiquetatge particular. Les marques blanques més conegudes d Euromadi són Spar,
Vivó i Selex. Cap d elles etiqueta ni un sol producte en català. La totalitat de l etiquetatge
és en espanyol i, sovint el portuguès, l anglès, el francès i l alemany hi són presents d una
manera secundària. En total s han observat 65 productes, 24 d Spar, 23 de Selex i 15 de
Vivó. La resta són etiquetatges de cada supermercat. L únic producte trobat etiquetat en
català és l embotit de Plus-Fresc (Grup Pujol).
Grup IFA
El Grup IFA de fet agrupa grans distribuïdors com Caprabo, Condis, Miquel Alimentació,
Bon preu, etc. que ja tenen llurs pròpies marques blanques . Tanmateix per a
supermercats més petits sí que distribueix una marca pròpia del grup. En aquest cas per
exemple, per a Mercarrojas (Superdyst), distribueix algun producte de la marca Vegè.
Només se n han trobat 5 de la llista, tots etiquetats en espanyol exclusivament. Superdyst
però també distribueix alguns pocs productes propis etiquetats per ells mateixos (SR
Mercarrojas) com és l embotit i la gasosa, on el català sí que hi és present.
Grup Miquel
Miquel Alimentació Grup S.A. (MAGSA) és una empresa totalment catalana amb seu a
Vilamalla (Alt Empordà). Ven a l engròs i com a minorista amb les marques SUMA,
SUPERAVUI i la franquícia PROXIM. Darrerament molts supermercats els estan
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 55
transformant a la marca SUMA. Com a marques blanques tenen Gourmet (alimentació),
Micaderm (higiene personal) i Mical (drogueria). Totes aquestes s etiqueten
exclusivament en espanyol tot i que es pot dir que pràcticament la totalitat dels
establiments de venda es troben en territori de parla catalana (té botigues només a
Catalunya, Balears, Castelló i rodalies al País Valencià, i a l Aragó, principalment a la
Franja de Ponent). En total s han trobat 29 dels 30 productes del llistat (tots llevat del
iogurt). En aquest aspecte el vi Gourmet de denominació d origen Penedès incompleix la
legislació lingüística en matèria catalana, i és l únic cas en què una empresa catalana de
distribució no compleix la Llei en aquest sentit. Tanmateix hi ha un altre producte (el
Primera Flor), també vi català de denominació d origen, i que malgrat no ésser de la
marca Gourmet sí que està elaborat per a MAGSA, que sí que està etiquetat en català.
També existeix un cava fet per a MAGSA que incompleix la Llei puix que no està etiquetat
en català.
ITM Iberica, SA,
ITM iberica, SA és una empresa d origen francès per bé la delegació espanyola forma
part del grup Eroski. Té hipermercats a Catalunya amb la marca Intermarché amb
diferents marques de productes totes amb el segell de fabricació per a SCAPR, SA,
empresa també del grup d Intermarché. Per simplificar les coses, i ja que a la botiga els
indiquen com a productes Intermarché, enlloc de classificar-los com a marca blanca
SCAPR, ho hem fet com a Intermarché. Cap dels productes analitzats s ha trobat
etiquetat en català, tot i que la totalitat dels 29 (hi són tots llevat del paquet de farina) sí
que estan etiquetats en espanyol. Un 58% són en portuguès, un 34% en francès, un 31%
en italià, a més d emprar altres llengües com l anglès, l alemany, el neerlandès... Tant els
caves com els vins Penedès de denominació d origen de la marca blanca corresponent
es troben fora de la legislació vigent segons la Llei de Política lingüística, car no estan
etiquetats en català tal i com marca l esmentada Llei.
LIDL
Empresa d origen alemany que etiqueta com a marca blanca productes tot i conservant
els noms dels productors. És a dir; són productes d altres marques que fabriquen a posta
per a LIDL i així ho fan constar en l etiqueta. LIDL no té ni un sol producte etiquetat en
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 56
català. Tots els 26 productes (o més tenint en compte que de cada tipus de productes
sovint hi ha fins a 3 o 4 noms de la marca LIDL), estan etiquetats en català. El que sobte
més és que, tot i no aparèixer el català; per exemple, un 77% són en portuguès, un 50%
en anglès, un 46% em francès, un altre 46% en alemany, un 42% en italià, un 38% en
neerlandès, i a més hi apareixen d altres idiomes amb gens d incidència en el mercat
català com són: el polonès, el finès, el suec, el noruec, el danès, el txec, l eslovac, el
romanès, l hongarès, el lituà, el letó... la majoria d ells amb menys parlants que el català
en el propi país d origen. Hi ha algun producte etiquetat en més de 20 llengües, però mai
en català.
