grau en cinematografia objectius de la titulació³-acadèmica... · objectius de la titulació el...
Post on 18-Oct-2019
8 Views
Preview:
TRANSCRIPT
GRAU EN CINEMATOGRAFIA
Objectius de la titulació
El Grau en Cinematografia pretén formar els estudiants perquè puguin incorporar-se al sector
cinematogràfic i audiovisual en general. El Grau ofereix als estudiants la formació teòrica i
pràctica necessària per a l'exercici professional de nivell universitari en els àmbits de treball
de la titulació.
En el Grau s’imparteix una formació bàsica i polivalent que proporciona a l'estudiant capacitat
narrativa a través del llenguatge audiovisual i també coneixements i habilitats bàsiques en els
diferents oficis del sector. Els estudiants han de poder expressar-se a través del llenguatge
audiovisual així com conèixer i ser capaços d'exercir de manera creativa els seus diferents
oficis: direcció de ficció, direcció de documental, direcció d'art, direcció de fotografia, guió,
muntatge, producció, producció digital i so.
És important que qualsevol persona que vulgui desenvolupar-se professionalment en l’àmbit
cinematogràfic tingui uns sòlids coneixements en les àrees de la narració audiovisual, els
oficis cinematogràfics, els estudis fílmic i la tecnologia, ja que els coneixements i
competències en aquests àmbits són necessaris sigui quina sigui la posterior especialització
de l'estudiant i futur professional. El Grau ofereix una formació en aquestes quatre grans àrees
bàsiques de coneixement i proporciona la base necessària per poder accedir al Màster en
Cinematografia, impartit per l'ESCAC i que proporciona una formació ja especialitzada en
l’ofici cinematogràfic escollit.
Perfil d’ingrés
Els futurs estudiants d'aquesta titulació haurien de posseir un base formativa, ja sigui de
caràcter artístic, humanístic o cientificotècnic, que els situï en disposició d’afrontar els estudis
plantejats des d'uns pilars sòlids en els àmbits de la comunicació, l'expressió, les actituds
socials, la investigació i la tecnologia, que haurien d'estar constituïts per un conjunt de
coneixements, competències i habilitats, entre les quals podem destacar:
Domini correcte i fluïd de l'expressió, tant a nivell oral com escrit, en llengua castellana i
catalana. Capacitat de sostenir una relació comunicativa en llengua anglesa. Aptituds
analítiques i crítiques respecte del llenguatge corporal, plàstic i audiovisual. Capacitat
d'expressar amb correcció idees, experiències o sentiments a través de la comunicació no
verbal. Capacitat per valorar la pertinença de la informació obtinguda en funció dels objectius
proposats. Capacitat de conversió de la informació localitzada en coneixement apte per a la
seva assimilació. Capacitat d'estructurar i sintetitzar informació, així com d'extreure
conclusions. Capacitat de recerca d'informació a través de fonts diverses (bibliogràfiques,
plàstiques, hemerogràfiques, videogràfiques...). Capacitat per gestionar la informació i
aprofitar les possibilitats comunicatives de les xarxes virtuals. Capacitat per utilitzar els
entorns no presencials de la comunicació digital, per a la interacció, la cooperació i
l'autoaprenentatge. Capacitat per treballar amb eines ofimàtiques i de producció audiovisual.
Capacitat creativa i emprenedora. Capacitat de compromís ètic i social. Disposició de
relacionar-se adequadament dins del seu propi entorn sociocultural, així com de posseir una
actitud respectuosa i receptiva davant d'altres.
L'avaluació dels valors i capacitats que es demanen als futurs estudiants es durà a terme a
través d'una Prova d'Aptitud Personal (PAP), la superació de la qual serà necessària per
accedir al Grau en Cinematografia. Els elements que formen la PAP són el portofio, una prova
pràctica de creació audiovisual i una entrevista personal. Els candidats lliuraran el seu
portfolio, en format digital o físic, en les dates establertes al respecte. La prova de creació
audiovisual es durà a terme un dia concret i en base a unes premisses determinades.
L'entrevista personal tindrà lloc davant un tribunal en una data posterior a la de la prova de
creació audiovisual. Les dates de la PAP s'establiran cada curs d'acord amb les indicacions de
l'Oficina d'Accés a la Universitat. El resultat de la PAP serà apte/a o no apte/a.
Perfil de sortida
Competències bàsiques i generals
Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi
que parteix de la base de l’educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es
recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements
procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma
professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i
defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment
dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants
d'índole social, científica o ètica.
Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic
tant especialitzat com no especialitzat.
Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per
emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
Capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú i per treballar en
equips interdisciplinaris i en contextos multiculturals en l'àmbit cinematogràfic.
Capacitat de treballar autònomament, prendre decisions i adaptar-se a les noves situacions
en l'àmbit cinematogràfic.
Capacitat crítica i autocrítica i capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions
ètiques i deontològiques.
Capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes i de buscar i integrar nous coneixements
i aptituds des de la creativitat en l'àmbit cinematogràfic.
Capacitat per valorar l'impacte social i mediambiental de les seves actuacions.
Competències específiques
Assimilar els mecanismes del llenguatge audiovisual i ser capaç d'utilitzar-los per narrar
històries.
Posseir les capacitats i instruments per analitzar i valorar tot tipus de discursos fílmics.
Conèixer les últimes tecnologies d'aplicació en el sector audiovisual i ser capaç d'utilitzar-les
de forma adequada.
Demostrar domini de les tècniques i mecanismes de la producció d'obres audiovisuals, al llarg
dels processos d’ideació, desenvolupament i explotació de les mateixes.
Demostrar domini de les tècniques i mecanismes de la direcció d'obres audiovisuals i poder
dur a terme la planificació, realització i supervisió d'una producció audiovisual.
Demostrar capacitat per idear, desenvolupar i escriure guions d'obres audiovisuals de
diferents característiques.
Tenir capacitat per concebre, dissenyar i materialitzar el tractament lumínic, cromàtic i visual
en general en el marc de una obra audiovisual.
Tenir capaciad per concebre, dissenyar i desenvolupar l'espai, el vestuari i l'atrezzo implicats
en la producció d'una obra audiovisual.
Demostrar capacitat per dur a terme els processos involucrats en el registre, el disseny i la
postproducció sonora d'una obra audiovisual.
Ser capaç d'estructurar, gestionar i tractar adequadament el material audiovisual a través del
domini dels recursos i estratègies del muntatge i la postproducció.
Ser capaç d'assumir la gestió dels processos de preproducció, producció i postproducció dels
efectes digitals en una producció audiovisual.
Nombre de places ofertes
90
Demanda global i en primera opció
No es disposen de dades pel fet que es tracta d’un títol el primer curs del qual s’implantarà
durant el curs 2018-19.
Via d’accés, opció i nota de tall
No es disposen de dades pel fet que es tracta d’un títol el primer curs del qual s’implantarà
durant el curs 2018-19.
Assignatures o proves especials que possibiliten la millora de la nota d’accés
Dades no disponibles
Informació sobre preinscripció i admissió
L'accés als ensenyaments universitaris oficials de grau es realitza a la Universitat de Barcelona
d'acord amb el que estipula el RD 1892/2008 i en el RD 412/2014, d'acord amb la vigència
temporal recollida en la disposició addicional quarta. Per accedir a estudis de grau cal complir
un dels següents requisits:
Haver obtingut el títol de batxillerat o equivalent i haver superat les proves d'accés a la
universitat (PAU), més conegudes com a selectivitat. Haver obtingut un títol de cicle formatiu
de grau superior, cicle formatiu d'arts plàstiques i disseny o d'ensenyaments esportius. Haver
superat les proves d'accés a la universitat per a majors de 25 anys o per a majors de 45 anys.
Complir les condicions per a l'accés per a majors de 40 anys. Tenir homologat el títol de
batxillerat d'acord al RD 412/2014 que desenvolupa la LOMCE (únicament no residents no
comunitaris i no subscriptors de convenis bilaterals).
Les persones majors de 40 anys, sense titulació acadèmica que habiliti per accedir a la
universitat per altres vies d'accés, que vulguin iniciar estudis de grau a la Universitat de
Barcelona poden accedir-hi mitjançant l'acreditació d'experiència laboral o professional. Per
això han de formalitzar una inscripció i superar les fases de valoració de mèrits i d'entrevista
personal. Cada any la Universitat de Barcelona estableix una reserva per aquesta via d'accés
de fins a un 1% de les places que ofereixi l'ensenyament de grau.
Les persones majors de 45 anys, sense la titulació exigida per la normativa vigent, que vulguin
iniciar estudis de grau a la Universitat de Barcelona poden accedir-hi mitjançant la realització
de les proves d'accés a la universitat per a majors de 45 anys. Per això han d'superar una prova
d'accés i una entrevista personal. Els candidats que accedeixin a la universitat per mitjà de les
proves d'accés a majors de 45 anys tenen reservat un 1% de les places de cada ensenyament.
Els estudiants procedents de PAU, de Cicles formatius i de la prova de majors de 25 anys, per
accedir al primer curs d'un estudi universitari en qualsevol de les set universitats públiques
de Catalunya, han de realitzar la preinscripció universitària.
La preinscripció universitària a Catalunya és un sistema coordinat de distribució dels
estudiants que garanteix la igualtat de condicions en el procés d'ingrés al primer curs de
qualsevol estudi universitari entre els quals s'inclou el grau. No s'utilitza aquest sistema per a
l'accés als estudis de màster. En el moment de formalitzar la preinscripció universitària,
l'estudiant pot sol·licitar fins a 8 preferències, les quals han d’estar ordenades per ordre
d'interès. Aquesta preinscripció és compatible amb altres sol·licituds a universitats privades,
a distància o d'altres comunitats autònomes, tot i que l'estudiant només podrà matricular-se
en un sol centre. La informació relativa a les vies d'accés als estudis universitaris la facilita
cada curs acadèmic la Generalitat de Catalunya i s'actualitza en funció de les decisions preses
en el Consell Interuniversitari de Catalunya, ja que el sistema d'admissió és únic per a totes
les universitats públiques de la comunitat autònoma. Finalment cal indicar que l'assignació
de places per part de la Comunitat Autònoma es realitzarà segons el que indica el capítol VI
“Admissió a les universitats públiques espanyoles” del REIAL DECRET 1892/2008, de 14 de
novembre, pel qual es regulen les condicions per a l'accés als ensenyaments universitaris
oficials de grau i els procediments d'admissió a les universitats públiques espanyoles, i, així
mateix, es regirà pel RD 412/2014, d'acord a la vigència temporal recollida en la disposició
addicional quarta.
La Generalitat de Catalunya ha establert també un procediment específic d'accés i admissió
per a titulacions de grau, dirigit a estudiants procedents de sistemes d'educació d'estats no
membres de la Unió Europea o d'altres estats amb els quals no s'hagin subscrit acords
internacionals en règim de reciprocitat, que no tinguin nacionalitat d'un estat membre de la
Unió Europea i que no tinguin residència a l'estat espanyol. L'Oficina d'Accés a la Universitat
de la Generalitat de Catalunya és l'encarregada de gestionar l'admissió d'aquests estudiants
a les universitats públiques catalanes. La informació relativa a l'accés als estudis universitaris
per part d'aquests estudiants la facilita cada curs acadèmic la Generalitat de Catalunya:
http://universitatsirecerca.gencat.cat/ca/03_ambits_dactuacio/acces_i_admissio_a_la_univ
ersitat / acces-per-a-estudiants-ESTRANGERS / batxillerat /
Acreditació de coneixement d'una tercera llengua en acabar els estudis
Pel que fa a l'acreditació de coneixement d'una tercera llengua, la Universitat de Barcelona té
recollit en el seu Pla de llengües, aprovat pel Consell de Govern de 12 de juny de 2013, la missió
inequívoca de contribuir als principis de comunicació eficaç, enriquiment cultural mutuo i
intercomprensió que l'adquisició de la competència lingüística en una tercera llengua
garanteix. En la seva aposta pel multilingüisme, la UB dóna prioridad al coneixement i ús de
l'anglès internacional, llengua d'intercanvi i comunicació en la majoria de disciplines
acadèmiques i llengua vehicular en diversos àmbits de les relacions internacionals, juntament
amb l'alemany, el francès i l'italià. L'adquisició d'aquesta competència ha de permetre que
els estudiants siguin capaços de tenir un coneixement instrumental d'una d'aquestes llengües
que els permeti l'accés a la bibliografia i a la producció científica, l'intercanvi universitari i les
possibilitats d'internacionalizació. D’acord amb les directrius del Consell Interuniversitari de
Catalunya sobre el requeriment que els estudiants assoleixin la competència lingüística en
una tercera llengua en finalitzar els estudis, i d'acord novament al descrit en el citat Pla de
Llengües, els centres han de preveure que l’adquisició progressiva de la competència permeti,
de manera gradual:
* Ser capaç a primer i segon curs de consultar bibliografia i utilitzar adequadament recursos
didàctics en aquesta llengua, segons les especialitats i a partir del nivell de sortida del
batxillerat. * Ser capaç, a tercer curs, de seguir una classe en aquesta llengua, és a dir , haver
obtingut un determinat nivell de comprensió oral i escrita d’acord al nivell B2 del Marc
europeu comú de referència.
