iii trobada d'estudiosos del foixarbre genealògic de sants i santes dominics. museu comarcal...

III Trobada d'Estudiosos del Foix

Castell

de Castellet, Castellet

i la Gornal 31 de maig

de 2012

Les pintures

murals

del castell‐convent

de  Sant

Raimon

de Penyafort

Maria Gràcia

Salvà

Picó

Gerència

de Serveis

d’Espais Naturals

Diputació

de Barcelona

La torre va ser de la família Penyafortdes del segle XII. Allà hi va néixer Raimon,l’any 1185

Portal major de tipus romà. A la llinda hi hainscrita la data de 1730.

Capella vella: arcosoliCapella vella: volta de creueria

Cúpula de la torre

Església nova: capellade l’ Epístola

Sagristia vella: mur occidental, nordest i paret externa de la torre

Campanyes d’estudi i consolidació dels murals, efectuades el 2008 i 2009. Alumnes i professors de l’escola d’Arts i Oficis de la Diputació de Barcelona i de la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona

La tècnica pictòrica

Anàlisi estratigràfica i dels pigments

Capella vella: Pintura a l’oli

1. Capa de preparació:guix aplicat amb brotxa

2. Vermell de mini

3. Dibuix preliminar de  color terròs

4. Pigments barrejats amb cola proteica i oli  de llinosa

5. Pigments identificats amb l’anàlisi: blanc de cerusa, ocres grocs i vermells,vermell de mini, blau esmalt, terres d’òxid de ferro i negre de carbó

Mamposteria: morter de calç i sorra

Capa preparació: arriccio, 1-3 cm + intonaco: 0,2-0,5 cm

Dibuix preparatori fet amb ocres vermells iterres. Amb linyola, compàs i plantilla

Pigments aplicats al tremp

J Fandos

Mur a la vista

Capa de preparacióMorter a la vista

Manca d’adherència del morter arriccio i intonaco

Manca de cohesió del morter

Disgregació i pèrdua capa pictòrica

Pèrdua de pigment

Manca de cohesió, disgregació

Alteració dels pigments

Capa de superfície Pols i regalims de cimentIntervencionsAplicació silicat

Mostres d’arriccio, intonaco i de pigment

Els murals de la sagristia vella

1 2 3 4

Escut d’armes dels Penyafort. Als quarters superior i inferior, les quatre barres. Als quarters laterals, una roca sobremuntada per una pinya

“VENERABLE PAREMESTRE FRARE PERE JOAN GUASCH FUNDADOR DEAQUEST CONVENT [COL·LOCÀ] LA PRIMERA PEDRAA 2[...] DE MA[...] [1603] MORI A 31 DE AGOST DE [1613][SEIXANTA] ANYS.”.

Federico Barocci, Verge lliurant el rosari a Sant Domènec de Guzman

Verge del Roser lliurant dos hàbits dominics acompanyada de sants dominicsMuseo del Convento de Padres Dominicos de Caleruega (Burgos). Segle XVII

Sant Reginald d’Orleans (1180-1220)Sant Domènec de Guzman (1170-1221)

Llibre de la Regla de l’orde dominica Orbe

Dos àngels flanquegen el tabernacle. El de la dreta, és Ceriferari, porta un ciri; el de l’esquerra, Turiferari, amb encenser i torxa

Tabernacle pintat, Sant Esteve de Tredós, Naut Aran, Lleida, segle XVIII

El Papa lliura la clau a Sant Raimon, possible interpretació de l’escena

Sant cefalòfor: és decapitat i aguanta el seu cap amb les mans

Arbre genealògic de sants i santes dominicsMuseu Comarcal de Manresa, Barcelona, segle XVII

Els sis màrtirs de Tolosa

El mag del castell del Nord

La decoració de la capella vella

Clau de la volta de creueria decorada amb l’escut de la família Espuny Angleçola. Martí Joan d’Espuny i d’Angleçola, Senyor de Penyafort i de Pacs, el 1603 va donarla torre i altres dependències als dominics

Estat de les pintures abans de la restauració

L’arcosoli restaurat pel Servei de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Generalitat de Catalunya, 2008

Cronologia dels murals: entre 1693 i 1730

Annibale Carracci, Assumpció de la VergeSanta Maria del Popolo, Roma, 1600-01

Capa amb caputxa de color negre

Hàbit blanc

quevedosTonsura

Personatge situat a la dreta de l’arcosoli.Pot tractar-se de Fra Pere Joan Guasch (1553-1613)

F Heylan: Fra Pedro de Valderrama, 1612

F. Selma: retrat d’ A. Solís, 1784

Sant situat a la dreta de l’arcosoli. Hem identificat com a Sant Domènec, amb hàbit dominic, tonsurat i amb un rosari a la mà

Sant Domènec de Guzman,segle XVII

Les traces arquitectòniques de la   capella de l’epístola. Església nova   

Data aproximada de les traces arquitectòniques: entre 1693 i 1730

Crèdits de les imatges: Avecilla, N.;  Aymerich, C.; Fandos, J.; Gasol, R.;  Luna, G.; Salvà, M.G; Yeguas, J.;  Centre de Restauració de Béns  Culturals. Generalitat de Catalunya;  Cetec Patrimoni; Servei de Patrimoni  Arquitectònic Local. Diputació de  Barcelona

Gràcies