la rusca, una nova publicació a llagostera · f. [lc] pop. gana forta de menjar. 1 0¤ edita i...
Post on 12-Jul-2020
2 Views
Preview:
TRANSCRIPT
Neix La Rusca, una nova publicació a LlagosteraEl Casino impulsa La Rusca per oferir informació
de la vida de Llagostera
PUBLICACIÓ MENSUAL
Editorial
Amb aquest primer nú-
mero de La Rusca us
oferim una eina al ser-
vei del poble de Lla-
gostera. Des del Casino havíem
detectat la necessitat de dis-
posar d'una via àgil per donar a
conèixer les nostres activitats,
les d'altres entitats o persones i
les notícies d'interès local que no
es recullen a la premsa comarcal.
Volíem una publicació que ens
informés de les activitats que es
produiran les properes setmanes,
de les notícies o avisos ofi cials,
de les obres, dels actes culturals,
esdeveniments, activitats comer-
cials... En defi nitiva, una publi-
cació que ens ajudi en la nostra
vida de comunitat i que con-
tribueixi al millor coneixement
entre els llagosterencs i dels lla-
gosterencs respecte de les coses
que passen al poble. És per això
que ens hem inclinat per una pu-
blicació mensual, assequible, de
redacció àgil i que presti servei.
Ens proposem que La Rusca sigui
mensualment referència i recor-
datori, una publicació de caràc-
ter pràctic. Volem, doncs, posar
el nostre gra de sorra per fer po-
ble, per integrar i crear capital
social, bona comunicació i infor-
mació per a tothom. Ha de ser
una publicació per a tothom, que
l'hem de fer entre tots. Estem
oberts a les aportacions de les
associacions esportives, entitats
culturals, Ampes, Casals, Ajunta-
ment, unions de Botiguers, o de
restauradors o colles d'amics...
tothom que tingui alguna cosa a
anunciar, alguna activitat per di-
fondre pot adreçar-se a la Rusca
per tal d'aconseguir fer arribar a
tothom les seves activitats. Així
farem La Rusca entre tots i entre
tots farem més Llagostera.
GENER 2008
L'empremta dels constructors aLlagostera
PROTESTEM | PÀG. 5
Per què els constructors, cada
vegada que fan una obra a Lla-
gostera, es deixen una rasa?
Llei de barris al nucli antic i a les cases barates
NOTÍCIES | PÀG. 6
La proposta inclou també la
rehabilitació del patrimoni
històric. Les nostres entitats | PÀG. 3
Expliquem la història del Casino de Llagostera
El Casino Llagosterenc va néixer d'un grup d'amics que, a fi nals del
segle XIX, es reunien per compartir la conversa i l'amistat.
Nova Ofi cina de Formació i Gestió Cultural
Notícies | PÀG. 2
El Casino de Llagostera ha obert
una ofi cina per dinamitzar
l'entitat.
Defi nició de rusca:
rusca11 f. [LC] [IMI] Escorça de la surera.
2 f. [LC] [IMI] Panna de suro no treballat.
rusca2f. [LC] pop. Gana forta de menjar.
1
0¤
Edita i publica:
CASINO LLAGOSTERENCPl. Catalunya, 6 - 17240 Llagosteraa/e: larusca@casino.cat
Directora: Laura Jaime i Femenia
Consell de Redacció:Eduard Galobardes, Marc Sureda, Marc Peyrecave, Pep Pico, i Laura Jaime
Disseny: Xevi ForroyImpressió: Ducform S.A. DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA
Per a col·laboracions:larusca@casino.cat
NOTÍCIES LLAGOSTERA
Properament s'iniciaran les obres del
Pla d'Accessibilitat per millorar el cen-
tre urbà. Els treballs començaran al
carrer Cristòfol Colom.
Millores al centre urbà
num.0
Els ciutadans de Llagostera hauran
de pagar l'any vinent a l'Ajuntament
un 2,9 per cent més de mitjana en
concepte de taxes, impostos, xifra
que s´acosta a la prevista per a l'IPC in-
teranual. Així va quedar fi xat en el ple en
què es van aprovar les ordenances fi scals
per al 2008.
L'IBI s'apujarà un 15 per cent, encara que
s´han reduït tant els tipus dels béns ur-
bans com els dels béns rústics. Segons va
afi rmar el regidor d'Hisenda i portaveu de
l´equip de govern, Ramon Soler, el 2008 és
un any «complicat» per fer càlculs, ja que
la pressió urbanística dels últims anys ha
frenat i es preveu que els ingressos mu-
nicipals procedents de les llicències i els
impostos urbanístics disminuiran. Soler
també va explicar que l'augment del 15 per
cent de l´IBI és conseqüència de la revisió
cadastral que es va dur a terme fa dos anys
per actualitzar el valor dels béns immobles
del municipi. Un augment, va dir, que
«hauria pogut ser del doble» si el consis-
tori no hagués rebaixat sis punts els tipus
de béns urbans, del 0,68% al 0,62%.
L'Impost sobre Béns
Immobles augmen-
tarà un 15 per cent
al 2008
GENER 2008
El Casino Llagosterenc va obrir fa
pocs mesos una Ofi cina de For-
mació i Gestió Cultural per tal
d’organitzar cursos, conferències,
activitats culturals, aquesta mateixa pub-
licació, i per dinamitzar, conjuntament
amb les entitats del poble i l’Ajuntament,
qualsevol activitat formativa o cultural que
Llagostera requereixi.
Disposem d’una aula gran, que permet la
cabuda de 12 taules i 12 ordinadors i en-
cara hi queda un espai ampli per poder fer
altres cursos que tenim programats com
ara català, alfabetització, cuina, Patró
d'Embarcacions d’Esbarjo i d’altres que ani-
rem anunciant.
Vam començar, el mes d’octubre, amb els
cursos d’informàtica per a nivells inicials,
és a dir, per a alumnes que parteixin de
zero, perquè vam considerar que el correu
electrònic és un mitjà de comunicació in-
dispensable, ja que facilita la interrelació
amb les persones, amb l’àmbit comercial,
amb l’administració, i que les persones que
el desconeixen han de tenir la possibilitat
d’accedir-hi sense entrebancs.
Vam continuar amb un monogràfi c de Nave-
gar per Internet, en què els alumnes van
aprendre a conèixer els buscadors més
usuals, a consultar la premsa, una enci-
clopèdia, els correctors lingüístics, com ac-
cedir a l’Administració Oberta, com navegar
dins d’un web, la barra de botons, de menú,
la gestió dels preferits i l’historial.
Altres cursos d’informàtica que farem al
Casino Llagosterenc, amb la col·laboració
de l’empresa de Llagostera, Monweb Serveis
són els cursos d’informàtica per a nens i
nenes, i cursos subvencionats per a treba-
lladors en actiu.
Al gener hem començat un curs Patró
d’Embarcacions d’Esbarjo.
