les lesions en el futbol sala base masculí
Post on 06-Apr-2016
297 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
Treball de recerca
Categories infantil, cadet i juvenil
David Vall Brossa
Dirigit per J.L.Herrera Institut Montserrat
Data 5/ 11/ 2014
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 4
ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ 1.1. Justificació ......................................................................................... 4 1.2. Hipòtesis i objectius ........................................................................... 5 1.3. Metodologia ...................................................................................... 6
2. EL FUTBOL SALA: ANÀLISI D’UN ESPORT EN EXPANSIÓ 2.1. Orígens ............................................................................................. 7 2.2. Trets bàsics ....................................................................................... 8 2.3. El futbol sala a Espanya i Catalunya .................................................. 11 2.4. Aspectes favorables per a la pràctica del futbol sala ......................... 12 2.5. Regles .............................................................................................. 15
3. DETECCIÓ I ANÀLISI DE LES LESIONS 3.1. Característiques del joc .................................................................... 17 3.2. Per què es produeix la lesió esportiva .............................................. 19
3.2.1. Factors que predisposen a patir lesions ............................. 20 3.2.1.1. Factors individuals ............................................... 21 3.2.1.2. Factors tècnics ..................................................... 26 3.2.1.3. Factors dietètics .................................................. 27 3.2.1.4. Factors ambientals .............................................. 30
3.3. On es produeix la lesió esportiva ..................................................... 33 3.3.1. Lesions òssies .................................................................... 34 3.3.2. Lesions articulars ............................................................... 35
3.3.3. Lesions musculars .............................................................. 36 3.3.3.1. Esquinç de turmell ............................................... 39
3.4. Quan es produeix la lesió esportiva ................................................. 41
4. PREVENCIÓ DE LESIONS 4.1. Control mèdic ................................................................................. 45 4.2. Entrenament .................................................................................. 47
4.2.1. Sessions d’entrenament ................................................... 47 4.2.2.Escalfament ...................................................................... 50 4.2.3. Tornada a la calma ......................................................... 53 4.2.4. Pretemporada ................................................................ 54 4.2.5. Descans .......................................................................... 57
4.3. Alimentació i hidratació ................................................................. 57
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 5
4.3.1. Dietes òptimes per a futbolistes ....................................... 57 4.3.2. Begudes isotòniques ........................................................ 60
4.4. Seguretat esportiva ........................................................................ 62 4.4.1. Calçat ............................................................................... 62 4.4.2. Proteccions ...................................................................... 64
4.5. Prevenció de la lesió de turmell ..................................................... 66
5. RECUPERACIÓ DE LESIONS
5.1. Mètodes bàsics de tractament de lesions ....................................... 68 5.1.1. Crioteràpia ..................................................................... 69 5.1.2. Termoteràpia ................................................................... 70 5.1.3. Kinesiotape .................................................................... 70
5.1.3.1. Característiques ................................................. 71 5.1.3.2. Propietats del color de l’embenatge .................. 72 5.1.3.3. La kinesiotape en l’esport .................................. 72
5.1.3.4. Lesions més tractades ................................................... 73 5.2. Tractament de l’esquinç de turmell ................................................ 74
5.2.1. Tractament d’un esquinç de primer grau ......................... 74 5.2.2. Tractament d’un esquinç de segon grau .......................... 75 5.2.3. Tractament d’un esquinç de tercer grau .......................... 76 5.2.4. Exercicis per a la recuperació .......................................... 78 5.2.5. Material i aparells per a la recuperació ........................... 79
6. CONCLUSIONS 6.1. Propostes finals ........................................................................... 84
7. APÈNDIX 7.1. Enquesta a jugadors ................................................................... 85 7.2. Enquesta a porters ..................................................................... 89 7.3. Entrevista a la fisioterapeuta ...................................................... 93 7.4. Entrevista als entrenadors .......................................................... 96
8. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
9. ANNEX
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 6
1. INTRODUCCIÓ
1.1. Justificació
El meu treball de recerca tracta sobre les lesions en el futbol sala base.
M’he interessat per aquest tema per diversos motius: el primer, perquè m’agrada el
tema de la fisioteràpia i és una de les opcions a estudiar en el futur. El segon, perquè
m’encanta el futbol sala, jugo des que tinc 6 anys i aquest estiu també he fet el curs
per a ser entrenador. I el tercer, perquè m’he lesionat molts cops practicant aquest
esport.
Em considero una persona molt activa i esportista i crec que l’esport és vital, no
només per a la bona salut de les persones, sinó també per sentir‐se bé amb un mateix.
El fet de realitzar exercici físic t’ajuda positivament, evitant que els músculs s’atrofiïn,
a tenir més capacitat de superació personal i molts altres aspectes relacionats amb el
metabolisme del cos humà.
Considero que amb aquest treball puc aprendre moltes coses positives relacionades
amb l’esport que practico en el meu dia a dia, com ara aspectes a millorar sobre
l’alimentació, sobre com s’ha de fer un bon entrenament depenent de la intensitat a
la que es vulgui treballar, els escalfaments i els mètodes de prevenció entre d’altres.
Un cop establertes les diferents lesions que es produeixen en el futbol sala base,
intentaré analitzar la lesió més freqüent i aprofundir-hi des de l’aspecte preventiu,
mèdic i terapèutic. Em centraré en les categories infantil, cadet i juvenil perquè són
aquelles en les que la intensitat de joc competitiu ha assolit ja un nivell alt i perquè
és el moment en què es produeix el creixement i el desenvolupament físic dels
jugadors, fet que pot provocar també un major nombre de lesions.
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 7
1.2. Hipòtesis i objectius
L’objectiu inicial que m’he proposat a l’hora de realitzar aquest treball ha estat
detectar quines són les lesions més habituals en el futbol sala base en categoria
masculina analitzant tots els factors que hi influeixen.
Un cop detectades les lesions més comunes, he intentat establir de quina manera es
poden prevenir i, en el cas que ja s’hagin produït, saber quines són les maneres
d’aconseguir una més ràpida recuperació.
Per a assolir aquest objectiu m’he plantejat una sèrie d’hipòtesis a les quals he anat
donant resposta a mesura que avançava en la recerca:
1. Quina és la lesió més freqüent en el futbol sala base en les categories
infantil, cadet i juvenil, com, quan i per què es produeix? DETECCIÓ
2. De quina manera es poden canviar els mètodes de treball amb els
jugadors joves per tal de millorar-ne el rendiment intentant que es
produeixin el menor nombre de lesions possibles? PREVENCIÓ
3. En el cas que ja hi hagi lesió, quina és la manera més eficaç de retornar
al terreny de joc? RECUPERACIÓ
L’objectiu final és intentar que aquest treball sigui útil per a tots els practicants de
futbol sala ja que el que pretén és donar informació per intentar evitar les lesions
que, per altra banda són molt freqüents en aquest esport.
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 8
1.3. Metodologia
A l’hora de realitzar aquesta recerca he seguit aquestes passes:
a) Elecció del tema, que com ja he comentat a la justificació, va tenir molt a veure
amb l’activitat esportiva que practico habitualment.
b) Observació sobre el terreny de joc ja que cada setmana faig entre dues i tres
sessions d’entrenament. Però a més vaig patir una lesió, de la que parlaré més
endavant, que em va permetre observar com espectador des de la banqueta com
es feien les sessions d’entrenament.
c) Recull de dades a través d’enquestes, entrevistes i casos reals. Durant tota la
temporada vaig passar enquestes a jugadors de futbol sala de les categories
infantil, cadet i juvenil dels clubs E.F.S. Prosperitat, A.E. Les Corts UBAE i C.E.S.
Bosco Rocafort. He preguntat a diversos entrenadors per aclarir dubtes sobre
alguns aspectes. També vaig entrevistar a una fisioterapeuta, especialitzada en
fisioteràpia esportiva. Finalment com a cas pràctic de lesions i recuperacions he
aportat experiències personals ja que em vaig fer un esquinç de turmell durant la
temporada. 1
d) Recopilació de dades mitjançant la bibliografia i webgrafia existent
e) Assistència a un curs d’entrenador impartit per la Federació Catalana de Futbol
durant el mes de juliol
f) Anàlisi de les dades obtingudes en els punts b, c, d i e
g) Redacció del treball i les conclusions
1 Una mostra de les enquestes realitzades i de les entrevistes es recull a l’apèndix.
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 9
2. EL FUTBOL SALA: ANÀLISI D’UN ESPORT EN EXPANSIÓ
2.1. Orígens
El nom de Futsal prové de les paraules “Futbol” i “Sala”. Actualment també se’l coneix
amb el nom de Fut-Cinc.
El futbol sala neix a la capital d’Uruguai, Montevideo, l’any 1930. Quan Uruguai
guanyà el campionat del món de futbol va sorgir un gran interès per practicar aquest
esport. Les escoles uruguaianes no disposaven de prou espai per fer camps de futbol
i sembla ser que el professor Juan Carlos Ceriani va crear una primera versió del futsal
utilitzant regles del waterpolo, bàsquet, handbol i futbol. El joc es realitzava en
recintes o pavellons esportius de bàsquet o handbol i d’aquí el seu nom de futbol de
saló.
Una vegada que Ceriani el va impulsar, el futsal es va fer popular ràpidament a Sud-
Amèrica, sobretot al Brasil. Poc a poc es va anar estenent i actualment es practica a
tot el món. Dues organitzacions se’n disputen el control: la FIFA (Federació
Internacional de Futbol Associació) i l’AMF (Associació Mundial de Futsal).
La FIFA considera que el futbol sala ha de dependre de la federació de futbol i l'AMF
considera que és un esport totalment diferent i ha d'estar regit per una federació
pròpia.
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 10
2.2. Trets bàsics
El futbol sala és un esport col·lectiu de pilota practicat entre dos equips de 5 jugadors.
El terreny de joc és dur i té unes dimensions de 24 a 42 metres de llargada i de 16 a
25 metres d’amplada. Dels diferents materials en què es realitzen les superfícies del
terreny de joc se’n parlarà més endavant ja que és important en la incidència de
lesions.
Terreny de joc
Mesures del terreny de joc
Els jugadors d’aquest esport precisen d’una gran habilitat tècnica i domini sobre la
pilota, així com velocitat i precisió en l’execució tant en rebre com en realitzar
gestos tècnics. Els moviments ràpids i potents, les constants aturades i canvis de
direcció i d’altres aspectes característics del futbol sala determinen els tipus de
lesions que són més habituals en aquest esport i serà un dels eixos del treball de
recerca.
40 m
25 m
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 11
El futbol sala és per tant un esport d’associació, amb oponent i molt mòbil. Hi ha tants
moviments que és difícil senyalar les diferents posicions de cada jugador, però sí que
hi ha unes d’establertes.
Porter: el porter és el jugador que té com a principal objectiu evitar que la pilota entri
a la seva porteria però es pot incorporar a l’atac i actuar com un jugador més de
camp, pot tocar la pilota al seu camp una sola vegada i té 4 segons per passar de
camp, després en el camp contrari pot tocar-la les vegades que vulgui (porter-
jugador).
Tanca: és el jugador que es col·loca per davant del porter i té unes característiques
més defensives. Aquest és el que acostuma a moure el joc i és un dels jugadors,
després del porter, que ha d’organitzar l’equip.
Ales: són els jugadors que s’ubiquen per les bandes, han d’atacar i defensar, són els
que més treballen. Han de donar sempre ajut als companys.
Pivot: és el jugador de l’equip amb més caràcter ofensiu. La seva principal funció és
la de jugar d’esquenes a porteria, ja sigui per donar-se la volta i rematar o per passar-
la als seus companys. També està en constant moviment.
Tanca: Kike Boned Pivot: Fernandao
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 12
Ala: Bateria
Un partit de futbol sala dura 40 minuts dividits en dos parts de 20 minuts cada una.
Cada vegada que la pilota no està en joc s’ha de parar el cronòmetre. Per tant el
temps del partit en general és d’aproximadament una hora i mitja. Cada equip
disposa d’un temps mort per part, que dura un minut, s’utilitza quan l’entrenador ho
considera necessari.
És un esport molt entretingut i dinàmic que té menys reconeixement del que hauria
de tenir a nivell professional, però poc a poc va creixent, sobretot en l’àmbit escolar
i en les categories base.
Els dos continents on es practica més el futbol sala és a Sud-Amèrica i a Europa i les
dues potències mundials són la selecció espanyola i la selecció brasilera.
Selecció espanyola, temporada 2013/14
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 13
Selecció brasilera, campiona del darrer mundial
2.3. El futbol sala a Espanya i Catalunya
A les darreres dècades, la selecció espanyola de futbol sala masculina ha participat
en les sis edicions del Mundial de futbol sala i va ser l’amfitriona a l’edició del 1996.
L’any 2000 i 2004 va ser campiona del món i en el 1996 i 2008 sots campiona. També
ha participat a les set edicions celebrades de l’Eurocopa de les quals ha guanyat cinc
i ha estat organitzadora de les edicions del 1996 i 1999.
Els clubs catalans com el FC Barcelona Alusport, el Marfil Santa Coloma o el Futbol
Sala Martorell tenen una important trajectòria a la Lliga Nacional. El Barça Alusport
ha guanyat la lliga durant tres temporades seguides (des del 2010 al 2013) i això ha
provocat que encara hagi crescut més l’interès de la gent jove per aquest esport.
Aquest any, per exemple el Barça Alusport ha estat el campió de la copa d’Europa de
clubs.
