la llegenda del drac - fundación el hogar animal sanctuary · el gran drac se li va acostar amb...

LA LLEGENDA DEL DRAC Adaptació de la llegenda de Sant Jordi

Hi havia una vegada, fa moltíssims anys, un poblet on la seva gent caminava atemorida perquè un drac apareixia per les seves terres.

Es rumorejava que el drac menjava humans, així que quan els habitants el veien arribar, amb sang a les mans i traient foc per la boca, fugien corrent el més ràpid que pot córrer una persona, plens de por.

Un dia, els vilatans es van reunir per buscar solucions a aquest gran problema. No volien ser menjats pel gran drac, així que van pensar que si li oferien el seu bestiar (ovelles, vaques, cabres, porcs, gallines...) satisfarien la seva enorme gana. I així ho van fer.

Cada nit, deixaven als afores del poble diferents animals, els quals una mica desconcertats, s'endinsaven al bosc sense saber què els esperava.

Passat algun temps, va arribar un dia en que no quedaven animals al poble. Ja no hi havia ovelles, ni vaques, ni porcs, ni gallines... Què li oferirien al gran drac a canvi que els perdonés la vida i no se'ls mengés?

Els vilatans van tornar a reunir-se per parlar sobre el tema. Ningú volia morir a les seves urpes, així que van decidir fer un sorteig i deixar en mans de l'atzar qui se sacrificaria oferint-se com a menjar per al gran drac.

I així ho van fer. Van posar els noms de tots els habitants del poble escrits en paperets dins d'una capseta i el Rei s'encarregaria, amb els ulls tancats, de treure el paper amb el nom del poc afortunat. Tots estaven expectants quan el Rei va llegir el nom que apareixia escrit en el paper seleccionat... Li havia tocat a la princesa!

El Rei, desesperat i tement per la vida de la seva filla, va prometre riqueses a aquell que s'oferís voluntari per substituir la princesa al menú del gran drac, però ningú va acceptar.

Així que amb llàgrimes als ulls, el Rei es va acomiadar de la seva filla, la qual va posar rumb cap al bosc, a la recerca del cau del gran drac.

La princesa després de caminar i caminar, va arribar al seu destí i amb veu ferma però tremolosa va cridar al gran drac: Drac! Gran drac!

Tot d'una, de darrera d'uns preciosos rosers, va treure el cap la temible bèstia. La noia es va paralitzar per la por, però alguna cosa va passar...

El gran drac se li va acostar amb timidesa i li va oferir la rosa més bonica del preciós roser. La princesa, desconcertada, va calmar les seves pors en descobrir darrera de la dolça mirada del gran drac molta tendresa i bondat. De pressa, va buscar a la motxilla i va treure el més valuós de les seves pertinences, el seu llibre preferit, el qual li va oferir com a regal.

Després d'aquesta estranya i curiosa trobada, van començar a parlar. El gran drac va explicar a la princesa que era agricultor, que vivia al bosc per a poder conrear tot tipus de rics vegetals en el seu gran hort. Un hort que havia hagut d'ampliar per produir més aliment, ja que la seva família també s'havia ampliat.

El gran drac es trobava amb animals perduts i espantats pel bosc gairebé tots els dies, així que els acollia a casa seva i els oferia aixopluc i aliment. Ovelles, vaques, porcs, gallines... Ara vivien junts, com una gran família.

El gran drac també era jardiner, li encanten les roses! Tenia molts rosers i li agradava cuidar-los perquè les seves roses fossin les més boniques del regne. Però de vegades es punxava amb les seves espines, i de cada goteta de la seva sang, naixien nous rosers, amb roses cada vegada més precioses.

Això ho explica tot! - va exclamar la princesa. Tot ha estat un gran malentès! - va dir la princesa

alleujada.

Tot d'una, d’entre els arbres, va aparèixer un jove a lloms d'un cansat cavall. Portava una armadura i empunyava una gran espasa a la mà dreta.

Sóc Sant Jordi i vinc a salvar la princesa! Vaig a matar-te, drac malèfic! - va cridar el cavaller.

El gran drac i la princesa es van mirar sorpresos i... van començar a riure a cor què vols.

El cavaller, desconcertat, va baixar del cavall i va demanar explicacions. Quan va saber la veritat, també es va fer un tip de riure. Hem de descobrir la veritat! Tots els habitants del poble han de saber-ho! - va exclamar Sant Jordi convençut.

El gran drac va tenir una idea genial. Convidaria a tots els vilatans a dinar a casa seva i els prepararia un deliciós menjar amb les verdures del seu hort, i així, arreglaria la situació de temor i desconeixement en què vivien per culpa d'un malentès.

I així va ser. Per fi tots van descobrir la veritat. I van aprendre una gran lliçó: no prejutjar per l'aspecte o pel que altres rumoregen.

A partir d'aquell dia, humans i animals del regne, van viure en pau, junts com una família, respectant-se i ajudant-se en tot. I cada 23 d'abril, recorden aquest gran dia, regalant roses i llibres, com els que es van regalar el gran drac i la princesa.

educacion.cat@elhogarprovegan.org

Amb la col·laboració de:

Fes-te soci de El Hogar ProVegan En El Hogar ProVegan no comptem amb cap tipus de subvenció, així

que depenem totalment de l’ajuda desinteressada dels socis entre altres.

Els socis aporten una quota mínima de 5 euros al mes, i a partir d’aquí la quantitat que es desitgi. Si vols donar-nos una empenya econòmica fen-te soci i participant en el nostre projecte, pots omplir el formulari disponible a la pàgina web de l’associació Si tens qualsevol dubte pots contactar a www.elhogarprovegan.org

Si tens qualsevol dubte pots contactar a amigos@elhogarprovegan.org

El teu recolzament es fonamental pel nostre treball. De la teva col·laboració dependrà l’èxit d’aquest camí. Ajuda’ns a salvar vides!

Si penses que l’educació es l’eina idònia i imprescindible per convertir el món en un lloc més just, respectuós, ètic i compassiu, on no existeixi discriminació de cap tipus; uneix-te al nostre equip i participa en els nostres projectes dirigits al públic infantil i juvenil.

Si has estudiat i/o tens experiència en matèria educativa, escriu-nos a educacion.cat@elhogarprovegan.org

Ajuda’ns a plantar la llavor!

Fes-te voluntari del departament d’educació de El Hogar ProVegan