historia del raonament

HISTÒRIA DEL RAONAMENT

TEMES FONAMENTALS DEL PENSAMENT OCCIDENTAL

Dr. Josep M. Vilaseca

UNA DEFINICIÓ DE FILOSOFIA

Philosophia est scientia rerum (omnium) per causas ultimas

naturali rationis lumine comparata

Evolució de la filosofia en els antics (ca. 600 aC – ca. 100 dC)

Edat de la preparació (600 – 450 aC): període cosmològic. Estudia la mutació de les coses naturals i es preocupa de la naturalesa última de les coses i la seva subsistencia

Evolució de la filosofia en els antics (ca. 600 aC – cqa. 100 dC)

Edat de plena evolució (ca. 450 – 300): període psicològic o antropològic. Sócrates (469 – 399), Plató (427 – 347), Aristòltil (384 – 322)

Evolució de la filosofia en els antics (ca. 600 aC – cqa. 100 dC)

Període d’ocàs i dissolució tant polític com filosòfic (300 – Crist): període ètic (escoles cínica, estoica, epicúrea, eclèctica)

Evolució de la filosofia en els antics (ca. 600 aC – cqa. 100 dC)

Període de renovació (Crist – 250). El centre vital és Alexandria. Edat teosòfica: les filosofies platònica i aristotèlica agafen elements del judaisme. Cristianisme naixent. Preocupació per la relació entre Déu i el món

Evolució de la filosofia en els antics (ca. 600 aC – cqa. 100 dC)

Època patrística (fins a Sant Agustí, mort el 430).Evolució de les filosofies anteriors

Evolució de la filosofia en els antics (ca. 600 aC – ca. 100 dC)

Edat de la conservació (ca. 450 – 800) Crisi cultural a Occident per la invasió dels bàrbars. Traducció de les obres gregues a altres llengües (llatí, siríac, àrab).

Evolució de la filosofia en els antics (ca. 600 aC – cqa. 100 dC)

Edat de preparació de l’Escolàstica (ca. 800 – 1200) Restauració de Carlemany. Sant Anselm, Sant Pere Llombard. Filosofia àrab (Avicenna mort 1037, Averroes mort 1204), i el rabí Maimònides (mort 1204)

Evolució de la filosofia en els antics (ca. 600 aC – cqa. 100 dC)

Floreixement de l’Escolàstica (ca. 1200 – 1350). Naixement dels ordres de predicadors i de frares menors. Universitats (Bolonya, Oxford, Colònia, i la més important, París). Sant Tomàs d’Aquino (1224 – 1274).

La navalla d’Occam (segle XIV)

Guillem d'Occam va néixer l'any 1290 a Occam (Surrey) i va morir l'any 1347 a Munic, fou un filòsof i teòleg franciscà anglès.Ockham escrigué en llatí Pluralitas non est ponenda sine neccesitate. La regla medieval de l'estalvi, o principi de l'economia, freqüentment usat per Ockham, passà a anomenar-se la navalla d'Ockam.”

Evolució de la filosofia en els antics (ca. 600 aC – cqa. 100 dC)

Ocàs i restauració de l’Escolàstica. Reforma i Contra-reforma (Concili de Trento 1545 – 1563)

Filosofia moderna (ca. 1600 fins l’actualitat)Període cartesià (ca. 1600 -1750).

Doble emancipació de la filosofia de l’autoritat i influx de la teologia i de la filosofia aristotèlica. Els precursors: Copèrnic, Kepler, Galileu, Giordano Bruno).

Filosofia moderna (ca. 1600 fins l’actualitat)

René Descartes, pare de la filosofia moderna. Fundador de la teoria crítica de la cognició (dubte metòdic) i altres doctrines metafísiques (dualisme ànima – cos integrat antigament per Aristòtil).

Filosofia moderna (ca. 1600 fins l’actualitat)

Leibniz: teoria de les harmonies pre-establertes: cap influx de les coses en causar les nostres cognicions, les quals només des de Déu d’una manera meravellosa es conformen a la realitat. Berkeley i l’iedalisme acosmistici, negador de la realitat del món sensible.

Filosofia moderna (ca. 1600 fins l’actualitat)

Reacció empiristica: francis Bacon, Hobbes, Locke, Berkeley. Només accepten com a objectivament veritable la cognició que clarament pot derivar de l’experiència. D’aquí es provocà l’oposició progressiva de tota cognició científica (Hume). D’aquí en resultà la vulgarització aversiva de qualsevol certesa, que pertany a la religió, ordre polític, social, etc. Al s. XVIII a França: Voltaire, Rousseau, els enciclopedistes... En general s’anomenen lliure-pensadors.

Filosofia moderna (ca. 1600 fins l’actualitat)

Període Kantià (1781 – ca. 1900). La major part dels sistemes filosòfics posteriors no són sinó una ulterior evolució d’un o altre aspecte del sistema kantià.

Filosofia moderna (ca. 1600 fins l’actualitat)

Karl Popper i la refutabilitat de les teories científiques.

Considerem l’altre punt de vista, el de la refutació, en lloc del de

la demostració

L’epidemiologia: John Snow i l’epidèmia de còlera de Londres

(1854)

La t de Student i la cervesa Guiness

La revolució tecnològica: de la manca d’informació a l’excés

d’informació