la composició - educació visual i plàstica - eso 3r

UNITAT 3: COMPOSICIÓ – COMPOSITION

EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA – 3 ESO

Escola Betúlia - 2014 -2015

Chapter 1

LA GESTALT

LA GESTALT

Max Wertheimer (1880-1943) i els seus ajudants Wolfgang Köhler (1887-1967) i Kurt Koffka (1886-1941) són els fundadors de la teoria de la Gestalt o teoria de la forma

El nostre cervell tendeix a percebre els objectes en configuracions o totalitats organitzades i fàcilment recognoscibles

La llei de la pregnància: davant d'un conjunt desorganitzat d'estímuls visuals, tendim sempre a organitzar-lo, cerquem la regularitat, la claredat, la simetria, etc.

El més senzill, en aquest cas, és percebre la forma recognoscible d'un animal que no pas un conjunt desordenat de taques.

Llei de la pregnància

llei de la proximitat: els propers o semblants es capten com part d’una ateixa figura, veiem grups de parelles que no pas línies

llei de la semblança: Tendim a percebre agrupades les formes semblants, aqui veiem columnes abans que files

llei del contrast: tendim a percebre abans una forma que es distingeix de la resta per la seva singularitat

llei del tancament: Tendim a tancar mentalment les formes que percebem obertes i incompletes

llei de la continuïtat: agrupem els que tenen una continuïtat de forma

llei de la simetria: agrupem els elements separats per un eix de simetria, aqui el blau és veu com el fons

LLEI DE FONS I FIGURA

Edgar Rubin (1886-1951)

Es pot considerar que la percepció més simple és reconèixer com a figura una creu i com a fons la resta de color negre.

En canvi, aquí és impossible decidir què és el fons i què és la figura. Una creu negra sobre fons blanc o una creu blanca sobre fons negre?

Copa de Rubin

Exemples a Publicitat - Fons

Exemples a Publicitat - Fons

Exemples a Publicitat - Proximitat

Exemples a Publicitat - Semblança

Exemples a Publicitat - Contrast

Exemples a Publicitat - Contrast

Exemples a Publicitat - Contrast

Exemples a Publicitat - Tancament

Exemples a Publicitat - Tancament

Exemples a Publicitat - Tancament

Exemples a Publicitat - Simetria

Exemples a Publicitat - Experiència

Hem de tenir uns coneixements per entendre el missatge.

Activitat interactiva

http://contenidos.educarex.es/mci/2002/24/actividades/4_1.html

Activitat

Exercici 1 (no)

Chapter 2

ELEMENTS DE LA COMPOSICIÓ

Chapter 2.1

La línia, el traç, el contorn

Punt, línia pla i contorn – Dot, line, plane, contourn

Pla: Superfície delimitada per una línia tancada (contorn)

El punt: element gràfic mínim

La línia gràfica té una dimensió La línia gràfica és un traç

El contorn

El contorn és la línia que separa qualsevol forma de l’espai que l’envolta

Puntillisme - Stippling

Irene Bombillar Velloso Gregory Colbert

Puntillisme - Stippling

Miguel Endara

Ombrejar - Shading

Hatching Cross Hatching

Stippling

Cross Hatching Cross Hatching

Stippling Interrupted lines Contour HatchingScribbling lines

Scribbling lines

Hatching – Scumble

Ombrejat - Hatching

JR Dunster

ANNA BREGMAN

Scribbling lines

Vince Low

Dibuixos amb bolígraf

Juan Francisco Casas

Dibuixos amb bolígraf

Alumnes del professor MANUEL PADILLA ÁLVAREZ 

Activitat

Dibuixar amb la tècnica del puntillisme Dibuixar amb la tècnica del hatching Dibuixar amb la tècnica de l’ombrejat Dibuixar amb la tècnica del bolígraf