Mercadona
Empresa d origen valencià que etiqueta bàsicament els productes alimentaris com a
marca blanca Hacendado, els de drogueria com a Bosque Verde, i els d higiene
personal com a Deliplus. No fa servir el català en cap dels productes, amb un ús exclusiu
de l espanyol. Llevat de l aigua i el vi de denominació d origen català s han localitzat la
totalitat de la resta de productes de l observació (28 de 30). Cal recordar que abans
havia tingut els vins Polian i Jaume Serra de la denominació d origen Penedès incomplint
la legislació lingüística en matèria d etiquetatge. En aquestes observacions no s han
localitzat aquests productes i per tant només el cava Cabré i Sabaté, elaborat per Jaume
Serra per a Mercadona, s ha localitzat com a producte incomplint la Llei 1/1998 de política
lingüística.
Plus Supermercados, S.A.
Plus Supermercados pertany al grup alemany Tengelmann. Fa servir la marca Plus
Supermercados o Plus superdescuento, generalment aprofitant altres marques que
etiqueten a posta per a l empresa sota diversos noms. No etiqueta cap dels seus
productes en català i si que ho fa en espanyol en la totalitat dels productes i en portuguès
en un 71% de la resta. A la vegada alguns dels productes puntualment estan etiquetats
bàsicament en alemany, hongarès, txec i polonès. S han analitzat 28 productes, llevat
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 57
doncs dels vins catalans de denominació d origen i del cava té la totalitat dels productes
del llistat seleccionat.
Superficies de Alimentación
Superficies de Alimentación és una empresa catalana que distribueix sota la marca Sorli-
discau. Amb el mateix nom ven la seva marca blanca . Etiqueta la totalitat dels productes
en català, per bé només s han trobat 18 dels 30 productes del llistat. També etiqueta un
44% dels productes (8 dels trobats) també en espanyol. En aquest cas l etiquetatge sovint
és desigual; així en alguns hi ha més informació en català i en d altres més en espanyol.
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 58
6.Conclusions
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 59
Partint de les dades i resultats obtinguts en aquest estudi podem concloure pel que fa a
l ús del català i de les altres llengües en les anomenades marques blanques de
supermercats i hipermercats que:
Tot i que el català és llengua oficial a Catalunya, la única llengua reconeguda com
a pròpia d aquest territori, àmpliament usada en tots els àmbits i coneguda i
entesa per pràcticament la totalitat de la població, la situació en l etiquetatge de
les marques blanques no s adiu a una situació coherent de normalitat atesa la
situació real de la llengua. Hi ha un dèficit d atenció al client car només un 20,2%
dels productes de marca blanca dels 624 analitzats en aquest estudi estan
etiquetats en català. A més es produeix un greuge comparatiu important en relació
a l altra llengua reconeguda com a oficial a Catalunya, tot i no ésser-ne la llengua
pròpia. L espanyol és present en un 86,5% dels productes analitzats. És una
situació clarament més destacada que el català. El portuguès, tot i no ésser ni
oficial, ni pròpia, i essent molt poc parlada a Catalunya, amb un 35%, és
estranyament molt més present en l etiquetatge que el català. També és present
en més productes a Catalunya l anglès, que amb un 21,0% supera lleugerament el
català. Si tenim en compte les mitjanes ponderades segons superfícies de venda i
per tant donant més importància als productes més venuts, veiem que el català
recupera el segon lloc amb un 27,6%, mentre l espanyol recula lleugerament amb
un 76,1%, tot i que es manté clarament una situació asimètrica exagerada entre
ambdues llengües oficials a Catalunya.
En totes les seccions, és a dir en els diferents tipus de productes, l espanyol és la
primera llengua més emprada, i en segon lloc el portuguès, llevat dels vins on ho
és el català. La tercera llengua més emprada generalment és el català o l anglès.
Tanmateix, tot i ésser el català la segona llengua en vins i la tercera llengua més
emprada en làctics, xarcuteria, congelats i refrescs i sucs, i trobar-se generalment
entre les quatre primeres més utilitzades per cadascun dels 30 productes
analitzats en aquest estudi, hi ha encara força productors que no l empren en cap
dels productes, desmarcant-se de la mitjana global del mercat. Aquestes
empreses que difereixen de la mitjana són: Carrefour (Carrefour, Champion i DIA),
Mercadona, LIDL, Ahold (Supersol), ITM iberica (Intermarché), Auchan (Alcampo i
Sabeco), les empreses d Euromadi, El Corte Inglés (El Corte Inglés, Opencor,
Hipercor...), Plus Supermercados, i pràcticament Miquel Alimentació.
