hipoacúsia a l’escola de primària

HIPOACÚSIA A L’ESCOLA DE PRIMÀRIA

Dr. Josep Soteras Ollé.

Adjunt del servei d’ORL.

Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.

Lleida, 16 de febrer de 2017

INTRODUCCIÓ

• Definició d’hipoacúsia

Disminució de la percepció auditiva.

• Classificació de la hipoacúsia

1. Segons la intensitat.

2. Segons la topologia.

3. Segons el moment d’aparició.

INTRODUCCIÓ

• Segons la intensitat, seguint les normes de American National Standars Institute (ANSI, 1969).

1. Normo audició: el llindar d’audició tonal no sobrepassa els 20 dB HL en la gama de freqüències conversacionals.

2. Hipoacúsia lleu: Per llindars auditius situats entre 20 i 40 dB HL.

3. Hipoacúsia moderada: La pèrdua auditiva se situa entre 40 i 70 dB HL.

4. Hipoacúsia severa: La pèrdua auditiva se situa entre 70 i 90 dB HL.

5. Hipoacúsia profunda: En aquest cas, la pèrdua auditiva supera els 90 dB HL.

INTRODUCCIÓ

• Segons la topologia les hipoacúsies es classifiquen en:

1. Conductives.

2. Neurosensorials .

3. Mixtes.

• Segons el moment d’aparició:

1. Pregones.

2. Perilinguals.

3. Postlocutives.

Segons la localització de la lesió:

• Hipoacúsia de transmissió: pèrdua auditiva provocada per alteracions a nivell de l'orella mitjana i/o de l'orella externa.

• Hipoacúsia de percepció o neurosensorial: pèrdua auditiva provocada per alteracions a nivell de l'orella interna i/o la via auditiva: – coclear (orella interna) – retrococlear (via auditiva)

• Hipoacúsia mixta: pèrdua auditiva provocada per alteracions a nivell de l'orella externa i/o l’orella mitjana i orella interna.

• Trastorns del processament auditiu central: disfunció auditiva provocada per alteracions a nivell de les vies auditives centrals i/o corticals

Segons el moment d'aparició

• Hipoacúsia prelingual o prelocutiva: quan es produeix durant la gestació o al llarg del primer any de vida.

• Hipoacúsia perilingual o perilocutiva: quan es produeix al voltant del període de l'adquisició del llenguatge (1-4 anys).

• Hipoacúsia postlingual o postlocutiva: quan es produeix un cop el llenguatge oral ja està instaurat.

EPIDEMIOLOGIA

La OMS diu que la incidència de hipoacúsia és de 5/1000 nounats.

1 a 3/1000 en hipoacúsies moderades a severes.

1/1000 en hipoacúsies severes a profundes.

• La hipoacúsia neurosensorial congènita és la deficiència sensorial més freqüent: tres vegades més que la síndrome de Down, sis més que l’espina bífida o cinquanta vegades més que la fenilcetonúria.

• El 80% de las hipoacúsia infantils són congènites i aproximadament un 20% es desenvolupen en els primers anys de la vida.

• Però la prevalença de la hipoacúsia permanent continua creixent durant la infància i arriba a una taxa del 2,7 per mil abans dels 5 anys d’edat i del 3,5 per mil en l’adolescència. Per cada 10 nens amb hipoacúsia congènita, similars pèrdues auditives es desenvolupen en altres 5 a 9 nens abans dels 9 anys.

ETIOLOGIA

• 50-60% de las hipoacúsies congènites són hereditàries.

• Un 30% d’aquestes són sindròmiques (hi ha un 600 sd.) destaca el Sd de Pendred que és autosòmic recessiu. Un 70 % són aïllades.

• La mutació més rellevant és la del gen GJB2 (conexina 26).

ETIOLOGIA

• Un 35-40% de les sordeses infantils són adquirides:

1. Per infeccions, especialment el CMV.

2. Tòxics.

3. Altres agents, 20% prenatal, 20 % part i 60% en els primers anys de la vida.

• 10-20% són de causa desconeguda.