Més informació a l'OFGC, del Casino Llagosterenc, oberta al públic de dilluns a divendres de les 17 a les 20 h, tel 972 832 399 o 650 609 841. a/e ljaime@casino.cat per a qualsevol consulta.
Ofi cina de Formació i Gestió Cultural al Casino de Llagostera
NOTÍCIES DE LLAGOSTERA NOTÍCIES DE LLAGOSTERA
Girona va tancar el 2007 amb un
creixement de l'atur registrat del
2,81 per cent, fi ns a situar el
nombre de desocupats en 25.091,
un total de 686 més que al 2006.
En termes absoluts, la Selva (6.537), el
Gironès (5.676) i el Baix Empordà (4.973)
són les comarques amb més aturats, ja
que concentren el 68% del total de deso-
cupats de la demarcació. A més, són les
tres comarques amb una pitjor evolució
del mercat de treball l'any 2007.
El nombre d'aturats al Baix Empordà va
augmentar un 5,3%, a la Selva un 4,6%
i al Gironès un 3,7%.
A Llagostera el nombre d'aturats es va tan-
car al 2007 en 265, 24 persones més que
l'any anterior que va ser de 241. L'anàlisi
territorial permet constatar una gran dis-
paritat del comportament de l'atur en fun-
ció de les comarques i els seus municipis.
Així, mentre la Selva, el Baix Empordà i
el Gironès registraven creixements supe-
riors a la mitjana, comarques com la Gar-
rotxa, el Pla de l'Estany o l'Alt Empordà
aconseguien reduir la seva taxa d'atur al
llarg del 2007.
Augmenta el nombre d'aturats a Llagostera
NOTÍCIES DE LLAGOSTERA
NOTÍCIES de llagostera
La Fundació Jaume Bofill va pre-
sentar l'informe "L'estat de
l'educació a Catalunya”, on diu
que és una de les comunitats on hi ha
més alumnes que han de repetir quan
arriben a l'ensenyament secundari. Si
voleu veure l’informe sencer, podeu
trobar-lo al web: http://www.fbofill.
cat/. Pel que fa a l’IES de Llagostera
les dades són similars. Els docents
es queixen de falta de recursos i que
Catalunya té més alumnes nouvinguts
que a la resta de l’estat espanyol.
Catalunya suspèn en
educació secundària amb
un 14% de repetidors
NOTÍCIES
L'Ajuntament de Llagostera, mit-
jançant l'alcalde Santamaria i el
regidor d'Urbanisme Eduard Ga-
lobardes, ha iniciat contactes amb
l'empresa Incasol de la Generalitat de
Catalunya per conèixer quines són les
seves intencions sobre els terrenys
que va comprar, de 700.000 m2, du-
rant l'anterior mandat, al sector de Can
Boada, entre can Dobles i la cruïlla de
Tossa. A l'equip de govern li preocupa
que es pugui tirar endavant el projecte
d'esquenes al poble, per l'important im-
pacte que representaria. L'àrea afectada
multiplicaria per deu l'actual zona in-
dustrial de Llagostera.
L'Incasol compra el
sector de Can Boada
Una sentència del Jutjat Con-
tenciós número 2 de Girona ha
resolt, a favor de l'Ajuntament
de Llagostera, el recurs inter-
posat per la Junta de Compensació del
sector residencial de Ganix. Els propie-
taris del sector van interposar un recurs
contenciós contra l'Ajuntament en con-
siderar que el consistori havia de pagar
la pavimentació d'un tram de l'avinguda
de l'Esport, entre el carrer Rafel Mas i
l'Institut d'Ensenyament Secundari.
La sentència resol ara que els costos,
quantifi cats en 29.899 euros, no els ha
de pagar el consistori.
L'Ajuntament de Lla-
gostera guanya un con-
tenciós interposat pels
promotors de Ganix
Marc Sureda, integrant de
l’empresa gironina Wattpic
Energia Intel·ligent, especial-
itzada en sistemes en projectes
d'energia solar fotovoltaica, va participar
en una ponència en el Fòrum de la Inno-
vació.
L'empresa, que
té un centre
d'investigació
al Mas Roig
de Llagostera,
aposta per la
reducció de les
emissions de CO2 gràcies a la generació
d'una energia neta, efi cient i efi caç.
Marc Sureda, un llagos-
terenc compromès amb
el medi ambient
2
Des de llavors, molts llagoste-
rencs han participat en aquest
projecte col·lectiu, com a so-
cis, com a presidents i com a
membres de la junta. El primer ante-
cedent conegut del Casino es remun-
ta a 1856 any en el que un llagoste-
renc, Joan Comas, segons una acta de
l'Ajuntament de LLagostera, demana
autorització per a fer una reunió per
fundar el Casino de Llagostera. Poca
o cap documentació tenim del Casino
des de 1856 a 1888, si bé sembla que
l'entitat es va establir al carrer Sant
Pere. Sí sabem que devia de tenir una
biblioteca ben proveïda, per alguns lli-
bres que encara consten a l'actual fons
del Casino i que són datats aquella
època.
No se sap exactament quins van ser els
presidents capdavanters, però se sap
que cap al 1888 s’aproven uns nous
Estatuts, amb motiu de la primera
Llei espanyola d’Associacions i que al
febrer de 1891 es compren els terrenys
de la Plaça Catalunya per construir-hi
la primera seu pròpia.
Va ser Josep Ametller Barceló qui va
signar l’escriptura pública d’aquella
compra, per tant, hem de considerar
que va ser ell el primer president de
què tenim constància documentada.
L’edifi ci va ser inaugurat el 30 d’abril de
1893 per Enric Dumas Nadal que era un
industrial taper. Havia estat Venerable
Mestre de la Lògia francmaçona
llagosterenca, Luz de la Selva número
140.
A partir de 1895 el llibres d’Actes ja
permeten conèixer la relació dels
posteriors presidents.
Cap al 1897 es produeix el canvi
d’enllumenat del petroli al gas acetilè,
que va permetre connectar l’entitat amb
l’exterior per la instal·lació del telèfon.
Van ser uns anys de modernització. Per
tal d’activar la vida social i cultural
del Casino, la junta de l’etapa que
comprèn del 1903 al 1905 proposa una
ampliació dels locals i la construcció
d’un edifi ci bessó, on s’instal·larà el
nou cafè i el primer es remodelarà per
passar a ser el Teatre de Llagostera,
que va ser inaugurat el 1904. Un cop
es va poder disposar del teatre, també
es va poder adquirir un cinematògraf,
que va permetre dur a terme sessions
cinematogràfi ques estables. Amb
aquell afany de modernització, al 1911
hi va arribar l’electricitat.
Al 1929 l'arquitecte Josep Esteve va
dur a terme la Gran Reforma.
Julià Cutiller i Creus, president del
1930 al 1931, empès per la passió
pel seu país, va catalanitzar l'entitat,
que fi ns aleshores duia el nom de
“Sociedad Llagosterense”. Del 1938 al
1948, els socis no van poder exercir
el seu dret a vot i va passar a dir-se
“Casino España”.