FCB Alusport guanyador de
l’última UEFA futsal cup
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 14
2.4. Aspectes favorables per a la pràctica del futbol sala
A l’Estudi dels hàbits esportius de la població en edat escolar de la ciutat de Barcelona
en el curs escolar 2012-2013 realitzat per l’Ajuntament s’observa que l’esport base
ha patit una evolució molt positiva respecte als estudis dels anys 1998 i 2007. Un dels
esports més practicats de forma organitzada juntament amb el futbol, el bàsquet i la
natació és el futbol sala.
EVOLUCIÓ DELS HÀBITS ESPORTIUS DE LA POBLACIÓ ESCOLAR
2
Sixto González Villora diu que el futbol sala té unes característiques que el fan molt
favorable per a la iniciació en l’esport dels nens i nenes.
- Es pot jugar en pista coberta o descoberta, cosa que facilita la seva pràctica
durant tot l’any, independentment de la meteorologia. A més la majoria de
les escoles tenen patis de les dimensions necessàries per jugar a futbol sala,
això facilita la iniciació en aquest esport.
- És un esport d’equip la qual cosa afavoreix la socialització i l’aprenentatge del
treball en equip, ja que obliga a mantenir relacions amb els companys.
2 Gràfic extret de l’Estudi dels hàbits esportius de la població en edat escolar de la ciutat de Barcelona
realitzat per l’Institut Barcelona esports i l’Ajuntament de Barcelona durant el curs 2013
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 15
- És un esport econòmic, ja que només es necessita una pilota i un parell de
bambes adequades.
- Poden jugar nens i nenes barrejats fins a l’adolescència.
- És una activitat física que contribueix al desenvolupament de les habilitats
motrius dels nens i nenes (coordinació, execució, percepció, decisió...).
- La pràctica habitual del futbol ajuda a mantenir un estil de vida saludable.
Totes aquestes característiques han fet que el número de practicants de futbol sala a
nivell escolar hagi tingut molt d’èxit. Això ha provocat l’augment de llicències
federatives que juntament amb els èxits dels clubs catalans professionals i de la
selecció espanyola, han convertit el futbol sala en un esport que cada vegada té més
seguidors.
A Espanya hi ha aproximadament 100.000 llicències federatives de les quals gairebé
35.000 corresponen a jugadors de les categories juvenil, cadet i infantil.
CATEGORIES DE COMPETICIÓ
Pre Benjamí 6-7 anys
Benjamí 8-9 anys
Aleví 10-11 anys
Infantil 12-13 anys
Cadet 14-15 anys
Juvenil 16-17-18 anys
D’aquestes categories de competició en el futbol federat el meu treball es centra
sobretot en les tres últimes ja que el treball de camp (enquestes a jugadors) s’ha fet
en les edats que més lesions pateixen per ser una etapa de gran desenvolupament
físic i alhora de competitivitat més alt, dels 12 als 18 anys.
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 16
A Catalunya tenim dues lligues paral·leles de futbol sala que corresponen a dues
federacions diferents. Per una banda hi ha la secció de futbol sala que depèn de la
federació espanyola de futbol (RFEF) i que aquesta darrera temporada ha comptat
amb gairebé 16.000 llicències de les quals més de de 6.600 corresponien a les
categories d’infantil, cadet i juvenil. Per una altra la Federació catalana de Futbol sala
(FCFS) compta en aquestes categories amb un total de 1200 llicències en la
temporada 2013-2014. Tot això sense comptar amb els Consells escolars que tot i no
estar federats compten amb un bon nombre de jugadors en categories base.
LLICÈNCIES FEDERATIVES
RFEF
Real Federación Española
de Futbol
FCF
Federació Catalana
de Futbol
FCFS
Federació Catalana
de Futbol Sala
Infantil - masculí 10780 1780 261
Cadet - masculí 10613 1768 252
Juvenil - masculí 9865 2166 596
Infantil - femení 996 212 18
Cadet - femení 1194 301 3
Juvenil - femení 1463 431 111
TOTAL 34911 6658 1241
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 17
2.5. Regles
Per acabar aquest apartat sobre l’esport del futbol sala, faré referència a les regles
de joc3 perquè algunes més i d’altres menys, també incideixen en les possibles
lesions.
Infraccions
Poden ser faltes tècniques, faltes personals i faltes de disciplina.
Gol
Serà vàlid quan la pilota creui totalment la línia de fons entre els pals de la porteria i
sota el travesser. No serà vàlid el gol que provingui d’un xut de l’àrea contrària o de
banda a no ser que la toqui algun jugador abans.
Durada del partit
La durada del partit és de 40 minuts distribuïts en dos parts de 20. El temps es para
cada cop que la pilota no està en joc. S’han realitzat estudis sobre quina és en realitat
la durada total d’un partit i s’ha posat com a mitjana uns 76 minuts, és a dir, més d’un
37% dels 40 minuts establerts pel reglament. Aquesta durada s’ha de tenir en compte
a l’hora de preparar físicament els jugadors i de plantejar els entrenaments.
Substitució dels jugadors
Es poden canviar els jugadors tants cops com es vulgui inclòs el porter. Els canvis
s’hauran de realitzar per una certa zona marcada per unes línies al terra del camp.
Equipament dels jugadors
Els jugadors hauran d’anar amb el mateix conjunt: samarreta de màniga llarga o
curta, pantalons curts i mitgetes. Els porters han de portar un uniforme diferent al
dels seus companys de camp.
Nombre de jugadors
Cada equip es composa de 12 jugadors inclosos els porters, que s’inscriuran a l’acta.
Només podran estar en el terreny de joc 5 jugadors, un dels quals és el porter. No es
3 Federación Internacional de Futbol Asociación FIFA. Reglas de Juego del Fútsal 2012/13
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 18
pot començar un partit si els equips no es presenten amb un mínim de 4 jugadors.
Un dels jugadors de l’equip tindrà la funció de capità.
Pilota
Serà esfèrica, de cuir i amb unes mides i pressió determinada.
El camp de joc
La forma, alçada i superfície del camp haurà de seguir la normativa vigent així com
les bandes exteriors i el traçat interior del camp (línia central, línia d’àrea de porteria,
línia de doble penal, zona de canvi de jugadors i porteries). H haurà d’haver un espai
per a la taula de l’apuntador o cronometrador i un lloc per als jugadors dels dos
equips.
Tipus de camp
Serà homogeni, consistent i que permeti un lleuger lliscament controlat pel jugador.
Pot ser de fusta, de ciment, sintètic, d’herba artificial i de materials semblants. Estan
prohibits els camps d’herba natural, sorra o cendra. Donat que cada quinze dies els
jugadors es poden trobar amb una superfície de camp que no és l’habitual
d’entrenament i joc, caldrà fer un bon escalfament abans d’iniciar el partit.
Xarxa
De malla quadrada de 10 x 10 cm, sense tensar per amortir la velocitat de la pilota i
impedir que aquesta reboti al terreny de joc.
Marcadors
Ben visibles per l’apuntador i el públic. S’hi anoten els gols marcats, el temps, les
faltes...
Pilota oficial de la temporada 2012/2013
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 19
3. DETECCIÓ I ANÀLISI DE LES LESIONS
Com en tota activitat física d’alt nivell, en el futbol sala es produeixen lesions. En
aquest apartat em proposo analitzar quines característiques pròpies d’aquest esport
provoquen les lesions i de quin tipus són. A més intentaré esbrinar si en el futbol sala
base les lesions que es produeixen són similars que en el futbol d’adults i si són més
o menys nombroses.
3.1. Característiques del joc
El jugador de futbol sala requereix d’una gran condició física i d’una amplia formació
tècnica individual necessàries per actuar a gran velocitat, amb precisió, per desplaçar-
se amb i sense pilota, i també ha de ser capaç de prendre decisions en fraccions de
segons.
Segons Germán Andrín4 és bàsic conèixer què passa durant un partit de futbol sala,
per saber amb exactitud la demanda física i l’esforç a realitzar. Andrín diu que en el
futbol sala hi ha dues variables a tenir en compte: el factor temps i el factor velocitat-
distància.
Pel que fa al factor temps, estudis realitzats5 mostren que encara que
reglamentàriament el partit dura 40 minuts, en realitat dura una mitja de 76 minuts.
Això és a causa de que cada cop que la pilota no està en joc s’atura el cronòmetre.
Pel que fa al factor velocitat-distància aquests mateixos estudis estableixen 6
categories d’anàlisi segons la distància recorreguda en funció de la velocitat:
4 ANDRÍN GARCÍA, Germán. Caracterización de los esfuerzos en el fútbol sala basado en el estudio
cinemático y fisiológico de la competición. Revista Digital, Buenos Aires, 2004. Consultat a través de
www.efdeportes.com/efd77/futsal.htm
5 Extret del llibre de CUADRADO PEÑAFIEL, Víctor i JIMÉNEZ REYES, Pedro. Futbol Sala. De la
iniciación al alto rendimiento. Editorial Paidotribo, Badalona 2014
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 20
- Estàtic
- Caminant
- Trotant
- Carrera a intensitat mitja
- Carrera a alta intensitat
- Carrera a màxima velocitat (esprint)
Recorreguts realitzats per un jugador durant deu minuts de joc
Es creu que un jugador de futbol sala per partit recorre uns 4500 metres dels quals
un 52% són fets a intensitats elevades (carrera a alta intensitat i esprints)
Com s’observa en el dibuix, els desplaçaments d’un jugador de futbol sala es
produeixen pràcticament en tota la superfície del camp, fet que implica molts canvis
de direcció, arrencades, frenades, salts, girs... Consultada la fisioterapeuta esportiva
Laura de las Heras6, em va dir que:
6 Laura de las Heras, osteòpata i fisioterapeuta esportiva, entrevistada el mes d’abril de 2014.
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 21
“El fútbol sala es un deporte de impacto, caracterizado por su rapidez y reacciones explosivas. Esto suele causar problemas de ligamentos y/o fibras musculares, siendo los más comunes las roturas fibrilares y los esguinces. Los esguinces de tobillo y rodilla son los casos que con mayor frecuencia se ven en consulta.”
Per pròpia experiència sé que és un esport on els esforços són de forma intermitent,
en els que les accions del joc tenen una duració mitja de 15 segons a una intensitat
majoritàriament elevada.
En definitiva, queda clar que les especials característiques del futbol sala en la
combinació del temps, de la velocitat, de la distància i dels tipus de desplaçaments i
moviments que s’hi realitzen s’han de tenir molt en compte en el nostre procés
d’entrenament, per saber com ha de ser el volum de treball tant en pretemporada
com en el període competitiu, i per altres qüestions relacionades amb aspectes
tàctics i amb les característiques de cada jugador. En el meu cas he patit més d’un
esquinç sense que hagi intervingut un altre jugador.
Tot plegat ens ajudarà a realitzar unes correctes sessions d’entrenament en quant a
la intensitat per aplicar a la competició i també a l’hora de treballar el
desenvolupament de la condició física i establir millors pautes de treball de prevenció
de lesions.
3.2. Per què es produeix la lesió esportiva
La lesió esportiva es pot produir per diversos factors i, en ocasions, per la combinació
de més d’un d’aquests factors.
En un estudi sobre lesions en joves realitzat per la Universitat de Múrcia, s’estableix
que a l’hora d’analitzar per què es produeixen les lesions cal tenir en compte:
Factors interns del jugador (fisiològics i psicològics)
Factors externs al jugador (categoria, context, temps de joc, mètodes
d’entrenament, etc.)
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 22
3.2.1. Factors que predisposen a patir lesions
En la jornada sobre seguretat esportiva impartida per la Federació Catalana de Futbol
Sala7 a la que vaig assistir es va dir que hi ha 4 factors que influeixen a l’hora de patir
lesions: factors individuals, factors tècnics, factors dietètics i factors ambientals.
FACTORS INDIVIDUALS
- Edat (pèrdua gradual de l’elasticitat)
- Fase de creixement òssia i muscular
- Sexe: les noies pateixen menys lesions
- Altres: potència, flexibilitat, presència d’alteracions, fatiga muscular
FACTORS TÈCNICS
- Errors en l’entrenament per manca d’adaptació prèvia
- Càrregues de treball inadequades
- No realitzar l’escalfament específic per a l’activitat
- Períodes d’inactivitat i tornada al treball
FACTORS DIETÈTICS
- Erros de rehidratació
- Errors d’alimentació
7Curs impartit per l’Escola d’Entrenadors de la Federació Catalana de Futbol, juliol 2014
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 23
FACTORS AMBIENTALS
- Clima i condicions meteorològiques
- Superfícies de joc
3.2.1.1. Factors individuals
Primerament dir que les noies pateixen menys lesions que els nois tal i com m’han
comentat alguns fisioterapeutes i entrenadors. Això és degut majoritàriament a la
força del sexe masculí en el xoc i a la intensitat en el joc. Com el futbol sala base
femení no és l’objectiu del meu treball em centraré només en els nois.
Una de les coses importants són les condicions de cada jugador, és a dir, que per no
patir lesions s’han de tenir unes bones característiques físiques tant de força com
flexibilitat, com potència, una bona musculació...
Relació edat-lesions
A l’estudi “Lesiones y factores deportivos en futbolistes jóvenes”8 realitzat per la
Univeristat de Múrcia en jugadors de futbol 11 es comprova que en general,
comparant estudis fets a la categoria sènior, la incidència de lesions en el futbol base
és menor que en el professional però creix a mesura que augmenta l’edat dels
jugadors.
En el cas del futbol sala he preguntat als entrenadors sobre aquesta qüestió.
De la teva experiència com a jugador i/o entrenador, en quina categoria (infantil,
cadet, juvenil, sènior) has observat més lesions i quin creus que és el motiu?
8 OLMEDILLA ZAFRA, Aurelio y otros. “Lesiones y factores deportivos en futbolistas jóvenes” CCD,
año 3, núm.5, vol.2, Universidad Católica de Murcia, Múrcia 2006.