https://www.youtube.com/watch?v=l4IChdwifB8

https://www.youtube.com/watch?v=JE_lQVixR9Q

https://www.youtube.com/watch?v=X6497XcnavY

https://www.youtube.com/watch?v=MFegln8PCpk

Puntillisme

Hatching

Bolígraf

https://www.youtube.com/watch?v=GW6bSZzOWFE

Chapter 2.2

La forma

Formes geomètriques i orgàniques

Forma geomètrica Forma orgànica

més expressives i amb més pes visual

Formes geomètriques

Les formes geomètriques tendeixen a transmetre sensació de racionalitat i ordre

Composició, de Vasilij Kandinskij

Kandinskij;Composició amb vermell, negre, blau i groc (1925), de Piet Mondrian

Agulla (1990), de Tom Carr

Formes orgàniques

Les formes orgàniques tendeixen a transmetre sensació d’espontaneïtat, llibertat, desordre, dinamisme, etc. Es poden considerar més expressives i amb més pes visual.

Nit estrellada (1889), de Vincent van Gogh Autoretrat (1971), de Francis Bacon

Quatre ales (1974), d'Alexander Calder

Chapter 2.3

La proporció

Proporció

És la relació que existeix entre les mesures de diferents objectes

la proporció natural, la relació entre les diferents mesures s'ajusta a la nostra experiència visual

la proporció expressiva o simbòlica, les mesures no s'ajusten a una relació natural, sinó que ho fan a voluntat del creador del missatge, que potencia o exagera algun element connotatiu

Proporció al llarg de la història

Grècia S V i IV aC Renaixament S XV-XVI Art romànic S XI Art Modern

Model ideal de bellesa basat en la proporció transmetin sensació d’equilibri, harmonia i ordre valor simbòlic els artistes no es preocupin

per les proporcions naturals

El cànon

És el conjunt de normes que regulen la proporció i la simetria de qualsevol creació gràfica i plàstica

El cànon de proporció ha variat al llarg de la història: els grecs deien que el cànon del cos humà era 7 vegades l’altura del cap, altres vegades, deien que era igaul a vuit o 7,5.

També els grecs van utilitzar el peu com a mòdul del cànon; el consideraven la sisena part de l’altura total d’un home

Policlet

Dorífor  (conegut com cànon) (segle V aC), de Policlet

Policlet, conegut com l’escultor d’atletes

Va escriure un tractat sobre la proporció, el ritme i la simetria del cos humà

Temple d'Atenea Niké (segle V aC), de Cal·lícrates

La proporció d’àuria o divina proporció o proporció d’or

Si dividim un segment AB en dues parts, de manera que la part gran (a) sigui a la petita (b) com el tot (a + b) és a la part gran (a), establirem una relació de proporció (Φ) considerada l'expressió màxima de l'harmonia

La secció àuria va ser la base de l'art i l'arquitectura gregues

El Renaixement quan es va recuperar l’interès per la proporció àuria

Al segle XX es recupera l'interès per la proporció àuria i la voluntat de construir a partir de la mesura de la figura humana.

L'arquitecte Le Corbusier va crear el 1946 el modulor. El modulor era un sistema de mesures, basat en la proporció àuria i el cos humà

Fibonacci: El número d’or

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=19352&p_alg=Fibonacci

= 1,618034… = Nùmero d’or o Número Fi

Utilització Proporció d’àuria

Utilització Proporció d’àuria

El costat i la diagonal del pentàgon regular estan en proporció àuria. Dalí utilitza aquesta propietat per ordenar les dues figures centrals del seu quadre.

