invertir en risc em farà guanyar més diners?invertir en risc em farà guanyar més diners? 4...
Post on 31-Jan-2020
13 Views
Preview:
TRANSCRIPT
Introducció .................................................................................................................................... 2
1-.Què és la Borsa? ........................................................................................................................ 4
2-.Ubicació de la borsa dins del Sistema Financer ........................................................................ 7
2.1-.Actius Financers ................................................................................................................. 8
2.2-.Intermediaris financers ...................................................................................................... 8
2.3-.Mercats financers. ............................................................................................................. 9
2.3.1-.Mercat monetari: ...................................................................................................... 10
2.3.2-.Mercat de capitals..................................................................................................... 12
3-.On pot col·locar els seus diners un estalviador?..................................................................... 13
3.1-.Pot invertir en accions. .................................................................................................... 13
3.1.1-.Drets. ......................................................................................................................... 14
3.1.2-.Tipus .......................................................................................................................... 15
3.1.3-.Els Índexs Borsaris. .................................................................................................... 16
3.2-.Pot invertir en renda fixa. ................................................................................................ 18
3.2.1-.Drets. ......................................................................................................................... 19
3.2.2-.Tipus. ......................................................................................................................... 19
3.4-.Pot invertir en productes bancaris................................................................................... 20
3.5-. Pot invertir en un fons d’Inversió.................................................................................... 20
3.5.1-.Com funcionen? ........................................................................................................ 20
3.5.2-.Avantatges ................................................................................................................ 21
3.6-.Pot invertir en una SICAV (Societat d’Inversió de Capital Variable). ............................... 23
3.7-.Pot invertir en altres productes. ...................................................................................... 24
3.7.1-.Commodities. ............................................................................................................ 24
3.7.2-.Divises. ...................................................................................................................... 25
3.7.3-.Derivats. .................................................................................................................... 25
4-.Què ha de fer un estalviador si vol invertir els seus diners? .................................................. 26
4.1-.Els perfils d’inversor. ........................................................................................................ 26
4.2-.Invertir sense acudir a la borsa. ....................................................................................... 26
4.3-.Invertir a través de la borsa. ............................................................................................ 27
Finalment, pot optar per acudir a borsa. ............................................................................ 27
4.3.1-.Com funciona? .......................................................................................................... 27
4.3.2-.Com gestionar una inversió? .................................................................................... 28
5-. El risc, la diversificació i la cartera de valors. ......................................................................... 35
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
6-. Simulació d’inversions d’un estalviador (1ª Part): les inversions i el risc. ............................. 39
6.2-.Els perfils d’inversor. ........................................................................................................ 39
6.1-.Càlcul de les rendibilitats esperades de les empreses del en que s’ha invertit. .............. 40
6.3-.Creació de cistelles. .......................................................................................................... 41
6.3.1-.Simulació perfil 1 (Molt Conservador). ..................................................................... 41
6.3.2-.Simulació perfil 2 (conservador). .............................................................................. 42
6.3.3-.Simulació perfil 3 (Equilibrat). ................................................................................... 44
6.3.4-.Simulació Perfil 4 (Decidit). ....................................................................................... 51
7-. Simulació d’inversió d’un estalviador (2ª Part): l’aplicació de mètodes en la selecció
d’inversions. ................................................................................................................................ 57
7.1-.L’anàlsi fonamental. ......................................................................................................... 57
7.1.1-.Exemple de càlcul del PER:........................................................................................ 62
7.1.2-.Què fa? Composició de la cartera d’un analista fonamental. ................................... 62
7.1.3-.Resultats i conclusions. ............................................................................................. 63
7.2-.Diferència entre invertir i especular. ............................................................................... 63
7.3-.Anàlisi Tècnica. ................................................................................................................. 64
7.3.1-.Anàlisi gràfica o xartista: ........................................................................................... 66
7.3.2-.Anàlisi tècnic en sentit estricte: ................................................................................ 72
7.3.3-.Exemple d’Anàlisi Tècnica de Grifols. ....................................................................... 79
7.3.4-.Què fa? Composició de la cartera d’un analista tècnic. ............................................ 80
7.3.5-.Resultats i conclusions. ............................................................................................. 81
7.4-.El mercat de derivats. ...................................................................................................... 81
7.4.1-.Característiques dels derivats financers: .................................................................. 81
7.4.2-.Tipus de derivats: ...................................................................................................... 82
7.4.3-.Que fa? Composició de la cartera del analista tècnic en futur ................................. 84
7.4.4-.Resultats i Conclusions .............................................................................................. 84
7.10-.Balanç Final .................................................................................................................... 85
Conclusions ................................................................................................................................. 86
Bibliografia. ................................................................................................................................. 88
9.1-.Webgrafia. ........................................................................................................................ 88
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
2
Introducció La Borsa sempre ha sigut un tema que he trobat interessant i ja des de petit, encara
que no entengués res, m’agradava veure a la pantalla del televisor després de les
notícies com sortia la fletxa verda que indicava que la borsa pujava. Així doncs, l’any
passat, gràcies al treball de recerca, se’m va presentar una bona oportunitat per
aprendre realment sobre la Borsa.
Després de llegir bastant sobre el tema en diverses fonts que em va facilitar el
programa ARGÓ de la Universitat Autònoma de Barcelona i del què ja sabia vaig
plantejar-me dos objectius: el primer, conèixer el funcionament de la Borsa i com
invertir-hi; el segon observar si hi ha una relació entre el risc i el rendiment. A partir
d’aquí, vaig establir una hipòtesi que volia ser capaç de contrastar després de tot el
procés de recerca. Aquesta hipòtesi “Com més s’arrisca en borsa, més es guanya” és
sobre la qual gira tot el treball. Així doncs la finalitat d’aquest projecte és que la
informació que reculli servirà per poder tenir una millor cultura financera que em
permeti poder analitzar la informació que m’arriba del món financer i prendre una
decisió més racional, és a dir, més pensada.
Per assolir el primer objectiu vaig consultar moltíssima informació per tal d’entendre-
la, classificar-la, condensar-la i el més important fer-la accessible per a tothom. Com es
pot observar en la bibliografia no m’he concentrat en el buidatge d’un llibre sobre la
borsa, sinó que abans d’escriure res, he llegit molt sobre el tema, en moltes webs i
capítols diversos de llibres que m’han explicat els mateixos conceptes des de tots els
àmbits i vessants. Aleshores, he ajuntat aquestes idees per confeccionar el treball que
ara presento. Es pot dir que gran part d’aquest treball l’he escrit amb un discurs propi i
assegurant-me d’escriure amb rigor, és a dir, no dir cap cosa incorrecta. D’altra banda
per aconseguir el segon objectiu, he fet diverses simulacions sobre inversions,
aquestes pràctiques consisteixen en crear diferents persones inventades que tinguin
maneres diferents d’invertir que s’ordenaran de menys a més arriscada per veure
quina persona/forma d’inversió és la més rendible. A partir d’aquí he observat aquests
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
3
experiments i n’he extret les idees que m’han permès al final del treball contrastar la
hipòtesi.
Així doncs, el treball consta de dues parts- dues parts que no estan separades en un
punt concret sinó que s’hi alternen- la part teòrica, que és on explico que és la Borsa,
el seu funcionament, els actius que es poden comprar i vendre i també que ha de fer
una persona per poder invertir i la part pràctica que consisteix en fer les
comprovacions necessàries per veure si la meva hipòtesi és certa o falsa.
Per últim dificultats alhora de realitzar el treball han sigut bàsicament dues. La primera
és, com ja he dit, l’enorme quantitat d’informació sobre borsa existent a Internet i la
gran quantitat de llibres que parlen del tema, cosa que m’ha suposat haver de dedicar
moltes hores per incorporar primer i sintetitzar després la informació necessària per
aquest estudi. L’altra dificultat és el temps que he tingut per realitzar-lo, no pel fet de
no tenir temps d’acabar la feina sinó perquè per a poder realitzar correctament les
observacions i comprovacions de la part pràctica hagués necessitat més temps ja que
d’aquesta manera haguessin sigut molt més fiables.
Per acabar aquest apartat m’agradaria donar les gràcies a les persones que m’han
ajudat a elaborar aquest treball que són: la Marta Vilardell. Tutora del treball i
professora del Institut Castell del Quer; la Carlota Menéndez, professora de la
Universitat Autònoma de Barcelona que m’ha pogut ajudar a través del programa Argó
d’aquesta mateixa universitat; en David Forcada, director de la oficina d’UNNIM a Vic i
finalment a en David Solà, estudiant de ciències actuarials.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
4
1-.Què és la Borsa? La Borsa és un mercat, un dels molts mercats que hi ha al sistema financer1.
Concretament és un mercat secundari2 ja que s’hi compren i venen actius financers3
que van sortir al mercat fa un temps, en un altre mercat que s’anomena primari.
Aquest mercat primari que només és virtual, s’hi col·loquen els actius financers que
surten per primera vegada a la venda. Aquesta primera venda actua com una font de
finançament4 de l’Empresa, ja que amb aquesta, l’empresa aconsegueix un diner nou
que no tenia i que farà servir per a finançar noves inversions reals en actius tangibles o
intangibles per poder assolir els seus objectius d’expansió o renovació sense haver de
recórrer a finançament aliè exigible5. Els diners provinents de les accions no s’ha de
comprometre a tornar-los en un termini establert ja que entraran a formar part dels
recursos propis de l’empresa. L’únic inconvenient, si se’l pot considerar així, és que
l’empresa adoptarà nous copropietaris que seran els inversors o estalviadors que
hauran dipositat el seu capital dins l’empresa, comprant una part d’aquesta en forma
d’accions perquè creuen que està ben dirigida i prosperarà.
Tornant al mercat secundari, l’intercanvi que s’hi produeix constitueix només un canvi
de propietat. Els posseïdors d’accions adquirides al mercat primari, que volen obtenir
liquidesa, hi troben compradors que volen invertir el seu excés d’efectiu en títols que
els donin un rendiment. Ambdós mercats es necessiten i alhora són necessaris per
l’economia. El primari perquè permet canalitzar recursos financers cap a les empreses,
1 Estructura composta per un conjunt d’organismes intermediaris que, regulats pel sector públic,
canalitzen l’estalvi d’uns agents econòmics cap al finançament de les famílies, la inversió empresarial i la despesa pública. 2 Mercat on els productes que s’hi intercanvien no són nous sinó que ja han passat per més d’un
propietari. Com un mercat de segona mà. 3 Són productes o títols que suposen un mitjà per mantenir riquesa als qui en posseeixen (actiu) i
alhora una obligació (passiu) per als qui els deuen. És a dir allò que per a uns és un actiu, és un passiu per a altres. Per exemple, un dipòsit bancari és un actiu per a qui diposita els diners, però en canvi resulta ser un passiu per al banc que l’ha de retornar al client quan aquest ho requereix. 4 És l’acció d’obtenir uns recursos o actius financers per a poder posar en pràctica uns plans de
consum o inversió. 5 És un tipus de finançament en el qual els recursos que l’empresa rep s’han de tornar en un
termini establert.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
5
i el secundari perquè dóna garantia als posseïdors d’accions que podran trobar
compradors de títols quan vulguin recuperar els seus diners.
Per comprendre què és la borsa es pot visualitzar com una associació que facilita i
garanteix l’intercanvi de títols amb seguretat, així doncs, es pot considerar que
l’objecte (intangible) que ofereix aquesta societat és l’intercanvi i els subjectes són les
empreses i particulars que hi acudeixen. Es pot dir doncs que, gestionada per una
societat rectora, la societat de valors (borsa) té com a clients les empreses que
busquen obtenir i mantenir recursos propis de finançament. No totes les empreses
poden ser clients i vendre accions a la borsa , només aquelles que compleixen uns
determinats requisits6.
Un cop les empreses són acceptades com a clients comencen a rebre el producte que
els ofereix la borsa, és a dir, comencen a cotitzar i per tant les seves accions es poden
vendre i comprar en aquest mercat. Així doncs, els estalviadors que poden ser
empreses o particulars troben les accions de les empreses client en el mercat. Per tant
hi ha dos tipus de clients de les societats de valors, les empreses que busquen recursos
propis i els estalviadors (particulars o empreses) que busquen poder comprar i vendre
actius financers.
A part dels estalviadors i les empreses, a la borsa hi intervenen les societats i agències
de valors, que són els intermediaris entre l’estalviador i els actius financers. Aquests
són contractats pels estalviadors per dur a terme la operació de compra. Les societats
de valors es diferencien de les agències de valors perquè les primeres també actuen
per elles mateixes, en canvi les agències no. Tornant a la borsa es pot dir també que és
6-Tenir un capital mínim de 1,2 milions d’euros, excloent les participacions individuals iguals o superiors al 25%. -Que els beneficis de la societat en els últims exercicis (en els dos últims o en tres no consecutius en un període de 5 anys, siguin suficients per a repartir uns dividends com a mínim del 6% sobre el capital invertit, un cop feta la provisió per a impostos sobre els beneficis i tots els tràmits legals que corresponguin. Entenem per exercici el període de temps, que sol ser un any natural, on es valora l’activitat de l’empresa i els seus beneficis, es calculen els impostos... -Que el número d’accionistes amb participacions individuals inferiors al 25% del capital superi als 100. -Que tant la empresa (Consell d’Administració i Junta General d’Accionistes) com la CNMV aprovin l’entrada a borsa.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
6
un mercat que serveix per donar liquiditat als actius financers, és a dir, que un actiu es
pugui transformar ràpidament en diner.
Que un actiu tingui una alta liquiditat vol dir que el temps que un inversor ha d’esperar
a vendre l’actiu (acció), a transformar l’acció en diner, és molt petit. Si algú s’ha
d’esperar un mes a vendre un actiu es considera que l’actiu no té liquiditat.
També és un mercat segur i públic; totes les transaccions estan assegurades tan
jurídicament com econòmicament i qualsevol persona pot comprar o vendre valors,
això sí, a través d’un intermediari autoritzat.
A més, és un mercat regulat i controlat per la Comissió Nacional del Mercat de Valors
(CNMV) ja que la Borsa proporciona un preu i aquest preu ha de ser el just i el
correcte, i per aconseguir-ho s’hi ha d’establir normes de comportament i
funcionament.
En resum, la borsa és una associació civil que actua com a mercat per complir les
següents funcions:
-Canalitzar l’estalvi cap a la inversió empresarial, contribuint al desenvolupament
econòmic del país.
-Proporcionar liquiditat als valors que s’hi negocien, ja que els inversors poden desfer
els seus negocis i recuperar el seu capital.
-Fixar el preu dels valors a través de la llei de l’oferta i la demanda -és dels pocs
mercats en què l’Estat només hi intervé fent la funció reguladora7 tal i com defensen
les tesis liberals8 -.
- Informar, és a dir, proporcionar informació als inversors sobre l’Estat de les empreses
que cotitzen a borsa.
-Actuar de baròmetre de l’economia d’un país, ja que segons la seva evolució o estat
es pot saber la tendència econòmica general de la economia d’aquell país.
7 Aquesta funció consisteix en decretar una sèrie de lleis que defensin la lliure competència, que
protegeixin la propietat privada i dictin normes generals que permetin el funcionament correcte del mercat. Així, per exemple el govern decreta lleis que garanteixen un marc legal on les empreses puguin desenvolupar les seves activitats i maximitzar els seus beneficis. 8 La visió liberal o neoliberal és una corrent de pensament econòmic que creu que el mercat es regula millor sol mitjançant el sistema de preus i, per tant, l'Estat només ha de permetre el bon funcionament d'aquest fent la funció reguladora.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
7
2-.Ubicació de la borsa dins del Sistema Financer L’economia d’un país està composta per un conjunt d’agents econòmics que es
relacionen entre ells a fi d’obtenir dels altres els factors necessaris per jugar el seu
paper. En aquest sentit, les famílies actuen com a consumidors de béns i serveis i
també com a oferents de treball i altres factors de producció com diners i béns de
capital; les empreses compren els factors de les famílies per produir béns i les
administracions públiques regulen i garanteixen el bon funcionament del sistema, i en
alguns casos, també hi actuen com a oferents i demandants de béns i serveis per a
garantir alguns serveis bàsics o essencials a les famílies. Però tot aquest engranatge
requereix també d’un sistema financer que canalitzi els recursos estalviats per uns
agents cap a les necessitats de finançament dels altres, ja sigui per a fer possible el
consum privat, la inversió empresarial o la despesa pública.
Flux circular de la renda. Font: elaboració pròpia
Així doncs, el sistema financer ajuda al moviment de tot l’engranatge i el fa més
dinàmic, ja que les empreses quan volen invertir troben els diners necessaris per a fer-
ho, les administracions públiques quan volen fer despesa pública troben com finançar-
la i, fins i tot, quan les famílies volen comprar béns duradors o no i la seva renda
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
8
disponible no els hi permet, troben els recursos financers necessaris per a satisfer les
seves necessitats. Aquesta àgil circulació de diner requereix tres elements diferents
que formen el què s’anomena sistema financer :
2.1-.Actius Financers
Cal saber diferenciar entre els actius reals -que inclouen els béns que tenen valor per
si mateixos, com l’habitatge, els vehicles, els mobles…- i els actius financers que
gairebé no tenen valor intrínsec però es valoren pel que representen. Per exemple, un
bitllet de banc per alt que sigui el seu valor no deixa de ser un tros de paper i, a més,
moltes vegades, vell. Una cosa semblant succeeix amb una acció que representa part
de la propietat d’una empresa.
Les característiques principals dels actius financers es concreten en:
La liquiditat (L) d’un actiu financer que es mesura en funció de la seva facilitat de
conversió en diner, a curt termini, sense sofrir pèrdues.
El risc (r) d'un actiu financer que està en funció de la probabilitat de que, arribat el
venciment, l'emissor tingués dificultats en complir el pagament. El risc està relacionat
amb la solvència de l'emissor i les garanties que incorpori el títol.
La rendibilitat (R) d’un actiu financer que es refereix a la seva capacitat de produir
interessos o altres rendiments, com contraprestació a la cessió de fons i a l’assumpció
temporal d’un risc.
2.2-.Intermediaris financers Els intermediaris financers són institucions especialitzades en la mediació entre els
estalviadors i els inversors. Desenvolupen el paper de facilitar que els actius passin
d’unes mans a unes altres. Es classifiquen en bancaris, si aquestes institucions poden
deixar diners com el Banc d’Espanya, la Banca privada, les Caixes d’Estalvis i finalment
les cooperatives de crèdit. I en no bancaris si aquestes institucions no poden deixar
diners i només actuen com a mediadors, com l’ICO (Institut de Crèdit Oficial), les
companyies asseguradores, els fons de pensions privats, les empreses de lísing i de
facturatge, les societats d’inversió col·lectiva i mediadores de borsa (brokers i dealers) i
finalment la Borsa de valors.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
9
Esquema dels intermediaris financers. Font: elaboració pròpia.
2.3-.Mercats financers. Qualsevol agent econòmic que vol invertir en actius financers ha de trobar un tenidor
d’aquests actius o un emissor d’aquest. Aquesta informació no és fàcil d’obtenir.
D'aquí ve la necessitat de comptar amb uns mercats on sigui possible intercanviar els
actius financers de manera senzilla i on determinar-ne el seu preu. Els mercats, són
elements del sistema financer imprescindible ja que contribueixen doblement a
incentivar l'ús dels actius financers:
-D'una banda, garanteixen la possibilitat i facilitat de desprendre’s dels actius financers
en cas de no voler-los (liquiditat). Permetent així que agents que no n’adquiririen
perquè haurien de mantenir-los en el seu poder fins al seu venciment ho facin perquè
tenen possibilitat i facilitat de vendre’ls en algun dels mercats financers.
