l'amèrica precolomina: zona andina universitat de lleida ... fileels europeus hem tendit a...
Post on 02-Sep-2019
5 Views
Preview:
TRANSCRIPT
RESUM DE LA CONFERÈNCIA SOBRE L'AMÈRICA PRECOLOMBINA
Impartida per Gina Pascual Alberti,Llicenciada en Comunicació Audiovisual i en Humanitats
(gina.pascual@gmail.com)
L'Amèrica Precolomina: Zona AndinaUniversitat de Lleida, Curs 2015 – 16
Aquesta conferència neix després d'un viatge de tres mesos que vaig començar a Xile, des d'on
vaig recórrer la carretera panamericana fins a Colòmbia, passant per Argentina, Bolívia, Perú i
Equador. En aquesta xerrada em dedico a reviure les cultures de l'Amèrica Andina (deixo per a
una altra ocasió Mesoamèrica -zona de Mèxic-). Amb fotografies, vídeos i anècdotes en primera
persona, repasso des de les primeres poblacions d'aquesta zona, fins al naixement i decaiguda de
l'imperi inca, que és potser la cultura més coneguda dels Andes; així doncs, també parlem de les
cultures ximú, xavin, tiahuanaco, valdívia, nazca, moxica...
1
Recorrem la serralada dels Andes.Parlem de cultures que han desenvolupat activitats properes al mar (i per tant a la pesca), o que s'han sabut adaptar a les grans alçades (fins a 3.000 – 4.000 metres).
Els europeus hem tendit a explicar la història des de la nostra arribada a terres d'altres pobles,
però l'antropologia s'ha encarregat de donar valor a les cultures existents en totes aquestes zones
que tenen un passat ric en tradicions, espiritualitat, vida en comunitat, comerç, etc. En aquesta
xerrada veiem com s'organitzaven els seus poblats, com cultivaven, com es relacionaven amb els
pobles veïns, com vivien la festivitat, la fertilitat, la vida, la guerra, la mort... O quins símbols feien
servir i com era l'art precolombí. Revisem com deurien ser els seus caps de tribu o d'estat, com de
petites civilitzacions en van néixer els inques, i com després aquests es van desenvolupar fins a
esdevenir el gran imperi de l'Amèrica Andina. Donem veu a velles llegendes i creences de la
zona... i imaginem la vida a terres americanes abans de l'arribada de les naus europees de
Cristòbal Colom (1492) i d'exploradors i conqueridors diversos.
La població d'Amèrica per part de l'home és de
les més tardies (entenent l'Àfrica com el bressol
de la humanitat). A través de l'Estret de Bering
en les èpoques glaciars (quan els dos
continents van estar units), primer van creuar
els animals i després les persones. EI
moviment migratori del continent Americà va ser
de nord a sud, com és de suposar.
2
Són quatre els grans focus de civilització de l'Amèrica del Sud: la zona andina, marcada per la
serralada dels Andes; l'Amazònia, que fonamentalment engloba Brasil i és bosc tropical; les terres
altes d'Argentina (“los grandes pastos o pastizales”); i la Patagònia (extrem Sud de Xile i
Argentina). Les cultures andines estan totes marcades per la presència dels Andes i totes elles
desenvolupen un culte a la terra entesa quasi com a ésser viu, la pachamama, una manera de
veure i de viure la terra que a dia d'avui podem recuperar de la mà de persones com Les àvies
dels Consejo de Abuelas (Llibre: “La voz de las trece abuelas”, de Carol Schaefer).
3
Quantes poden ser les cultures que habiten a l'Amèrica del Sud fins a l'arribada de Francisco
Pizarro a l'Imperi Inca? En repassarem les més emblemàtiques i de les que se'n conserva algun
tipus de vestigi. El recorregut que proposo és el de l'evolució des dels primers poblats que es fan
sedentaris, fins al naixement de petites civilitzacions, arribant fins a l'estat i, d'aquí, al supraestat o
imperi.
