la terra, un planeta de l'univers

LA TERRA: UN PLANETA DE L’UNIVERS

Treball realitzat pels alumnes de Cicle Superior del C.E.I.P “Pubilla de

Catalunya” de Sant Boi de Lluçanès

• Els estels són cossos celestes, esfèrics i lluminosos formats per gasos. La llum que desprenen prové de les altes temperatures a què es troben els materials del seu interior.

• Sirius, l’Estel Polar o el Sol són estels.

• La grandària dels estels és variable: el SOL, és d´una grandària mitjana.

• El color dels estels varia segons la temperatura dels materials que els formen. Els estels blancs o blaus són els que tenen una temperatura més alta; els grocs i ataronjats, temperatures mitjanes, i els vermells, més fredes.

Les estrelles

• Després de conèixer les galàxies, aquestes famílies constituïdes per un nombre atordidor d’estels i altres cossos celestes, i observar-ne l’aspecte ens dirigirem -és un dir– cap a les estrelles individuals per comprendre’n les característiques i per aprendre a distingir-les segons la seva forma, edat i dimensions .

• La Via Làctia és una de les moltes galàxies existents a l’Univers. Té forma d’espiral. A un dels seus extrems hi ha el sistema solar, format per l’estel el sol i un seguit d’astres que giren al seu voltant.

• Entre aquests astres hi ha el nostre planeta, la Terra.

• El Sol és l’astre principal del sistema solar. Des de la Terra, el veiem molt gran i molt lluminós perquè és l’estel que tenim més a prop tot i que és a 150 milions de quilòmetres de distància. La llum i la calor que se’n desprenen són els factors que fan possible que hi hagi vida a la Terra.

• Els planetes són astres que no tenen llum pròpia. Es mouen al voltant del Sol i en reflecteixen la llum.

• En el Sistema Solar es coneixen nou planetes que, ordenats de menor a major distància del sol, són:

• Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó.

Altres astres que giren al voltant del sol

Els asteroides són astres

molt més petits que els

planetes i que poden

seguir òrbites el·líptiques

més aixafades. Gairebé

tots es troben entre Mart

i Júpiter i formen el que

s’anomenen el Cinturó

d’asteroides.

Els meteorits, que són fragments de roca més petits que els asteroides.

Els satèl·lits, que són astres petits que giren al voltant d’alguns planetes. La lluna és un satèl.lit de la Terra

Els cometes, que són núvols de gasos i pols, molt brillants i amb una cua llarga.

Marc Dot

Sergi Padrós

• La Terra té la forma d’una esfera o d’un globus i és aplanada pels pols . Es troba envoltat per una capa gasosa . Bona part de la superfície terrestre és coberta per una gran quantitat d’aigua.

LA TERRA

Per situar els diferents punts de la superfície terrestre, fem servir dues línies imaginàries:

• L’eix de rotació• L’equador

– L’eix de rotació de la Terra: és la línia que la travessa de cap a cap, unint els pols terrestres.

EIX DE ROTACIÓ

L’Equador és el cercle que talla perpendicularment l’eix de rotació per la meitat. Divideix la Terra en dos hemisferis:

• Lhemisferi nord, que comprèn la part del globus terraqüi que va des de l’Equador fins al pol nord.

• L’hemisferi sud, que comprèn la part que hi ha entre l’Equador i el pol sud. Catalunya està situada a l’hemisferi nord.

EQUADOR

• La Gran Taca roja és una tempesta fortíssima més gran que el diàmetre de la Terra, que dura des de fa 3000 anys i provoca vents de 400 Km/h.

• Els anells de Júpiter són molt més senzills que els de Saturn. Estan formats de partícules de pols llençades a l’espai quan els meteorits xoquen amb les llunes interiors. Tant els anells com les llunes de Júpiter es mouen dins d’una enorme focus de radiació atrapat en la magnetosfera; el pol magnètic del planeta:

• Júpiter és el planeta més gran de tots: ell sol conté tres quartes parts de la matèria de tots els planetes del Sistema Solar junts. La seva massa és comparable 318 vegades la massa de la Terra, amb un diàmetre de 143.000 km. De cada 100 parts del planeta, 95 corresponen a gasos, sobretot hidrogen i heli, que són gasos transparents.

