la construcciÓ de l'estat liberal · 1 la construcciÓ de l'estat liberal (1834 –...
Post on 19-Jul-2020
13 Views
Preview:
TRANSCRIPT
1
LA CONSTRUCCIÓDE L'ESTAT
LIBERAL(1834 – 1874)
HISTÒRIA D'ESPANYA
IV. INTENTS DEMOCRATITZADORS
III. EL RÈGIM LIBERAL
II. ELS CANVIS REVOLUCIONARIS
I. IMPORTÀNCIA
2
I. IMPORTÀNCIA
3. L'ÈPOCA DEL LIBERALISME
2. FONAMENT DE LA SOCIETAT CONTEMPORÀNIA
1. PROCÉS REVOLUCIONARI CONTRA L'ANTIC RÈGIM
1. PROCÉS REVOLUCIONARI CONTRA L'ANTIC RÈGIM
Revolució liberal
DESTRUEIXANTIC RÈGIM�Monarquia absoluta
�Economia precapitalista
�Societat estamental
CONSTRUEIXNOU RÈGIM
�Estat liberal
�Economia capitalista
�Societat liberal
PERVIUENElements de l'A.R.
CANVIS
NOUS CANVIS
( INTENTS DEMOCRATITZADORS)
3
2. FONAMENT DE LA SOCIETAT CONTEMPORÀNIA
•Dèficit cultural
•Administració centralitzada
•Desequilibris territorials
2. Origen d'alguns problemes de la
contemporaneïtat:
•social
•econòmica
•política
1. Inici de la modernització:
3. L'ÈPOCA DEL LIBERALISME
b) Diferències amb altres països•Parlamentarisme raquític
•Intervencionisme militar
a) Semblances amb altres estats: •Preponderància de la Corona
•Control de l'estat per la burgesia dominant
•Pervivències de l'Antic Règim
2. Els historiadors consideren que fou un procés amb:
•retard•normalitat•fracàs
1. Els historiadors discuteixen si fou una època de:
4
II. ELS CANVIS REVOLUCIONARIS
5. HISENDA I ECONOMIA LIBERAL
4. NOU PAPER DE L'EXÈRCIT I L'ESGLÉSIA
3. CREACIÓ D'UN SISTEMA EDUCATIU
2. REFORMA DE L'ADMINISTRACIÓ
1. MONARQUIA CONSTITUCIONAL
1. MONARQUIA CONSTITUCIONAL
1.2. EL PROCÉS CONSTITUCIONAL FINS A 1868
1.1. MONARQUIA I GUERRA CARLINA
5
1.1. MONARQUIA I GUERRA CARLINA
B. FI DE LA GUERRA: PACTE DE VERGARA (1839)
•Ciutats
•Zones rurals d'Andalusia, Castelles, València, etc.
•Comerciants, empresaris i banquers
•Sectors de la noblesa
•Camperols i jornalers
•Monarquia parlamentària
•Constitució liberal
•Capitalisme
Bàndol liberal
•Zones rurals del País Basc i Navarra
•Zones del nord d'Aragó, Catalunya i València
•Noblesa rural
•Clergat•Petits camperols
•Monarquia absoluta de Carles
•Privilegi de l'Església
•Furs
Bàndol carlí
ZonesSuportsIdees
A. PRIMERA GUERRA CARLINA
• Els oficials carlins s'integren en l'exèrcit isabelí• El País Basc i Navarra mantenen els seus furs
• Isabel II és reconeguda com a reina per tots
• Acord entre el general Espartero (liberal) i Maroto (carlí)
Motí de la Granja
1.2. EL PROCÉS CONSTITUCIONAL FINS A 1868
1845 – 1868 D. CONSTITUCIÓ DE 1845
1837 – 1845 C. CONSTITUCIÓ DE 1837
1836 – 1837 B. CONSTITUCIÓ DE 1812
1834 – 1836 A. ESTATUT REIAL
1834 1836
1837 1845
1868
Cop de Narváez
6
C. Constitució de 1837 (1837 – 1845)
Sufragi censatari: Diputats
Senadors nomenats pel rei a proposta dels diputats
Sistema electoral
Llibertat, igualtat jurídica.Impostos progressius. Servei militar obligatori. Llibertat religiosaManteniment del culte per l'Estat
Drets
i deures
•Tribunals i jutjats•Rei (nomena ministres)•Corts (Congrés i Senat) amb el Rei
Divisió de
poders
Sobirania nacionalSobirania
D. Constitució de 1845 (1845 – 1868)