% estimat de causes de hipoacúsia congènita

Altres causes Genètiques

43%

CMV inaparent 11%

CMV aparent 10%

Mutació GJB2 20%

Pendred 3% Ambientals

13%

13 sindròmiques 30 no sindròmiques

Morton i cols 2006.

Els factors de risc del Joint Committee on Infant Hearing (JCIH) 2007 són

1. Sospita d'hipoacúsia i/o retard en l'adquisició del llenguatge . 2. Història familiar de sordesa permanent a la infantesa. 3. Estada a la UCI durant més de 5 dies o ventilació assistida o oxigenació amb

membrana extracorpòrea o medicació ototòxica o hiperbilirubinèmia amb criteris d'exsanguinotransfusió.

4. Infecció congènita per citomegalovirus, herpes, rubèola, sífilis o toxoplasmosi . 5. Anomalies craniofacials . 6. Estigmes associats a una síndrome que inclogui sordesa. 7. Síndromes associades a hipoacúsia progressiva o d'instauració tardana:

neurofibromatosi, osteopetrosi, síndrome d'Usher, etc. 8. Alteracions neurodegeneratives (síndrome de Hunter, etc.) o neuropaties

sensomotores (atàxia de Friedreich, síndrome de CharcotMarie-Tooth, etc.) 9. Infeccions postnatals amb cultiu positiu, associades a hipoacúsia (meningitis, herpes

virus, varicel·la). 10. Traumatisme cranioencefàlic que requereixi hospitalització. 11. Quimioteràpia.

CRITERIS DE RISC PER AL DÈFICIT

SENSORIAL AUDITIU

Nounats (0-28 dies) 1. Ingrés a la UCI de 48 hores o més. 2. Estigmes o altres troballes associades a síndromes que incloguin sordesa. 3. Història familiar de sordesa permanent a la infantesa. 4. Anomalies craniofacials. 5. Infeccions congènites com citomegalovirus, herpes, toxoplasmosi, rubèola o sífilis.

CRITERIS DE RISC PER AL DÈFICIT SENSORIAL AUDITIU

Infants (29 dies-2 anys)

1. Sospita d’hipoacúsia per part dels pares o cuidadors. Retard en l’adquisició del llenguatge o en el desenvolupament. 2. Història familiar de sordesa permanent a la infantesa. 3. Estigmes o altres troballes associades a síndromes que incloguin sordesa. 4. Infeccions postnatals associades a sordesa nerurosensorial, incloent-hi la meningitis bacteriana. 5. Infeccions congènites com citomegalovirus, herpes, toxoplasmosi, rubèola o sífilis. 6. Indicadors neonatals: hiperbilirubinèmia amb indicacions d’exsanguinotransfusió, hipertensió pulmonar persistent associada a ventilació mecànica i condicions que requereixin oxigenació amb membrana extracorpòrea. 7. Síndromes associades a hipoacúsia progressiva, com ara neurofibromatosi, osteopetrosi i síndrome d’Usher. 8. Alteracions neurodegeneratives (síndrome de Hunter) o neuropaties sensomotores (atàxia de Friedreich, síndrome de Charcot-Marie-Tooth). 9. Traumatisme cranial. 10. Otitis serosa persistent o recurrent, mínim durant tres mesos.

Neuropatia auditiva

És un desordre descrit no fa gaires anys, caracteritzat per l’afectació retrococlear o neural de la via auditiva. És poc freqüent i afecta l’1-2% dels nens amb sordesa. Es caracteritza perquè els nens tenen pèrdua auditiva amb una comprensió de la paraula més afectada del que caldria esperar segons els seus llindars auditius per audiometria tonal.

Criteris de risc per a la neuropatia auditiva

• Ingrés a UCI .

• Hiperbilirubinèmia amb criteri d’exsanguinotransfusió.

• Meningitis bacteriana.

Programa de detecció precoç de la hipoacúsia neonatal.

• Objectius del programa és testar al menys al 95% del nounats.

• Fer un retest al mes al 100% dels nens que no han passat la primera prova.

• Derivar a la fase diagnòstica els nens que no passin el retest.

• Derivar a menys del 4% dels nounats a la fase diagnòstica (això ens dona un control de qualitat).

