informe de resultats projecte de col ·laboraciÓ …...projecte de col ·laboraciÓ pemb –...
Post on 24-Aug-2020
11 Views
Preview:
TRANSCRIPT
2019
INFORME DE RESULTATS PROJECTE DE COL·LABORACIÓ PEMB – Planificació Estratègica AMB
REFLEXIONS METROPOLITANES PER A L’IMPULS DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
1
Contingut 1 Introducció ......................................................................... 3
2 Finalitat del procés de treball .............................................. 4
3 Marc comú de treball i projectes ......................................... 4
4 Actors i metodologia de treball ........................................... 6
4.1 Convidats....................................................................................................... 6
4.2 Desenvolupament de les sessions .................................................................. 7
4.3 Metodologia de treball .................................................................................. 9
4.3.1 Dinàmica de treball en grup ................................................................................. 9
4.3.2 Dinàmica de treball individual ............................................................................ 12
4.3.3 Avaluació de les sessions. ................................................................................... 12
5 Sessió 1: Vehicle privat...................................................... 13
5.1 Assistents .................................................................................................... 13
5.2 Projectes treballats ...................................................................................... 14
5.3 Resultats del procés de treball ..................................................................... 14
5.3.1 Resultats del treball en grup ............................................................................... 14
5.3.2 Resultats del treball individual. .......................................................................... 19
5.4 Comentaris dels assistents ........................................................................... 22
5.5 Avaluació de la sessió per part dels participants .......................................... 23
5.6 Quadre sintètic. Resultats destacats ............................................................ 24
6 Sessió 2: Transport Ferroviari. ........................................... 25
6.1 Assistents .................................................................................................... 25
6.2 Projectes treballats ...................................................................................... 26
6.3 Resultats del procés de treball ..................................................................... 26
6.3.1 Resultats del treball en grup ............................................................................... 26
6.3.2 Resultats del treball individual ........................................................................... 33
6.4 Comentaris dels assistents ........................................................................... 36
6.5 Avaluació de la sessió .................................................................................. 36
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
2
6.6 Quadre sintètic. Resultats destacats ............................................................ 37
7 Sessió 3: Transport Col·lectiu per Carretera ....................... 38
7.1 Assistents .................................................................................................... 38
7.2 Projectes treballats ...................................................................................... 39
7.3 Resultats del procés de treball ..................................................................... 39
7.3.1 Resultats del treball en grup. .............................................................................. 39
7.3.2 Resultats del treball individual. .......................................................................... 44
7.4 Comentaris dels assistents ........................................................................... 48
7.5 Avaluació de la sessió .................................................................................. 48
7.6 Quadre sintètic. Resultats destacats ............................................................ 49
8 Sessió 4: Distribució Urbana de Mercaderies ..................... 50
8.1 Assistents .................................................................................................... 50
8.2 Projectes treballats ...................................................................................... 51
8.3 Resultats del procés de treball ..................................................................... 51
8.3.1 Resultats del treball en grup. .............................................................................. 51
8.3.2 Resultats del treball individual ........................................................................... 55
8.4 Comentaris dels assistents ........................................................................... 58
8.5 Avaluació de la sessió .................................................................................. 58
8.6 Quadre sintètic. Resultats destacats ............................................................ 59
9 Avaluació de les sessions .................................................. 60
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
3
1 Introducció
Durant el quart (4t) trimestre de 2018 i amb la intenció de desenvolupar un document base per
a la convocatòria de la I Comissió Estratègica d’Infraestructures del PEMB es va elaborar i
dissenyar el procés de treball Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible.
Aquest treball de gestió i disseny es va portar a terme per part del Gabinet Tècnic del Pla
Estratègic Metropolità de Barcelona, en estreta col·laboració amb l’Àrea de Planificació
Estratègica de la l’AMB.
Les sessions de treball d’aquestes Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat
Sostenible a la Regió Metropolitana de Barcelona es van dur a terme durant el mesos de febrer
i març de 2019, amb el següent calendari, ubicació i temàtica:
TEMA DATA LLOC Vehicle privat 6 de febrer Ca l’Alier C/ de Pere IV, 362, 08019 Barcelona
Transport ferroviari 19 de febrer Centre Cívic La Sedeta. C/ de Sicília, 321, 08025 Barcelona Transport col·lectiu 6 de març Espai Calàbria 66. C/ Calàbria, 66, 08015 Barcelona Dist. Urb. Mercaderies 22 de març Centre Cívic La Sedeta. C/ de Sicília, 321, 08025 Barcelona
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
4
2 Finalitat del procés de treball
El Consell Rector del PEMB de març de 2017 va aprovar la realització dels treballs per a la creació
de la Comissió Estratègica d’Infraestructures del PEMB amb dos principals objectius; el
d’establir un full de ruta coordinat de priorització i inversió en nous impulsos o noves
infraestructures, això com, i el de elaborar un manual de bones pràctiques i exemples útils per
als estadis intermedis de la planificació territorial d’infraestructures.
L’objectiu principal de les sessions de les Reflexions Metropolitanes per a l’impuls de la
mobilitat sostenible va ser el de proveir a la Comissió Estratègica d’Infraestructures d’una
primera reflexió i priorització d’infraestructures i projectes de mobilitat, elaborada de manera
tranversal i superant els marcs mentals de les xarxes de comunicació segregades.
Així, tots els documents, generats a cadascuna de les sessions del procés de les Reflexions
Metropolitanes serviran com a documentació prèvia per a la convocatòria de la I Comissió
Estratègica d’Infraestructures del PEMB.
3 Marc comú de treball i projectes
Tal i com queda palès a tota la planificació en matèria de mobilitat de la Regió Metropolitana
de Barcelona, és urgent en aquest moment abordar una qüestió fonamental, per motius de salut
pública i de reequilibri territorial: la reducció del nombre de viatges que es realitzen en
transport privat motoritzat.
Seguint per tant, les directives de planificació, el treball realitzat durant les sessions es va
emmarcar en aquest principal objectiu, basant-se en dues estratègies: posar sobre la taula eines
OBJECTIUS REDUCCIÓ VEHICLE PRIVAT
• PMU BCN 2024: reducció de 21% del trànsit
• PMMU 2024: Estendre les zones de baixes emissions i altres instruments de reducció del trànsit.
• pdM 2025: Promoure el canvi d’hàbits de mobilitat de la ciutadania. De la mobilitat motoritzada a la mobilitat activa o col·lectiva
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
5
per a la reducció del trànsit privat (eines de pressió), i millorar altres formes de transport:
col·lectiu, no motoritzat, compartit (eines d’impuls).
A continuació es presenten els projectes sobre els quals es va treballar a les sessions i les
estratègies amb les quals es relacionen. En groc els relacionats amb el vehicle privat, en taronja
els de xarxa ferroviària, en verd els de transport col·lectiu per carretera i en gris els
corresponents a distribució urbana de mercaderies.
Projectes per a la reducció del trànsit privat (eines de pressió)
Projectes per a la millora del transport sostenible (eines d’impuls)
Tarificació de les Rondes. Projecte Zona Baixes Emissions.
Homogeneïtzació de normes i governança mancomunada del paga ment per estacionament en via pública.
Pagament per ús a totes les vies d'alta capacitat de la RMB.
Pla de promoció i gestió dels “Parks & Ride” de la RMB. Bicicleta i vehicle privat.
Tarificació de l’àrea DUM i del transport urbà de mercaderies
Xarxa vertebradora metropolitana de serveis ferroviaris de proximitat.