Cap al 1984, uns nous Estatuts van
permetre que les dones poguessin ser-
ne sòcies de ple dret, ja que durant
els 130 anys anteriors havia estat una
entitat només per a homes. Actualment,
el Casino Llagosterenc compta amb un
23% de dones associades.
De cara a un futur immediat, ens
agradaria que les dones fossin el 50%
dels associats.
Informació extreta del núm.1- 2003 de Quaderns
del Casino Llagosterenc.
El Casino Llagosterenc va néixer d’un grup d’amics que es reunien habitualment
per compartir l’amistat, la conversa, del gaudi de l’oci. De l’esperit emprenedor
d’aquestes persones, es va crear la primera directiva i en van ser els fundadors
La història del CasinoLlagosterenc
LES NOSTRES ENTITATS | per Laura JaimeNOTÍCIES
El "Ministerio de Industria, Turismo y
Comercio" ha presentat fa pocs dies una
nova eina de la seva pàgina web que per-
met als consumidors disposar dels preus de la
gasolina en les diferents estacions de servei
del país, entre elles les de Llagostera.
L'aplicació està destinada tant als consumi-
dors de carburants com també als professio-
nals del transport per carretera.
Els consumidors disposaran d'informació sobre
les estacions de servei que hi ha repartides
per tots els municipis de l'estat, així com del
preu de cadascun dels tipus de carburants.
Alhora, el web permet fer una recerca de les
estacions de servei més econòmiques per
zones i en conseqüència estalviar uns diners.
Aplicació web per conèixer
el preu dels carburants
GENER 2008
Façana del Casino Llagosterenc
NOTÍCIES llagostera
Després que s´instal·lés a l’Espai Gironès
el primer punt digital d´informació
turística de la comarca, se n'han inau-
gurat dos més, a Llagostera i a Quart.
Es tracta d'una màquina semblant a un
caixer automàtic. El seu objectiu és posar
gratuïtament a l´abast del visitant una eina
adaptada als nous temps. Ofereix la infor-
mació en quatre idiomes: català, castellà,
anglès i francès. El punt digital que es va
inaugurar a Llagostera es troba situat a
l´Ofi cina d´Informació i Turisme, que tam-
bé es convertirà en un punt d´informació
municipal, i no només turística, va afi rmar
l´alcalde, Fermí Santamaria.
Inauguren a Llagostera i a
Quart dos nous punts digi-
tals d´informació turística
Multes d'aparcament
Segons dades de l'Ajuntament de Lla-
gostera, durant l'any 2007, la Policia
Local ha posat 160 multes directes i
50 de zona blava.
3
Llagostera té una deixalleria mu-
nicipal que és el centre on tots els
ciutadans del poble poden portar els
seus residus particulars que no es
recullen a domicili. La necessitat d’aquest
servei ve donada pel model consumista de
la nostra societat, que s’alimenta amb un
estil de vida que genera cada vegada més
residus. La deixalleria s’encarrega de ges-
tionar-los aplicant la llei de les tres erres:
- Reciclar el màxim de materials possibles:
paper, vidre, plàstics, metalls...,
- Reutilitzar les coses que llencem, que
Pedaç de seguretat obli-
gatori per al Messenger
Obres de restauració al
Casino de Llagostera
Comprar més coses no
vol dir viure millor. El de-
creixement econòmic no
ha de ser cap catàstrofe
La Biblioteca Julià Cutiller celebra 25 anys
noves tecnologies
NOTÍCIES LLAGOSTERA
SALUT
MEDI AMBIENT | LA DEIXALLERIA T'ACONSELLA:
NOTÍCIES LLAGOSTERA
GENER 2008
Fa temps que Microsoft aconsella, a
tots el usuaris del Messenger i Live
Messenger actualitzar el producte
amb l'última versió 8.1 Les versions
anteriors 6.2, 7.0 i 7.5 de MSN Messenger
i la versió 8.0 de Live Messenger tenen un
forat de seguretat de nivell crític que, en
el pitjor dels casos, pot permetre a intru-
sos prendre el control del nostre equip.
Tot i aquesta campanya, a Microsoft li ha
resultat molt difícil convèncer els usuaris
que segueixin les recomanacions fetes i,
per aquest motiu, han pres mesures més
radicals. Aviat tots els usuaris rebran un
missatge en què els preguntaran si volen
actualitzar el programa o bé tancar-lo. És
a dir, ens obliguen a fer aquesta actua-
lització en tots els equips que no siguin
Windows 2000 (que tindran una versió di-
ferenciada).
La propera versió del Messenger, la 8.5, ja
ha estat publicada en proves beta i, segons
el fabricant, no està afectada per aquest
problema de seguretat.
Francesc Artacho / Grup Món Web
Es troben en fase d'execució les obres
de restauració de la façana del Ca-
sino que es trobava en molt mal es-
tat a causa de l'esquarterament general de
l'estuc i el deteriorament dels elements de
pedra i la pintura.
Els treballs consisteixen a refer l'estucat,
pintar amb pintura especial protectora,
refer diversos elements de pedra i fer trac-
taments de petrifi cació i fungicides. El
pressupost es cobreix amb recursos propis
del Casino, una subvenció de la Diputació
de Girona, un ajut de l'Ajuntament i con-
tribucions particulars. Els darrers tres anys
s'ha fet un esforç important d'inversió,
destacant, a part de la façana, el canvi
del tendal, la rehabilitació de les aules de
l'escola de música, la restauració de la sala
del cafè, l'acondicionament de la sala de
ball, la completa reparació dels teulats,
entre d'altres.
encara poden servir, es considera una mi-
llora de la gestió dels residus.
- Reduir el consum, perquè el planeta
és limitat. Comprar més coses no vol dir
viure millor. El decreixement econòmic no
ha de ser cap catàstrofe, al contrari, ens
pot ajudar al creixement personal.
Horari Deixalleria: Dilluns tancat. De dimarts a di-
vendres de 10 a 13h. i de 16 a 19 h. Dissabte de 10
a 13 h. i de 15 a 19 h. Diumenge de 9 a 13 h.
Situació: C/ Migjorn, 7 (Polígon industrial) Tel. 972
83 17 07.
Després dels torrons, la prioritat de tot-
hom és intentar cordar-se el pantaló,
i decidim que hem començar a fer di-
eta. Però, per on hem de començar?
Segur que hem provat, més d'un cop, la die-
ta, "sui generis”, que és la que fa el pacient
que ve a la consulta, i que en sap més que el
metge. Gairebé sempre el resultat fi nal serà
una pèrdua de temps, de ganes, i de poca
pèrdua de pes. La solució més senzilla i més
rendible és anar a un especialista, perquè:
1- Evitarem l'efecte rebot, dit io-io, perquè
quan deixarem a mitges la dieta, recupe-
rarem més pes del pes perdut.
2- Anirem sobre segur, perquè augmentarem
les ganes de continuar fent la dieta quan
veurem els resultats.