• Diagnosticar als 3 mesos. • Iniciar tractament als 6 mesos.

Edats d’aplicació del cribratge

Mètode d’exploració de la sordesa

En la primera visita es fa una anamnesi acurada per identificar els nadons que compleixen algún dels factors d’alt risc de patir un dèficit sensorial auditiu, segons els criteris del Joint Committee on Infant Hearing per a nounats i infants . Cal recordar que un 6-8% d’aquests nens tindrà algun grau de dèficit auditiu. A l’hora de l’anamnesi cal tenir present que la sordesa no sempre s’instaura immediatament després de la noxa causal (per exemple, en el cas de les infeccions intrauterines en què la hipoacúsia es pot produir fins i tot passat el primer any de vida) i que la hipoacúsia de causa familiar (que és la més freqüent) pot aparèixer en el moment del naixement o bé ser d’instauració progressiva o tardana.

Cribratge auditiu per a infants de 7-9 mesos

Es durà a terme en nens a qui no s’ha realitzat

cribratge auditiu, nens amb antecedents de risc de patir sordesa d’instauració tardana o progressiva (segons el Joint Comittee on Infant Hearing, infants de 29 dies a 2 anys) i sempre que hi hagi una sospita d’hipoacúsia.

Per dur a terme aquest cribratge cal basar-se en una anamnesi i en la prova de reacció al so (basada en la prova d’Ewing).

Anamnesi en el cribratge d’alteracions auditives en l’infant de 7-9 mesos

• Els sorolls forts (cops, timbres, sirenes, petards, etc.) desperten o espanten l’infant?

• L’infant s’anticipa a l’aproximació d’una persona que no veu? • L’infant respon a sorolls ambientals fluixos (veu de la mare,

zing-zing, joguines musicals,etc.)? Intenta localitzar-los o agafar-los? Riu?

• L’infant balboteja? • L’infant pateix refredats freqüents o otitis? • L’infant ha patit qualsevol malaltia o tractament susceptible

de causar hipoacúsia? ( tractament amb «Fàrmacs susceptibles de causar hipoacúsia»o bé «Infeccions postnatals susceptibles de causar hipoacúsia».)

• Té qualsevol dubte sobre l’audició del seu fill?

PROVA DE EWING

Té com a objectiu avaluar si l’infant de 7 mesos mostra una bona capacitat de reacció i atenció a certs estímuls sonors d’intensitat relativament fluixa.

Es pot fer entre els 7 i els 9 mesos d’edat, a tots aquells infants dels quals no es tingui coneixement de cap alteració de la motricitat, de la capacitat d’atenció, de l’audició o de la visió. La limitació de l’edat de realització ve donada pel grau de desenvolupament neurològic de l’infant: és en aquesta època que la maduresa de l’infant ja ens permet de captar la seva atenció mitjançant el contacte visual, contacte que rarament es perd a causa de sorolls o moviments ambientals; aprofitant aquesta situació, es valoren les seves reaccions al so.

PROVA D’EWING

El material necessari per realitzar aquesta prova és

el següent:

• Una joguina musical (ha d’emetre sons a una intensitat de 35 dB, disposar d’un espectre ampli de freqüències i ha de ser manejable i petita).

• Una campaneta (amb so pels volts dels 2.000 Hz de freqüència).

• Un mocador de paper.

• La nostra pròpia veu.

• Una joguina per captar i mantenir l’atenció de l’infant (senzilla, manejable i adequada a l’edat).

PROVA D’EWING

Passa la prova

Es considera que l’infant passa la prova si té una reacció clara a tres o més dels cinc diferents sons emesos. S’han de considerar les dues orelles per separat (és a dir, es podria donar el cas que l’infant passés la prova en una orella i no en l’altra).

En una sospita d’hipoacúsia (reacció a menys de tres sons a cada orella) realitzarem:

a) otoscòpia: encara que no sempre és de fàcil interpretació,

orienta i ajuda a descartar altres processos.

b) timpanometria (si està disponible).