La cara està perfectament encuadrada en un rectàngle àuri, al igual que el reste de proporcions de la mateixa

Chapter 2.4

El color

Les categories del color

El color real o color dels objectes

El color utilitari

El color simbòlic i expressiu

Color simbòlic i expressiu

La simbologia del color: cada cultura té uns codis de colors, el blanc simbolitza puresa a Occident, en canvi es relaciona amb el dol a Orient

L'expressivitat del color: relacionat amb els condicionants fisiològics, gammes contrastades transmeten sensacions de més complexitat i exitació que les harmòniques, que transmeten relaxació

És signe de puresa, netedat, absència, veritat. Es pot utilitzar per indicar un producte és nou o a estrenar S’associa amb obscuritat, por o buit. Indica respecte i temor, a la moda indica elegància

Sol, vida, calor i l’or. Produeix set i ansietat. A l’edat mitjana es relacionava amb l’or, metall preciós que indicava acostament a Déu, saviesa

Relacionat amb el cor, amor, sang, violència, perill. Per comunicar passió i energia

Associat amb l’aigua, frescor, cel, tristor, espiritualitat, immortalitat. En publicitat s’utilitza per indicar un producte és sa o netEvoca vegetació, naturalesa, esperança, ecologia. Per això s’utilitza als contenidors de vidre o papereres

Tons saturats són vius i alegres

Tons pocs saturats són bruts o vells

Molt clars són suaus, dolços, acaricien, transmeten tranquil·litat

Colors foscos són tristos, agressius, donen sensació de temor i por

saturació Lluminositat o valor

Color simbòlic i expressiu

Colors blanc i vermell. La noia és el blanc, la puresa i la netedat, que contrasta amb un entorn vermell, la passió i la sensualitat

El blau i l'aigua tenen un valor simbòlic de purificació i netedat. El blau també es percep com un color fred que transmet sensacions de profunditat, relaxació i tranquil·litat

La llum – Espectre visible

Isaac Newton (1642-1727)

Color llum – Color light

Llums primàries

Llums secundaris

Llums complementàries

Primary lights

Secondary lights

Complementary lights

RGB = Red Green Blue

Mescla aditiva: la mescla produeix un color més clar

RGB - Photoshop

Colors pigment – Pigment colours

Colors primaris

Colors secundaris

Colors terciaris

Primay colours

Secundary colours

Terciary colours

100% barreja de 2 colors primaris

100% 1 color primari

50% 1 color primari

CMY = Cyan, Magenta, Yellow

Mescla subtractiva: la mescla produeix un color més fosc

Colour wheel – paleta de colors

To, saturació i valor – Hue, saturation and ligtness

El to és el nom de cada color (to vermell, to verd, vermell groguenc, verd violaci, etc)

La saturació és la puresa d'un color, quantitat de colors i grisos que el constitueix.

El valor és la lluminositat d'un color, quantitat de pigment banc o negre que té un color a la seva barreja.

Cossos de color

Esfera de Runge Johann H. Lambert Wilhem Ostwald Alfred Hickethier

Per representar el color amb to, valor i saturació necessitem volums tridimensionals, un eix és el to, un altre la saturació i el tercer la lluminositat o valor

Photoshop – Hue, Saturation and Lightness

Directament a la capa (layer) a través de Menu:Image > Adjustments > Hue/Saturation

O a través d’una nova capa: Create new fill or adjustment layer > Hue/ Saturation

Temperatura de color

Warm colours

Cool colours

Els colors càlids tenen més pes visual que els colors freds

Gammes cromàtiques

Gamma harmònica

Gamma contrastada

Tons propers al cercle cromàtic

Es preceben:EquilibradesRelaxants

Tons allunyats en el cercle cromàtic

Es perceben:EstridentsActives

Percepció del color – Colour perception

When a colour is juxtaposed with other colours, we perceive it as a different colour. For example, most people will say the small square on the left is orange, whereas the one on the right is brown

Actually, the squares are exactly the same color! 

Which square is darker: A or B?

In fact they are the same colour:#787878

Percepció del color – Colour perception

Asimilació cromàtica: el vermell amb fons blanc sembla més clar

Contrast cromàtic simultàni: el vermell resalta més amb el seu complementari (verd)

La percepció del to, saturació o valor pot canviar repecte els colors que tingui més propers

Ilusió Verd-Blau: Només hi ha 3 colors

Chapter 2.5

Tècniques de pintura

El color com instrument de solucions plàstiques

Un color tendeix a augmentar el seu to si afegim més quantitat d’aquest color

Un color perd saturació si el mesclem amb més de dos tons o afegim blanc o negre.