Grans Intercanviadors Metropolitans (Ferroviari - Ferroviari i/o Transport Col·lectiu per Carretera)
Serveis Regionals i Xarxa de serveis ferroviaris de mitjana distància en Alta Velocitat
Soterraments Ferroviaris. Integració Urbana Xarxa de plataformes reservades per al
transport públic en superfície a la RMB i xarxa BRT.
Xarxa d’estacions de busos interurbans i repartiment de serveis al territori metropolità.
Xarxa d’aportació i transport a la demanda. Creació d’un programa per al disseny i re
definició d’una nova xarxa de bus de la RMB i la governança de la mateixa.
Harmonització de les ordenances de càrrega i descàrrega i creació d’un aplicatiu de gestió de l’ àrea DUM metropolitana.
Distribució nocturna de mercaderies. Xarxa de microplataformes logístiques i punts
d’entrega de proximitat.
Tots aquests projecten van ser extrets dels diferents documents de planificació de la mobilitat
existents a la Regió Metropolitana de Barcelona, i que van ser qualificats d’estratègics durant el
disseny d’aquest procés de treball.
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
6
4 Actors i metodologia de treball 4.1 Convidats Finalment, i com a objectiu subjacent d’aquestes sessions de treball fou: la implicació,
coneixença i el treball de manera transversal de tots els sectors relacionats amb els projectes
que es van posar sobre la taula. El treball conjunt de tots els actors relacionats amb la mobilitat
de la Regió Metropolitana de Barcelona que tinguin la capacitat d'incidir en la planificació futura
en matèria de mobilitat era un dels puntals claus d’aquestes sessions. És per això que es va
convidar a participar a totes aquelles organitzacions, dels àmbits privat, públic, de recerca i de
la societat civil, amb capacitat d’incidència en l’impuls de la mobilitat sostenible a la Regió
Metropolitana de Barcelona. A més a més, també van rebre invitació totes aquelles entitats que
pertanyen a la Comissió Executiva del PEMB.
A la taula següent es mostren agregats, segons l’esquema de la quàdruple hèlix, les 61
organitzacions convidades al conjunt de sessions del procés de treball. A cada sessió van
participar una mitjana de 23 organitzacions.
RECERCA ASSOCIACIONS ÀMBIT PÚBLIC ÁMBIT PRIVATCENIT - UPC AGTC: Ass.Gnral. de Transportistes de Catalunya Aj. Sant Boi de Ll. Consultoria 19N Strategies UPC Àmbit B-30 Aj. Argentona ABERTISIERMB Cambra de Comerç Aj. Badalona AIM
Catalonia Logístics Aj. Barcelona AlsaCECOT Aj. Castelldefels BAIXBUSCol. ECCP Cat Aj. Cornellà INTRACol. ETOP Cat Aj. d'Esplugues de Ll. MCRITConsell Ass. Infraest. Aj. Gavà MOVENTISFem Vallès Aj. l'Hospitalet Ll. SAGALÉSFoment Treball Aj. Martorell SGMTFund. Cercle Inf. Aj. Mollet del V. Soler i SauretPostCarCity Aj. Montcada i Reixac TGOPTP Aj. Sabadell TranspimeRACC Aj. Sant Boi de Ll. TUGSALUGT Aj. Sant Cugat VAICXarxa C-17 Aj. Santa Coloma VanaPedal
Aj. TerrassaAj. Vilassar de MarAMBAMB-PDUAMTUATMB:SM - AparcamentsBarcelona RegionalDIBAFGCGENCAT. TES DGTCGENCAT. TES INFRAPUMSA - Aj. MataróRENFE - CATServ. Català TRÀNSITTMB
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
7
4.2 Desenvolupament de les sessions Les quatre sessions es van desenvolupar amb un mateix esquema i metodologies de treball, tot
i que amb algunes variacions diferenciades segons els requeriments de les temàtiques. A
continuació, es mostra l’esquema general, mentre que als annexos del present informe trobareu
el disseny concret de cadascuna de les sessions.
RECEPCIÓ I BENVINGUDA
ACTIVA
• ACREDITACIÓ DE PARTICIPANTS• BENVINGUDA PER PART DELS ORGANITZADORS• REUNIÓ I PRESENTACIÓ INFORMAL DELS PARTICIPANTS I DE L'EINA MENTIMETER• EXPOSICIÓ DELS PROJECTES A TREBALLAR DURANT LA SESSIÓ• APORTACIONS PER PART DELS PARTICIPANTS D'ALTRES PROJECTES QUE CONSIDEREN
ESTRATÈGICS
PRIMERA PART
INFORMACIÓ
• ELABORACIÓ DEL MAPA DE PARAULES. ASSITENTS I ORGANITZACIONS - EINA MENTIMETER• EXPLICACIÓ DEL PROCÉS DE TREBALL DEL PROJECTE GENERAL: REFLEXIONS METROPOLITANES• PRESENTACIÓ DELS HORARIS I DE LES DINÀMIQUES DE TREBALL DE LA SESSIÓ• PRESENTACIÓ DE CONTINGUTS RELACIONATS AMB LA SESSIÓ. DADES I TREBALLS DE DIAGNOSI
ELABORATS PER L'ÀREA DE PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA DE L'AMB
ELABORACIÓ DEL MAPA D’ASSISTENTS. SESSIÓ TRANS. COL. CARRETERA
PRESENTACIÓ DE CONTINGUTS. FRANCESC MAGRINYÀSESSIÓ VEHICLE PRIVAT
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
8
Val a destacar en la metodologia d’aquestes sessions, la utilització de l’eina digital MENTIMETER.
Aquesta eina es va fer servir per com a fil conductor de totes les sessions, concretament per a
la valoració dels criteris per prioritzar els projectes treballats a cada sessió.
TANCAMENT
• AVALUACIÓ PER PART DELS ASSISTENTS DE LA FEINA REALITZADA I DE L'ORGANITZACIÓ DE LES SESSIONS.
• EXPOSICIÓ PER PART DELS ORGANITZADORS DE LES PROPERES PASSES DEL PROCÉS DE TREBALL.
SEGONA PART
TREBALL EN GRUP
• REPARTIMENT D'ASSISTENTS EN GRUPS SEGONS ASSIGNACIÓ DELS ORGANITZADORS.• TREBALL DELS ASSISTENTS SEGONS LA DINÀMICA MARCADA. DAFO, CONDICIONANTS
MUTICRITERI, PLÀNOL DE PROJECTES...• ROTACIÓ DELS PARTICIPANS PER LA RESTA DE PROJECTES ON APORTEN MÉS PROPOSTES I
COMENTARIS• POSADA EN COMÚ DEL TREBALL DE TOTS ELS GRUPS
TERCERA PART
PRIORITZACIÓ
• EXPLICACIÓ DELS CRITERIS A VALORAR.• VALORACIÓ DELS CRITERIS PER PART DELS ASSISTENTS.• ELABORACIÓ DE LA MATRIU DE PRIORITZACIÓ I RESULTATS DE LA PRIORITZACIÓ.• TORN OBERT DE PARAULES: VALORACIÓ DE LA PRIORITZACIÓ, COMENTARIS I/O PROPOSTES...
