història - unitat i
Post on 07-Feb-2017
58 Views
Preview:
TRANSCRIPT
HISTÒRIA IICFA Mare de Déu de Montserrat
Unitat I
LES ARRELS DEL MÓN CONTEMPORANI:
DE L’ANTIC RÉGIM A LES REVOLUCIONS.
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
Al començament del segle XVIII, les societats
europees eren agràries. La major part treballava al
camp, la producció del qual es repartia entre
l’autoconsum familiar i el pagament dels drets als
amos, senyors feudals que encara tenien un domini
absolut sobre la població camperola.
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
En la societat preindustrial, el model demògrafic es
caracteritzava per una taxa de natalitat i mortalitat
molt altes. Encara que la natalitat era una mica més
alta que la mortalitat, la població augmentava molt
lentament i la presència de la mort era constant,
especialment entre la població infantil.
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
Què va ser l’Antic Règim?
L’Antic Regim (AR) és el nom que va rebre la forma
d’organització de la societat europea entre el
període final del feudalisme i el sorgiment del
capitalisme, és a dir, durant l’Edat Moderna.
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
Quines eren les característiques de l’AR?
1. L’absolutisme monàrquic era el sistema polític
majoritari.
2. L’agricultura era l’activitat econòmica principal
3. La societat estamental era una societat dividida
en estaments.
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
Què era l’absolutisme monàrquic?
L’absolutisme monàrquic era la forma de governcaracterística d’alguns països d’Europa als s. XVII i XVIIIen el qual el monarca tenia el poder absolut. El reiabsolut acaparava tots els poders, perquèsuposadament la seva autoritat provenia directamentde Déu. Per això es deia que la absoluta era de caràcterdiví.
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
Com era l’agricultura a l’AR?
L’agricultura a l’AR tenia 3 característiques:
1.- Agricultura d’autoconsum: es consumia allò que
es produïa.
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
2.- Crisis de subsistència: les collites determinaven
els períodes en què els aliments escassejaven; per
tant, es produïen crisis de subsistència, és a dir,
períodes intermitents en els quals la manca
d’aliments provocava la mort d’una part important
de la població.
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
3.- La rotació triennal amb guaret: aquest sistema
de conreu consistia a canviar cada any allò que
s’havia plantat en una parcel·la. En una finca, el
primer any s’hi conreava un cereal d’hivern; el segon
any, un cereal de primavera, i el tercer any es
deixava descansar la terra sense plantar-hi res
(guaret). Els rendiments de l’agricultura eren molt
baixos.
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
Com era la societat a l’Antic Règim?
A l’Antic Règim, la societat encara era estamental.
Cada estament era una agrupació tancada de la
qual se n’era part per dret de naixença i era
pràcticament impossible canviar d’estament. La
societat es dividia entre dos tipus d’estaments: els
que gaudien de privilegis i els que no.
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
Els estaments privilegiats:
Eren la noblesa i el clero. Posseïen la major part de
les terres, no havien de pagar impostos i
concentraven tot els càrrecs de poder.
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
Els estaments no privilegiats:
Agrupaven la major part de la població i, amb el seu
treball, contribuïen a proveir els grups privilegiats.
S’hi distingien dos grups:
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
a) La burgesia: agrupava els comerciants, els
banquers i els grans artesans. Durant l’Edat
Moderna va ser un grup que es va enriquir de
manera important. Malgrat això, com que no
formava part dels privilegiats, estava marginada
dels càrrecs de poder
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
b) Les classes populars: s’hi agrupaven els pagesos,
els artesans de la ciutat, els servents, etc. Vivien en
condicions precàries i una part important del que
guanyaven servia per pagar els impostos que els
imposaven la noblesa i el clero.
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
Els canvis que es van produir al segle XVIII, tant en
l’economia i en la societat com en el món de les
idees, van marcar l’inici de la fi de l’Antic Règim.
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
En què van consistir els canvis econòmics i socials a
l’Europa del segle XVIII?
