generalitat de catalunya departament d’ensenyament ins la
Post on 23-Jul-2022
6 Views
Preview:
TRANSCRIPT
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Ar x iu :
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
Codi plantilla: Pàgina 1 de 1
RG0011_FEINA_ESTIU_ESO_BAT
Aquest document pot quedar obsolet un cop imprès
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Ar x iu :
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
Codi plantilla: Pàgina 1 de 1
RG0011_FEINA_ESTIU_ESO_BAT
Aquest document pot quedar obsolet un cop imprès
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Ar x iu :
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
Codi plantilla: Pàgina 1 de 1
RG0011_FEINA_ESTIU_ESO_BAT
Aquest document pot quedar obsolet un cop imprès
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament INS La Ferreria
Ar x i u :
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
Codi plantilla: Pàgina 1 de 1
RG0011_FEINA_ESTIU_ESO_BAT
Aquest document pot quedar obsolet un cop imprès
MATEMÀTIQUES 3rESO INSTITUT LA FERRERIA ORIENTACIONS PER A L’ESTIU. CURS 2018-19
A continuació us proposem un llistat de recursos d’internet de l’àmbit matemàtic on podreu trobar des d’explicacions teòriques a exercicis (proposats, resolts o autocorrectius) així com calculadores online o reptes matemàtics. Podreu repassar i treballar el que heu fet al llarg del curs, aprofundir-ne i descobrir un munt de coses noves.
1. CANGUR: http://www.cangur.org/ La prova Cangur és una activitat matemàtica impulsada per la societat internacional Le Kangourou sans Frontières per estimular i motivar una àmplia majoria de l’alumnat i que a Catalunya organitza des de 1996 la Societat Catalana de Matemàtiques. Amb un format de concurs individual, l’objectiu autèntic del Cangur és que l’alumnat participi i dediqui una estona especial a divertir-se tot resolent els reptes plantejats. Els problemes es basen més en el raonament i l’enginy que en coneixements matemàtics específics. Va adreçada als alumnes de primària, secundària obligatòria i batxillerat. Aquestes “altres matemàtiques” també les podeu practicar a partir de propostes que trobareu a la web del Cangur.
2. ACTIVITATS JCLIC: https://clic.xtec.cat/ La seva biblioteca d’activitats està formada per centenars d'aplicacions tant de primària com de secundària i inclou moltes àrees curriculars a part de les matemàtiques.
3. MATESFACIL: https://www.matesfacil.com/ Teoria, exemples, exercicis i problemes resolts pas a pas de matemàtiques per a secundària i batxillerat. També hi ha activitats interactives.
4. GEOGEBRA: https://www.geogebra.org/ El GeoGebra no només pot ser utilitzat per realitzar construccions o dibuixar gràfiques, sinó també per fer conjectures, realitzar investigacions, com a calculadora científica o gràfica...
5. CALCULADORES/APLICACIONS: CalcMe: https://calcme.com/ Photomath: https://photomath.net/es/
A més, a les llibreries trobareu una gran varietat de quadernets d’estiu de matemàtiques: n’hi ha de diverses editorials i de tots els nivells.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Ar x iu :
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
Codi plantilla: Pàgina 1 de 1
RG0011_FEINA_ESTIU_ESO_BAT
Aquest document pot quedar obsolet un cop imprès
FÍSICA I QUÍMICA 3ESO INSTITUT LA FERRERIA ORIENTACIONS PER A L’ESTIU. CURS 2018-19
A continuació us proposem un llistat de recursos d’internet de l’àmbit de la física i química on podreu trobar des d’explicacions teòriques a exercicis (proposats, resolts o autocorrectius) així com animacions o reptes científics. Podreu repassar i treballar el que heu fet al llarg del curs, aprofundir-ne i descobrir un munt de coses noves.
1. EDU365: http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/ L’edu365 és el portal del
Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya adreçat a l’alumnat de
les escoles i instituts del país i les seves famílies.
2. ACTIVITATS JCLIC: https://clic.xtec.cat/ La seva biblioteca d’activitats està formada
per centenars d'aplicacions tant de primària com de secundària de diferents àmbits.