TREBALL EN GRUP. SESSIÓ DUM TREBALL INDIVIDUAL. SESSIÓ TRANSPORT FERROVIARI
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
9
4.3 Metodologia de treball Cada sessió del projecte Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible, va
tenir dos moments de treball diferenciats: un en grup i un altre individual, permetent la reflexió
des del coneixement individual, com la posada en comú del mateix amb la intenció de fer aflorar
més aspectes a tenir en compte. Aquest apartat presenta un resum sobre les metodologies
emprades.
4.3.1 Dinàmica de treball en grup Disposats en 4 grups totes i tots els assistents van treballar al voltant dels contextos i
condicionants de cadascun dels projectes proposats. L’assignació de grups es va fer prèviament,
responent a criteris d’afinitat temàtica i buscant balancejar la proporció d’homes i dones,
L’assignació de grups es va mantenir en algunes sessions, mentre que en d’altres es va decidir
canviar la composició dels grups segons torns. Als annexes es poden consultar les diverses
tècniques de redistribució.
La dinàmica de treball concretament es va basar en la tècnica de world cafè, de forma que tots
els grups o persones van poder passar i treballar en un moment o altre per tots els projectes
proposats, enriquint els debats i contribucions als mateixos a cada torn.
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
10
Segons les necessitats del projectes i la seva contextualització es va optar per desenvolupar
diferents eines en els moments de treball en grup: DAFO del projecte o bé treball sobre MAPA
i valoració de criteris de flexibilitat, capacitat, permeabilitat... del dibuix expressat al mapa.
Per tal de millorar les dinàmiques, a partir de segona sessió, es va establir, la figura de
RELATOR/A de grup. Aquesta figura va servir per la posada en comú de la feina feta a la resta de
participants un cop acabats es torns de treball..
Als annexes s’explica més àmpliament la dinàmica seguida en cada sessió.
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
11
A continuació es mostren les eines emprades per a cadascun dels projectes:
Homogeneïtzació de normes i governança mancomunada del paga ment per estacionament en via pública.
Contextualització dels projectes mitjançant un anàlisi DAFO:
DEBILITATS AMENACES FORTALESES
OPOTUNITATS
Pla de promoció i gestió dels “Parks & Ride” de la RMB. Bicicleta i vehicle privat. Tarificació de les Rondes. Projecte Zona Baixes Emissions. Pagament per ús a totes les vies d'alta capacitat de la RMB. Harmonització de les ordenances de càrrega i descàrrega i creació d’un aplicatiu de gestió de l’ àrea DUM metropolitana. Distribució nocturna de mercaderies.
Creació d’un programa per al disseny i re definició d’una nova xarxa de bus de la RMB i la governança de la mateixa. Tarificació de l’àrea DUM i del transport urbà de mercaderies Xarxa de microplataformes logístiques i punts d’entrega de proximitat. Xarxa d’aportació i transport a la demanda. Xarxa vertebradora metropolitana de serveis ferroviaris de proximitat.
MAPA + Característiques del disseny proposat: Màxima
flexibilitat/Capacitat/Integració Urbana/Altres
Grans Intercanviadors Metropolitans (Ferroviari - Ferroviari i/o Transport Col·lectiu per Carretera) Serveis Regionals i Xarxa de serveis ferroviaris de mitjana distància en Alta Velocitat Soterraments Ferroviaris. Integració Urbana Xarxa de plataformes reservades per al transport públic en superfície a la RMB i xarxa BRT.
MAPA + Característiques del disseny proposat: Màxima
fiabilitat/permeabilitat/Altres Xarxa d’estacions de busos interurbans i repartiment de serveis al territori metropolità.
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
12
4.3.2 Dinàmica de treball individual En aquesta part els i les assistents van elaborar un anàlisi multi criteri dels projectes. Per tal de
prioritzar projectes els 4 projectes treballats durant la sessió es va demanar als assistents la
valoració dels projectes segons els següents criteris:
Aquesta priorització es va fer sobre 5 PUNTS, ponderats segons el % que es mostra a la imatge.
Ja que es considera que no tots els criteris han de tindre el mateix pes, i aquest factor de
minoració s’aplica segons rellevància del criteri a valorar. Aquest percentatge suma 90% i no
100% per una errada del disseny, de tota manera aquesta errada no afecta als resultats del
procés donat que s’ha emprat la mateixa ponderació a totes les sessions i els resultats d’aquesta
dinàmica són comparatius i no absoluts. Aquest % s’aplica com a factor de minoració i no com a
percentatge.
Els resultats d’aquesta dinàmica foren dos per cada sessió, d’una banda la teranyina multi criteri
de cada projecte, i un resultat global de priorització dels quatre projectes treballats durant la
sessió.
4.3.3 Avaluació de les sessions. Finalment i per tal de fer tancament qualitatiu de les sessions es va demanar als participants
l’avaluació de tres aspectes de la sessió:
El treball personal realitzat.
L’assoliment d’objectius proposats per els organitzadors mitjançant els treballs
realitzats.
L’organització de la sessió i l’espai escollit per a la realització de les sessions.
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
13
5 Sessió 1: Vehicle privat 5.1 Assistents
S1. Vehicle Privat Joan Guzman ABERTIS
Xavier Serra ABERTIS
Jose Antonio Malo AIM
Vanessa Gómez Aj. Gavà
Elisabet Ferrer Aj. Martorell
Tomás de Castro Aj. Sabadell
Lluís Alegre ATM
Xavier Sanyer ATM
Jordi Julià Col. ECCP Cat
Francesc Xandri Col. ETOP Cat
Juan Manuel Manrique Consell Ass. Infraestructures
Cristina Pou DG TRANS. GENCAT. TES
Albert Palomo DG. D'INF.TES.GENCAT
Carmelo Rivero DIBA
Adrina Bachiller FGC
Maite Pérez IERMB
Ole Thorson INTRA
John Etherington PostCarCity
Susana Pascual PTP
Lluís Puerto RACC
Marc Fíguls RACC
Pere Macías RENFE - CAT
Lluís Serrano Serv. Català TRÀNSIT
Pau Noy TMB
Juan Guerrero UGT
Santiago Montero Enginyer
Miquel Estrada UPC
Jordi Castelló VAIC
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
14
5.2 Projectes treballats
5.3 Resultats del procés de treball 5.3.1 Resultats del treball en grup Per a cada projecte i criteri es presenten primer les aportacions del grup quer va iniciar el DAFO
i amb un pic diferent les dels grups subsegüents:
A. HOMOGENEÏTZACIÓ DE NORMES I GOVERNANÇA MANCOMUNADA DEL PAGAMENT PER ESTACIONAMENT EN VIA PÚBLICA
Debilitats:
Heterogeneïtat realitats territorials (usos i densitats) Impacte social, repercussió política Lentitud dels canvis normatius Falta alternatives d’accés a determinats àmbits Governança: dissociació urbanisme i mobilitat Risc de generar rotació i inducció al trànsit El títol no parla de reduir l’aparcament. Serà necessària la creació d’una plataforma tecnològica i competencial única per a tot
aparcament.
Amenaces:
Hiperdensificació progressiva (que ja esta a la part central amb 2000 hab./km2) Increment d’activitat de mobilitat Inducció al trànsit de rotació Debat polític, difícil consens i desvirtuament de directrius tècniques. Creixement urbanístic desordenat que provocarà un creixement quadràtic de la
mobilitat.
Tarificació de les Rondes. Projecte Zona Baixes Emissions.
Pagament per ús a totes les vies d'alta capacitat de la RMB.
Homogeneïtzació de normes i governança mancomunada del
paga ment per estacionament en via pública.