L’economia i la societat europees van experimentar
3 canvis remarcables al llarg del segle XVIII:
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
1. Les innovacions en l’Agricultura: van permetreaugmentar la producció agrícola. Les innovacionsvan ser 2:
a) La introducció de conreus nous com ara la patatai el blat de moro.
b) El sorgiment d’un sistema de conreu nou, larotació quadriennal. Aquesta rotació va permetreeliminar el guaret tot distribuint la terra en 4 parts: a2 d’aquestes parts s’hi conreaven cereals (per alconsum humà), i a les altres 2, naps o llegums oplantes farratgeres (per al consum del bestiar.
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
2. El creixement de la població:
- L’augment de la producció d’aliments.
- La situació de pau internacional, gràcies a la
solució de conflictes per mitjà de la signatura de
tractats i d’aliances entre països.
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
3. L’expansió comercial: el creixement de lapoblació va provocar l’augment de la demandade tota mena de productes i això va produirl’expansió del comerç. El tipus de comerç queva augmentar més fou el comerç colonial.
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
La Il·lustració
La Il·lustració va aportar un conjunt de
noves idees que van posar en qüestió
els principis de l’Antic Règim.
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
Orígens de la Il·lustració?
La Il·lustració te els seus orígens en l’obra dedos pensadors anglesos que van elaborar lesseves teories en el pas del segle XVII al XVIII:John Locke i Isaac Newton. D’una banda, enla seva obra Locke criticava l’absolutismemonàrquic i plantejava, per primer cop, laintroducció de la divisió de poders. De l’altra,amb Newton naixia el mètode científic, és adir, la comprovació i la Raó com a manerad’entendre i d’interpretar el món..
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
Què va ser la Il·lustració?
La Il·lustració va ser moviment
intel·lectual que va sorgir a l’Europa del
segle XVIII i que l’únic mitjà per conèixer
la realitat és la raó, enfront de la
tradició i la revelació.
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
Quines eren les bases del pensament de
la Il·lustració?
Les bases del pensament de la
Il·lustració eren:
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
1. La ciència com a forma veritable de
coneixement de la realitat: s’aconseguia
per mitjà de l’anàlisi i la comprovació
dels fets. Fins aleshores, la via de
coneixement del món més acceptada
procedia de la religió.
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
2. Els dubtes sobre la legitimitat de certs
monarques: l’objectiu de tot monarca
consistia a garantir la felicitat dels
individus. Per això, un govern que no es
preocupés del bé de les persones no
tenia legitimitat per governar.
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
3. La defensa de la llibertat i la igualtat
per a tots els individus: per això, el
pensament il·lustrat atacava els privilegis
de la noblesa i del clero.
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
Ja es veu, doncs, que cadascun
d’aquests punts era un atac directe al
món de l’Antic Règim, on la ciència
estava tutelada per la religió, els
monarques governaven per damunt dels
interessos dels seus súbdits i el destí de
les persones estava marcat per
l’estament en què havien nascut.
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
En què es va basar el pensament polític
de la Il·lustració?
El pensament polític de la Il·lustració va
ser elaborat per 3 pensadors:
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
1. Montesquieu: va defensar la divisió de
poders amb la finalitat de limitar els
abusos dels governants. Per això, va
idear la separació en 3 poders
(legislatiu, executiu i judicial), que havien
d’estar en mans diferents.
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
Poder Legislatiu Executiu Judicial
Funció Fa lleis Aplica les lleis Assegura el compliment de
les lleis.
Responsable Un parlament elegit pels
ciutadans
El govern d’un país Els tribunals de justícia
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
2. Voltaire: va defensar la necessitat
d’un parlament per limitar el poder del
rei i la d’un nou sistema fiscal que no
només recaigués en el poble.
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
3. Rousseau: va plantejar el principi de
la sobirania nacional, per mitjà del qual
el poder procedeix de l’acord a què
arriben tots els ciutadans, expressat en
unes eleccions per elegir qui els governa.
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
Què va ser l’Enciclopèdia?
L’Enciclopèdia va ser una gran obra de35 volums que reunia tots elsconeixements de l’època. Els seuscreadors van ser Diderot i D’Alambert, ihi van participar els escritors principalsde la Il·lustració.
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
En què es va basar el pensament econòmic dela Il·lustració?