-D’altra banda, l’existència d’aquests mercats redueixen els costos de l’intercanvi
d'actius en ser més fàcil trobar possibles compradors o venedors. Hi ha per exemple,
agents que tenen grans dificultats quan volen vendre accions que no cotitzen a la
Borsa de Valors i que manquen, per tant, d'un mercat organitzat.
Existeixen molt mercats financers. Alguns dels criteris per classificar-los són:
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
10
Font: elaboració pròpia
Per poder situar la borsa – objecte d’aquest treball - cal deglossar el criteri de
classificació característiques dels actius que s’hi negocien. Així si s’atén a com són els
actius financers negociats es pot distingir entre mercat monetari i mercat de capitals:
2.3.1-.Mercat monetari:
Els mercats monetaris es caracteritzen per tenir un baix risc, una gran liquiditat i
volatilitat (constant variació dels preus). De mercats d’aquest tipus n’hi ha quatre:
2.3.1.1-.Mercat interbancari.
És un mercat primari en el que participen les institucions financeres bancàries i no
bancàries, incloent-hi el Banc d’Espanya, per emetre i intercanviar-se recursos líquids
(dipòsits i actius financers) i determinar els seus preus.
A través d’aquest mercat les entitats amb excedents de caixa deixen diners a les
entitats amb dèficit a un venciment acordat (que oscil·la normalment entre un dia i un
any) i a un tipus d’interès determinat.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
11
Actualment s’ha format també tot un mercat secundari on s’intercanvien certificats de
dipòsits, és a dir, documents que acrediten al posseïdor tenir un dipòsit bancari i que,
per tant, tenen el dret de transmissió.
2.3.1.2-.Mercat de paper comercial.
En aquest mercat es negocia el que a Espanya es denominen "pagarés", i representen
un deute a curt termini de grans empreses industrials i comercials (pagarés
d'empresa), o bé de companyies financeres i bancs (pagarés bancaris).
2.3.1.3-.Mercat de deute públic a curt termini.
En el mercat de deute públic a curt termini es negocien títols que tinguin el venciment
a tres, sis i dotze mesos. Aquest tipus d'actius, en la majoria dels països, constitueix un
instrument de finançament del dèficit públic. En el cas d’Espanya aquests actius
s’anomenen lletres del tresor.
2.3.1.3-.Mercat de divises.
Les divises són els diners en moneda dels altres països en dipòsits bancaris. Les
principals són l’euro, el dòlar americà, la lliura britànica i el ien japonès. El mercat on
es poden adquirir i vendre les divises, també anomenat Forex. És mundial i el principal
centre de transacció sempre ha estat Londres. El preu d’una divisa respecte una altra
esdevé comparant l’economia del territori de la primera amb l’economia del territori
de la segona. Un exemple seria comparar l’economia dels EUA amb la d’Europa. I per
comparar l’economia d’un país amb un altre es miren els fluxos comercials, el balanç
entre importacions i exportacions, el PIB de cada país, etc.
Altres característiques d’aquest mercat són l’elevat volum de transaccions, tal que el
què mou amb un dia aquest mercat, la resta de mercats borsaris ho fan amb un mes.
Per aquesta raó aquest mercat és molt líquid. Tot i que cal tenir en compte que aquest
mercat és mundial i està obert les 24 hores del dia menys els caps de setmana, per
tant, aquesta també pot ser una raó de l’elevat nombre de transaccions que s’hi fan.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
12
2.3.2-.Mercat de capitals. El mercat de capitals comprèn les operacions de col·locació i finançament a llarg
termini i les institucions que efectuen principalment aquestes operacions.
2.3.2.1-.Mercat primari de valors.
És el mercat de emissió dels títols. Aquí els emissors (empreses, administracions
públiques i Institucions financeres) emeten els seus actius per què siguin adquirits per
famílies, empreses i institucions financeres que tenen excedents de diner o que volen
actuar com a inversors per obtenir un rendiment. S’hi emeten valors de renda fixa a
llarg termini, valors de renda variable i productes derivats.
2.3.2.2-.Mercat secundari de valors.
El correcte funcionament del mercat de valors en general, i del primari sobretot, depèn
en gran mesura de la existència d’un mercat organitzat on s’hi garanteixi la liquiditat
dels actius emesos. És a dir, que hi hagi la possibilitat de poder vendre aquests títols i
també comprar-ne altres ja emesos.
Així doncs hi ha 4 mercats secundaris de valors oficials:
-La Borsa de Valors (renda variable)
-L’AIAF (renda fixa privada)
-El de Deute públic Anotat (lletres del tresor, bons i obligacions públics)
-El MEFF (productes derivats; opcions y futurs)
2.3.2.3-.Mercat de crèdit a llarg termini.
En aquest mercat l’actiu financer que s’intercanvia són préstecs i crèdits bancaris,
operacions de lísing, de compra a termini, de factoring. Igual que l'anterior constitueix
un mecanisme mitjançant el qual es transvasen els recursos dels estalviadors a les
empreses o administracions públiques mancades de diner.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
13
3-.On pot col·locar els seus diners un estalviador? Un estalviador que vulgui col·locar el seus excedents de diners pot acudir als mercats
que s’han explicat en l’apartat anterior per adquirir un producte financer. Actualment,
hi ha una una gran varietat d’aquests productes, ja siguin emesos per empreses
privades com per organismes públics, com l’Estat, Comunitats Autònomes, etc. Però no
tots es troben al mateix mercat ni espai físic. De manera que segons l’actiu que vulgui
comprar s’haurà de dirigir a un mercat o un altre.
3.1-.Pot invertir en accions. Els productes financers més coneguts i utilitzats són les accions. Una acció és cada una
de les parts de capital social d’una empresa, representades per un títol o anotació en
compte, transmissible o negociable. Qui posseeix accions d’una companyia n’és soci i
copropietari, a més pot obtenir la rendibilitat desitjada mitjançant dues vies: la
plusvàlua, que és la diferència entre el preu de venda i el preu de compra de la acció; i
el dividend9.
Adquisició d’accions
La forma més comuna i senzilla de convertir-se en accionista és acudir a la borsa, però
l’estalviador no ho pot fer directament. Necessita un intermediari financer, banc, caixa
d’estalvis o societat o agència de valors. Tot i així, en el cas d’empreses més petites
que no cotitzen en el mercat borsari, es pot adquirir els seus títols mitjançant
contractes de compravenda privats.
Les accions que adquirirà l’estalviador a la borsa a través d’un intermediari poden
provenir d’algun accionista que se les vulgui vendre o de la mateixa empresa emissora
del títol -si aquesta ha realitzat una ampliació de capital en el mercat primari de valors
(OPV)-. Una OPV implica un canvi de control de la societat, ja que consisteix en què un
accionista o un grup d’accionistes posin a la venda un paquet significatiu d’accions amb
l’objectiu de si l’empresa no cotitza en borsa, comenci a fer-ho, complint el requisit de
fusió prèvia d’accions; tot i que si l’empresa ja cotitza amb borsa també es pot fer una
9 Són la part dels beneficis que l’empresa reparteix entre els seus propietaris, és a dir, els
accionistes.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
14
OPV i en aquest cas s’utilitza molt per a la privatització d’empreses. Encara que no
sempre que es vulguin vendre accions per complir aquest objectius cal fer una OPV.
Quan una societat vol col·locar les seves accions públicament tant si cotitza en borsa
com si no, ha de presentar una OPV que compleixi els següents requisits:
- Comunicació i verificació dels documents de l’oferta a la CNMV.
- Auditoria de comptes de la societat.
- Fulletó informatiu.
- Nombre i classe de valors, termini i preu.
El preu de les accions pot ser fix o pot oscil·lar entre un màxim i un mínim. Quan la
societat no cotitza a la borsa, el preu es fixa tenint en compte el benefici esperat. En el
cas de les privatitzacions es fa una prospecció de demanda per comprovar l’acceptació
entre els destinataris de l’ OPV.
3.1.1-.Drets. Posseir accions proporciona quatre drets fonamentals a l’accionista:
Dret a rebre dividends: Els beneficis obtinguts per una empresa al final de l’any s’han
de destinar primer a compensar pèrdues d’anys anteriors si n’hi ha, després; pagar els
impostos corresponents i la part restant es podran imputar a reserves i dividends. Les
reserves són la part dels beneficis que es destinen a la empresa mateixa per a poder
finançar futures inversions. I els dividends que són la part dels beneficis que l’empresa
reparteix entre els seus els accionistes. Per tant, tot propietari que té una acció d’una
empresa rep una part dels beneficis anuals en funció de la participació en el capital
total i de la proporció dels béns repartits.
Dret a la transmissió: Tot accionista té dret a poder vendre les seves accions quan
vulgui, sempre i quan trobi un comprador. En el cas que les accions cotitzin a la borsa
aquesta transmissió està pràcticament assegurada ja que precisament una de les
funcions de la borsa és donar liquiditat a les accions que s’hi cotitzen.
Dret preferent de subscripció: Quan una societat efectua una ampliació de capital,
amb emissió de noves accions, els accionistes que ja posseeixen accions d’aquella
empresa tenen el dret de rebre primers la oferta d’aquelles noves accions. Aquest dret
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
15
es pot vendre a borsa en cas de no voler-lo fer servir perquè ja es tinguin suficients
accions.
Dret a vot: Tots el accionistes tenen dret a vot a la Junta General de la empresa que és
la reunió celebrada un cop l’any on tots el accionistes prenen decisions importants,
etc. Ara bé cada societat marca en els seus estatuts un cert nombre d’accions mínim
per a poder exercir aquest vot.
3.1.2-.Tipus Hi ha molts criteris a seguir a l’hora de classificar les accions, però el més important
per un estalviador és el criteri que classifica les accions segons els drets que hem parlat
abans. Amb aquest criteri l’estalviador pot escollir unes accions o unes altres segons
els diners que vulgui guanyar i com els vulgui guanyar, per exemple pot haver-hi un
estalviador que vulgui rebre uns diners assegurats cada any amb els dividends , aquest
comprarà accions privilegiades.
Accions ordinàries: Són les més comunes al mercat Espanyol, ja que proporcionen tots
els drets que pot tenir una acció. A més tenen una duració indeterminada, és a dir que
sempre estaran en mans del comprador a no ser que se les vengui.
Accions privilegiades: Inclouen algun privilegi econòmic més que les accions ordinàries
i, que normalment, són una major participació en els dividends.
Accions sense vot: Com el seu nom indica, aquesta acció no inclou el dret a vot però
en contraprestació ofereix uns dividends amb dos avantatges: Dividend preferent, el
propietari de la acció rep els dividend de la empresa abans que els que posseeixen
accions ordinàries; i dividend acumulatiu, en cas que l’empresa no pogués pagar els
dividends dels seus accionistes, els propietaris d’accions sense vot rebran aquest
dividend un altre any ja que és garantit.
Accions rescatables: Són accions que l’emissor, és a dir, l’empresa pot recuperar o
rescatar quan ella vulgui i quan s’efectua la compra d’aquestes, es decideixen unes
condicions de rescat com podrien ser una compensació econòmica, una oferta de
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
16
noves accions, etc. S’ha de dir que l’empresa no les pot recuperar fins que no hagin
passat tres anys.
Altres criteris no tan importants que classifiquen les accions són:
Segons la capitalització de la empresa, és a dir, segons el seu capital poden ser: “blue
chips”, que fan referència a les accions d’empreses amb una capitalització molt
elevada; o bé “chicharros”, que fan referència a les accions d’empreses amb més baixa
capitalització i que per tan estan subjectes més risc, ja que el valor d’aquestes pot
baixar i créixer elevats %.
Segons el moment en què es posen a la venda, poden ser: noves o velles i es
diferencien perquè les velles solen tenir uns dividends més alts.
3.1.3-.Els Índexs Borsaris. Sense marxar de les accions un inversor pot optar per invertir els seus diners en un
conjunt d’accions anomenats índexs borsaris. Són carteres de valors, és a dir, són un
conjunt de valors d’empreses que comparteixen alguna característica com per exemple
el país a on cotitzen, la capitalització borsària o el sector al qual pertanyen. L’objectiu
dels índexs és mesurar la variació de les cotitzacions que en formen part i per tant
reflectir de la millor forma possible el comportament de la borsa. Tenen diverses
utilitats: Reflectir el què succeeix al mercat, permetre comparar la gestió de diferents
carteres de valors, també serveixen com a instruments per a prendre decisions en les
inversions i també per predir l’evolució dels mercats. Alhora d’elaborar un índex s’han
de tenir en compte 3 passos. Primer s’han de seleccionar els valors que formaran
l’Índex i es poden utilitzar diferents criteris com la capitalització bursàtil o el volum de
contractació efectiu. El segon pas és decidir quina ponderació tindrà cada valor que
forma l’índex. Finalment s’ha de realitzar la fórmula matemàtica de l’índex.
Existeixen diferents índexs representatius de les borses més importants del món:
A nivell espanyol hi ha l’Íbex 35 que és el principal indicador de la borsa espanyola.
Està format per les 35 empreses més importants del conjunt del SIBE, és a dir de les 4
borses espanyoles.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
17
Cada 6 mesos es controla si les empreses que el formen compleixen els requisits
necessaris per ser-hi. En aquests requisits es té en compte la liquiditat, el capital
borsari i el volum de negociació. I això és com la Lliga de futbol, si una empresa entra,
alguna ha de sortir.
També hi ha el mercat continu que està format per les 131 empreses espanyoles més
importants. I igual que l’Íbex el seu horari és de 9:00 a 17:30 i està gestionat per BME
(Bolsas y Mercados Españoles). Dins l’IBEX-35 trobem les 35 empreses més comprades
i venudes en el mercat espanyol. Son les 35 empreses que mouen més diner. Són per
tant accions amb molta liquiditat. Cal tenir present que un índex ha de reflectir el que
passa en el mercat real. Per tant, si en els proper mesos la majoria dels inversors
compressin accions d’una empresa que no es troba dins l’índex aquesta empresa
hauria de passar a formar part del mateix.
A nivell Europeu l’indicador més important és el Dow Jones Eurostoxx 50. Està
compost per les 50 companyies més capitalitzades (total accions x preu acció)
d’aquesta regió. Es creà l’any 1998 i només hi entren les empreses mes importants
dels països que utilitzen l’Euro. Per això es pot comprovar que un país potent
econòmicament parlant com és el Regne Unit no hi té cap empresa ja que funciona
amb una altre moneda que és la lliura. Cada empresa que en forma part té una
ponderació diferent. Actualment està formada per 6 empreses espanyoles que són
Banc Santander, BBVA, Iberdrola, Repsol YPF, Telefònica i Inditex. Aquest indicador es
revisa cada any per donar entrada a noves empreses amb més capitalització borsària,
volum de negocis, beneficis... i treure les que no rendeixen tant.
A nivell mundial les borses que destaquen més són:
Dow Jones: Recull les cotitzacions de les 30 empreses industrials més importants dels
EUA. És l’indicador més important de Wall Street (Borsa de Nova York) i també el més
antic de tots (creat segle XIX). Totes les empreses tenen el mateix pes.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
18
Standar & Poor’s 500: Aquest indicador recull les 500 empreses més líquides dels EUA
on hi estan incloses les del Dow Jones i del Nasdaq. Aqui cada empres té una
ponderació diferent.
Nasdaq 100: És el tercer índex borsari més important dels EUA i recull les 100
empreses més importants del sector indústrial, on hi trobem sobretot les gran
empreses de les noves tecnologies: hardware, software, telecomunicacions, etc.
Algunes d’aquestes són Google, Apple, eBay, etc.
Latíbex: índex (gestionat per BME) d’empreses llatinoamericanes que cotitzen en
euros.
FTSE 100: pronunciat popularment Footsie 100, agrupa les 100 empreses més
importants de la Borsa de Londres, i està publicat pel Financial Times. És l’acrònim de
Financial Times Stock Exchange.
DAX: fa referència a la Borsa de Frankfurt, format per 30 empreses, principal índex a
Alemanya.
CAC 40: les inicials de Cotation Assisstée en Continu s’usen per anomenar l’índex que
formen les 40 empreses més importants que cotitzen a la Borsa de París.
FTSE MIB: són les 40 empreses més importants de la Borsa Italiana, que primer havia
estat publicat per l’S&P Co. però actualment per FTSE Group.
Borsa de Shangai: és la més important de les tres borses de Xina, juntament amb la de
Shenzhen i la de Hong Kong. La conformen 860 empreses, i és la segona més gran del
món en capitalització borsària.
Nikkei 225: És l’indicador més important de la Borsa de Tokio i recull les 225 empreses
més líquides d’aquesta borsa. En la borsa japonesa si els valors són positius es
representen de color vermell, en canvi si són negatius es representen de color verd.
3.2-.Pot invertir en renda fixa. Els productes de renda fixa poden ser emesos tant per una institució pública (Estat,
govern regional...) i anomenar-se públics i, fins i tot, supranacionals (el Banc Europeu
d’Inversions) o una empresa privada. L’objectiu d’aquestes organitzacions emissores
és obtenir recursos financers directament del mercat primari de valors i llavors aquests
es negociaran al mercat secundari AIAF, la renda fixa privada i al mercat del deute
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
19
públic anotat la renda fixa pública. L’emissor es compromet a tornar el capital principal
juntament amb uns interessos també anomenats cupons.
3.2.1-.Drets. A diferencia del propietari de les accions que és copropietari de la empresa, el
propietari de renda fixa es converteix en creditor de l’empresa. Posseir renda fixa
ofereix tres drets fonamentals.
-Rebre l’interès periòdic predeterminat.
-Devolució del capital invertit un cop finalitzada la vida del actiu o producte.
-Transmissió del producte.
Aquests productes són semblants a les hipoteques, però en aquest cas no és el banc
qui ens deixa diners, sinó que inversors particulars (o públics) ofereixen diners a les
empreses i a diverses institucions a canvi de recuperar-los amb un cert interès després
d’un cert temps. Si es retira el capital abans d’hora, no s’obtindran els resultats
esperats, sinó que disminuiran més o menys segons el temps que haguem deixat els
diners. Cada producte es diferencia segons el temps d’amortització, és a dir, la durada
de la vida del producte.
3.2.2-.Tipus. Existeixen 3 gran tipus de productes de renda fixa.
Obligacions: Són productes per un llarg temps entre 10 i 30 anys. N’hi ha de diferents
tipus segons 2 criteris: poden ser obligacions amb prima o sense, segons si el creditor
rep o no una prima; o bé segons el tipus d’interès poden ser amb interès fix, el creditor
sap quin interès rebrà cada any de la vida del producte; amb interès variable
predeterminat, el creditor sap les quantitats que variarà el seu interès; amb Interès
variable, es determina l’ interès cada any i pot variar segons alguna referència al
mercat, com l’euríbor i finalment poden ser cupó zero, el interessos es paguen tots a la
vegada al final de l’obligació, és a dir, passats 10 anys per exemple.
Bons: És el mateix concepte explicat abans l’únic que el temps del producte sol ser
entre 3 i 10 anys. També hi han el mateixos tipus igual que les obligacions.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
20
Lletres: És el mateix concepte que les obligacions i el bons però el temps del producte
sol ser entre 3 i 18 mesos. Les lletres del tresor, popularment conegudes, són les lletres
emeses per l’Estat.