3. EDUCAPLUS: http://www.educaplus.org/ On trobareu jocs i animacions molt
enetenedores de física, química i altres matèries de l’àmbit cientificotecnològic.
4. SIMULACIONS MOLT ACLARIDORES:
https://phet.colorado.edu/es/simulations/category/chemistry
5. WEBS MOLT INTERESSANTS: amb teoria, animacions, activitats interactives
autocorrectives i laboratoris virtuals. https://conteni2.educarex.es/?a=57
http://concurso.cnice.mec.es/cnice2005/93_iniciacion_interactiva_materia/curso/in
dex.html
http://ntic.educacion.es/w3/eos/MaterialesEducativos/mem2003/gases/
http://recursos.cnice.mec.es/quimica/ulloa1/inicio.htm
6. QUIMITRIS: http://www.quimitris.com/ Quimitris és un joc fonamentat en el Tetris
per a l’aprenentatge de la Taula Periòdica dels elements de forma entretinguda.
7. LA OCA DE LAS CIENCIAS: http://contenidos.educarex.es/mci/2007/12/fil/laoca.swf
8. TESTEANDO: https://www.testeando.es/3-ESO-Fisica-y-quimica-40# Testeando es un
joc educatiu amb més de 58 000 preguntes per a estudiants de Primària, ESO,
Batxillerat i Formació Professional. Es pot jugar al Testeando LITE (gratuït)
A més, a les llibreries trobareu una gran varietat de quadernets d’estiu de física i química: n’hi ha de diverses editorials i de tots els nivells.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Ar x iu :
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
Codi plantilla: Pàgina 1 de 2
RG0011_FEINA_ESTIU_ESO_BAT
Aquest document pot quedar obsolet un cop imprès
Feina d’estiu per 3r ESO
Només l'han de fer els alumnes que facin Biologia i Geologia a 4t ESO del curs que
ve.
Es valorarà com una feina del 1r Trimestre del curs 2019-2020
DEURES D’ESTIU 3r ESO:
1-Llegir el llibre MI FAMILIA Y OTROS ANIMALES. Escrit per Gerald Durrell
Gerald Malcolm Durrell (1925-1995) fou un naturalista, zoòleg,
conservacionista, escriptor i presentador de televisió anglès.
Va néixer a Jamshedpur, Índia, el 1925. La seva família, que va tornar a
Anglaterra 3 anys més tard i va viure a l'illa grega de Corfú entre 1935 i
1939. Gerald va estudiar zoologia i ha esdevingut un naturalista anomenat
universal. És autor de més de trenta llibres, el més famós dels quals és La
meva família i altres animals (que s’ha portat al cinema en varies ocasions)
Molt conegut és també el seu parc zoològic a l'illa de Jersey (dependència de la
Corona Britànica a la costa de Normandia). El seu rebuig al funcionament dels
zoològics, i la creença que aquests haurien de servir com a reserva d'espècies
en perill, li portà a la idea de crear el seu propi zoo.
Gerald Durrell combina en els seus llibres el retrat de persones i llocs, l’autobiografia i un
insuperable sentit de l’humor. Mi familia y otros animales és sense dubte la seva obra més
coneguda i celebrada. Primera part de la seva divertida trilogia de Corfú (illa Grega), que
presenta una àgil i graciosa galeria de personatges, com Larry -Lawrence Durrel, el futur autor
del Cuarteto de Alejandría- i les seves estrafolàries amistats, mamà Durrell i el seu inesgotable
sentit comú, o Spiro, el corfuanès angloparlant, junt a tota una sèrie d’animals retratats com
només pot fer-ho qui al llarg de tota la seva vida els ha considerat amb intel·ligència y tendresa.
Estàtua d’un Dodo (au extingida)
a l’entrada del zoo.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Ar x iu :
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
Codi plantilla: Pàgina 2 de 2
RG0011_FEINA_ESTIU_ESO_BAT
Aquest document pot quedar obsolet un cop imprès
2-Escriviu en una o dues pàgines varies coses:
de què va el llibre,
si us ha agradat o no (justificant la resposta)
que diríeu si haguéssiu de recomanar aquesta lectura a una altra
persona.
Es valorarà la bona redacció, no tenir faltes d’ortografia i
respondre amb interès. S’ha de fer manuscrit i servirà d’una nota
de feina del primer trimestre. El llibre es pot comprar entre varis i
l’aneu passant o demanar en una biblioteca.