3- I la raó més important, necessitem de ter-
ceres persones per controlar una pèrdua de
pes (ni jo mateix puc fer-me la meva dieta),
perquè existeix l'efecte màgic o de vergonya,
quan arriba el dia d'anar a la visita i saps
que has de demostrar, amb la bàscula, les
bones intencions que abans has raonat amb
el metge.
El sobrepès no és un problema estètic, sinó
de salut, i mai no és ni massa car ni massa
tard per perdre els quilets que sobren. Millor
pocs i segurs.
Dr. Jordi Lázaro Especialista en nutrició i medicina estètica
L'Ajuntament també ha esta-
blert contactes amb l'Agència
catalana de l'aigua per saber qui-
na planifi cació hi ha per resoldre les
inundacions al nucli urbà, i hem pogut saber
que es preveu aixecar els ponts del Carril i
can Gotarra i eixamplar la llera. Aquesta obra
ha estat catalogada de "prioritat alta" i, per
tant, s'hauria d'executar abans del 2012.
S'ha iniciat un grup de Cant Coral al Ca-
sino. Està format per únicament per a
adults i és obert a noves incorpora-
cions. És una bona notícia, després de la de-
saparició, l'any passat, del Cor Parroquial.
Inundacions del nucli urbà
Cant Coral al Casino
Parlem de sobrepès
la meteorologia de llagostera | per Rafael Balaguer
CULTURA
En aquesta secció trobareu deta-
llats els principals paràmetres me-
teorològics mesurats a Llagostera
de manera mensual. Malgrat tot,
aquest espai no pretén ser únicament un
arxiu de la meteorologia de Llagostera,
sinó que, ben al contrari, aspira a ser una
secció dinàmica oberta als lectors.
Amb els canvis climàtics actuals, hem
gosat intentar caracteritzar el clima de
Llagostera. Tasca difícil, perquè requereix
mesurar el màxim de dades diàriament du-
rant 30 anys. Aquest intent va començar al
1999 i, en efecte, ja tenim prou dades que
ens confi rmen que el clima “tradicional” al
nostre poble està canviant ràpidament. Les
dades que tenim actualment s’han obtingut
a la Urbanització Mont-Rei, i la meteorolo-
gia està associada a cada lloc d’observació.
Per tant, per donar un pas més, volem
animar a tots els que, d’una o altra ma-
nera, disposeu de dades meteorològiques,
i que ens les feu arribar per centralitzar la
informació.
Totes les dades seran benvingudes i, es-
pecialment, aquelles mesures que puguin
registrar-se diàriament. També us animem
a enviar-nos les vostres fotografi es de fenò-
mens meteorològics i/o astronòmics per tal
de publicar-los al web www.tel·lurium.cat i
a La Rusca larusca@casino.cat. La recopi-
lació de dades meteorològiques, a part de
complir un objectiu científi c, també re-
sulta de gran utilitat com a eina de servei
públic ja que, per exemple, resulten im-
prescindibles a l’hora de peritar danys per
les companyies d’assegurances en casos de
sinistres deguts a meteorologia adversa.
La Biblioteca Julià Cutiller va com-
plir el passat mes de novembre el
seu 25è aniversari.
La Biblioteca disposa de llibres de coneixe-
ment, de creació literària, d’assaig, tant per
a adults com per a infants, DVD’s, vídeos,
CD’s i CD-Roms, cinc diaris que rep diària-
ment (La Vanguardia, El País, El Mundo De-
portivo, El Diari de Girona i El Punt) i 53
revistes de temàtica diversa.
Segons dades extretes de la memòria de la
Biblioteca de l’any 2006, van rebre 17.380
visitants, van utilitzar els ordinadors
d’accés públic 1.983 persones, van fer 322
carnets nous, van deixar en préstec 17.806
del fons de la biblioteca i 799 del fons in-
terbibliotecari.
Periòdicament aquest fons s’incrementa
amb l’adquisició de noves obres. Aquest
any es continua amb un procés d’esporgada
que es va iniciar l’any passat i que té com a
objecte la revisió i l’actualització del fons.
4
Res més idiota que la supèrbia* dels polítics
Donem ressóDonem ressóa les vostres a les vostres queixes!! queixes!!
Donem ressò a les vostres queixes!!
OPINIÓ | per Laura Jaime i Femenia
GENER 2008
PROTESTEM
L'empremta dels constructors a Llagostera (per L. Boher)
Per què els constructors, quan fan una obra a Llagostera, es deixen una
rasa al mig del carrer? No pensen que la via pública és un patrimoni
del poble i de la gent que hi viu, i quan circules amb cotxe, t'hi deixes
els amortidors. Deu ser que és una mena de fi rma o d'empremta del cons-
tructor. N'hi ha d'amples, d'estretes, de fondes.... però sempre travessant el
carrer, de banda a banda de la vorera. I, amb tanta construcció, ens ha que-
dat un poble ple de pegats asfàltics. Sense anar més lluny, al carrer Mas
Sec, davant del número 21, al carrer Fivaller, davant de la fusteria, al car-
rer Rafael Mas, al carrer Cadí, dues més, una del gas i una de construcció.
Però en recordo moltes més, que a força de trucar a l'ajuntament per quei-
xar-m'hi, fi nalment les han tapat (davant del Carril, davant de cal Guapo...).
Això, diguin el que diguin, no és fer la feina ben feta.
El soroll de certes motos (per Marc Peyrecave)
Tot i els esforços que es fan per limitar el soroll que fan certes motos, el
cert és que és habitual trobar-se pel poble amb un bon nombre de con-
ductors que troben una especial satisfacció a fer petar la seva màquina.
Pregunta: Algú es pren aquest problema seriosament?
El poble de les enveges (per Sant Cristo Petit)
Quin goig tenir al fi nal una publicació així, i amb això no vull dir
que d'altres, com El Butlletí, no ho facin bé, ni molt menys. Tots
sabem el que costa tirar endavant qualsevol iniciativa, sobretot en
aquest poble.
I d'això és del que vull parlar. No ens "carreguem" de seguida tot el que fan
els altres, només perquè és fet aquí. Siusplau, una mica de paciència.
Som, i m' incloc el primer, una mica desastres. Tot ens costa molt d'acceptar.
I som, sense cap dubte, el poble de les enveges, o potser tots els pobles
són així, però jo visc aquí i sé de què parlo, o no?
NOTÍCIES
Ajuntaments demanen eli-
minar la prostitució de les
carreteres
Els ajunta-
ments vo-
len prendre
mesures per evi-
tar que s'exerceixi
la prostitució a
les carreteres,
sobretot en comarques com l'Alt Empordà,
la Selva i el Gironès. Per això una desena
d'ajuntaments de la comarca de l'Alt Empordà
han demanat a la Delegació del Govern a
Girona que els assessori per redactar orde-
nances municipals que els permetin sancio-
nar tant els clients com les prostitutes, ja
que els camins on se sol exercir la prostitució
són competència municipal.