4
Al llarg de la xerrada repassem alguns dels trets més destacats d'aquestes cultures. Per exemple,
Valdívia es coneix per haver tingut una de les primeres horticultures, un centre cerimonial on
semblava ser que s'hi celebraven ofrenes i sacrificis, piràmides d'adobe i monolits. El debat sobre
el possible matriarcat que pogués haver estat aquesta cultura segueix obert. A diferència, la
cultura de Xavin es considera de les primeres civilitzacions, amb un sedentarisme més assentat i
amb la figura de responsables polítics (primeras jefaturas). Apareix ja el moresc a gran escala, la
ceràmica refinada, les classes socials, la domesticació de la llama...
La
cultura
Nazca
és
famosa
per les
seves
línies
aèries,
l'origen i
motius
de les
quals
són
motiu de
misteri i
llegenda.
5
La cultura Motxe ens parla ja del naixement de l'estat pròpiament dit, que ve de la mà de l'aparició
de fortificacions, tensions socials, estratificació social, incendis aparentment deliberats, augment
d'armes... Les seves tombes subterrànies i huaques (piràmides) ens parlem de les figures de
poder. És una cultura amb una ceràmica refinada i també amb clares referències a la fertilitat,
sexuals i eròtiques (també homosexuals).
6
La cultura de Tiahuanacu i Ximú ens parlen del naixement de l'imperi. Ambdues suposen un nivell
de civilització substancialment superior respecte les anteriors, en el sentit d'organització social,
econòmica, política, etc. No podríem concebre el nivell al que arriba l'imperi inca sense abans
mirar aquestes dues grans civilitzacions, amb una estructura de societat que a vegades s'ha
anomenat protoimperi, per ser gairebé imperials, sense arribar a l'àmbit supranacional al que sí
que arriben els inques.
7
Els inques creen l'imperi més extens de tota l'Amèrica Precolombina (arriben a controlar una
superfície de 2 milions de km2 i es creu que arriben a tenir 6 milions d'habitants). Formen una
monarquia on l'inca n'és el cap, el monarca, l'emperador, el rei, origen del qual es considera diví,
un enviat dels Déus, un home (sempre home, en masculí) mediador entre els homes i els Déus.
L'idioma vertebrador de tot l'imperi és el quetxua, encara que també se segueix parlant aymara.
Controlen les 4 direccions; és el que s'anomena el Tahuantinsuyu, amb tot el territori ben
comunicat per una xarxa de carreteres:
8
És un imperi sense fortificacions. No hi ha grans seus centrals, ni grans ciutats. De fet, és
eminentment rural, format a base d'aldees autosuficients, sí bé si que hi ha dos centres
d'organització: el Cusco (actual Perú) i Quito (actual Equador). S'aprofiten els recursos de cada
zona i es redistribueixen per a tot l'imperi. A la costa hi trobem més moresc, cotó i pesca; a
l'interior, patata i llana. Bàsicament és una societat dedicada a l'agricultura, però la propietat de la
terra és de l'estat, que la reassigna periòdicament entre els camperols i els alts càrrecs polítics. I
aquí és on radica un dels problemes de la societat incaica: a mesura que el territori augmenta de
tamany i, per tant, també hi ha més persones amb poder properes a l'estat, el nombre de terres
assignades a aquestes persones creix, en detriment de les que es concedeixen als camperols,
cosa que origina certes tensions socials.
En aquest resum de la conferència no vull deixar de recomanar dos autors. Per un cantó, el xilè
Pablo Neruda, qui té algun poema on qüestiona quina és la mà que construeix el Machu Picchu,
per tant, esdevé una veu crítica. Per altre cantó, l'argentí Federico Andahazi, qui al llibre El
conquistador juga al supòsit del “què hagués passat si...”. Sabem que l'imperi inca es troba amb
una conjuntura política crítica quan Francisco Pizarro arriba a la zona. Els dos fills de l'últim inca,
de mares diferents, es debaten l'herència del tro. I aquesta és la situació que aprofita el
conqueridor espanyol per acabar amb l'imperi inca. Tanmateix, què hagués passat si els europeus
no haguéssim interromput el desenvolupament dels imperis emergents a l'Amèrica Precolombina?
O, jugant amb Andahazi, què hagués passat si enlloc de que els europeus haguessim “descobert”
Amèrica, haguessin estat els americans qui haguessin arribat “primer” a Europa?
9
Els inques usen fertilitzants per a la terra i ideen tot un sistema de canalització de l'aigua. El sistema de terraces permet l'aprofitament de l'aigua per a l'agricultura.
top related