3.4-.Pot invertir en productes bancaris. Cada entitat bancària ofereix molts productes diferents per a estalviadors però els més
comuns són:
Dipòsit a termini: són dipòsits amb una data de venciment establerta per endavant. Els
venciments poden ser a una o diverses setmanes, a un, dos, tres, sis, nou i dotze
mesos. En alguns mercats existeixen terminis més llargs, com és el cas d'Itàlia, amb
divuit mesos, Japó amb dos anys i Alemanya amb dipòsits de fins a 4 anys.
Compte corrent: és un producte financer en el qual l’entitat bancària s'obliga a prestar
al seu client el servei de caixa i de comptabilitat de totes les operacions realitzades pel
client en qüestió.
Dipòsit en divises: són dipòsits denominats en moneda convertible, els terminis són
tan diversos com els esmentats anteriorment i la plaça més important de contractació i
negociació és Londres.
3.5-. Pot invertir en un fons d’Inversió. Un fons d'inversió és un grup d’inversors que actuen com a intermediari financer no
bancari. Aquest reuneix moltes persones que volen invertir els seus diners però no
tenen el temps, els diners o coneixements necessaris. Així doncs, posen en comú els
diners d'aquest grup de persones i una entitat gestora s'ocupa d'invertir-los (cobrant
comissions pel servei prestat) en una sèrie d'actius com poden ser accions, títols de
renda fixa, actius monetaris, derivats, etc.
3.5.1-.Com funcionen?
Quan algú compra un fons d'inversió està en realitat comprant una petita part de la
seva cartera. Cada part del fons rep el nom de participació. El preu de cadascuna
d'aquestes participacions, a una determinada data, es coneix com a valor liquidatiu del
fons. A la pràctica si s’inverteixen 1.000 € en un fons que té un valor liquidatiu de
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
21
118,74 €, es rebran 8,42 participacions d'aquest fons (1000/118,74). Com es pot veure,
contràriament a les accions que cotitzen en borsa, el nombre de participacions que es
pot tenir no ha de ser necessàriament un nombre enter - en realitat rares vegades ho
és.
Al adquirir participacions d'un fons d'inversió l'entitat gestora (banc) agafa els diners
del que ha comprat la participació i els inverteix o bé en accions, en renda fixa, actius
monetaris, derivats, ... o en una barreja de tots ells segons la política d'inversió que
tingui establerta. Aleshores l’estalviador rep en realitat una petita part de la cartera
que constitueix el fons total. Cada participació del fons constitueix en si una cartera en
miniatura, idèntica a la del fons en la seva totalitat.
Per exemple, s’inverteixen 1.000 € en un fons d'accions europees el patrimoni del qual
arriba els 10.000.000 € i els principals actius són accions de Carrefour (10%), Bayer
(8%) i Telefónica (5%). Doncs bé, els 1.000 € que s’han invertit en participacions
d'aquest fons signifiquen que es tenen 100 € per accions de Carrefour, 80 € en accions
de Bayer i 50 € en accions de Telefónica. Per tant, indirectament es tindrien tots els
títols presents a la cartera del fons.
3.5.2-.Avantatges
Els fons d'inversió ofereixen una sèrie d'avantatges als inversors:
1.Generalment no requereixen grans quantitats de diners.
Si un inversor disposa només de 1.000 € li serà molt difícil invertir en un conjunt variat
(diversificat) d'accions. Per contra, si inverteix en un fons d'inversió no tindrà aquest
problema i, a més, els costos de gestió es repartiran entre tots els membres del fons.
D'altra banda, un cop realitzada la inversió mínima inicial -que varia d'un fons a un
altre però que generalment és bastant assequible- l’inversor pot seguir fent
aportacions per quantitats petites.
2. Són fàcils de comprar i vendre.
Si es volen comprar participacions d'un fons d'inversió es pot fer: directament a la
finestreta del banc o caixa d'estalvis que sigui dipositari del fons, o bé per telèfon, o bé
a través d'un supermercat de fons.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
22
3. Són instruments perfectament regulats.
El fons d'inversió no pot fer el que vulgui amb els seus diners. Ha de respectar unes
regles marcades pel seu propi reglament de gestió i sempre dins el marc de la Llei i
Reglament de les Institucions d'Inversió Col·lectiva. D'altra banda, la Comissió Nacional
del Mercat de Valors (CNMV) té entre les seves funcions la de controlar l'actuació dels
fons d'inversió i protegir els inversors de les males actuacions dels gestors.
A més, la mateixa entitat dipositària (l'entitat on estan dipositats els títols que el fons
té en cartera i l'encarregada de tramitar les subscripcions i reemborsaments de
participacions) té com a obligació supervisar i vigilar l'actuació de l'entitat gestora. En
particular, haurà de comprovar que la gestora ha respectat els coeficients i criteris
d'inversió previstos en la llei així com controlar que el càlcul del valor liquidatiu ha
estat realitzat correctament.
També ha de contrastar la qualitat i suficiència de la informació, documentació i
publicitat remesa a la CNMV.
A excepció d'alguns fons garantits, majoritàriament els fons no garanteixen cap
rendibilitat. Per tant, es pot donar el cas que l’inversor perdi diners invertint en un
fons. Tot i així, els fons d’inversió garantits també tenen desavantatges. Encara que
t’ofereixin interessos elevats, aquests no es reemborsaran fins que no acabi el termini
establert que normalment sol ser d’uns 3 o 4 anys. A més aquests interessos tenint en
compte els anys que s’inverteixi el capital no resulten ser tan elevats ja que, per
exemple, si t’ofereixen un 8% d’interessos al final del termini, si aquest dura 4 anys
només obtindrem un 2% anual que és molt inferior a la rendibilitat que ofereixen
alguns dipòsits bancaris.
Tornant als fons no garantits s’ha de recordar que el seu valor no és res més que el
valor de tots els seus actius. Si aquests actius perden valor, el fons també perdrà valor.
No obstant això la probabilitat que es perdin tots els diners invertint en un fons
d'inversió és realment petita. Tots els actius del fons haurien d’haver perdut el seu
valor, la qual cosa és gairebé impossible. No obstant, s’ha de tenir present que un pot
perdre diners amb un fons d'inversió.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
23
4. Estan gestionats de forma professional:
Si un inversor es planteja invertir directament en accions o en obligacions, haurà de
saber certes tècniques que li puguin indicar més o menys què ha de comprar i què no,
almenys si vol que l'elecció no sigui simplement fruit de l'atzar. Aquests coneixements
no són necessaris per invertir en un fons d'inversió. Encara que certament convé que
l’inversor entengui com funcionen els mercats d'accions i de renda fixa, aquest en
realitat deixa que sigui un equip gestor professional (mitjançant pagament d'una
comissió) el que selecciona els paràmetres per a ell. Ara bé, no tots els fons són
idèntics entre si. Alguns cobren més comissions que altres, alguns són més rendibles
que altres però en tot cas els fons són adequats per invertir en determinats mercats de
difícil accés per al petit inversor i també per a aquells inversors que no disposin del
temps, de ganes i dels diners necessaris per constituir ells mateixos una cartera
diversificada de títols.
3.6-.Pot invertir en una SICAV (Societat d’Inversió de Capital Variable). Una SICAV és una entitat d’inversió col·lectiva , és com un fons d’inversió, però que té
entitat jurídica. És una societat anònima que utilitza els diners per comprar actius
financers, per a fer carteres de valors10. Tanmateix, al tenir forma de societat anònima
un hi inverteix comprant accions d’aquesta. La SICAV a diferència dels altres fons
d’inversió, té un compte de resultats i si genera beneficis paga l’impost de societats.
Quan un inverteix en una SICAV n’és accionista. En canvi, quan un inverteix en un fons
d’inversió n’és partícip i els guanys que pugui tenir tributen dins el IRPF (impost sobre
la Renda de les Persones Físiques). Actualment aquest instrument d’inversió és dels
més utilitzats per les persones amb grans capitals i està molt estès pels països
occidentals. Per formar una SICAV són necessaris diversos requisits com per exemple
ser un total de 100 o més accionistes o també acumular entre tots un capital de
2.400.000€. També s’ha de dir que a vegades aquests instruments s’han utilitzat com a
instruments legals per evadir impostos.
10
Conjunt d’accions comprades per alguna societat o persona física.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
24
3.7-.Pot invertir en altres productes.
3.7.1-.Commodities. Són materials no processats, és a dir matèries primeres com metalls preciosos (or,
plata, ...), metalls industrials (zinc, coure, ..), energètics (petroli, gas, ...) i productes
agrícoles (sucre, cotó, ...). Cada producte té el seu propi mercat (borsa) format per
compradors i venedors. Diversos productes poden agrupar-se en una borsa, com per
exemple en el Comex (Commoditie Exchange) situat a Nova York on s’hi negocien
bàsicament productes energètics o, aquí Espanya, per exemple existeix una borsa de
l'oli d'oliva.
Com es negocia en els mercats de commodities?
En les borses de commodities es negocien els productes mitjançant contractes de
futurs. Un contracte equival a una quantitat prefixada d'una matèria primera en
concret, la seva mida és diferent depenent del producte en qüestió i constitueixen
estàndards de negociació internacional. En el cas de la plata, per exemple, un
contracte equival a 5.000 unces (1 unça=31'1 grams). Si parlem de blat de moro, un
contracte equival a 1000 Bushel de blat (1 Bushel (blat de moro) = 25.40 kg). En certs
casos, hi ha contractes "mini" que solen negociar un 10% de contracte estàndard.
La negociació pròpiament dita és similar a la compra-venda d'accions. Igual que a la
borsa, hi ha brokers de futurs. Una vegada un contracte és adquirit, pot ser revenut (o
recomprat segons l'estratègia) o es pot esperar el seu venciment per obtenir la matèria
primera que representa. Els preus dels contractes inclouen emmagatzematge,
transport, etc ...
Les borses de valors permeten tenir unes accions i els seus drets (dividends, vot, etc ...)
durant un temps indefinit, es pot vendre al dia següent o 30 anys després. Els
contractes de matèries primeres, en canvi, tenen un venciment i un lliurament prefixat
per a cada tipus de matèria primera. Si es compra un Bushel de blat i no es ven abans
de la data prefixada, pot passar que un simpàtic transportista ens deixi 25.400 kg de
blat de moro a la porta de casa...
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
25
3.7.2-.Divises. Pot invertir en divises, comprant-ne físicament o bé obrint un compte corrent de
divises. Aquests comptes corrents poden ser de moltes divises però només les més
importants es troben a la majoria d’entitats bancàries. Com s’ha dit abans aquest
productes financers són els que mouen més capitals en tot el món.
Com es negocien?
Les divises sempre es negocien en parells. Les divises representades en un parell es
diferencien de la manera següent:
La divisa esmentada en primer lloc es diu divisa de base (Base Currency), la divisa
anomenada com a última és la divisa que marca el preu o la cotització de la divisa
(Quote Currency). Els parells de divises sempre són fixos i no es poden canviar, per
exemple EUR / USD, però no USD / EUR. En el tipus de canvi Euro - Dòlar una cotització
de 1,3261 significa que un Euro té el valor de 1,3261 Dòlars amercians. Per tant, si es
realitza una compra, l’inversor ven USD i rep per això la divisa de base EURO.
Gairebé cada país té una moneda pròpia amb la qual es pot operar, però, les següents
monedes sumen gairebé el 85% del volum diari operat:
EUR - Euro USD - Dòlar dels EUA - "Greenback" JPY - Ien Japonès AUD - Dòlar australià - "Aussie" NZD - Dòlar de Nova Zelanda - "Kiwi" CHF - franc suís - "Swissi" GBP - Lliura Britànica - "Sterling" CAD - Dòlar Canadenc - "loonie"
3.7.3-.Derivats. Els productes derivats són uns productes financers relativament nous, el valor dels
quals depèn del valor d’uns altres productes. Anomenats valors subjacents. Es
distingeixen 4 tipus de derivats: Swaps, Opcions, futurs, CFD’s. Aquí a Espanya aquests
productes es troben i es negocien al mercat secundari MEFF.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
26
4-.Què ha de fer un estalviador si vol invertir els seus diners?
4.1-.Els perfils d’inversor. El primer pas que ha de fer una inversor és definir el perfil de la persona que arriscarà
els diners perquè això condiciona la seva decisió.
El perfil d’un inversor es defineix segons la seva tolerància al risc. Així es poden
classificar als inversors com propensos, neutrals o adversos al risc11. En funció de la
seva tolerància al risc, l’inversor decideix on invertir els seus diners i quins tipus
d’inversió fer. Així per exemple, un inversor advers al risc no comprarà mai accions o
actius financers sinó que preferirà posar els seus diners en un dipòsit a termini. En
canvi, un inversor neutral és aquell que accepta el risc i, per tant, pot tenir una part del
seu diner invertida en accions o en un fons d’inversió de renda variable. Finalment, un
inversor propens al risc és aquell que li agrada arriscar-se i, per tant, sol dur a terme
inversions considerades arriscades o molt arriscades, com per exemple, endeutar-se
(demanar un diner prestat) per invertir-lo a Borsa (vegeu apartat 7.9)
4.2-.Invertir sense acudir a la borsa. Un cop s’ha definit el perfil d’inversor corresponent, l’estalviador que vol col·locar els
seus diners excedents es pot dirigir a diferents llocs a part de la borsa. La opció més
comuna i utilitzada és acudir al banc que és el lloc on es troben la majoria d’actius
financers que no són a la borsa. S’hi poden trobar dipòsits, comptes corrents, fons
d’inversió, or i divises, etc. Aquesta manera és més senzilla que acudir a borsa ja que
no calen intermediaris, en aquest cas el tracte és directe entre l’estalviador i el banc –
tot i que aquest actua com a intermediari segons el producte financer escollit -.
Una altra possibilitat és acudir a mercats secundaris no oficials, però com diu el mateix
nom són menys segurs que els bancs.
11
Segons el llibre “Cinc cèntims de borsa per a no especuladors” de l’expert en inversions Ramon Alfonso.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
27
4.3-.Invertir a través de la borsa.
Finalment, pot optar per acudir a borsa.
4.3.1-.Com funciona? Actualment la borsa espanyola ha adoptat i integrat tots els mercats secundaris oficials
del sistema financer espanyol12. Està constituïda per 4 sub-borses: borsa de Madrid,
Barcelona, Valencia i Bilbao.
Cadascuna és dirigida per una Societat Rectora que té forma jurídica de societat
anònima. Aquestes han d’administrar, organitzar i controlar el funcionament de cada
borsa de valors, de manera que han de publicar els preus finals de cada sessió, han de
establir les condicions d’admissió, han d’organitzar les sessions de contractació i la
liquidació de les operacions borsàries (Iber clear)13. Com a empreses anònimes que són
les societats rectores, tenen uns accionistes que són les agències o societat de valors.
Les primeres poden comprar i vendre valors de la borsa (societat rectora) només per a
tercers, en canvi, les segones ho poden fer per a tercers i per elles mateixes.
Les funcions de les societats i agències de valors són: facilitar als clients tota la
informació necessària que els ajudi a prendre les decisions; oferir una informació clara,
a temps, correcte, precisa i també avisar del risc que hi ha en cada operació; actuar
ràpid i informar amb rapidesa sobre qualsevol canvi que es produeixi en borsa per no
perjudicar tant el client o bé que se’n beneficiï; per últim, comportar-se amb lleialtat,
professionalitat i imparcialitat.
Tot aquest sistema borsari està regulat en part per el Ministeri d’Economia i Hisenda i
també per la CNMV (Comissió Nacional Mercat de Valors) que és una entitat de dret
públic encarregada de vetllar per la transparència de la borsa en general, també de la
protecció dels inversors i, finalment, d’autoritzar l’admissió o suspensió de les
empreses que formen part d’aquest sistema. D’altra banda, hi ha el Sistema de
Interconnexió Borsari Espanyol (SIBE) és amb el qual les 4 borses espanyoles estan
connectades informàticament constituint un sol mercat anomenat Mercat Continu
12 Vegeu pàgina 9 13 Empresa privada amb forma jurídica de societat anònima que segons la llei és l’única que pot realitzar la tasca de liquidació de totes les operacions que es tanquin en els mercats de renda fixa, deute públic, renda variable i Latibex.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
28
amb formació de preus únics cada moment. Només hi entren les empreses més
representatives de la economia espanyola i amb més volum de contractació.14
4.3.2-.Com gestionar una inversió? Un cop estudiats els elements necessaris per operar en borsa (títols que es negocien,
institucions que regeixen el funcionament i operativitat, sistemes de contractació i
celebració de la jornada borsària), un inversor particular que volgués comprar accions
en borsa hauria de seguir els passos següents:
4.3.2.1-.Acudir als intermediaris autoritzats:
Per poder invertir a borsa primer de tot cal saber que no pot ser el propi inversor el
que realitzi les transaccions de compra i venda sinó que ho ha de fer un broker. El
broker és una persona que treballa per una agència de valors i que juntament amb les
societats de valors són els únics que poden “moure fitxes” a borsa directament. Per
tant, l’inversor ha de contractar-ne un que s’ajusti bé al seu perfil. Per exemple, si un
broker fa pagar unes comissions molt elevades per a cada operació més val que el
client sigui un inversor amb intenció d’invertir a llarg termini no pas un especulador
perquè li sortirien molt cares les operacions. Un cop se n’ha triat un es pot veure quins
serveis ofereix. Aquest apartat servirà per saber com operar realment un cop s’hagi
contractat un broker.
4.3.2.2-.Obrir un compte de valors:
El següent pas que ha de fer un inversor després d’entrar amb contacte amb algun
d'aquests intermediaris és obrir un compte de valors. A través d'aquest compte
s'administrarà la seva cartera de valors (compravendes, subscripcions, dividends,
assistència a Juntes, etc.). Quan l'inversor subscrigui el contracte d'obertura d'aquest
compte ha d’acceptar les comissions que li són aplicables i tots els serveis continguts en
la seva relació amb l'intermediari.
Al marge de la mera administració dels valors, l'inversor pot desitjar un nivell de
assessorament superior de manera que els intermediaris ofereixen la possibilitat de
subscriure contractes de gestió a través dels quals l'intermediari decidirà la compra o
14 Quantitat de actius financers que es compren i venen sobre una mateixa empresa durant un període de temps que sol ser un dia.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
29
venda de els valors concrets segons el comportament del mercat i de les pautes
d'inversió establertes pel client.
En essència, el client ha de rebre el detall de les operacions executades, els drets
econòmics, les operacions financeres que afectin els mateixos, la composició i la
valoració trimestral i anual de la cartera.
4.3.2.3-.Ordenar la compra:
Un cop obert el compte de valors i aprovisionat l'efectiu suficient, el client podrà
emetre les ordres de compra i venda segons el cas.
Quadre de preus.
La borsa és un mercat perfecte 15 on contínuament hi ha oferta i demanda, que es
representa a través del quadre de preus. En un quadre es reflecteix el volum d’oferta i
de demanda16, que és allò que determina el preu d’una acció. El quadre de preus
següent està format per diverses columnes.