Generalitat de Catalunya
Departament
d’Ensenyament
INS La Ferreria
Arxiu:
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
EF_3r ESO_set.19
Aquesta feina sumarà un punt a la nota final
del primer trimestre
Els alumnes que no superen la matèria hauran de venir al setembre i presentar les següents
activitats;
1 (demostració de la part pràctica realitzada durant l’estiu), 2,3 (treball i USB amb la gravació)
.Activitat 1
1a Sortida: Córrer per la ciutat durant 20 minuts seguits.
. Recorda fer-ho en hores en què el sol no sigui fort, com per exemple a primera hora del matí o a
última de la tarda.
. Pensa en tenir un ritme suau (has de poder parlar mentre corres) i aixecar bé els peus.
. Porta roba vistosa que permeti que et vegin des de lluny els cotxes o d’altres vehicles.
I calçat còmode i lligat. -.
Fes estiraments de la musculatura que sentis més engarrotada en acabar. -
. Omple la fitxa abans i després de l’activitat.
FITXA 1a SORTIDA –
Carrera per asfalt Pols en 10” al llevar-te
Pols en 10” abans de sortir Pols en 10” just al acabar
Pols en 10” al cap de 15’ d’haver acabat Has pogut aguantar el temps establert? N’has fet més?
Quant?
Si has hagut de parar, per què ha estat?
D’una escala de l’1 al 10 (sent 1 gens cansat i 10 desmaiat) valora el teu estat.
Quins músculs has notat més carregats durant l’activitat?
Dibuixa 3 exercicis d’estiraments que hagis fet.
Creus que la recuperació de la FC (del pols) ha estat correcte? T’ha costat recuperar-te?
Observacions
2a Sortida: Nadar a la piscina durant 20 minuts seguits.
. Desplaça’t fins a la piscina, no importa l’hora.
. Porta un banyador lligat o que no et caigui i ulleres.
. Pensa en tenir un ritme suau (has de poder parlar) i allarga bé els braços alhora que piques de
peus sense parar. Intenta respirar de manera sincronitzada amb el ritme de braçada.
-. Pots fer-ho de l’estil que et sigui més còmode: crol, esquena o braça.
- Omple la fitxa abans i després de l’activitat.
FITXA 2a SORTIDA –
Nadar Pols en 10” al llevar-te
Pols en 10” abans de sortir Pols en 10” just al acabar
. Pols en 10” al cap de 15’ d’haver acabat Has pogut aguantar el temps establert? N’has fet més?
Quant? Si has hagut de parar, per què ha estat?
D’una escala de l’1 al 10 (sent 1 gens cansat i 10 desmaiat) valora el teu estat.
Quins músculs has notat més carregats durant l’activitat?
Dibuixa 3 exercicis d’estiraments que hagis fet.
Creus que la recuperació de la FC (del pols) ha estat correcte? T’ha costat recuperar-te?
Observacions
3a Sortida
Córrer per un terreny diferent durant 20 minuts.
-. Busca un terreny que no sigui asfalt: bosc, platja, sorra, pista d’atletisme, etc. -. Recorda fer-ho
en hores en què el sol no sigui fort, com per exemple a primera hora del matí o a última de la
tarda.
-. Pensa en tenir un ritme suau (has de poder parlar mentre corres) i aixecar bé els peus.
-. Porta roba vistosa que permeti que et vegin des de lluny els cotxes o d’altres vehicles
. I calçat còmode i lligat.
-. Fes estiraments de la musculatura que sentis més engarrotada en acabar.
-. Omple la fitxa abans i després de l’activitat.
FITXA 3a SORTIDA –
Córrer per un terreny diferent
Pols en 10” al llevar-te Pols en 10” abans de sortir
Pols en 10” just al acabar
. Pols en 10” al cap de 15’ d’haver acabat Has pogut aguantar el temps establert? N’has fet més?
Quant? Si has hagut de parar, per què ha estat?
D’una escala de l’1 al 10 (sent 1 gens cansat i 10 desmaiat) valora el teu estat.
Quins músculs has notat més carregats durant l’activitat?