• També hi ha una petita quantitat de metà i amoníac, que originen els núvols visibles de Júpiter. La resta del planeta són silicats i ferro, que formen un nucli enfonsat en el gas a 60.000 km. de profunditat. Júpiter gira sobre ell mateix molt més de pressa que la Terra, ja que completa un gir cada deu hores. En canvi, per a fer una volta sencera el sol tarda 12 anys.

JÚPITER

• Té 16 satèl·lits. Els quatre més grans són: ló, Europa, Ganimedes i Cal·listo, tenen mides semblants a la de la lluna o la de Mercuri.Aquest satèl.lits mantenen amb el planeta una relació similar a la dels planetes amb el Sol i constitueixen una mena de Sistema Solar en miniatura.

L’atmosfera és l'embolcall gasós que envolta el planeta Terra. Està formada per una barreja de gasos que anomenem aire . Els gasos que componen l’aire són, principalment, el nitrogen i l’oxigen. També hi ha, però en molta menys quantitat, altres gasos, com l’argó, el diòxid de carboni i el vapor d’aigua. L’atmosfera té un gruix imprecís, però que en tot cas supera els 1.000 quilòmetres. Hi distingim diverses capes ordenades en sentit ascendent:

La troposfera,que és la capa que està en contacte amb la superfície terrestre. Conté la quantitat d’oxígen necessària perquè els éssers vius respirin i la quantitat adeqüada de diòxid de carboni perquè les plantes facin la fotosíntesis.

L’ESTRATOSFERA

• L’estratosfera,que és la capa on hi ha l’ozó. Aquest gas filtre els raigs lluminosos procedens del Sol i impedeix que perjudiquin els éssers vius

• La ionosfera,que és la capa per on circulen les ones de ràdio a distàncies llargues

• L’exosfera,que és la regió més externa de l’atmosfera .A l’exosfera,la presència dels gasos que componen l’aire és molt escassa.

Irene Alongina

Ariadna Casas

Eva Bori

• L’Univers és el lloc on es troben la Terra, la lluna, els estels i tots els altres cossos que hi ha a l’espai.

• Alguns dels elements de l’ Univers són:

• Les nebuloses, que són núvols de gas.

• Les galàxies, que són grans acumulacions

d’estels, a l’ entorn dels quals trobem altres cossos, com planetes, satèl·lits,etc.

• La Via Làctia, on es troba el sistema solar, i Andròmeda són algunes de les galàxies de l’ Univers.

• L’espai interestel·lar, que és l’espai per on es mouen els astres.

• S’han elaborat teories sobre l’origen de l’Univers, que han estat discutides durant molts anys. Actualment, la més acceptada és l’anomenada teoria del big bang o de la gran explosió. Aquesta teòria proposa que, al principi, tota la matèria es concentrava en un espai reduït. Una gran explosió va provocar la formació de les diverses galàxies que des d’aleshores es van allunyant.

• La Terra, com la resta de planetes, fa dos tipus de moviments:

El moviment de rotació. El

nostre planeta gira al voltant

del seu eix de rotació; tarda

23 hores i 56 minuts a fer-ho.

a causa del moviment de

rotació, el dia i la nit s’alter-

na en una mateixa zona de la

Terra, segons si es troba

encarada al Sol o no.

El moviment de translació.La Terra gira al voltant delSol; tarda 365 dies i 6 hores,aproximadament, a comple-tar una volta.

La inclinació de l’eix de la Terra fa que els raigs del Sol no hi incideixin sempre amb la mateixa intensitat. Aquest fenomen origina les quatre estacions. Durant l’estiu, els raigs solars escalfen més perquè ens arriben més perpendiculars.

En canvi, durant l’hivern escalfen menys perquè ens arriben més inclinats. La primavera i la tardor corresponen a les èpoques de transició entre l’hivern i l’estiu o a l’inrevés.

Durant aquestes dues estacions, les temperatures són més suaus.

La hidrosfera és la capa d’aigua, en estat líquid, que cobreix la major part de la superfície terrestre. L’aigua de la hidrosfera ocupa gairebé les tres quartes parts del planeta.

L’aigua de la superfície de la Terra està sotmesa a un procés natural, anomenat cicle d’aigua, que fa que aquesta circuli continuadament per la superfície de la Terra. El cicle comença quan la calor del sol provoca l’evaporació d’una part de les aigües superficials. El vapor d’aigua resultant, es condensa i forma els núvols. Quan els núvols es refreden encara més, es produeixen les precipitacions i l’aigua torna als rius i als mars,d’on s’elevarà novament.