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 24
Tots ells han tingut unes respostes semblants i estaven d’acord en què la categoria
sènior és la que meses lesiona, i tot seguit anaven dient les altres categories base per
ordre de grans a petits. Però sobretot es centraven en els juvenils.
El Mario Roldán, entrenador de Les Corts, diu que un dels motius per la qual hi ha
nombroses lesions en la categoria juvenil és perquè al ser una categoria de 3 anys (els
jugadors tenen entre 16, 17 i 18 anys) hi poden haver més diferencies físiques, com
per exemple que s’enfrontin nois que ja tenen cos d’home amb nois que encara no
s’han desenvolupat. També hi poden haver lesions per culpa de l’excessiva càrrega
física ja que es treballa gairebé igual que en la categoria sènior.
L’Ernest Cardona, entrenador del Birmingham Futsal Club, afegeix que com més edat
té el jugador, més problemes tindrà ja que les articulacions ja s’han endurit i per tant
més fàcil de trencar-se.
El Carlos Nicolás, entrenador de Les Corts, em comenta la importància de
l’entrenament invisible (descans i alimentació) que a partir de la categoria juvenil no
és respecta com s’hauria de respectar. Sobre la importància de l’entrenament
invisible en parlaré a l’apartat de prevenció.
A part de la informació rebuda pels entrenadors, de les enquestes realitzades a 60
jugadors, 20 de cada categoria, els resultats també diuen que la categoria on es
produeixen més lesions és la juvenil (tots els jugadors s’han lesionat alguna vegada)
seguida dels cadets (16 de 20) i després els infantils (10 de 20).
0
5
10
15
20
25
infantil cadet juvenil
Jugadors lesionats
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 25
Per altra banda la fisioterapeuta Laura de las Heras diu que:
“El desarrollo del cuerpo se va haciendo por fases hasta su culminación o finalización que suele ser entre los 16-18 años. En edades tempranas la musculatura no se ha desarrollado y eso implica menos protección, los huesos están en fase de crecimiento y la columna en especial, por ello es importante evitar lesiones e impactos bruscos que puedan tener consecuencias en su formación. En edades tempranas la musculatura no está completamente desarrollada y eso hace que las articulaciones sean más vulnerables a sufrir esguinces.”
Per això quan alguns nens i nois tenen problemes físics (dolors a l’esquena, talons i
genolls) és perquè estan en edat de creixement tot i que no és comparable a les
lesions de les categories superiors.
En els juvenils sembla ser que s’ajunten diversos aspectes: estar encara en fase de
creixement, la desigualtat corporal entre els jugadors, la força i intensitat del joc, la
més alta competitivitat i no seguir unes pautes prou correctes de descans i
alimentació.
En aquestes fotos s’aprecia la diferència de desenvolupament entre les tres
categories i al costat es veu la gràfica corresponent al nombre de lesions que han
tingut els 20 jugadors de camp enquestats també de cada categoria.
Equip infantil de Les Corts de la temporada 2012-2013
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 26
Equip cadet de Les Corts de la temporada 2012-2013
0
2
4
6
8
10
12
0 1 2 3 4 més de 4
Nombre de lesionsInfantil
0
1
2
3
4
5
6
0 1 2 3 4 més de 4
Nombre de lesionsCadet
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 27
Equip juvenil de Les Corts de la temporada 2012-2013
Segons les gràfiques fetes per les respostes de les enquestes vaig veure tres resultats
diferents en les tres categories. En els infantils es veu molt clar que quasi bé no
tendeixen a lesionar-se donades les característiques del joc, un metabolisme encara
flexible i la menor càrrega física. Observant la categoria cadet es pot veure un punt
més entremig, hi ha més lesions que en els infantils però no tantes com als juvenils,
ja que els jugadors comencen a desenvolupar-se i a anar més forts. Finalment en els
juvenils es veu clar a la gràfica que és difícil lliurar-se de les lesions. Gairebé la meitat
de la mostra s’ha lesionat 3 vegades o més tot i ser encara joves.
0
1
2
3
4
5
6
7
0 1 2 3 4 més de 4
Nombre de lesionsJuvenil
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 28
3.2.1.2. Factors tècnics
Els factors tècnics són uns factors molt importants ja que si no es tenen en compte
és molt fàcil lesionar-se. Els entrenadors i els jugadors han de ser conscients que
després d’un període d’inactivitat, s’ha de tornar al treball paulatinament
(importància de la pretemporada). També s’ha de tenir en compte l’edat dels
jugadors per tal de no provocar càrregues inadequades que podrien acabar en lesió.
I sobretot realitzar un escalfament abans de començar la pràctica d’aquest esport i
així no començar fred. Aprofundiré més en tots aquests aspectes en l’apartat de
prevenció.
Relació entrenament–lesions
Dels 60 jugadors enquestats 46 he vist que s’havien lesionat. En la gràfica es veu que
la majoria de las lesions s’han produït durant l’entrenament i el partit. El que m’ha
sorprès més quan he extret els resultats ha estat que la majoria de lesions s’havien
produït en l’entrenament.
M’ha sobtat perquè on hi ha major intensitat i es va més fort és en els partits. Això
pot demostrar que potser no s’està fent un correcte entrenament i que les sessions
d’entrenament s’han de planificar millor.
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 29
Només en el cas dels juvenils s’han produït gairebé igual nombre de lesions en els
partits que en els entrenaments segurament perquè es treballa a màxima intensitat
en les dues circumstàncies.
3.2.1.3. Factors dietètics
En el curset d’entrenadors que vaig assistir aquest any, a més de donar importància
a les sessions d’entrenament, els professors van insistir molt en la correcta
alimentació i hidratació. Una de les unitats es va dedicar únicament a aquest tema ja
que els jugadors adolescents tendeixen a cometre molts errors en la hidratació però,
sobretot en l’alimentació, com a conseqüència d’uns mals hàbits alimentaris.
Relació alimentació – lesions
En l'esportista una dieta equilibrada ha de subministrar l'energia suficient per a cobrir
totes les necessitats i ha de proporcionar tots els nutrients en les quantitats
adequades, tenint en compte les característiques i necessitats individuals, i el tipus
d'esport realitzat i els entrenaments (intensitat, nombre de sessions, horari...).
Per tenir en compte quins aliments i en
quines quantitats s’ha de fer una dieta
equilibrada. Els nutricionistes han elaborat
una piràmide que presenta en la seva base
els aliments el consum dels quals és
recomanat diàriament i en major quantitat
(cereals, que són productes rics en hidrats
de carboni, fruites i verdures) i en el vèrtex,
els de consum ocasional. És convenient
realitzar entre 4 i 5 menjades al llarg del dia
per a repartir millor l’aportació energètica i
arribar amb menor sensació de gana (o ansietat) als menjars principals.
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 30
És recomanable prendre al llarg del dia:
- Aigua en abundància.
- 4 a 6 racions de pa i cereals.
- 2 a 4 racions de fruites.
- 2 a 4 racions de verdures.
- 2 a 3 racions de carn, peix o ous
- 2 a 3 racions de làctics.
- Olis amb moderació.
- Greixos i sucres ocasionalment.
Aquestes recomanacions serveixen per a tothom però són molt més importants per
als esportistes i encara més per als esportistes de base ja que estan en edat de
creixement. Els canvis fisiològics són sobretot més importants entre els 12 i 18 anys
(categories infantil, cadet i juvenil), per això a les enquestes que vaig passar hi havia
un apartat de preguntes sobre els hàbits en l’alimentació en relació amb els
entrenaments i amb els partits.
Les preguntes plantejades eren:
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 31
La pregunta completa de l’enquesta era si es menjava alguna cosa dues hores abans
del partit, entenent que immediatament abans de fer esport no es pot prendre res ja
que cal donar temps a fer la digestió.
Segons la primera gràfica la majoria de jugadors mengen abans d’un partit, però hi
ha alguns que solament ho fan a vegades i fins i tot n’hi ha tres que diuen que no
mengen mai dues i això no és correcte. Sempre s’han d’adquirir nutrients abans d’un
partit per agafar energia i evitar lesions. En l’apartat de prevenció de la lesió esportiva
dono unes pautes de quines són les dietes que s’han de seguir segons els
especialistes.
Després d’haver jugat un partit no és del tot necessari menjar immediatament si no
es té gana. És més important la rehidratació.
Finalment vaig fer una pregunta sobre els tipus d’aliments que consumien els
jugadors abans de jugar i els resultats van ser com havia previst. Primer els hidrats ja
que són un aliment amb gran aportació energètica i que també aporten calories. És
el més important en els esportistes. Tot seguit van els sucres com podrien ser les
barretes energètiques que abans d’un partit també poden aportar molta energia. Un
altre dels importants són les vitamines com ara la fruita. Seria interessant que el tant
per cent d’hidrats i sucres augmentés abans del partit i que disminuís la resta
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 32
3.2.1.4. Factors ambientals
En quant a les condicions meteorològiques, no hi ha gaire a dir ja que aquest esport
normalment es practica en pavellons. Hi ha equips que juguen en pista descoberta
però les condicions meteorològiques no afecten massa ja que la més important és la
pluja i quan plou és impossible jugar a futbol sala.
El més important són els diferents terrenys de joc on es juga, els qual tenen
característiques diferents. Més endavant parlo d’aquest tema. En la divisió d’honor
de cada categoria és obligatori jugar en pavelló.
Relació espai-lesions
Hi ha quatre tipus de camps de futbol sala segons la seva superfície de joc:
- De parquet
- De ciment
- De PVC
- De cautxú
37%
26%
20%
10%7%
Quin tipus d'aliment consumeixes?
Hidrats
Sucres
Vitamines
Proteïnes
Altres
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 33
Els camps amb superfície de parquet tenen unes característiques bastant diferents a
les dels altres terrenys de joc. La més important és que està feta de fusta i fins fa uns
anys es creia que era la millor superfície per practicar aquest esport abans de
l’arribada del PVC. Normalment rellisca bastant i la pilota va molt ràpida. Es troben
dins d’un pavelló.
Superfície de parquet (interior)
Els camps de ciment també són habituals, si caus pots fer-te mal però van bé per
practicar futbol sala. Molts equips el fan servir per entrenar més que per jugar partits
que es fan en els pavellons.
Superfície de ciment (exterior)
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 34
Els camps de PVC són els més habituals actualment. Tenen unes característiques molt
bones per al futbol sala. Ara mateix són els favorits pels jugadors d’aquest esport.
Quan caus no et fas tan de mal com en el de ciment i no rellisques com en el camp
de parquet. Es troben dins d’un pavelló.
Superfície de PVC (interior)
Els camps de cautxú es veuen poc en el futbol sala ja que s’utilitzen més per jugar a
futbol 11, la pilota circula més lentament i la superfície és més tova. Es troben a l’aire
lliure.
Superfície de cautxú (exterior)
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 35
3.3. On es produeix la lesió esportiva
La lesió esportiva és l’alteració dels teixits del cos produïda per un traumatisme
(extern) o per nosaltres mateixos (intern). Els tipus de lesions que es poden donar en
el futbol sala són9:
- Lesions òssies
- Lesions articulars
- Lesions musculars
- Lesions tegumentàries (pell i teixit subcutani) són les erosions, ferides i
cremades que es produeixen amb el contacte de la superfície del camp. Són
molt freqüents però tenen poca importància i no es poden considerar una
lesió.
- Lesions neurològiques (traumatisme cranioencefàlic i estrebada cervical) es
produeixen per contacte amb un rival o bé amb una superfície dura. Poc
freqüents.
- Lesions viscerals es produeixen també per traumatisme directe. Poc
freqüents.
D’aquestes lesions, les més freqüents segons les respostes dels jugadors enquestats
han estat les lesions òssies, articulars i musculars i per això en parlo una mica més
detalladament.
9 Definició i classificació extreta dels apunts del curset d’entrenadors de futbol sala impartit per la
Federació Catalana de Futbol
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 36
3.3.1. Lesions òssies
Les lesions òssies es poden dividir en fractures, fissures i periostitis.
La fractura és el trencament d'un os i pot ser provocada per un cop fort, caigudes, o
forces amb molta intensitat sobre l'os que sobrepassin la seva elasticitat.
Els dos tipus de fractures són:
- La fractura per estrès: es produeix a causa d’una repetició prolongada de
forces o microtraumatismes. És la més comuna en el futbol sala. Un clar
exemple és la fractura del 5è metatarsià que vaig patir fa 3 temporades.
- La fractura per impacte directe
La fissura és una esquerda produïda en un os, provocada normalment per cops. N’he
tingut diverses ens els dits dels peus jugant descalç.
La periostitis és una lesió òssia que consisteix en una inflamació molt dolorosa de la
membrana que recobreix l'os. Vaig patir una petita periostitis al peu a causa d’un
excés d’entrenament a la pretemporada.
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 37
3.3.2. Lesions articulars
Les lesions articulars es poden dividir en esquinços, tendinitis, entesitis i meniscitis.
L’esquinç és els més habitual i en parlaré més endavant.
La tendinitis és la inflamació d’un tendó.
L’entesitis és la inflamació de la zona d’inserció d’un os, un lligament, un múscul o un
tendó.
La menisictis és la inflamació del menisc.
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 38
3.3.3. Lesions musculars l.10
Les lesions musculars es divideixen en: contusió, rampa, contractura, distensió,
trencament parcial i trencament total.
La contusió és un cop en el múscul.
La rampa és una contracció muscular involuntària i dolorosa.
La contractura és una contracció del múscul.
La distensió és un sobreestirament del múscul sense arribar a la ruptura però amb
inflamació.
El trencament parcial (ruptura fibril·lar) és la ruptura d’algunes fibres musculars però
sense afectar tot el múscul.