Els il·lustrats van introduir les noves ideesdels anomenats fisiòcrates i del liberalismeeconòmic anglès. S’oposaven almercantilisme, partidari de l’acumulació demetalls, de la defensa del comerç i de lanecessitat d’un Estat fort i intervencionista.Per contra, defensaven la propietat privada,la llibertat de comerç i d’indústria is’oposaven a qualsevol reglamentació.
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
Despotisme il·lustrat
Les monarquies absolutes van
reaccionar davant els canvis en la
societat i l’economia i van adoptar les
idees menys radicals de la Il·lustració,
amb la finalitat de guanyar-se el favor
del poble.
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
Què va ser el Despotisme Il·lustrat?
El Despotisme Il·lustrat és el nom en elqual algunes monarquies absolutistesd’Europa van intentar fer compatibles elvell absolutisme i les idees reformistes dela Il·lustració. El lema que va resumir mésbé la voluntat dels dèspotes il·lustrats(beneficiar el poble sense consultar-lo) vaser “tot per al poble, però sense el poble”.
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
Quines van ser les mesures reformistes
dels dèspotes il·lustrats?
1. La creació d’un administració moderna de
l’Estat.
2. La modernització de l’economia dels països.
3. La reforma de l’ensenyament.
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
Com van acabar els governs delsdèspotes il·lustrats?
Aviat van entrar en contradicció, perquèno era possible modernitzar l’estructuraeconòmica d’un país sense canviar-ne larealitat política(?). Amb això es va obrir elcamí de les grans revolucions del segleXIX.
LES TRES REVOLUCIONS BURGESES
Les revolucions angleses.
Al segle XVII, l’arribada al tron
d’Anglaterra d’una nova dinastia, els
Stuart, que pretenien governar sense
comptar amb el Parlament, va provocar
un seguit de revolucions.
LES TRES REVOLUCIONS BURGESES
Com van començar les revolucions angleses?
A Anglaterra, el poder del monarca estava
limitat per les dues cambres del Parlament: la
dels Lords (nobles i clergues) i la dels Comuns
(burgesos). Però, la nova dinastia que va
arribar al tron, els Stuart, va prendre regnar
sense el control del Parlament anglès.
LES TRES REVOLUCIONS BURGESES
Això va originar una guerra civil entre els
defensors del Parlament i els de la
monarquia absoluta. Van ser els primers
els qui es van imposar.
LES TRES REVOLUCIONS BURGESES
Quins esdeveniments van tenir lloc després de
la guerra civil ?
1. El rei va ser executat i va ser proclamada la
República.
2. L’impulsor del canvi polític, Oliver Cromwell,
va transformar la república en dictadura.
Després de la seva mort es va restaurar la
monarquia.
LES TRES REVOLUCIONS BURGESES
3. Malgrat que el nou monarca es va veure
obligat a acceptar el control del Parlament, no
va poder evitar una segona revolució, que va
acabar amb els Stuart.
4. La corona va ser oferta a Guillem d’Orange,
que va jurar la declaració de drets que limitava
el poder de la monarquia anglesa.
LES TRES REVOLUCIONS BURGESES
Què van comportar les revolucions angleses?
Les revolucions angleses van comportar que
Anglaterra fos el primer país amb una
monarquia de poder limitat. El Parlament
elegia el primer ministre, els poders executiu i
legislatiu estaven separats i el judicial era
independent.
LES TRES REVOLUCIONS BURGESES
La monarquia parlamentaria anglesa va ser un
exemple a seguir per als filòsofs de la
Il·lustració.
LES TRES REVOLUCIONS BURGESES
La Revolució americana.
Al segle XVIII, les tretze colònies angleses
de la costa est d’Amèrica del Nord es van
revoltar contra la metròpoli (la Gran
Bretanya) i van fundar un govern
independent basta en la igualtat i la
llibertat.
LES TRES REVOLUCIONS BURGESES
Quina va ser la causa principal de larevolució americana?
La causa principal de la revolucióamericana va ser que els colons noestaven d’acord amb les taxes i elsimpostos que els imposaven els britànicsni amb el monopoli comercial de la GranBretanya al seu territori.