Dibuixa 3 exercicis d’estiraments que hagis fet.
Quina diferència a nivell del cos has notat al canviar de terreny? En quin t’has sentit millor?
Observacions
Activitat 2
1. Fes un treball escrit sobre un Esport Adaptat (bàsquet en cadira de rodes,
volei terra o golbol). Explica què és l’esport adaptat i les característiques de
l’esport adaptat que has triat. Explica el seu reglament i el terreny de joc.
(Recorda incloure portada amb el teu nom i index).
Activitat 3
2. Fes una coreografia de ball i gravat en vídeo. Pots triar una coreografia de
Just Dance o de Zumba. Portaràs el vídeo en un usb. Ha de durar
aproximadament uns 3 minuts.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Ar x iu :
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
Codi plantilla: Pàgina 1 de 1
RG0011_FEINA_ESTIU_ESO_BAT
Aquest document pot quedar obsolet un cop imprès
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Ar x iu :
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
Codi plantilla: Pàgina 1 de 1
RG0011_FEINA_ESTIU_ESO_BAT
Aquest document pot quedar obsolet un cop imprès
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament
INS La Ferreria
A rx iu :
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
INSTRUCCIONS D’ESTIU 18-19 CCSS 3r ESO
Benvolgudes famílies,
Per tal de recuperar la matèria suspesa de CCSS els alumnes hauran de:
Presentar obligatòriament les activitats d’estiu proposades de la matèria suspesa i lliurar-les al professor/a de matèria la primera setmana de classe.
Fer una prova escrita al segon trimestre del curs vinent 19-20.
Per altra banda, aquells alumnes que hagin assolit la matèria, en cas que facin els deures d’estiu, podranoptar a fins a un punt de la nota final del primer trimestre. La primera setmana de classe haurand’entregar la feina al seu professor/a de la matèria.
NORMES DE PRESENTACIÓ
1. El dossier es presentarà fet íntegrament a bolígraf. 2. S’han de contestar tots els exercicis de forma correcta. 3. Es valorarà la presentació i pulcritud.
Salutacions i molt bon estiu,
Departament de socials
Codi plantilla: Pàgina 1 de 1
RG0011_FEINA_ESTIU_ESO_BATAquest document pot quedar obsolet un cop imprès
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Arxiu:
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
DOSSIER D’ESTIU CIÈNCIES SOCIALS
3r d'ESO
CURS: 2018-2019 NOM DE L’ALUMNE:
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Arxiu:
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
ÍNDEX
TEMA 0: L’ESCENARI FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES.
TEMA 1: L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS.
TEMA 2: L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA
TEMA 3: ELS SECTORS ECONÒMICS
TEMA 4:L’AMPLIACIÓ DEL MÓN CONEGUT. ELS GRANS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS
TEMA 5: RENAIXEMENT I REFORMA
TEMA 6 : L’ESPANYA DELS ÀUSTRIA
TEMA 7 : L’EUROPA DEL SEGLE XVII
TEMA 8: LA CIÈNCIA I L’ART DE GEOGRAFIA:
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Arxiu:
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
TEMA 0: L’ESCENARI FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
Començarem situant en els mapes un seguitd’informació
1.- Situa els països d’Europa i les seves capitals.
2.- Situa els diferents elements físics en el mapa d’Europa (l’hauràs de comprar o descarregar-te’l de internet):
MARS I OCEANS: Oceà Atlàntic
Mar Caspi
Mar Negre
Mar Egeu
Mar Jònic
Mar Adriàtic
Mar Tirrè
Mar Mediterrani
Mar Cantàbric
Mar del Nord
Mar de Noruega
Mar Bàltic
Mar de Barents
CAPS I GOLFS: Cap de Creus
Cap de Gata
Finisterre
Cap del Nord
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Arxiu:
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
Golf de Tàrent
Golf de Gènova
Golf de Lleó
Golf de València
Golf de Cadi
Golf de Biscaia
GolfdeFinlàndia
MUNTANYES I PLANES:
Urals Serralades Escandinaves Caucas Els Grampians
Carpats
Balcans
Alps Mont Blanc
Massís Central Pirineus Serralada Cantàbrica
Sistema Ibèric
Sistema Central
Serralades Bètiques
ESTRETS:
Magallanes
Canal de la Màniga
Estret de Magallanes
Canal de Panamà
Estret de Bering
RIUS:
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Arxiu:
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
Ural
Volga
Danubi
Po
Ebre
Guadalquivir
Guadiana
Tajo
Duero Senia
Tàmesis Rin
PENÍNSULES:
Crimea
Balcànica
Itàlica
Ibèrica
Jutlàndia
Escandinava
Kola
3.- Situa les diferents Comunitats Autònomes, les províncies i les capitals en
un mapa polític d’Espanya (l’hauràs de comprar o descarregar-te’l de
internet):
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Arxiu:
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
TEMA 1: L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
1.- Defineix:
MONARQUIA PARLAMENTÀRIA:
REPÚBLICA PARLAMENTÀRIA:
GLOBALITZACIÓ:
ONG:
2.- Defineix el concepte d’Estat i explica les seves funcions.
