la ratlla groga iv
Post on 28-Mar-2016
222 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
www.santaanna.cat
1
INDEX:
- Editorial
- Hi ha vida després
de Santa Anna?
- Recipe
- El planter
- Entreteniment
- Crítica de cinema
- Recomanacions
www.santaanna.cat
2
Ed
ito
ria
l Aquest any alguns alumnes de 4t d'ESO continuarem amb el pro-
jecte de La Ratlla Groga, publicant un exemplar cada trimestre.
Hem pensat seguir amb la mateixa estructura de revista que l'any
anterior, tot i que n'hem reduït el contingut i hem afegit alguns apar-
tats, com per exemple el de les recomanacions, que pot incloure
tant webs, com llibres, pel·lícules i CDs que trobem interessants.
També hem pensat incloure un espai per als exalumnes, per tal que
els que vulguin puguin enviar-nos articles, recomanacions, fotografi-
es antigues o records de cara als números següents.
D'entrada ens va costar una mica agafar el mateix model de revista
de l'any passat, ja que no és fàcil continuar amb una idea ja comen-
çada. De totes maneres, hem intentat fer el possible per ser fidels a
la idea original i per tirar endavant aquest primer número. Esperem
que us agradi i estem oberts a comentaris de pares, alumnes i exa-
lumnes a la nostra adreça de correu electrònic de sempre: larat-
llagroga@gmail.com. Esperem que us agradi.
MoltesGràcies!
El consell de redacció
Redacció: Ricard Vilar, Janona Bagué, Manuel Gómez, Alexandra
Simón, Marta Hinarejos, Helena Fabré i Lucia Tenorio.
Supervisió: Anna Vila.
Col·laboracions: Mateu Sagarra, Paula Romero, Helena Castellet,
Xavier Montoriol, Maria Pérez, Marina Camallonga, Pau Jané i Àlex
Masó.
www.santaanna.cat
3
Hi h
a v
ida d
esp
rés d
e S
an
ta A
nn
a?
En aquesta edició de Hi ha vida
després de Santa Anna? hem en-
trevistat el Joan Sánchez de Tole-
do, un exalumne de l'escola que
avui en dia exerceix la professió de
metge. Amb motiu de la seva torna-
da dels Estats Unitats, hem decidit
entrevistar-lo per preguntar-li sobre
la seva estada allà i com li ha anat
la seva vida després de Santa An-
na.
Què vas estudiar en acabar el
BUP a l’escola?
Nosaltres vam fer tot l' EGB i el
BUP a Santa Anna i el COU a l'Es-
cola Pia de Diputació i més enda-
vant vaig començar els estudis per
a la carrera a la Universitat Autòno-
ma de Barcelona.
Si tenim en compte que la carrera
de medicina requereix una gran
quantitat d’hores d’estudi, tenies
temps per dedicar-te a altres co-
ses?
Per distreure’m i guanyar una mica
de diners vaig posar-me a treballar
a una agència de viatges, a prop
del Santa Anna. Als estius viatjava
amb ells, per fer d’ajudant de guia
turístic. Així viatjava i coneixia les
diferents històries de cada país.
Vaig estar a Kenya, a Tanzània, a
Sud-Àfrica, a Zimbabwe, a Egipte..
Era una manera de passar els es-
tius coneixent a gent i treure'm uns
diners. Paral·lelament vaig comen-
çar a contactar amb agències de
cooperació i durant l’últim any de
carrera me’n vaig anar a fer una es-
tada a Colòmbia de quatre mesos,
a un hospital.
Què vas fer quan vas acabar la
carrera?
Després de fer l'especialitat, que
són quatre anys, vaig treballar com
a pediatra un parell d'anys a les
UCI de pediatria (cures intensives
de pacients pediàtrics). El 2006
me’n vaig anar a treballar als Estats
Units per a treballar a una UCI car-
díaca. El primer any vaig estar a
Buffalo i d'allà me'n vaig anar a
Pitsburg, Pennsilvània. Allà vaig es-
tar-m’hi quatre anys i fa poc he tor-
nat. Visitava Barcelona com a mí-
nim un cop a l’any, per Nadal o a
l’estiu.
www.santaanna.cat
4
Tenies clar que faries la carrera
de medicina des que anaves a
l'escola?