LES TRES REVOLUCIONS BURGESES
Per això, encoratjats per les idees
il·lustrades d’igualtat, llibertat i tolerància
que els arribaven d’Europa, van decidir no
obeir les lleis dictades pel Parlament
britànic (on no tenien cap representant) i,
l’any 1776, van redactar una Declaració
d’Independència dels Estats Units
d’Amèrica.
LES TRES REVOLUCIONS BURGESES
Què es va redactar en la Declaraciód’Independència?
S’hi van deixar escrits els principis quevan implusar la revolta, és a dir, el dret detotes les persones a ser lliures i aprocurar la felicitat, així com el deure delsgovernants de respectar els drets delpoble.
LES TRES REVOLUCIONS BURGESES
Com es va desenvolupar la guerra per laindependència?
La guerra per la independència contra laGran Bretanya va ser llarga, i no es vaaconseguir la victòria fins al 1783. En laguerra es va comptar amb l’ajuda de moltsvoluntaris europeus. El general GeorgeWashington, líder dels revolucionaris, va serproclamat primer primer president delsEstats Units d’Amèrica.
LES TRES REVOLUCIONS BURGESES
Quines característiques tenia la
constitució americana?
La constitució americana va ser la
primera de la història. En la seva redacció
podem trobar les característiques
següents:
LES TRES REVOLUCIONS BURGESES
1. Es va assegurar la separació de poders(legislatiu, executiu i judicial).
2. Es va instaurar una forma de governrepublicana.
3. Es va conformar una estructura de govern detipus federal que s’encarregava dels afersexteriors, la defensa, les finances.
4. Paral·lelament, es va redactar una Declaraciódels Drets per garantir la llibertat de religió, depremsa, de reunió, etc.
LES TRES REVOLUCIONS BURGESES
Revolució francesa.
La fi del sistema de l’Antic Règim va arribar amb un
seguit de moviments polítics que es consideraven
hereus de la Il·lustració i que van acabar amb
l’absolutisme. El primer i el més important de tots ells
va ser la Revolució Francesa, que va portar el Tercer
Estat al poder. Sota l’imperi napoleònic, les idees
revolucionàries es van estendre por tot Europa.
LES TRES REVOLUCIONS BURGESES
Revolució Francesa.
La fi del sistema de l’Antic Règim va arribar amb un
seguit de moviments polítics que es consideraven
hereus de la Il·lustració i que van acabar amb
l’absolutisme. El primer i el més important de tots ells
va ser la Revolució Francesa, que va portar el Tercer
Estat al poder. Sota l’imperi napoleònic, les idees
revolucionàries es van estendre por tot Europa.
LES TRES REVOLUCIONS BURGESES
Què va ser la Revolució Francesa?
La Revolució Francesa va ser el conflicte social i
polític que va esclatar a França l’any 1799 entre
els estaments no privilegiats i els privilegiats, i
que va comportar la fi de l’AR. Al seu lloc, es va
crear un nou règim que va abolir els privilegis
senyorials i en el qual la burgesia va esdevenir el
grup social hegemònic.
LES TRES REVOLUCIONS BURGESES
Quines van ser les causes de la Revolució
Francesa?
1. Les fams i els períodes d’escassetat: provocats
per un seguit de males collites successives que
van motivar l’encariment del preu dels aliments.
Aquesta situació va augmentar el malestar
popular contra els estaments privilegiats.
LES TRES REVOLUCIONS BURGESES
2. Monopoli dels càrrecs de poder dels
privilegiats: malgrat que la burgesia s’havia
enriquit a l’empara del creixement econòmic del
segle XVIII, continuava sense tenir accés als
càrrecs de poder, perquè aquests eren
monopolitzats pels estaments privilegiats.
LES TRES REVOLUCIONS BURGESES
3. Crisi financera: la monarquia estava molt
endeutada a causa de les elevades despeses
militars i de la cort. Per això va apujar els
impostos als estaments no privilegiats (i en va
augmentar així el descontentament) i es va
plantejar la realització d’un reforma fiscal perquè
l’aristocràcia també pagués impostos.
LES TRES REVOLUCIONS BURGESES
Com va esclatar la Revolució Francesa?