Pla de promoció i gestió dels “Parks & Ride” de la RMB. Bicicleta
i vehicle privat.
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
15
Publicitat al vehicle elèctric sense peatges, sense restriccions. Zona verda d’aparcament a tota l’AMB
Fortaleses:
A problema comú, solucions comunes Ja existeix cultura d’aparcament de pagament a Barcelona Existeixen institucions supramunicipals com AMB i ATM. Possibilitat de reduir externalitats externes associades amb l’ús del cotxe. El Pla Cerdà amorteix el problema, només a Barcelona.
Oportunitats:
Pressió europea per complir el llindar de contaminant. Conscienciació ambiental Eina útil per regular l’ús del vehicle privat Reduir l’ús del cotxe Canvi de paradigma Construir eines de governança per a la mobilitat en general. Nova font de finançament de mobilitat sostenible. Necessitat de crear una autoritat única urbana i mobilitat. Regular no només via pública sinó grans aparcaments corporatius (exemple: TMB) Incorporació de ple de la motocicleta (pagar arreu) Tarifar incrementa oferta (places per hora), per tant permet reduir superfície
d’aparcament. Ningú te dret d’aparcar al carrer.
B. PLA DE PROMOCIÓ I GESTIÓ DELS “PARKS & RIDE” DE LA RMB. BICICLETA I VEHICLE PRIVAT.
Debilitats:
Ocupació molt gran de territori No contribueix a les polítiques de restricció de l’ús de l’automòbil. Manca de senyalització. No són reconeguts com a tals; no se’ls ha donat la importància que tenen. Se’n fa un ús no adequat. Es una mesura limitada en la seva afectació sobre el conjunt de la mobilitat privada. No de manera global, si de manera local en àmbits sensibles. Manca de integració en la planificació urbanística.
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
16
Amenaces:
Competència amb l’alta demanda. A la gestió de la mobilitat als seus entorns (efectes locals). Costs dels terrenys, resistència del municipi acollidor. Finançament Ha d’estar integrat a un model global de mobilitat.
Fortaleses:
2ª corona suport fort a l’ús del TPC Es considera bo P&R a la 2ª corona, no tant quan et vas apropant al centre. P&R lligat al bus (expres.cat) Pot ser una peça important de la política de serveis d’aportació al TPC. P&R com a servei de gestió de la mobilitat Treu de la ciutat els vehicles més contaminants.
Oportunitats:
Complementarietat amb bus a la demanda: park & bus; park & bici Aprofitament aparcaments existents (Circuit Montmeló, centres comercials) Millora senyalització des de vies gran capacitat (especialment en episodis) Compatibilitat amb polítiques de tarificació (promoció del P&R en origen) Promoció vehicle elèctric. Existència d’institucions supramunicipals per gestionar (AMB, ATM) Gestió AMB T-Mobilitat Serveix amb valor afegit: mecànica rapida, rentat, compra, etc. Reservar-ho per a la capil·laritat
C. PAGAMENT PER ÚS A TOTES LES VIES D’ALTA CAPACITAT DE LA RMB
Debilitats:
Manca capacitat actual xarxa TPU per absorbir possible traspàs modal. Si es vinyeta, col·lapse de la xarxa Terminis implantació El temps per millorar el transport públic i donar alternatives simultaneïtat amb la
millora del transport públic. Repartiment del trànsit cap a vies amb alta sinistralitat Poca acceptació social. Posar d’acord les diferents administracions (diferents titularitats) No reflecteix els costs reals més alts a les vies de més baixa capacitat.
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
17
Amenaces:
No implantació del model pot congestionar (encara més) les vies. Pot ser o no contradictori amb tarificació zonal. Desviament de trànsit de cop a vies de menys capacitat No optimització de l’ús de la xarxa
Fortaleses:
Disminució de l’ús de vehicles a la RMB. Assegurament del manteniment de la xarxa viària Existeix la tecnologia Permetre gestió de la demanda mitjança tarificació dinàmica. Motius ambientals i congestió Millora de la qualitat aire/salut
Oportunitats:
Eina de gestió de la mobilitat Caducitat model peatges actual Oportunitat de nous ingressos per a finançament de transport públic. Oportunitat de crear carreteres intel·ligents amb noves fonts de finançament. Optimització d l’ús de les carreteres. Disminució malalties associades a PM10, NO2 (ictus, atacs de cor, problemes
respiratori, càncer) Disminució CO2: millora ambiental Model global combini: “manteniment + tarifa congestió” Governança de gestió única de les infraestructures Ajustar la capacitat física a la ambiental de la via.
D. TARIFICACIÓ DE LES RONDES. PROJECTE ZONA BAIXES EMISSIONS
Debilitats:
Iniquitats social Baixa acceptació social No ens atrevim a parlar-ne, no se sap bon bé de que es tracta. Tecnologia encara cara
Amenaces:
Afectació sobre l’entorn a on s’aplicaria (efecte frontera) Gentrificació
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
18
Els serveis de transport públic han d’anar de la mà (incrementar oferta) Interrelació B10/B20/B30 Renda BCN no és Londres, Singapur...
Fortaleses:
Experiències prèvies indiquen: millora en el trànsit, ingressos per millorar transport públic.
Possible aplicació gradual i/o selectiva La tecnologia existeix o està disponible. Pot a ser una mesura redistributiva Necessitat integració amb el model de finançament de les vies d’alta capacitat.
Oportunitats:
Incrementar ús transport públic i ingressos. Amb aplicació selectiva, es pot millorar el trànsit en determinades franges horàries
(gestió mobilitat) Necessitat integració amb el model de finançament de les vies d’alta capacitat. Millora qualitat aire Conscienciació social sobre medi ambient Continuïtat de política d’etiquetes (quan ja s’hagi produït molt canvi tecnològic)
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
19
5.3.2 Resultats del treball individual.
ANÀLISI MULTICRITERI (Puntuació 0 al 5)
Tarificació de les Rondes (ZBE). Peatge urbà de Barcelona
Gestió de les vies d’alta capacitat a la RMB. Pagament per ús
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
20
Homogeneïtzació de normes i governança del estacionament en via
Promoció P&R – Bicicleta i vehicle privat
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
21
PRIORITZACIÓ (segons millor puntuació)
Amb els resultats anteriors i el factor de minoració explicat anteriorment, s’arriba a la següent puntuació global de cada projecte:
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
22
5.4 Comentaris dels assistents REFLEXIONS METROPOLITANES. SESSIÓ 1: NOTES TORN OBERT DE PARAULES
A continuació s’exposen de manera genèrica totes les aportacions que es van fer al torn obert
de paraules:
Les prioritzacions són vinculants? Que se’n farà? Es respon per part dels organitzadors
que aquest treballs no són significatius però per algun lloc s’ha de començar. Són
orientacions per encarar la feina a fer.
Es va qüestionar la manera de formular la pregunta del “peatge urbà de Barcelona”, com
és formula la gestió d’alta capacitat influeix en la resposta. El títol de la sessió és
esbiaixat, ja que es pretén reduir el vehicle privat via mesures de tarificació mentre hi
ha altres formes.
La potencialitat de la bicicleta no està representada, millor parlar de serveis d’aportació
a les estacions.
La senzillesa de la metodologia mentimeter té avantatges i inconvenients. Cal un canal
on expressar opinions més subtils.
Cal tenir en compte el nº de viatges que potencialment tindran aquestes mesures
capacitat d’assumir.