A l'hora d'escollir la carrera vaig
tenir molts dubtes, ja que tant el
Ferran Riambau amb la física, com
el Jordi Camprubí amb la biologia,
van fer que m'apassionés per
aquestes dues matèries. Per
aquesta raó no sabia si escollir físi-
ca o biologia. Però el que realment
em va fer decantar per aquesta
carrera va ser que el meu pare fos
metge, ja que des de ben petit l'ha-
via ajudat a la seva consulta.
Què en penses del rumor que
corre que la carrera de medicina
és molt dura?
La veritat és que no trobo que la
carrera sigui excessivament difícil i
dura si treballes molt i de forma
constant, sense deixar la feina per
fer a última hora. Encara que és
una carrera molt llarga ja que dura
sis anys i després has de fer un
examen, que és el famós MIR, el
qual requereix un any de prepara-
ció. Després d'això, has d'escollir
entre diferents tipus d'especialitats
que duren de tres a cinc anys.
Com t'has sentit en tornar a l'es-
cola després de tants anys?
Si voleu que us digui la veritat,
quan he pujat per les escales peti-
tes m'he emocionat i una mica més
i em poso a plorar, m'han vingut
tots els records viscuts aquí. El pri-
mer record que tinc de l'escola és
del primer dia que vaig arribar-hi.
La meva mare em va deixar una
hora abans d'entrar a la classe, i
em vaig quedar assegut al banc
durant tres quarts d'hora amb una
nena que va ser la primera amiga
que vaig fer. Em vaig adaptar molt
bé i vaig formar un grup molt sòlid
d'amics que encara ara continuo
veient. Recordo que sempre ens
feia molta il·lusió el fet de poder
creuar la ratlla groga, de canviar de
pis, de representar l'obra de tea-
tre,... Són coses que m'han quedat
molt marcades i no crec que se
m'oblidin. M'ha sorprès bastant
veure que l'escola continua estant
igual tot i haver fet alguns petits
canvis.
www.santaanna.cat
5
Hi h
a v
ida d
esp
rés d
e S
an
ta A
nn
a?
Quines diferències has trobat en-
tre treballar aquí i als Estats
Units?
La principal diferència és que als
Estats Units es dóna molta impor-
tància a la investigació i hi ha molts
més recursos ja que s'hi inverteixen
més diners. A mi personalment m'ha
agradat molt l'estada allà tot i que és
una societat molt diferent a la nos-
tra, basada principalment en la famí-
lia i el treball. El que més m'ha sob-
tat és que és una societat molt exi-
gent i, per tant, hi ha un índex de
fracàs molt elevat, i pots trobar gent
molt exitosa però també gent frus-
trada.
Marta Hinarejos, Alexandra Simón i Manuel Gómez
www.santaanna.cat
6
Re
cip
e
Gingerbread Cookies Recipe.
Ingredients:
For the cookies:
120 g of brown sugar
120 g of butter
1 tablespoon of honey
1 tablespoon of maple syrup
1 tablespoon of orange juice
240 g of flour
1 teaspoon of baking soda
2 teaspoons of ginger
1 teaspoon of cinamon
For the icing:
One egg white
150 g of white sugar
1 teaspoon of lemon juice
Preparation:
For the cookies:
First of all stir the butter with the sugar until you get a creamy texture.
Add the honey, the syrup, the orange juice and continue stiring. Then,
add the flour, the baking soda and the cinamon and stir until you get a
thick dough. Put the mixture in the fridge for one hour. After this spread
the dough and cut out the cookies with a cookie cutter. Preheat the
oven to 180ºC and put the cookies in for 10 to 12 minutes and let them
cool. Decorate with the icing as you wish.
www.santaanna.cat
7
Re
cip
e
For the icing:
Put the egg white with the sugar and the lime juice in a bowl and stir it
until you get a soft mixture. You can color the frosting with food colo-
ring.