Criteris de derivació (infants de 7 mesos)

Si l’infant no passa la prova d’Ewing (reacció

clara a tres o més sons a cada orella, en dues

exploracions fetes amb tres o quatre setmanes

d’interval).

Cribratge auditiu per a infants de 18 mesos

Anamnesi per a infants de 18 mesos

• L’infant respon a qüestions senzilles efectuades sense gesticulacions i adequades a cada edat? (“dóna’m una nina”, “agafa la cullera”, ”on és la mama?”)

• L’infant respon al timbre de la porta i al telèfon?

• L’infant contesta quan se’l crida des d’una altra habitació?

• L’infant emet sons articulats i melòdics? Ha començat a parlar?

• L’infant pateix refredats freqüents o otitis?

• Té algun dubte sobre l’audició del seu fill?

En una sospita d’hipoacúsia (tres o més respostes sospitoses), es practica una otoscòpia i una timpanometria (si està disponible) per descartar l’existència d’una otitis serosa. En cas d’existir una otitis serosa es faran el tractament i seguiments adients.

Criteris de derivació dels infants de 18 mesos

• Diverses respostes sospitoses d’hipoacúsia

(tres o més, depenent del grau de sospita que

impliquin), un cop descartada l’existència

d’otitis serosa.

• Casos amb otitis serosa mantinguda durant

més de tres mesos i que ocasioni simptomatologia

(retard en l’adquisició del llenguatge

o hipoacúsia).

Cribratge auditiu per a infants de 2 anys

Anamnesi en l’infant de 2 anys

• L’infant respon normalment a qüestions senzilles sense mirar els llavis ni observar gestos (ordres com «apaga el llum», «dóna’m el cotxe », «digues adéu» i preguntes com «quants anys tens?»).

• L’infant respon al timbre de la porta i al telèfon?

• L’infant contesta quan se’l crida des d’una altra habitació?

• L’infant ha començat a parlar? Diu paraules senzilles i habituals? Construeix frases de dues paraules?

• És un infant molt introvertit, distret o agressiu?

• L’infant pateix refredats freqüents o otitis?

• Té qualsevol dubte sobre l’audició del seu fill?

En una sospita d’hipoacúsia (tres o més respostes

sospitoses) i sempre que hi hagi un retard en l’adquisició

del llenguatge, valorat amb la prova de

desenvolupament psicomotor, s’ha de practicar

una otoscòpia i una timpanometria (si està disponible)

per descartar l’existència d’una otitis serosa.

En cas d’existir una otitis serosa es faran el tractament

i seguiment adequats.

Criteris de derivació d l’infant de 2 anys

• Diverses respostes sospitoses d’hipoacúsia

(tres o més, depenent del grau de sospita que

impliquin), un cop descartada l’existència

d’otitis serosa.

• Casos amb otitis serosa mantinguda durant

més de tres mesos i que ocasioni simptomatologia

(retard en l’adquisició del llenguatge

o hipoacúsia).

Cribratge auditiu per a infants de 3-4 anys

Anamnesi en l’infant de 3 a 4 anys

• L’infant té un llenguatge adequat a la seva edat?

• L’infant crida excessivament quan parla?

• Quan li parlem, contesta repetidament amb un “què”?

• L’infant apuja sistemàticament el volum de la televisió?

• És un infant amb un comportament molt introvertit, distret o agressiu?

• L’infant té problemes d’aprenentatge a l’escola, d’integració o de relació? Quins?

• L’infant pateix refredats freqüents o otitis?

• Té qualsevol dubte sobre l’audició del seu fill?

Criteris de derivació dels infants de 3-4 anys

. Diverses respostes sospitoses d’hipoacúsia (tres

o més, depenent del grau de sospita que impliquin),

un cop descartada l’existència d’otitis serosa.

. Casos amb otitis serosa mantinguda durant

més de tres mesos i que ocasioni simptomatologia

(retard en l’adquisició del llenguatge,

hipoacúsia, trastorns del comportament o en

l’aprenentatge escolar).

PREGUNTES PER SOSPITAR HIPOACÚSIA EN ADOLESCENTS.