La barreja de dos colors complementaris suposa utilitzar els tres colors primaris, i obtenim un color poc saturat i bru

Per aclarir, s’afegeix groc en comptes de blanc per obtenir una més gran lluminositat.

Per enfosquir i donar volum es pot utilitzar el complementari en comptes del negre per què altera fàcilment les propietats del color

Si treballem amb colors complementaris

L’ull produeix el complementari del color que s’observa, per tant es bo intentar posar una línea divisoria entre colors complementaris com feia Henri Mattise (línies arabesques)

Evitar posar dos colors complementaris junts ja que produeix a la retina un to grisenc

Si treballem amb complementaris, manipular la seva barreja per rebaixar la vibració: blau vermellós al costat d’un vermell ataronjat, etc.

Procediment de mesclar colors

Pastament: consisteix en mesclar pintura amb un pinzell o espàtula

Justaposició: Qual es col·loca un to al costat d’un altre la barreja es realitza a la retina, per aquesta raó les barrejes justaposades vibren i creen moviment

Superposició amb veladura humida: són capes de pintura molt diluïda, que transparenta i deixa veure el que hi ha a sota. (Per l’oli cal utilitzar un disolvent per fer la pintura més fluida)

Superposició per transparències: es treballa de tons clars a foscos

Superposició amb veladura seca (o refregat): són capes de pintura fetes pràcticament amb un pinzell sec, de manera que si el suport és rugós, la pintura queda a les zones sortints, veient-se en les deprimides el color que hi ha a sota

Mixtes: combinar diferent tipus de barreja

Veladures

Menina de Velazquez, per afegir color a les teles

Rembrant

Superposició per transparències

Emil Nolde, Crepuscle, 1930-1935

Morat-groc-verd

Chapter 2.6

Colors a l’avantguarda

Color a les avantguardes

Les avantguardes: segona mitad del S. XIXExperimentació amb nous materials i suportsCrear un nou llenguatge

ImpressionismePostimpressionismeFauvismeExpressionismeFuturismeLa BahausExpressionisme abstractePop-artArt-cinèticNeoexpressionisme

Avantguarda: terme que fa referència a artistes innovadors que lluiten contra el que està establert, amb la intenció renovadora d’avanç, exploració i investigació.

Impressionisme

En contra les normes acadèmiques i es van centrar en l’estudi del color i el que veu l’ull en un moment determinat i representar la llum i el color.

Paul Cézanne, Edgar Degas, Edouard Manet, Claude Monet, Pierre Rendir, Pierre Auguste Renoir, Sisley, Pissarro, ….A Espanya: Regoyos, Sorolla, Rusiñol i Casas

Impressionisme - Claude Monet

Claude Monet

Estació de Saint Lazare, 1877Sol naixent, 1872Passeig amb parasol, 1872

Impressionistes – Edgar Degas

Clase de dan

La bebedora de ajenjo

Bailarina en la escena

Planchadores Carreras

Impressionisme

Paul Cézanne

A Modern Olympia, 1873-74Els banyistes, 1879-82

Impressionisme - Edouart Manet

Olympia, 1863Monet pintant a la seva barca, 1874

Le Déjeuner sur l'Herbe, 1863

Impressionisme – Pierre Auguste Renoir

El palco

El columpi Es banyistes

El Moulin de la Galette

Le dèjeuner des canotiers

Impressionisme – Joaquín Sorolla

Impressionisme – Darío de Regoyos

Impressionistme – Santiago Rosiñol

Impressionisme – Ramon Casas

Postimpressionisme

Paul Cézanne va evolucionar cap a la preocupació de l’estructura mitjançant el colorPaul Gaugin va explorar l’ús simbòlic del color i de la líneaVincent Van Gogh, apassionat amb una forta intensitat emocional, va donar origen al expressionismeGeorges Seurat puntillisme amb diversos colors per realitzar barreges a la retina

 Es va caracteritzar per un us expressiu del color i una major llibertat formal

Postimpressionisme – Paul Cézanne

Pins i roques 1895-1898 Jugadors de cartes, 1890

Cézanne es va interesar per resaltar les qualitats materials de la pintura, representant sers vius i paissatges, volums i relacions entre superfícies. Anticipant-se al cubisme.