Cal una visió més urbanística del ús del vehicle privat que contempli la organització
territorial de la regió.
Cal un debat posterior a la sessió que contempli una visió global (finançament, social,
recursos) per defensar un pla conjunt.
Ens plantegem que és més estratègic en el cost-benefici de fer la inversió pública. Vetllar
per una visió estratègica metropolitana de la mobilitat on s’impliquin les
administracions.
Al 2021 hi haurà efectes sobre la via d’alta capacitat. Contemplar escenari zero, en el
que no es fa res.
Els nuclis urbans han de gestionar la congestió, es parlarà de taxa.
Les decisions que es prenen són molt baixes en relació a les prioritats de la gent. Falta
ser més atrevits en propostes, nosaltres mateixos posem certa contenció.
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
23
5.5 Avaluació de la sessió per part dels participants
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
24
5.6 Quadre sintètic. Resultats destacats
Context dels projectes• Tots els projectes es veuen d'aplicació factible.• Els efectes secundaris, de frontera i locals cal estudiar-los amb
profunditat
Priorització• El peatge urbà de Barcelona, es considera el projecte que més
afavoreix a la reducció de l'ús del vehicle privat.• Impacte social positiu: P&R
Comentaris• La bicicleta ha de ser un mode de mobilitat a tenir més en compte
a l'hora de parlar de mobilitat sostenible. Es troba a faltar una sessió sobre aquest mode de transport
Avaluació• L'espai i l'organització tenen una valoració molt positiva.• El treball i els objectius assolits es valoren en positiu.
Vehicle privat
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
25
6 Sessió 2: Transport Ferroviari. 6.1 Assistents
S2. Ferroviari Joan Mediavilla Aj. l'Hospitalet Ll.
Adam Bonnín Aj. Sabadell
Jordi Plumed Aj. Santa Coloma
Antoni Tomàs Batlle AMB
Pere Espelt AMB
David Prieto AMB
Martín Gullón AMB - Territori
Francesc Calvet ATM
Jordi Julià Col. ECCP Cat
Francesc Xandri Col. ETOP Cat
Juan Manuel Manrique Consell Ass. Infraest.
Míriam Moyés DG TRANS. GENCAT. TES
Albert Palomo DG. D'INF.TES.GENCAT
Manel Larosa Fem Vallès
Maite Pérez IERMB
Ricard Riol PTP
Pere Macías RENFE - CAT
Santiago Montero Títol personal. Enginyer
Pau Noy TMB
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
26
6.2 Projectes treballats Taula de projectes treballats durant la sessió
6.3 Resultats del procés de treball 6.3.1 Resultats del treball en grup Es presenta en primer lloc el mapa elaborat, amb un límit de 4 projectes per proposta, i en segon
lloc la justificació de cada proposta segons els criteris establerts. Per a cada projecte es
presenten en primer lloc les aportacions del grup quer va iniciar el treball grupal i amb un pic
diferent les dels grups subsegüents.
A. XARXA VERTEBRADORA METROPOLITANA DE SERVEIS FERROVIARIS DE PROXIMITAT
(RODALIES I SERVEIS FGC)
Xarxa vertebradora metropolitana de serveis ferroviaris de proximitat Grans Intercanviadors Metropolitans (Ferroviari - Ferroviari i/o Transport Col·lectiu per Carretera) Serveis Regionals i Xarxa de serveis ferroviaris de mitjana distància en Alta Velocitat Soterraments Ferroviaris. Integració Urbana
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
27
Aspectes que proporcionen màxima capacitat a la xarxa en aquesta proposta:
Rodalies: equilibri circulació (Línies R1, R2, R3, R4 i Regionals). Amb el següent esquema:
Torrassa R1 + R2
Sants Montcada
Aeroport R3 + R4 Sagrera
FGC: o segon túnel (Horta / Vallvidrera) o Desconnectar Av Tibidabo (+10) o Desconnectar Reina Elisenda per a generar noves configuracions
Aspectes que proporcionen màxima flexibilitat a la xarxa en aquesta proposta:
Diagrama “Ròtula” Dubtes sobre la seva eficàcia en relació al cost; ¿es tant important la flexibilitat? ¿necessitem flexibilitat de cara al futur?
Major integració urbana del ferrocarril i el territori
Soterraments Ferroviaris: o L’Hospitalet – R2 o L’Hospitalet – R4 o Aeroport o Montcada
Altres aspectes a comentar de la proposta
Importància
Passeig de Gracia
Vallés Aeroport
Pl. Catalunya (Int. Sagrera - Meridiana)
(Terrassa – Sabadell) Ròtula Montcada Sagrera - Meridiana
Sagrera TAV
Pl. Cat – Pg. Gràcia
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
28
Serveix regionals en alta velocitat (ample; variable; tensió?) Línia Rodalies costa: Colon WTC – Estació Franca
B. GRANS INTERCANVIADORS METROPOLITANS (FERROVIARI - FERROVIARI I/O
TRANSPORT COL·LECTIU PER CARRETERA)
Aspectes que proporcionen màxima capacitat a la xarxa en aquesta proposta:
(1) Riu Sec (R8) + 2 línies Rodalies (R8 – R4) Prioritat xarxa del Vallès (nodes) (2) Sagrera AV: integració línies (tots menys R3 Moncada) (3) Torrassa: integració línies, amplia capacitat (4) El Prat: descentralitza Sants + Regionals AV de Aeroport – Sagrera - Franca
1
2
3
4
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
29
Aspectes que proporcionen màxima flexibilitat a la xarxa en aquesta proposta:
(1) Estableix una malla regional (2) Intercanviador general línies (3) Intercanviador general línies + aeroport (4) Descongestionar Sants
Major integració urbana del ferrocarril i el territori
(1) Calen altres intercanviadors – R8 (2) Hi ha projecte urbà (3) i (4) Genera projecte urbà
Altres aspectes a comentar de la proposta
(1) Polaritat regional (2) Node gran Nord BCN – Metro L9 Manca connexió Maresme i Vallès (3) Node gran Sud BCN – Metro L9 (4) Sub node Sud – aeroport Territori cobert – centre Pèrdua rodalies % Serveis a BCN no intercanvien molt: dèficit regional
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
30
C. INTEGRACIÓ URBANA FERROVIÀRIA (Soterraments Ferroviaris)
A. Moncada B. St. Feliu C. Hospitalet D. Estació Franca E. Sabadell Sud
Aspectes que proporcionen màxima capacitat a la xarxa en aquesta proposta:
Eliminació de passos a nivell Moncada i Sant Feliu Millora la seguretat
Aspectes que proporcionen màxima flexibilitat a la xarxa en aquesta proposta:
Oportunitat de resoldre cisallaments o connexions entre línies, que no única opció. Afavorir la intermodalitat (Ferrocarril-Ferrocarril; altres mitjans)
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
31
Major integració urbana del ferrocarril i el territori
Eliminació de passos a nivell Moncada i Sant Feliu Permeabilitat / capil·laritat accessos edificis / vestíbuls estacions Generació noves centralitats Eliminació efecte frontera Passos a diferent nivell amplis, segurs, per tots els modes. Tractament paisatgístic – oxigenació dels espais
Altres aspectes a comentar de la proposta
Primer pla serveis i després pla infraestructura Potenciar activitats terciàries entorn estacions Integració no pot comportar pèrdua espais ferroviaris necessaris per la seva operativa. Soterrament no és l’única opció per la integració urbana.