NOTÍCIES
Recollida de signatures per
demanar millores en els
serveis sanitaris
Des de fa un mes, podem trobar als
establiments, també al Casino de Lla-
gostera, els fulls de recollida de fi rmes
per demanar una millora dels serveis sanita-
ris. Concretament, els llagosterencs demanen
reforços en les especialitats de medicina
general, de pediatria i en les urgències, es-
pecialment durant les nits i els caps de set-
mana, que és quan aquests serveis queden
desatesos. Es queixen que els organismes
competents no han tingut en compte
el creixement demogràfi c de Llagostera.
És especialment d'agrair el
pensament crític de Terry Ea-
gleton que, sense mossegar-
se la llengua, planteja op-
cions de renovació teòrica útils per
a la gent. Terry Eagleton és avui
un dels professors més prestigiosos
de la crítica literària i un estudiós de
la cultura i de l'anàlisi social del fet
cultural. Ell diu que, en els temps
que corren, res sembla més idiota
que la supèrbia intel·lectual. I jo hi
afegiria que, encara més idiota que
la dels intel·lectuals és la supèrbia
dels polítics.
Per a Eagleton, el moviment post-
modern ha fet la societat més feble i
denuncia la incapacitat de les doc-
trines davant de qüestions cabdals.
Les seves propostes són que els
teòrics tornin a estudiar la vida real
de les persones i la seva quotidiani-
tat. Proposa que la teoria se cen-
tri en esbrinar de quina manera la
vida podria ser millor i més agrada-
ble per al major nombre possible de
persones. Aquest i no cap altre ha
de ser l'assumpte més seriós de la
teoria. Proposa que la teoria es posi
al servei de la pràctica per cons-
truir accions polítiques col·lectives
més efi caces per a la gent. I que,
per tant, aquest i no cap altre sigui
també l'assumpte més seriós de la
política.
La teoria feta al servei dels pro-
blemes reals de la gent i per fer front
a la realitat que no ens agrada.
Recomano el llibre "Después de la
Teoria", de l'Editorial Debate, 2005,
als polítics en general i als de Lla-
gostera en particular, perquè, per a
la gent del carrer, no hi ha res més
fatu, més inútil i més decebedor que
tenir un alcalde i uns regidors que
no escoltin, que no mirin, que no
pensin en el poble, que no es comu-
niquin cada dia amb la gent, que no
voltin pels carrers, que no visitin
mai els veïnats i les urbanitzacions,
que no tinguin dedicació plena, que
no informin de res i que no comptin
amb la gent quan elaboren projectes.
És tristament mesquí que només ho
facin en època d'eleccions.
*El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut
d’Estudis Catalans és l’obra de referència norma-
tiva pel que fa al lèxic de la llengua catalana. En
la segona edició defi neix la supèrbia:
1 f. [LC] Excessiva estima de si mateix amb
menyspreu dels altres.
2 f. [LC] Desig immoderat de la pròpia exaltació.
5
aportar informació, històries, notícies i pro-
postes sobre dos temes de gran interès per a
mi, Llagostera i el món del motor.
A la vegada, m’agradaria transmetre les ex-
periències i vivències de gent del poble que
ha participat i ha col·laborat en esdeveni-
ments del món del motor a Llagostera.
Per començar-nos a engrescar, voldria fer es-
ment d’una festa coneguda per tots, que té
lloc cada any a Llagostera, i que cada any
ha anat a menys. Seria bo que, entre tots,
la poguéssim recuperar, ja sigui per la seva
importància històrica o per no perdre els
costums del nostre entorn. Em refereixo a la
diada de Sant Cristòfol, patró dels conduc-
tors, que se celebra el dia 10 de juliol.
L'últim any, la festa va rebre la col·laboració
de l’escuderia Peuabaix, que es van encar-
regar d’organitzar els ‘roadbooks’, llibres de
carretera destinats als 4x4, per realitzar rutes
per terra i així conèixer, des d’un altre punt
de vista, i a partir d’un 4x4, les rodalies de
Llagostera.
La festa de Sant Cristòfol
àmbit Culturalàmbit Cultural
Motor | per Jordi Llinàs*
GENER 2008
Com ja coneix la gent de Llagostera,
sóc un gran amant dels esports del
món del motor, entre els quals, em
dedico a la competició de quads.
Al Casino Llagosterenc em van proposar es-
criure a La Rusca per parlar sobre el món
del motor i la relació que s'hi estableix amb
Llagostera. Representa un gran repte poder
També es van dissenyar ‘roadbooks’ d’asfalt,
per poder anar amb cotxes clàssics, de ra-
lly... per les carreteres secundàries del poble,
tenint sempre present la idea que no anàvem
a competir, sinó a divertir-nos, a fer turisme,
a conèixer Llagostera i a acabar la diada fent
una gran festa, amb un sopar de cloenda, on
ens vam retrobar i ens vam explicar les anèc-
dotes.
Hi van participar un total de 70 cotxes, a part
de tota la gent que va portar els seus cotxes
i camions engalanats a beneir.
L’espectacle va ser tot un èxit i, tant
l’escuderia Peuabaix com l’Ajuntament de Lla-
gostera, en van quedar molt satisfets. Espe-
rem que aquest any la fem encara més grossa
i sorollosa, gràcies a la participació de tots.
*Jordi Llinàs ha participat en diferents campionats i ha obtingut classifi cacions com a subcampió d'Espanya 2003, 2n lloc de quads al pròleg i 6è de la general de motos en la competició de Baja Alcañiz (2006), 5è lloc en el Mundial de Quads a Pont de Vaux (2005), subcampió d’Espanya de Rally TT (2005) i subcampió d’Espanya de Resistència (2005). També ha obtingut la qualifi cació de campió de la Baja España Aragón en categoria quads i 6è en categoria general de motos (2005).
Mon Musics és un web que s’ha
creat amb la fi nalitat de ser un
portal musical de referència a
Catalunya. Hi poden accedir
els grups musicals i les orquestres per
deixar-hi les seves dades a fi que pugui
ser d’utilitat tant als propis músics com
als promotors, a les comissions de festes,
als ajuntaments, a les entitats i al públic
en general. S’ha creat aquesta plataforma
gratuïta d’informació perquè estigui a
l’abast de tothom i, sobretot, per divulgar
la nostra música a tot arreu.
El Grup Excursionista
Bell Matí ja té web
àmbit Cultural
El grup excursionista Bell Matí ha po-
sat en marxa un web on es penjaran
les sortides i activitats organitzades
per l'entitat. El bloc es pot visitar des de
l'adreça www.bellmati.blogspot.com
www.monmusics.comBalanç de les ac-tivitats esportives de l'estiu
Suspenen el rally Lisboa-Dakar per rebre amenaces terroristes
ESPORTS llagostera | per Francesc Noell
Motor
El Patronat Municipal d’Esports ha or-
ganitzat, durant l'estiu 2007, amb
les respectives entitats esportives de
Llagostera el IXè Torneig d’estiu 3 x
3 de bàsquet, el VIIè Obert de tennis “Mas
Tarré”, el XXIVè Torneig d’estiu de futbol
sala, Campus esportiu, patinatge d’estiu i
cursos de natació. En total hi han participat
470 persones.