Sufragi censatari: Diputats
El rei nomena els senadors
Sistema electoral
Llibertat, igualtat jurídica, propietatImpostos progressiusServei militar obligatori. Estat confessionalManteniment del culte per l'Estat
Drets
i deures
•Tribunals i jutjats•Rei (nomena ministres)•Corts (Congrés i Senat) amb el Rei
Divisió de
poders
Sobirania compartida (Rei i Corts)Sobirania
7
2. REFORMA DE L'ADMINISTRACIÓ
2.4. CARACTERÍSTIQUES DE L'ADMINISTRACIÓ LIBERAL
2.3. L'ADMINISTRACIÓ LOCAL
2.2. L'ADMINISTRACIÓ TERRITORIAL
2.1. L'ADMINISTRACIÓ CENTRAL
2.1. L'ADMINISTRACIÓ CENTRAL
18681833
Regència de Mª Cristina
Regnat d'Isabel II
1840
•GOVERN CENTRAL
(Rei i ministres)
Ministeris:Estat (Exterior)Marina, Guerra (Defensa)Foment (Obres públiques, Agricultura, Indústria i Comerç)Gràcia i Justícia (Universitat, Església, Tribunals i jutges)Governació (seguretat, interior, correu i telègrafs, etc.)
1843
Regència d'Espartero
8
2.2. L'ADMINISTRACIÓ TERRITORIAL
B. Els governadors civils són nomenats pelMinistre de la Governació (governen i representen al Govern Central)
Un Governador Civil en cada província
Una ciutat com a capital de la província
Estableix 49 províncies
A. Divisió provincial de Javier de Burgos (1833-1851)
2.3. L'ADMINISTRACIÓ LOCAL
elegits pelsciutadansper sufragicensatari
REGIDORS
nomenat pelGovernador
Civilde la província
si el municipiés menor
de2.000 h.
nomenat pelministeri de la
Governació(Govern Central)
si el municipiés major
de2.000 h.
ALCALDE
AJUNTAMENT
(Llei d'Ajuntaments de 1845)
9
ALCALDELOCAL
GOVERNADOR CIVILPROVINCIAL
GOVERN (Nomenat per la Reina)CENTRAL
2.4. CARACTERÍSTIQUES DE L'ADMINISTRACIÓ LIBERAL
• CENTRALISTA
• ÚNICA
• JERÀRQUICA
• POLITITZADA
A. Sistema educatiu jeràrquic(Pla Pidal de 1845 i Llei Moyano de 1857)
Exercir professions
Divisióciències/lletres
Controlada per l'Estat
No obligatòria No gratuïtaUNIVERSITÀRIA
Accedir a la Universitat
Privada: Col·legis religiososPública: Instituts (un a cada província)
No obligatòria
10 – 17 anys
No gratuïta
SECUNDÀRIA
Coneixements bàsics i pautes de conducta
Privada: Col·legis religiosos
Pública: Ajuntaments
Obligatòria
6 – 9 anys
No gratuïta
PRIMÀRIA
FinalitatGestióCaràcterTipus
3. CREACIÓ D'UN NOU SISTEMA EDUCATIU
10
Escola de rics
Escola de pobres
D. Sistema educatiu classista
Escola de xiquetes
Escola de xiquets
C. Sistema educatiu sexista
Una sola religió: la catòlica
Una sola llengua: el castellà
B. Sistema educatiu uniformitzador
E. Conseqüències del nou sistema educatiu liberal (vigent fins a 1970)
Molt elitista
Alta preparació
Elitista
80% Controlada per l'Església
•Aularis deficients
•Pobre formació dels mestres
UNIVERSITÀRIASECUNDÀRIAPRIMÀRIA
Deficiències greus:
70 % d'analfabets (majorment dones)
Nivell d'escolarització del 50%, absentisme alt
11
1. NOU PAPER DE L'EXÈRCIT I L'ESGLÉSIA
4.1. NOVES RELACIONS ESGLÉSIA -ESTAT
4.2. CREACIÓ D'UN EXÈRCIT NACIONAL
4.3. CREACIÓ DE LA GUÀRDIA CIVIL
4.1. NOVES RELACIONS ESGLÉSIA - ESTAT
•L'Església comdemnà el règim liberal i no va acceptar Isabel II com a reina•La legislació liberal:
–Atacà el poder econòmic de l'Església
–Destruí els privilegis del clergat
•FINS A 1850
Acord entre l'Església i l'Estat en el CONCORDAT DE 1851:
A)L'Estat paga les despeses de l'Església
B)L'Església controla l'ensenyament i és l'única permesa
•DES DE 1850
12
4.2. CREACIÓ D'UN EXÈRCIT NACIONAL
Soldats reclutats pel SISTEMA DE QUINTES (1/5 de los varons que complien 21 anys)
TROPA
Oficials liberalsGuerrillers liberalsOficials carlins (pacte de Vergara, 1839)
OFICIALS
4.3. CREACIÓ DE LA GUÀRDIA CIVIL
•Militaritzada•Centralitzada•Desintegrada de la societat civil ( cases quarter)
ORGANITZACIÓ
•Mantindre l'ordre públic
•Protegir la propietat i les personesFINALITAT
Creada en 1844
13
5. HISENDA I ECONOMIA LIBERAL
5.1. LA REFORMA FISCAL: ELS INGRESSOS
5.2. LA POLÍTICA DE DESPESES
5.3. LIBERALITZACIÓ DE L'ECONOMIA
5.1. LA REFORMA FISCAL: ELS INGRESSOS
•Frau dels contribuents més rics
•Impostos indirectes injustos
•Dèficit crònic (influint en la política econòmica: venda de béns desamortitzats per a pagar el deute)
Conseqüències:
• Impostos sobre transmissió de patrimonis
•Contribució industrial
•Contribució rústica o territorial
a) Nous impostos sobre la riquesa:
b) Molts impostos indirectes sobre el consum
14
•Despeses permanents més altes
•L'Estat no gasta en economia i assumptes socials: ESTAT NO INTERVENCIONISTA
5.2. LA POLÍTICA DE DESPESES
c) Noves despeses de l'Estat en seguretat, justícia, Església, obres públiques…
b) Majors despeses en Defensa i pagament del deute
a) Reducció del patrimoni i les despeses de la Corona
Conseqüències:
5.3. LIBERALITZACIÓ DE L'ECONOMIA
2. Millores, però retard econòmic
1. Formació d'una burguesia
Conseqüències•Unificació del sistema monetari i de mesures
•Creació d'una xarxa de ferrocarrils
c) Formació d'un mercat unificat•Supressió de duanes i llibertat de comerç
•Llibertat de treball i prohibició de gremis
b) Liberalització de la producció•Desamortització i abolició del delme…
•Abolició de senyorius i mayorazgos
a) Privatització de la terra: la reforma agrària
15
III. EL RÈGIM LIBERAL
1. SUPERIORITAT DE LA CORONA
2. SUFRAGI CENSATARI I PARTITS DE NOTABLES
3. SISTEMA DE PARTITS I MODERANTISME
4. INFLUÈNCIA DELS MILITARS
5. CENTRALISME I NACIONALISME D'ESTAT
1. SUPERIORITAT DE LA CORONA
�Superioritat de la CoronaEligeix al Govern
Eligeix als senadors
�El Parlament sotmés al Govern
Conseqüències:
1. Desprestigi del Parlament
2. Desprestigi de la Corona (Isabel II)
16
2. SUFRAGI CENSATARI I PARTITS DE NOTABLES
�Milícies armades
�Juntes de ciutadans
Moviments populars insurreccionals:
1. Exclosos els treballadors, les dones i les classes mitjanes de la vida política parlamentaria
Conseqüències:
�Polítics professionals
�Preparen les eleccions
�Partits de notables
�Sufragi censatari molt restrictiu ( 1 – 3 %)
3. SISTEMA DE PARTITS I MODERANTISME
2. Desprestigi dels partits polítics i el sistema electoral
1. El partit moderat (amb el suport de la Corona) governa llargs períodes
Conseqüències:ORDRE I REFORMES ADMINISTRATIVES
�Partit d'Unió liberalSUFRAGI UNIVERSAL, LLIBERTAT I SOBERANIA