El trencament total (ruptura muscular) és la ruptura del múscul.
Un dels objectius d’aquest treball és verificar si els jugadors de futbol base de les
categories infantil, cadet i juvenil pateixen les mateixes lesions que els adults a l’hora
de practicar aquest esport i en quines circumstàncies es produeixen. Les enquestes
que es van passar als jugador van donar aquests resultats.
10 Adaptat de la pàgina web MEDLINEPLUS Un servei de la Biblioteca Nacional de Medicina dels
EE.UU http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/esp_imagepages/19089.htm
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 39
S’ha de tenir en compte que en els jugadors se’ls preguntava per la lesió més
important que havien tingut, però això no vol dir que molts d’ells no s’hagin lesionat
més cops, com s’ha vist en les gràfiques anteriors.
A més dels 60 jugadors de camp en els que m’he basat per fer el treball de recerca
també vaig passar una enquesta específica pels porters.
En el cas dels porters tots em van dir que s’havien fet mal als dits en alguna ocasió,
cosa que sembla inevitable si es té en compte que els porters de futbol sala no porten
guants. A part dels dits de les mans, em van senyalar algunes altres lesions.
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 40
A partir de les dues gràfiques de la localització de la lesió, estableixo a quina categoria
pertanyen aquestes lesions.
LESIÓ ÒSSIA
(ossos)
LESIÓ ARTICULAR
(lligaments)
LESIÓ MUSCULAR
(músculs)
Dits del peu Genoll Quàdriceps
Peu Turmell Adductor
Colze Canell Isquiotibials
Bessons
Muscle de l’espatlla
Després d’haver analitzat els resultats de les enquestes i d’haver parlat també amb
fisioterapeutes i entrenadors, he arribat a la conclusió que l’esquinç de turmell és la
lesió més freqüent en el futbol sala sènior però també en les categories infantil, cadet
i juvenil.
A l’apartat següent em dedicaré a aprofundir sobre aquesta lesió, que a més a més
jo he patit en moltíssimes ocasions ja que els meus turmells són molt laxes.
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 41
3.3.3.1. Esquinç de turmell11
Un esquinç és una distensió, estirament o ruptura del lligament. El mecanisme de la
lesió sol ser indirecte i es produeix de forma característica al caure el pes del cos
sobre un turmell en torsió. Per tant és molt habitual quan es trepitgen superfícies
irregulars o en caure.
Els factors de risc de patir aquesta lesió poden ser: una falta de coordinació,
desequilibris i articulacions inestables o laxes.
Els esquinços causen dolor, inflamació i impotència funcional. El temps de
recuperació és variable segons quina sigui la gravetat d’aquest. Aquesta lesió és una
de les més freqüents, tant en les activitats de la vida diària, com en les activitats
laborals i esportives. El 85% de les lesions de turmell són de lligament lateral extern.
Anatomia del turmell
11 Definició i informació adaptada de la pàgina web
http://fisioduran.files.wordpress.com/2011/10/tractament-de-fisioterapia-en-entorsis-de-
turmell.pdf
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 42
Es distingeixen 3 tipus d’esquinç de turmell:
- De primer grau: representa un estirament o una microruptura de les fibres
del lligament, comporta una petita inflamació i és dolorós. El turmell està
estable i s’utilitza un bandatge compressiu per afavorir la recuperació del
lligament. No es necessària la utilització de crosses. El temps aproximat de
recuperació és d’entre 1 a 4 setmanes.
- De segon grau: es produeix una estripada o una ruptura parcial del lligament.
És molt dolorós i s’hi produeix edema (acumulació de líquids en els teixits).
Tot i així el turmell és estable. És imprescindible la immobilització del turmell
amb un bandatge rígid per evitar el moviment. És necessària la utilització de
crosses i el temps aproximat de recuperació és d’entre 4 a 8 setmanes. És
aconsellable tractament fisioterapeuta.
- De tercer grau: es produeix una ruptura completa del lligament. És molt
dolorós i l’edema és important, és inestable i probablement s’haurà
d’intervenir quirúrgicament o immobilitzar durant varies setmanes el turmell.
És necessària la utilització de crosses i el temps aproximat de recuperació és
de més de 2 mesos. S’ha de fer tractament fisioterapeuta obligatori.
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 43
3.4. Quan es produeix la lesió esportiva
En un apartat anterior ja havia observat que dels 46 jugadors lesionats 24 havien estat
en l’entrenament, 17 en el partit, 3 en l’escalfament i 2 en altres situacions.
Ara em dedicaré a analitzar les lesions en el partit, és a dir en quines circumstàncies
es produeix la lesió ja que els que es lesionen durant l’entrenament seran analitzats
en l’apartat de prevenció.
Vaig preguntar en els 17 lesionats durant el partit si en el procediment de la lesió
havia intervingut o no un altre jugador.
En 10 dels casos sí que havia intervingut un altre jugador. A la pregunta no
s’especificava de quina manera havia pogut ajudar el contacte amb l’altre jugador a
què es produís la lesió, però sí que es demanava si l’àrbitre havia sancionat amb falta
o no la jugada. Les respostes van ser que sí en un 71% i que no en un 29%.
10
7
Procediment de la lesió
Ambintervenciód'un altrejugador
Senseintervenciód'un altrejugador
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 44
A la pregunta de quin minut aproximat van tenir la lesió, dels 17 jugadors lesionats 3
no recordaven quan, 5 van dir a la primera part i 9 a la segona part.
Concretament, en la primera part van ser 2 jugadors els que es van lesionar entre els
minuts 0-10 i 3 jugadors entre els minuts 11-20. En la segona part d’aquets 9
lesionats, 3 van ser entre els minuts 0-10 i 6 entre els minuts 11-20.
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 45
Em va semblar important preguntar quin era el marcador perquè en un article sobre
les lesions vaig llegir que quan el marcador és ajustat, els jugadors van més al límit i
l’esforç extra a vegades provoca lesions12. Les respostes van ser les següents:
En aquest article realitzat per Óscar Figueiras sobre les lesions en el futbol sala
popular es diu que:
“Consideramos bastante relevante, el hecho que en un 93% de los casos en que se produjo una lesión, el equipo del jugador lesionado NO iba por delante en el marcador en ese momento, sino que iba perdiendo (un 73% de los casos), o empatando (un 20% de los casos), lo que pudo originar un sobreesfuerzo de los jugadores por intentar dar la vuelta al marcador. Este hecho, da más fuerza a nuestra teoría acerca de que la mayor parte de las lesiones son fruto de un intento por superar las propias posibilidades, lo que origina jugar con el organismo excesivamente fatigado, y por lo tanto, con la carencia de coordinación que se precisa para evitar algunas de las lesiones sufridas. Al mismo tiempo, se refleja en nuestro estudio que un 54% de las lesiones se produjeron en el último cuarto de partido, y sólo un 13% en la primera mitad. Vemos aquí, por tanto otra relación entre la causa de la lesión, y la permanencia en el campo de jugadores fatigados en exceso, realizando esfuerzos a los que no están acostumbrados.”
12GÓNZALEZ FIGUEIRAS, Óscar: Análisis de las lesiones en el futbol sala popular
http://www.efdeportes.com/efd120/analisis-de-las-lesiones-en-el-futbol-sala-popular.htm
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 46
En el meu estudi el que he observat ha sigut mol similar a l’estudi de l’Óscar Figueres.
He tret les següents conclusions:
1. La majoria dels jugadors s’han lesionat durant l’entrenament (24) o
l’escalfament (3)
2. Dels 17 lesionats durant el partit, en 10 casos ha intervingut un altre jugador.
3. Una dada també rellevant és que la jugada de la lesió va ser sancionada amb
falta en gairebé el 75% d e les ocasions. Això indica la duresa amb la que els
jugadors contraris devien fer l’entrada.
4. Quan es produïen més lesions era en la segona part, fet que podria ser perquè
és on es resolen més vegades els partits i per tant hi ha més tensió. Encara
que no queda reflectit a la gràfica, els jugadors que ho recordaven van posar
el moment de la lesió en els minuts finals de la primera part i sobretot en els
minuts finals de la segona part. Això aniria relacionat amb la intensitat i el
sobreesforç que es fa quan s’apropa el final.
5. Finalment era important veure el resultat en el moment de produir-se la lesió.
El resultat va ser que empatant és quan hi va haver més lesions ja que és un
marcador molt igualat i on normalment es dóna tot en el camp per part dels
jugadors. Puc dir el mateix dels que s’havien lesionat guanyant o perdent
perquè el marcador en el moment d’aquelles lesions era molt ajustat, ja fos
perdent d’un gol com guanyant d’un.
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 47
4. PREVENCIÓ DE LESIONS
Les lesions en l’esport són inevitables però es poden prevenir. Algunes mesures són:
els controls mèdics, una bona planificació dels entrenaments, una bona alimentació
i protegir-se adequadament a l’hora de fer esport.
4.1. Control mèdic
La Federació Catalana de Futbol estableix que tots els futbolistes federats han
d’aportar un certificat mèdic oficial per poder practicar futbol en una de les seves
lligues. Aquest certificat és especialment important en el futbol sala base i l’ha de
realitzar la mutualitat dels esportistes o un metge degudament acreditat per realitzar
aquesta mena de certificats.
En el cas dels clubs i entitats de futbol sala base aquest certificat s’ha d’adjuntar a la
fitxa federativa. La fitxa s’ha de renovar cada any a principi de temporada però el
control mèdic es fa cada dos anys.
En el meu cas aquest any he hagut de tornar a passar el control mèdic. Me l’han fet
en el mateix club i un metge especialitzat m’ha fet un seguit de proves i ha omplert
un certificat com aquest:
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 48
Prova d’esforç
Dades del metge. Nom del metge (cognoms, nom). Col·legiació (Col·legi, Província, núm. De col·legiat)
Dades del esportista. Nom del esportista (cognoms, nom, NIF). Representant legal (cognoms, nom, NIF)
Proves mèdiques realitzades.
Anamnesi (antecedents personals familiars i esportius)
Exploració cardiorespiratòria general
Exploració general per aparells
Electrocardiograma
Espirometria
Prova d’esforç
Analítica general de sang
Altres (especificar):________________________
Resultat de les proves
Apte per la pràctica d’activitat esportiva
No apte per la pràctica d’activitat esportiva
Comentaris.
. Data d’expedició
Signatura i segell del metge
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 49
4.2. Entrenament
Segons la Federació Catalana de Futbol, una sessió d’entrenament és un conjunt
d’exercicis d’entrenament sistematitzats i organitzats per assolir els objectius
programats.
Està constituïda per 5 parts:
1. Informació: explicació dels objectius de la sessió
2. Activació: escalfament
3. Part principal: desenvolupament de les habilitats de futbol programades per
aquella sessió
4. Tornada a la calma: recuperació de l’organisme
5. Reflexió d’entrenador i jugadors sobre el treball d’aquell dia
4.2.1. Sessions d’entrenament
En el curset d’entrenadors ens van insistir molt en què els entrenaments s’havien de
programar per així aconseguir un progrés en els jugadors, evitar lesions i intentar
obtenir bons resultats.
Un exemple de sessió d’entrenament que ens van ensenyar seria el següent:
1. Objectius de la sessió
S’han de programar 2 o 3 objectius com a màxim en una sessió, tenint en
compte els objectius principals i secundaris. S’ha de fer una distinció del que
són objectius cognitius, motrius i actitudinals.
2. Material
És important portar establert el material que ens farà falta per a dur a terme
cada una de les activitats.
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 50
3. Continguts de la sessió
Part Inicial
a) Breu explicació dels objectius a realitzar i fer els comentaris sobre el que
esperem de la sessió.
b) Preparar el cos per a l’activitat i per a evitar lesions.
c) Ha de durar el just i necessari.
d) 15-20 % del total de la sessió.
Sobre una sessió de 60 minuts seran uns 10’.
Sobre una sessió de 90 minuts seran uns 15’.
e) Donarem informació de la sessió, xerrada sobre el partit anterior.
f) Realitzarem l’escalfament amb jocs, cursa suau, activació articular i els
estiraments necessaris per afrontar correctament la sessió.
Part Principal
a) És la més important ja que és on durem a terme els exercicis que ens
permetran arribar als objectius marcats.
b) Ha d’estar relacionada amb l’escalfament previ realitzat.
c) No s’han de programar masses objectius.
d) Hem de tenir cura a l’hora de fer la distribució de càrregues en les
activitats.
e) 70-80 % del total de la sessió.
Sobre una sessió de 60 minuts seran uns 40’.
Sobre una sessió de 90 minuts seran uns 60’.
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 51
f) Desenvoluparem en la seva totalitat els objectius motrius de la sessió
mitjançant activitats globals/analítiques, amb circuits, realitzaran series
amb repeticions i controlant en intervals de recuperació, posarem en
pràctica l’estratègia o les accions tàctiques...
g) El joc real (“partidet”) l’inclourem en la part principal de la sessió.
Part Final
a) Hem de realitzar exercicis de tornada a la calma.
b) Oxigenarem i estirarem l’aparell muscular.
c) Realitzarem un anàlisi de la sessió, i convocarem als jugadors per a la
següent.
d) 15-20 % del total de la sessió.
Sobre una sessió de 60 minuts seran uns 10’.
Sobre una sessió de 90 minuts seran uns 15’.
4. Valoració i avaluació de la sessió
Al final de cada sessió en farem una valoració de la mateixa, així com de totes
les activitats i exercicis realitzats, per tal de poder fer-ne les variacions o
modificacions posteriors que fossin necessàries per tal de millorar-ne els
continguts.
Una de les parts importants d’un entrenament és la preparació física. La preparació
física és part del procés d’entrenament esportiu que busca iniciar, desenvolupar,
millorar i mantenir les capacitats motrius.