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 60
En general les empreses de Catalunya etiqueten en català, amb la única excepció
del Grup Miquel (supermercats Suma) que llevat d un producte, que a més no és
de la marca Gourmet que fa servir normalment, no etiqueta en català. Dels que
etiqueten en català tots els significatius, llevat de Caprabo (només amb un 42% de
productes en català), tenen el català com a primera llengua d etiquetatge. Aquest
és el cas per exemple de Condis, Bon Preu (Bonpreu, Esclat i Orangutan) o
Superficies de Alimentación (Sorli-discau). Aquests dos darrers etiqueten la
totalitat dels productes en català. A nivell de Països Catalans només Mercadona i
el Grup Miquel no etiqueten pràcticament cap producte en català.
La proliferació i augment dels productes de marca blanca ha anat acompanyat
en termes absoluts amb un augment en la presència de productes etiquetats en
català. Així en general les empreses que fa uns anys etiquetaven en català, han
anat augmentant el nombre de productes etiquetats en català. Aquest cas és ben
palès en distribuïdors com Condis, Bon Preu i Sorli-discau. Hi ha però dues
excepcions: Caprabo al distribuir la marca blanca Alcosto exclusivament en
espanyol ha disminuït clarament la presència del català; i Ahold, que etiquetava
en català la marca Kampio, al substituir l anagrama per Supersol ha passat a
etiquetar exclusivament en espanyol.
Algunes empreses etiqueten a Catalunya llurs productes en llengües amb menys
parlants o amb territoris on és oficial amb menys població que Catalunya. Així a
Catalunya hi ha grups distribuïdors amb productes etiquetats en finès, danès,
eslovac, noruec, lituà, letó...i no pas en català.
Pel que fa als vins i caves catalans de denominació d origen, existeixen empreses
venent productes a Catalunya de marca blanca incomplint l article 34.2 de la Llei
1/1998, de 7 de gener, de política lingüística; i a la vegada l administració no ha
pres mesures davant d aquests productes que continuen il·legalment en el mercat.
Els grups distribuïdors que es troben fora d aquesta llei són: El Corte Inglés (amb
les marques Hipercor i El Corte Inglés), Auchan, Ahold (Supersol), Intermarché,
Eroski, Carrefour, Coaliment i Suma (amb la marca Gourmet), amb vins del
Penedès o Catalunya; i El Corte Inglés (amb les marques Hipercor i El Corte
Inglés), Auchan, Ahold (Supersol), Intermarché, Eroski, Carrefour, Mercadona i
Suma (amb la marca Gourmet), amb caves.
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 61
Si la mitjana d ús del català entre productes és de 20,2% i la mitjana entre grups
distribuïdors és de 27,4%. Podem dir que hi ha unes empreses que es troben per
sota la mitjana, i per tant haurien de millorar la situació del català, i unes altres que
se n hi troben per sobre. Es troben per sota aquestes mitjanes: Carrefour,
Mercadona, Miquel Alimentació, LIDL, Ahold, ITM Iberica, Auchan, Euromadi, El
Corte Inglés, Plus Supermercados i H.D.Covalco (que a la vegada també forma
part d Euromadi). Es troben per sobre aquestes mitjanes: Caprabo, Condis, Bon
Preu, Superficies de Alimentación (Sorli-discau) i Eroski.
Com a conseqüència d aquestes conclusions la Plataforma per la Llengua constata i
recomana que:
Aquelles empreses que no etiqueten cap o pràcticament cap producte en català a
Catalunya tenen dèficits en la qualitat en l atenció i consideració vers el client, i
per tant haurien de normalitzar el català en l etiquetatge de productes.
Les administracions catalanes, a fi de garantir la correcta atenció al consumidor
català per part d aquestes empreses haurien d incidir en les activitats que
desenvolupen mitjançant els mecanismes que en tenen competència:
o Subordinar els ajuts, suports econòmics i promocionals i els permisos
d obertura de noves superfícies al correcte ús del català en l etiquetatge
dels productes de marca blanca .
o Desenvolupar la legislació per tal que el català sigui obligatori en
l etiquetatge d aquests tipus de productes.
o Sancionar i/o retirar del mercat tots aquells vins i caves catalans de
denominació d origen de les marques blanques que incompleixen la Llei
de Política Lingüística.
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 62
7.Annexos
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 63
Annex 1
Full de recollida de dades per a l estudi sobre l ús del català en l etiquetatge de productes de marques blanques de distribució a Catalunya (2004)
Nom del supermercat o hipermercat analitzat:................................................................ Adreça:.................................................................................................................................. Data:......................................................................................................................................