En aquest sentit, la UB aposta de manera decidida per facilitar a l'estudiant el diagnòstic sobre
la seva situació inicial pel que fa a la competència lingüística per poder-lo ubicar correctament
d'acord amb les premisses anteriorment esmentades. D'aquesta manera, en el cas que
l'estudiant no arribi la universitat amb la competència aconseguida, la UB ofereix, a través de
la seva Escola d'Idiomes Moderns, un ampli ventall de cursos, ordinaris, intensius o
semipresencials, que han de permetre millorar la competència lingüística i acreditar-la
adequadament. A aquesta oferta afegeix, en la mesura de les possibilitats pressupostàries, la
convocatòria d'ajudes per a finançar la realització d'aquests cursos.
A continuació s'aporten les següents normatives d'accés i admissió de la Universitat de
Barcelona que han estat aprovades per la CACG de la Universitat de Barcelona de 30 de gener
de 2015 i Consell de Govern d’11 de febrer de 2015.
NORMATIVA REGULADORA PER A ACCEDIR AlS ENSENYAMENTS UNIVERSITARIS OFICIALS dE
GRAU DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA PER A PERSONES MAJORS DE QUARANTA ANYS
MITJANÇANT L'ACREDITACIÓ D'EXPERIÈNCIA LABORAL O PROFESIONAL.
http://www.ub.edu/acad/noracad/acces40.pdf
NORMATIVA REGULADORA DE L'ENTREVISTA PER A ACCEDIR Als ENSENYAMENTS
UNIVERSITARIS OFICIALS DE GRAU DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA PER A PERSONES
MAJORS DE QUARANTA-CINC ANYS.
http://www.ub.edu/acad/noracad/acces45.pdf
Informació específica corresponent al centre
L'avaluació dels valors i capacitats que es demanen als futurs estudiants es durà a terme a
través d'una Prova d'Aptitud Personal (PAP), la superació de la qual serà necessària per
accedir al Grau en Cinematografia. Els elements que formen la PAP són el portofio, un
prova pràctica de creació audiovisual i una entrevista personal. Els candidats lliuraran el seu
portfolio en les dates establertes. La prova de creació audiovisual es durà a terme un dia
concret i en base a unes premisses determinades. L'entrevista personal tindrà lloc davant un
tribunal en una data posterior a la de la prova de creació audiovisual. Les dates de la PAP
s'establiran cada curs d'acord amb les indicacions de l'Oficina d’Accés a la Universitat. El
resultat de la PAP serà apte/a o no apte/a.
Normativa de trasllats
L’ESCAC es regeix per la normativa de trasllats de la UB:
http://www.ub.edu/acad/admissio/grau/trasllat.html#preinscripcio
Període i procediment de matriculació
Informació no disponible
Sessions d’acollida
L'ESCAC du a terme diferents accions d'informació prèvia als futurs estudiants:
1. Jornades de Portes Obertes. 2. Presència al Saló de l'Ensenyament. 3. Presènciaa Unitour,
Saló d'Orientació Universitària. 4. Entrevistes personals i visites a l'escola a tota persona que
ho sol·liciti. 5. Presència de personal de l'escola a centres de formació secundària que ho
sol·licitin. 6. Suport a alumnes de batxillerat en la realització dels seus Treballs de Recerca per
part de personal del centre. 7. Xerrades i tallers sobre els oficis del cinema per a grups
d'alumnes de secundària a les instal·lacions de l'escola. 8. Cursos d'estiu per a alumnes de
secundària i batxillerat. 9. Curs de estiu per a professors de secundària i batxillerat.
Denominació dels estudis
Grau en Cinematografia
Títol en superar els estudis de Grau
Graduat o Graduada en Cinematografia per la Universitat de Barcelona
Durada mínima dels estudis i crèdits ECTS
Tres cursos acadèmics i 180 crèdits ECTS
Estructura del pla d’estudis
Crèdits totals Crèdits formació bàsica Crèdits pràctiques externes
180 48 0
Crèdits optatius Crèdits obligatoris Crèdits TFG
6 114 12
Assignatura Semestre ECTS Tipus Matèria (crèdits
matèria)
Primer curs
Estudis fílmics I 1-2 6 FB Art (12)
Introducció a les tecnologies
audiovisuals 1-2 6 OB
Tecnologia audiovisual
(18)
Pensament i creació 1-2 6 FB Filosofia (6)
Documental 1-2 6 FB Expressió artística (24)
Guió I 1-2 6 FB Expressió artística (24)
So 1-2 6 FB Expressió artística (24)
Fotografia fixa 1-2 6 FB Expressió artística (24)
Pràctiques de narració
audiovisual I 1 9 OB
Pràctiques de narració
audiovisual (36)
Pràctiques de narració
audiovisual II 2 9 OB
Pràctiques de narració
audiovisual (36)
Segon curs
Estudis fílmics II 3-4 6 FB Art (12)
Cinema, àudio i vídeo digitals 3-4 6 OB Tecnologia audiovisual
(18)
Literatura i estudis culturals 3-4 6 FB Literatura (6)
Direcció de fotografia 3-4 6 OB Teoria i pràctica de
l’audiovisual (48)
Direcció d’art 3-4 6 OB Teoria i pràctica de
l’audiovisual (48)
Producció I 3-4 6 OB Teoria i pràctica de
l’audiovisual (48)
Muntatge 3-4 6 OB Teoria i pràctica de
l’audiovisual (48)
Pràctiques de narració
audiovisual III 3 9 OB
Pràctiques de narració
audiovisual (36)
Pràctiques de narració
audiovisual IV 4 9 OB
Pràctiques de narració
audiovisual (36)
Tercer curs
Estètica del cinema 5-6 6 OB Estètica del cinema (6)
Tecnologies de la informació
avançades 5-6 6 OB
Tecnologia audiovisual
(18)
Discurs històric 5-6 6 OB Història (6)
Direcció 5-6 6 OB Teoria i pràctica de
l’audiovisual (48)
Guió II 5-6 6 OB Teoria i pràctica de
l’audiovisual (48)
Producció II 5-6 6 OB Teoria i pràctica de
l’audiovisual (48)
Producció digital 5-6 6 OB Teoria i pràctica de
l’audiovisual (48)
Treball de Fi de Grau 5-6 12 TFG Treball de Fi de Grau (12)
Optativa 6 5 OPT Optativa (6)
Calendari acadèmic
Pendent d’aprovació
Plans docents
Matèria Art
Crèdits ECTS 12
Caràcter Formació bàsica
Llengües Català, castellà
Assignatures Estudis fílmics I (6 ECTS)
Estudis fílmics II (6 ECTS)
Curs Primer i segon
Competències
Capacitat crítica i autocrítica i capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques
i deontològiques.
Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que
parteix de la base de l’educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en
llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de
l'avantguarda del seu camp d'estudi.
Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma
professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i
defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi
Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la
seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole
social, científica o ètica.
Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant
especialitzat com no especialitzat.
Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per
emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
Assimilar els mecanismes del llenguatge audiovisual i ser capaç d'utilitzar-los per narrar històries.
Posseir les capacitats i instruments per analitzar i valorar tot tipus de discursos fílmics.
Resultats d’aprenentatge
Comprendre conceptes relacionats amb el context històric i sociocultural en què s'han desenvolupat
el cinema clàssic, modern i contemporani.
Realitzar treballs d'investigació a partir de la consulta i lectura de fonts bibliogràfiques i el visionat
de material audiovisual.
Realitzar assajos audiovisuals que sintetitzin temes i motius apuntats a classe.
Comprendre conceptes relacionats amb el llenguatge audiovisual i l'anàlisi fílmic.
Desenvolupar la perspectiva crítica i creativa en relació a l'anàlisi de les imatges.
Continguts
El cinema clàssic i el seu context sociocultural. El Mode de Representació Primitiu. La
institucionalització del llenguatge cinematogràfic. Avenços en altres cinematografies: l'espiritualitat
nòrdica. El perfeccionament en la posada en escena: revolucions a la llum, l'espai i els moviments de
càmera. La consolidació del Mode de Representació Institucional fora dels EUA. Les potencialitats
del muntatge cinematogràfic més enllà del relat causal del classicisme. El naixement d'una mitologia
a partir d'un model de producció industrial. Cos i moviment, alternatives i paròdies del relat clàssic
de Hollywood. Mutacions del Model de Representació Clàssic a partir de les migracions europees a
Hollywood. L'esplendor del model clàssic. Símptomes d'esgotament del relat clàssic.
El cinema modern i el seu context sociocultural. El concepte de modernitat en les arts. Precedents
de la modernitat I. Grans mestres europeus: Bergman / Bresson / Dreyer. Precedents de la
modernitat II. Grans mestres del cinema japonès: zu / Kurosawa / Mizoguchi. El Neorrealisme. La
Nouvelle Vague. El Free Cinema. El Nou Cinema Italià. El Nou Cinema Alemany. Els Nous Cinemes de
l'Est.
El cinema contemporani i el seu context sociocultural. Cap a nous tipus d'espectacles, relats i
formats. El declivi del sistema productiu clàssic.Del New American Cinema a New Hollywood. Un
escenari transversal i simptomàtic del canvi: el cinema fantàstic. Alguns eixos autorals: Cinema-
Nostàlgia (V. Erice, A. Tarkovski i W. Kar-Wai); Cinema-Jo (J. Mekas, J. Van der Keuken i A. Varda);
Cinema-Aquí (M. Haneke, Germans Dardenne i U. Seidl); Cinema-abismat (J.-L. Godard, P.
Greenaway, i D. Lynch). La proclamada mort del cinema. Els centres productius perifèrics: el cas
oriental.Problemàtica i petita miscel·lània del que és perifèric. Kiarostami i l'escena creativa iranià.
Anàlisi fílmica. La posada en escena. Què és la posada en escena? Posada en escena equilibrada
versus posada en escena desequilibrada. la direcció com a força organitzativa externa versus la
direcció com un compromís amb la vida del film. Posada en escena controlada versus posada en
escena en la qual preval l'atzar. Els diferents rangs de participació de la càmera a la realitat que
mostra. Els actors: gest significant (conscient, ortodox) versus gest ambigu (espontani, pulsional). El
fora de camp. Què és el fora de camp? Marc versus Pantalla. Dins i fora de la pantalla: l'explícit versus
el suggerit. El fora de camp concret versus el fora de camp imaginari. L'enquadrament. El pla saturat
/ barroc versus el pla buit. La dimensió poètica del camp buit. La plasmació plàstica de l'absència en
la narrativa fílmica. L’aspect ratio com a element fonamental de la narració. Èpic versus Íntim. El
format panoràmic versus el 4/3. El macro (pla general) versus el micro (pla detall).
El zoom in com a estratègia narrativa i immersió en el desconegut. La llum. Imatges en color versus
imatges en blanc i negre. Ús realista del color versus ús expressiu del color. La llum i l'ombra com a
elements fonamentals del llenguatge cinematogràfic. El muntatge. Tall evident versus tall
transparent; o Transparència versus Evidència del muntatge. Primera aproximació: criteri de
continuïtat. Segona aproximació: criteri de narrativitat. Imatge accelerada (moviment) versus
imatge alentida (estasi). La narrativa fílmica. Continuïtat versus Discontinuïtat a través de dos
conceptes cinematogràfics bàsics: Espai i Temps. Continuïtat espai-temporal (el pla seqüència).
Continuïtat narrativa i discontinuïtat espacial. Continuïtat espacial i discontinuïtat narrativa.
Continuïtat espacial i fractura entre diverses dimensions (a través del muntatge). Discontinuïtat de
temps i espai. Continuïtat espacial i discontinuïtat narrativa (sense usar el muntatge). Presència i
Absència del narrador en l'acció.
Usos de la veu en off. El narrador és l'autor. El narrador és un personatge absent. El narrador sembla
omniscient, però en realitat és un els personatges de l'acció. El narrador és el protagonista (veus en
off poètiques). El tempo narratiu. Velocitat versus Lentitud. La banda de so. So versus silenci. Negar
la imatge o negar el so. So naturalista i so dialèctic. Diàleg-No diàleg. Proximitat-llunyania. En camp-
fora de camp. La música. Diegètica versus extradiegètica. Concreta versus orquestral. Original versus
adaptada.
Activitats formatives
Presencials: teoria, 100 hores
Tutelades: treball tutelat, 100 hores
Autònomes: treball autònom, 100 hores
Metodologies docents Classes magistrals
Classes expositives
Treball en grup
Treball escrit
Sistemes d’avaluació Proves escrites
Treballs realitzats per l’estudiant
Matèria Filosofia
Crèdits ECTS 6
Caràcter Formació bàsica
Llengües Català, castellà
Assignatures Pensament i creació (6 ECTS)
Curs Primer
Competències
Capacitat crítica i autocrítica i capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques
i deontològiques.
Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que
parteix de la base de l’educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en
llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de
l'avantguarda del seu camp d'estudi.
Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma
professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i
defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la
seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole
social, científica o ètica.
Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant
especialitzat com no especialitzat.
Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per
emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
Resultats d’aprenentatge
Comprendre terminologia bàsica de la filosofia d'autors clàssics i moderns.
Demostrar, amb treballs i reflexions, que la filosofia té una aplicació pràctica.
Realitzar treballs d'investigació a partir de la consulta i lectura de fonts bibliogràfiques i el visionat
de material audiovisual.
Ser capaç de situar el cinema en un marc més ampli, relacionant-lo amb altres disciplines de la
cultura.
Continguts
Qüestions fonamentals de la filosofia. Reflexió sobre qüestions bàsiques inherents a la condició
humana -Déu i l'ànima; la bellesa; l'amor; l’art; el temps, etc.- a través dels filòsofs més rellevants de
la història del pensament occidental. L'objectiu és oferir una visió transversal i temàtica de la
filosofia, posant l'accent en el seu poder per il·luminar, encara en el present, el vincle de l’ésser humà
amb el món. Cinema i pensament. Presentació
de les principals teories cinematogràfiques, no com un conjunt de normes i regles immutables que
demarquen compartiments estancs dins d'una cosa general anomenat cinema, sinó com a
plataformes des d'on interpretar les pel·lícules concretes i que són afectades i relativitzades per
aquestes. Per a això, no només ens limitarem a il·lustrar amb seqüències canòniques les teories, sinó
que intentarem cercar, en la mesura del possible, exemples marginals que les promoguin però
també els posin en qüestió. Entre les teories que es treballen en l'assignatura podem trobar el
formalisme rus, la psicoanàlisi, l'estructuralisme, el realisme ontològic i essencial i la política dels
autors.
Activitats formatives
Presencials: teoria, 50 hores
Tutelades: treball tutelat, 50 hores
Autònomes: treball autònom, 50 hores
Metodologies docents
Classes magistrals
Treball escrit
Recerca d’informació
Sistemes d’avaluació Proves escrites
Treballs realitzats per l’estudiant
Matèria Expressió artística
Crèdits ECTS 24
Caràcter Formació bàsica
Llengües Català, castellà
Assignatures
Documental (6 ECTS)
Guió I (6 ECTS)
So (6 ECTS)
Fotografia fixa (6 ECTS)
Curs Primer
Competències
Capacitat de treballar autònomament, prendre decisions i adaptar-se a les noves situacions en
l'àmbit cinematogràfic.
Capacitat crítica i autocrítica i capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques
i deontològiques.
Capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes i de buscar i integrar nous coneixements i
aptituds des de la creativitat en l'àmbit cinematogràfic.
Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per
emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia
Assimilar els mecanismes del llenguatge audiovisual i ser capaç d'utilitzar-los per narrar històries.
Demostrar domini de les tècniques i mecanismes de la direcció d'obres audiovisuals i poder dur a
terme la planificació, realització i supervisió d'una producció audiovisual.
Demostrar capacitat per idear, desenvolupar i escriure guions d'obres audiovisuals de diferents
característiques.
Tenir capacitat per concebre, dissenyar i materialitzar el tractament lumínic, cromàtic i visual en
general en el marc d’una obra audiovisual.
Demostrar capacitat per dur a terme els processos involucrats en el registre, el disseny i la
postproducció sonora d'una obra audiovisual.
Resultats d’aprenentatge
Conèixer les característiques del gènere documental i els moments decisius de la seva història.
Comprendre els fonaments de la dramatúrgia audiovisual.
Realitzar exercicis d'aplicació dels mecanismes dramàtics en guions de ficció.
Ser capaç d'analitzar i crear la banda sonora d'una obra audiovisual.
Obtenir les capacitats per analitzar i crear imatges fotogràfiques.
Continguts
Documental. Primer debat teològic. Què és un documental? Friccions i contaminacions entre
documental i ficció. Moments decisius de la història del documental: Raymond Depardon, Serguei
Dvortsevoy, Werner Herzog, Joris Ivens, Humphrey Jennings, Victor Kossakovski, Chris Marker,
Basilio Martin Patino, Albert & David Maysles, Jonas Mekas, Errol Morris, Leni Riefenstahl, Peter
Watkins, Frederick Wiseman.Precisions sobre el mitjà. Panorama actual. Dèficit productiu i costos.
Guió I. Funcions de la dramatúrgia. Gèneres literaris: lírica, drama i narrativa. Els mecanismes
fonamentals del drama: conflicte, protagonista, objectiu, obstacles. L'estructura del relat aristotèlic:
els tres actes. El crescendo d'obstacles i la relació causa-efecte del segon acte. Característiques dels
arguments no aristotèlics. Recursos dramàtics: planting, ironia dramàtica, misteri, sorpresa.
Caracterització: l'art de crear personatges.
So. Combinació audiovisual. Potenciació d'imatge i so. La il·lusió audiovisual. Valor afegit pel text i
la música. La banda sonora des dels seus elements. Música: timbre i ritme. Diàlegs: so directe,
doblatge, narració. Efectes: foley, atmosferes, room tones, efectes creatius. el
disseny de so i les seves parts: so directe, edició de diàlegs, selecció i muntatge d'efectes / ambients,
mescles. Funcions bàsiques del so a la cadena audiovisual. Influències del so en la percepció del
moviment, velocitat i temps. Tipus d'escolta. Acusmatització. El fora de camp. El punt d'escolta.
L'expressió sonora. Indicis sonors materializadodes. Els silencis.
Fotografia. Cultura fotogràfica. Evolució del llenguatge fotogràfic com a mitjà d'expressió al llarg
dels últims 170 anys. Vinculació de la fotografia amb altres disciplines afins i contemporànies:
pintura i cinema. Evolució tècnica i social de la fotografia. Teoria fotogràfica aplicada. Mitjans
tècnics: laboratori B / N, càmera analògica, càmera digital, instruments de retoc fotogràfic. Anàlisi
fotogràfica: tècnica i estil visual.
Activitats formatives
Presencials: teoria, 200 hores
Tutelades: treball tutelat, 200 hores
Autònomes: treball autònom, 200 hores
Metodologies docents
Classes magistrals
Roda d'intervencions
Treball escrit
Exercicis pràctics
Sistemes d’avaluació
Proves escrites
Instruments basats en l'observació: llistats de
control, escales d'estimació, registres.
Treballs realitzats per l'estudiant
Matèria Literatura
Crèdits ECTS 6
Caràcter Formació bàsica
Llengües Català, castellà
Assignatures Literatura i estudis culturals (6 ECTS)
Curs Segon
Competències
Capacitat crítica i autocrítica i capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques
i deontològiques.
Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que
parteix de la base de l’educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en
llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de
l'avantguarda del seu camp d'estudi.
Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma
professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i
defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la
seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole
social, científica o ètica.
Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant
especialitzat com no especialitzat.
Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per
emprendre estudis posteriors amb un alt grau d’autonomia.
Resultats d’aprenentatge
Mostrar a l'estudiant l'ancoratge a la realitat que tenen les històries de ficció. El relat ve sempre d'un
món, el nostre món.
Fomentar la creativitat de l'estudiant en l'àmbit de l'escriptura a partir de les lectures de certs autors
que treballen des de la primera persona.
Fomentar el plaer de la lectura, en general, i donar a conèixer títols i autors claus de la literatura
universal.
Oferir a l'estudiant les eines per promoure un pensament crític i reflexiu que li permeti crear obres
singulars i pròpies, partint sempre d'una observació intensa del món.
Oferir a l'estudiant les eines per desenvolupar una veu pròpia, que li permeti escriure / crear des del
Jo.
Donar a conèixer els principals models i gèneres del relat breu, així com els seus principals autors.
Continguts
L'art del relat breu. Aproximació històrica i estètica a la ficció breu. Aquest curs suposa una incursió
transversal a la història i els principals autors i títols del relat curt, en la seva acepció més general. Es
traçarà una línia des del seu origen popular (llegendes, contes de fades) a les formes més
contemporànies de relat digital i microrelat, passant pels grans escriptors que han explorat aquest
gènere. Es parlarà per tant de Raymond Carver, John Cheever, Richard Ford, Tobias Wolff o Alice
Munro però també de Charles Dickens, James Joyce o Anton Txèkhov, així com d’escriptors
contemporanis com Junot Diaz. Es posarà èmfasi també en el relat curt de gènere, on es podria
enclavar l'obra d'Edgar Allan Poe o d’Stephen King, entre molts altres. Escriure des del Jo.
Autobiografia, memòria, diari, narració epistolar i autoficció. La percepció impressionista del món.
Monòleg i flux de consciència (William Faulkner). Un perfil dibuixat a la boira. Correspondència
(Arthur Rimbaud). La crònica d'un personatge. Biografies (Emmanuel Carrère i Delphine de Vigan) ·
La mirada proterva. Ficció i record (Marcel Proust). La transmissió de la imatge persistent. Llibre de
memòries, quadern de bitàcola (Nabokov). No vull saber, però he sabut. La narració en primera
persona (Javier Marías, Richard Ford). Un travelling és una qüestió moral. Ètica i perspectiva.
Madame Bovary de Gustave Flaubert.
Activitats formatives
Presencials: teoria, 50 hores
Tutelades: treball tutelat, 50 hores
Autònomes: treball autònom, 50 hores
Metodologies docents
Classes magistrals
Classes expositives
Treball en grup
Treball escrit
Recerca d'informació
Sistemes d’avaluació
Proves escrites
Instruments basats en l'observació: llistats de
control, escales d'estimació, registres.
Treballs realitzats per l'estudiant
Matèria Tecnologia audiovisual
Crèdits ECTS 18
Caràcter Obligatòria
Llengües Català, castellà
Assignatures
Introducció a les tecnologies audiovisuals (6
ECTS)
Cinema, àudio i vídeo digitals (6 ECTS)
Tecnologies de la informació avançades (6 ECTS)
Curs Primer, segon i tercer
Competències
Capacitat de treballar autònomament, prendre decisions i adaptar-se a les noves situacions en
l'àmbit cinematogràfic.
Capacitat crítica i autocrítica i capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques
i deontològiques.
Capacitat per valorar l'impacte social i mediambiental de les seves actuacions.
Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que
parteix de la base de l’educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en
llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de
l'avantguarda del seu camp d'estudi.
Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma
professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i
defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la
seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole
social, científica o ètica.
Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant
especialitzat com no especialitzat.
Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per
emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
Conèixer les últimes tecnologies d'aplicació en el sector audiovisual i ser capaç d'utilitzar-les de
forma adequada.
Resultats d’aprenentatge
Tenir capacitat per captar imatges i sons de màxima qualitat.
Conèixer la forma en què es generen i codifiquen els senyals d'àudio i de vídeo, tant en format
analògic com digital.
Conèixer els paràmetres de qualitat dels senyals d'àudio i vídeo, per poder valorar-los i maximitzar-
los, així com escollir els equips més adequats per a cada producció.
Conèixer en profunditat els senyals d'àudio i vídeo digitals per a la seva aplicació en tasques de
postproducció.
Conèixer les eines de producció, postproducció i distribució d'àudio i vídeo.
Conèixer tècniques avançades de producció: escenografia virtual, produccions 3D, imatges de
síntesi, etc.
Continguts
Introducció a les tecnologies audiovisuals. Matemàtiques i física. Model atòmic. Moviment
ondulatori. Ones electromagnètiques. Llum. Òptica. So. Fonaments d'electricitat. Percepció visual.
L'ull. Capacitats visuals. Estereoscopia. Cervell i visió. Fotometria i colorimetria. Òptica pràctica.
Òptica geomètrica. Limitacions dels objectius. Percepció acústica i micros. Anatomia de l'oïda.
Naturalesa del so. Paràmetres del so. La veu humana. Introducció al vídeo i àudio analògics.
Estructura de temps del senyal analògic. Luminància i crominància. Mesures de senyal de vídeo.
Àudio analògic.
Cinema, àudio i vídeo digitals. Vídeo digital. Avantatges dels sistemes digitals. Amples de banda
comparats A / D. Conversió A / D. La norma 4: 2: 2. Resolucions derivades de Rec 601. Resolucions
derivades d'Informàtica. Càlcul de freqüències binàries. Àudio digital. Tipus d'àudio digital. Mostreig
i quantificació. Interfícies per a àudio digital. Difusió digital. Compressió en vídeo. Necessitat de
compressió en vídeo. Redundància perceptual i estadística. Entropia. Codificació de la redundància
espacial. Tècniques de reducció de dades. Conceptes de compressió entròpica. Correlació temporal.