Joan Rodríguez i Jordi Llinàs, que
havien de participar al Ralli Lisboa-
Dakar amb un Nissan Navara de
l'equip Alupu Team, no van poder
complir el seu somni. Els Serveis de Se-
guretat francesos van alertar de la possibi-
litat d’un atemptat d’Al Qaeda a la caravana
de la competició per territori de Mauritània
i van decidir donar prioritat a la seguretat
dels participants.
Els protagonistes llagosterencs es van mos-
trar entristits per la decisió presa, tot i que
entenien que el primer de tot era la se-
guretat. Els integrants de l’Alupu Team van
expressar l’agraïment a tots els patrocina-
dors i col·laboradors que van confi ar en la
seva participació al Dakar del 2008 i espe-
ren poder-ho tornar a provar en una altra
edició.
Stickcovers, la formació
musical de Llagostera
Llagostera compta amb un grup mu-
sical de primera categoria. En Jordi,
en David, l’Eduard i en Carles són
els músics qualifi cats i els compo-
nents del grup musical Stickcovers.
Es van iniciar el 2005 i el seu repertori
està basat en temes de U2, Marillion, Po-
lice, Sting, Pink Floyd, REM...
Podeu visitar el seu web: http://www.
stickcovers.com, on podreu trobar tota la
informació.
Ha tornat "El Butlletí"
NOTÍCIES LLAGOSTERA
El nou
col·-
lectiu
de redacció
del Butlle-tí
de Llagos-
tera va treu-
re el número 1 de la seva quarta etapa.
Les persones que treballen en el projecte
són l’Anna Ramírez, la Cristina Mir, l’Olga
Sánchez, en Robert Montiel, en Ferran Pé-
rez, l’Eduard Carreras, la Mireia Collell, en
Jordi Mir, la Júlia Turon i en Sergi Miquel,
que n'és el director.
Des del Consell de Redacció de La Rusca
volem felicitar l’equip de la revista perquè
el relleu és de gent molt jove, per la il·lusió
que hi han posat i per l’esforç que repre-
senta fer una publicació d’aquesta mena.
L'Ajuntament de Llagostera va aprovar
per unanimitat de tots els grups un
dictamen que proposava que el consis-
tori es presentés a la convocatòria d'ajuts de
la llei del Pla de Barris de 2008.
El regidor d'urbanisme, Eduard Galobardes,
va manifestar que s'estava treballant en la
preparació del dossier, que era molt complex
per la documentació que s'hi ha de presen-
tar, i que era una llàstima que no s'hagués
presentat en cap de les anteriors convo-
catòries.
La proposta inclou actuacions diverses, com
ara la remodelació del nucli antic, la rehabi-
litació del patrimoni històric i arquitectònic
–com per exemple el castell, la muralla i Can
Caciques–, a més de l'adquisició de solars per
a zones verdes i millores generals a les cases
barates, i actuacions de tipus social, cultural
i de dinamització comercial del sector.
Llagostera vol que la llei
de barris actuï al nucli
antic i les cases barates
6
PREPARACIÓ
Talleu el pollastre a talls petits,
saleu-lo i empebreu-lo. Sofregiu un
tall del fetge de pollastre i reserveu-
lo. Sofregiu el pollastre fi ns que estigui
daurat. Tireu-hi un rajolí de vi o conyac.
Tapeu-ho i que faci xup xup.
Prepareu la picada amb el pa remullat, l’all,
les ametlles, un tomàquet petit escalivat
i el fetge, que ja heu sofregit. Afegiu-hi
un got d’aigua i aboqueu-ho tot junt a la
cassola amb el pollastre i, després de 10
minuts, ja es pot servir.
A la picada també hi podeu posar un bocí
de xocolata negra. Aquesta recepta també
es pot fer amb conill o ànec.
No costa imaginar, però, que això
ha passat sempre, amb els ma-
tisos de cada moment històric,
generació rere generació.
Potser aquesta necessitat urgent de tras-
passar a la descendència les nostres
responsabilitats individuals i sobretot
col∙lectives respongui, simplement, a
una feblesa més de la condició humana.
Per tant, d’aquí a unes quantes dècades,
els joves d’avui, un cop sobrepassada la
cúspide del cicle vital, segurament cedi-
rem a la mateixa comoditat i reproduirem
aquestes pràctiques endevinatòries als
nostres successors. Precisament a l’entorn
de la paraula successors podríem encetar
un altre debat: les relacions intergenera-
cionals cal entendre-les com una successió
de rols o com un sumatori de forces?
Des d’aquest modest apartat, procurarem
donar cabuda a temes que afectin, d’una o
altra manera, els joves i les joves de Lla-
gostera. Intentarem parlar, doncs, de les
nostres inquietuds i maldecaps, posant un
èmfasi especial a experiències reals, vis-
cudes per persones amb noms i cognoms,
de carn i ossos.
QUÈ DIUEN ELS JOVES | per Eduard Comas
INGREDIENTS
· 1 pollastre· 2 grans d’all· 50 grs. d’ametlles· 1 tomàquet
· sal i pebre· 1 got d’aigua· oli, vi o conyac, molla de pa.
A vegades el món sembla
ple de futuròlegs obsti-
nats a carregar damunt
les espatlles dels més
joves el pes del demà.
Se’ns dóna el futur, però
se’ns nega el present
i s’oblida que JA SOM
societat
GENER 2008
Catxofi no del'Enemorina
LJ- A què es dedica aquesta entitat?ER- El Gram treballa en l’ambit de la inte-
gració dels immigrants i Llagostera Solidària
té diversos projectes pel món
LJ-Des de quan hi col·labores?ER- Vaig participar pràcticament des dels seus
inicis amb la creació de l’Assemblea local, ara
fa uns 13 o 14 anys. Aquells eren uns moments
en què la immigració no superava el 2% de la
població del nostre poble. En l’actualitat la
cosa deu anar pel 17%.
LJ- I què és el que et mou a col·laborar-hi. Quina és la teva motivació? ER- El motiu? La preocupació pel futur, per
la convivència. Des de l’entitat no podem
modifi car les desigualtats i les profundes in-
justícies que estimulen el fet migratori, però
podem actuar per evitar que aquest fenomen,
consubstancial amb la nostra naturalesa,
present en tota la història de la humanitat,
i absolutament legítim i inevitable, no tran-
storni la convivència.
LJ- Quines amenaces creus que té la immi-gració, si en té? ER- Les amenaces són, en essència, dues: el
rebuig de la societat d’acollida i el tancament
de la comunitat d’arribada. Són dos amenaces
poderosíssimes, que es nodreixen de forces
molt profundes, que segurament sorgeixen de
la nostra pròpia condició humana i que difi -
culten enormement la integració. Una inte-
gració que ha de ser social.