Lucía Tenorio i Marta Hinarejos
www.santaanna.cat
8
El
pla
nte
r
P3
P4
P5
www.santaanna.cat
9
El p
lan
ter
2n de primària
3r de primària
www.santaanna.cat
10
El
pla
nte
r
4t de primària 5è de primària
6è de primària
www.santaanna.cat
11
El p
lan
ter
1r d’ESO
2n d’ESO
3r d’ESO Paula Romero i Helena Castellet
www.santaanna.cat
12
Tira còmica
Concurs
Aquest any comencem un nou concurs. Heu d’aconseguir endevinar
a quin lloc de l’escola pertanyen aquests espais. Si ho esbrineu, envi-
eu-nos un correu amb les respostes a laratllagroga@gmail.com
Xavier Montoriol i Maria Pérez
www.santaanna.cat
13
En
trete
nim
en
t
www.santaanna.cat
14
Crí
tic
a d
e c
ine
ma
El gran carnaval (Ace in the hole)
Aquesta pel·lícula de temàtica periodística és de l’any 1951; Billy Wil-
der (Ningú no és perfecte) n’és el director i va fer molt bé d’escollir
Kirk Douglas (Camins de glòria, Espàrtac) com a actor protagonista,
ja que aquest realitza un dels seus millots treballs. Tot i que fa més
de cinquanta anys que es va rodar, és una pel·lícula molt actual; per
entendre aquesta última frase cal que us n’expliqui l'argument:
Charles Tatum (interpretat magistralment per Kirk Douglas) és un pe-
riodista mentider al qual han expulsat més de deu cops dels llocs on
ha treballat. Al principi de la pel·lícula veiem com entra a treballar a
un nou diari. Al cap d’un any, Tatum ja comença a cansar-se i a avor-
rir-se, i el director del diari decideix enviar-lo a una expedició on hau-
rà de tractar amb serps de cascavell, per fer-ne un article. Tatum ac-
cepta encantat davant l'oprtunitat que se li presenta, a més s’emporta
un fotògraf principiant i jove que l’acompanyarà a l’expedició. De ca-
mí, una noia rossa els atura i els pregunta si la poden portar amb el
cotxe fins a una muntanya on ha quedat atrapat el seu marit, un tal
Leo Minosa. Tatum, davant d'aquesta situació, decideix abandonar el
cas de les serps i escriure un article sobre el cas de l’home atrapat a
la muntanya, fins al punt d’organitzar un gran carnaval al voltant d’a-
quest fet. Farà el possible perquè la salvació de l’home atrapat duri
molt per així aconseguir que gent de tot arreu (fins i tot un circ) vagin
fins a la muntanya pagant una entrada d’un dòlar. Mentrestant, l’ho-
me atrapat que creu que Tatum és el seu millor amic, anirà empitjo-
rant.
www.santaanna.cat
15
Crític
a d
e c
ine
ma
La història de El Gran Carnaval té molts aspectes en comú amb la re-
cent notícia d’uns miners xilens que van quedar atrapats sota terra du-
rant mesos. Feu atenció al final sorprenent i estigueu alerta a l’arriscat
últim pla de la pel·lícula, perquè és un dels plans més atrevits de la his-
tòria del cinema.
Mateu Sagarra
www.santaanna.cat
16
Re
co
ma
na
cio
ns
Sticky Fingers és un àlbum d’estudi publicat per la banda anglesa
The Rolling Stones l’any 1971. La gravació del disc va començar el
desembre de 1969 i va acabar el gener de 1971. És el primer àlbum
dels Rolling Stones en el qual participa el guitarrista Mick Taylor
substitut de l’anterior, Brian Jones, després de la seva mort. Sticky
Fingers conté els sons clàssics de la banda (Rock and Roll, Country,
Blues, Rhythm and Blues) però se’n diferencia per incloure lletres
més fosques que fan referència a l’esclavitud, el sexe interracial i l’ús
de drogues. A més, la portada del disc és una de les més memora-
bles de la història del rock. Va ser dissenyada per Andy Warhol, líder
del moviment Pop-Art, i en ella s’hi podia observar la cintura d’una
home vestit amb uns pantalons texans amb una cremallera real que
es podia obrir i tancar. La cançó que obre el disc és Brown Sugar
que va arribar a ser un gran hit mundial; també destaquen les bala-
des Wild Horses i I Got The Blues, així com altres cançons més elèc-
triques com Bitch o Can’t You Hear Me Knocking, on el nou guitarris-
ta Mick Taylor demostra totes les seves habilitats.