Postimpressionisme – Paul Gaugin

Visió después del sermó,1888

Calvario bretón, 1889

Gaugin va estar interessat en l’art popular, es va centrar en la representació a base de superfícies planes i decoratives.

Senyores de Tahití, 1891

Postimpressionisme – Vincent Van Gogh

Nit estrellada, 1889

Carretera en Auvers després de la pluja, 1890

S’aproxima a la naturalesa amb pincellades coloristes i vigoroses, evocant emocions internes de l’artista.

Autorretrat amb barret de palla, 1853-1890

Postimpressionisme – Georges Seurat

Un diumenge d’estiu a la Grande Jatte, 1884-1886

Bathers in Asnières, 1887

Va inventar la tècnica del puntillisme

La Tour Eiffel, 1889

Postimpressionisme – Henri de Toulouse-Lautrec

En el Moulin Rouge, 1892-1895Bal au Moulin Rouge.1890

Interessat en els llocs tancats amb llum artificial en comptes de paissatges. Ômtava gestps de cantants, comediants i ridiculitzava la hipocresia dels poderosos.

L' Inspection médicale, 1894

Fauvisme

Henri Matisse Marucie de Vlaminck

Fauvisme significa feres, es característitza per la seva violència cromàtica. Utilitzaven pinzellada molt expressiva i van distorsionar la realitat amb tons purs i saturats

André Derain

Fauvisme - Henri Matisse

Fauvisme – André Derain

Charing Cross Bridge, 1906 Big Ben, 1905

Fauvisme – Maurice Vlaminck

Expressionisme

Eduard Munch

Der Blaue Reiter, grup format per:Vassily KandinskyFrank Marc

Influits per impressionistes i postimpressionistes, van portar el color i la forma fina les últimes conseqüències de l’evocació i la simbologia. Es representen imatges deformades i exagerades per obtenir una més gran expressió emocional.

James Ensor

Der Blaue Retier can intentar expressar sentiments espitiruals mitjançant el color i la llum

Expressionisme

Eduard Munch James Ensor

Expressionisme

Vasily Kandinsky

Franz Marc

Futurisme

Umberto Boccioni Luigi Russolo

Aquests artistes van investigar la manera de transmetre la sensació de velocitat combinant la línea, la pinzellada i el dinamisme del color

Carlo Carrà

Futurisme - Umberto Boccioni

Umberto Boccioni

Luigi Russolo

Carlo Carrà

Dinamisme d’un ciclista

Dinamisme d’un automòvil

El projecte IV

La Bahaus

Johannes Itten Oskar Schlemmer

Va ser una escola innovadora d’art i disseny, van exposar diferentes teories del color per utilitzar-les com a base de la seva expressió creadora.Tots van treballar el color a les seves obres com a mitjà d’investigació dels seus atributs i característiques expressives.

Paul Klee Vassily Kandinsky Josef Albers

Expressionisme abstracte

William Kooning Mark Rothko

Primer moviment pictòric important a Estats Units, el color era un suport d’alliberació emocional, d’exitació i energia.

Clyfford Still Barnett Newman

Expressionisme abstracte - Mark Rothko

https://www.youtube.com/watch?v=Xgn5QoxozcE

Pop-art

Andy Warhol Tom Wesselman

Les obres reflectaven la vida quotidiana de la gran ciutat. Els colors, objectes i materials s’utilitzaven per provocar estats d’ànims. Reivindiquen un llenguatge visual que sigui senzill iper una gran majoria. Colors bàsics saturats i en general plans.