Compressió intra-frame. Detecció de moviment. El vector de moviment. Compressió en àudio. Model
psicofísic d'audició. Fonts d'àudio. Amples de banda. Arxius d'àudio. MIDI i àudio vectoritzat. Àudio
multicanal. Captació d'àudio multicanal. Reproducció surround. LF & BF en àudio envoltant. MPEG-
2 Layer II. Arxius d'àudio digital.
Tecnologies de la informació avançades. Normes de compressió de vídeo i contenidors A / V.
Maquinari i sotware per a multimèdia. Projectors i displays. Pantalles planes. Projectors i altres.
Encriptació i vídeo per internet. Taules en DVB. TC. Metadades. Degradació i mesura de la qualitat
àudio i vídeo. AV Cross-platforms. Multiplataforma (producció). Multiplataforma (distribució).
Escenografia virtual.
Activitats formatives
Presencials: teoria, 150 hores
Tutelades: treball tutelat, 150 hores
Autònomes: treball autònom, 150 hores
Metodologies docents Classes magistrals
Exercicis pràctics
Sistemes d’avaluació
Proves escrites
Instruments basats en l'observació: llistats de
control, escales d'estimació, registres.
Matèria Pràctiques de narració audiovisual
Crèdits ECTS 36
Caràcter Obligatòria
Llengües Català, castellà
Assignatures
Pràctiques de narració audiovisual I (9 ECTS)
Pràctiques de narració audiovisual II (9 ECTS)
Pràctiques de narració audiovisual III (9 ECTS)
Pràctiques de narració audiovisual IV (9 ECTS)
Curs Primer i segon
Competències
Capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú i per treballar en equips
interdisciplinaris i en contextos multiculturals en l'àmbit cinematogràfic.
Capacitat de treballar autònomament, prendre decisions i adaptar-se a les noves situacions en
l'àmbit cinematogràfic.
Capacitat crítica i autocrítica i capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques
i deontològiques.
Capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes i de buscar i integrar nous coneixements i
aptituds des de la creativitat en l'àmbit cinematogràfic.
Capacitat per valorar l'impacte social i mediambiental de les seves actuacions.
Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma
professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i
defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi
Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per
emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
Assimilar els mecanismes del llenguatge audiovisual i ser capaç d'utilitzar-los per narrar històries.
Conèixer les últimes tecnologies d'aplicació en el sector audiovisual i ser capaç d'utilitzar-les de
forma adequada.
Demostrar domini de les tècniques i mecanismes de la producció d'obres audiovisuals, al llarg dels
processos d’ideació, desenvolupament i explotació de les mateixes.
Demostrar domini de les tècniques i mecanismes de la direcció d'obres audiovisuals i poder dur a
terme la planificació, realització i supervisió d'una producció audiovisual.
Demostrar capacitat per idear, desenvolupar i escriure guions d'obres audiovisuals de diferents
característiques.
Tenir capacitat per concebre, dissenyar i materialitzar el tractament lumínic, cromàtic i visual en
general en el marc de una obra audiovisual.
Tenir capaciad per concebre, dissenyar i desenvolupar l'espai, el vestuari i l'atrezzo implicats en la
producció d'una obra audiovisual.
Demostrar capacitat per dur a terme els processos involucrats en el registre, el disseny i la
postproducció sonora d'una obra audiovisual.
Ser capaç d'estructurar, gestionar i tractar adequadament el material audiovisual a través del
domini dels recursos i estratègies del muntatge i la postproducció.
Ser capaç d'assumir la gestió dels processos de preproducció, producció i postproducció dels efectes
digitals en una producció audiovisual.
Resultats d’aprenentatge
Assimilar els mecanismes narratius del llenguatge audiovisual.
Utilitzar de forma adequada els instruments i eines necessaris per a la producció d'obres
audiovisuals.
Aplicar de forma creativa els coneixements de llenguatge i de tècnica audiovisuals en la creació
d'obres audiovisuals, tant de ficció com de no ficció.
Ser capaç de treballar en equip.
Ser capaç d'analitzar el treball realitzat i avaluar el resultat, tant a nivell individual com col.lectiu.
Continguts
La narració audiovisual. El concepte d'intenció. La imatge símbol. El poder del llenguatge
audiovisual. La composició del pla. La mida del pla. Els angles de cambra. Les òptiques. Les
estratègies de l'enquadrament. El punt de vista. La relació d'aspecte. La dinàmica de la imatge en
moviment. El fenomen phi. Transfornación. La il·lusió de moviment. Les lleis de continuïtat. L'eix.
L'organització bipolar. El fora de camp. La recerca de les 3D. Els moviments de l'enquadrament. Les
transicions. Simbolisme i metàfora. La importància i les possibilitats del so. La banda sonora. Les
propietats del so. La música a la banda sonora. La planificació de seqüències. Presentar una
localització. caracterització de personatges. Planificació amb actors. La profunditat de camp. La
direcció d'actors. El treball de l'actor. El càsting. El treball de taula. Els assajos. El rodatge. Diferents
mètodes i estils de treball. Què és un reportatge? Fases de producció d'un reportatge: idea,
investigació i documentació, preguió o escaleta, rodatge, visionat, guió, muntatge. Com fer una bona
entrevista. Com escriure per a la televisió. Idees i consells básics per al motaje. Equips per a la
preproducció, producció i postproducció d'obres audiovisuals. Processos de preproducció d'obres
audiovisuals. Processos de producció d'obres audiovisuals. Processos de postproducció d'obres
audiovisuals
Activitats formatives
Presencials: teoria, 300 hores
Tutelades: treball tutelat, 300 hores
Autònomes: treball autònom, 300 hores
Metodologies docents
Classes magistrals
Treballs en grup
Pràctiques
Sistemes d’avaluació
Instruments basats en l'observació: llistats de
control, escales d'estimació, registres.
Treballs realitzats per l’estudiant.
Matèria Teoria i pràctica de l’audiovisual
Crèdits ECTS 48
Caràcter Obligatòria
Llengües Català, castellà
Assignatures
Direcció de fotografia (6 ECTS)
Direcció d’art (6 ECTS)
Producció I (6 ECTS)
Muntatge (6 ECTS)
Direcció (6 ECTS)
Guió II (6 ECTS)
Producció II (6 ECTS)
Producció digital (6 ECTS)
Curs Segon i tercer
Competències
Capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú i per treballar en equips
interdisciplinaris i en contextos multiculturals en l'àmbit cinematogràfic.
Capacitat de treballar autònomament, prendre decisions i adaptar-se a les noves situacions en
l'àmbit cinematogràfic.
Capacitat crítica i autocrítica i capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques
i deontològiques.
Capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes i de buscar i integrar nous coneixements i
aptituds des de la creativitat en l'àmbit cinematogràfic.
Capacitat per valorar l'impacte social i mediambiental de les seves actuacions.
Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que
parteix de la base de l’educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en
llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de
l'avantguarda del seu camp d'estudi.
Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma
professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i
defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la
seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole
social, científica o ètica.
Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant
especialitzat com no especialitzat.
Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per
emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
Assimilar els mecanismes del llenguatge audiovisual i ser capaç d'utilitzar-los per narrar històries.
Posseir les capacitats i instruments per analitzar i valorar tot tipus de discursos fílmics.
Conèixer les últimes tecnologies d'aplicació en el sector audiovisual i ser capaç d'utilitzar-les de
forma adequada.
Demostrar domini de les tècniques i mecanismes de la producció d'obres audiovisuals, al llarg dels
processos d’ideació, desenvolupament i explotació de les mateixes.
Demostrar domini de les tècniques i mecanismes de la direcció d'obres audiovisuals i poder dur a
terme la planificació, realització i supervisió d'una producció audiovisual.
Demostrar capacitat per idear, desenvolupar i escriure guions d'obres audiovisuals de diferents
característiques.
Tenir capacitat per concebre, dissenyar i materialitzar el tractament lumínic, cromàtic i visual en
general en el marc d’una obra audiovisual.
Tenir capaciad per concebre, dissenyar i desenvolupar l'espai, el vestuari i l'atrezzo implicats en la
producció d'una obra audiovisual.
Demostrar capacitat per dur a terme els processos involucrats en el registre, el disseny i la
postproducció sonora d'una obra audiovisual.
Ser capaç d'estructurar, gestionar i tractar adequadament el material audiovisual a través del
domini dels recursos i estratègies del muntatge i la postproducció.
Ser capaç d'assumir la gestió dels processos de preproducció, producció i postproducció dels efectes
digitals en una producció audiovisual.
Resultats d’aprenentatge
Conèixer les bases teòriques i els fonaments tècnics de la direcció, la direcció d’art, la direcció de
fotografia, el guió, el muntage, la producció, el màrqueting i la producció digital d’obres
audiovisuals.
Ser capaç de realitzar exercicis pràctics de direcció, direcció d’art, direcció de fotografia, guió,
muntatge, producció, màrqueting i producció digital d’obres audiovisuals.
Continguts
Direcció de fotografia. El director de fotografia. Composició humana de l'equip de càmeres. Funcions
i responbsabilidades de cada integrant de l’equip. El material de càmera. La càmera
cinematogràfica. Òptica cinematogràfica. La composició de l'enquadrament. Control fotomètric i
colorimètric. Filtres. El laboratori cinematogràfic. La il·luminació. Formes d'il·luminació. Barreja de
llum natural i llum artificial. Tractament dels escenaris i dels personatges. L'estil fotogràfic.
Direcció d'art. Pensar la imatge. Text i representació. Linealitat vs simultaneïtat. El discursos més
enllà del text. La importància de l'alfabetització visual i les limitacions de la intuïció. El signe.
Significat, significant i referent. Indicions, icones i símbols. Representació, simbolisme
i abstracció. Teoria de la percepció. Els factors objectius de la percepció. L'ull. Els factors subjectius
de la percepció. La profunditat. Estratègies compositives. Equilibri i tensió. L'angle inferior esquerre.
El contrast. Estil visual. El món possible. El pacte de ficció i el món possible. Característiques d'un
món possible. Trànsit entre mons possibles i conflictes. El color. Paràmetres físics del color.
Psicologia dels colors.
Producció I. Introducció a la indústria i a l'empresa audiovisual. Creació, producció, distribució i
exhibició com a parts bàsiques en la cadena de valor audiovisual / cinematogràfica. Canvis produïts
en la indústria a causa de la disrupció tecnològica d'internet. Models econòmics d'organització
empresarial en el sector audiovisual. Noves vies de producció i noves fórmules d'exhibició
cinematogràfica. Concepte d'empresa i organització interna. Àrees bàsiques de gestió. Marc
regulador de la indústria audiovisual. Llei de cinema 55/2007; directiva de Tvsin fronteres; llei de
RTVE, llei de CCRTV, marcs europeu i internacional. Fonts de finançament de la producció. AIE,
vendes internacionals, contractes de televisió.
Muntatge. Introducció conceptual i terminològica. Processos constitutius i incidència de la
postproducció. Del material de rodatge a la primera visualització. El procés selectiu. Relació i
descripció del material involucrat: del zel al programari. Tipologia i funcions del muntatge. Estudi i
evolució seguida pels enllaços, transicions i / o recursos. La causalitat com a motor habitual de
l'edició. Continuïtat i regles acadèmiques de suturació (eixos i sistema de ràcords). Infracció de les
convencions de continuïtat. El valor afegit del so: sincronia / asincronia; diegètic / extradiegètic. La
barreja. El valor afegit del buit i del silenci. Lògica de l'el·lipsi i de l'omissió. Ritme: determinació i
caràcter del moment del tall. Impregnació visual: anàlisi compositiva, informatiu i significatiu de la
imatge. La gestió informativa i la seva relació amb la modulació temporal (linealitat, alternança i
digressió). Efectes especials: del trucatge en càmera a la generació digital. La postproducció com a
nucli narratiu de la nova era audiovisual: interacció i virtualitat.
Direcció. La Poètica d'Aristòtil, base de la dramatúrgia i de la construcció de ficcions. El classicisme.
El Renaixement. L'art nou de fer comèdies en aquest temps de Lope de Vega. Les unitats. Reflexió
sobre les regles dramàtiques i els gèneres. La paradoxa de l'actor, de Denis Diderot. La Il·lustració. El
poder de l'actor. La relació actor-director i la creativitat de l'intèrpret. Romanticisme. Evolució de
l'art al segle XIX. La creació del personatge. Stanislavski i la consideració artística del fet
espectacular. Revolució en l'art de la interpretació. El realisme. El quadern de direcció. André
Antoine i el Théatre Lliure. Irrupció del cinema en la història de l'art. La decadència de l'oralitat i la
irrupció d'una dramatúrgia visual. Wagner i l'art total. El cinema com a aglutinador de la resta de
disciplines: teatre, dansa, música, escultura, pintura i arquitectura. Avantguardes del segle XX. De
Brecht i Artaud fins a David Mamet. El nou concepte de muntatge. Del surrealisme d'inicis de segle al
minimalisme i postmodernisme dels anys 80. La irrupció de la figura del director en detriment de la
figura de l'autor. El segle XXI, tendències. Maximalisme (espectacularitat) vs Metonímia (intimisme).