D. SERVEIS REGIONALS I XARXA DE SERVEIS FERROVIARIS DE MITJANA DISTÀNCIA EN
ALTA VELOCITAT
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
32
Aspectes que proporcionen màxima capacitat a la xarxa en aquesta proposta:
Aprofitar infraestructura d’alta velocitat o Túnel BCN
Serveis per l’interior del Camp de Tarragona Aeroport El Prat Replantejar estacions terminals
o Sant Andreu o Estació de França o L’Hospitalet
Aspectes que proporcionen màxima flexibilitat a la xarxa en aquesta proposta:
Diferents tipus de serveis regionals incloure “intercities” Potenciar intercanviadors Major integració de la xarxa Major connectivitat entre línies Mesures per donar més velocitat; Fer-los més atractius
Major integració urbana del ferrocarril i el territori
NO HI HA CAP ASPECTE A DESTACAR
Altres aspectes a comentar de la proposta
Serveis regionals no passants per BCN Serveis regionals a l’aeroport des del Sud
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
33
6.3.2 Resultats del treball individual ANÀLISI MULTICRITERI (Puntuació 0 al 5)
Xarxa vertebradora metropolitana de serveis ferroviaris de proximitat
Grans Intercanviadors Metropolitans (Ferro - Ferro i/o Bus)
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
34
Serveis Regionals i Xarxa de serveis ferro. MD en Alta Velocitat
Soterraments Ferroviaris. Integració Urbana
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
35
PRIORITZACIÓ (segons millor puntuació)
Amb els resultats anteriors i el factor de minoració explicat anteriorment, s’arriba a la següent puntuació global de cada projecte:
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
36
6.4 Comentaris dels assistents REFLEXIONS METROPOLITANES. SESSIÓ 2: NOTES TORN OBERT DE PARAULES
A continuació s’exposen de manera genèrica totes les aportacions que es van fer al torn obert
de paraules:
Es remarca l’obsessió que es té a la Regió Metropolitana amb el soterraments
ferroviaris. Aquestes obres són molt cares i no suposen cap avantatge per a la millora
dels serveis ferroviaris.
El problema de fons respecte l’optimització de la baixada de barreres i altres gestions
porta al debat del soterrament, que pot ser es pot fer d’una altra forma i que porta a
altres debats que segurament no lliguen en aquestes sessions.
6.5 Avaluació de la sessió
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
37
6.6 Quadre sintètic. Resultats destacats
Context dels projectes• La definició d'un eix Aeroport - Vallès passant per Barcelona es
defineix com a eix prioritari d'actuació.• La configuració d'una xarxa amb més capacitat passa per la
interconnexió de les diferents línies a punts nodals, al nord i sud de la Regió Metropolitana de Barcelona.
Priorització• Es considera prioritària la definició d'un xarxa vertebardora
ferroviària de serveis de proximitat.• Els soterraments de les línies de ferrocaril no tenen cap efecte en
la millora de la mobilitat sostenible o en el desens de la mobilitat privada.
Comentaris• Cal fer entendre a la societat que hi ha altres maneres d'integrar
urbanísticament les línies de tren sense anar a projectes tan costosos com els soterraments.
Avaluació• S'avaluen positivament el treball realitzat per els participants, així
com la organització i l'espai de la sessió.• Els assistents consideren que els objectius no s'han assolit de
manera òptima.
Ferroviari
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
38
7 Sessió 3: Transport Col·lectiu per Carretera
7.1 Assistents
S3. Transport Col·lectiu per Carretera Joan Guzman ABERTIS
Xavier Serra ABERTIS
Jose Antonio Malo AIM
Verònica Sánchez Aj. Barcelona
Vanessa Gómez Aj. Gavà
Elisabet Ferrer Aj. Martorell
Marta Bunyesch Aj. Montcada i Reixac
David Prieto AMB
Martín Gullón AMB - Territori
Javier Ortigosa AMB-PDU
Roberto Páez AMTU
Sergi Martínez-Abarca ATM
Francesc Gasparín CENIT - UPC
Jordi Julià Col. ECCP Cat
Francesc Xandri Col. ETOP Cat
Juan Manuel Manrique Consell Ass. Infraest.
Mercè Tarbena DIBA
Manel Larosa Fem Vallès
Cristina Pou GENCAT. TES
John Etherington PostCarCity
Lluís Serrano Serv. Català TRÀNSIT
Mar Baleta Serv. Català TRÀNSIT
Santiago Montero Enginyer
Pau Noy TMB
Carlos Domínguez VAIC
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
39
7.2 Projectes treballats Taula de projectes treballats durant la sessió
7.3 Resultats del procés de treball 7.3.1 Resultats del treball en grup. Per als dos primers projectes es presenta en primer lloc el mapa elaborat, amb un límit de 4
projectes per mapa, i en segon lloc la justificació de cada proposta segons els criteris establerts.
Els següents dos projectes es mostren els resultats de la DAFO. Per a cada projecte es presenten
primer les aportacions del grup quer va iniciar el treball grupal i amb un pic diferent les dels
grups subsegüents.
Xarxa de plataformes reservades per al transport públic en superfície a la RMB i xarxa BRT. Xarxa d’estacions de busos interurbans i repartiment de serveis al territori metropolità. Xarxa d’aportació i transport a la demanda. Creació d’un programa per al disseny i re definició d’una nova xarxa de
busos de la RMB i la governança de la mateixa.
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
40
A. DE PLATAFORMES RESERVADES PER AL TRANSPORT PÚBLIC EN SUPERFÍCIE A LA RMB
I XARXA BRT
Aspectes que proporcionen màxima capacitat a la xarxa en aquesta proposta:
Tipologia 1 de vies segregades / corredors: aquesta tipologia proporciona més fiabilitat però menys permeabilitat
o B-23 / C-31 NORD o A-2 / C-32
Millora temps viatge Millor regularitat, més fiabilitat
Aspectes que proporcionen màxima flexibilitat a la xarxa en aquesta proposta:
Tipologia 2 de vies urbanes-metropolitanes: aquesta tipologia proporciona més permeabilitat però menys fiabilitat
o N-150 o C-245 o B-30 Vallés
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
41
Altres aspectes a comentar de la proposta
Gestió del vehicle privat Governança de la xarxa viària (peatges) Pacte administracions Assegurar free low BRT + utilitzar capacitat (VAO / peatge dinàmic) Prioritat bus: ¿quan/on fer plataforma reservada?
o Plataforma segregada o Plataforma reservada o Plataforma fixa o Plataforma dinàmica o Mesures priorització o Sense plataforma (semafòrica)
B. XARXA D’ESTACIONS DE BUSOS INTERURBANS I REPARTIMENT DE SERVEIS AL
TERRITORI METROPOLITÀ
Aspectes que proporcionen màxima capacitat a la xarxa en aquesta proposta:
Velocitat comercial Jerarquia Rapidesa intercanvi Capacitat de absorció de la demanda de fora, inclòs bici.
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
42
Aspectes que proporcionen màxima flexibilitat a la xarxa en aquesta proposta:
Inter-modalitat Integració tarifaria amb tots el modes, bici inclòs.