Hi ha dos tipus de capacitats motrius: les coordinatives i les físiques.
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 52
Les capacitats coordinatives són aquelles que organitzen i regulen el moviment.
Les capacitats físiques són aquelles que determinen la condició física com per
exemple: la resistència, la força, la velocitat i la flexibilitat.
Tant les capacitats coordinatives com les físiques són fonamentals en el futbol sala i
s’han de treballar bé per no tenir lesions. Per això, des del meu punt de vista i pel que
he parlat amb els meus entrenadors és tan important la pretemporada, i dins de les
sessions d’entrenament, l’escalfament inicial i els estiraments finals. per això he
ressaltat en negreta i blau els moments de la sessió dedicats a aquests aspectes.
4.2.2. Escalfament
Dins les sessions d’entrenament un apartat especial és l’escalfament. L’escalfament
és la part més important abans de realitzar l’exercici físic del qual en vam parlar molt
en el curs d’entrenadors.
Els objectius d’aquest són varis. Hi ha els fisiològics, els nerviosos, els psicològics, els
esportius i els educatius.
Fisiològics
Augmentar la temperatura corporal
Augmentar la freqüència cardíaca
Prevenir lesions
Nerviosos
Facilitar la coordinació
Facilitar l’aprenentatge
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 53
Psicològics
Predisposició per una major concentració
Afavorir l’atenció i la percepció
Esportius
Millorar el rendiment de les capacitats motrius
Educatius
Crear l’hàbit d’escalfar abans de qualsevol pràctica física
Hi ha dos tipus d’escalfament, el d’entrenament, relacionat amb el contingut general
de la sessió, i el de competició, per crear un escalfament tipus i variar en funció dels
condicionants del partit.
Existeixen tres principis per a que un escalfament sigui correcte:
1. De general a específic
2. De baixa a alta intensitat
3. Entre l’escalfament i l’activitat no poden passar més de 10’. Passat aquest
temps totes les propietats esmentades als objectius desapareixen.
Com es veu al gràfic tots els jugadors diuen que escalfen a la sessió d’entrenament.
La diferència la trobem en el nombre de minuts que dediquen a escalfar. La majoria
diuen que hi dediquen entre 10 i 20 minuts.
Escalfes abans d'entrenar?
Sí No
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 54
Els entrenadors de Les Corts Ubae, Mario Roldán i Toni Farreras també van ser
preguntats sobre aquest tema.
Quants minuts de la sessió d’entrenament s’han de dedicar a l’escalfament? En quins
exercicis/activitats consisteix?
Mario: s’han de dedicar entre 15 i 20 minuts a l’escalfament. Consisteix en una mica
de carrera continua, uns rondos/possessions o bé jocs d’escalfament.
Toni: jo dedicaria uns 10-15 minuts com a màxim per escalfar. Sempre seran al inici
de la sessió, buscant una progressió en els moviments. Uns jocs o uns exercicis per
tal de moure tot el cos son suficients. Repeteixo, sempre de menys a més per prevenir
lesions. Rondos; carrera continuada; jocs on hi hagi pocs canvis de ritme bruscs,
conservacions, etc.
Efectivament veiem que l’escalfament ens els entrenaments es realitza
correctament. Les respostes dels entrenadors concorden amb les respostes dels
jugador enquestats que indiquen que realitzen un escalfament d’entre 10 i 20 minuts.
A més el tipus d’exercicis que fan fer als seus jugadors són adequats ja que ajuden a
augmentar la temperatura corporal i la freqüència cardíaca per tal de preparar el cos
per a l’exercici intens i alhora prevenir lesions.
5
16
16 1
7
3 3
5 MIN UT S
1 0 MIN UT S
1 5 MIN UT S
2 0 MIN UT S
2 5 MIN UT S
3 0 MIN UT S
Quants minuts dediques a l'escalfament?
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 55
4.2.3. Tornada a la calma
La tornada a la calma és la recuperació del cos al seu estat normal. Consisteix en
oxigenar l’organisme, baixar les pulsacions, fer els estiraments per recuperar la
musculatura...
Tres quartes parts dels jugadors fan exercicis d’estiraments després dels partits i els
entrenaments, però no un són el cent per cent com hauria de ser. Per això he fet les
següents preguntes als entrenadors.
Creus que els jugadors donen prou importància als estiraments? Els acostumen a
realitzar correctament?
Mario: Els jugadors no donen importància als estiraments i no acostumen a realitzar-
los correctament. Cal estar molt a sobre.
Toni: la majoria de jugadors no donen la importància que tenen els estiraments,
sobretot en edats baixes. Quan més gran et fas, més importància li dones i te
n'adones que són molt importants per recuperar els músculs i prevenir lesions.
78%
22%
Fas estiraments després dels partits i els entrenanments?
Sí No
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 56
Crec que cada cop hi ha més formació dels entrenadors, això fa que cada cop
s'ensenyi millor i que els entrenaments estiguin més organitzats. Els entrenadors
tenen clar que els estiraments són una part molt important de l’entrenament però és
cert que hi ha jugadors que un cop fet el partidet final ja pensen que l’entrenament
ha acabat i no estiren suficient o no ho fan bé del tot.
4.2.4. Pretemporada
Creus que és molt important la pretemporada? Per què?
Mario: La pretemporada és importantíssima per arribar en bones condicions tant
físiques com tàctiques, com d’ambient de vestuari a l’inici de la competició.
Toni: la pretemporda és la preparació prèvia per a poder competir amb òptimes
garanties. Per tant és una manera d'arribar a un bon estat de forma, sobretot per
prevenir lesions i rendir a un gran nivell. Serveix per agafar una bona condició física
en tots els aspectes. És imprescindible en alta competició.
Aquí afegeixo les pautes que van passar dos entrenadors de Les Corts abans de
començar els primers entrenaments de pretemporada.
Entrenador Juvenil A13
“Abans que comenci la pretemporada heu d’haver-vos preparat una mica per no tenir moltes càrregues els primers dies. Carregarem molt els primers dies amb força resistència. Per tant, quàdriceps e isquios han d’estar al dia. Si podeu fer peses una mica millor. Carrera continua de 30 minuts al 60 % amb intervals de 2 minuts al 80% a partir dels 10 primers minuts i cada 5 minuts. Bones abdominals de tots tipus. Els que tingueu problemes de turmell i genolls comenceu a fer exercicis propioceptius. Amb mi en farem cada dia 5 minuts. Cada dia! Evitarem moltes lesions! Si no sabeu com fer-los, contacteu amb mi.”
13 Correu enviat per l’entrenador del Juvenil A de les Corts als seus jugadors en el mes de juliol amb
les instruccions per a les setmanes anteriors a l’inici de la competició.
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 57
Entrenador Cadet A
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 58
La pretemporada del juvenil A de Les Corts Ubae, el club on jugo, ha durat 3
setmanes. Hem fet 4 entrenaments per setmana, 2 partits amistosos i un stage de
cap de setmana per cohesionar l’equip. Aquesta és la graella on es veu l’organització
de la pretemporada per a les categories Infantil, Cadet i Juvenil.
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 59
4.2.5. Descans14
Moltes vegades els jugadors busquem el rendiment a través d’hores d’entrenament.
I creiem que com més fem més bons resultats obtindrem. Però en l’entrenament, no
tot és passar hores sobre la pista, sinó que l’entrenament es complementa amb el
descans, i amb la recuperació.
Els meus entrenadors sempre diuen que és tan important la càrrega física com el
descans i la recuperació. Dintre aquest descans, podem parlar de diferents aspectes
a tenir en compte: la dieta, la hidratació, les hores de son, recuperació activa de la
musculatura, entre d’altres. El descans reparador o també conegut entre els
esportistes con l’entrenament invisible és bàsic en aquestes edats de creixement i
de molta activitat.
4.3. Alimentació i hidratació
4.3.1. Dietes òptimes per a futbolistes15
El propòsit d'aquestes dietes és proporcionar una nutrició adequada per al rendiment
màxim de l’esportista segons sigui partit o entrenament.
En el futbol sala l’activitat muscular és intensa i l’organisme necessita una aportació
calòrica suficient, hídrica i mineral.
Els components principals han de ser:
Hidrats de carboni: 50-60%
Proteïnes: 15-18%
Lípids(greixos): 22-27%
14 http://www.espaisalut.eu/L'entrenament%20invisible_CAT.pdf
15 http://mnalcocer.wordpress.com/
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 60
Aigua: abans, durant i després de l’activitat física
Minerals
Vitamines: les més importants són les B i C
Un metabolisme necessita 1700 calories de base i un futbolista necessita unes 3800-
4200 calories diàries.
Algunes normes bàsiques que s’han de seguir per mantenir una bona alimentació en
les dietes són: no canviar bruscament els components d’aquesta, controlar la dieta
diàriament, adaptar la dieta als gustos personals per tal de fer-la agradable, que sigui
equilibrada, intentar mantenir sempre els mateixos horaris i menjar amb
tranquil·litat i mastegar correctament.
Pel resultat de les enquestes i pel que jo he pogut observar en mi mateix i en els meus
companys, es fa difícil seguir estrictament una dieta. En general abusem d’una sèrie
d’aliments massa calòrics i amb massa greixos i hidrats. També se sol menjar molts
productes làctics i en canvi les verdures i les fruites no hi són tan presents. Un
futbolista adolescent que es troba en aquest període de grans canvis físics, hauria de
tenir molt clara quina és l’alimentació més correcta durant la setmana (ja que
s’acostuma a fer dues o tres sessions d’entrenament), la dieta prèvia al partit i la dieta
de recuperació.
Alimentació durant la setmana
Durant la setmana la dieta haurà de ser equilibrada i variada seguint les pautes de la
piràmide dels aliments i en especial les directrius per a esportistes
Alimentació el dia del partit
El menjar previ a un partit ha de ser senzill i s’ha de realitzar 3 o 4 hores abans per
poder fer una correcta digestió. No s’ha de beure molta aigua perquè dificulta la
digestió i no permet la correcta absorció dels nutrients.
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 61
Alimentació prèvia al partit
Una barreta energètica.
Alimentació després del partit
S'han de prendre aliments i líquids en els 15 primers minuts després del partit,
moment en el qual l'organisme assimila amb major rapidesa els nutrients ingerits,
sobretot els carbohidrats. També es recomanen begudes isotòniques per la
recuperació dels minerals.
ALIMENTS INDICATS I CONTRAINDICATS
SÍ podem menjar
Pasta, patates bullides, arròs, cereals...
Filet de vedella, pollastre, gall d’indi,
fetge (a la planxa, sense pell ni grassa),
la clara d’un ou (dur o en truita)...
Una o dos peces de fruita
NO podem menjar
Aliments picants, molt calents o molt
freds
Aliments de difícil digestió (menjars
molts greixosos, amb moltes salses,
amb molta fibra...)
Begudes excitants (té, cafè, begudes
energètiques...)
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 62
4.3.2. Begudes isotòniques
La pèrdua d’un 10% de l'aigua corporal suposa un greu risc per a la salut. L'aigua està
implicada de forma directa en diferents funcions: refrigeració, aporti de nutrients a
les cèl·lules musculars, eliminació de substàncies de rebuig, lubricació d'articulacions,
regulació dels electròlits en la sang, equilibri de líquids i regulació de la temperatura
corporal.
És vital estar ben hidratat durant el partit, sobretot quan es juga en pavellons tancats
o en períodes de forta calor. Però l’aigua no s’ha de prendre de cop sinó en petits
glops, no en grans quantitats i sempre a temperatura ambient o uns pocs graus per
sota.
Un cop acabat el partit, els especialistes recomanen a més de prendre aigua, beure
begudes isotòniques per la recuperació dels minerals que s’han perdut durant
l’exercici.
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 63
Les begudes esportives, especialment dissenyades per a les persones que realitzen
exercici físic són molt adequades perquè serveixen per a reemplaçar les pèrdues de
sals minerals i de líquids que es produeixen per la suor (prevenen la deshidratació),
i a més aporten hidrats de carboni. Aquestes begudes presenten una composició
específica per a aconseguir una ràpida absorció d'aigua i sals minerals i prevenir la
fatiga, sent tres els seus objectius fonamentals:
1. Aportar hidrats de carboni que mantinguin una concentració adequada de glucosa
en sang i retardin l'esgotament dels dipòsits de glicogen.
2. Reposició de sals minerals sobretot del sodi. El sodi és el mineral que es perd en
major quantitat amb la suor. Quan s'afegeix a les begudes esportives compleix tres
funcions:
3. Reposició hídrica per a evitar la deshidratació.
Aquest tipus de begudes energètiques estan tenint molt èxit entre els joves
esportistes. Plantejada la pregunta en l’enquesta passada als futbolistes, les
respostes han estat aquestes.
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 64
Vaig preguntar a la fisioterapeuta Laura de las Heras sobre aquest tema i això és el
que va dir:
Influeix l’alimentació d’un jugador en el rendiment i en la possibilitat que es lesioni?
La alimentación es muy importante en nuestro día a día y en especial en la práctica
deportiva. Los nutricionistas suelen decir que “somos lo que comemos”. Hay que
preparar al cuerpo para el gasto energético al que le vamos a someter. Por ello hay
que saber qué tipo de nutrientes tomar y en qué momentos. Es imprescindible una
buena nutrición antes, durante y después del esfuerzo. Lo que puede provocar es que
el cuerpo entre una situación de riesgo, por deshidratación o por hipoglucemia e
influirá en el estado de los tejidos pudiendo hacer mayor una lesión o más lenta su
recuperación.
4.4. Seguretat esportiva
4.4.1. Calçat
En el futbol sala, com en qualsevol esport és molt important portar el calçat adequat.
