la desindustrialització dels nuclis urbans. el cas de sabadell

LA DESINDUSTRIALITZACIÓ DELS NUCLIS URBANS,

EL CAS DE LES ZONES DE TRANSFORMACIÓ D’ÚS DE SABADELL

Oriol Mestre VallMàster en estudis territorials i de la poblacióTreball de recerca Tutor: Abel Albet i MasDepartament de Geografia (Universitat Autònoma de Barcelona)Setembre de 2010

Índex

1. Objectius, metodologia, marc teòric,…

2. La ciutat industrial i la ciutat actual

3. Les zones de transformació d’ús: anàlisi i explotació

4. Resultats

5. Reflexions

Objectius de la recerca

• Confirmar el final del buidatge industrial al nucli urbà

• Exposar i avaluar els mecanismes previstos en el planejament urbanístic per promoure la renovacióurbana

• Avaluar el resultat de la transformació, especialment dels seus usos finals i del patrimoni industrial

Metodologia

• Entrevistes individuals

• Les 46 “zones de transformació d’ús” del Pla de 1978

• Treball de camp

• Sistematizació d’informació

Valor afegit del treball: dades elaborades associades a les zones de transformació

Fonts d’informació: Pla General de Sabadell i comarca 1978; Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya; Modificació Zones de transformació d’ús aprovada l’any 1990; Mapa Vapors de Sabadell (Benaul); Cens d’empreses tèxtils del 1966 (Cambra); Ideescat; Censos de població,…

Marc teòric

(Des)industrialització, buidatge industrial, terciarització econòmica, planejament urbanístic, patrimoni industrial,…

Un primer pas ineludible…

Entendre el naixement i construcció de la ciutat industrial: la ciutat física com expressió de l’economia urbana

Conèixer l’inici i raons de la ciutat actual: nou i més sòl urbanitzable, diversificació de l’activitat i especialització d’usos

La ciutat industrial La ciutat actual

Projecte Molina (1864)

Projecte Tintorer (1886)

Les zones de transformació d’ús

Una resposta als primers casos de tancaments d’empreses; i

Una figura emmarcada en un pla general de ciutat amb previsió de relocalització industrial

Objectiu

Identificar illes senceres dels eixamples amb activitat i arquitectura industrial, per anticipar-se i, alhora, promoure la reconversió d’usos, aprofitant la seva grandària per adquirir sòl públic tot modificant la normativa d’edificació general

Les zones de transformació d’ús (II)

Característiques• 50% de cessió obligatòria del sòl a sistemes

• 1,60 m² t/m² s. d’índex d’edificabilitat bruta com a màxim

• Transformació mitjançant planejament derivat: plans parcials o estudis de detall

• Regulació transitòria dels actuals usos industrials

La compensació als propietaris per la cessió es feiamitjançant un major índex d’edificabilitat en alçada i regulant, transitòriament, l’activitat

Informació associada a les zones: anàlisi i explotació

CAL BALART - ESCOLA D’IDIOMES Número 2 Àmbit geogràfic Altres

Transformació Total Superfície 6.220 hectàrees Mitjana

Usos actuals de l’espai Habitatge, equipament públic i serveis Sector activitat principal Metal·lúrgic

Període Segon Nombre propietaris 4 N. activitats 2

Ús sol cessió Equipament (Escola Idiomes) Empreses Cal Balart

Afectació PEPPAS No Conservació nau Si

Vapors anteriors No Conservació xemeneia no

A la cara de la gran via s’hi ha construït la futura l’Escola d’Idiomes. Es manté el conjunt de la nau de la cantonada del carrer bofí amb carrer Vilarrubias amb una activitat de bar. Construcció d’habitatge plurifamilar a la cantonada del carrer Vilarrubias amb gran via. Ubicació en diferents trams d’habitatges unifamiliars amb signes de remodelació (especialment al carrer bofí)

Resultats

1. Situación actual als antics eixamples industrials

2. Usos generals i us del sòl transformat a les zones

3. Ús del 50% del sòl cedit a sistemes(equipaments i zones verdes)

4. Vapors, fàbriques i xemeneies

Situació actual als antics eixamples industrials

72% transformació total (33),13% transformació parcial (6), 11% mantenen l’arquitectura industrial (5),i 4% en procés (2)

Desindustrialització àmpliament confirmada; en totes les zones de transformació, excepte en una, no hi ha l’activitat industrial d’origen

Buidatge industrial, un procés llarg, distribuït en tres dècades, gairebéacabat:

Període transformació: 1 = 80s, 2 = 90s, 3 = 00s i 0 = no realitzada

Usos generals i usos transformats a les zones

Dualitat en el 50% del sòl públic transformatCatorze equipaments, disset parcs (o zones verdes) i cinc mixtes

Diversitat dels usos físics actualsRepartits en tretze combinacions, per exemple: habitatge i parc (14), habitatge i equipament públic (8), fàbrica (5) o equipament públic (4)

Uniformitat en el 50% de sòl privatÚnicament en cinc hi ha activitats econòmiques destacades, la resta són habitatges, majoritàriament, plurifamiliars

Ús del 50% del sòl cedit a sistemes (equipaments)

TerceraEquipament històric (Vapor Buixeda Vell)

TerceraCentre formació ocupacional

TerceraGuardaria municipal

TerceraCEIP Martí i Pol

SegonaCEIP Teresa Claramunt

SegonaEquipament cultural: magatzem arxiu històric

SegonaEquipament cultural. Ca l'Estruch.

