gustav klimt

Tema 4. El colorIES Ramon Llull.curs 2011/12

Gustav Klimt (14 juliol 1862 - 6 febrer, 1918) va ser un pintor simbolista austríac, i un dels més conspicus representants del moviment modernista de la secessió vienesa. Klimt va pintar llenços i murals amb un estil personal molt ornamentat, que també va manifestar a través d'objectes d'artesania, com els que es troben reunits a la Galeria de la Secessió vienesa. Intel·lectualment afí a cert ideari romàntic, Klimt va trobar en el nu femení una de les seves més recurrents fonts d'inspiració. Les seves obres estan dotades d'una intensa energia sensual, reflectida amb especial claredat en els seus nombrosos apunts i esbossos a llapis en certa manera hereus de la tradició de dibuixos eròtics de Rodin i Ingres. Klimt es va convertir en un personatge molt notable en l'alta societat vienesa, i va estar relacionat d'una manera o altre amb els més notables cercles intel·lectuals del moment, en una època en la qual Viena estava deixant de ser la capital mundial de l'art. La pintura de Klimt, resplendent i decorativa, té notables ingredients clàssics, bizantins i la influència del dibuix japonès així com les modernes linealitats simbolistes.A través d'un traç elegant Klimt retratarà fascinadores i misterioses dones on l'ornamentació acolorida i daurada s'alinearà amb l 'Art Noveau.

La pintura simbolista

Es considera que el moviment simbolista sorgeix el 1886 amb la publicació del "Manifest del simbolisme" al diari "Le figaro" per part de Jean Moréas. En el panorama artístic europeu de finals del segle XIX, l'impressionisme serà substituït com a tendència dominant pel simbolisme, que fou una reacció contra el materialisme, el moralisme i el racionalisme de l'era industrial. Davant de tot això, es posa l'accent en la imaginació,se cerca l'evasió d'una realitat material intolerable i avorrida. El somni, la suggestió, l'evocació i el misteri impregnen tota la poètica simbolista.

L'arbre de la vida (1905)

El bes (1908)

Les tres edats de la dona (1908)

Retrat d'Adele Bloch-Bauer I (1907)

Dànae (1907)

Judit (1901)

Fragment del fris de Beethoven (1907)

Fragment del mural de la Facultat de Medecina de Viena (1907)

Dues amigues (1916-17)

Mäda Primavesi (1912)