Roy Lichtenstein

Pop-art - Andy Warhol

Pop-art - Andy Warhol

Silver Car Crash (Double Disaster)

Pop-art - Roy Lichtenstein

Art-cinètic o Op-art

Victor Vasarely Eusebio Sempere

El Manifest groc, obra que tracta dels principis de l’art cinètic, els artistes es preocupen pel dinamisme i el moviment dins l’obra. Parteixen de les idees futuristes i creen obres abstractes de clar cinetisme.

Jesús Rafael Soto Bridget Riley

Art-cinètic o Op-art - Bridget Riley

Art-cinètic o Op-art - Bridget Riley

Neoexpressionisme

Georg Baselitz Keith Haring

Es caracteritza per la seva agressivitat brutal, pels temes descarnats i per la forma que són tractats.

Michel Basquiat

Georg Baselitz utilitza la pintura com a pretex per desenvolupar un llenguatge agressiu, tràgic i anguinós. Pinzellades ràpides i segures, tons poc saturat.

Michel Basquiat i Keith Haring combinen l’agressivitat amb l’humor i la ironia. Colors bàsics i molt saturats, formant taques planes o línies amb contorn molt definits.

Neoexpressionisme - Keith Haring

Neoexpressionisme - Georg Baselitz

Chapter 2.7

La textura

La textura

És qualitat tàctil dels objectes: suau, rugosa, aspra, tova, dura, etc.

La textura pot ser també percebuda visualment

1-Textures fetes fregant un llapis en un paper sobre diferents superfícies.

2-Textures fetes amb un programa informàtic de dibuix.

3-Textures fetes a partir de fotografies mitjançant un programa de retoc fotogràfic.

Textura

Imatges: tomàquet, pared rugosa

Per una imatge impresa és el suggeriment gràfic

Antoni Tàpies

Per pintura, escultura o arquitectura és el material utilitzat

Chapter 3

La composició

Pes visual

La mesuraLes formes més grans atreuen abans la mirada que les formes més petites

La massa de núvols és l’element visual que atreu més la mirada per la seva grandària, però també ho fa per la seva lluminositat i la seva forma irregular

El far de Harwich (1820), de John Constable

El pes visual és la capacitat d'atreure la mirada que tenen els elements d'un missatge visual. Depen de la mesura, la textura, el color i la formaVisaul Weight: describes how much something in an image “pulls” your eye to look at it.

Pes visual

La textura

Les textures més contrastades i rugoses tendeixen a atreure més la mirada que les textures suaus i poc contrastades

Avec des étoiles (1982), d'Antoni Clavé

Pes visual

El color

Avec des étoiles (1982), d'Antoni Clavé

Els colors lluminosos tenen més pes visual que els colors foscos.En aquesta obra, les formes de color taronja són les que atreuen més la mirada

Pes visual

La forma Les formes complexes, irregulars i les que transmeten sensació d’inestabilitat tenen més pes visual.

Composició en blanc i negre (1918), de Theo van Doesburg

Composició amb cinc bigues que s’encreuen (1920), de Kasimir Malevič

La composició de Malevič atreu més la mirada que la de Van Doesburg. Això és perquè es tracta d’una composició més dinàmica i inestable basada en línies diagonals, al contrari que la de Van Doesburg, que fa una composició més regular i estable basada en línies horitzontals i verticals

Composicións en el pla

Tamara de Lempicka

Original Girada

La composició en el pla

Les notícies més importants se situen sempre a la part superior del rectangle, que té més pes visual. Pel que fa a la part inferior, situa les notícies a la dreta, que té més pes visual i els artícles d’opinió a l’esquerra.

La composició en el pla

La notícies del PNV està en negreta per donar-li més pes visual per compensar l’anunci de la dreta

La composició en el pla

Juga amb la mesura de la notícia de les loteries per compensar la notícia de la seva dreta i donar-li més pes visual.