3.- En relació a la Unió Europea,
a.- Explica els orígens de la Unió.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Arxiu:
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
b.- Quins països la formen actualment?.
c.- És el mateix estar a la Unió
Europeaque a l’Eurozona?. d.- Quins
són els objectius de la Unió?.
d.- Explica les institucions de la Unió Europea.
4.- Elabora un mapa conceptual o resum sobre l’organització política de l’estat espanyol. (Estat, Comunitat Autònoma, Província i municipi).
TEMA 2: L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
1.- Defineix:
ECONOMIA:
ACTIVITAT ECONÒMICA:
AGENTS ECONÒMICS:
TAXA D’OCUPACIÓ:
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Arxiu:
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
BÉNS DE CONSUM:
BÉNS DE PRODUCCIÓ:
2.- Quins són els factors de producció?
3.- Quines són les fases de l’activitat econòmica?.
4.- Fes un esquema dels diferents sectors econòmics.
TEMA 3: ELS SECTORS ECONÒMICS
En relació al SECTOR PRIMARI:
1.-Què és el sector primari? Quines activitats comprèn? Des de quan existeixen?
2.-Segons la primera gràfica, quina importància té actualment el sector
primari segons la població activa? És la mateixa segons la riquesa que
genera?
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Arxiu:
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
3.-Segons el mapa, en quines zones del món treballa més gent en sector primari i en quines menys?
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Arxiu:
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
4.-Segons la segona gràfica de dalt, quins dos continents tenen més gent
treballant en la població activa i quins dos tenen menys gent treballant en
aquest sector?
5.- Com explicaries aquestes fortes diferències entre zones i continents?
6.- Fes totes les classificacions possibles del tipus d’agricultura de cadascuna de les fotografies de sota.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Arxiu:
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
En relació al SECTOR SECUNDARI:
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Arxiu:
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
1.- Llegeix el text i respon:
➢ Tipus de document:
➢ Tema:
➢ Quan va passar Europa de ser un món rural a un altre d’urbà?
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Arxiu:
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
➢ En què es diferencia el treball en un taller artesà del treball en una fàbrica?
2.- Les condicions dels obrers de la fàbrica en la producció respecte a les de l’artesà són millors o pitjors? Justifica la resposta.
❖ Com definiries Revolució Industrial?
❖ Explica l’evolució històrica del treball industrial.
3.- Fes un esquema o resum sobre les energies renovables i no renovables.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Arxiu:
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
En relació al SECTOR TERCIARI:
1.- La diversitat del sector terciari. Explica 4 característiques.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Arxiu:
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
2.- Digues 4 arguments a favor i quatre en contra del turisme
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Arxiu:
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
HISTÒRIA
TEMA 4: L'AMPLIACIÓ DEL MÓN CONEGUT. ELS GRANS DESCOBRIMENTS
GEOGRÀFICS
Comencem l'Edat Moderna.
1.- Quin any comença?. Quin any acaba?.
2.- Entre quins segles es desenvolupa?.
3.- A partir del mapa de baix i els teus coneixements, respon:
Classificació (tipus, caràcter i territori representat).
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Arxiu:
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
Tema del mapa:
Quan i com es produeix la unió dinàstica de les corones de Castella i
Aragó?
Quins territoris conquisten i quan els Reis Catòlics?