Valor:BBVA (extret del llibre de Josef Ajram “Guanyar a borsa és possible”)
COMPRA VENDA
Nre. Ordres Títols Preu Preu Títols Nre. Ordres
11 94284,00 5,34 € 5,35 € 62104,00 10
3 33118,00 5,33 € 5,36 € 90739,00 6
3 26027,00 5,32 € 5,37 € 32399,00 3
5 23789,00 5,31 € 5,38 € 47738,00 6
8 24851,00 5,30 € 5,39 € 43787,00 6
4 25480,00 5,29 € 5,40 € 91674,00 17
7 43659,00 5,28 € 5,41 € 23238,00 4
1 25000,00 5,27 € 5,42 € 71258,00 13
4 80093,00 5,26 € 5,43 € 23200,00 7
6 16530,00 5,25 € 5,44 € 67165,00 9
2 14000,00 5,24 € 5,45 € 71848,00 16
· Preu de demanda: és el preu que els compradors estan disposats a pagar per
una acció. El primer preu de la tercera columna correspon al preu més alt que
estan disposats a pagar per una acció.
15
Mercat en el qual no hi intervé cap agent, és a dir, funciona només per la llei de l’oferta i la demanda. 16
Nº de accions que es compren i venen durant un període de temps.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
30
· Preu d’oferta: és el preu al qual els venedors estan disposats a vendre una
acció. El primer preu de la quarta columna correspon al preu més baix que
estan disposats a pagar per una acció.
· Títols: són el nombre d’accions ofertes (paper) o demanades (diners) a cada
preu.
· Nombre d’ordenants: nombre de persones o institucions posicionades per a
cada preu.
Les ordres han d'estar signades pel client, encara que s'admet també l'emissió
telefònica d'ordres, sempre que l'intermediari hagi instal·lat un sistema
d'enregistrament per a aquestes. En l'actualitat, algunes entitats permeten als seus
clients enviar ordres a través d'Internet, amb un format establert i suficients elements
de seguretat.
Tipus d’ordes.
Les ordres s'han de caracteritzar per la seva claredat i han de contenir sempre una sèrie
de condicions: identificació de l'inversor i la classe de valor, sentit de l'ordre (compra o
venda), termini de vigència, preu i volum d'execució17.
Un cop formalitzada l'ordre, es desencadena un procés d'execució i confirmació molt
ràpid. La tecnologia actual permet que qualsevol inversor, independentment del seu
emplaçament geogràfic, tingui les mateixes oportunitats d'accedir al mercat. En els
valors del mercat continu, tota l'operació no portarà més d'uns quants segons, sempre
que l'inversor estigui disposat a comprar o vendre al preu disponible en aquest
moment al mercat.
S’han de distingir dos grans tipus d’ordres, les d’entrada i les de stop. Per descriure-les
s’utilitzarà el quadre de preus següent.
COMPRA VENDA
Títols Preu Preu Títols
1000,00 10,03 € 10,08 € 800,00
1000,00 10,02 € 10,10 € 1000,00
1000,00 10,01 € 10,12 € 1000,00
17
Nº de títols que es volen liquidar en una operación.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
31
Hi ha quatre tipus d’ordres d’entrada possibles.
1-. Ordre de mercat: En aquest cas l’inversor no introdueix el preu al qual està disposat
a comprar, només introdueix la quantitat i l’ordre s’executarà amb l’oferta més barata.
Però no és recomanable utilitzar aquesta ordre ja que si en el moment en què
s’introdueix l’ordre ve algú i compra 10.000 accions, l’inversor gros compraria una
quantitat tan gran que el petit només trobaria accions a preus desorbitats com 10,40€.
2-. Ordre limitada: Aquí l’inversor decideix el màxim que està disposat a pagar per
cada acció i el pitjor que pot passar és quedar-se a l’espera que és molt millor que
realitzar una compra que no desitjada. Per exemple en cas de decidir que el màxim
disposat a pagar per cada acció són 10,10€ i se’n volen comprar 1000, doncs, se
n’executaran 800 a 10,08€ i 200 a 10,10€.
3-. Ordre d’execució parcial: Amb aquest tipus si l’inversor vol comprar 1000 accions
a 10.08€ en comprarà 800 a aquest preu i les 200 que falten pot decidir què fer-ne, o
bé modificar el preu al qual vol comprar o deixar-les pendents i quan surti una altra
oferta a 10.08€ s’executaran.
4-. Ordre en volum ocult: El volum ocult és una ordre que mostra només una part del
volum a negociar. Per tant, si l’inversor vol vendre 2000 accions a 10,03€ però només
vol que se’n vegin 250 al quadre de preus, que és el mínim, ha d’utilitzar aquesta
ordre. Així doncs es quedarien les 1000 accions a 10,03€ però encara quedarien 1000
per comprar a aquest preu.
L’stop és una eina que permet limitar el màxim de diners que un està disposat a perdre
quan es compren productes financers. Hi ha quatre tipus d’ordres de stop possibles. I
es poden combinar amb les quatre explicades abans, és a dir, una ordre ha de ser d’un
dels primers tipus ja explicats i un dels tipus que s’expliquen a continuació, per tant, un
exemple d’ordre podria ser “Ordre limitada amb stop mòbil”. Quan es parla de les
ordres de stop s’ha de conèixer un concepte que és el de “preu de tir” que és el preu
en el que saltarà l’ stop.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
32
1-.Ordre d’stop a mercat: L’stop a mercat és igual que la primera ordre que s’ha
explicat però traslladant els conceptes. Per exemple, si l’inversor compra 1000 accions
de Telefònica a 10€ i posa un stop de mercat a 9,80€ en cas que l’acció arribi al preu de
tir i no hi hagi suficient demanda per vendre les accions doncs s’anirà executant cada
vegada a un preu més baix fins que les vengui totes. D’aquesta manera pot ser que
perdi beneficis al vendre a un preu cada cop més baix.
2-. Ordre d’stop a un preu: Aquest stop pot semblar més eficient però no ho és. Amb
aquest tipus d’ordre fent servir el mateix cas d’abans si es col·loca l’stop a 9,80€, per
exemple, quan l’acció arribi a aquest preu pot passar que, just abans que l’inversor,
algú vengui també moltes accions de cop i el preu salti de 9,81€ a 9,79€ llavors la
màquina buscarà el 9,80 que li havia dit l’inversor però no el trobarà i l’operació
quedarà pendent. I si el preu continua baixant doncs també hi haurà perdut.
3-.Ordre de stop limitat (amb rang): Molts experts creuen que aquesta ordre és la
bona ja que es pot situar l’stop amb un rang, per exemple 9,82-9,79€ i quan el preu de
l’acció arriba a un d’aquests preus s’efectua l’operació.
4-.Ordre de stop mòbil: Primer de tot s’ha de dir que aquesta ordre és complicada
d’entendre i d’explicar. Tal i com se sobreentén del nom quan l’inversor utilitza aquesta
ordre el seu stop és mou, però de quina manera? Doncs, se li ha d’especificar. S’ha de
decidir a quina distància és mou respecte el mercat,
per exemple 0,50 € ,és a dir, si el preu d’una acció
està a 10,00€ doncs el seu stop es col·locarà a 9,50€. I
el millor es que si l’acció ascendeix a 11€ per exemple,
el seu stop es col·locarà a 10,50€. Però en cas que
l’acció baixi l’stop no es mourà i quan arribi al preu de
tir saltarà segons el rang que ell hagi decidit.
Elecció del tipus d'operació. Font: www.labolsavirtual.com
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
33
4.2.3.4-.La liquidació:
Immediatament després de l'execució de les operacions, l'intermediari prepararà les
dades necessàries per a la liquidació de l'operació. La liquidació és el procés de
intercanvi de valors i efectiu que segueix tota operació de mercat. La liquidació
d'operacions borsàries és gestionada pel Servei de Compensació i Liquidació de Valors
(SCLV), ara anomenat Iber clear. Totes les dades de contractació, juntament amb les
instruccions de liquidació són traslladats des del mercat continu a aquest servei.
Aquesta entitat s'encarregarà de comprovar, amb tots els participants en el sistema de
liquidació (Societats i Agències de Valors, Bancs i Caixes d'Estalvi), la conformitat de les
dades necessàries per a la liquidació, a continuació fixarà els valors en l'entitat
designada pel client i emetrà les instruccions perquè es carreguin o abonen els efectius
corresponents en els comptes que les entitats tenen obertes a aquest efecte al Banc
d'Espanya.
Comissions
Per entendre bé les comissions en si i el perquè d’aquestes s’ha de recordar que, com
s’ha explicat, la Borsa és una entitat privada amb afany de lucre que té com a funció
principal entre altres, fer d’intermediari entre entitats que busquen inversió i inversors.
A Espanya aquesta entitat privada es diu Bolsas y Mercados Españoles (BME) i per
cobrar el servei que ofereix aplica uns cànons per a cada operació que s’hi realitza tant
si l’inversor hi guanya com si hi perd.
La quantitat que s’emporta la borsa depèn de a quin tram es trobi la operació de
compra o venta. Aquests trams depenen del valor de la operació (Preu acció x Nº
accions).
Cànons de borsa per operacions de compra o venta18
Des de Fins a Cànon de borsa
0 € 300 € 1,10 €
300,01 € 3000 € 2,45 + 0,024% x efectiu €
3000,01 € 35000 € 4,65 + 0,012% x efectiu €
35000,01 € 70000 € 6,40 + 0,007% x efectiu €
70000,01 € 140000 € 9,20+ 0,003% x efectiu €
18
Taula extreta del blog de la web www.labolsavirtual.com
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
34
140000,01 € – 13,40 €
Però no només hi han els cànons que s’emporta la borsa sinó que també hi ha les
comissions que aplica l’intermediari (broker). I s’ha d’anar amb compte perquè
cadascun té les seves pròpies comissions i segons quin és el mètode d’inversió
personal pot ser que les comissions facin perdre els beneficis. Les que segur que
l’inversor haurà de pagar són les comissions d’intermediació, que igual que els cànons
de borsa hi ha diversos trams.
Comissió d’intermediació del mercat espanyol19
Des de Fins a Comissió de intermediació
0 € 2000 € 3 €
2000,01 € 15000 € 0,15% x efectiu €
15000,01 € – 0,10% x efectiu €
19
Taula extreta del blog de la web www.labolsavirtual.com
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
35
5-. El risc, la diversificació i la cartera de valors. Per a poder prendre una decisió a l’hora d’invertir cal tenir presents dos elements
importants que són la rendibilitat esperada i el risc associat al valor de la inversió. La
rendibilitat esperada d’un valor són els dividends, cupons, interessos o plusvàlues, és a
dir, els beneficis que s’espera obtenir amb la compra-venda d’un actiu financer. El risc
associat a un valor és la probabilitat que el preu de l’actiu financer divergeixi respecte
al previst, i, per tant, que la rendibilitat esperada sigui inferior i els beneficis es
transformin en pèrdues.
En condicions normals, els patrons de risc i rendibilitat serien:
-Com menys risc, menys elevada tendeix a ser la rendibilitat i més gran l’estabilitat en
el seu comportament. Per exemple, en els dipòsits bancaris o les lletres del tresor es
coneix el dia del seu inici, el dia del seu venciment i el rendiment que se n’ha d’obtenir.
-Com més risc més gran tendeix a ser la rendibilitat, però també pot ser-ho la
fluctuació i la variació en els preus. Per exemple, a llarg termini, la inversió en borsa
tendeix a ser netament més rendible que la feta en dipòsits, tot i això, el risc és
superior, ja que és produeixen fluctuacions en els preus de les accions de manera que
l’estalviador pot no guanyar-hi i , fins i tot, perdre els diners invertits.
La diversificació, és a dir, la selecció de diversos valors en la inversió és una tècnica per
a minimitzar els efectes negatius de la incertesa vinculada als actius financers. Però
diversificar no consisteix només a invertir en molts títols diferents, sinó que per a
reduir els riscos, cal tenir en compte la correlació d’aquests actius, de manera que la
seva combinació garanteixi l’estabilitat de la rendibilitat. Per tant, cal triar una cartera
de valors els preus dels quals no es comportin de la mateixa manera. Per exemple, els
preus de les accions d’empreses del mateix sector tendeixen a tenir la mateixa
evolució. Per tant, és preferible no comprar accions de dues empreses del mateix
sector.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
36
La rendibilitat esperada d’una cartera és funció de les rendibilitats esperades de cada
un dels components de la cartera en la proporció en què estiguin invertits. El càlcul és
senzill; ara bé el problema és com cal estimar uns valors fiables de la rendibilitat.
Existeixen empreses com FactSet 20que proporcionen estimacions de beneficis futurs i
tot tipus d’anàlisis econòmiques i financeres per a inversors.
Exemple d’una estimació de beneficis futurs de totes les empreses de l’IBEX 35
20
FactSet: Multinacional de les finances amb seu a Norwalk (EUA) que proporciona tot tipus de suport per a inversors particulars i empreses del món financer.
Font: www.invercat.wordpress.com
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
37
Obtenir el risc de la cartera de valors és una mica més complex no solament cal sumar
el risc de cadascun dels valors que componen la cartera, sinó que també s’ha de
considerar el risc associat a la interdependència entre els diversos valors,
estadísticament, les covariàncies21. A partir d’aquests principis es poden construir
carteres que minimitzen el risc per una determinada rendibilitat o que optimitzen la
rendibilitat màxima per unitat de risc determinada.
Així doncs, una cosa és la rendibilitat que ha proporcionat una acció i una altra cosa és
la rendibilitat que hauria d’haver donat. Aquesta darrera informació és molt important
ja que permet valorar si la inversió que s’ha fet ha estat una bona inversió o no. Es a
dir, és la forma de saber si una rendibilitat del 5% en unes accions és una bona
rendibilitat, al comparar aquest 5% amb que s’ha calculat a priori que havia de donar.
Si el que havia de donar era un 8% aleshores es pot dir que no ha estat una bona
inversió.
Cal tenir present que el que es vol guanyar (rendibilitat esperada) no és una xifra
arbitrària sinó que es fixa segons l’expressió Rendibilitat esperada>interès nominal +
prima de risc que relaciona els següents elements:
1. El tipus d’interès lliure de risc 22 que equival al preu del diner sense risc, per
exemple, el tipus d’interès d’un dipòsit a termini.
2. La prima de risc del mercat nacional que és la diferència entre el que
s’espera guanyar invertint en la millor cartera possible, IBEX-35, i el que es
pot guanyar col·locant els diners a termini en una entitat financera
3. El risc de la inversió.
Rendibilitat esperada>3%(Interessos mitjans d’una entitat financera)+4.16%(Prima de
risc)
21 Covariàncies: es refereix a la variabilitat d'una distribució, indicant per mitjà d'un nombre, si les diferents puntuacions d'unes variables estan molt allunyades de la mitjana. Com més gran sigui aquest valor, major serà la variabilitat, com més petit sigui, més homogènia serà a la mitjana. Així se sap si tots els casos són semblants o varien molt entre ells. 22Interès lliure de risc(tipus d’interès d’un dipòsit a termini)
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
38
En un moment determinat del temps a més risc més rendibilitat esperada, més
rendibilitat s’espera i es vol guanyar . Per tant, els inversors que inverteixin en renda
variable han de voler guanyar més diners que no pas el rendiment assegurat que
obtindrien de col·locar els diners en una entitat financera i també sumant-hi la famosa
prima de risc.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
39
6-. Simulació d’inversions d’un estalviador (1ª Part): les inversions i el risc. Després de conèixer com un estalviador pot invertir els seus diners i on pot acudir,
toca posar-ho en pràctica. Les següents pàgines recullen les dues simulacions en què
es divideix la part pràctica del treball.
6.2-.Els perfils d’inversor. En aquesta simulació es defineixen 4 perfils adaptats a 4 inversors que podrien ser
perfectament reals. Cada perfil disposa d’un capital de 10.000€ i d’un temps de 6
mesos.
Perfil 1: Tindria una cistella amb tot el seu capital en dipòsits a termini en una gran
entitat financera com és Banc Popular.
Perfil 2: Tindria una cistella amb un 40% del seu capital en un dipòsit a termini, amb
una renda assegurada, un 30% en actius de renda fixa a curt (actius monetaris) i llarg
termini (obligacions o bons) i la resta en accions o en un fons d’inversió de renda
variable.
Perfil 3: Tindria un 40% en actius de renda fixa o en un fons d’inversió en renda fixa,
que pot incloure una combinació d’actius monetaris (pagarés, lletres, etc.) i d’actius de
renda fixa a mig i llarg termini, un 40% en renda variable i un 20% en un fons
d’inversió
Perfil 4: Tindria un 5% del seu capital en actius monetaris, un 5% en actius de renda
fixa a llarg termini, un 40% en renda variable, un 25% en un fons d’inversió i un 25%
en accions de països emergents. L’actitud agosarada també queda reflectida en el tipus
d’accions que es compren ja que no tots els sectors de l’economia tenen el mateix risc.
Per exemple, comprar accions d’empreses farmacèutiques és una inversió arriscada ja
que és un sector molt volàtil, amb moltes pujades i baixades, on el futur depèn dels
resultats obtinguts de la investigació realitzada. El futur depèn de dissenyar un nou
fàrmac i de que aquest passi tots els controls i arribi a la venda a les farmàcies.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
40
Cal tenir present que encara que un inversor sigui decidit o toleri bé el risc no vol dir
que no demani una compensació pel risc assumit i que no vulgui guanyar diners. Tots
els inversors són racionals i això vol dir que a més risc més rendibilitat s’espera
guanyar. Però això no vol dir que ho guanyi realment. Per exemple si posant els diners
a una entitat financera a termini, et donen el 3% d’interessos, doncs quan un vol
invertir en un altre producte més arriscat aquest buscarà un producte on pugui
guanyar més d’un 3%., sense que a priori pugui ningú pugui garantir-li que hi guanyarà
més del 3% - nomé hi ha la possibilitat de fer-ho-. Aquest raonament els fan tots els
inversors, la diferència està en que els conservadors no volen sortir per assumir risc i
els altres sí que estan disposats a assumir risc per la possibilitat de guanyar més diners.
6.1-.Càlcul de les rendibilitats esperades de les empreses del en
que s’ha invertit.
Per calcular les rendibilitats esperades s’utilitzarà una altra fórmula diferent de
l’anterior però que resulta el mateix, perquè (RM-i) no és res més que la prima de risc.
i + (RM –i)ß
(i)=Interès lliure de risc=0.047
La i que és el tipus d’interès lliure de risc és igual a 4.70 , que és el cupó, tipus
d’interès d’un bo de l’estat a 30 anys. La beta (ß) es una mesura de risc, és una
covariància i habitualment se li diu volatilitat. Per estimar la beta s’ha utilitzat la
informació que surt a la revista de la borsa de Madrid del tercer trimestre del 2012,
són dades a finals de setembre de 2012-11-14.
(RM)=Rendibilitat mitjana IBEX=0.07=7%
Per calcular la RM (rendibilitat esperada) de la cartera de mercat (IBEX-35) el que s’ha
fet es calcular la mitjana de les rendibilitat anuals generades per aquest índex en els
darrers 14 anys, i la mitjana ha sortit un 7%23.
23
Dada proporcionada per la Carlota Menéndez, tutora del programa ARGÓ de la UAB.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
41
El nom i la classificació d’aquests sectors s’ha extret de la web de la Borsa de Madrid.
Sectors: Empreses: Volatilitat
(Beta): Volatilitat respecte IBEX
Rendibilitat esperada
Rend. esperada (%)
Petroli i Energia Repsol, REE, Endesa Chile
36,45 1,00 0,0700 6,9987
Materials bàsics, indústria i construcció
Abengoa 33,96 0,93 0,0684 6,8417
Béns de consum Grifols, Carrefour, DIA, Coca-Cola, Unilever, ENCE, Inditex, FaesFarma
26,99 0,74 0,0640 6,4021
Serveis de consum Mediaset 30,48 0,84 0,0662 6,6222
Serveis financers i immobiliaris
AXA, BBVA, BBVA Banc Francès, Elektra
47,31 1,30 0,0768 7,6836
Tecnologia i telecomunicacions
Amadeus, IBM, Facebook
37,23 1,02 0,0705 7,0479
IBEX-35 36,47 1,00
Com es pot veure el sector que té una volatilitat més alta és el sector serveis financers,
sector 5, i per tant, és el sector en el que els inversors accionistes poden guanyar més
rendibilitat. El segon més arriscat és el sector 6 i el menys arriscat el de béns de
consum.