La regla dels terços

Cupido queixant-se a Venus (segle XVI), de Lucas Cranach

Les dues línies, horitzontals i verticals, que en resulten serveixen tant per a ordenar com per a situar al seu voltant els elements principals de la composició

La regla dels terços

Els quatre punts d'intersecció són considerats punts forts on se situa l'interès de la imatge

Els afusellaments del 3 de maig (1808-1814), de Francisco Goya

La regla dels terços

La regla dels terços s’aplica habitualment a les fotografies de paisatges de manera que el cel ocupi 2/3 o 1/3 de l’altura de la imatge.

La regla dels terços

En aquesta pintura de Renoir, les figures apareixen en un ordre més complex, però si apliquem la regla dels terços veiem com les línies verticals ordenen la complexitat en fragments més comprensibles fins a emmarcar les dues figures centrals de la composició.L’horitzontal superior s’ajusta a l’espai dels caps de les figures del fons. La vertical esquerra passa just pel mig de la parella que balla, de negre a l’esquerra, de blanc a la dreta, per a reforçar la divisió dels espais. L’altra vertical coincideix amb una vertical de la cadira.

Activitats

Activitat: Exercicis 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21

Tipus de composicions

Simètriques: basades en els eixos bàsics d'equilibri horitzontal i vertical.Descentrades: els elements no s'ordenen segons els eixos horitzontal-vertical.Basades en l'horitzontal: transmeten sensació de calma i tranquil·litat.Basades en la vertical: transmeten sensació visual de tensió i energia.Basades en la diagonal: transmeten sensació de dinamisme, caiguda o elevació.Basades en la corba: transmeten sensacions de moviment, acolliment i tendresa.Basades en un polígon: la forma poligonal més tensa i que més ajuda a dirigir la mirada és el triangle.

Exemple - Henri Cartier-Bresson

Simètriques

Les composicions simètriques estan basades en els eixos bàsics d’equilibri horitzontal i vertical. Transmeten sensació d’equilibri, estabilitat, regularitat, ordre, solemnitat, etc

El matrimoni Arnolfini (1434), de Jan van Eyck Pantocràtor de Sant Climent de Taüll (segle XII)

Desentrades

En les composicions descentrades els elements gràfics no s’ordenen segons els eixos horitzontal-vertical. Aquest tipus de composició crea una sensació de dinamisme, inestabilitat i espontaneïtat.

L'or de l'atzur (1967), de Joan Miró

Horitzontal

Les composicions basades en l’horitzontal transmeten sensació de calma i tranquil·litat

Retrat de madame Récamier (1800), de Jacques-Louis David

Venus i Mart (1485), de Sandro Botticelli

Vertical

Les composicions basades en la vertical transmeten sensació de tensió i energia. La composició vertical és més habitual en elements únics que en grups d’elements

Pinkie (1734), de Thomas Lawrence Il Contino (1861), de Marià Fortuny

Diagonal

Les composicions basades en la diagonal transmeten sensació de dinamisme, caiguda o elevació. En aquest grup es poden incloure les composicions basades en la força visual de les línies de fuga de la perspectiva

L'Anunciació de Cestello (1489-1490), de Sandro Botticelli

d'El cuirassat Potemkin (1925), de Serguei M. Eisenstein

Corba

Les composicions basades en la corba, segons com sigui aquesta (oberta o tancada, simple o complexa, com l’espiral), transmeten sensacions de moviment, acolliment i tendresa

La dansa (1910), d'Henry MatisseDinamisme d'un futbolista (1913), d'Umberto Boccioni

Polígon

En les composicions basades en un polígon, la forma poligonal més tensa i que més ajuda a dirigir la mirada és el triangle, ja que habitualment en un dels seus vèrtexs es concentra l’atenció sobre un element important de la composició. 