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Arxiu:
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
Quin objectiu tenia la seva política exterior? Quins instruments fan servir?
Per què diem que Isabel la Catòlica imposa una monarquia autoritària a Castella?
4.- En què va consistir el Tractat de Tordesillas?.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Arxiu:
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
5.- Respon les següents preguntes sobre Colom i el
descobriment d’Amèrica: -a qui li va presentar
inicialment el projecte, Colom?.
-on es creu que va néixer Colom?
-què són les “Capitulacions
de Santa Fe”? -quin mes va
sortir?.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Arxiu:
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
-de quin port va sortir? -quin dia va arribar?
-quan va tornar, a quin port va arribar?
-quins reis hi havia en aquell moment a la Península Ibèrica?
5.- Fixa’t en el mapa i explica els itineraris dels viatges de Colom. El camí de
tornada és el mateix en tots els casos? Quina relació podrien tenir els vents amb
el rumb dels vaixells?
6.- Acaba el text sobre les cultures americanes anteriors a l’arribada dels europeus.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Arxiu:
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
“Els ……………….. estaven situats a la zona de l’actual Perú. Els espanyols van
conquerir
……………….. i van fundar …………………… La conquesta del Perú va ser dirigida per
……………….. A Perú destacava el …………. ……….., que va ser una fortalesa descoberta l’any
……………..
“Els ………………….. estaven situats a la zona de ………………….. Quan els espanyols hi varen arribar, era una cultura en decadencia i crisis.
“Els ………………………. estaven situats al nord, a l’actual ………………….. La
ciutat més important era …………………… que estava construida damunt un
……………. . Va ser l’espanyol …………………….., qui va conquerir la zona i va
vèncer l’emperador
…………………..”.
7.- A partir del text i dels teus coneixements, respon:
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Arxiu:
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
1. Classificació del text: font, caràcter, autor, d’on s’ha tret, lloc, any i destinatari.
2. Tema:
3. Quina impressió li causa la ciutat de Tlaxcala a l’autor? Per què?
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Arxiu:
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
4. Fes una llista dels productes que es podien trobar a Tlaxcala.
5. Quins altres negocis o serveis hi havia a la ciutat?
6. A quina civilització precolombina pertanyia aquesta ciutat? Quines eren les seves característiques?
7. Quins altres pobles precolombins hi havia? Explica el que sàpigues sobre ells.
TEMA 5. EUROPA A L'EDAT MODERNA. RENAIXEMENT I REFORMA
En aquesta unitat vam treballar alguns dels aconteixements més
importants de l’Edat Moderna: la Reforma Protestant i la contrareforma,
l’aparició de la impremta i de l’humanisme i l’art del Renaixement.
1.- A partir del mapa de baix i els teus coneixements, respon:
Tipus, caràcter i territori representat.
Tema.
Quines espècies portaven a Europa? Des d’on venia cadascuna? Per què eren tan importants?
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Arxiu:
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
Descriu, seguint el mapa, la ruta que feien les espècies des d’Orient fins
Europa.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Arxiu:
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
Explica quins factors, a més del comerç, van propiciar el creixement econòmic del segle XV.
Quina classe social va ser la més beneficiada pel creixement econòmic? Per què?
En què va consistir l'Humanisme?
2.- Redacta un text històric en el qual sortin les següents paraules:
REFORMA PROTESTANT, LUTER, CONTRAREFORMA, CONCILI DE
TRENTO, WITTENBERG, CALVINISTES, ANGLICANS.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Arxiu:
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
3.- Escriu tres característiques dels Luterans, tres dels anglicans, tres dels calvinistes i 3 dels catòlics.
LUTERANS ANGLICANS CALVINISTES CATÒLICS
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Arxiu:
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
TEMA 6: L’ESPANYA DELS ÀUSTRIA
1.- Llegeix el text i respon les preguntes:
EL BANDOLERISME A LA CATALUNYA MODERNA
A Catalunya, com en molts indrets del Mediterrani quan va decaure
l’impuls econòmic medieval en favor de l’eix atlàntic, va esclatar el
fenomen del bandolerisme que es perllongaria al llarg dels segles XVI i
XVII.