Producció II. La funció estratègica del màrqueting en la societat actual. Els instruments estructurals
bàsics del màrqueting i la direcció comercial. Consumer Behaviour: sociologia, psicologia grupal i
tendències del mercat com a base del disseny de màrqueting. Conceptes floor o punt de partida:
atributs, posicionament, segmentació, target, valor afegit. Fonts bàsiques d'informació per conèixer
i aprendre a llegir la indústria audiovsual: Rentrak Nielsen, Variety, Hollywood Reporter, LA Times,
Wall Street Journal. Tècniques i procediments de la direcció de producció. Introducció a la producció
executiva.
Guió II. Arguments i personatges universals. Especificitats del guió de curtmetratge. Punts en comú
i divergents entre conte literari i curtmetratge. Activitat. Gest versus paraula. Imatge versus so. El
contrast imatge-so. El contrast gest-paraula. L'eficàcia de l’activitat. Estructures argumentals del
guió de curtmetratge. Guió de gènere: terror i thriller. L'art de l'adaptació literària. Punts en comú i
divergentes entre novel·la i llargmetratge. Guió de comèdia. Trames i personatges. La construcció
del guió d'una sèrie televisiva. El treball en equip.
Producció digital. Desenvolupament dels VFX en una producció. Preproducció: desglossament, vista
prèvia, R + D, planificació. Rodatge: supervisió, recopilació de dades. Postproducció: desglossament,
postvisualización, pipeline / workflow. Tècniques i història dels efectes visuals I: stop motion,
maquetes, matte paintings clàssics, animatrònics, perspectives forçades, animació tradicional,
pròtesis i efectes de maquillatge. Tècniques i història dels efectes visuals II: matte painting; green /
blue green (cromes), CGI / 3D / animació digital; motion capture; fotogrametria / drones; tracking /
matchmoving; càmeres virtuals, realitat virtual; grading.
Activitats formatives
Presencials: teoria, 400 hores
Tutelades: treball tutelat, 400 hores
Autònomes: treball autònom, 400 hores
Metodologies docents
Classes magistrals.
Treball escrit.
Exercicis pràctics.
Sistemes d’avaluació
Proves escrites.
Instruments basats en l'observació: llistats de
control, escales d'estimació, registres.
Treballs realitzats per l’estudiant.
Matèria Estètica del cinema
Crèdits ECTS 6
Caràcter Obligatòria
Llengües Català, castellà
Assignatures Estètica del cinema (6 ECTS)
Curs Tercer
Competències
Capacitat crítica i autocrítica i capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques
i deontològiques.
Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que
parteix de la base de l’educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en
llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de
l'avantguarda del seu camp d'estudi.
Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma
professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i
defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la
seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole
social, científica o ètica.
Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant
especialitzat com no especialitzat.
Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per
emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
Posseir les capacitats i instruments per analitzar i valorar tot tipus de discursos fílmics.
Resultats d’aprenentatge
Donar a conèixer als alumnes una visió àmplia del present del cinema.
Explorar les diverses tendències cinematogràfiques, televisives i transmèdia que s'estan
desenvolupant en l'actualitat.
Fer especial èmfasi en l'ús de la tecnologia digital com a impulsora d'un nou model estètic i narratiu.
Oferir als alumnes una visió transversal de l'audiovisual, explorant les connexions de diferents
disciplines -cinema, televisió, videojocs, videoart, creació digital- per establir uns paràmetres
d'evolució del llenguatge audiovisual.
Detectar en les imatges del macrocosmos audiovisual símptomes de l’estat de les coses de la
contemporaneïtat.
Continguts
La 'aiesthesis' com a origen del concepte d'estètica. Fonaments de l'estètica: elements retòrics i
discursius. Per una taxonomia de l'estètica del cinema: categories estètiques de la representació
audiovisual. Formes i efectes de la imaginació: plaer i gust estètic en el cinema. El cinema com a
pedagogia de la percepció. Estètica del cinema contemporani: el fons de tota imatge és una imatge.
Tendències i estètiques del cinema actual. Els nous realismes. Aplicació de les teories ontològiques
del realisme d'André Bazin en el cinema contemporani. És possible parlar de realisme en la societat
del simulacre? El cinema-assaig. Com pensar les imatges a partir d'imatges que pensen? Els anys-
vídeo de Jean-Luc Godard: de Histoire (s) du Cinéma a Adieu au langage. El slow cinema com a
reacció a la invasiva velocitat dels blockbusters. La dilatació del temps fílmic com a antídot al nou
cinema d'atraccions. Noves estructures narratives. Narratives creuades, simètriques, bicèfales,
especulars. Com explicar una història quan tota història es posa en dubte a si mateixa? Les ficcions
del jo. L'auge del gènere autobiogràfic en temps digitals. La càmera com a prolongació del cos, la
identitat com a relat d'un subjecte esquizofrènic. Els límits de la representació del cos en les
superproduccions actuals. Breu història dels efectes digitals a l'hora de convertir el cos monstruós
en una realitat profílmica. Taxonomia del cos post-humà: superherois, zombis i criatures polimorfes.
Mutacions dels gèneres en el cinema contemporani. Com afrontar l'estricta codificació del cinema
de Hollywood en un context sociocultural sotmès al canvi permanent? Cas d'estudi: la Nova Comèdia
Americana. Dels germans Farrelly a Judd Apatow. Els nous cinemes perifèrics. Com el digital ha
donat veu a cinematografies que estaven relegades al consum local: des d'Àfrica passant per Àsia
(Tailàndia, Taiwan, Filipines) fins al cinema llatinoamericà. L’espectador fractal. És possible un
cinema interactiu? Noves maneres d'identificació entre el públic i una pantalla que tendeix a
l’hipertextual. Present i futur del llenguatge audiovisual. Breu història del videoart. Arts
performatives que es recolzen en la imatge com a instrument de reescriptura i reinvenció (dansa,
òpera, teatre). estat de la qüestió. Imatge i música al segle XXI. El videoclip i els seus derivats
transmèdia. El videojoc com a indústria cultural i mitjà d'expressió artístic. Models i gèneres
televisius. La nova ficció televisiva nord-americana com a substituta del cinema de Hollywood de
qualitat. La serialitat com nou esperanto de la cultura de masses. El cinema expandit. La difusa
frontera entre festivals, sales d'exhibició normalitzades i museus. Noves formes de circulació de les
imatges. Dels YouTubers als webdocs, passant pel Net-Art. Aproximació a la creativitat audiovisual a
internet.
Activitats formatives
Presencials: teoria, 50 hores.
Tutelades: treball tutelat, 50 hores.
Autònomes: treball autònom, 50 hores.
Metodologies docents
Classes magistrals.
Classes expositives.
Treball en grup.
Treball escrit.
Recerca d'informació.
Sistemes d’avaluació Proves escrites.
Instruments basats en l'observació: llistats de
control, escales d'estimació, registres.
Treballs realitzats per l’estudiant.
Matèria Història
Crèdits ECTS 6
Caràcter Obligatòria
Llengües Català, castellà
Assignatures El discurs històric (6 ECTS)
Curs Tercer
Competències
Capacitat crítica i autocrítica i capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques
i deontològiques.
Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que
parteix de la base de l’educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en
llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de
l'avantguarda del seu camp d'estudi.
Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma
professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i
defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la
seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole
social, científica o ètica.
Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant
especialitzat com no especialitzat.
Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per
emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
Posseir les capacitats i instruments per analitzar i valorar tot tipus de discursos fílmics.
Resultats d’aprenentatge
Donar a l'estudiant les habilitats per desenvolupar el seu pensament històric o, el que és el mateix,
la seva capacitat per entendre el present indagant en el passat.
Enfortir la capacitat d'investigació, pensament crític i aprenentatge autònom de l'estudiant en
aquesta indagació del temps històric previ.
Formar ciutadans amb capacitat reflexiva i crítica cap a la realitat política i social de l'època
contemporània a través d'una millor comprensió del passat.
Indagar en la realitat política, social i econòmica de l'Espanya dels últims 60 anys a través dels seus
productes culturals (cinema, literatura).
Reflexionar sobre com els productes culturals com el cinema no només reflecteixen una època
determinada sinó que també generen discurs sobre aquest moment i dels canvis socials ocorreguts
en el mateix.
Conèixer els autors, moviments, tendències i títols fonamentals de la producció cinematogràfica
espanyola i catalana dels darrers 60 anys.
Continguts
El discurs històric. Vista panoràmica del segle XX. La història com a encadenament de crisi: de la
revolució industrial a la revolució digital. Evolució de les classes socials: l'obrer al nou proletariat de
serveis. La fi de les ideologies? El pensament polític després de la fi de la Guerra Freda. Després de la
fi de la revolució social (1945-1990): restes de l'estat de benestar. Geopolítica: el món després de la
caiguda del socialisme. Breu història política i social del món des del canvi de mil·lenni. Debats del
món contemporani. L'Espanya contemporània: cultura, història i pensament. El cinema espanyol,
una història cultural. L'etern conflicte entre modernitat i tradició. Vanguardia, art popular i 2ª
República. Autarquia i repressió: recompte d'excepcions culturals en el paleofranquisme. Signes de
vida: dissidents i nous realismes. Aire fresc: l'obertura dels seixanta i lleus símptomes de modernitat.
De nou, el xoc amb la tradició. El tardofranquisme: entre el destape i el cinema metafòric. La
Transició i la seva post: política, subversió i cultura underground. L'Espanya democràtica.
L'assentament de la modernitat. Documentar el present. Les noves avantguardes.
Activitats formatives
Presencials: teoria, 50 hores.
Tutelades: treball tutelat, 50 hores.
Autònomes: treball autònom, 50 hores.
Metodologies docents
Classes magistrals.
Classes expositives.
Treball en grup.
Treball escrit.
Recerca d'informació.
Sistemes d’avaluació
Proves escrites.
Instruments basats en l'observació: llistats de
control, escales d'estimació, registres.
Treballs realitzats per l’estudiant.
Matèria Treball de fi de grau
Crèdits ECTS 12
Caràcter Treball de fi de grau
Llengües Català, castellà
Assignatures Treball de fi de grau (12 ECTS)
Curs Tercer
Competències
Capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú i per treballar en equips
interdisciplinaris i en contextos multiculturals en l'àmbit cinematogràfic.
Capacitat de treballar autònomament, prendre decisions i adaptar-se a les noves situacions en
l'àmbit cinematogràfic.
Capacitat crítica i autocrítica i capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques
i deontològiques.
Capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes i de buscar i integrar nous coneixements i
aptituds des de la creativitat en l'àmbit cinematogràfic.
Capacitat per valorar l'impacte social i mediambiental de les seves actuacions.
Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que
parteix de la base de l’educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en
llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de
l'avantguarda del seu camp d'estudi.
Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma
professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i
defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la
seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole
social, científica o ètica.
Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant
especialitzat com no especialitzat.
Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per
emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
Assimilar els mecanismes del llenguatge audiovisual i ser capaç d'utilitzar-los per narrar històries.
Posseir les capacitats i instruments per analitzar i valorar tot tipus de discursos fílmics.
Conèixer les últimes tecnologies d'aplicació en el sector audiovisual i ser capaç d'utilitzar-les de
forma adequada.
Demostrar domini de les tècniques i mecanismes de la producció d'obres audiovisuals, al llarg dels
processos d’ideació, desenvolupament i explotació de les mateixes.
Demostrar domini de les tècniques i mecanismes de la direcció d'obres audiovisuals i poder dur a
terme la planificació, realització i supervisió d'una producció audiovisual.
Demostrar capacitat per idear, desenvolupar i escriure guions d'obres audiovisuals de diferents
característiques.
Tenir capacitat per concebre, dissenyar i materialitzar el tractament lumínic, cromàtic i visual en
general en el marc d’una obra audiovisual.
Tenir capaciad per concebre, dissenyar i desenvolupar l'espai, el vestuari i l'atrezzo implicats en la
producció d'una obra audiovisual.
Demostrar capacitat per dur a terme els processos involucrats en el registre, el disseny i la
postproducció sonora d'una obra audiovisual.
Ser capaç d'estructurar, gestionar i tractar adequadament el material audiovisual a través del
domini dels recursos i estratègies del muntatge i la postproducció.
Ser capaç d'assumir la gestió dels processos de preproducció, producció i postproducció dels efectes
digitals en una producció audiovisual.
Resultats d’aprenentatge
Comprendre els mecanismes narratius del llenguatge audiovisual.
Ser capaç de narrar a través del llenguatge audiovisual.