1. Convocatòria dels Estats Generals: els privilegiatses van negar a pagar impostos i van obligar el rei LluísXVI a convocar representants del clero, la noblesa i elTercer Estat (que agrupava el conjunt dels noprivilegiats: la burgesia i les classes populars) en elsEstats Generals, l’assemblea que havia d’aprovar lareforma fiscal.
LES TRES REVOLUCIONS BURGESES
2. Proclamació de l’Assemblea Nacional: el
sistema de vot als Estats Generals afavoria el
clero i la noblesa; per aquesta raó, els
representants del Tercer Estat van abandonar els
Estats Generals i van proclamar la seva pròpia
Assemblea Nacional. Considerant-se ells mateixos
representants de la nació, es van tancar per
redactar una nova Constitució.
LES TRES REVOLUCIONS BURGESES
3. Presa de la Bastilla i crema de palaus: davantles amenaces de les tropes del rei de detenir elsdiputats que s’havien unit a l’AssembleaNacional, el poble de París va sortir al carrer i vaassaltar la presó de la Bastilla, símbol del’absolutisme. La revolució es va estendre per totFrança i al camp van esclatar revoltesantisenyorials en les qual els pagesos vanassaltar i cremar els palaus dels senyors.
LES TRES REVOLUCIONS BURGESES
4. La fi de l’Antic Règim: davant de la radicalizació
de les classes populars, els diputats de
l’Assemblea Nacional Constituent van decidir
abolir els privilegis feudals del clero i la noblesa i
proclamar la Declaració dels Drets de l’Home i
Ciutadà, que reconeixia la llibertat i la igualtat de
tots els individus.
LES TRES REVOLUCIONS BURGESES
Fases de la Revolució Francesa?
1. Monarquia constitucional (1789-1792).
2. La república democràtica (1792-1794).
3. La república burgesa (1794-1799).
LA REVOLUCIÓN INDUSTRIAL
La Revolució Industrial (RI) ha estat una de lestransformacions més radicals de la humanitat. Lesnovetats tecnològiques i les innovacions enl’organització de la indústria van configurar unasocietat nova que tenia poc a veure amb l’AR. Mentreque la burgesia va capitalitzar els beneficis delcreixement industrial, el proletariat va ser la mà d’obrade la indústria i va acabar organitzant-se enassociacions obreres per tal de defensar els seusdrets.
LA REVOLUCIÓN INDUSTRIAL
Què va ser la RI?
Va ser el resultat d’un conjunt de canviseconòmics tecnològics que es van donar perprimer cop a la Gran Bretanya (s. XVIII) i queposteriorment van arribar a la resta d’Europaoccidental. Amb la RI, es va passar d’unaeconomia basada en el treball manual a unaeconomia dominada per la mecanització deltreball.
LA REVOLUCIÓN INDUSTRIAL
Quins van ser els antecedents de la RI?
1. Revolució agrícola. Augment de la producció agrícola i els
rendiments dels conreus:
a) La privatització de les terres comunals.
b) L’augment dels rendiments agrícoles:
b1) La introducció de conreus nous: patata i blat de moro.
b2) La introducció del sistema quadriennal o sistema
Norfolk (diapositiva 21).
LA REVOLUCIÓN INDUSTRIAL
2. Revolució demogràfica: creixement de lapoblació de la Gran Bretanya per:
a) L’augment de la producció aliments que vareduir els períodes de fam i va fer la població mésresistents a les malalties.
b) La introducció de noves mesures d’higiene i elsavenços de la medicina també reduirà lamortalitat.
LA REVOLUCIÓN INDUSTRIAL
3. Expansió comercial: el creixement de la
població va comportar un augment de la
demanda de tota mena de productes, i això va
provocar l’increment dels intercanvis comercials i
la necessitat de crear nous productes per satisfer
la demanada.
LA REVOLUCIÓN INDUSTRIAL
Noves tècniques i noves fonts d’energia
Un dels factors que més va contribuir al sorgiment
de la industria moderna va ser la iniciació d’un
procés continu d’innovació tecnològica. L’eina de
treball manual va ser a poc a poc substituïda per
la maquina.
LA REVOLUCIÓN INDUSTRIAL
Noves tècniques i noves fonts d’energia
Un dels factors que més va contribuir al sorgiment
de la industria moderna va ser la iniciació d’un
procés continu d’innovació tecnològica. L’eina de
treball manual va ser a poc a poc substituïda per
la maquina.