El bandolerisme, amb una base popular i aristocràtica té els seus orígens en la
crisi de la baixa edat mitjana tot i que el període de la seva màxima intensitat
el trobem entre 1540 i 1640 per iniciar la seva fi a finals del segle XVII. Per tant,
l’etapa de plenitud del fenomen s’hauria de situar en les primeres dècades del
segle XVII, moment en el que van aparèixer bandolers com ROCAGUINARDA o
SERRALLONGA.
Tradicionalment, els historiadors han posat l’èmfasi en els bandolers del Barroc perquè coincidia amb la rivalitat entre NYERROS i CADELLS.
Un fenomen de tal llarga durada com és el bandolerisme no pot tenir
explicacions úniques. Les seves causes són complexes i no es troben en
un motiu aïllat, sinó en un conjunt de factors que van actuar de manera
interrelacionada.
Joan Reglà, autor de “El bandolerisme català del barroc” va explicar el bandolerisme
segons la teoria maltusiana, plantejant que va ser l’excés de població el que va
provocar que, per fugir de la misèria, s’entrés a formar part de les quadrilles o que els
mateixos nobles empobrits fossin els bandolers. És a dir, segons Reglà, el
bandolerisme seria causat per qüestions demogràfiques i econòmiques. Serien “fills
de la misèria” pel sobrepoblament de la muntanya que donava lloc a la desproporció
entre població i recursos.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Arxiu:
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
Aquesta explicació, però, no pot ser acceptada de forma global com
explicació del fenomen del bandolerisme perquè aquest va començar en el
segle XVI quan Catalunya era un país buit i poc poblat.
Altres autors han plantejat el fenomen del bandolerisme en relació amb els
canvis provocats per la reestructuració de la societat i l’economia catalana.
Així, el bandolerisme seria la sortida tant per als pagesos perjudicats per la
Sentència Arbitral de Guadalupe com per als senyors o per alguns
menestrals que no van trobar sortida a la decadència gremial. Aquesta
explicació incideix en els integrants de les quadrilles, però tampoc acaba
d’explicar l’essència del fenomen.
Possiblement les lluites de facció entre la noblesa van ser la principal causa del
fenomen del bandolerisme, ja que molts nobles es van empobrir, tot i que també
era una manera de mantenir la renda senyorial. Els senyors protagonitzaven
conflictes de llarga durada entre faccions. I aquests conflictes requerien la
mobilització d’un nombre important de persones: vassalls, familiars, amics,
mercenaris o malfactors van participar en el fenomen del bandolerisme. Les
quadrilles eren les encarregades de donar suport militar als senyors.
El resultat de la combinació d’aquests factors va ser l’aparició d’un grapat de
quadrilles comandades per personatges que han esdevingut cèlebres com
BARTOMEU CAMPS, MONTSERRAT POCH, PEROT ROCAGUINARDA o JOAN
SALA SERRALLONGA,
Després de la Guerra dels Segadors el bandolerisme viurà un canvi amb la
pervivència només dels saltejadors de camins sense la complicitat dels
estaments privilegiats. Eren bandolers més fràgils que sense el suport dels
nobles i davant l’autoritat reial cada vegada més forta, van tendir a la
desaparició.
Dossier. Revista Sàpiens
0.- Tipus de document i font. 1.- A què es refereix el text quan parla “d’eix atlàntic”?.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Arxiu:
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
2.- Identifica l’equip del bandoler:
3.- Identifica els fets següents com a causes o conseqüències de la Guerra de Successió i de la Batalla de l’Onze de Setembre.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Arxiu:
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
4.- Llegeix el text i respon les preguntes:
11 DE SETEMBRE DE 1714. LA GUERRA DE SUCCESSIÓ.
La fase final de la Guerra de Successió, després de la pau internacional
signada a Utrecht el 1713, era una altra guerra. Era, més que mai, una cruenta
guerra civil. Òbviament, també era una guerra per la defensa de les lleis i
constitucions del país, per les llibertats amenaçades per un enemic que
presentava un fort anticatalanisme. Però no convé simplificar el caràcter de la
guerra, s’ha de visualitzar en tot el seu context.