Brown Sugar
www.santaanna.cat
17
Re
co
ma
na
cio
ns
Black Holes & Revelations és el quart àlbum d’estudi de la banda
britànica Muse, que va ser llençat al mercat l’any 2006. Respecte
dels seus discs anteriors, Black Holes & Revelations té un so
menys agressiu. Les lletres de les cançons són més fosques i par-
len principalment de l’apocalipsi, d’invasions extraterrestres, socie-
tats futures, conspiracions... Tot i que la temàtica de les lletres de
les cançons pugui resultar ridícula o exagerada, el disc és més ma-
dur que els anteriors treballs de Muse, a tots nivells . El so general
de Black Holes & Revelations és uns so electrònic, sense deixar de
banda les guitarres elèctriques i els pianos. El que sí que desapa-
reix en aquest disc és la gran influència de la música clàssica en la
música de la banda, és a dir que el toc simfònic dels seus anteriors
treballs desapareix gairebé al complet per deixar pas a teclats elec-
trònics. Lluny de ser un disc avorrit, Black Holes & Revelations ens
www.santaanna.cat
18
Re
co
ma
na
cio
ns
mostra un etapa, fins el moment, desconeguda de Muse i sens dubte
és més interessant i profund que els seus anteriors treballs. Dins el
disc destaquen cançons com ara Supermassive Black Hole (que
malauradament va formar part de la banda sonora de Crepúsculo),
Take A Bow, Knights Of Cydonia, Invincible (que conté el solo de
guitarra més al·lucinant de tot l’àlbum) o Starlight (un dels singles del
disc amb una melodia realment enganxosa però no pas comercial).
Musicalment, el disc podria ser comparat amb treballs d’artistes com
Queen, Franz Ferdinand, Pink Floyd o Pearl Jam. A més, cal desta-
car que el diseny de la portada va ser encarregat al mateix dissenya-
dor de la mítica portada de Darks Side of The Moon de Pink Floyd.
Manuel Gómez
Spermassive Black Hole
www.santaanna.cat
19
Co
nc
ert d
e S
an
ta C
ec
ília
Avui, dia 19 de novembre, hem celebrat el concert de Santa Cecília a
l’Escola Santa Anna. Dos exalumnes, la Cordèlia Alegre i l'Alícia Alegre,
han vingut a fer-nos una demostració de com tocar el cel·lo i el piano.
Primer ens han ensenyat les diferents parts dels instruments i el seu
funcionament. Abans de començar, l'Elisenda, la professora de música,
ens ha fet una presentació del violoncel i la viola de gamba. El concert
ha començat amb dues peces de música clàssica de Bach per a violon-
cel, seguides per una cançó amb piano de Beethoven. Després, les du-
es han tocat un fragment de La Guerra de les Galàxies. Finalment hem
passat a la ronda de preguntes, gràcies a les quals hem descobert que
les dues han guanyat nombrosos concursos. L'Alícia Alegre estudia
música al Liceu i la Cordèlia Alegre, estudia comunicació audiovisual. A
més a més, practiquen moltes hores, entre dues i cinc al dia. Tot seguit
han repetit la cançó de La Guerra de les Galàxies, hem aplaudit tots a
les dues estudiants i hem marxat a classe.
Marina Camallonga, Pau Jané i Àlex Masó
Nota: Dijous passat, dia 16 de novembre de 2010, alguns alumnes vo-
luntaris de 3er i 4rt d’ESO van recollir els diners guanyats durant el s
dos berenars solidaris de l’escola i els van portar –acompanyats per al-
guns pares de l’escola, professors i treballadors de l’hospital Sant Joan
de Déu- a tres centres diferents de Barcelona. Els diners guanyats a
l’escola es van invertir en 60 sacs de dormir , 20 per a cada centre. Es-
tan destinats a aquella gent més necessitada que dorm al carrer i ara a
l’hivern seran molt útils. Els centres acollien a gent convalescent de di-
ferents malalties que no tenien on dormir, i acollia també a gent que
dorm al carrer i no tenen res. Els hi ofereixen esforzar i el seguiment
d’assistents socials. Al següent número de la revista us acabarem d’ex-
plicar el funcionament d’aquests centres de Barcelona i la sortida de di-
jous, adjuntant algunes fotos.
top related