6.3-.Creació de cistelles.
6.3.1-.Simulació perfil 1 (Molt Conservador).
6.3.1.1-.Què fa? Composició de la cartera.
Aquest inversor no vol assumir cap mena de risc i per tant inverteix tot el seu capital
en un dipòsit bancari de Banc Popular que a dia 31/10/2012 ofereix un 4,50% TAE
d’interessos. (Veure annex 1 Simulació full Molt Conservador). Aquest dipòsit és d'interès
compost i el pagament dels interessos és al venciment.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
42
Cistella
Inversions: Valor de la inversió:
Interessos en TAE:
Interessos aplicats a la fórmula:
Temps (anys):
Capital final: Rendiment:
Dipòsit bancari (Evolución a 6 meses de banco Popular)
10.000,00€ 4,50% TAE
1,045 0,5 10.222,52 € 222,52 €
Com que els interessos s’han han donat en TAE doncs s’aplica directament a la fórmula
utilitzant un descompte compost.
Capital Final= Capital inicial (1+interessos)temps Cf=Co(1+i)t Cf=10.000(1+0.045)0.5=10.222.52€
6.3.1.2-.Resultats i conclusions.
Els rendiments totals d’aquest inversor són de 222,52€. Ha acabat amb un capital final
de 10222,52€ i ha obtingut un 2,22% de beneficis sobre el capital invertit.
6.3.2-.Simulació perfil 2 (conservador).
6.3.2.1-.Que fa? Composició de la cartera.
Primer de tot cal dir que aquest inversor fracciona el seu capital, és a dir, diversifica els
seus diners en diferents productes. La primera fracció del seu capital (un 40% del total,
per tant 4.000€) es destinen a un dipòsit bancari de Banco Mediolanum amb un 5%
TAE (Veure annex 1 Simulació full Conservador).
Cistella 2
Producte: Capital inicial:
TAE:
Ints (6 mesos)
Interessos aplicats a la fórmula:
Temps (anys):
Capital final:
Rendiment:
Dipòsit bancari 30 Aniversario de Banco Mediolanum
4.000,00€ 5% 1,05 0,5 4.098,78 € 98,78€
Lletres del tresor a 6 mesos
2.940,31€ 2,03% 1,0203 0,5 3.000,00 € 59,69€
128,77€
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
43
Igual que en el cas anterior, ara s’aplica la fórmula de l’interès compost per calcular el
rendiment.
Cf=4000(1+0.05)0.5=4098,78€
Beneficis=98,78€
La segona fracció del seu capital total, un 30%, que és igual a 3.000€. S’utilitza per
comprar lletres del tresor a 6 mesos. A dia 26/10/2012 estan a 2,03% (Veure annex 1
apartat (conservador).
Les lletres del tresor disposen d’una rendibilitat al descompte, això vol dir que el
rendiment s’obté perquè l’interès que es rep s’aplica als 1.000€ i es resta. Totes les
lletres tenen un valor nominal de 1.000€, és a dir, al final del temps establert, en
aquest cas 6 mesos, es reben els 1.000€.
Ara bé, per calcular els diners que s’hi guanyaran amb aquesta inversió cal saber el
capital inicial i quan s’obté només s’ha de restar-ho de 3000€ que és el què ens ha de
tornar l’Estat al final del termini establert que són 6 mesos.
Per calcular-ho es fa servir la fórmula:
Capital inicial=Capital Final(1+interessos)-temps
Capital Inicial=3000(1,0203)-1=2.940,31€
Per tant, com que aquest inversor deixa 2.940,31€ a l’Estat i aquest li torna 3.000€,
doncs haurà guanyat 59,69€.
La tercera fracció del capital es destina a un fons d’inversió que equival a un 30% del
capital total, per tant, és igual a 3.000€. El fons d’inversió escollit és el BBVA Bonos
Largo Plazo Go que a dia 23/10/2012 té un valor liquidatiu de 11.48€, per tant, si
s’inverteixen 3.000€ s’obtenen 261,3 participacions d’aquest fons. Al cap d’un mes
d’inversió el fons té un valor liquidatiu de 11,51€ (vegeu annex 1 apartat conservador).
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
44
Producte: Capital
inicial Temps Valor
Liquidatiu (inicial)
Valor liquidatiu (final)
Capital final
Participacions
Rendiment
Fons d'inversió (BBVA Bonos Largo Plazo Go)
3.000 € 1 mes 11,48€ 11,51€ 3.007,84€ 261,32 7,84€
6.3.2.2-.Resultats i conclusions. Del dipòsit a termini n’obté 98,78€
De les lletres del tresor n’obté 59,69€
Del fons d’inversió n’obté 7,84€
Aquest inversor obté un total de 166,31€
6.3.3-.Simulació perfil 3 (Equilibrat).
6.3.3.1-.Què fa? Composició de la cartera.
Aquest inversor també fracciona el seu capital en diferents productes. La primera
fracció del capital és d'un 40%, és a dir, 4.000€. Aquest diners s’inverteixen a lletres del
tresor (Vegeu annex 1 Simulacions Full Equilibrat) a 6 mesos amb uns interès semestral del
2,03% a 26/10/2012.
Cistella 2
Producte: Capital inicial: Interessos: Interessos aplicats a la fórmula:
Temps (anys):
Capital final: Rendiment:
Lletres del tresor a 6 mesos.
3.920,41 € 2,03% 1,0203 0,5 4.000,00 € 79,59 €
Per calcular-ho podem fer servir dues fórmules:
Capital inicial=Capital Final(1+interessos)-temps
Capital Inicial=4000(1,0203)-1=3920,41€ Per tant, com que aquest inversor deixa 3.920,41€ a l’Estat i aquest li torna 4.000€
doncs haurà guanyat 79,59€.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
45
La segona fracció de capital també és de 4.000€ i s’inverteix en accions. Abans de
començar s’ha de dir que normalment quan algú inverteix ha d’elegir un broker que és
la persona que té el permís per realitzar totes les transaccions que vulguem fer així
com aconsellar-nos sobre com invertir i amb què. Abans d’invertir, un inversor sempre
ha d’elegir el seu broker però en el aquestes simulacions s’han realitzat a partir del
simulador “La Bolsa Virtual” 24 i, per tant, no s’ha necessitat cap broker.
Producte: Valor
inversió: Temps (anys):
Preu/Valor liquidatiu (inicial):
Preu/Valor liquidatiu
(final):
Accions/ Participa
cions
Valor final inversió:
Rendiment
Accions Inditex
1.009,42 € 0,16 77,21 € 87,39 € 13 1.130,38 € 120,96 €
Accions Grifols
1.007,44€ 0,16 20,04 € 22,80 € 50 1.134,06 € 126,62 €
Accions Unilever
1.011,21 € 0,16 25,48 € 27,88 € 39 1.069,62 € 58,41 €
Accions Coca-Cola
1.021.56 € 0,16 62,74 € 32,05 € 32 931,05 € - 90,51 €
Fons d'inversió
(BBVA Accion
Europa, FI)
1999.51 € 1 mes 11,96 € 11,99 € 167,22 2.004.53 € 5,02 €
TOTAL 6.04958 €
Doncs bé, la simulació té el seu punt de partida la primera setmana de Juliol en que es
van crear els dos perfils d’inversor (equilibrat i decidit) al simulador de borsa virtual.
Aquest simulador permet tenir controlades totes les inversions que es realitzin durant
tot el període que es realitza l’experimentació.
Font: www.labolsavirtual.com 1 24
Es poden comprovar els resultats de cada operació a l’annex 1 apartat (equilibrat).
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
46
El perfil equilibrat definit destina un 40% del seu capital a renda variable. Com que el
seu capital total és de 10.000€, doncs, haurà d’invertir en borsa 4.000€. Aquests
4.000€ es reparteixen en diferents accions de diferents índexs per reduir risc, és a dir,
diversificar. I també es dedica la mateixa quantitat de diners en cada paquet d’accions.
Alhora de decidir sobre quines accions adquirir i quines no s’ha utilitzat un criteri a
l’atzar. Així doncs, s’ha fet una micro observació de cada empresa de l ’Ibex 3525 i al
final s’ha decidit que el perfil equilibrat inverteixi en Inditex i Grifols, dues empreses
que clarament tenen una tendència alcista a mitjà termini (alguns mesos).
Com s’ha dit abans es destinen la mateixa part del capital a cada empresa i per fer-ho
fàcil s’inverteixen aproximadament 1000€ a cadascuna. Així doncs, com que ja hi han
dues empreses triades en falten dues més que es buscaran en altres índexs. Finalment
fent el mateix anàlisi que abans s’escullen Unilever de l’Eurostoxx 5026 (Europeu) i
Coca-Cola del Dow Jones27 (Americà). Si s’observen les empreses en què invertirà es
pot concloure: són de sectors diferents; són ordinàries i finalment totes són blue chips,
és a dir, són valors amb molt de volum de transaccions. Aquestes característiques
permeten reduir el risc d’aquestes inversions.
25
Concepte explicat a l’apartat 3.1.3 26
Concepte explicat a l’apartat 3.1.3 27
Concepte explicat a l’apartat 3.1.3
Gràfic Inditex. Font: www.infobolsa.com
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
47
Bé un cop triades les empreses de cada perfil s’analitzen i es valoren cada setmana
com evolucionen les seves cotitzacions. Com qualsevol inversió o operació que es
realitza a borsa aquesta ha de tenir un objectiu i quan s’assoleix, cal tancar l’operació.
Sempre s’ha de tenir clar què es vol guanyar i què l’inversor està disposat a perdre. Per
això existeixen eines com la fórmula de la rendibilitat esperada i l’stop respectivament.
En aquesta part de la simulació hi entra en joc el risc. Aquest inversor sap que cada
operació tindrà un risc diferent, per tant, de cada operació n’espera una rendibilitat
diferent, que es desglossarà més endavant. Finalment, cal dir que aquestes empreses
elegides inicialment no varien durant el procés, sinó que es mantenen fins que
s’assoleixi l’objectiu preestablert al màxim possible.
La tercera fracció del capital és un 20% per tant 2000€. Aquests s'inverteixen a un fons
d'inversió anomenat BBVA Accion Europa, FI que a dia 30/10/2012 té un valor
liquidatiu de 11,96€ (Veure Annex 1 apartat equilibrat) per tant, s’obtenen 167,22
participacions d’aquest fons. Al cap d’un mes el fons té un valor liquidatiu de 11,99€.
6.3.3.2-.Seguiment de les operacions (diari personal).
Aquesta primera setmana ha acabat bé ja que aquest perfil ha acabat ja amb números
positius cosa que era difícil perquè quan s’engega una inversió s’han de pagar unes
comissions tant d’entrada com de sortida i aquella operació no obté beneficis fins que
supera aquestes. Per exemple comprar accions de Inditex costa uns 5€
aproximadament de comissions per entrar i sortir per tant quan comença la operació
està a 10€ negatius que s’han de remuntar. Per tant el perfil equilibrat (+11,02€) ha
acabat amb nombres positius, és a dir, amb beneficis. Ara bé si es desglossen aquestes
xifres hi ha per una banda, una gran pujada d’Inditex que ens salva les pèrdues de
Coca-Cola i una pujada més lleu per a Unilever i Grifols.
Seguiment de carteres. (Cal dir que la següent imatge no es correspon amb la simulació, és simplement per veure com s’observen totes les inversions en moviment al simulador).
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
48
Segona Setmana de la
simulació (2ª Setmana Juliol):
Aquesta setmana ve
caracteritzada per un augment
lleu però important dels
beneficis del perfil equilibrat
(+60,83€). És important perquè
aquest inversor disposa d’un marge d’error adequat per si algun dia succeeix algun
problema informàtic o de qualsevol tipus, ja que, d’aquesta manera pot retirar els
diners de les seves inversions sense haver-ne perdut o perdut pocs.
Tercera Setmana de la simulació (3ª Setmana Juliol):
En general la setmana ha estat bona. Els beneficis totals del perfil equilibrat han estat
de 111.74€ per tant han augmentat un 91.78%. Inditex i Grifols continuen amb la seva
tendència alcista i Unilever retrocedeix una mica. Per últim Coca-Cola és manté estable
però amb pèrdues a causa de les comissions. Cal dir però que les comissions per
invertir en un índex internacional són molt més elevades, concretament de 17.691€
multiplicat per 2 (entrada i sortida) en total suma uns 34€ que com es pot comprovar
és el que està perdent la inversió
sobre Coca-Cola.(Veure annex 2
full equilibrat).
Quarta Setmana de la simulació (4ª Setmana Juliol):
Li segueix anant bé encara que està obtenint menys beneficis que la setmana passada
concretament 93.27€. Aquesta mica de descens sembla que és a causa del trencament
de la tendència alcista d’Inditex que ha passat de guanyar 36.06€ a guanyar-ne 5.38€.
Però les altres empreses es mantenen igual.
Cinquena Setmana de la simulació (1ª Setmana Agost):
Aquesta primera setmana d’Agost ha estat molt positiva. Aquest perfil mai ha arribat
als beneficis que ha obtingut aquesta setmana i són de 404.47€ superant amb escreix
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
49
moltes de les rendibilitats esperades de cada inversió. Per tant, seria un bon moment
per tancar totes les inversions però no es farà. I la raó d’això és simular que aquest
inversor vol guanyar més diners i deixar les inversions un temps més fins a finals
d’Agost per així demostrar que la majoria de vegades quan un inversor té cobdícia
acaba perdent-ho tot o bé no guanyant tant. Segurament aquests beneficis que està
obtenint ara el perfil equilibrat no augmentaran sinó que baixaran, per tant, es
demostrarà que quan es compleixen els objectius marcats s’han de tancar posicions i
no esperar que els beneficis augmentin perquè molt probablement es pot donar el cas
contrari. D’altra banda per explicar aquesta gran pujada dels beneficis del perfil
equilibrat només cal dir que totes les empreses han experimentat una gran pujada.
Inditex es recupera i supera el màxim de beneficis que va obtenir la primera setmana
de la simulació probablement ha pujat a causa de l’augment en vendes que ha
experimentat durant aquestes rebaixes. Sembla que la crisi no els afecta o bé que
vènen un bé inferior i la crisi els afavoreix. D’altra banda, Grifols segueix la seva
tendència alcista i aquesta vegada ve reforçada probablement a causa de la ampliació
de capital que va realitzar a principis d’estiu. Unilever segueix creixent igual i Coca-Cola
ja no està en pèrdues.
Sisena Setmana de la simulació (2ª Setmana Agost):
Setmana bastant tranquil·la pel que fa al perfil equilibrat, només dir que els beneficis
en general han descendit una mica com es d’esperar després d’una gran pujada com la
de la setmana passada.
Setena Setmana de la simulació (3ª Setmana Agost):
Han descendit els beneficis per segona setmana consecutiva, després de la gran pujada
de fa dues setmanes es mantenen bastant elevats els beneficis. Analitzant cada
empresa per separat totes han coincidit amb una lleugera baixada.
Última Setmana de la simulació (4ª Setmana Agost):
Bé ha arribat l’última setmana de la simulació i el aquest perfil ha acabat pràcticament
amb els mateixos beneficis que la setmana anterior, una mica per sota a causa del
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
50
petit descens d’ Unilever. El preu de Coca-Cola s’ha reduït pràcticament a la meitat i els
beneficis no han descendit gens. També s’observa que ara disposa del doble d’accions
de Coca-Cola que abans.
El que ha passat aquesta setmana és que la empresa ha realitzat un “split”. Un split és
una operació que a vegades fan les empreses que estan a borsa i consisteix a dividir el
nombre d’accions que té en circulació. A l’inversor que ja disposa d’accions de la
empresa que fa l’split no li passa res ja que té el mateix capital invertit l’únic que dividit
en mes títols. Però d’aquesta manera quin objectiu busca l’empresa realitzant aquest
tipus d’operació?. Doncs molt fàcil, l’empresa busca tenir una major liquiditat ja que a
mesura que passen els anys el preus del títols van creixent o no i al final pot provocar
una disminució de la liquiditat i conseqüentment fer menys atractiu el valor. Un valor
amb un preu molt elevat no és atractiu per un inversor. A més els inversors que no
tenen títols de la empresa en qüestió els costa menys comprar-los si costen pocs euros
cadascun, ja que amb els mateixos diners poden aconseguir molts més títols. És una
qüestió psicològica. L’split més comú és el de dividir a la meitat el preu, per tant,
doblar les accions en circulació. Però també es pot dividir per 3, 5, 10 i fins i tot 20 com
va passar fa una anys amb Telepizza. Per últim, cal dir que les empreses poden realitzar
un “contrasplit” que és la mateixa operació però al revés, dividir el nombre d’accions i
multiplicar el preu.
6.3.3.3-.Resultats i conclusions.
De les lletres del tresor obté 79,59€
Resultat de les operacions amb accions28:
Producte: Rendibilitat
esperada (%): Rendibilitat esperada (€):
Rendiment (%): Rendiment (€): Valoració inversió:
Accions Inditex 6,4 64,6 11,98 120,96 >objectiu
Accions Grifols 6,4 64,47 12,56 126,62 >objectiu
Accions Unilever 6,4 64,71 5,77 58,41 =objectiu
28
Veure l’evolució del preu d’aquestes accions a l’annex 2 Diari seguiment simulació full Equilibrat
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
51
Accions Coca-Cola
6,4 65,38 -1,33 -90,505 <objectiu
Sumant tots els rendiments tenim que aquest inversor obté 215,48€
Del fons d’inversió n’obté 5,02€
Per tant obté un total de 300,09€
6.3.4-.Simulació Perfil 4 (Decidit).
6.3.4.1-.Què fa? Composició de la cartera.
Aquest inversor també fracciona el seu capital en diferents productes. La primera
fracció del capital és d'un 10% que és igual a 1000€ que s'obté de sumar el 5% destinat
a actius monetaris i el 5% destinat a renda fixa. Aquests diners s’inverteixen en el
mateix dipòsit de Banc Popular que ha invertit el perfil molt conservador que ofereix
un interessos de l'4,50% TAE.
Inversions: Valor de la inversió:
Interessos en TAE:
Interessos aplicats a la fórmula:
Temps (anys):
Capital final:
Rendiment:
Dipòsit bancari (Evolución a 6 meses de banco Popular)
1.000,00 € 4,50% TAE 1,045 0,5 1.022,25 € 22,25 €
Per saber els beneficis que obté aquest inversor hem d’aplicar la fórmula de l’interès
compost.
Capital Final= Capital inicial (1+interessos)temps
Cf=Co(1+i)t
Cf=1.000(1+0.045)0.5=1.022,25€
Beneficis=22,25€
S’ha de dir que el 0,045 són els interessos, és a dir, el 4,5% TAE dividits per 100. I el 0,5
representa mig any que són 6 mesos.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
52
La segona fracció del capital es destina a renda variable, amb un 40% del seu capital,
però també un altre 25% a renda variable d’empreses de països emergents com poden
ser Xina o Brasil. Les característiques de les inversions són iguals que en el perfil
equilibrat; inversió en diferents índexs, mateixa quantitat de diners en cada inversió,
mateix mètode, tot igual excepte el 25% d’accions de països emergents. Totes són del
Índex Latibex que agrupa les millors empreses dels països llatinoamericans que es
poden considerar com a emergents. En efecte, inverteix en FaesFarma una empresa
farmacèutica (sector amb major risc) del mercat continu. També amb Mediaset (Tele
5) que forma part del Ibex 35.