Tenir capacitat per utilitzar equips en la creació d'obres audiovisuals.
Conèixer i ser capaç de dur a terme els processos de preproducció d'obres audiovisuals.
Conèixer i ser capaç de dur a terme els processos de producció d'obres audiovisuals.
Conèixer i ser capaç de dur a terme els processos de postproducció d'obres audiovisuals.
Ser capaç d'analitzar i valorar el treball realitzat.
Continguts
Escriptura de guió i presentació de projectes. Processos de preproducció d'obres audiovisuals.
Processos de producció d'obres audiovisuals. Processos de postproducció d'obres audiovisuals.
Activitats formatives Tutelades: treball tutelat, 40 hores.
Autònomes: treball autònom, 260 hores.
Metodologies docents
Classes expositives.
Treball en grup.
Treball escrit.
Elaboració de projectes.
Sistemes d’avaluació
Instruments basats en l'observació: llistats de
control, escales d'estimació, registres.
Treballs realitzats per l’estudiant.
Matèria Optativa
Crèdits ECTS 6
Caràcter Optativa
Llengües Català, castellà
Assignatures
Complements de cultura i tècnica audiovisuals I
(3 ECTS)
Complements de cultura i tècnica audiovisuals II
(3 ECTS)
Complements de cultura i tècnica audiovisuals III
(3 ECTS)
Complements de cultura i tècnica audiovisuals IV
(3 ECTS)
Complements de cultura i tècnica audiovisuals V
(3 ECTS)
Complements de cultura i tècnica audiovisuals VI
(3 ECTS)
Complements de cultura i tècnica audiovisuals
VII (3 ECTS)
Complements de cultura i tècnica audiovisuals
VIII (3 ECTS)
Curs Tercer
Resultats d’aprenentatge
Comprendre conceptes complementaris relacionats amb la cultura audiovisual.
Realitzar una demostració d'ús de tècniques audiovisuals complementàries.
Continguts
Crítica cinematogràfica. Per a què serveix la crítica de cinema? Orígens, evolució i funció de la crítica.
Praxis (diaris, revistes, televisió, ràdio, internet, festivals, ensenyament). La crítica i el públic. Com es
forma un crític. Oscar Wilde: el crític com a artista. Principals crítics contemporanis. Afinitats i
discrepàncies. Els grans corrents cinematogràfics en el camp de la crítica. Cahiers du Cinema i
Nouvelle Vague: nova crítica i nous cinemes. Positif. Free Cinema i Sequence. Sight and Sound i altres
publicacions França: Cahiers du Cinema enfront de Positif. Gran Bretanya: Sight and Sound. USA:
Variety i la seva influència i importància. Comparativa de models crítics i mitjans. José Luis Guarner.
Àngel Fernández Santis. El cas de Irreversible. Crítica i objecte polèmic (Pauline Kale, Carlos Boyero
...). Eugenio Trías: Vértigo i passió. Pere Gimferrer: cinema i literatura. Jorge Luis Borges i el cinema.
Zizek. Crítica de cinema a la televisió. Cineastes del nostre temps. Fila 7 i altres. De la crítica a la
direcció. Erice, Wenders,
Bogdanovich, Assayas, Paul Schrader i l'estil transcendental. Tendències de la crítica contemporània
a l'Estat Espanyol: la humanista de Film Ideal i la materialista de Nuestro Cine. Pervivència actual
d'aquestes dues escoles. És el mateix fer crítica de cinema per a ràdio, televisió o premsa escrita? És
el mateix fer crítica en un mitjà setmanal o en un mensual? És el mateix fer crítica en un bloc
d'internet o en un mitjà imprès? ¿Exigeixen les noves tecnologies un nou concepte crític?
Cinema d'animació. Els orígens del cinema d'animació. De les ombres xineses al teatre òptic d'Emile
Reynaud. Les primeres animacions cinematogràfiques. James Stuart Blackton, Winsor McCay, Emile
Cohl. L'animació plana. Els dibuixos animats nord-americans. Fleischer Studios, Walt Disney,
Terrytoons, Walter Lantz, Warner Bros, Cartoons, De Patie-Freleng Enterprises, Tex Avery, MGM,
Hanna & Barbera, UPA, Ralph Bakshi, Don Bluth, Amblin Entertainment, les sèries de televisió
contemporànies, ONF (NFB) del Canadà. Els dibuixos animats europeus. Paul Grimault, René Laloux,
Raymond Leblanc, John Halas, George Dunning, Richard Williams, Jimmy Murakami, Bruno
Bozzetto, Cruz Delgado Zagreb School, Ivan Ivanov-Vano, Yuri Norstein. L'anime japonès. Osamu
Tezuka, els gèneres de l'anime, Hayao Miyazaki, Studio Ghibli, Katsuhiro Otomo, Mamoru Oshii,
Satoshi Kon. Els dibuixos animats a la resta del món. L'animació en volum: els ninots articulats, les
plastilines, les siluetes. L'animació en volum nordameriacana: Will Vinton, Tim Burton. L'animació
en volum europea: Segundo de Chomón, Wladyslaw Starewicz, Lotte Reiniger, Alexandre Alexeieff,
Jirí Trnka, Jan Svankmajer, Aardman Animations. L'animació en volum de la resta del món. Els
trucatges d'animació. Willis O’Brien, Ray Harryhausen, George Pal. El cinema experimental. Viking
Eggeling, Hans Richter, Walter Ruttmann, Oskar Fischinger, Norman McLaren, Saul Bass. L'animació
per ordinador. James i John Whitney, Lucasfilm, James Cameron, Robert Ze meckis, John Lasseter,
Pixar - Disney, PDI - DreamWorks, Blue Sky - Twentieth Century Fox. Infografies i videojocs.
Cinema d'avantguarda. Realisme Vs il·lusionisme. Conceptes relacionats amb el cinema
experimental i la seva relació amb les avantguardes. El seu impacte cultural i la seva diferenciació
amb el cinema d'indústria. La seva importància com a alternativa a la narrativa tradicional. El cinema
abans del cinema (llanternes màgiques, zootrops, praxinoscopis, etc.). Els experiments científics
d'Eadweard Muybridge i d'Étienne-Jules Marey que proposaven l'estudi del moviment a través de la
seva descomposició. El cinema dels germans Lumière i el cinema de George Méliès com a
paradigmes d'una possible doble naturalesa del cinema. Cronologia del cinema experimenta.
Pioners del cinema experimental abans de les avantguardes (1895-1908). El cinema dels moviments
vanguardistes europeus (expressionisme, surrealisme, dadaisme, abstracte). El cinema amateur
nord-americà de la dècada dels quaranta. El cinema després de la II Guerra Mundial. Nous suports,
noves onades. Cinema polític. Cinema expandit. Vídeo-art. Cinema experimental digital. L'autor és
amateur, el cinema experimental com a art d'expressió individual. Posar en qüestió conceptes com:
marginació i elitisme. Temes del cinema d'avantguarda relacionats a gènere, abstracció i poesia.
L'impacte que han tingut les noves tecnologies en les formes d'experimentació cinematogràfica (del
cel·luloide al suport digital). El DIY, Computer Works, Printer Films, cinema minimal. Imatges
utòpiques, el cinema com a arma de subversió ideològica buscant siempre canviar la consciència de
l'espectador. El cinema col·lectiu. Cinema de propaganda. Pel·lícules que assumeixen una postura
crítica enfront dels blocs de poder i que representen la lluita de classes des de perspectives
totalment noves no solament en el pla formal sinó en els seus modes de producció. Cinema
experimental llatinoamericà, cinema del maig francès i cinema africà. El renéixer del cinema-assaig.
Free Radicals. Alguns dels corrents més importants originats a partir de la dècada dels seixanta fins
al present: cinema Queer, cinema feminista, cinema underground, cinema estructural, el cinema de
l’accionisme vienès, expanded cinema, cinema independent i tendències actuals del cinema
d'vanguardia.
Cultura pop . Fes-ho tu mateix. Els Sex Pistols i el punk del 77. La invenció de l'adolescència i el
naixement de la cultura pop: el target juvenil. Els fanzines i els segells independents. El riot grrrl. La
Terra al major Bowie. Del mod a Thin White Duke passant per Ziggy Stardust. La icona i l’alta costura:
de Kansai Yamamoto a Alexander McQueen. Brian Eno i l'ambient. Del protovideoclip fins al curt de
Blackstar. El cos de la dona com a metàfora. It girls: Eddie Sedgwick, Clara Bow. La flapper. De
maniquins a top models: Twiggy. De la crinolina a la silueta lliure. Coleccionismoy constel·lacions.
De Walter Benjamin a Forrest Ackerman. El collage de Richard Hamilton com a forma de pensament.
Els penny Dreadfuls i el naixement del relat pulp. De la literatura de Lovecraft al conte d'Ed Wood.
Un trajecte cap enrere per l'underground. Nicolas Winding Refn i l’homenatge al trash. Cinema kinki
i sèrie Z. Punk i gore: l'escorpí de Kennerh Anger, les rates d'Andy Milligan, la música del giallo de Riz
Ortolani. El cinema de transgressió: la generació tòxica de Nick Zedd i el manifest. El riure caníbal.
L'art de la caricatura: quan Chaplin es transforma en Hitler. Daniel Johnston es posa perruca. Els
retaules de Terry Gilliam. Sàtira en Súper-8: els backyard monsters, les fan movies i les arts marcials.
El lowcost espanyol de Santiago Lorenzo i Carlos Vermut. La perspectiva dels anys de la Factory.
L'observació de l'amant a Slepp. Warhol i Morrisey: la trilogia carnal. Les Chelsea Girls i altres
estrelles. El mite de Frankenstein en el pop. El setge de les fantasies. El món de la vinyeta: del Little
Nemoal màniga de Shintaro Kago. Slavoj Zizek: entre Lacan i els germans Marx. La cultura del vàter
com classificació sociològica. La ficció televisiva: Twin Peaks i el desig d'ultratomba. Esoterisme i
pornografia. Els orígens del zombi i els rituals de santeria. La psicomàgia d'Alejandro Jodorovsky.
Bruixes i orgies en la mitologia de l'erotisme. L'era postmoderna. Omar Calabrese i la cultura
neobarroca. L'explosió de Zabriskie point. La gàbia de l'era contemporània: el loop i la repetició.
Diàleg cinematogràfic. L'exposició. Definició i propietats. La branca literària del drama. Presentació
i exposició. Exposició escrita. Exposición present o futura. Tècniques d'utilització. El contingut
conflictiu. El contingut no conflictiu. Una alternativa: diliuir l'exposició. Algunes regles bàsiques.
Procediments més o menys encertats. La funció del diàleg. Tècnica del diàleg. El diàleg a través de
les imatges. El totpoderós diàleg, la paràfrasi i el subratllat. El subtext. Què entenem per subtext? La
importància del que no es diu sobre el que es diu. Veu en off i subtítols. Manera de dir i manera de
parlar. Les ocurrències. Les escenes d'autor. Els diàlegs recompensa. Trets irònics. Observacions
estúpides. Activitat i diàleg. Diferents estils de diàleg cinematogràfic. Tipus de diàleg i de narració.
Creació de personatges. El diàleg com a instrument de creació del personatge. Com parlen els
nostres personatges? Quin tipus de diàleg és més adequat per a la nostra història?
Música. Aspectes genèrics: terminologia, instruments, formes musicals, catalogacions. La música
medieval: monodia i polifonia. El Renaixement. Les diferents escoles polifòniques europees. El
Barroc. El nou concepte i les noves formes. L'òpera i la música instrumental. Sociologia de l’òpera
barroca. Un passeig musical per l'Europa del 1690 al 1750. Bach i Haendel: dues figures
emblemàtiques. Els diferents corrents preclàssiques i el Classicisme. Les grans figures del
Classicisme: Haydn, Mozart. L'adveniment del Romanticisme: Beethoven i els seus contemporanis.
Els grans romàntics i el nou concepte de virtuosisme. L'òpera romàntica. El Postromanticisme. Les
escoles nacionalistes. L’Impressionisme i la resta de música francesa entre finals del XIX i principis
del XX. El segle XX: primera meitat i noves tendències després de la Segona Guerra Mundial.