LJ- Ets pessimista amb la solució? ER- Observant el món, la utilització mes-
quina que es fa del fet migratori, els mites
Entrevista a Enric Ramionet | Per Laura Jaime
L’Associació de Restaurants de Lla-
gostera prepara per als propers mesos
de gener i febrer una nova campanya
gastronòmica que, sota el nom del “Menú
de l’Escurat”, pretén recuperar plats i ti-
beris de tota la vida a un preu que no su-
perarà els 20 euros. Segons el president de
l’Associació de Restaurants de Llagostera,
Jordi Rissech, del Restaurant Mas Roure,
“es tracta d’oferir un menú de qualitat a un
preu molt competitiu, recuperant plats que
amb el temps han anat desapareixent de les
cartes de la majoria dels restaurants”.
El "Menú de l'Escurat"
NOTÍCIES LLAGOSTERA
Pressupostos per al 2008
L'Ajuntament de Llagostera està elabo-
rant els pressupostos per aquest any i
com a projecte prioritari hi ha les obres
d'urbanització del nucli antic, amb un pres-
supost de 2.153.095 €. Està previst un in-
crement de les partides de serveis socials i
també s'hi inclou el mobiliari per equipar la
nova biblioteca i la col·locació de la gespa
artifi cial del camp de futbol.
Fecsa Endesa treu les torres elèctriques delpasseig Pompeu Fabra
Les bones relacions existents actualment
entre l'Ajuntament de Llagostera i la
companyia Fecsa Endesa, han propiciat
que s'hagi arribat a un acord per treure del
nucli antic les torres elèctriques que porten
corrent a la població i que es connecten en
un transformador que hi ha en el mateix
sector.
Dins del Pla de remodelació del casc antic,
l’Ajuntament té en projecte, conjuntament
amb Fecsa Endesa, la retirada de la línia de
mitjana tensió que arriba al poble des de
l'exterior i soterrar-la, així com un arranja-
ment de tot el sector, des del carrer del Fred
fi ns les escales que van a la zona inferior i
arriben a la carretera.
Quan Fecsa Endesa cedeixi l'estació trans-
formadora, que hi ha al costat de la plaça
de l´Ajuntament i l'església, serà enderro-
cada i, en el seu lloc, s’hi farà un aparca-
ment dissuasori perquè l´actual que hi ha
davant de l´edifi ci municipal ha quedat
petit. Aquest aparcament també servirà per
descongestionar l'afl uència de vehicles al
Barri Vell.
Fecsa Endesa ha començat per les torres que
hi ha al passeig de Pompeu Fabra. L’obra és
a càrrec de l’empresa i sense cap cost per
al poble.
i llegendes que la nostra societat sembla que
està interioritzant i el context internacional,
no pessimista del tot, però m’arrapo a allò de
l’optimisme de la voluntat, perquè crec que
aquest és el repte més important de futur al
qual hem de fer front.
LJ- Què feu al GRAMC per ajudar?ER- Cursos de català, de suport per treure el
carnet de conduir, parelles d’acollida, activi-
tats per a dones i nens, per estimular i facilitar
la seva integració i relació social.
LJ- I a Llagostera Solidària? ER- Llagostera Solidària manté projectes a
Nicaragua “grano bàsico”, construcció d’uns
dipòsits per guardar el gra, a San Nicolás de
Oriente, una de les zones més deprimides de
Nicaragua, beques d’alimentació de nens de
les comunitats, vinculades a la seva assistèn-
cia a l’escola, cooperació amb els camps sa-
harauis, i un projecte de codesenvolupament,
impulsat pels propis immigrants, amb Gàmbia.
La construcció d’un centre sanitari, amb recur-
sos que aporta, fonamentalment, la partida
de cooperació municipal, els propis fons de la
nostra entitat i el Fons Català de Cooperació.
LJ- Enric, com et presentaries al públic lector que no et coneix?ER- Suposo que m’hauria de defi nir com a una
persona compromesa, amb la societat i amb
el meu poble.
LJ-Explica'ns la teva trajectòria participativa.ER- He format part del G.E. Bell Matí, una
entitat que durant els anys 70 i 80 es reu-
nia i feia vida al Casino Llagosterenc, que
agrupava moltes inquietuds diverses i que
va procurar no limitar el seu camp d’acció a
l’excursionisme, conferències, allò que abans
s’anomenava cine-fòrum, cursos, recitals, ac-
tivitats infantils, la publicació del Programa
de la Festa Major...
Vaig formar part, durant uns anys, del
col·lectiu de redacció del primer Butlletí du-
rant l’excitadíssim període de la transició.
He estat, també, durant uns 6 anys, membre
de la Junta del Casino Llagosterenc.
LJ- I actualment?ER- En l’actualitat sóc membre més o menys
actiu de l’Assemblea Local del Gramc i de Lla-
gostera Solidària. Com és natural amb alts i
baixos, amb moments de més compromís i
moments de menys, he format part d’això que
anomenen societat civil llagosterenca, amb
unes o altres entitats i sempre, em penso, per
les mateixes raons. Per allò tan solemne de
la responsabilitat cívica, pel compromís amb
la pròpia comunitat i per intentar infl uir-hi,
és clar.
LJ- Què vol dir GRAMC?ER- Grup de Recerca i Activació amb Minories
Culturals.
LA CUINA DE LLAGOSTERA | per Dolors Deu
7
CLASSIFICATS
TELÈFONS D'INTERÈS
GENER 2008
ENTRETENIMENTS HISTÒRIES DE BLEPS
AGENDA D'ACTIVITATS DEL CASINO
ACTIVITATS DE L'AJUNTAMENT | FEBRER 2008
AULA D’ART
Escola de Teatre / Escola de Màgia
Classes i horaris a nens, joves i adults
Per a més informació: Quim Planella 606 13 36 70www.universitart.com - a/e: kim@universitart.com
09/02/08
Carnaval Infantil a l'Edifi ci Polivalent
Sortida a Barcelona a veure l'espectacle Mamma Mia!
10/02/08
Gran Rua de Carnaval
L'inventor d'il·lusions, teatre infantil al Teatre Casino
23/02/08
Còmica Vida, espectacle teatral dins el cicle Escenaris 2008
ESCOLA DE DANSA
Iniciació i nivell elemental / Dansa contemporània /Manteniment per a joves i adults
ALTRES ACTIVITATS
Els dimarts de 18 a 21h. Balls de Saló amb música en directe.
Per a més informació: Secretaria del Casino Llagosterenc.T. 972 80 51 65 o al 649 94 60 51 de 9 a 13h. i de 16 a 20h.
ESCOLA DE MÚSICA
Concertada amb l’Escola de Música del Consell Comarcal del Gironèsamb el suport de l’Ajuntament de Llagostera.
Música clàssica i de cobla.