De l’eurostoxx 50 ha invertit amb Carrefour i, finalment, de Wall Street29 ha invertit
amb Facebook que forma part del Nasdaq30. Pel que fa a les accions del Latibex tenim
un 10% en Endesa Chile, un altre 10% en BBVA Banc Francès i un 5% en Elektra.
Producte: Valor inversió
Temps (mesos)
Preu/Valor Liquidatiu (inicial)
Preu/Valor Liquidatiu (final)
Accions/ Participacions
Valor Final Inversió
Rendiment
Accions Carrefour
992,935 2 13,99 € 16,21 € 71 1.168,78 € 175,84 €
Accions FaesFarma
999,945 2 1,22 € 1,60 € 823 1.202,55 € 202,60 €
Accions Facebook
995,03 2 26,19 € 15,46 € 38 552,07 € - 442,96€
Accions Mediaset
998,14 2 3,84 € 4,29 € 260 1.104,54 € 106,40 €
Accions BBVA Banc Francès
999,6 2 1,05 € 1,32 € 952 1.245,26€ 245,66€
Accions Endesa Chile:
1000,16 2 1,33 € 1,33 € 752 988,78 € 11,38 €
Accions Elektra:
511,7 2 30,10 € 38,99 € 17 651,55 € 139,85 €
29
Wall Street no és pròpiament un índex borsari, no és res més que un carrer de Manhatan on hi ha el centre financer d’Estats Units, i la Borsa de Nova York. El seu nom fa referència a tot el mercat de valors nord-americà. En realitat, quan parlem de Wall Street, parlem dels seus tres principals índexs: el Dow Jones, de valors industrials, l’S&P 500 i el Nasdaq, del sector tecnològic. En aquests índexs estan representades les majors companyies nord-americanes. 30
Concepte explicat a l’apartat 3.1.3 del treball
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
53
Fons d'inversió (CAM Futuro 9 garantizado)
2500,0 1 10,95 € 10,86 € 228,31 2.479,45 € -20,55 €
8997,50 9.392,97 € 416,01
Cartera. Font: www.labolsavirual.com
La tercera fracció del capital és un 25% que és igual a 2500€. Aquests diners
s’inverteixen en accions de països emergents. Concretament, a empreses que formin
part de l'Índex Latibex, expressament creat perquè els europeus puguin invertir en
euros a empreses llatinoamericanes i aquestes puguin rebre capital europeu.
Per últim, aquest inverteix en el fons d'inversió “CAM Futuro 9 Garantizado”31 que té
un valor liquidatiu de 10,95€ i com que s’hi han invertit 2500€ doncs rep 228,31
participacions.
6.3.4.2-.Seguiment de les operacions (diari personal).
Aquesta primera setmana ha anat molt bé per el perfil decidit perquè esta obtenint
109,49€ cosa que és difícil ja que quan algú engega una inversió ha de pagar unes
comissions tant d’entrada com de sortida i aquella operació no obté beneficis fins que
supera aquestes. Si desglossem aquests beneficis tenim una gran pujada de les
empreses del Latibex que compensen les pèrdues de Facebook i FaesFarma. Carrefour
i Mediaset es mantenen.
31
Veure annex 1 Simulacions full decidit
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
54
Font: www.labolsavirtual.com
Segona Setmana de la simulació (2ª Setmana Juliol):
Aquesta setmana ve caracteritzada per un descens dels beneficis del perfil decidit
(2,03€) a causa principalment de una baixada general de les empreses que no són del
Latibex. Amb aquestes dues setmanes s’ha vist una incidència molt clara que ajuda a
entendre l’objectiu del treball. Les empreses del perfil decidit han sofert unes
variacions en el preu més àmplies que les del perfil equilibrat. D’això se’n diu volatilitat
i aquest concepte va associat al risc de comprar renda variable.
Això vol dir que el perfil decidit ha adquirit productes amb més volatilitat cosa que li
suposa assumir un risc més elevat que el perfil equilibrat. Aquesta característica es pot
observar en la rendibilitat esperada de cada inversió i és que les inversions del perfil
decidit, en general tenen una major exigència de rendiment que les del perfil
equilibrat.
Tercera Setmana de la simulació (3ª Setmana Juliol):
Ha estat una setmana regular per aquest perfil. Sembla que va pel bon camí de arribar
fins als beneficis que obtenia la primera setmana però les empreses espanyoles han
tornat a retrocedir, poc però ho han fet i segueixen aguantant les empreses del
Latíbex. Carrefour, FaesFarma, Facebook i Mediaset estan en pèrdues bastant
considerables. Tot i així aquesta setmana si tanqués posicions (vendre les accions)
obtindria 69.49€ de beneficis.
Quarta Setmana de la simulació (4ª Setmana Juliol):
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
55
Primera setmana negativa des que es van iniciar les inversions, semblava estrany i tot
que anés tan bé com fins ara. Les empreses europees no han abandonat la tendència
baixista que porten des de fa dues setmanes fins i tot l’han exagerat més. La part més
negativa es troba a Facebook que des que va sortir a borsa no ha parat de descendir,
per Internet volten molts rumors sobre el preu de sortida a borsa i es que sembla que
va ser molt més elevat del què realment valia l’empresa. Es pensa que tot va ser una
jugada de grans inversors per fer-se encara més rics.
Deixant de banda Facebook el més rellevant es que les empreses del Latibex aquesta
vegada no han aguantat i també han descendit liderades per BBVA Banc Francès que
s’ha situat al preu inicial, al preu amb què vaig comprar les accions perdent el benefici
que obtenia fins ara de 131.42€. Amb tot això el perfil decidit es situa amb un balanç
negatiu de -168.17€.
Cinquena Setmana de la simulació (1ª Setmana Agost):
La setmana ha anat bé ja que ha recuperat les grans pèrdues de la setmana passada
situant-se amb uns beneficis de 68.64€. Les principals causants d’aquesta pujada són
Carrefour, Mediaset i Faesfarma que la setmana passada se situaven en pèrdues i
aquesta setmana s’han recuperat molt bé.
Sisena Setmana de la simulació (2ª Setmana Agost):
La volatilitat hi és present i torna a estar en pèrdues, aquesta vegada però poc
considerables. El màxim causant d’aquestes pèrdues és Facebook que contínua amb la
seva tendència baixista i anul·la tots els beneficis de les altres empreses ja que aquesta
setmana ha arribat a perdre 383.04€. El que crida l’atenció però ja des de fa temps és
el poc moviment en el preu de la empresa BBVA Banc Francès, amb els dos mesos
d’inversió que porta només ha variat de preu 3 vegades. La possible causa és que la
cotització d’aquesta empresa fa anys que descendeix i ara mateix està als mínims i casi
no val res i per això ningú en compra, perquè pensa que no pujarà i els que podrien
vendre no ho volen fer perquè no recuperarien els diners invertits. Això és el que fa
que tingui molt poc volum de negociació.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
56
Setena Setmana de la simulació (3ª Setmana Agost):
El més positiu de la setmana és troba amb la espectacular pujada de FaesFarma que ha
passat de guanyar 144.99€ a 317.82€, que és el que ha fet pujar els beneficis del perfil
decidit fins com mai però les altres empreses també han pujat.
Última Setmana de la simulació (4ª Setmana Agost):
Ha anat molt bé. S’ha de dir que aquesta gran pujada ha estat encapçalada per BBVA
Banc Francès, doncs aquesta setmana es van publicar els beneficis del segon trimestre
i han augmentat un 67,9% cosa que ha fet que molts inversors compressin accions per
això ha pujat el preu. Mediaset i Carrefour també han pujat i Facebook continua
descendint acumulant ja unes pèrdues de 442.86€. Si no hagués comprat accions
d’aquesta companyia els beneficis serien molt elevats però la borsa és així. Les altres
empreses es mantenen.
6.3.4.3-.Resultats i conclusions.
Producte: Rendibilitat
esperada (%):
Rendibilitat esperada(€):
Rendiment (%):
Rendiment (€):
Valoració inversió:
Accions Carrefour 6,4 64,67 17,39 175,84 >objectiu
Accions FaesFarma
6,4 64,36 20,14 202,6 >objectiu
Accions Facebook 7,04 71,29 -43,72 -442,96 <objectiu
Accions Mediaset 6,6 60,22 10,59 106,4 >objectiu
Accions BBVA Banc Francès
7,6 75,96 24,57 245,66 >objectiu
Accions Endesa Chile:
7 70,01 -1,13 -11,38 <objectiu
Accions Elektra: 7,6 38,88 27,33 139,85 >objectiu
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
57
7-. Simulació d’inversió d’un estalviador (2ª Part): l’aplicació de mètodes en la selecció d’inversions.
En la simulació que s’ha presentat fins ara, en els perfils 3 i 4, s’han adquirit accions
d’una forma aleatòria, és a dir, sense fer una anàlisi prèvia de quines eren les que
podrien tenir una millor tendència. Tanmateix, un inversor pot optar per aplicar
mètodes que són com una pauta a seguir alhora de seleccionar una cistella d’inversió.
Aquests mètodes poden ser creats normalment per altres inversors o bé se’n pot
generar un de propi que s’adapti a les pròpies característiques d’un mateix. Al llarg de
la història borsària se n’han creat molts però n’hi ha dos que són la base de tots:
l’anàlisi fonamental i l’anàlisi tècnic que destaquen pel seu bon rendiment i la seva fàcil
adaptació a la personalitat de cada inversor.
Normalment aquests mètodes no són utilitzats al mateix temps, un inversor utilitza o
bé un, o bé l’altre, però tot i així poden resultar ser complementaris. Per exemple, un
inversor que inverteix a llarg termini és probable que utilitzi l’anàlisi fonamental per
escollir els valors amb els quals vol invertir, en canvi, també pot utilitzar l’anàlisi
tècnica per escollir el moment adequat per a realitzar les seves compres. Aquest seria
un cas en el que l’inversor utilitza els dos mètodes. Tanmateix, el que es més habitual
és utilitzar l’anàlisi tècnica per a inversions a curt termini i l’anàlisi fonamental per a
inversions a llarg termini.
7.1-.L’anàlsi fonamental.
L’anàlisi fonamental és l’anàlisi borsària més representativa juntament amb la tècnica.
D’aquestes en deriven tots les altres, i al contrari que la tècnica, l’anàlisi fonamental és
un mètode pensat per inversors que vulguin invertir a llarg termini. El seu objectiu és
conèixer i avaluar l’autèntic valor del títol o acció, anomenat valor fonamental. Per
tant, aquest mètode estudia tota aquella informació disponible en el mateix mercat,
que n’afecta les cotitzacions amb l’objectiu de prendre decisions d’inversió eficients.
Aquest mètode s’aplica, per així en un futur treure’n un rendiment quan el valor
fonamental d’una acció resulta ser més gran que l’actual i llavors comprar, ja que el
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
58
títol està infravalorat, i quan sigui menor, abstenir-se o vendre, perquè està
sobrevalorat. Amb el temps, s’espera que el mercat s’ajusti pròpiament. L’objectiu que
persegueix és estimar el valor al qual hauria d’arribar l’acció en un temps determinat
per tal d’anticipar-se i saber el comportament del mercat en un futur, sempre partint
de la hipòtesi base que el mercat no és eficient a curt termini, però sí que ho és a llarg
termini.
Aquest tipus d’anàlisi va ser introduïda pels economistes Benjamin Graham i David
Dodd, al 1934 a Security Analysis, arran de la gran crisi del Crack de 1929. Per tant, és
més moderna que la tècnica però té dos problemes. El primer problema és trobar el
valor fonamental exacte i verdader del títol o acció , és a dir, aquell que li
correspondria tenir, en un futur, l’acció real al mercat. El segon problema és que costa
determinar el temps que tardarà a assolir aquest preu teòric, un temps que sol ser
llarg. En general, és, per tant, una anàlisi enfocada a les inversions a llarg termini,
mentre s’espera que el mercat reflecteixi el valor esperat.
L’anàlisi fonamental té dos enfocaments: de dalt a baix (top-down) o de baix a dalt
(bottom-up).
ANÀLISI TOP-DOWN : Consisteix a estudiar des de l’anàlisi global fins a l’anàlisi
concreta de l’empresa. Comença amb una anàlisi de les economies nacionals
(estudiant els països més interessants per a invertir sovint segons criteris com el PIB o
les polítiques econòmiques); continua amb l’anàlisi dels sectors del país escollit
(segons l’època hi ha sectors més bons, més atractius o amb un creixement superior
als altres) i, per últim, fa l’anàlisi de l’empresa en concret (escull les més interessants
en els sectors escollits analitzant el comportament i la situació empresarial dins del
sector, seguint una sèrie de ràtios com la quota de mercat, la rendibilitat de negoci, el
creixement futur de beneficis... i el comportament del valor borsari, informacions que
la mateixa empresa posa a disposició del mercat).
ANÀLISI BOTTOM-UP: Comença “per baix” i algunes vegades arriba “a dalt”. Consisteix
a detectar bones idees d’inversió i s’oblida parcialment de la situació econòmica per
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
59
detectar oportunitats dintre dels mercats financers. Però després analitza el sector i
l’entorn econòmic nacional i, finalment, global.
Per analitzar cada estament de la economia tant si s’utilitza l’anàlisi bottom-up com el
top-down s’han de consultar diferents fonts d’informació que són:
· Les dades que proporcioni la pròpia empresa.
· Informes de societats i agències de valors
· Els estats trimestrals que les empreses estan obligades a enviar a la CNMV.
· Memòries anuals.
· Notícies de premsa.
· Contacte amb altres empreses. Es tracta de creuar informació sectorial.
· Associacions d’empreses: les associacions com Anfac (automòbils) o Unesa
(elèctriques) publiquen informes periòdics sobre la situació sectorial agregada.
Sigui quin sigui l’ordre amb què es realitza l’anàlisi fonamental, aquest es divideix en 3
fases:
Anàlisi Macroeconòmic (Nacional/Internacional):
Aquest anàlisi estudia les variables econòmiques d’un país o regió: tipus d’interès, la
inflació, el PIB, el tipus de canvi (Divisa), l’atur, el deute Públic,...
Anàlisi Sectorial:
Cada sector econòmic disposa d’una sèrie de paràmetres i ràtios específics per
analitzar-los. Només explicaré els sector financer perquè serveixi d’exemple. En el
sector financer aquests paràmetres dels que parlava són aplicats especialment als
bancs i caixes, en els quals destaquen la morositat dels bancs (proporció de crèdits
impagats d’un país), el quocient entre costos i ingressos d’exportació d’un banc, el
volum de primes, les reserves tècniques... Alguns d’aquests paràmetres són aplicables
a altres sectors.
Anàlisi Empresarial:
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
60
Aquest apartat analitza els principals ràtios borsaris que s’utilitzen per valorar una
empresa. La majoria són de fórmula senzilla però no per això menys importants. Un
cop s’han entès serviran per comparar empreses del mateix sector, la competència, i
decidir en quina invertir o si és moment de fer-ho.
Els dos ràtios borsaris més importants són:
Benefici per acció:
Mesura, com el nom indica, els beneficis nets (un cop pagat l’Impost de Societats)
totals de l’empresa dividits pel nombre d’accions que té aquesta, amb la senzilla
fórmula de:
BPA = beneficis totals / nombre total d’accions
PER:
El més utilitzat i el més important és el PER (Price to Earing Ratio) és el quocient entre
el preu i el benefici per acció d’un valor. La seva fórmula, és:
PER = Pº / BPA
Explicat en paraules, el PER ens indica el nombre de cops que el guany d’una acció està
inclòs en el seu preu i ens dóna una mesura del què paga el mercat borsari per cada
euro de benefici de l’empresa considerada o bé quants períodes es tardarà a recuperar
la inversió amb el benefici generat per l’empresa. Aquest indicador és relatiu, ja que
s’ha de comparar amb valors del mateix sector o amb la mitja del sector o del mercat.
N/A Si l’empresa té pèrdues, el seu PER serà
indeterminat, tot i que es pot calcular un
PER negatiu, per conveni s’assigna un
PER indefinit a aquesta empresa.
0-10 O l’acció es troba infravalorada o els
inversors creuen que els beneficis de
l’empresa tendeixen al declivi, perquè
realment l’empresa no val res.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
61
10-17 Per a la majoria d’empreses, aquest és el
valor del PER adequat.
17-25 O l’acció es troba sobrevalorada o els
beneficis de l’empresa han crescut des
de que es van publicar els beneficis
anteriors. També pot indicar que els
inversors creuen que en un futur pròxim
els beneficis creixeran substancialment
(especulació).
25+ Un PER d’aquestes magnituds es pot
deure a grans expectatives de
creixement, tot i que en la majoria dels
casos situen a l’empresa dins d’una
bombolla financera especulativa.
Altres ràtios que es podrien nombrar són:
Ràtio preu/valor comptable: relaciona el valor de mercat de una empresa amb el seu
valor comptable (normalment apareixen valors superiors a 1).
Pay out: ràtio entre dividend i beneficis de la empresa, indica el % de distribució de
beneficis que arriba l’accionista.
Rendibilitat: ràtio entre el benefici net i capital propi
Palanquejament financer: relació entre el deute i el capital propi d’una empresa, així
com l’efecte de les despeses financeres en el compte d’explotació.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
62
7.1.1-.Exemple de càlcul del PER: Per calcular el PER primer hem de saber els beneficis per acció.
Beneficis oficials de Grifols l’any 2011=2.300.000.000
Nombre total d’accions de Grifols= 1.982.940.822
Benefici per acció=2300.000.000/19.829.408=115,9893
Sabent els beneficis per acció podrem calcular el PER.
Preu de la acció de Grifols=22,91€
Benefici per acció=1,159893
PER=22.91€/1,159893=19.75
PER=19.75
Per tant aquesta empresa es troba a la franja dels 17-25 I està en una molt bona
situació de compra perquè els seus beneficis han crescut bastant. A causa
principalment del envelliment de la població ja que aquesta empresa ofereix material
sanitari i medicaments.
7.1.2-.Què fa? Composició de la cartera d’un analista fonamental. Com que el treball és una evolució del risc, cada vegada augmenta i per tant aquest
inversor ja no assegura cap fracció del seu capital i l’inverteix tot en renda variable.
Això si, per no arriscar tant utilitza com a mètode d’inversió l’anàlisi fonamental que és
més a llarg termini.
Així doncs com que disposa de 10000€ i els destina tots a renda variable, divideix
aquest capital en 5 parts de 2000€ i amb cada part compra accions d’una empresa
diferent.