1. Tens algun problema d’audició amb el us de telèfon.

2. Tens dificultats per seguir una conversa quan hi ha dues persones que parlen alhora?

3. Es queixa la gent per que poses el volum del televisor molt alt?

4. Deus d’esforçar-te per comprendre una conversa?

5. Has notat que no hi sents bé en ambients sorollosos?

6. Demanes tot sovint que la gent et repeteixi el que et diu?

7. Et sembla que moltes persones parlen amb la boca tancada o sense claredat?

8. Comprens malament el que et diuen i respons de forma equivocada?

9. Et costa més de comprendre la parla de les dones i els nens?

10. La gent s’emprenya per que no entens el que et diuen?

CONSEQÜÈNCIES DE LA HIPOACÚSIA

Es tracta de la deficiència més freqüent de l'ésser humà i les seves repercussions en la infància provoquen un problema greu .

L'audició i el llenguatge estan íntimament relacionats. Al llarg dels primers anys de vida es desenvolupen les àrees corticals de processament i reconeixement del llenguatge i l'audició normal és una condició indispensable perquè això es realitzi .

La màxima plasticitat cerebral per al reconeixement dels codis auditius es produeix des del naixement fins el primer any de vida . Convé remarcar que les hipoacúsies moderades poden comportar que l’infant perdi el 50% de la conversació normal diària en determinades circumstàncies relacionades amb l'entorn. El diagnòstic tardà està associat amb el retard en l’adquisició del llenguatge i això ocasiona problemes en la lectura i adquisicions escolars.

PREVENCIÓ DE LA HIPOACÚSIA

La prevenció primària consisteix a realitzar actuacions

dirigides a educació sanitària, que contemplin el consell genètic en casos de predisposició familiar, un bon control de l'embaràs, una bona assistència perinatal, tenir cura dels tractaments amb la utilització imprescindible d'ototòxics, immunitzacions preventives, quimioprofilaxis, així com evitar els factors predisponents ambientals (ambients sorollosos).

PREVENCIÓ DE LA HIPOACÚSIA

En la prevenció secundària, l'eina bàsica és el cribratge auditiu neonatal universal. En l'àmbit del Protocol d'activitats preventives i de promoció de la salut a l’edat pediàtrica (Infància amb salut) , es du a terme la prova de reacció al so (basada en la prova d'Ewing)*, prova de cribratge que es realitza entre els 7 i els 9 mesos, i les exploracions auditives adients segons l’edat, sobretot en els casos dels infants amb indicadors de risc d'hipoacúsia tardana. Segons la literatura consultada i l'evidència científica, l'edat mitjana de detecció sense cribratge està entre els 20 i els 36 mesos . En canvi, l'edat de detecció amb cribratge auditiu se situa en els 2 mesos de vida. Els beneficis que s'obtenen en els resultats a llarg termini d’una detecció, diagnòstic i intervenció precoços justifiquen la seva aplicació .

PREVENCIÓ DE LA HIPOACÚSIA

La prevenció terciària és el tractament precoç i el seguiment dels casos identificats.

TÈCNIQUES OBJECTIVES DE DIAGNÒSTIC

• TEOAES: Són sons d'escassa intensitat generats per

l'activitat fisiològica de les cèl·lules ciliades externes de la còclea, els quals es poden enregistrar en el conducte auditiu extern. Les OEA no mesuren llindars auditius, sinó que confirmen o neguen la presència d'un mecanisme necessari per tenir una audició dins la normalitat. Les OEA són inexistents en cas de pèrdues auditives superiors a 25-35 dB. Només explora la integritat de les cèl·lules ciliades externes. No detecta les sordeses d'origen retrococlears (neuropatia auditiva).

TÈCNIQUES OBJECTIVES DE DIAGNÒSTIC

• PEATC són el registre de les variacions de potencial que generen diferents parts de la via auditiva (de la còclea fins al tronc cerebral) en resposta a estímuls sonors (clics). Només informen sobre les freqüències agudes (2-4 KHz) i que el seu resultat pot estar interferit per la patologia de les orelles mitjanes (otitis).