Altres aspectes a comentar de la proposta
Seguretat Amigable
C. XARXA D’APORTACIÓ I TRANSPORT A LA DEMANDA.
Debilitats:
Diferents institucions implicades Manca de dades per definir el projecte Projectes amb baixa rendibilitat econòmica. (un altre grup considera que és d’alta
rendibilitat econòmica) Manca de marc legal específic
Amenaces:
Ha d’estat ben definit i no competir amb transport públic a les grans ciutats. Manca de definició de l’objectiu. Cobertura territorial VS velocitat comercial. Nous actors com start-ups amb manca de marc legal. Està pensat com un servei social (caldria pensar-ho com una veritable xarxa o que
formo part del sistema de transport públic de superfície). REPTE: Gestionar bé l’algoritme de la flota de vehicles.
Fortaleses:
Projectes amb alta rendibilitat social Projectes que fomenten el reequilibri territorial Flexibilitat Reducció de contaminació i ús vehicle privat
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
43
Oportunitats:
Innovació (VTC, Mdds, etc.) Definició d’un model de gestió integral Planificació integrada i conjunta d’aquestes tipus de serveis a l’Àrea Metropolitana
(visió local ara) Incorporar-ho en la planificació supramunicipal (PMM, Pla Estratègic) T-Mobilitat (fàcil pagament) Know-how existent: Castella i lleó, Dinamarca i Hèlsinki. Tecnologia: oportunitat del t real pot donar un gran avantatge a la competitivitat del
transport públic. REPTE: Gestionar bé l’algoritme de la flota de vehicles.
D. CREACIÓ D’UN PROGRAMA PER AL DISSENY I REDEFINICIÓ D’UNA NOVA XARXA DE
BUSOS DE LA RMB I LA GOVERNANÇA DE LA MATEIXA
Debilitats:
Sistema actual concessions. Divisió territorial de competències. Manca de mecanismes de finançament. Absència d’anàlisis econòmic cost transportar persones (no vehicles) Manca de visió de conjunt d’una xarxa de transports integrada. Manca coneixement de la demanda. Se subvenciona l’oferta actual, no la demanda.
Amenaces:
Reticències polítiques a cedir competències. Pressions polítics locals per mantenir serveis preexistents ineficients. Plantejar xarxa bus de manera aïllada. Plantejar xarxa bus com a competència altres modes (ferroviaris). Exclusió demanda fora àmbit 18 municipis TMB.
Fortaleses:
Existència plans i llei finançament. Consciència social necessitat canvi. Know-how administracions/social/consultores plantejament redissenyi xarxes. Intermodalitat. Integració tarifària. Avesats a processos participatius Consciència ambiental.
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
44
Oportunitats:
Horitzó 2028: re definició mapa concessionat T-Mobilitat aportarà molta informació (Big data) de usuaris del transport públic. Trobar noves formes finançament transport públic Aprofitar noves tecnologies per pensar/optimitzar serveis. Definir Regió (oferta/demanda)
7.3.2 Resultats del treball individual.
ANÀLISI MULTICRITERI (Puntuació del 0 al 5)
Xarxa de plataformes reservades per al transport públic en superfície
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
45
Xarxa d’estacions de busos interurbans i repartiment de serveis al territori
Xarxa d’aportació i transport a la demanda.
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
46
Disseny, governança i re definició d’una nova xarxa de busos de la RMB
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
47
PRIORITZACIÓ (segons millor puntuació)
Amb els resultats anteriors i el factor de minoració explicat anteriorment, s’arriba a la següent puntuació global de cada projecte:
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
48
7.4 Comentaris dels assistents REFLEXIONS METROPOLITANES. SESSIÓ 3 TORN OBERT DE PARAULES
D’acord amb els resultats es necessari remarcar la opinió de tots els participants de que la manca de confiança per al treball coordinat entre administracions.
La principal mancança de la mobilitat al nostre entorn és la falta de visió integral de la xarxa, falta una jerarquia, qui fa què, i una subordinació de la infraestructura als serveis que es volen oferir. Intensificació dels serveis, cal impulsar-la, per tal d’aprofitar al màxim les infraestructures existents.
Cal adequar l’obra (les infraestructures) al servei de transport que es vol donar. Segons la infraestructura a emprar per a cada servei, per a infraestructures ja segregades no caldrà emprar mesures físiques de segregació, per a infraestructures amb un traçat més urbà, caldran mesures físiques per tal de donar fiabilitat als serveis.
7.5 Avaluació de la sessió
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
49
7.6 Quadre sintètic. Resultats destacats
Context dels projectes• Segons l'eix viari a cobrir (urbà o interurbà) caldrà incidir segons
el tipus d'eix en la permeabilitat o la fiabilitat.• Repte: cal apendre a gestionar bé els algoritmes de gestió de
flotes.• Treballar per a fer un canvi de gestió de la xarxa amb un horitzó
2028, any en que acaba el marc concessional actual.
Priorització• Els projectes per a la crecació d'una xarxa (línies i
intercambiadors) es consideren prioritaris.• La manca d'entesa a l'hora de cedir competències s'avalua molt
negativament.
Comentaris i debats• Dissenyar els serveis segons les necessitats, i subordinar la
infraestructura a aquest disseny.
Avaluació• La puntuació més baixa la opté l'assoliment d'objectius. Mentre
que el treball personal realitzat i l'organització es valoren millor, igual que a la resta de les sessions.
Trans. Col·lectiu per Carretera
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
50
8 Sessió 4: Distribució Urbana de Mercaderies 8.1 Assistents
S4. DUM Joan Guzman ABERTIS
Adolfo Martínez Martínez AGTC
Carlos Folchi AGTC
Xavier Cruzet Aj. Barcelona
Vanessa Gómez Aj. Gavà
Elisabet Ferrer Aj. Martorell
Sergi Martínez-Abarca ATM
Jose Manuel Gutierrez BR
Cristian Bardají Cambra de Comerç
Francesc Gasparín CENIT - UPC
Jordi Julià Col. ECCP Cat
Francesc Xandri Col. ETOP Cat
Juan Manuel Manrique Consell Ass. Infraest.
Mercè Tarbena DIBA
Albert Bigorra Estudiant Postgrau
Jose Manuel Gutiérrez Estudiant Postgrau
Maite Pérez IERMB
Santiago Montero Enginyer
JUAN GUERRERO UGT
Magín Campos Cacheda UPC
Carlos Domínguez VAIC
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
51
8.2 Projectes treballats Taula de projectes treballats durant la sessió
8.3 Resultats del procés de treball 8.3.1 Resultats del treball en grup. Per a cada projecte i criteri es presenten primer les aportacions del grup quer va iniciar el DAFO
i amb un pic diferent les dels grups subsegüents.
A. HARMONITZACIÓ DE LES ORDENANCES DE CÀRREGA I DESCÀRREGA I CREACIÓ DE UN
APLICATIU DE GESTIÓ DE L’ÀREA DUM METROPOLITANA
Debilitats:
Dificultat per modificar ordenances municipals. Molta casuística i molt arrelada al territori. Necessitats molt diferents DUM del sector. Sector “precaritzat”: multes diferencies entre empreses i petits distribuïdors. Moltes tipes de càrrega y descàrrega, règim d’usos, etc.
Amenaces:
Recursos necessaris pel control i implementació. Aconseguir l’interès i acordo en tots els municipis, almenys el mínim. Diferencia de ritmes entre poder posar en marxa i com evoluciona el sector DUM: el
naixement de mobilitat associat. Emergència de la distribució immediata de mercaderies (e-commerce) que se salti
qualsevol regulació.