En el cas del futbol sala federat és gairebé impossible trobar un jugador que no vagi
amb un calçat específic per practicar aquest esport perquè es considera un element
bàsic per poder jugar bé. Segurament l’únic que va dir que no portava bambes de
futbol sala es deuria despistar alhora de respondre aquella pregunta de l’enquesta.
21
27
12
A vegades
No
Sí
Prens alguna beguda isotònica?
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 65
En el mercat hi ha moltes matques però els jugadors van apuntar com a les seves
preferides les següents:
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 66
Els especialistes diuen que el calçat ha de ser:
- De qualitat
- Ha d’estar dissenyat al voltant dels arcs dels peus
- Que tinguin marcat el pont del peu
- Sola externa de pell, goma o sintètica
- Ha d’aïllar del fred i ser resistent.
4.4.2. Proteccions
Les proteccions a l’hora d’evitar lesions i sobretot per protegir les parts del cos que
ja han patit una lesió amb anterioritat són molt important. El 67% dels jugadors
preguntats van dir que SÍ portaven alguna protecció per jugar. I el 33% van dir que
NO. S’ha de tenir en compte que aquesta enquesta s’ha fet a jugadors de diferents
divisions (Nacional, Divisió d’Honor, Primera i Segona) i que a partir de la divisió
d’honor estaven en l’obligació de portar canyelleres.
67%
33%
Utilitzes alguna protecció per jugar?
Sí No
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 67
A part de les canyelleres que en alguns casos són obligatòries, les altres proteccions
més emparades són:
l’esparadrap perquè s’utilitza per aguantar les canyelleres
les turmelleres ja que al haver tants esquinços, els jugadors que ja han patit
aquesta lesió se’l protegeixen
les plantilles perquè són típiques de l’edat de creixement.
En el cas dels set porters consultats les respostes van ser una mica diferents ja que
per la seva posició necessiten unes proteccions especials. Els porters van respondre
que tots portaven colzeres i genolleres. A part la majoria d’ells es posaven esparadrap
als dits per protegir-los dels xuts. Alguns d’ells també portaven canyelleres i
canelleres.
Altres
Turmelleres
Plantilles
Canyelleres
Esparadrap
1
14
4
30
13
Proteccions utilitzades
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 68
4.5. Prevenció de la lesió de turmell
Per prevenir les lesions de turmell el millor és fer exercicis de propiocepció. Si es
reforcen els músculs del voltant del turmell s’evita que es produeixi la lesió si hi ha
una torcedura o similar durant un entrenament o un partit.
Genolleres
Colzeres
Canyelleres
Esparadrap
Canelleres
7
7
3
5
2
Proteccions utilitzades pels porters
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 69
Una altra manera de prevenir un esquinç de turmell és utilitzar turmelleres. No es
recomana a jugadors que no hagin tingut cap esquinç perquè el turmell s’acostuma
però sí als que han patit algun abans ja que el protegeix i dóna seguretat al jugador.
Diferents models de turmelleres
Seguidament afegeixo una part de l’entrevista realitzada a la fisioterapeuta esportiva
Laura de las Heras.
La gent que s’ha fet un esquinç, generalment se’l torna a fer?
Es lo más habitual, ya que los tobillos trabajan y sufren mucho en el fútbol sala. Tras
sufrir varios esguinces, los ligamentos se quedan más laxos de lo normal y se pierde
estabilidad que es la función principal de los ligamentos.
El fútbol sala es un deporte explosivo y de impacto, lo que provoca que las
articulaciones sufran y que sea necesario una buena estabilidad ligamentosa para
evitar lesiones mayores como luxaciones y fracturas.
Deixa seqüeles un esquinç? Quines?
La secuela es la inestabilidad, lo que provoca más movimientos incontrolados. Por
esto es importante trabajar la musculatura para que haga la función de refuerzo que
los ligamentos ya no pueden hacer.
Quina és la durada aproximada d’un esquinç?
Depende del grado del esguince. Hay esguinces leves que pueden durar 2-3 semanas
y esguinces graves que pueden durar varias semanas porque pueden necesitar
tratamiento quirúrgico.
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 70
5. RECUPERACIÓ DE LESIONS
Els jugadors enquestats que havien patit alguna lesió van definir-la com greu,
moderada o lleu. De totes les lesions, potser el cas més espectacular és el d’un
company d’equip de la temporada passada que fa 2 anys es va trencar els lligaments
creuats del genoll i va haver de ser operat. Es va passar tota la temprada sense poder
jugar i quan ja s’havia recuperat, es va tornar a trencar els lligaments creuats però de
l’altre genoll i un altre cop tota la temporada sense jugar.
Per sort aquest cas és una excepció ja que segons la gràfica, les lesions lleus són
gairebé un 50%.
5.1. Mètodes bàsics de tractament de lesions
Hi ha dos mètodes per a tractar lesions que són molt senzills però a l’hora dels més
importants. S’anomenen CRIOTERÀPIA i TERMOTERÀPIA. Consisteixen en lo següent:
Lleu 2248%
Moderat 1635%
Greu 817%
GRAU DE LA LESIÓ
Lleu Moderat Greu
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 71
5.1.1. Crioteràpia
És el tractament més important immediatament després de patir la lesió.
Efectes:
Alleuja el dolor i espasme muscular
Vasoconstricció
És molt important aplicar-lo les primeres 48-72 hores cada 6 hores, protegint la pell,
per no cremar.
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 72
5.1.2. Termoteràpia
Els efectes d’aquesta són:
L’aplicació de calor alleuja el dolor i ajuda a cicatritzar passades 48 hores
Augmenta l’elasticitat i la plasticitat
Disminueix la rigidesa articular
Alguns d’aquets mètodes són: les llums infraroges, compreses, els banys calents,
sauna, els ultrasons, ona curta...
5.1.3. Kinesiotape 16
El Kinesiotaping té el seu origen als anys setanta a Àsia amb el Dr. Kenzo Kase, metge
quiropràctic japonès. Aquesta tècnica neix de la ciència de la Quiropràxia, mètode de
tractament de diverses afeccions basat en les manipulacions i pressions damunt la
columna vertebral, i la Kinesiologia, que és una disciplina que permet avaluar els
desequilibris emocionals i bioquímics com l’estrès, el dolor i altres alteracions
emocionals, mitjançant el to muscular.
16 Informació extreta de la pàgina web http://www.webmini.cat/repositori/documents/ca/webmini110-tHUgRc.pdf
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 73
5.1.3.1. Característiques
La Kinesiotape es basa en l’embenatge neuromuscular amb la finalitat de preservar
el moviment de la musculatura i articulacions i així recuperar abans les lesions.
Les propietats que caracteritzen a l’embenatge neuromuscular s’aconsegueixen
gracies a les característiques que proporciona la cinta o embenatge utilitzat.
Les cintes són 100% cotó sense làtex, incorpora una capa de adherència antial·lèrgica
amb bandes ondulades. La seva elasticitat és del 140% el que el fa quasi bé igual que
la pell, tant mateix el seu pes i el seu grossor també son similars als de la pell. Al ser
un teixit porós permet una millor alliberació de la humitat, ja sigui produït per la
sudoració o el seu ús a l’aigua.
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 74
5.1.3.2. Propietats del color de l’embenatge
El color que tingui l’embenatge que apliquem no és un fet determinant en l’efectivitat
però sí que és una característica a tenir en compte:
- Vermell/Rosa: Són colors que absorbeixen més la llum i per tant és interessant
utilitzar-los quan vulguem augmentar la temperatura de la zona. El seu ús més
habitual és en lesions cròniques.
- Blau: Reflexa més la llum per tant és més útil en els cassos que vulguem disminuir
la temperatura, ja sigui en lesions agudes o aquelles que tinguin una inflamació.
És el més emprat en esquinços i tendinitis.
- Beix: És un color neutre i per tant l’utilitzarem quan no vulguem influir, el més
habitual és utilitzar-lo en bebès o infants.
- Negre: És un embenatge resistent, s’utilitza com reforç i en zones d’inestabilitat.
5.1.3.3. La kinesiotape en l’esport
Tot i que és utilitzat en tots els àmbits de la fisioteràpia, on més és utilitzat i on ha
suposat una gran revolució, és en el mon de l’esport, ja que el fet de que permeti el
moviment complet sense cap limitació és un gran avantatge.
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 75
També cal destacar les diferents modalitats d’aplicació que afavoreixen l’ús del
Kinesiotape en l’àmbit esportiu:
Preventiu: gràcies a l’efecte que té sobre el to muscular i la circulació sanguina, ens
permet evitar lesions corregint prèviament alguns desequilibris, gestos....
Terapèutic: en cas de que ja s’hagi produït la lesió s’aplica per tal de recuperar els
teixits danyats. L’embenatge neuromuscular proporciona una acceleració del procés,
a més a més de la disminució de la inflamació i també una completa mobilitat.
Millorar el rendiment esportiu: Es creu que amb uns embenatges complexos i amb
un bon estudi de la biomecànica es pot aconseguir millorar el rendiment dels músculs
i articulacions amb un menor consum energètic, però això encara és objecte d’estudi.
5.1.3.4. Lesions més tractades
Les lesions lligamentoses són les més tractades amb aquesta tècnica, i en canvi
s’utilitza menys en les lesions nervioses, perquè en aquest camp encara no s’ha
introduït massa. En el meu cas, en la darrera fase de recuperació de l’esquinç de
turmell, em van posar cinta de color blau i negre.
En l’entrevista feta a la fisioterapeuta Laura de las Heras hi havia algunes preguntes
sobre aquest tema:
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 76
Què són les cintes que porten a vegades els jugadors?
- Per a què serveixen? Son vendajes neuro-musculares, se comportan como
si fuese una “segunda piel”. Se pueden trabajar varios aspectos: Reducir el dolor, dar
sujeción a una articulación, mejorar la alineación, evitar la compresión de una zona,
evitar tensión ligamentosa... Lo conseguimos en base a la dirección del vendaje y a la
tensión que se ponga en cada tramo del mismo. Su característica principal es que
pueden estirarse hasta un 140% de su longitud. Esto se traduce en que tras su
aplicación crean un acortamiento en la piel y la musculatura que dará mayor sujeción
a la zona a tratar.
- Les ha de posar un professional? Sí, las debe aplicar siempre un profesional
porque es necesario el conocimiento de la anatomía de la zona y su correcta
aplicación para que tengan utilidad. El profesional puede enseñar a un
paciente/deportista qué vendaje se puede poner, en caso de que se pueda requerir
una simple repetición de lo enseñado.
5.2. Tractament de l’esquinç de turmell
Quan vaig analitzar la gràfica de les lesions vaig veure que en el futbol sala la lesió
més comuna era l’esquinç de turmell. La recuperació per a aquesta lesió depèn del
grau de la lesió. Com que és una lesió que jo he patit en més d’una ocasió en primer
i segon grau, tinc informació de primera mà de quins exercicis s’han de fer i quin és
el material més adequat per arribar a una recuperació més ràpida.
5.2.1. Tractament d’un esquinç de primer grau
Com que no cal immobilització es pot començar immediatament amb el tractament.
S’utilitza un embenat elàstic compressiu per protegir una mica el turmell i a l’hora
tenir funcionalitat. Cal prendre antiinflamatoris entre 3 i 5 dies. Cal aplicar gel a la
lesió durant 20 minuts cada 2 o 3 hores. No és imprescindible fer repòs absolut però
es recomanable reposar 48 hores, per deixar que baixi la inflamació mantenint el peu
en alt.
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 77
Passats dos dies amb crosses, es podrà començar a caminar suaument. Tot seguit
quan ja el dolor és mínim es pot començar a fer exercicis per començar a regenerar
els lligaments.
Quan el turmell ja s’ha recuperat s’inicia el reton a l’esport progressivament.
5.2.2. Tractament d’un esquinç de segon grau
La immobilització es produeix en la majoria dels casos. Per tant s’ha de passar entre
1 i 2 setmanes amb el turmell completament embenat. Durant gairebé una setmana
s’han de prendre antiinflamatoris, fins que el dolor hagi disminuït.
S’ha d’anar amb crosses per tal de no recolzar el peu en cap moment, repòs absolut,
i posar el peu en alt sempre que es pugui.
Passades aquestes setmanes es retira el bandatge i se’n posa un d’elàstic compressiu
per no deixar desprotegit el turmell. S’hi aplicarà gel de tant en tant i es pot començar
a caminar amb l’ajuda de les crosses.
Quan ja es comencen a notar bones sensacions s’inicien les sessions amb el
fisioterapeuta i els exercicis de rehabilitació.
Quan el turmell ja s’ha recuperat es pot començar a fer esport progressivament.
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 78
5.2.3. Tractament d’un esquinç de tercer grau
Si s’ha produït un trencament complet del lligament rarament s’haurà d’intervenir
quirúrgicament el més probable és que s’hagi d’immobilitzar el turmell mitjançant un
embenat rígid, és a dir, guix. S’haurà d’estar en repòs aproximadament 1 mes
utilitzant les crosses per desplaçar-se. Caldrà prendre antiinflamatoris orals fins que
desapareix el dolor i a vegades cal fer servir unes vacunes per a no coagular la sang
per culpa del guix.
Després d’un més es retira el guix i el turmell ja hauria de ser estable, se li col·loca
una bena per protegir una mica el turmell i amb l’ajuda de les crosses es pot caminar
suaument.
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 79
Es comença a fer tractament fisioterapèutic i poc a poc es van fent exercicis cada cop
més difícils pel turmell.
Es tardarà bastant per aconseguir que els lligaments es regenerin completament i per
començar a fer esport es necessitaran unes setmanes més.