�Partit demòcrataLLIBERTAT, REFORMES, DESCENTRALITZACIÓ
�Partit progressistaORDRE, PROPIETAT, CENTRALITZACIÓ
�Partit moderat
17
4. INFLUÈNCIA DELS MILITARS
1. Gran prestigi personal i influència política dels militars per:
a) La importància de les guerres carlines
b) L'Exèrcit és la institució de l'Estat més estable
2. Regnat d'Isabel II: règim dels “espadons”�Espartero (militar progressista) �Narváez ( militar moderat)
�O´Donell (militar centrista)
5. CENTRALISME I NACIONALISME D'ESTAT
• La Nació, ja no és el conjunt de ciutadans, sinó el territori i la cultura dels ciutadans
Conseqüències:
Sorgeix altre nacionalisme cultural: RENAIXENÇA, REXURDIMIENTO, FUERISMO
�Ensenyament de la Història d'Espanya
�Ensenyament de la llengua castellana
• Nacionalització dels ciutadans:
• Un sol Estat, una sola nació
B. Nacionalisme d'Estat
A. Centralisme i Administració Única
18
2. L'EXPERIÈNCIA DEL SEXENNI (1868 – 1874)
1. LA CRISI I INSURRECIÓ DE 1868: “LA GLORIOSA”
IV. INTENTS DEMOCRATITZADORS
1. LA CRISI I INSURRECCIÓ DE 1868
1.2. LA INSURRECCIÓ “LA GLORIOSA”
1.1. RAONS DE LA CRISI DE 1868
19
1.1. RAONS DE LA CRISI DE 1868
INSURRECCIÓ DE 1868
CRISI MORAL
CRISI ECONÒMICA
CRISI POLÍTICA
(segons J. M. Jover)
DESPRESTIGI CORONAPARLAMENT SISTEMA ELECTORAL
DESATENCIÓSECTORS POPULARS
CRISI FINANCERA I INDUSTRIAL A TOT EUROPA 1865-66•FALLIDA DE BANCS•RUÏNA DE COMPANYIES DE FERROCARRILS I SIDERÚRGIQUES•TANCAMENT DE FÀBRIQUES TÈXTILS
•MORT D'ANTICS DIRIGENTS
•UNIÓ DE L'OPOSICIÓ EN EL PACTE
D'OSTENDE
1.2. LA INSURRECCIÓ “LA GLORIOSA”
Conseqüències:
1. DESTRONAMENT D'ISABEL II2. FORMACIÓ D'UN GOVERN PROVISIONAL
C. Sublevació militar a Cadis (Prim) i Madrid (Serrano)
B. Formació de juntes revolucionàries a les ciutats
A. Pacte d'Ostende
20
2. L'EXPERIÈNCIA DEL SEXENNI(1868 – 1874)
2. RAONS DELS CANVIS DE RÈGIM
1. EVOLUCIÓ POLÍTICA COMPLEXA. LA CONSTITUCIÓ DE 1869
2. 1. EVOLUCIÓN POLÍTICA COMPLEJA
Colp militar de Martínez Campos. Restauracióborbònica: Alfons XII, rei
(IX)
Colp militar de Pavía contra la República federal1874 (I)
Projecte de constitució republicana(VII)
Amadeu I abdica. Proclamació de la I República1873 (II)
Inici de la tercera guerra carlina1872 (IV)
Amadeu I de Savoia, rei1870 (XII)Constitució de 1869(IX)
Eleccions a Corts per sufragi universal masculí1869 (I)
Inici de la Guerra a Cuba(X)
Formació del Govern provisional1868 (IX)
21
Constitució de 1869
Sufragi universalSistema electoral
Llibertat d'associació i expressió. Impostos progressius, Servei militar obligatoriManteniment del culte per l'Estat. Llibertatreligiosa.
Drets
i deures
Tribunals i jutjatsRei (nomena ministres)Corts (Congrés i Senat)
Divisió de
poders
Sobirania nacionalSobirania
2. RAONS DELS CANVIS DE RÈGIM
• Conflictes i enfrontaments entre els sindicats obrers i els empresaris i terratinents
• Enfrontaments entre carlins – isabelins –progressistes – demòcrates –republicans
• Guerra a Cuba i Tercera Guerra Carlina
• Conflictes i insurreccions (cantonalisme) per la l'organització de l'Estat (federal – unitària)
top related