Producte: Valor
inversió Temps Preu
inicial Preu final
Accions Valor Final Rendiment:
Accions Amadeus
1986,32 1 mes 17,74 € 19,20 € 112 2.137,72€ 151,40 €
Accions ENCE
1990,975 1 mes 1,84 € 1,84 € 1085 1.984,55€ - 6,43 €
Accions Grifols
1992,9 1 mes 21,90 € 26,21 € 91 2.372,13€ 379,23 €
AccionsIBM 2006,03 1 mes 154,31€ 161,64€ 13 2.065,38€ 59,35 €
AccionsREE 1991,43 1 mes 34,34 € 38,05 € 58 2.194,68€ 203,25 €
9967,655 10.754,46€ 786,8€
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
63
Que l’analista fonamental hagi escollit aquestes empreses i no unes altres no és fruit
de l’atzar. D’acord amb la teoria explicada al principi de l’apartat aquest inversor
segueix una sèrie de requisits alhora d’escollir on vol invertir. Així doncs degut a la falta
temps no s’han realitzat tots els diferents anàlisis sinó que s’han agafat les
recomanacions que publica la web d’invertia32 fixant-se en l’anàlisi fonamental.
7.1.3-.Resultats i conclusions.33 Producte: Rendibilitat
esperada (%):
Rendibilitat esperada (€):
Rendiment (%):
Rendiment (€):
Valoració inversió:
Accions Amadeus 7,04 140,25 7,59 151,4 >objectiu
Accions ENCE 6,4 127,8 -0,32 -6,43 <objectiu
Accions Grifols 6,4 127,92 18,97 379,23 >objectiu
Accions IBM 7,04 142,48 2,93 59,35 <objectiu
Accions REE 7 139,81 10,17 203,25 >objectiu
Encara que l’estil de inversió d’aquest perfil sigui a llarg termini, amb un mes34 que han
durat les inversions quasi ha aconseguit arribar als 800€ de benefici que suposen un
8% de beneficis sobre el capital invertit. En efecte ha acabat amb un capital final de
10780,80€ que són uns 780,80 € de benefici que representen un 7,86% sobre el capital
invertit per tant podríem dir que ha assolit l’objectiu proposat a l’inici de la inversió.
7.2-.Diferència entre invertir i especular. La línia divisòria entre invertir i especular és molt fina, invertir és creure que una
operació donarà fruits, en canvi especular és tractar d'endevinar que farà un preu. El
mateix podríem dir de la borsa, invertir seria esperar obtenir dividends a partir dels
beneficis de l'empresa i especular esperar revaloritzacions en el preu. També podríem
dir que la inversió té un termini més llarg que l'especulació, tot i que no té perquè ser
cert en tots els casos.
32
http://www.invertia.com/mercados/analisis/fundamental/portada.asp 33
Veure annex 1 Simulacions full analista fonamental 34
Veure annex 2 Diari seguiment operacions full analista fonamental
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
64
7.3-.Anàlisi Tècnica. L’anàlisi tècnica és un mètode que s’adapta generalment a inversors que
majoritàriament vulguin invertir a curt termini i vulguin assumir més risc, aprofitant-se
només de les variacions del mercat. Per tant, aquest mètode és per als inversors
anomenats especuladors dels que tothom ha sentit a parlar, tot i que en alguns casos,
també l’utilitzen inversors no especuladors.
Per tant, l’anàlisi tècnica consisteix en analitzar només el preu i les seves variacions, és
a dir les cotitzacions. Estudiant les seves fluctuacions i així poder predir com es mourà
en un futur.
Com que el preu ho té tot en compte per als xartistes, que són els que utilitzen l’anàlisi
tècnic o xartista, només se centren a estudiar el preu. A partir d’aquest anàlisi se sap
que:
“El que mou les gràfiques són els compradors i venedors”, i aquests estan moguts,
normalment per causes fonamentals, que fan que el seu interès en un producte pugi o
baixi, així com les ganes de comprar o vendre. A un analista tècnic no li importen les
raons fonamentals que causen aquests canvis en la llei de l’oferta i demanda, sinó que
es limita a analitzar les conseqüències dels canvis, que són, finalment, els preus.
“Els preus es mouen en tendències”. La tendència és la direcció que segueixen els
preus en el mercat. El mercat pot trobar-se en tres moviments: en una tendència
alcista, baixista, o una tendència lateral. Corresponen als períodes d’optimisme,
pessimisme i un estat de dubte, o d’assimilació dels preus. L’objectiu de l’anàlisi tècnic
és identificar la tendència el més aviat possible, i actuar. Comprar quan el preu
comença a ser alcista i vendre quan el preu comença a baixar, o ja ha pujat prou. És
important no intentar nedar a contra corrent, comprant quan creus que una tendència
baixista està a punt de tornar a remuntar.
“La història dels preus sempre es repeteix”. Gran part de l’anàlisi tècnic està basat en
l’estudi de la psicologia humana, de manera que aquest principi és equivalent a dir que
els éssers humans tendeixen a reaccionar d’igual manera davant de circumstàncies
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
65
semblants. Una altra manera d’expressar-ho és dir que la clau per entendre el futur és
l’estudi del passat.
A partir d’aquestes conclusions els xartistes analitzen les gràfiques intenten predir els
moviments dels preus i poder així anticipar-se i obtenir benefici. Com a objectiu
principal de l’anàlisi tècnic tenim que l’especulador busca el moment òptim per a
comprar o vendre fent un estudi de l’evolució del producte i poder així anticipar-se a
les masses d’inversors (mercat).
L’anàlisi tècnica té els seus orígens als Estats Units, Charles Henry Dow va crear el
1.882 dos índexs sectorials per a la Borsa de Nova York, el Dow Jones Industrial
Average i Dow Jones Transport Average. Amb aquests índexs volia establir un indicador
de l’activitat econòmica dels EUA mesurant aquesta activitat a través de l’evolució de
determinats sectors en el mercat borsari de Wall Street.
Arrel d’aquest índexs, el Sr. Dow va formular la seva teoria, (Teoria de Dow) que a
grans trets estableix que:
Els índexs ho reflecteixen tot: tot el que pot alterar la cotització d’un valor, incloses les
catàstrofes naturals, ja està descomptat de la cotització.
Els mercats es mouen per tendències, que poden ser alcistes o baixistes. Per confirmar
una tendència, cal que els dos índexs vagin alhora a l’alça o a la baixa.
Només s’han d’utilitzar les cotitzacions de tancament, ni les màximes ni les mínimes
de cada sessió.
Cada tendència està vigent fins que no és substituïda per una tendència oposada.
Això vol dir que fins que no es confirmi que els dos índexs, màxims i mínims, canvien,
no es pot assegurar un canvi de tendència.
L’anàlisi tècnic es pot subdividir en dues categories:
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
66
7.3.1-.Anàlisi gràfica o xartista: Analitza exclusivament la informació revelada en els gràfics, sense l’ús d’eines
addicionals.
El xartisme (grafisme) és una tècnica d’anàlisi borsària que se centra exclusivament en
l’estudi de les figures que dibuixa la corba de cotització en un gràfic. Va aparèixer a
principis del segle XX i va agafar força després del crack del 29, quan es van fer
necessàries altres tècniques d’anàlisi a part de la fonamental. A Europa es va començar
a utilitzar durant els anys cinquanta i no va arribar a les Espanyes fins als seixanta.
Segons el xartisme, coneixent la cotització d’una acció no cal saber les causes que la
provoquen. N’hi ha prou identificant amb claredat la tendència de la cotització en
qüestió i identificar-ne les figures –dibuixos que fa la línia de cotització en el gràfic per
poder-se avançar a qualsevol canvi de tendència.
Eines de l’anàlisi gràfic
Abans d’analitzar quins recursos podem fer servir per analitzar una gràfica, s’ha de
presentar el tipus de gràfica que utilitza el xartista. Tothom coneix un gràfic de línies,
que només reflexa el preu a l’hora de tancar la sessió, però és més útil el gràfic
d’espelmes japoneses.
Tipus de gràfics utilitzats per l’anàlisi xartista:
· Gràfic ordinari: gràfic lineal format amb preus de tancament.
· Gràfic de barres: Dona mes informació, es gràfica el preu d’obertura, el màxim i
el mínim i el preu de tancament.
· El gràfic d’espelmes (candlestiks) és el gràfic ideal per a l’analista tècnic ja que,
visualment, revela una informació molt detallada sobre la sessió o període que
s’està treballant. El nom del gràfic ve determinat per la forma que té cada punt
estudiat (que pot ser un minut, una hora, una sessió....) ja que ens recorda a
una espelma. El cos d’aquesta és blanc (o verd) si el preu ha pujat durant
aquest temps, i negre (o vermell) si ha baixat. Les línees superiors i inferiors
(anomenades ombres), ens indiquen del preu màxim i mínim. Gràcies a aquest
tipus de gràfic, només veient el color predominant, podem conèixer la
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
67
tendència del preu. És important tenir present que el preu que reflexa és el
d’obertura i tancament, de manera que avalua l’evolució interdiària. D’aquesta
manera es pot donar, en algunes ocasions, que el cos de l’espelma sigui blanc
però la cotització hagi caigut respecte el dia anterior. Hi ha molt per explicar
sobre els gràfics d’espelmes, però per entendre l’anàlisi tècnic n’hi ha prou, i
podem tornar a les eines d’aquesta tècnica.
Suports i resistències
Els suports i les resistències són els indicadors d’anàlisi tècnic més utilitzat. Un suport,
és aquell nivell inferior de preus on s’aprecia una forta demanda que produeix la
detenció de la tendència baixista. És el moment on es compensa l’oferta i la demanda,
produint-se un increment dels preus. La resistència és el nivell superior de preus on
s’aprecia una forta oferta i que produeix, per tant, l’aturament del moviment alcista i
baixant el preu del valor com a resposta de la compensació de l’oferta i la demanda.
Grafic d’espelmes japoneses. Font: www.mathworks.com
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
68
Per conèixer i detectar la ruptura d’un suport o resistència és molt important conèixer
el volum de negociació; si aquest augmenta i supera el límit de la resistència, aquesta
passa a convertir-se en el nou suport i ens trobem davant d’una clara tendència alcista.
Per maximitzar la inversió i minimitzar el risc, l’estratègia consisteix en introduir ordres
de compra i venda en els
nivells que trobem els suports i
les resistències, molt rentable
quan es produeix una
tendència lateral. Aquesta
estratègia és molt útil i
aconsellable per aquells
inversors a curt termini i no
necessàriament professionals
ja que ofereix oportunitats de
compra i venda en qualsevol tendència o escenari.
Les figures xartistes.
Són els dibuixos que forma la corba de cotització en un xart (gràfic que prové de la
paraula anglesa chart). Estan estudiades de manera que permetin preveure l’evolució
de les cotitzacions en el futur.
Com a norma general, es diu que com més gran sigui la figura, és a dir, com més gran
sigui la diferència entre la base i el cim de la figura més important i durador serà el
resultat en les cotitzacions futures.
Les figures xartistes es classifiquen en dos grups:
- Les figures de canvi indiquen que es produirà un canvi de tendència (d’alcista a
baixista o viceversa).
- Les figures de consolidació indiquen que la tendència continua vigent.
Les principals figures xartistes més estudiades i més fiables són aquestes:
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
69
Espatlla-cap-espatlla: (canvi de tendència)
És una de les figures més típiques i
fiables del xartisme. Indica un canvi de
la tendència alcista cap a baixista, o al
revés de baixista a alcista.
La figura de fi de tendència alcista
comença amb un cim (primera
espatlla), un segon cim més alt (el cap)
i un tercer cim que seria la segona espatlla.
El doble terra o doble sostre: (canvi de tendència) o altrament Doble pic o Doble vall
En una fase baixista, el doble terra és una
figura formada per dos mínims de cotització
separats entre ells per una reacció a l’alça.
És una figura de canvi de tendència que
consta de dues valls consecutives. Es pot
establir una cotització a l’alça per a un
doble terra. Es diu que la reacció alcista
posterior serà igual o superior a la
profunditat del doble terra. El doble
sostre és al mateix però al final d’una
tendència alcista, i per tant ve formada
per dos màxims (dues muntanyes).
Triangles: (consolidació de tendència)
Es donen quan la distància entre màxims i
mínims va disminuint progressivament, ja
sigui en moviments ascendents o
descendents. Es dóna la figura del
triangle quan hi ha molts venedors a
nivell de la línia de resistència i molts
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
70
compradors en la línia de suport. Les distàncies entre el bloc venedor i el comprador es
fan cada vegada més petites i això ens dóna la figura d’un triangle.
Es diu que les formacions triangulars, són l’expressió d’un mercat en equilibri entre
l’oferta i la demanda. Quan es trenqui la línia de suport o la de resistència aquest
equilibri es trencarà i començarà la tendència baixista o l’alcista respectivament.
Cresta circular: (Canvi de tendència)
Aquesta figura anticipa un canvi de
tendència molt lent. És una figura poc
freqüenti apareixen en valors amb
molt poca contractació. La tendència
que vindrà després sol ser molt
accentuada i llarga.
Els preus descriuen una corba lenta,
com una U invertida, y precedeix un canvi de tendència alcista o baixista.
Rectangles: (consolidació de tendència)
Diem que hi ha un rectangle quan la corba
de cotitzacions fluctua entre dues línies
horitzontals paral·leles, la inferior
anomenada suport i la superior anomenada
resistència. Com els triangles, els rectangles
representen un mercat en equilibri i es
consideren figures poc fiables.
Es preveu que la cotització recorrerà, a l’alça o a la baixa, un tram igual a l’amplitud del
rectangle.
Les banderes (figura de consolidació)
Són figures de curta durada – dues o tres
setmanes- i que es formen generalment en
tendències alcistes. Tenen una pujada molt
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
71
brusca –el màstil de la bandera -, gairebé en vertical, amb molt volum de negoci. A
continuació hi ha un canal descendent estret, que dóna la forma de bandera. Es tracta
d’un descans en les cotitzacions, on al final aquestes tendeixen altra vegada a l’alça. Es
diu que la puja de preus serà com a mínim igual a l’alçada del màstil de la bandera.
Cunyes: (consolidació de tendència)
Es una figura de continuació de tendència similar al triangle, però amb una diferencia:
En la cunya, les dues línies que van delimitant aquesta figura tenen la mateixa direcció
(alcista o baixista) però amb un pendent diferent. La cunya es forma en direcció
contrària a la tendència: Si la tendència es alcista, la cunya que es formi tindrà un
pendent baixista, però un cop es trenqui la figura, la tendència seguirà essent alcista.
Teoria d’ones d’Elliot.
El que diu bàsicament aquesta teoria és
que les cotitzacions segueixen sempre un
patró cíclic que es repeteix. Segons Elliot,
el mercat avança en grups de cinc ones i
després pateix una correcció de tres ones.
“Ona” és el nom que rep cada tram de
línia ascendent o descendent.
Un cop ha acabat la fase alcista de cinc
ones– tres d’impuls i dues correctores-
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
72
comença una correcció de tota la fase alcista, tres ones menors (a, b i c). La regla
bàsica de la teoria d’Elliot és que no pot haver-hi una correcció de cinc ones seguides.
Quan passa això, la tendència del mercat passa d’alcista a baixista.
El mètode de les ones d’Elliot està pensat per a l’anàlisi d’índexs sectorials o generals,
de manera que serà més exacte si no es basa en un sol valor.
Evolucions del mercat.
Primària: Dins d’un horitzó temporal de un o varis anys aquesta evolució reflexa una
fase alcista i un de baixista. La fase alcista s’inicia amb un augment del volum de
contractació dels inversors experts que esperen que pugin les cotitzacions en el futur.
Davant la informació generalitzada de “Boom Borsari” els inversors inexperts
acudeixen en massa a la borsa comprant molt. Aquest fet fa que pugin molt els preus i
és en aquest moment quan els inversors expert comencen a vendre ordenadament i
les cotitzacions comencen a descendir tímidament. En generalitzar-se les vendes cauen
els preus i es crea un ambient de pànic que fa descendir els preus tant que els
inversors experts tornaran a estar disposats a comprar.
Secundària: S’estén de un a quatre mesos. Recull retrocessos en el preu dels títols dins
d’una tendència alcista i recull pujades dins d’una tendència baixista. Popularment es
coneixen com a correccions i solen arribar a un terç del terreny recorregut pel
moviment primari.
Terciària: El termini d’observació és de unes poques hores i recull les correccions dels
moviments secundaris. Tot i així la informació d’aquest tipus d’evolució no sol ser molt
fiable.
7.3.2-.Anàlisi tècnic en sentit estricte: Usa indicadors i oscil·ladors calculats en funció de les diferents variables
característiques del comportament dels valors analitzats. Els indicadors estudien la
tendència i els oscil·ladors estudien què pot passar quan la tendència és lateral.
Invertir per anàlisi tècnic en sentit estricte:
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
73
RSI I MACD
L’anàlisi tècnic posa a la nostra disposició una sèrie d’oscil·ladors tècnics que ens
serveixen per saber el moment en que s’ha de comprar o vendre, entre els quals
destaquen el RSI (Índex de Força Relativa) i el MACD (convergència-divergència). El RSI
és un indicador que mesura la força de l’oferta i la demanda. S’expressa amb
percentatge, oscil·la entre valors de l’1 al 100 i generalment es calcula en el període de
14 dies. Es dibuixa una línia horitzontal que divideixi el gràfic en dues parts iguals, i ens
mostra la zona neutra on la força de l’oferta s’iguala amb la demanda. Aquesta eina
ens mostra senyals de venda i compra en funció dels desajustos entre l’oferta i la
demanda. El RSI dóna el senyal de venda quan és superior a 75 i el senyal de compra
per un valor inferior a 25.
Aquest indicador es calcula de la següent manera:
RSI = 100 - 100/[1 + (Mitjana de Alces/Mitjana de Baixes) ]
El MACD és un sistema que es calcula a partir de les mitjanes mòbils i amb diferència
de dues mitjanes mòbils concretes. El gràfic representa l’evolució i situació de les línies
MACD (la resta entre la mitjana de les últimes 26 sessions i la mitjana de les últimes 12
sessions) i SIGNAL (la mitjana de les últimes 9 sessions de MACD). És una eina que ens
mostra senyals de compra o venda però no anticipades, la qual cosa té un component
positiu ja que no es cometen errors de falses senyals i un negatiu perquè disminuïm la
nostra capacitat per endinsar-nos o desfer posicions just a l’inici d’un canvi de
tendència.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
74
RSI i MACD de l'empresa CaixaBank . Font: labolsavirual.com
Mitjanes mòbils.
En el mercat de valors, les accions estan sotmeses a continues alces i baixes. Això, en el
cas de valors molt volàtils, fa que en els xarts aparegui constantment la figura de les
“dents de serra”, amb constants cims i valls, que fan molt difícil de veure les figures de
tendència que hi pot haver al darrera.
Per fer més fàcil la determinació d’aquestes figures, el sistema de mitjanes mòbils
suavitza les corbes de cotitzacions a través de promitjos aritmètics, ponderats o
exponencials. Bàsicament el que es fa és una mitja d’un grup de sessions, i a cada
sessió nova es torna a fer la mitja eliminant la mitjana de la sessió més antiga i afegint-
hi la nova (d’aquí el nom de “mòbils”). No avancen canvis de tendència, però serveixen
per confirmar-los.
N’hi ha de simples, ponderades, exponencials i de construcció variable.
Si: Període de la mitjana < 15 sessions Operar a curt termini
Període de la mitjana >20 i <70 Mig termini
Període de la mitjana entre 100 i 250 Llarg termini
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
75
La mitjana mòbil simple és una mitjana aritmètica del preu d’un valor d’un nombre
determinat de dies i cada dia que passa s’afegeix el nou valor i s’elimina el primer valor
de la sèrie. Es critica perquè dóna tanta importància al primer com a l’últim valor.
La mitjana mòbil ponderada, al ser ponderada dóna més importància als últims preus
que als primers.