La llibertat guiant el poble (1830), d'Eugène Delacroix

Al·legoria de Venus (1540-1545), d'Agnolo Bronzino

Exercici

Ofelia, John Everett Millais, 1851

La Inmaculada Concepció, Giambattista Tiepolo, S- XVIII

El circ , Gorges Seurat ,1981

Exemple - Caravaggio

Triangles – Compositional maps

Josef Koudelka, Gypsies, 1967

Alex Webb, Matanzas, 2008

Andrea Mantegna, Parnas, 1496

Triangles:AttractiveBalancedStableMore energetic

Compositional maps:Renaissance, artist used the “Golden Section”, a rather notions of ideal proportion as a geometrical framework for perfectly balanced compositions.

Estàtica i dinàmica

Equilibri estàtic:

horitzontal i vertical

Equilibri dinàmic:

línies diagonals, obliqües i corbes

Transmet sensacions de fredor, equilibri. És un tipus de composició poc emotiva

Transmetin sensació de moviment. Una composició dinàmica és més càlida i emotiva que una composició estàtica

El primer dia(1943), de René Magritte Dinamisme d'un ciclista (1913), d'Umberto Boccioni

El ritmeSegons la llei de la pregnància de la Gestalt, tendim sempre a organitzar els estímuls visuals cercant la regularitat, la claredat, la simetria, etc.

Tendim a percebre agrupats els elements que determinen ritmes visuals

Segons la llei de la continuïtat, podem percebre les formes d’una composició que s`ordena visualment creant línies corbes o marcant direccions

El ritme visual d'una composició el determinen la repetició i l'ordenació més o menys regular d'elements visuals idèntics: línies, volums i colors. 

Devallament 1694, de Caravaggio

Ritme pausat

El ritme

Un baixant l’escala (1912), de Marcel Duchamp

Ritme dinàmic

El ritme

La gallina cega (1789), de Francisco Goya

Ritme sincopat

Activitat

Exercicis 28, 29

Chapter 4

Composicions en l’espai

Composicions a l’escultura

Ritmes compositius basats en la recta

Ritmes compositius basats en la corba

predominar la sensació d'ordre, equilibri, harmonia, etc. També a vegades un punt de fredor i distanciament, ja que expressen un món ideal i perfecte, lluny de les imperfeccions humanes

basades en la corba transmeten sensacions de calidesa, tendresa i emotivitat que portades a l'extrem poden ser dramàtiques, teatrals i exagerades.

Composicions a l’escultura - Alexander Calder

L’escultor i pintor nord-americà Alexander Calder és considerat l’inventor de les escultures mòbils

Composicions a l’arquitectura

Els diferents elements arquitectònics (arcs, voltes, pilars, columnes, murs, etc.) determinen i generen l'espai buit, l'espai habitable i transitable, l'espai d'ús

Es poden establir dos grans tipus de llenguatges arquitectònics:Composicions basades en el llenguatge clàssic. Composicions basades en el llenguatge no clàssic.

Activitats

Exercicis 6, 7, 8, 9, 10

Chapter 5

La composició modular

Mòduls i la xarxa

Un mòdul és una forma que organitza un espai a partir de la seva repetició. El mòdul és, doncs, l'element bàsic d'una estructura més complexa

Una xarxa és una estructura creada per la repetició d'un mòdul. El quadrat, el triangle equilàter i l'hexàgon regular són mòduls que omplen, sense deixar espais buits, una superfície plana.El cub és un mòdul que omple completament, sense deixar espais buits, l'espai tridimensional.

Límit quadrat (1964), de M. C. Escher

Mòduls i la xarxa a la natura

Mòduls i la xarxa a l’arquitecturaA l’urbanisme En el disseny industrial

En el disseny industrial, la modularitat va lligada a la simplificació dels processos de fabricació i d'ús de molts productes. És molt habitual que els objectes que utilitzem i que tenen una implicació espacial important (cadires, taules, lleixes, armaris...) estiguin dissenyats de cara a facilitar la modularitat i a permetre infinites combinacions segons les necessitats de l'usuari

Activitats

Activitat: Exercici 22