També vaig preguntar sobre alguns aspectes del tractament de l’esquinç a la
fisioterapeuta.
Quin tractament s’utilitza per a la recuperació?
- Exercicis
- Aparells
- Massatges
Depende de los objetivos del tratamiento. Lo más importante es bajar el dolor y el
edema lo antes posible. Como norma general se utiliza las siglas RICE.
El método RICE es sencillo de recordar y podemos aplicarlo en nuestra propia casa. Se denomina RICE por sus siglas en inglés: Rest (Reposo) Ice (Hielo) Compression (Compresión) y Elevation (Elevación). Dependiendo del grado de esguince se recibe tratamientos diferentes. Se persiguen distintos objetivos como re-colocar los segmentos óseos afectados, mejorar la movilidad cutánea, tratar la regeneración de los ligamentos, reforzar la musculatura afectada y hacer una reeducación propicoceptiva para que las respuestas musculares y los reflejos sean lo más rápidos posibles.
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 80
El tratamiento va acompañado de técnicas de electroterapia como la electrólisis, una técnica de tipo invasiva para regenerar los tejidos, o los ultrasonidos o electro-estimulación para estimular la musculatura o reducir el dolor y el edema. Siempre es necesario realizar ejercicios para completar el tratamiento, dependiendo de la fase de recuperación se trabaja con distintos movimientos. Al principio se realizan ejercicios de tonificación con gomas elásticas sin apoyo, más adelante se va complicando con apoyo (cadena cinética cerrada), ejercicios con impacto, desplazamientos laterales, etc… Quina part de la recuperació correspon al fisioterapeuta i quina al pacient?
Digamos que el 50% a cada uno. El trabajo en consulta es importante porque hay que
hacer terapia manual para mejorar la movilidad y el estado de los tejidos, pero hay
que complementarlo con unos cuidados en casa y unos ejercicios por parte del
paciente.
5.2.4. Exercicis per a la recuperació
Existeixen molts exercicis per a la recuperació d’un esquinç. És important fer-los de
manera progressiva i després d’haver estat assessorat per traumatòleg o el
fisioterapeuta.
Els massatges terapèutics també ajuden a millorar més ràpidament.
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 81
5.2.5. Material i aparells per a la recuperació
Ultra so
Corrents
Cinta elàstica
Tabla d’equilibri
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 82
6. CONCLUSIONS
Un cop realitzat el treball ja puc donar respostes a les hipòtesis plantejades que eren
l’objectiu d’aquest estudi.
La primera de les tres hipòtesis feia referència a la DETECCIÓ de lesions.
Quina és la lesió més freqüent en el futbol sala base en les categories infantil, cadet i
juvenil, com, quan i per què es produeix?
Després d’analitzar les característiques del futbol sala he vist que les lesions es
produeixen perquè aquest esport es basa en moviments ràpids i potents, constants
aturades i canvis de direcció a intensitats elevades i constant contacte físic amb el
contrari. Però també hi ha altres factors més específics com serien els factors
individuals, és a dir, les condicions físiques de cada jugador. Els factors tècnics com
serien els errors en l’entrenament, les càrregues inadequades, el mal escalfament...
Els factors dietètics com seria l’alimentació i la hidratació i per últim els factors
ambientals com seria les superfícies de joc.
La lesió més freqüent en el món del futbol sala professional i d’adults és l’esquinç de
turmell. Amb el meu estudi volia comprovar si aquesta era també la lesió més
comuna en les categories base de futbol sala masculí. El resultat de les enquestes que
vaig passar als jugadors infantils, cadets i juvenils va mostrar que la majoria de lesions
que havien patit eren les lesions òssies, articulars i musculars. De totes elles, la més
habitual també era l’esquinç de turmell seguida a força distància per les lesions de
genoll. Aquesta lesió l’han patit els jugadors enquestats de manera lleu, moderada i
greu.
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 83
He observat que la categoria amb més lesionats és la juvenil, seguida de la cadet i la
infantil. En els juvenils sembla ser que s’ajunten diversos aspectes: estar encara en
fase de creixement, la desigualtat corporal entre els jugadors (hi poden haver tres
anys de diferència), la força i intensitat del joc, la més alta competitivitat i no seguir
unes pautes prou correctes de descans i alimentació. Els infantils són els que es
lesionen menys perquè tenen encara un metabolisme flexible i la càrrega física és
menor.
Segons l’estudi que he realitzat en una mica més de la meitat de les lesions havia
intervingut un altre jugador i la majoria de jugades havien estat sancionades amb
falta. Que la jugada de la lesió hagi estat sancionada amb falta indica que es tractava
d’una entrada dura o fora de les normes de joc.
En quant al moment de la lesió em va sorprendre que en les categories infantil i cadet
la majoria havien estat en l’entrenament fet que pot ser degut a la mala planificació
d’aquests. En els juvenils era bastant igualat però els resultats es decantaven cap al
partit ja que els jugadors van molt forts en el joc.
M’ha semblat molt interessant veure que els jugadors deien que les lesions se les
havien fet quan el marcador estava molt ajustat, empat o un gol de diferència, i
majoritàriament en la segona part. D’aquestes respostes he deduït que el risc de
lesions augmenta quan:
-el marcador és igualat perquè augmenta la intensitat de joc, la lluita i el sobreesforç
que s’exigeix al cos.
-el partit es troba en els minuts finals tant de la primera com de la segona part perquè
augmenta la pressió per marcar.
-ja es porten molts minuts de joc, sobretot en els minuts finals de la segona part,
quan el cansament i l’esforç fa que l’organisme estigui al límit.
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 84
La segona de les hipòtesis feia referència a la PREVENCIÓ de les lesions.
De quina manera es poden canviar els mètodes de treball amb els jugadors joves per tal de
millorar-ne el rendiment intentant que es produeixin el menor nombre de lesions possibles?
Els entrenadors, els fisioterapeutes i els professors del curset d’entrenadors amb qui
he parlat o entrevistat per fer el Treball de Recerca m’han insistit en què sobre per
prevenir lesions s’ha de:
- Realitzar un correcte entrenament i preparació física
- Fer estiraments i exercicis preventius
- Sempre realitzar escalfament
- Tenir una correcta alimentació
- Respectar el descans, etc.
A la conclusió que he arribat sobre aquest tema és que es podria reduir el nombre de
lesions si totes aquestes premisses es complissin, però la majoria de jugadors no ho
fan i sobretot els juvenils que són els que més es lesionen (el descans correcte és un
dels aspectes que menys respecten). En les enquestes fetes he trobat pocs jugadors
que estiressin com cal. Fan estiraments però no l’estona suficient i sobretot no
realitzen els exercicis correctament. Caldria també saber si les sessions
d’entrenament estan ben planificades i si els entrenadors donen les pautes
adequades.
Els entrenadors entrevistats sí que han mostrat que com a mínim fan una planificació
de la pretemporada, període molt important si es volen evitar lesions a principis de
temporada.
Els jugadors coneixen en general quina és l’alimentació correcta abans del partit, en
canvi les seves respostes mostren que majoritàriament no prenen els productes
adequats per a la recuperació després de l’esforç.
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 85
Les begudes isotòniques recuperen les sals minerals perdudes durant l’exercici i
aporten energia al cos ja sigui abans, durant o després de la pràctica. Gairebé la
meitat dels jugadors ja prenen aquest tipus de begudes però només després de fer
l’entrenament o el partit quan en realitat la recomanació és prendre una quarta part
de la beguda abans de fer l’esforç, un altre quart durant i una meitat després.
Altres aspectes que he estudiat sobre la prevenció tenen relació amb:
-el calçat: en tots els jugadors entrevistats és el correcte perquè és específic per al
futbol sala.
-les proteccions: tots els jugadors de divisió d’honor han dit que porten canyelleres
ja que és obligatori, en canvi entre els jugadors de divisions inferiors n’hi ha que sí i
n’hi ha que no. La següent protecció que més utilitzen són les turmelleres. Tots els
jugadors que han tingut una lesió moderada o greu de turmell utilitzen turmellera.
Els porters enquestats porten tots colzeres i esparadraps als dits.
La tercera i última de les hipòtesis que em vaig plantejar a l’hora de fer el treball feia
referència a la RECUPERACIÓ de les lesions.
En el cas que ja hi hagi lesió, quina és la manera més eficaç de retornar al terreny de joc?
Si s’ha produït lesió, els primers tractaments molt bàsics però també molt importants
són la crioteràpia que consisteix en baixar la inflamació i la termoteràpia que ajuda a
cicatritzar. Tot seguit és important el descans esportiu i els antiinflamatoris.
Finalment s’ha de retornar progressivament notant sensacions i sense forçar.
Una nova tècnica de recuperació que estan aplicant els fisioterapeutes és la
kinesiotape.
És importantíssim realitzar exercicis abans de començar un altre cop i inicialment
utilitzar alguna protecció. Si la lesió és important seria recomanable utilitzar sempre
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 86
una protecció, però sobretot reforçar aquella zona. Això és especialment important
en els esquinços de turmells que pel que mostra l’estudi són molt freqüents en el
futbol sala i a més es repeteixen en aquells jugadors que ja n’han tingut.
6.1. Propostes finals
Fent el Treball de Recerca m’he donat compte de dos aspectes importants:
1. En els clubs de futbol sala falta una persona ja sigui fisioterapeuta o amb
coneixements mèdics i futbolístics que ajudi als lesionats i als entrenadors en
la recuperació dels jugadors. Jo mateix he tingut lesions i després d’haver
passat pel metge, el traumatòleg o el fisioterapeuta, ningú m’ha indicat com
he de tornar a fer els entrenaments, quina ha de ser la intensitat, etc. Les
recomanacions sempre han estat molt vagues i això m’ha creat inseguretat.
Crec que la federació hauria d’obligar als equips d’un cert nivell a tenir una
persona específica en aquesta funció de la mateixa manera que obliga a
passar un control mèdic o a portar canyelleres.
2. Els entrenadors han d’estar ben formats en molts altres aspectes relacionats
amb l’esport i no només en la part tècnica. A més de fer la part física i la part
tàctica, haurien de donar indicacions i ajudar a crear uns hàbits correctes
sobretot entre els jugadors més petits. S’haurien de fer xerrades o algunes
sessions teòriques per incentivar als jugadors a seguir una correcta
alimentació, complir amb el descans, aprendre a protegir-se de les lesions,
etc.
Crec que si es seguissin aquestes dues recomanacions es podrien reduir les lesions
entre els jugadors de futbol sala base.
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 87
7. APÈNDIX
7.1. Model enquesta jugadors
ENQUESTA JUGADORS
Dades personals
Edat: Alçada: Pes:
Equip:
Categoria: Divisió:
QÜESTIONARI
Quantes hores d’entrenament fas a la setmana?
□ 1 a 2 hores a la setmana
□ 2 a 4 hores a la setmana
□ Més de 5 hores a la setmana
A més de futbol sala, practiques algun altre esport habitualment?
□ Sí Especifica ________________
□ No
T’has lesionat algun cop?
□ Sí
□ No
Quants cops t’has lesionat?
□ 1
□ 2
□ 3
□ 4
□ Més de 4
Grau de la lesió
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 88
□ Lleu
□ Moderat
□ Greu
On t’has lesionat?
□ Dits del peu
□ Bessons
□ Isquiotibials
□ Peu
□ Turmells
□ Adductors
□ Quàdriceps
□ Altres _________________________________________________
Durada de la lesió _______________________________________
Quan t’has lesionat?
□ Durant l’entrenament
□ Durant l’escalfament
□ Durant el partit
Procediment de la lesió
□ Amb intervenció d’un altre jugador
□ Sense intervenció d’un altre jugador
□ Altres _____________________________________
En quina circumstància es produeix la lesió?
□ Dintre de les regles del joc
□ Fora de les regles del joc
La jugada va ser sancionada amb falta?
□ Sí
□ No
Minut aproximat de la lesió ______
Marcador en el moment de la lesió__________
Vas haver de ser tractat immediatament després de la lesió?
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 89
□ Sí
□ No
Utilitzes calçat específic de futbol sala per practicar aquest esport?
□ Sí Especifiqueu la marca___________
□ No
Utilitzes algun altre tipus de protecció addicional?
□ No, cap
□ Genolleres
□ Turmelleres
□ Plantilles
□ Canelleres (“muñequeras”)
□ Canyelleres ( “espinilleras”)
□ Esparadrap
□ Altres (especifiqueu) ________________________________
Acostumes a realitzar escalfament abans de la pràctica?
□ Sí Temps que hi dediques (aprox.) ______________
□ No
Dediques part de l'escalfament a fer estiraments?
□ Sí Temps que hi dediques (aprox.) _____________
□ No
Dediques part de l’escalfament a fer exercicis amb pilota?
□ Sí
□ No
Fas estiraments després dels partits i els entrenaments?
□ Sí
□ No
Berenes abans dels entrenaments?
□ Sí
□ No
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 90
Abans de jugar un partit menges alguna cosa (entre dues hores i mitja hora abans)?
□ Sí
□ No
□ A vegades
Quin tipus d’aliment consumeixes?
□ Hidrats (entrepà, pasta, etc)
□ Sucres (xocolata, barretes energètiques, etc)
□ Vitamines (verdura, fruita, etc)
□ Proteïnes (carn, peix, ous, etc.)
□ Altres __________________________________________
Després de jugar un partit menges alguna cosa?
□ Sí
□ No
□ A vegades
Prens alguna beguda isotònica?
□ Sí
□ Abans del partit
□ Durant el partit
□ Després del partit
□ A vegades
□ Abans del partit
□ Durant el partit
□ Després del partit
□ No
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 91
7.2. Model enquesta porters
ENQUESTA PORTERS
Dades personals
Edat: Alçada: Pes:
Equip:
Categoria: Divisió:
QÜESTIONARI
Quantes hores d’entrenament fas a la setmana?