• PEAEE provocades per tons continus modulats en amplitud, que s'obtenen a diferents freqüències d'estimulació. Per mitjà de càlculs matemàtics complexes s'aconsegueix representar-les en un audiograma. La seva concordança amb els llindars obtinguts per audiometria tonal és alta, sempre i quan es realitzin de manera acurada .

TÈCNIQUES SUBJECTIVES DE DIAGNÒSTIC

Es tracta d'una bateria de proves audiomètriques que permeten un millor estudi i coneixement de la pèrdua auditiva, tipus i grau, així com de la morfologia de la corba audiomètrica. Requereix de la col·laboració del subjecte valorat. En funció de l'edat i grau de col·laboració, s'utilitzen diferents procediments i eines per realitzar l'exploració.

TÈCNIQUES SUBJECTIVES DE DIAGNÒSTIC

Audiometria observacional o de distracció: es presenten tons modulats (warble) de diferents freqüències i intensitats. S'observen les respostes del nadó, com ara: canvis en el ritme respiratori, excitació nerviosa, reflex de moviment d'extremitats, reflex cocleopalpebral, reflex de succió, etc. La franja d'edat en què es realitza aquesta prova és de 0 a 6 mesos d'edat.

TÈCNIQUES SUBJECTIVES DE DIAGNÒSTIC

• Audiometria de resposta d'orientació condicionada (VRA): és una prova per valorar les capacitats auditives mitjançant l'observació del comportament amb un condicionament o reforç visual. S'envien tons modulats (warble) a diferents freqüències i intensitats i s'entrena l’infant a un condicionament fins aconseguir una resposta condicionada. La franja d'edat en què es realitza aquesta prova és de 6 mesos fins a 2 anys d'edat.

TÈCNIQUES SUBJECTIVES DE DIAGNÒSTIC

Audiometria de participació o lúdica: l’infant fa una tasca lúdica davant un estímul acústic amb l'objectiu de cercar el seu llindar auditiu a les diferents freqüències explorades. La franja d'edat en què es realitza aquesta prova és de 2 anys fins a 3 a 4 anys d'edat, quan l’infant pot realitzar la prova com un adult.

CAS Nº 1

Y H B.

Nen nascut a l’octubre de 2007. Marxa al Marroc al 2010 i no torna a Catalunya fins el 2014.

Els pares refereixen retard en el llenguatge.

El seu pediatre el deriva al ORL:

Paciente que regresa de Marruecos después de 4 años, y ahora acude por que refiere que el niño no habla bien. , no se expresa bien, y da la impresión que no escucha bien.( El niño no entiende ni catalán ni castellano)

examen físico sin alteración.

Nen de 7 anys de edat.

Sense antecedents d’otitis de repetició.

Amb antecedents familiars de retard en el llenguatge en un germà de 9 anys.

Otoscòpia

Es demana un TC de mastoides que es normal. Es protetitza al nen.

CAS Nº 2

Juan Carlos.

Nen nascut al febrer de 2007.

Derivat al ORL per sospita d’hipoacusia al desembre de 2010.

Paciente de 3 años de edad, con sospecha de hipoacusia. ( padre sordera congénita), se deriva para valoración audición.

És un nen amb antecedents patològics de OMA i familiars de hipoacusia.

Otoscopia: OME.

Es practica adenoidectomia i TVB.

Es demanen PEATC amb aparició d’ona V a 90 dB i 100 dB.

Audiometria tonal

Es protetitza el nen

Hi ha bona evolució al començament.

Estancament posteriorment.

Es remet a HSJD per implant coclear a meitats de 2013.

Implant coclear al desembre de 2014.

Molt bona evolució. Llenguatge entenedor.

CAS Nº 3

• Alvaro nen de 2 anys d’edat, Informació sanitària: nen de 26 mesos que presenta trastorn en l'adquisició del llenguatge amb timpanometria plana a orella dreta i corba baixa a l'esquerre , agrairia valoració d’audició.

• Otoscòpia:

• PEATC: ona V a 40 dB a les dues oïdes.

Es practica adenoidectomia i DTB

CAS Nº 4

• M, nen d’onze anys remès per sospita de hipoacúsia unilateral.