LA REVOLUCIÓN INDUSTRIAL
Noves tècniques i noves fonts d’energia
La primera introducció de la maquinària en la
industria es va produir al ram del coto. Aquestes
primeres indústries mecanitzades funcionaven
encara amb energia hidràulica, fet que
condicionava que les fàbriques s’instal·lessin als
marges dels rius, per utilitzar el corrent d’aigua
com a font d’energia.
LA REVOLUCIÓN INDUSTRIAL
Noves tècniques i noves fonts d’energia
La utilització de l’energia alliberada per
combustió del carbó va permetre a l’home
emancipar-se, per primer cop en la història, de la
dependència i de les limitacions que presentaven
les fonts d’energia tradicionals (animals, humana,
hidràulica, eòlica, etc).
LA REVOLUCIÓN INDUSTRIAL
Noves tècniques i noves fonts d’energia
L’invent de James Watt de la màquina de vapor (s.
XVIII) va ser l’element decisiu per poder donar a
les màquines la força motriu necessària per fer-
les funcionar, sense estar subjectes a l’energia
hidràulica.
LA REVOLUCIÓN INDUSTRIAL
El naixement de la indústria moderna: el tèxtil.
Les innovacions en les màquines de filar
(conversió del cotó en fil) i de teixir (elaboració de
robes) van permetre augmentar la velocitat del
procés de teixidura i, per tant, la qualitat de peces
que es podien produir.
LA REVOLUCIÓN INDUSTRIAL
Un pas endavant: la siderúrgia.
A més de la industria del cotó, un altre sectorindustrial que també va destacar fou la siderúrgia, ésa dir, el treball i el tractament del ferro, gràcies:
1. Introducció del carbó coc com a combustible. Té unpoder calorífic més gran que el vegetal, això vafacilitar la difusió dels metalls.
2. Obtenció de l’acer: es va descobrir la manera detransformar el ferro en acer.
LA REVOLUCIÓN INDUSTRIAL
Els canvis en els sistemes de transport
La necessitat de fer arribar un gran nombre demercaderies a les seves destinacions va obligar a ampliarles xarxes de comunicacions.
1. El ferrocarril: Stephenson va inventar una locomotoraque funcionava per mitjà d’una màquina de vapor que lidonava prou força per arrossegar vagons. L’èxit d’aquesttipus de transport va ser rapidíssim i aviat tot Europa vaestar connectada per una xarxa ferroviària.
2. El vaixell de vapor: va sorgir amb l’aplicació de lamàquina de vapor al transport marítim. Els nous vaixellsde vapor eren de ferro i aviat van substituir els de vela.
LA REVOLUCIÓN INDUSTRIAL
Conseqüències
La revolució industrial va produir un canvi radical en tots els factors de la societateuropea creant un nou model de vida:
■ Desenvolupament industrial i miner
■ Augment de la producció:
1.Concentració dels obrers i les màquines en grnas edificis industrials.
2. La divisió del treball: cada obrer intervé només en una petita part del procésde producció.
■ Augment de la productivitat
■ Creixement de les ciutats
■ Millora del comerç
■ Augmenta l’esperança de vida i la taxa de natalitat.
■ Caiguda de la mortalitat i de la mortalitat infantil.
LA REVOLUCIÓN INDUSTRIALLes conseqüències socials i econòmiques són:
■ SOCIALS
Aparèixen dos tipus de classes socials: la burgesía i els obrers.La burgesíasubstitueix a la noblesa en el poder polític i econòmic.Els obrers són els que treballen en la fàbrica i viuen en el camp.
■ ECONÒMIQUES
• El camp deixa de ser el principal medi econòmic.
• Aparèixen el liberalisme econòmic, el dret a la propietat i la igualñtat davant la llei.
• Creixement de les ciutats.
• Concentració industrial.
• Aparèixen les societats anònimes.
LA REVOLUCIÓN INDUSTRIAL
• Ludisme
• Ned Ludd
Font:
J.M. Coll Ardanuy (2012). EXAtac CiènciesSocials. Barcelona: Vicens Vives.
top related