Harmonització de les ordenances de càrrega i descàrrega i creació d’un aplicatiu de gestió de l’ àrea DUM metropolitana Distribució nocturna de mercaderies Xarxa de microplataformes logístiques i punts d’entrega de proximitat Tarificació de l’àrea DUM i del transport urbà de mercaderies
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
52
Fortaleses:
Major enteniment. Gestió més senzilla i eficient. Millor y major compliment de la normativa. Bon moment a nivell de planificació de mobilitat, que ho contemplen.
Oportunitats:
Gestió de dades públiques Introducció de “nous” vehicles en aquest eines i normativa Ex. Rius vehicles elèctriques Sistemes de control metropolitanes per millorar el compliment. En fer una estratègia metropolitana, es més fàcil de justificar a nivell local / municipal. Un primer pas per regular també tot l’aparcament en superfície. Big data: dades de places de càrrega y descàrrega i APP (privada)
B. DISTRIBUCIÓ NOCTURNA DE MERCADERIES
Debilitats:
Canvi organitzatiu. Percepció d’inici dels veïns. Sobre costos al transport i responsables d’assumir-los. Manca de sistema normatiu.
Amenaces:
Confiança entre distints agents. E-commerce i necessitat de distribució immediata.
Fortaleses:
Reducció de la contaminació y la congestió. Optimització de l’ús de la ciutat (major velocitat comercial, etc.) Eficàcia de l’operador.
Oportunitats:
Disponibilitat de l’espai públic. Possibilitat de repartir a punts de recollida i consolidar càrrega. Facilitat d’imposició per part de l’Administració. Possibilitat d’implantació de nous solucions tecnològics (vehicle autònom).
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
53
C. XARXA DE MICROPLATAFORMES LOGÍSTIQUES I PUNTS D’ENTREGA DE PROXIMITAT
Debilitats:
Falta d’espai a la RMB per a la seva instal·lació. Diversitat de “courriers”. Transit no pacificat. Situació geogràfica Ciutat de Barcelona.
Amenaces:
Previsible increment de la demanda. Previsible diversitat de la demanda. Perill de col·lapse. Monopolista acaparador. El vehicle autònom s’haurà de descarregar. Espai publico difícil de regular per saturació. Pèrdua d’identitat / imatge / visibilitat de l’operador. Seguretat.
Fortaleses:
Monopolista tècnicament avançat. Flexibilitat dels operadors. Existència d’experiències prèvies. Flexibilitat d’accés a zones restringides.
Oportunitats:
Arribada del vehicle autònom. Arribada del vehicle elèctric. Nous models de negoci. Menys contaminació. Han de ser punts de recarrega dels vehicles elèctriques Regular la implantació dels operadors. Fer ús de la fiscalitat per incentivar. Possibilitat d’ordenar el comerç dels barris. Aprofitar associacions per treballar en aquests punts per afavorir inclusió social.
(Exemple: Koiki missatgeria http://koiki.es/)
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
54
D. TARIFICACIÓ D’ÀREA DUM I DEL TRANSPORT URBÀ DE MERCADERIES
Debilitats:
Receptor final del pagament està indefinit. Pot ser l’usuari, el transportista? Caldrà més control per compliment d’horaris i pagament. Segmentació dels usos de càrrega y descàrrega. Pot incrementar la indisciplina. Si pagar li permet estar més temps.
Amenaces:
El sector del transport Més degradació dels treballadors autònoms. Si tots no ho fan... no serà una bona mesura. APP’s diferents segons municipis .
Fortaleses:
Si acaba pagant el ciutadà, ja hi està acostumat. Canvi cultural, el transport no és gratuït. Conscienciació . Dubte: perquè s’està promovent? Perquè és més econòmic la compra per internet.
Oportunitats:
Obtenció de dades i més coneixement del sector (no es valida la sortida). Obligat a reflexionar i entrar en el sector. Solucionar els problemes actuals de reglamentació. Tarifa finalista per premiar els vehicles nets. Ús més eficient de l’àrea de càrrega i descàrrega. Reflexionar el model i tota la cadena.
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
55
8.3.2 Resultats del treball individual
ANÀLISI MULTICRITERI (Puntuació del 0 al 5)
Harmonització de les ordenances C/D i creació d’un aplicatiu metropolità
Distribució nocturna de mercaderies
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
56
Xarxa de microplataformes logístiques i punts d’entrega de proximitat
Tarificació de l’àrea DUM i del transport urbà de mercaderies
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
57
PRIORITZACIÓ (segons millor puntuació)
Amb els resultats anteriors i el factor de minoració explicat anteriorment, s’arriba a la següent puntuació global de cada projecte:
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
58
8.4 Comentaris dels assistents REFLEXIONS METROPOLITANES. SESSIÓ 4 TORN OBERT DE PARAULES
Durant el torn obert de paraules es va comentar que: la mesura més “contundent” i que,
segurament solucionaria abans les problemàtiques generades per la DUM, és la més complicada
d’aplicar, per la seva impopularitat. És per això que cal aplicar tot de mesures per fer una
aplicació progressiva, més coordinada... per tal d’arribar a una solució, a l’objectiu final. Aplicar
més d’una mesura seria la solució òptima.
8.5 Avaluació de la sessió
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
59
8.6 Quadre sintètic. Resultats destacats
Context dels projectes• Qui assumeix els costos del transport, la variabilitat d'empreses
transportistes, així com la precarietat dels seus treballadors, són punts a tenir en compte a l'hora de dissenyar projectes relacionats amb la DUM.
• La coordinació público-privada i la optimització de rutesson punts clau d'aquests projectes.
Priorització• La distribució nocturna és el projecte que es considera més fàcil
d'aplicar i el que podría tenir un impacte suficient en el desens de la mobilitat en vehicle privat.
Comentaris• El projecte de microplataformes és aquella que pot propiciar
major impacte sobre le desecens del vehicle privat, encara que, aquesta mesura és la que es veu més difícil d'implementar.
Avaluació• Es valora per sobre de la mitjana l'organització i espai, mentre
que el treball realitzat per els assistents i els objectius assolits es troben al mateix nivel es troben per sota.
DUM
Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019
60
9 Avaluació de les sessions
Durant les sessions es va demanar als assistents que valoressin el seu treball, l’assoliment dels
objectius de la sessió, així com el treball fet per els responsables d’organització, disseny i
facilitació. Aquestes dades es troben exposades al final de la síntesi de resultats de cada sessió.
Aquí les presentem agregades, i des de l’equip de coordinació i facilitació en fem una valoració.
Com es pot veure al gràfic hi ha una evolució positiva del assoliment d’objectius i del treball
personal. Entenem que aquesta evolució positiva es deu al manteniment del mateix esquema i
la repetició de les dinàmiques de treball. El comptar amb persones que van assistir a dues o més
sessions va facilitar el treball personal i l’assoliment dels objectius plantejats en un principi, ja
que hi havia participants més experts que altres que van contribuir a facilitar les sessions.
Pel que fa a la organització i espai hi ha una diferència entre la sessió realitzada a Ca l’Alier i la
resta d’espais, Espai Veïnal Calàbria 66 i Centre Cívic La Sedeta. Entenem doncs, que l’espai
òptim per a portar a terme aquest tipus de sessions són espais diàfans i amb espai i amb una
bona il·luminació exterior.
1
1,5
2
2,5
3
3,5
4
4,5
5
Vehicle Privat Ferroviari Transport Col. PerCarretera
Dist. Urbana deMercaderies
Evolució de les valoracions de les sessions
Treball Personal
Assoliment d'Objectius
Organització i Espai
top related