SegonaCentre de producció i creació artística

Segona (en construcció)Centre formació ocupacional

SegonaPàrquing públic (zona blava)

SegonaSeu de la Creu Roja

Segona (acabada 2010)Escola oficial d'idiomes

PrimeraServeis centrals i Policia Municipal

PrimeraEquipament esportiu Can Marcet

Primera (en construcció)Equipament cultural. Museu d'història

PrimeraServei de promoció econòmica. Vapor Llonch

PrimeraCEIP Amadeu Vives

PrimeraConservatori de Música

PrimeraCEIP Joanot Alisenda

PrimeraEscola Superior de Disseny i Imatge (ESDI)

PeríodeEquipaments

Nou dels vint equipaments creats són centres formatius: quatre escoles primàries (CEIP), una escola d’estudis superiors, centres de formacióocupacional,…

Ús del 50% del sòl cedit a sistemes (parcs)

Una forma d’esponjar la ciutat amb dos resultats diferents

Places o parcs oberts Patis o corredors interiors

Dels vint-i-tres parcs construïts tretze són interiors. La gran majoria disposen d’un parc infantil i únicament en sis zones amb parc s’hi conserva alguna edificació anterior

(zona núm. 16)

(zona núm. 1)

Vapors, fàbriques i xemeneies de les zones

Anteriorment, en divuit hi havia existit un vapor. Actualment, en quinze es conserven les xemeneies, en dinou la nau principal i en quatre alguna auxiliar (set però encara estan pendents de transformació)

La conservació d’edificis industrials (vapors o fàbriques) en usos ja efectius, majoritàriament, són equipaments públics (12), en menor pes activitats terciàries privades (4) i, en cap cas, habitatges.

Divuit zones tenen algun element afectat a la catalogació de patrimoni industrial municipal, quinze ja estan transformades.

Vapor Buixeda Vell (zona núm. 30)

Fàbrica Arrahona (zona núm. 19)

Vapors, fàbriques i xemeneies de les zones (II)

El catàleg de protecció disposa tres nivells diferents: global (1), volumètric (16) i documental (1)

Tres zones amb elements catalogats pendents o parcialment transformades:

Cal Borni Duch (zona núm. 12)Industrias Casabalanques (Vapor de la O) (zona núm. 24)Vapor Vila i Fusté (zona núm. 1)

Reflexions

1. De la ciutat actual2. Del planejament i les zones de transformació3. Algunes debilitats inicials de les zones4. Un patrimoni industrial poc revaloritzat i amb

accions a endegar5. Un escenari ideal per la transformació

De la ciutat actual

Després d’un període llarg de degeneració de l’activitat productiva, amb la decadència i abandó d’edificis, avui queden poques fàbriques esperant ser enderrocades

Un dels pilars principals per a la modificació i renovació de la ciutat ha estat el canvi d’usos de l’antic eixample

La ciutat del segle XXI viu i es configura mitjançant d’altres activitats i realitats, el tèxtil (i la indústria), per una raó o altra, sempre hi és present

Del planejament i les zones de transformació

El planejament permet construir ciutat, per exemple, repartint la plusvàlua de la revalortizació de sòl entre la part privada i el sector públic

Les zones de transformació proporcionen als governs locals la capacitat de dotar d’equipaments i zones verdes a la ciutat, i es demostren com un mecanismes molt útil per a l’adquisició de sòl públic

La seva complexitat en la fase d’execució deriva en una transformació aïllada, potenciant la diversitat entre elles i importants dificultats per dotar d’una visió compacte del seu entorn

Algunes debilitats inicials de les zones

Congestió visual en alçada

Causa: esponjar la ciutat i compensar la cessió privada

Laxitud temporal en el desplegament dels nous usos

Causa: una doble dependència, primer, fi de l’activitat i, després, bones perspectives del mercat immobiliari

Antic Vapor Amadé (zona núm. 1)

Un patrimoni industrial poc revaloritzat

El concepte de patrimoni industrial arriba tard a la ciutat, més com una moda de l’administració pública i no com una “marca” del conjunt de la ciutat

En general, els únics elements arquitectònics de valor afegit de les zones de transformació corresponen a les antigues edificacions industrials

La conservació de les fàbriques i vapors responen a una voluntat del promotor (principalment públic) sense configurar un vestigi global de l’antiga ciutat fàbrica. En les xemeneies, s’ha trobat el símbol i icona del passat industrial

(zona 20, darrera la 29 i 30)

Revisar alguns elements de zones transformades prou destacats com per incorporar-se al catàleg de protecció, valorar la possibilitat de, com a mínim, documentar zones no transformades amb possibles vestigis d’antics vapors, i fer el seguiment de tres zones encara per transformar amb elements protegits, alguns, força deteriorats, en són les principals accions que es podrien endegar

Un patrimoni industrial amb accions a endegar

Un escenari ideal per la transformació…

Compaginar la relocalització de l’activitat productiva en una nova zona industrial, a poder ser al municipi i mantenint el major nombre llocs de treball, amb un procés global de renovació urbana, fonamentat en solucions conjuntes i no petits canvis aïllats, dotant d’equipaments i places públiques, conservant el patrimoni industrial i impulsant una arquitectura més innovadora

Moltes gràcies!