Cultures visuals. Vídeo Art. Amb el vídeo a les galeries d'art, el mitjà audiovisual va desplegar un nou
poder envoltant i de lectura escènica que el cinema experimental a penes havia assajat. No podem
revisar en unes hores la història del videoart, però sí assenyalar-ne les principals aportacions,
aplicades i assimilades en altres gèneres i formats, des del teatre a la publicitat i el vídeo musical. El
Cinema al museu. Una doble consideració sobre com els museus han integrat al setè art, tant com a
tema expositiu (exposicions i programes al voltant de autors, escoles, etc.) com a la manera en què
el cinema, com a mitjà, s'ha integrat en l'argument expositiu i en el guió, sempre canviant, de l'art
contemporani (com dialoga amb altres arts). Audiovisual Expos i Fires Internacionals. Entre l'Expo
'58 de Brussel·les i la de Osaka '70 es van produir una sèrie d'espectacles audiovisuals la influència
dels quals, encara avui, és palpable. Realitzadors com Lanterna Magika (Radok i Sbovoda), Jim
Henson o els Eames són només alguns dels enginyers visuals que van fer possible aquells assajos,
destinats a l'entreteniment, la formació i l'exploració del propi mitjà. La fires internacionals han
seguit provant amb aquest tipus d'audiovisuals (multipantalla, envoltants), encara que els parcs
temàtics n'han pres en certa manera el relleu, decantant els objectius cap a un entreteniment pur,
sense additius formatius i menys encara 'artístics'. Cinema Industrial. No només molts cineastes
reconeguts han produït pel·lícules industrials (Resnais, Hudson, Steiner), sinó que des del cor mateix
del cinema divulgatiu i promocional, funcional i en aparença artísticament 'asèptic', s'han produït
pel·lícules i plantejaments visuals extraordinaris (Jam Handy, Geoffrey Jones, Ronny Erends),
referits, reciclats i replicats per altres tants cineastes (Mathias Müller, Gus Van Sant, Roy Anderson).
Visual Music. Potser en cap altre terreny es fan tan imperceptibles els límits entre gèneres i formats
com en l'àmbit de la música en la pantalla. Moltes obres poden ser considerades indistintament
experimentals, promocionals, per a un públic massiu o sofisticat. Coreògrafs com Busby Berkeley
han passat de figurar com a fita del kistch a tòtem de la creativitat visual, celebrat per l'Anthology
Film Archives o copiat per Michel Gondry. Ens centrarem en algunes obres i autors que han foradat
canals entre el mainstream i l'art, entre el passat i el present, com a fonts inesgotables d'inspiració.
Llenguatge musical al cinema. Plantejament musical des guió. Pla musical. Comunicació director /
compositor. Música per a cinema: "Música incompleta". Llenguatge musical bàsic: To / Timbre /
Tempo / Ritme / Estructura. Muntatge i música: Ritme i estructura. Diferències entre Tempo
(velocitat) i Ritme (tipus i ordre). Tipus de producció. Alternatives per a baix pressupost. El Silenci.
Punt d'entrada / Punt de sortida. Diàlegs: no molestar. Emocions i sensacions. Atmosfera. Suport al
subtext. Detall vs. subratllat gruixut. Mickey Mousing. Sorpresa. Ment oberta: volum i decisió final.
Procés: Guió / 1r Visionat / Tancar / Preparar / Gravació / Mescla / Lliurament / Mescla final. Ús i abús
de referències. Personalitat i caràcter. Experimentació. Evocació. Música per a la continuïtat. Fugir
de l'erudició i de la crítica. Selecció del compositor. Cançons preexistents com a suposat valor de
producció. Inici i final: la tesi. To a to: coherència. Contrast. El Tema. Tema i personatges / Tema i
espais / Tema i narrativa. Leitmotive: ¿sempre necessari? Idea / Càpsula / Repetició. Gènere. Fugir de
l'obvietat. Música diegètica / extradiegètica. Música per a dissimular. Música per a curtmetratges. No
Score: Kubrick, Scorsese, Tarantino ... Compondre "a cegues".
Film and Gender. És Springbreakers una pel·lícula feminista? Com construïm el sexe i el gènere a
través del cinema? Què hi ha darrere de la femme fatale? ¿I del mascle ibèric? En aquest curs
repassarem les principals teories del camp dels Estudis de Gènere en relació amb el cinema i
l'audiovisual per contestar i debatre sobre aquestes i altres preguntes.
Activitats formatives
Presencials: teoricopràctica, 50 hores.
Tutelades: treball tutelat, 50 hores.
Autònomes: treball autònom, 50 hores.
Metodologies docents
Classes magistrals
Classes expositives.
Treball escrit.
Exercicis pràctics.
Sistemes d’avaluació
Instruments basats en l'observació: llistats de
control, escales d'estimació, registres.
Treballs realitzats per l’estudiant.
Recursos d’aprenentatge
Aules teòriques equipades amb equips de projecció audiovisual: Aula 1.1: 102,48 m2, 95
places. Aula 1.2: 75,41 m2, 65 places. Aula 1.3: 75,41 m2, 65 places. Aula 1.4: 102,48 m2, 105
places. Aula 1.5: 61,64 m2, 30 places. Aula 1.6: 52,79 m2, 30 places. Aula 1.7: 50,86 m2, 30
places. Aula 2.2: 39,13 m2, 12 places. Aula 2.3: 40,97 m2, 12 places. Aula 2.4: 38,16 m2, 12
places. Aula 2.5: 44,92 m2, 12 places. Aula 2.6: 41,77 m2, 30 places. Aula 1: 65,90 m2, 30 places.
Aula 2: 73,31 m2, 30 places.
Aules d'ordinadors: Aula 1.8: 42,01 m2, 13 ordinadors. Aula 1.9: 74,38 m2, 30 ordinadors. Aula
2.1: 39,76 m2, 13 ordinadors. Aula 3: 67,93 m2, 30 ordinadors. Aula 4: 67,93 m2, 13 ordinadors.
Aula 5: 67,94 m2, 13 ordinadors. Aula 6: 65,90 m2, 30 ordinadors.
Programes informàtics: Avid, Final Cut, Suite Adobe, Davinci Resolve, Movie Magic Scheduling,
Movie Magic Budgetting, Autocad, Compressor, Cinema Tools, Autodesk Maya 2017, Arnold
Render, Adobe After Effects, Adobe Photoshop, Nuke X, Mari, Hierro, 3D equalizer, HOUDINI
15, UvLayout, Adobe flash, Zbrush 4 v 7, Mocha pro, Nuke Studio, Deadline 6, PF track, Ftrack,
Mudbox, Reial Flow, Shave & Hirecut, Dragon frame.
Aula de dibuix: 80 m2 i 25 taules de dibuix.
Laboratori de fotografia: 34 m2, 10 ampliadores format universal, 3 ampliadores de format
mitjà.
Equipaments especials: Plató 1: 258,63 m2. Plató 2: 111,63 m2. Plató 3: 270 m2. Plató 4: 96 m2.
Sala de direcció d'actors: 150 m2, amb projecció UHD 4K. Espai d'emmagatzematge d'atrezzo
i vestuario: 150 m2. Taller de construcció de decorats: 350 m2. Sala d'edició de so protools 1:
15 m2 (1 taula). Sala d'edició de so protools 2: 14 m2 (1 taula). Sala d'edició de so protools 3:
51,09 m2 (1 taula). Sala de mescles 5.1 / 7.1: 51 m2 (1 taula). Locutori: 12 m2. Sala de muntatge
i visionat 1: 10 m2. Sala de muntatge i visionat 2: 10 m2. Sala de colorimetria: 20 m2. Magatzem
de material d'il·luminació: 300 m2, amb més de 100.000 watts de llum (incandescència,
fluorescència, HDMI, LED). Equips d'enregistrament de so directe: Sound Devices, Tascam,
Sensheisser, etc.
Càmeres de cinema i de vídeo: ARRI BL IV. ARRI III. ARRI ST. ARRI SR II. ARRI SR I.
KRASNOKORGKS. ALEXA. RED ONE. JVC 700. JVC 100. PANASONIC 151. SONY FS5. CANON
C300. CANON LEGRIA G25. SONY 537. CANON MARK II. CANON 7D. CANON C100.
Mediateca de 125m2 amb 40 places i 8 ordinadors.
Pla d’acció tutorial
La UB, des de cada un dels seus centres, realitza activitats i programes específics d'informació
i d’atenció a l'estudiant matriculat a la universitat, en col·laboració amb el SAE (Servei
d'atenció a l'estudiant) que abasten totes les fases de seus estudis. Aquestes activitats i
programes estan emmarcades en el pla d'acció tutorial de la Universitat de Barcelona (PAT).
Es tracta d'un pla institucional de cada ensenyament que especifica els objectius i
l'organització de l'acció tutorial. Cada pla d'acció tutorial està sota la responsabilitat d'un
professor coordinador nomenat pel cap d'estudis que té les funcions de: coordinar-se amb el
deganat / direcció de centre, secretaria de docència i estudiants, cap d'estudis i amb el SAE;
vetllar pel desenvolupament correcte del PAT; coordinar, dinamitzar i fer el seguiment dels
tutors de l'ensenyament; assessorar i donar suport perquè els tutors puguin desenvolupar les
seves funcions; definir necessitats de formació de tutors i col·laborar amb el coordinador de
formació del professorat del centre Col·laborar amb el SAE en les activitats de captació
d'estudiants i coordinar-se amb coordinadors d'altres ensenyaments per impartir xerrades i
proporcionar informació per àmbits de coneixement. Identificar els problemes de transició
del batxillerat i dels cicles formatius a la UB i organitzar, amb el suport del SAE i de l'ICE,
jornades d'intercanvi amb professorat de secundària. Recopilar la informació necessària de la
titulació per tal que el SAE la confeccioni i la difongui. Fer d'enllaç entre el PAT i altres
instàncies de la titulació, del centre o de la UB. Vetllar perquè la informació que s’ofereix des
del web del centre dirigida als estudiants d'educació secundària sigui l'adequada. Elaborar
l'informe d'avaluació final. Proposar tutors. Cada titulació disposa del seu propi Pla d'Acció
Tutorial, i tots ells estan coordinats pel un únic responsable. Cada pla d'acció tutorial disposa
del suport, d'una banda, del Servei d'atenció a l'estudiant (SAE), esmentat anteriorment, i,
d'altra, de l' Institut de ciències de l'educació (ICE), que s'encarrega de les activitats de
formació i d'intercanvi per a coordinadors de plans d'acció tutorial i per a tutors. També
gestiona un web institucional d'informació per a l'acció tutorial. A més, el Campus Virtual de
la UB ofereix prestacions per al seguiment tutorial semipresencial i suport tecnològic per
gestionar els plans d'acció tutorial. Els coordinadors treballen el document del PAT amb les
funcions esmentades anteriorment i, en estreta col·laboració amb el SAE, realitzen accions
que podem sintetitzar d’aquesta manera:
- Accions en la fase inicial dels estudis universitaris. Difusió d'activitats d'acollida al centre i a
l'ensenyament per a estudiants amb plaça. Activitats específiques adreçades a l'acollida de
l'alumnat que no prové del batxillerat, especialment al col·lectiu de majors de 25 anys.
Prestació de serveis a l'estudiant: informació sobre allotjaments, gestió d'assegurances i
d'altres. Informació a l'estudiant sobre el servei de tutoria. Col·laboració en activitats
d'acollida per a estudiants de programes de mobilitat matriculats a la UB. Activitats de
formació transversal d'orientació per a l'aprofitament acadèmic.
- Accions durant el desenvolupament dels estudis universitaris. Informació diversa al
professorat tutor. Informació al professorat tutor del seguiment de l'alumnat que ha estat
enviat al Servei d'atenció a l’estudiant des de la tutoria. Informació d'interès per a l'estudiant:
Programes Erasmus, SICUE o equivalents; beques, préstecs i ajuts; complements de formació
amb vista a la continuïtat dels estudis.
- Accions en la fase final dels estudis universitaris. Formació i orientació a l'estudiant per a la
inserció professional i per a la continuïtat en altres estudis. Informació sobre recursos del SAE
relacionats amb la inserció laboral (Programa Feina UB).
- Accions dirigides a donar suport a l'alumnat amb característiques o perfils específics.
Estudiants amb minusvalideses, estrangers, amb rendiment d'excel·lència, esportistes d'elit,
etc. Promoure la igualtat d'oportunitats dels estudiants amb discapacitat no només és un
altre objectiu prioritari de la Universitat de Barcelona sinó de totes les universitats del sistema
universitari català mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC). Davant la
necessitat de promoure línies d'atenció comunes als estudiants amb discapacitat, la Comissió
d'Accés i Afers estudiantils del CIC va acordar al setembre del 2006 la creació de la Comissió
Tècnica UNIDISCAT (Universitat i Discapacitat a Catalunya), en la qual estan representades
totes les universitats catalanes i els objectius principals són:
# Analitzar la situació actual i les necessitats dels estudiants amb discapacitat per a establir
un protocol d'actuació i resposta. # Crear un espai de treball conjunt entre les universitats
catalanes per mantenir una bona coordinació en aquest tema i promoure línies d’actuació
comunes. # Estudiar el marc legal i jurídic relacionat amb les adaptacions curriculars. #
Establir col·laboracions amb altres departaments o entitats que també tractin aspectes
relacionats amb les persones amb disminució. # Elevar propostes a la Comissió d'Accés i Afers
estudiantils del CIC. Així mateix, al llarg dels estudis universitaris l'estudiant disposa de
diverses figures per facilitar-li un seguiment i orientació, com són: # Tutoria docent: Orientació
i seguiment en continguts específics d'assignatures / matèries de les titulacions. Aquesta
orientació la du a terme el professor propi de cada assignatura amb els estudiants matriculats
a la mateixa. La finalitat d'aquesta orientació és planificar, guiar, dinamitzar, seguir i avaluar
el procés d'aprenentatge de l'estudiant tenint en compte tant el seu perfil, interessos,
necessitats i coneixements previs com les característiques / exigències del context (EEES,
perfil acadèmic / professional, demanda sociolaboral , etc.). Si la matèria / assignatura que
s'imparteix és presencial, aquestes funcions es desenvoluparan en un entorn presencial. Si és
semipresencial, les esmentades funcions es desenvoluparan en entorns presencials i virtuals
a través de l'eina virtual del Campus. # Tutoria de mobilitat: El responsable de mobilitat
internacional del centre és qui s'encarrega de l'orientació, la supervisió i el seguiment de la
matrícula dels estudiants del centre (com els procedents d'universitats o centres d'educació
superior estrangers) que participen en els programes internacionals o nacionales.