Taula: Cal que cerqueu els següents productes de marca blanca o els que siguin més propers dins d aquesta marca blanca en el cas que no els trobeu exactament. Si tampoc n hi ha de propers deixeu la filera en blanc. En el cas que hi hagués productes que es troben en dues o més marques blanques del mateix supermercat empleneu dues o més taules per cada marca blanca. Us donem noms de supermercats i marques blanques orientatives però de tota manera cal que sigui revisat a l hora de fer el treball de camp, a més alguns productes tenen altres noms específics o noms de marques conegudes i cal mirar la lletra menuda per saber que han estat elaborats a posta per al supermercat d observació.
Responeu, si s escau, si us plau aquestes preguntes un cop heu omplert la taula (més avall):
Quina impressió (sobre aquests i altres productes) teniu de l ús del català i d altres llengües en aquesta marca blanca?
Hi ha algun altre producte de marca blanca que us ha cridat especialment l atenció i que vulgueu afegir a la llista (afegiu-lo a la taula)?
A part de les marques blanques hi ha algun altre aspecte que us ha cridat l atenció pel que fa a l ús del català en aquest supermercat?
Quin ús es feia del català en els productes frescos (fruita, verdura, carns envasades), en les enganxines fetes amb ordinador per part de l establiment?
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 64
producte Marca
blanca Nom del producte
Llengües de l etiqueta
Altres observacions
Hi ha alguna o algunes llengües que ocupin més espai que les altres? Quines?
Vins i licors Vi de taula, preferiblement. Negre Vi de denominació d origen catalana pref. Negre, preneu nota de la DO Cava, pref semi-sec o brut Refrescs i sucs Cervesa, pref. de llauna Ampolla de refresc, pref. de Cola Ampolla d aigua
Suc de fruita, pref de taronja 1l Dolços, pastes i esmorzars Sucre o endolcidor, pref paquet de sucre blanc Pot melmelada o mel, pref. de préssec Tauleta xocolata, pref. negra Producte de pastisseria, pref. magdalenes Làctics Llet, pref. sencera 1l en tetrabrick Iogurt, pref. natural
Conserves Llauna de tonyina
Pot de salsa de tomàquet Congelats Verdures congelades, pref. Pèsols Altres productes alimentaris Ampolla d oli
Pasta, pref. tallarines o espaguetis Paquet de farina
Fruits secs, pref. en bossa i d avellanes Llauna d olives, pref. verdes Higiene personal Xampú pel cap
Sabó del cos
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 65
Drogueria Tovallons de paper
Detergent per a la llar Lleixiu
Rentavaixelles
Sabó de roba
Paper higiènic
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 66
Annex 2
Bibliografia
AGUILERA, M. i ROMANÍ, J. M. Actituds dels consumidors catalans davant l ús
comercial del català, [Estudi fet a partir d una enquesta de Line-Staff Consulting per
encàrrec de l Institut de Sociolingüística Catalana] Barcelona: Direcció General de
Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, 1995.
ECO CATALUNYA La llengua en el món del comerç. L actitud dels catalans
davant l ús comercial del català, [Estudi elaborat per encàrrec de la Direcció
General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya] Barcelona: Generalitat
de Catalunya. Departament de Cultura, 1986.
GASULL, B. El Català en els supermercats i hipermercats d'alimentació a
Catalunya: estudi comparatiu entre els diferents grups empresarials : primavera
2001. Barcelona: Plataforma per la Llengua, 2001.
GASULL, B. Informe de resultats: 2003. L etiquetatge en català en vins i caves de
denominació d origen. Actualització de l estudi realitzat l abril de 2002. Barcelona:
Plataforma per la Llengua, 2003.
GABISE Llengua i activitat econòmica a Catalunya, [Estudi presentat a la Direcció
General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya]. Barcelona: GABISE,
1999.
IPSOS ECO-CONSULTING La llengua als supermercats i hipermercats de
Catalunya 2.000, [Estudi encarregat per la Direcció General de Política Lingüística]
Barcelona : Ipsos-Eco Consulting, 2000
IPSOS-CONSULTING Estudi sociolingüístic als supermercats de les comarques
de l'Anoia, Bages, Berguedà i Cerdanya. [Estudi encarregat per l Institut de
Sociolingüística Catalana amb la col·laboració del Consorci per la Normalització
Lingüística de Montserrat]. Barcelona: Ipsos-Eco Consulting, gener 2002.
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 67
PONSA, G; GASULL, B. La Llengua en l etiquetatge de les grans marques.