□ 1 a 2 hores a la setmana
□ 2 a 4 hores a la setmana
□ Més de 5 hores a la setmana
A més de futbol sala, practiques algun altre esport habitualment?
□ Sí Especifica ________________
□ No
T’has lesionat algun cop?
□ Sí
□ No
Quants cops t’has lesionat?
□ 1
□ 2
□ 3
□ 4
□ Més de 4
Grau de la lesió
□ Lleu
□ Moderat
□ Greu
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 92
On t’has lesionat?
□ Dits
□ Canell
□ Colze
□ Espatlla
□ Turmells
□ Adductors
□ Altres _________________________________________________
Durada de la lesió _______________________________________
Quan t’has lesionat?
□ Durant l’entrenament
□ Durant l’escalfament
□ Durant el partit
Procediment de la lesió
□ Amb intervenció d’un altre jugador
□ Sense intervenció d’un altre jugador
□ Altres _____________________________________
En quina circumstància es produeix la lesió?
□ Dintre de les regles del joc
□ Fora de les regles del joc
La jugada va ser sancionada amb falta?
□ Sí
□ No
Minut aproximat de la lesió ______
Marcador en el moment de la lesió__________
Vas haver de ser tractat immediatament després de la lesió?
□ Sí
□ No
Utilitzes calçat específic de futbol sala per practicar aquest esport?
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 93
□ Sí Especifiqueu la marca___________
□ No
Utilitzes algun altre tipus de protecció addicional?
□ No, cap
□ Genolleres
□ Turmelleres
□ Colzeres
□ Canelleres (“muñequeras”)
□ Canyelleres ( “espinilleras”)
□ Esparadrap
□ Guants
□ Altres (especifiqueu) ________________________________
Acostumes a realitzar escalfament abans de la pràctica?
□ Sí Temps que hi dediques (aprox.) ______________
□ No
Dediques part de l'escalfament a fer estiraments?
□ Sí Temps que hi dediques (aprox.) _____________
□ No
Dediques part de l’escalfament a fer treball específic de porter?
□ Sí
□ No
Fas estiraments després dels partits i els entrenaments?
□ Sí
□ No
Berenes abans dels entrenaments?
□ Sí
□ No
Abans de jugar un partit menges alguna cosa (entre dues hores i mitja hora abans)?
□ Sí
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 94
□ No
□ A vegades
Quin tipus d’aliment consumeixes?
Després de jugar un partit menges alguna cosa?
□ Sí
□ No
□ A vegades
Prens alguna beguda isotònica?
□ Sí
□ Abans del partit
□ Durant el partit
□ Després del partit
□ A vegades
□ Abans del partit
□ Durant el partit
□ Després del partit
□ No
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 95
7.3. Entrevista a la fisioterapeuta
Quin tant per cent dels pacients que tens s’han lesionat jugant a futbol sala?
Aproximadamente un 5%
Dels jugadors de futbol sala, quina lesió és més freqüent? El fútbol sala es un deporte
de impacto, caracterizado por su rapidez y reacciones explosivas. Esto suele causar
problemas de ligamentos y/o fibras musculares, siendo los más comunes las roturas
fibrilares y los esguinces. Los esguinces de tobillo y rodilla son los casos que con
mayor frecuencia se ven en consulta.
La gent que s’ha fet un esquinç, generalment se’l torna a fer?
Es lo más habitual, ya que los tobillos trabajan y sufren mucho en el fútbol sala. Tras
sufrir varios esguinces, los ligamentos se quedan más laxos de lo normal y se pierde
estabilidad que es la función principal de los ligamentos.
El fútbol sala es un deporte explosivo y de impacto, lo que provoca que las
articulaciones sufran y que sea necesario una buena estabilidad ligamentosa para
evitar lesiones mayores como luxaciones y fracturas.
Deixa seqüeles un esquinç? Quines?
La secuela es la inestabilidad, lo que provoca más movimientos incontrolados. Por
esto es importante trabajar la musculatura para que haga la función de refuerzo que
los ligamentos ya no pueden hacer.
Quina és la durada aproximada d’un esquinç?
Depende del grado del esguince. Hay esguinces leves que pueden durar 2-3 semanas
y esguinces graves que pueden durar varias semanas porque pueden necesitar
tratamiento quirúrgico. En general se dividen en 3 grados,
grado 1: es el más leve . Se produce una distensión del ligamento y se puede
recuperar en 10 días.
grado 2: hay ruptura de algunas fibras e inestabilidad.
grado 3: rotura prácticamente total del ligamento, mayor inestabilidad y requiere
tratamiento médico e incluso quirúrgico
Quin tractament s’utilitza per a la recuperació?
- Exercicis
- Aparells
- Massatges
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 96
Depende de los objetivos del tratamiento. Lo más importante es bajar el dolor y el
edema lo antes posible. Como norma general se utiliza las siglas RICE.
El método RICE es sencillo de recordar y podemos aplicarlo en nuestra propia casa. Se denomina RICE por sus siglas en inglés: Rest (Reposo) Ice (Hielo) Compression (Compresión) y Elevation (Elevación). Dependiendo del grado de esguince se recibe tratamientos diferentes. Se persiguen distintos objetivos como re-colocar los segmentos óseos afectados, mejorar la movilidad cutánea, tratar la regeneración de los ligamentos, reforzar la musculatura afectada y hacer una reeducación propicoceptiva para que las respuestas musculares y los reflejos sean lo más rápidos posibles. El tratamiento va acompañado de técnicas de electroterapia como la electrólisis, una técnica de tipo invasiva para regenerar los tejidos, o los ultrasonidos o electro-estimulación para estimular la musculatura o reducir el dolor y el edema. Siempre es necesario realizar ejercicios para completar el tratamiento, dependiendo de la fase de recuperación se trabaja con distintos movimientos. Al principio se realizan ejercicios de tonificación con gomas elásticas sin apoyo, más adelante se va complicando con apoyo (cadena cinética cerrada), ejercicios con impacto, desplazamientos laterales, etc… Quina part de la recuperació correspon al fisioterapeuta i quina al pacient?
Digamos que el 50% a cada uno. El Trabajo en consulta es importante porque hay que
hacer terapia manual para mejora la movilidad y el estado de los tejidos, pero hay
que complementarlo con unos cuidados en casa y unos ejercicios por parte del
paciente.
Influeix l’alimentació, el sobreesforç, l’edat de creixement i el cansament en una
lesió d’esquinç? Em pots explicar per què i com?
La alimentación es muy importante en nuestro día a día y en especial en la práctica
deportiva. Los nutricionistas suelen decir que “somos lo que comemos”. Hay que
preparar al cuerpo para el gasto energético al que le vamos a someter. Por ello hay
que saber qué tipo de nutrientes tomar y en qué momentos. Es imprescindible una
buena nutrición antes, durante y después del esfuerzo. Lo que puede provocar es que
el cuerpo entre una situación de riesgo, por deshidratación o por hipoglucemia e
influirá en el estado de los tejidos pudiendo hacer mayor una lesión o más lenta su
recuperación.
El desarrollo del cuerpo se va haciendo por fases hasta su culminación o finalización
que suele ser entre los 16-18 años. En edades tempranas la musculatura no se ha
desarrollado y eso implica menos protección, los huesos están en fase de crecimiento
y la columna en especial, por ello es importante evitar lesiones e impactos bruscos
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 97
que puedan tener consecuencias en su formación. En edades tempranas la
musculatura no está completamente desarrollada y eso hace que las articulaciones
sean más vulnerables a sufrir esguinces.
El cansancio al igual que la alimentación nos influyen en lo mismo y puede estar
provocado por la mala nutrición o por el sobre-esfuerzo.
Què són les cintes que porten a vegades els jugadors?
- Per a què serveixen? Son vendajes neuro-musculares, se comportan como si
fuese una “segunda piel”. Se pueden trabajar varios aspectos: Reducir el dolor, dar
sujeción a una articulación, mejorar la alineación, evitar la compresión de una zona,
evitar tensión ligamentosa... Lo conseguimos en base a la dirección del vendaje y a la
tensión que se ponga en cada tramo del mismo. Su característica principal es que
pueden estirarse hasta un 140% de su longitud. Esto se traduce en que tras su
aplicación crean un acortamiento en la piel y la musculatura que dará mayor sujeción
a la zona a tratar.
- Les ha de posar un professional? Sí, las debe aplicar siempre un profesional
porque es necesario el conocimiento de la anatomía de la zona y su correcta
aplicación para que tengan utilidad. El profesional puede enseñar a un
paciente/deportista qué vendaje se puede poner, en caso de que se pueda requerir
una simple repetición de lo enseñado.
- N’hi ha de diferents colors. Respon a algun motiu?
El rojo-fucsia: Absorbe más luz y lo usaremos cuando nos interese dar calor a la zona;
por ejemplo, en lesiones de larga duración.
Azul: Refleja la luz y lo utilizaremos cuando queramos evitar el calor en la zona. Se
usará en lesiones inflamatorias como esguinces y tendinitis.
Beige: Es neutro, ni absorbe ni refleja el calor. Muy utilizado en bebés.
Negro: Es un vendaje resistente, se utiliza como refuerzo y en zonas de inestabilidad.
La utilidad del resto de colores disponibles depende de cada marca y sus efectos son
similares a los anteriores.
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 98
7.4. Entrevista als entrenadors
De la teva experiència com a jugador i/o entrenador, en quina categoria (infantil,
cadet, juvenil, sènior) has observat més lesions i quin creus que és el motiu?
Mario Roldán, entrenador de Les Corts
A la sènior i després a la juvenil. Un dels motius per la qual hi ha nombroses lesions en la categoria juvenil és perquè al ser una categoria de 3 anys (els jugadors tenen entre 16, 17 i 18 anys) hi poden haver més diferencies físiques, com per exemple que s’enfrontin nois que ja tenen cos d’home amb nois que encara no s’han desenvolupat. També hi poden haver lesions per culpa de l’excessiva càrrega física ja que es treballa gairebé igual que en la categoria sènior. Ernest Cardona, entrenador del Birmingham Futsal Club
En les categories sènior i juvenil perquè com més edat té el jugador, més problemes tindrà ja que les articulacions ja s’han endurit i per tant més fàcil de trencar-se. Carlos Nicolás, entrenador de Les Corts
Per mi té una gran importància l’entrenament invisible (descans i alimentació) que a partir de la categoria juvenil no és respecta com s’hauria de respectar. Per això és a les categories de més edat on es produeixen més lesions´. Quants minuts de la sessió d’entrenament s’han de dedicar a l’escalfament? En
quins exercicis/activitats consisteix?
Mario Roldán, entrenador de Les Corts
S’han de dedicar entre 15 i 20 minuts a l’escalfament. Consisteix en una mica de carrera continua, uns rondos/possessions o bé jocs d’escalfament. Toni Farreras, entrenador de Les Corts
Jo dedicaria uns 10-15 minuts com a màxim per escalfar. Sempre seran al inici de la sessió, buscant una progressió en els moviments. Uns jocs o uns exercicis per tal de moure tot el cos son suficients. Repeteixo, sempre de menys a més per prevenir lesions. Rondos; carrera continuada; jocs on hi hagi pocs canvis de ritme bruscs, conservacions, etc. Creus que és molt important la pretemporada? Per què?
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 99
Mario Roldán, entrenador de Les Corts
La pretemporada és importantíssima per arribar en bones condicions tant físiques com tàctiques, com d’ambient de vestuari a l’inici de la competició. Toni Farreras, entrenador de Les Corts
La pretemporda és la preparació prèvia per a poder competir amb òptimes garanties. Per tant és una manera d'arribar a un bon estat de forma, sobretot per prevenir lesions i rendir a un gran nivell. Serveix per agafar una bona condició física en tots els aspectes. És imprescindible en alta competició.
LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ
DAVID VALL BROSSA 100
8. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
Bibliografia
ANDRÍN GARCÍA, Germán. Caracterización de los esfuerzos en el fútbol sala basado
en el estudio cinemático y fisiológico de la competición. Revista Digital, Buenos Aires,
2004. Consultat a través de www.efdeportes.com/efd77/futsal.htm
CUADRADO PEÑAFIEL, Víctor i JIMÉNEZ REYES, Pedro. Futbol Sala. De la iniciación al
alto rendimiento. Editorial Paidotribo, Badalona 2014
Federación Internacional de Futbol Asociación FIFA. Reglas de Juego del Fútsal
2012/3
INSTITUT BARCELONA ESPORTS i AJUNTAMENT DE BARCELONA Estudi dels hàbits esportius de la població en edat escolar de la ciutat de Barcelona, Barcelona 2014
OLMEDILLA ZAFRA, Aurelio y otros. “Lesiones y factores deportivos en futbolistas
jóvenes” CCD, año 3, núm.5, vol.2, Universidad Católica de Murcia, Múrcia 2006
MARÍ, Pep. Aprender de los campeones. Plataforma editorial, Barcelona 2011.
Webgrafia
GÓNZALEZ FIGUEIRAS, Óscar: Análisis de las lesiones en el futbol sala popular
http://www.efdeportes.com/efd120/analisis-de-las-lesiones-en-el-futbol-sala-
popular.htm
http://www.futsal.cat/
http://www.fcf.cat/pnfg/
http://www.rfef.es/
http://www.espaisalut.eu/L'entrenament%20invisible_CAT.pdf
http://www.webmini.cat/repositori/documents/ca/webmini110-tHUgRc.pdf
Altres
Curs impartit per l’Escola d’Entrenadors de la Federació Catalana de Futbol, juliol
2014
top related