El títol compta amb dos mecanismes fonamentals de coordinació docent. En primer lloc el
Consell d’Estudis del Grau. El Consell d’Estudis està format per un professor/a de cada un dels
departaments que imparteixen docència en el Grau, així com una representació dels
estudiants. Les funcions bàsiques del Consell d'Estudis del Grau són: garantir la coherència i
interrelació de les matèries del Grau; revisar els plans docents de les assignatures de les
matèries; garantir que la docència i avaluació s'adaptin als plans docents de les assignatures;
organitzar la temporalitat i els horaris del Grau i garantir el bon funcionament docent i
acadèmic. En segon lloc, el Grau compta amb equips docentes per a cadascuna de les
matèries de formació bàsica i obligatòries del pla d'estudis del Grau. Aquests equips docents,
formats per professorat dels departaments que tenen assignada la docència, tenen com a
objectiu la coordinació vertical i horitzontal de les matèries i assignatures del pla d'estudis.
Concretament, revisen, discuteixen i informen sobre els continguts que es transmeten;
analitzen la temporalitat i progrés en l'adquisició de coneixements, els criteris avaluatius, la
metodologia docent, així com la incorporació en el desenvolupament de les assignatures de
les competències transversals i específiques del grau. A més, aquests equips docents tenen
com a comesa final l'establiment de propostes de coordinació entre diverses assignatures en
la realizaciónde treballs pràctics per part dels estudiants que incorporin coneixements,
habilitats i tècniques de diverses matèries. I per tant, que aquests treballs pràctics siguin
presentats i avaluats en diferents asignaturas.
Informació específica corresponent al centre.
Els estudiants de l'ESCAC poden beneficiar-se de les mateixes accions de suport a estudiants
previstes per als estudiants de centres propiosde la UB i detallades anteriorment. A més,
l'ESCAC disposa d'un sistema intern de beques: http://www.escac.es/ca/info/beques-i-
ajudes.
El PAT (Pla d'Acció Tutorial) del Grau té com a objectius 1) acollir, integrar i orientar als
alumnes de primer curs; 2) proporcionar orientacióncurricular als alumnes de primer, segon i
tercer curs; 3) proporcionar orientació sobre sortides professionals i acadèmiques
(especialment, sobre l'especialitat a escollir en el Màster) als estudiants de tercer curs. El
responsable de la coordinació del grup de tutors és el coordinador del Grau, que s'encarrega
de dinamitzar l'equip de tutors, participar en la formulació dels programes d'acció tutorial i
proporcionar els recursos i les estratègies d'acció perquè els tutors desenvolupin les seves
funcions. Els tutors informen als alumnes sobre l'ESCAC i els seus ensenyaments i els ajuden
en l'adaptació al nou entorn d'estudis, els orienten en aspectes curriculares, intervenen en la
seva formació, optimitzen el seu itinerari curricular, complementen la seva formació amb
altres activitats i els orienten profesionalmente.El tutor manté com a mínim una entrevista
amb cada alumne al llarg del curs. L'objecte de les entrevistes és revisar el portfoli dels
estudiants i constatar, a través de la seva evolució, el seu progrés en l’aprenentatge. A final de
curs es realitza una avaluació del Pla d'Acció Tutorial.
Treball final de grau
Normativa general de la UB:
http://www.giga.ub.edu/acad/gdoc/fitxers/pdf/normes_TFG.pdf
NORMATIVA DEL TREBALL DE FI DE GRAU DE L'ESCOLA SUPERIOR DE CINEMA I AUDIOVISUALS DE
CATALUNYA CENTRE ADSCRIT A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
Aquesta és la normativa per la qual es regula el Treball de Fi de Grau (TFG) de l'Escola Superior
de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, segons el marcat pel RD 1393/2007, de 29 d'octubre,
pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris, modificat pel RD 861/2010,
de 2 de juliol, així com pel marc normatiu aprovat pel Consell de Govern de la Universitat de
Barcelona, amb data de 7 de juny de 2011.
En aquesta normativa s'implementa tot el que es refereix a la naturalesa, concreció i
característiques del TFG que correspon al Grau en Cinematografia.
Naturalesa i característiques:
El TFG es defineix com un projecte audiovisual desenvolupat de forma col·lectiva, destinat a
acreditar l'adquisició madura de les diferents competències per part de l'alumnat que integra
l'equip responsable d'aquest, prenent part en el seu disseny, desenvolupament i concreció
des de cadascuna de les tasques o funcions tècniques i creatives que han format part del seu
itinerari d'aprenentatge. Els crèdits ECTS que integren el TFG són 12. La responsabilitat de
l'establiment de les puntuals modificacions que puguin tenir lloc de les condicions pròpies
del TFG recau sobre la Comissió del TFG.
Estructura organitzativa:
Comissió del TFG. Tal com s'ha dit, el Grau en Cinematografia ha de disposar d'una Comissió
específica, nomenada per la Junta Acadèmica del centre, que haurà d'estar integrada pel cap
d'estudis (com a màxim responsable acadèmic), per la responsable de producció de l'ESCAC
Films (com a persona encarregada del control organitzatiu i logístic en el desenvolupament
del TGF) i pels caps de departament. Les funcions d’aquesta Comissió es concreten en:
· Elaborar el pla docent del TFG. · Fixar els criteris i el protocol d'actuació perquè es pugui
portar a terme el desenvolupament de les propostes i la seva presentació a través del
lliurament d'un dossier que haurà de ser aprovat per la Comissió per poder ser dut a terme
amb les condicions i en el calendari que li siguin assignats. - Assignar la figura d'un tutor per a
cada TFG per efectuar l'oportú seguiment del mateix i vetllar per la seva adequada concreció.
- Preveure i programar les condicions segons les quals haurà de ser defensat públicament el
TFG, perquè pugui ser avaluat per part de la Comissió a aquest efecte designada. - Qualsevol
altra funció que li pugui ser assignada per part de la Junta Acadèmica.
Coordinador de la Comissió del TFG. Competències seves són presidir la Comissió, així com
introduir les qualificacions derivades i signar les actes corresponents.
Tutor del TFG. El desenvolupament del projecte ha de ser supervisat i tutoritzat, perquè el
procés d'aprenentatge sigui el més dinàmic i enriquidor possible. Les persones sobre les que
recau aquesta responsabilitat seran designades per part de la Junta Acadèmica del centre.
Les seves funcions seran:
- Vetllar pel correcte desenvolupament del procés de preproducció i planificació previs al
projecte. - Orientar i fer els comentaris que consideri oportuns per a afavorir la correcta
materialització del projecte. - Lliurar un informe final sobre totes les circumstàncies que han
concorregut al llarg del treball desenvolupat per part de l'alumnat. - Formar part de la
Comissió avaluadora del TFG.
Junta Acadèmica del Centre. Ha d'aprovar preceptivament el pla docent de l'assignatura TFG.
Matriculació i procés d'avaluació:
· El TFG es localitza segons el pla d'estudis del Grau en Cinematografia en el tercer curs. · La
defensa i la qualificació del TFG hauran de tenir lloc dins del període oficial d'avaluació, tot i
que, donat el grau de complexitat d'alguns TFG, i sempre que es doni alguna causa de força
major que pugui ser acreditada per l'equip i contrastada pel tutor, la Comissió del TFG podrà
concedir una pròrroga per a procedir al seu lliurament final.
Mecanisme de sol·licitud i encàrrec docent.
· Qualsevol alumne que matriculi el TFG ha de integrar-se i prendre part en la preparació i / o
posterior desenvolupament d'un projecte col·lectiu, on haurà d'acreditar el seu grau de
maduresa en l'exercici de les competències adquirides en el desenvolupament de
l'aprenentatge. · La responsabilitat de l'assignació d'un tutor al TFG recau sobre els caps de
departament i ha de comptar amb l'aprovació de la Comissió del TFG.
Assignació del TFG.
· La Comissió del TFG realitza l'assignació definitiva de l'alumnat als TFG en funció del resultat
de l'avaluació dels dossiers lliurats amb les propostes. · A tots els alumnes que matriculin els
crèdits corresponents a l'assignatura els serà assignat un TFG.
Desenvolupament del TFG
· La realització del TFG comptarà amb el preceptiu seguiment per part d'un tutor, que haurà
de retre comptes del mateix a través d'un informe final on s’haurà de concretar
descriptivament el procés evolutiu seguit pel projecte, així com una avaluació dels resultats
obtinguts en el mateix. · La primera fase del TFG consisteix en la formació dels grups de treball
que duran a terme les produccions audiovisuals. Un cop formats aquests grups, el tutor
coordina l'assignació d'un rol per a cada alumne integrant en funció dels seus interessos i
capacitats: director, director de fotografia, director d’art, guionista, muntador, productor,
dissenyador producció digital i dissenyador de so. Un cop establert el calendari de
preproducció, producció i postproducció del TFG, cada alumne és tutelat en l'ofici que
exerceix de forma específica. L'alumne de direcció és tutelat en les fases de preproducció
(planificació, càsting), producció (rodatge), postproducció (muntatge, so i vfx) i en la
coordinació de tots els processos. El de direcció de fotografia es tutelat en les etapes de
preproducció (preparació del rodatge), producció i postproducció. El de direcció d'art, en les
etapes de preproducció (disseny i construcció d'espais, vestuari, atrezzo) i rodatge. El de guió,
en la fase inicial, la de l'escriptura de guió. El de muntatge, a la fase de postproducció
d’imatge. El de so, en les etapes de producció (so directe) i postproducció (postproducció de
so). El de producció, en les etapes de preproducció, producció, postproducció i en la
coordinació global del projecte. El de producció digital, en les etapes de producció (rodatge)
i postproducció. L’entrega del TFG per part de l'alumnat anirà acompanyada d'una memòria
final, que ha de complir amb les normes fixades a aquest efecte per part de la Comisióndel
TFG i amb els criteris marc publicats per la UB (http://www.ub.edu /criteris-cub/).
Avaluació i qualificació del TFG.
· Els paràmetres avaluats contemplen: 1. La memòria escrita de l’estudiant .2. L'informe final
del tutor. 3. L'informe i la qualificació atorgada per la Comissió avaluadora constituïda a fi i
efecte de jutjar la defensa pública del TFG. · L'avaluació es realitza de forma individualitzada
i en funció de l'ofici desenvolupat durant el procés de creació de la producció audiovisual: així,
l’alumno de direcció és avaluat sobre la base de la posada en escena, la planificació, la
direcció d'actors i el resultat global; el de direcció de fotografia, en basea la qualitat de la
composició de la imatge; el de direcció d'art, en base a la correcta adequació al relat dels
espais, el vestuari i l'atrezzo; el de guió, en funció de la qualitat de l'argument i els diàlegs; el
de muntatge, en funció del correcte ritme de la narració i de la puntuació emocional dels seus
moments clau; el de producció, en funció de l'ajustament a calendari i pressupost i de
l'organització general del projecte en totes les seves fases; el de producció digital, en funció
de la qualitat dels efectes digitals de la producció, i el de so, en funció de la qualitat dels
diàlegs i dels efectes de sonido.
Les Comissions avaluadores:
· Seran nomenades per la Comissió del TFG. · Cada comissió avaluadora estarà constituïda per
un mínim de tres membres titulars, un dels quals serà designat com a president de la mateixa,
així como per un parell de suplents, escollits entre el cos docent dels diferents departaments
implicats. · El tutor del TFG ha de ser un dels membres d'aquesta Comissió avaluadora.
Qualificació final.
· La qualificació final és competència de la Comissió avaluadora. · El coordinador del TFG és la
persona que assumeix la signatura de l'acta acadèmica corresponent en finalitzar el procés
avaluatiu. · La Junta acadèmica és l'òrgan competent per atendre i resoldre el recurs que
pugui ser elevat al director del centre en relació a qualsevol reclamació o no conformitat
manifesta amb la qualificació obtinguda per l'estudiant.
top related