Barcelona 2004. Plataforma per la Llengua.
SOLÉ, J. i LLINÀS, F. Etiquetar en català
a Revista Llengua i Ús, 3r. quadrimestre
2002, núm. 25, pàg. 20-27. Barcelona: Direcció General de Política Lingüística de la
Generalitat de Catalunya.
TUDELA, J. La llengua de l etiquetatge a Barcelona i a Brussel·les, Zuric i
Montreal
a Revista Llengua i Dret, núm. 20, desembre 1993, Barcelona: Escola
d Administració Pública.
Varis. Llista d industrials i productors que etiqueten en català
(vuitena edició,
2003).Associació en defensa de l etiquetatge en català. Barcelona.
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 68
Annex 3
Legislació
LLEI 1/1998, DE 7 DE GENER (DOGC 2553, del 9, I BOE 36 D 11 de febrer) DE
POLÍTICA LINGÜÍSTICA
CAPÍTOL V.- L activitat socioeconòmica
Article 34. La informació a les persones consumidores i usuàries.
1. Les dades que figuren en l etiquetatge i en l embalatge i les instruccions
d ús dels productes que es distribueixen en l àmbit territorial de Catalunya
poden figurar en català, castellà o en qualsevol altra llengua de la Unió
Europea.
2. Les dades obligatòries i les informacions voluntàries addicionals que figuren en
l etiquetatge de productes catalans que gaudeixen de denominació
d origen, de denominació comarcal o de denominació de qualitat i dels
productes artesanals que es distribueixen en l àmbit territorial de Catalunya
han d ésser necessàriament, com a mínim en català.
3. El Govern de la Generalitat ha de regular per reglament la informació a les
persones consumidores i usuàries de sectors determinats, i l etiquetatge i les
instruccions d ús dels productes industrials o comercials que es distribueixen
en l àmbit territorial de Catalunya, d una manera especial els dels productes
alimentaris envasats, els perillosos i els tòxics, i també el tabac, per garantir-
hi la presencia progressiva del català, seguint els principis d aquesta Llei, de
les normes de la Unió Europea i de la resta de l ordenament jurídic.
DISPOSICICIONS ADDICIONALS
SETENA. Funcions de vigilància i impuls
4. La Generalitat ha de vetllar perquè la normativa i l actuació administrativa
dels altres poders públics de l Estat respectin els principis de
l ordenament constitucional i estatutari d aquesta Llei, i ha d impulsar la
modificació legislativa de les normes estatals que siguin un obstacle per a l ús
del català en tots els àmbits o limitin la plena igualtat lingüística dels ciutadans
i ciutadanes.
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 69
LLEI 3/1993, DE 5 DE MARÇ DE L ESTATUT DEL CONSUMIDOR (DOGC 1719,
de 19 de març del 1993).
CAPÍTOL IV.- Drets lingüístics dels consumidors.
Article 26. Ús del català en la informació i en la contractació.
a) Els consumidors tenen dret a rebre en català les informacions
pertinents per al consum i l'ús dels béns, els productes i els serveis, i
especialment les dades obligatòries relacionades directament amb la
salvaguarda de llur salut i seguretat.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES.
PRIMERA. Termini d aplicació de l article 26 per les
administracions públiques de Catalunya.
L'Administració de la Generalitat, les corporacions locals i les entitats
autònomes, les empreses i les altres entitats i institucions que en depenen
han de donar compliment al que estableix l'article 26 en el termini d'un any
de l'entrada en vigor de la Llei. Aquest termini també s'aplica a les empreses
que, sota qualsevol fórmula administrativa de gestió indirecta, presten serveis
públics que són competència de la Generalitat o de l'Administració local.
L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 70
Les llengües d ús en l etiquetatge dels productes de marca blanca de
supermercats i hipermercats a Catalunya. Tardor 2004 Estudi sobre l ús de les diferents llengües, i especialment pel que fa al català com a llengua oficial i pròpia de
Catalunya , en els productes de marques pròpies de les grans empreses de distribució minorista en aquest territori.
Plataforma per la Llengua- Desembre 2004 Estudi elaborat per: Bernat Gasull i Roig
Coordinació del treball de Camp: Héctor Saez i Ortuño Han col·laborat en aquest estudi: Carme Armentano, Cristina Ares, Mercè Mauri i Daniel
Justribó
Plataforma per la Llengua c/Rocafort, 242 bis, 3r pis Tel. 93 321 18 03 Fax. 93 321 12 71 08029 Barcelona info@plataforma-llengua.org
www.plataforma-llengua.org
top related