Mitjanes mòbils simples a curt, mitjà i llarg termini. Font: labolsavirtual.com
Mitjana mòbil exponencial, incorpora dades històriques aplicant una ponderació
exponencial. Dóna més importància als preus més recents.
Oscil•lador %R de Williams.
La %R de Williams indica quan un preu està sobrevalorat o infravalorat, compara el
preu màxim d’un període respecte al preu últim de tancament, i també aquest preu
màxim amb el mínim del mateix període. Si és superior a 80 és senyal de compra i si és
inferior a 20, és un senyal de venta.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
76
Oscil·lador R de Williams. Font: labolsavirtual.com
Línies d’acumulació/distribució.
Van ser desenvolupades per Marc Chaikin. Aquest indicador va ser dissenyat amb la
finalitat de mesurar el flux acumulat de capital en un títol. Per això es basa en el volum
y s’utilitza básicament com a mitjà per confirmar la tendència d’un actiu.
La seva fórmula és:
n = (Preu de tancament del període – Preu d’obertura del període) / (Preu més alt del
període – Preu més baix del període);
Oscil·lador de volums.
S’utilitza principalment per identificar els períodes d’expansió o de contracció de
volum. Oscil·la per sobre i per sota de la línia zero. Si està per sobre zero indica que els
nivells de volum són, generalment por sobre de la mitja. Quan es troba per sota el
zero, els nivells de volum són, generalment inferiors a la mitja.
Quan l’oscil·lador de volum és positiu, la mitjana mòbil exponencial de curt termini té
un volum més gran que la mitjana mòbil exponencial de llarg. En canvi, quan
l’oscil·lador de volum és negatiu la mitjana mòbil exponencial de curt termini és de
menor volum que la de llarg.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
77
Amplitud autèntica.
Es tracta de la major distancia (i, per tant sempre positiva) entre el màxim i el mínim
d’una sessió borsària. També s’anomena així la distància entre el tancament del dia
anterior i el màxim del dia actual. Per últim , també es pot considerar com la distancia
entre el tancament del dia anterior el mínim d’avui. Se sol utilitzar per calcular l’índex
de volatilitat.
Línies de tendència.
Poden ser a l’alça, quan són rectes tangents
traçades als mínims ascendents, o bé, a la baixa
quan es traça tangent als màxims descendents.
Una ruptura d'una línia de tendència (pull-
back) sol ser un senyal fiable de canvi de
tendència.
Canals de tendència:
Els trams en tendència solen desplegar-
se en canals on oscil·len les cotitzacions.
Un canal en tendència es traça paral·lel
a la línia de tendència. En el cas alcista,
primer es traça la part inferior del canal
i després el paral·lel per la part superior. En el cas que s'exemplifica a continuació, la
línia vermella s'ha traçat paral·lela a la línia blava i es prendrà com referència
d'objectiu de preus.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
78
Per traçar un canal de tendència a la
baixa primer es traça la tangent pels
màxims decreixents i després es traça
el paral·lel pels mínims.
Les línies de Bollinger.
Van ser creades per John Bollinger a principis de la dècada de 1980. Aquest indicador
consisteix en una mitjana mòbil simple i dues desviacions típiques, per tant 3 línies
relacionades amb el preu d’un títol. La línia mitja com que és una mitjana, normalment
de 20 períodes, proporciona informació sobre la tendència. A partir d’aquesta es
calculen les altres dues mitjançant una desviació estàndard. L’ interval entre les línies
superior i inferior proporciona informació sobre la volatilitat o activitat del mercat.
En efecte, las línies de Bollinger proporciones una doble informació: tendència i
volatilitat. Quan el mercat es troba encalmat las línies de Bollinger es contrauen, en
canvi, quan el mercat es més actiu les línies de Bollinger s’eixamplen.
Línies de Bollinger. Font: labolsavirtual.com
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
79
7.3.3-.Exemple d’Anàlisi Tècnica de Grifols.
Gràfic que mostra les cotitzacions dels últims 2 anys aprox. de Grifols. Font:
www.estrategiasdeinversión.com
Anàlisi del gràfic:
Ens trobem amb una acció que presenta una estructura de màxims / mínims creixents
que ve acompanyada per un volum superior a la mitjana tot i trobant-se igualant i a
vegades superant la resistència anual situada a 14,44.
En tendències alcistes primàries el preu sempre trenca resistències i aquesta és la
situació en què ens trobem actualment.
Un possible objectiu en la banda superior del canal alcista traçat en el gràfic i que ha
dia d'avui passa per 15,50.
El pitjor que el stop surt elevat per a aquells que vulguin incorporar-se en els nivells
actuals, el suport més proper es troba a 13,85 i la seva pèrdua ni tan sols suposaria un
canvi de tendència.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
80
7.3.4-.Què fa? Composició de la cartera d’un analista tècnic. Aquest inversor inverteix, igual que l’analista fonamental, en accions de 5 empreses
diferents amb un capital inicial de 10000€ per tant destina més o menys uns 2000€ per
cada inversió35.
Producte: Valor inversió
Temps Preu inicial
Preu final
Accions Valor Final Inversió
Rendiment:
Accions Abengoa
1998,74 1 mes 13,69 € 19,20€ 146 2.032,06 € 33,32 €
Accions AXA
1991,76 1 mes 11,58 € 1,84€ 172 2.091,75 € 99,99 €
Accions BBVA
1999,665 1 mes 6,01 € 26,21€ 333 2.129,09 € 129,42 €
Accions DIA
1990,45 1 mes 4,24 € 161,64€ 470 2.151,74 € 161,29 €
Accions Repsol
1996,09 1 mes 14,57 € 38,05 € 137 2.107,32 € 111,23 €
9976,71€ 10.511,96 € 535,25€
Les empreses en què ha invertit les va buscar en la web d’invertia36 en què hi surten
recomanacions per invertir segons l’anàlisi tècnic.
Gràfic cotitzacions AXA. Font: www.infobolsa.com
En aquest gràfic s’hi pot observar una figura (espatlla-cap-espatlla) que indica i
realment compleix un canvi de tendència.
35
Veure annex 1 Simulacions full analista tècnic accions 36
http://www.invertia.com/mercados/analisis/tecnico/portada.asp
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
81
7.3.5-.Resultats i conclusions37.
Producte: Rendibilitat esperada (%):
Rendibilitat esperada (€):
Rendiment (%):
Rendiment (€):
Valoració inversió:
Accions Abengoa 6,8 136,31 1,66 33,32 <objectiu
Accions AXA 7,6 152,73 4,975 99,99 <objectiu
Accions BBVA 7,6 152,42 6,45 129,42 =objectiu
Accions DIA 6,4 127,76 8,07 161,29 >objectiu
Accions Repsol 7 140,15 5,55 111,23 <objectiu
535,25
Pel que fa al analista tècnic ha obtingut un rendiment total de 535.25€
7.4-.El mercat de derivats. La última simulació d’aquest treball serà invertir en un dels mercat més arriscats que
existeixen, el mercat de derivats. Els derivats són actius financers igual que les accions,
els bons, les divises, etc. Aquests però tenen un preu que es regeix per el preu d’un
altre actiu. És a dir, que els derivats financers són actius el preu dels quals no es
determina de forma directa, sinó que, depèn del preu d’un altre actiu al que
anomenem subjacent. Aquest actiu subjacent pot ser qualsevol altre actiu: accions,
índexs borsaris, tipus d‘interès, etc.
7.4.1-.Característiques dels derivats financers: -Requereixen una inversió inicial petita amb comparació a altres productes. Aquí hi
entra el palanquejament; que a termes generals vol dir endeutar-se per obtenir més
capacitat de compra. A borsa quan es parla d’aquest concepte s’entén com fer servir
diners que no es tenen aprofitant que hi ha entitats que deixen una quantitat, fins a
deu vegades el capital propi, de franc, sense cobrar interessos i sense necessitat d’aval
bancari, durant un mateix dia i tantes vegades com es requereixi. Així doncs, gràcies al
palanquejament podem invertir en gran quantitats de productes amb una inversió
inicial petita. Ara bé, aquest fet permet a l’inversor obtenir una beneficis elevats però
també pèrdues més elevades si l’operació no surt com esperava. Un exemple d’un
altre tipus de palanquejament seria: Per exemple, s'adquireix un habitatge per 100.000
37
Veure annex 2 Diari seguiment operacions full analista tècnic accions
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
82
euros, se’n paguen 20.000 i els 80.000 restants es financen mitjançant una hipoteca. Al
cap de l'any, es ven l'habitatge en 150.000 euros i es torna la hipoteca, pagant
d'interessos 3.000 euros. Si s'ha adquirit l'habitatge exclusivament amb fons propis, la
rendibilitat hauria estat del 50% ja que s'obtenen 50.000 euros de benefici sobre els
100.000 invertits al principi (increment del valor de l'actiu), però en finançar 80.000
euros amb fons externs, als 20.000 aportats se li s'obtenen 47.000 euros (150.000-
80.000 - 3.000-20.000) de benefici, és a dir, una rendibilitat de més del 200%.
-Una altre característica és que cada cop que canvia la cotització del derivat és perquè
ha canviat la cotització de l’actiu subjacent. Això no vol dir que ambdós tinguin el
mateix preu, tot i que hi ha alguns tipus de productes derivats que si tenen el mateix
preu.
-Els derivats es poden negociar tant en mercats organitzats, com la borsa, o bé mercats
no organitzats, com els OTC que normalment es refereixen als acords entre una entitat
de crèdit i el mateix client.
-Els derivats es liquiden en una data futura, és a dir que si comprem avui un derivat el
vendrem al cap d’un temps o no segons la seva evolució.
7.4.2-.Tipus de derivats: Hi ha molts tipus de productes derivats (opcions, warrants, futurs, swaps, CFD’S...)
però en aquest treball només s’hi exposaran els futurs i les opcions, que són els més
coneguts i utilitzats.
Futurs:
Així doncs els futurs no són més que un compromís entre dues parts que poden ser
persones o entitats. D’ aquestes dues parts una es compromet a comprar un producte i
l’altre part a vendre’l. Segons quin sigui aquest producte, els futurs seran futurs sobre
accions, sobre matèries primeres, etc. Per exemple dues persones, una que vol
comprar accions d’ Inditex i l’altre que en vol vendre, acorden avui mitjançant un
contracte de futur que d’aquí a 90 dies s’efectuarà el canvi de propietari.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
83
Així doncs l’inversor que volia comprar les accions obtindrà benefici si en la data
acordada, el producte que vol comprar té un menor preu. En canvi l’inversor que volia
vendre les accions obtindrà benefici si el producte que vol vendre ha pujat de preu.
Per tant un futur té l’avantatge que quan es pacta no s’ha de pagar ni cobrar res, però
en canvi quan arriba el dia pactat s’haurà de cobrar o pagar sigui quin sigui el preu del
producte en qüestió.
Opcions:
En el mercat de derivats podem comprar per exemple opcions de compra. Una opció
de compra és un actiu que dona dret a comprar un altre actiu, actiu subjacent, en un
moment futur, venciment, a un preu determinat avui.
Per tant, podem comprar una opció de compra sobre accions del Banc de Sabadell.
Comprem un actiu que ens dona el dret (no la obligació) de comprar 4 accions del Ban
de Sabadell a finals del mes de març de 2013 a un preu de 5€. Si quan arribem al
venciment les accions del Banc de Sabadell valen 8 € utilitzaré l’opció de compra. Si en
el venciment les accions del BS valen 3 euros no utilitzaré l’opció de compra. L’opció de
compra em permet assegurar el preu d’una compra futura. I per assegurar aquest preu
pago avui una quantitat de diner que és el preu de l’opció.
El mercat d’opcions funciona diferent del mercat de les accions ja que un inversor pot
ser comprador d’una opció de compra o venedor d’una opció de compra. Per a que
una opció de compra existeixi calen dos inversors implicats. El comprador que té el
dret a fer servir la opció si li interessa i el venedor que té la obligació.
El comprador farà servir l’opció de compra si el preu de l’actiu subjacent en el mercat
es superior al preu pactat i aleshores, el venedor té l’obligació de vendre l’actiu
subjacent al preu pactat.
Evidentment, les expectatives dels dos inversors són diferents. Un pensa que el preu
de l’actiu subjacent pujarà i l’altre pensa que baixarà.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
84
7.4.3-.Que fa? Composició de la cartera del analista tècnic en futur Aquest és l’últim inversor que s’exposa al treball i és una persona que li agrada el risc
total. Aquest inversor inverteix tot el seu capital finançat per recursos aliens en
productes derivats. Per tant 10000€ que li ha deixat el banc els col·loca tots en futurs
nacionals.
Concretament:
Producte: Valor de la
inversió: Temps: Preu
inicial: Preu final:
Nº contractes:
Capital Final:
Rendiment:
Futurs Antena3
2.002,20€ 1 mes i 19 dies
2,82 € 3,56€ 710 2.527,60€ 525,40 €
Futurs Ferrovial
1.996,90€ 1 mes i 19 dies
10,51€ 10,31€ 190 1.958,90 € - 38,00 €
Futurs Banc Santander
1.998,72€ 1 mes i 19 dies
5,76€ 5,85€ 347 2.029,95 € 31,23 €
Futurs Abengoa
1.998,70€ 1 mes i 19 dies
12,65€ 9,44€ 158 1.491,52 € - 507,18 €
Futurs Grifols
1.991,59€ 1 mes i 19 dies
25,21€ 24,57€ 79 1.941,03 € - 50,56 €
9.988,11€ 9.949,00 € - 39,11 €
Cada futur té un valor de 100 accions de l’empresa corresponent. Els venciments
disponibles són el tercer divendres de cada últim mes de trimestre, per tant el tercer
divendres de Març, Juny, Setembre i Desembre. La liquidació del futurs es farà el dia
del venciment a un preu aproximat al preu de mercat del actiu subjacent.
7.4.4-.Resultats i Conclusions S’ha de dir que el preus finals dels futurs són extrets a dia 12/12/2012. Això vol dir que
en la realitat no s’hauria fet aquest dia sinó el divendres dia 21 d’aquest mateix mes.
S’ha hagut de fer així perquè el divendres del venciment aquest treball ja ha d’estar
entregat.
Dit això aquest inversor ha obtingut un rendiment negatiu de -39.11€.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
85
7.10-.Balanç Final Inversor: Capital inicial: Capital final: Rendiment (€): Rànquing:
Molt conservador 10.000,00€ 10.222,52€ 222,52 € Cinquè
Conservador 9.940,31€ 10.106,62€ 166,31 € Sisè
Equilibrat 9.962,51€ 10.269,64€ 307,13 € Quart
Decidit 9.997,51€ 10.415,22€ 417,72 € Tercer
Analista fonamental 9.967,66€ 10.754,46€ 786,80 € Primer
Analista tècnic(accions)
9.976,71€ 10.511,96€ 535,25 € Segon
Analista tècnic (futurs)
9.988,11€ 9.949,00€ -39,11 € Setè
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
86
Conclusions A l’inci d’aquest treball vaig proposar-me d’assolir dos objectius: el primer; conèixer el
funcionament de la Borsa i com invertir-hi i el segon saber com es guanyen més diners
a borsa, arriscant més o menys. Puc dir, després de tot el procés de recerca, que els he
assolit tots dos completament. En primer lloc, crec que ara sé força millor que la borsa
és un mercat secundari del sistema financer espanyol i que compleix una sèrie de
funcions i en segon lloc he contrastat amb la simulació plantejada que inversions amb
risc donen a l’inversor més rendiment. Més enllà d’aquestes afirmacions més generals
aquest treball m’ha permès trobar arguments sobre inversió en productes financers
que em permetrien en aquest moment donar alguns consells o opinions a algú que em
preguntés sobre què fer amb els seus estalvis. Alguns d’aquests arguments són:
· Invertir a borsa no és arriscat l’únic que cal són coneixements previs.
· Invertir amb l’ajuda d’un assessor financer no és sinònim d’èxit.
· Parlant de cotitzacions “Tot el que puja baixa, però no tot el que baixa puja”.
· Val més assumir unes pèrdues petites que no pas ser tossuts i mantenir, ja que
encara podrien ser més elevades.
· L’actual crisi financera no fa que la borsa sigui més o menys perillosa.
· Com més s’arrisca en borsa més es guanya, però amb una condició, que com
més s’arrisca més coneixements s’han de tenir alhora d’invertir, però es
evident que la possibilitat de guanyar més és més elevada.
Una prova sobre aquesta afirmació última que acabo de fer es pot veure en la meva
segona simulació, els futurs i derivats financers són els productes més arriscats i
segons la meva hipòtesi són doncs, els que m’hauria d’haver fet guanyar més diners,
però no ha estat així. Això em podria fer desmentir la meva hipòtesi però crec i
reconec que és l’àmbit sobre el que m’havia informat i preparat menys, per tant, la
meva hipòtesi s’ha complert només fins a les inversions basades en anàlisis
fonamentals i tècniques, aquests cistelles que eren més arriscats que els primers
perfils han donat més rendiment que les primeres amb dipòsits, valors de renda fixa i
variable combinats. En canvi, no s’ha complert en l’última inversió en futurs i derivats
financers perquè crec que no en sé prou.
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
87
Abans d’acabar m’agradaria fer un incís sobre la simulació de l’analista fonamental i és
que una de les bases del seu mètode d’inversió és invertir a llarg termini, cosa que en
aquest treball no s’ha pogut comprovar ja que el temps necessari perquè les dades
fossin fiables hauria de ser de més d’un any i el temps que he disposat per elaborar
aquest treball només ha estat de 6 mesos.
Finalment he de dir que he après i m’ha servit molt més del què m’esperava. La meva
impressió sobre el treball de recerca abans de fer-lo era de molta feina, poc temps,
estrès...Però a la realitat no ha estat així, des de l’inici de l’estiu en què vaig iniciar la
recerca més a fons he intentat dosificar el temps amb la feina, cosa que m’ha anat
força bé per així no patir tant en el tram final i amb tot he après realment què és això
tan estrany que li diuen borsa i tot el fantàstic món que l’envolta.
Fins aquí arriba aquest treball de recerca, desitjo que el lector n’hagi gaudit de la seva
lectura i hagi après el màxim de coses, perquè encara que el treball està centrat en
invertir i guanyar diners, el que sempre serà cert és que:
Invertir en coneixements produeix sempre millors
beneficis
Benjamin Franklin
Invertir en risc em farà guanyar més diners?
88
Bibliografia. -Alfonso, Ramon; Cinc cèntims de borsa per a no especuladors. Ed.
-Ajram, Josef; Guanyar a la borsa es posible. Ed.Plataforma editorial, 2012. (Plataforma
empresa).
-Fernández, Jose Antonio; Manual del buen Bolsista. Ed. Prentice Ttall, 2001.
-Puig, Xavier; Elvir, Òscar; Brun, Xavier; Mercado de renta variable y mercado de
divisas. Ed. PROFIT, 2008.
-Rodriguez, José; Paz, Angel; Saá, Raquel; Iniciación a la bolsa. Ed. Pirámide, 2002.
-Sáenz, Alexander; Invertir en bolsa. Ed. Prentice ttall. (Guías de bolsillo).
-Sánchez, José Luis; Curso de bolsa y mercados financieros. Ed. Ariel.
9.1-.Webgrafia. -www.bancsabadell.com
-www.bolsavalencia.es
-www.bolsamadrid.es
-www.cincodias.com
-www.economi48.com
-www.forextrade.es
-www.hablandodebolsa.com
-www.impok.com
-www.infobolsa.es
-www.invertia.com
-www.labolsadevalores.com
-www.labolsavirtual.com
top related