• Antecedents meningitis pneumocòccica als 7 mesos.

• Otoscòpia:

• PEATC: absència d’ona V a l’oïda dreta i a 20 dB a l’esquerra

CAS Nº 5

Susana, nena nascuda el març de 2014.

Screnning auditiu correcte al naixement.

Sospita de pèrdua auditiva segons els pares a partir de l’any d’edat.

Antecedents familiars de hipoacùsia.

Otoscòpia:

CAS Nº 5

• PEATC: presència d’ona V només a 100 dB. A les dues oïdes.

• Audiometria:

Es protetitza

CAS Nº 6

• R, nen nascut al juny de 2010.

• TEOAES absens al nàixer.

• PEATC: ona V a 60 dB a OD i a 40 dB a OE.

Audiometria

• Acudeixen de nou a gener de 2015 per sospita de hipoacúsia desde fa uns dos anys.

• Otoscopia:

• PEATC: ona V a 70 dB a OD i a 60 a OE.

Audiometria

• Sospita de Sd. de EVA.

• Es sol·licita TC de mastoides i RM que són informats com a normals.

• Audiometria

Audiometria Rayan amb pròtesis

CAS Nº 7

L, nena de 2,5 anys nascuda al 2007 a Xina.

Sospita de hipoacusia segons la família.

Otoscopia:

PEATC: ona V a 80 dB a les dues oïdes.

Audiometria

Es protetitza.

Tc mastoides

CAS Nº 8

• Pau, nen que va néixer al 2002.

• Remés per dificultat en l’aprenentaje per sospita d’augment de la seva hipoacusia.

• Antecedents: meduloblastoma de cervellet (2008) operat i amb tractament posterior amb Cysplatí que es va substituir per Carboplatí per ototoxicitat. Radiat posteriorment. Meningitis.

Es protetitza

CAS Nº 9

• Arnau, va néixer al 2001, els pares noten que al 2006 el nen no hi sent bé, es remès al HSJD on es diagnostica de HNB moderada i s’indica protetitzar al nen.

• Els pares no ho creuen convenient fins l’any 2012.

Es protetitza

CAS Nº 10

• X, nena nascuda al 2009 i enviada per retard a la parla a l’any 2012.

• No hipocúsia segons la família.

• No antecedents de interès.

Otoscòpia

Es practiquen uns PEATC amb aparició d’ona V a 70 dB a OD i 60 a OE. Es coloquen TVB.

Es demanen uns nous PEATC amb aparició d’ona V a 30 dB a OD i 40 dB a OE. Es sol·licita audiometria

CAS Nº 11

• A, nena nascuda a 2007, remesa per que els pares noten que no hi sent bé per l’oïda esquerra després d’un CVA a l’any 2012.

• No retard a l’adquisició del llenguatge.

• Otoscòpia:

Audiometria.

• A l’any 2014 remesa de nou per sospita de hipoacusia unilateral esquerra.

Se solicitan PEATC

• Se realiza estudio con TC de mastoides y RM que son informados como normales.

CAS Nº 12

• J M, nascut al juny del any 2000.

• Antecedents, gran prematur de 1010 gm de pes, ventilació mecànica durant 11 dies. Sepsis per càndida albicans. RM compatible amb meningoencefalitis per càndida. Convulsions neonatals. Tetraparesia espàstica.

• Diagnosticat als 2 anys de Hipoacúsia moderada mixta amb component neurosensorial més important a la OD.

• TVB als dos anys per OMA.

CAS Nº 13

• Esther, nena nascuda al 2002.

• La nena diu que no hi sent bé per la OD desde fa molt de temps.

• Antecedent de TC al 2008.

• Otoscopia

Audiometria

PEATC

• TC de mastoides : normal.

• RM de Cais normal.

• Es protetitza.

CAS Nº 14

• Andrea, nena de 14 anys enviada per males notes a l’escola.

• Antecedents: mare diabètica, prematura amb un pes de 2350 gm.

• Otoscopia

Audiometria.

Es protetitza

RESUM SOSPITAR HIPOACÚSIA

MOLTES GRÀCIES.