Música per a joves (baix, guitarra elèctrica, piano, teclats, saxofon, bateria,...)
Música per a adults (contrabaix, fl auta de bec i travessera, guitarra, piano, saxofon, violí, violoncel, tible, tenora, baix,
clarinet, guitarra elèctrica, teclats, bateria,...
Cant Coral i educació de la veu per a adults
Inici 10 de gener
Per a més informació: Àngels Batllosera T. 972 83 17 32
OFICINA DE FORMACIÓ I GESTIÓ CULTURAL
Curs de Nàutica (PER) Patró d'Embarcacions d'Esbarjo (comença el 8 de gener i acaba el 18 de març. Dimarts de 20 a 22h.)
Cursos d'Informàtica
Català Inicial per a catalanoparlants
Cuina
Maquillatge per a Carnaval
Els dimecres últims de cada mes, trobada de col·leccionistes de xapes de cava, de 17 a 21h.
El Casino Llagosterenc disposa d'un Servei de Català de correccions i traduccions.
Per a més informació: Laura Jaime de 17 a 20h.T. 972 832 399 / M. 650 609 841
CURSOS DE BALLS
Balls de saló / Country line dance / Country / Batuka, Funky, Hip-Hop i Jazz / Dansa oriental / Sevillanes
SUDOKU:Nivell baix / mitjà / alt
Una població costanera de la Selva
JEROGLÍFIC | per Jordi Esteban i Calmper Joan Frigola
Aquesta secció la tenim a disposició
de tots els lectors que la necessitin.
Podeu enviar-nos els vostres anun-
cis de Compra, Venda, Canvi, Regalo,
Col·lecciono... a l'Ofi cina de La Rusca.
Casino Llagosterenc, de dilluns a di-
vendres de 17 a 20. També ens els po-
deu fer arribar a ljaime@casino.cat
Venc Nokia N-95 impecable. Preu a
convenir. Tel. 667 732 409
Venc MP4, 2Gb, com nou.
T. 667 732 409
Venc iPod 3a generació, 10Gb amb
accessoris (carregador, cable fi re-
wire, emissor ràdio) caixa i software
originals. Preu 100€. T. 616 078 662
Regalo cactus en bon estat. Pocs
kilòmetres... T. 609 758 145
Venc bicicleta estàtica, en bon estat.
Preu a convenir. T. 667 458 833
Venc matalassos, llit de 80 cm. nous.
Preu a convenir. T. 678 294 463
Venc model radiocontrol Bycmo es-
cala 1/7 amb motor de 3,5cc i trac-
ció permanent. S'inclou l'emissora i
dues carrosseries. Preu a convenir.
T. 616 078 662
Els bleps, uns individus escollits pels Déus i assenyalats per la fortuna.
Durant molts anys, una conjunció de compulsions i successos, d’acudits i d’angoixes, de grans misteris i de grans al cul; han conformat les peripècies vitals d’un grapat de caminants, una colla de tipus petits, gens desagradables, però tampoc especialment divertits, als que ni un home, ni una dona es giraria a mirar-los dues vegades. No és gens estrany ensopegar-hi en qualsevol ciutat, davant d’un aparador, situat en qualsevol punt d’un carrer de voreres estretes i transitades. I, el que és més curiós, és que qualsevol de nosaltres, som sos-pitosos d’ésser un ésser anomenat bleps.
Presentarem les històries en un format de minúscula obra de teatre de l'absurd, amb una pregunta fi nal, més absurda si s’escau. Si voleu contestar les preguntes; de forma breu i poc seriosa, i enviar-nos-les, al fi nal de la sèrie, el Casino Llagosterenc editarà en petit format l’obra co-escrita, personalitzada per a cada una de les persones del públic que hagi contestat les preguntes.
I Interrogants inútils?
Una fi la de bleps que comença davant d'una taula enorme, on hi ha asseguda la vaca.
- Pregunta- diu la vaca.- Quant de temps s'ha de coure un peu de porc? - diu el primer bleps.- La porta del fons a l'esquerra- contesta la vaca. Al següent bleps, li diu:-Pregunta.- Existeix Déu?- Al fons a l'esquerra.- Quan s'acabarà la funció?- Al fons a l'esquerra.- Seré feliç durant la meva vida?- Al fons a l'esquerra.- Aniré de vacances a l'Hotel Los Mirlos de Palma de Mallorca?- Al fons a l'esquerra.- Què hi ha al fons a l'esquerra?- El lavabo!! Quina pregunta més estúpida!
Què preguntaries a la vaca?
TOVES
Si voleu fer arribar Cartes al Director, podeu
fer-ho a l'adreça de correu electrònic: larus-
ca@casino.cat, sense oblidar-vos d’incloure
les vostres dades, nom, cognom i DNI, si vo-
leu que la informació es publiqui.
Si voleu enviar comentaris sobre les notícies,
o voleu fer consultes sobre l'edició, els punts
de distribució, ho podeu a l’adreça de correu
electrònic: larusca@casino.cat
També si voleu contractar publicitat o organ-
itzar una promoció de màrqueting, oferir o
sol·licitar un servei, contacteu amb nosal-
tres mitjançant: larusca@casino.cat
CARTES AL DIRECTOR
Ajuntament de Llagostera 972 83 03 75
Arxiu Municipal 972 80 54 36
Biblioteca Julià Cutiller 972 830 008
Bombers 080
CAP Cassà de la Selva 972 463 882 / 83
Casal Parroquial Llagosterenc 972 830 533
Casino Llagosterenc 972 830 019
Casino Llagosterenc Bar 972 830 019
Casino Llagosterenc Formació
i Gestió Cultural 650 609 841
Casino Llagosterenc Secretaria 972 830 165
CEIP Lacustària 972 830 339
Centre Atenció Primària 972 831 203
Col·legi N. Sra. del Carme 972 830 252
Correus 972 830 111
Creu Roja Llagostera 972 830 254
Deixalleria 972 831 707
Emergències 112
Emergències Sanitàries 061
Farmàcia Berta 972 832 185
Farmàcia Saurí Masgrau 972 832 918
Fecsa Endesa Avaries 902 536 536
Germandat Donadors de Sang 972 830 044
Grups de Recerca i Actuació
Sobre Minories Culturals 972 219 600
Info Generalitat de Catalunya 012
Jutjat de Pau 972 805 756
Llagostera Ràdio 105.7 FM 972 830 212
Llar del Pensionista 972 805 213
Mossos d’Esquadra 088
Ofi cina de Turisme 972 832 322
Penya Barcelonista Llagostera 972 805 397
Policia Local Llagostera 972 805 580
RACC 902 307 307
Repsol YPF 972 831 516
Residència Josep Baulida 972 805 134
Servei Català de Trànsit 972 413 200
Serveis Socials 972 805 558
Taxi 619 883 035
Teisa 972 204 868
Sarfa 972 301 293
Renfe 902 240 202
Telefònica Avaries 1002
Telefònica Informació 098
8
top related