Després de la Pau d’Utrecht van emergir els símptomes de distanciament entre
els sectors moderats, partidaris de la negociació amb els comandaments de
Felip V, i els radicals, defensors de la resistència a ultrança davant la previsible
intransigència del Borbó. La salvaguarda de les constitucions era l’objectiu
prioritari pel qual calia lluitar.
Els borbònics, amb un exèrcit de 50.000 homes, van ocupar la quasi totalitat del
Principat entre 1713 i 1714. Ciutats austriacistes de primera hora com Vic i Valls ja
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Arxiu:
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
restaven en mans dels filipistes. D’aquesta manera, arribats a 1714, la desproporció
entre les forces ocupants de Catalunya i el reduït contingent de resistents, concentrats
a Barcelona i Cardona, era abismal.
Uns 40.000 soldats dels exèrcits hispànic i francès van començar l’assalt definitiu
d’una ciutat defensada per uns 5.500 homes, la majoria dels quals es trobaven
enquadrats en les companyies gremials, sota les ordres del general Antoni de
Villarroel i del conseller en cap Rafael de Casanova. Els intensos bombardejos i les
bretxes produïdes a les muralles van facilitar l’assalt final de les forces
borbòniques l’Onze de Setembre.
Durant el setge, els defensors havien patit unes 7.000 víctimes i una tercera part de les
cases de Barcelona van ser destruïdes per les 30.000 bombes llançades per l’exèrcit
borbònic, mentre que els assaltants van comptabilitzar unes 14.200 baixes. La
repressió consegüent seria especialment dura i d’un abast profund, tant polític, com
econòmic i cultural.
Revis ta
Sàpie ns
1.- Defineix les paraules que apareixen en negreta.
2.- Què va significar el Tractat d’Utrecht pel desenvolupament de la
Guerra de Successió?. 3.- El text parla de “cruenta guerra civil”, a quin
país es refereix?.
4.- L’article comenta la “la intransigència del Borbó”. A quin
Borbó es refereix?. 5.- On es troba Cardona?.
6.- Qui va ser Josep Moragues?.
TEMA 7: L’EUROPA DEL SEGLE XVII
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Arxiu:
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
1.- Fes els següents mots encreuats:
L E L J C I U T U Z S S V E I
C L I E K N B D D Y T Z E M M
Q B E F G Q W M U H N Y R S K
R D N W M I F P G G E J S I S
Z N K I M X S I M X R H A L W
J C E F X O R L E X N E L I H
J W F W R F R C A X P T L T G
P E C F O E U C O T Y W E N T
J G Y L P T U F R P I N S A O
O Y L M I U P U N E O U B C L
U I H U J C D S H E V M U R N
B D R A U T S E C B H I V E F
H A B E A S C O R P U S L M E
C F W W E O C M S I E L G O M
Q Q L X J N W X F Y X U O B K
1.- Teoria econòmica del segle XVII pròpia de les
societats absolutistes:
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Arxiu:
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
2.- Residència del rei Lluís XIV:
3.-Dinastia enderrocada a
Anglaterra: 4.-Poder encarregat
d’elaborar lleis:
5.-Poder encarregat d’executar les lleis:
6.-Jurament que limitava el poder del rei a Anglaterra:
7.-Llei anglesa que garantia la llibertat individual:
8.-Nom de la persona que va liderar la revolta que va portar a Anglaterra a
proclamar la república: 35
2.- L’absolutisme és el sistema polític que es va desenvolupar a Europa al
llarg del segle XVII. Es caracteritza perquè el rei concentra tots els poders:
el poder executiu, legislatiu i judicial. Digues en què consistia cadascun
d’ells.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Arxiu:
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
3.- Llegeix el text següent:
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Arxiu:
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
Defineix SOBIRANIA, LLOCTINENT i REVERENCIAR.
4.- El mercantilisme és un conjunt de polítiques i pràctiques econòmiques
dutes a terme per les monarquies absolutes d’Europa durant els segles XVII
i XVIII. Digues 3 característiques.
5.- A Anglaterra el sistema polític que es va acabar imposant va ser el
parlamentarisme. Ordena, seguint una seqüència correcta, els següents
quadres:
La defensa de l’absolutisme per part dels monarques els enfrontà als parlaments………
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Arxiu:
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
Els reis anglesos de la dinastía dels Estuard defensaven l’absolutisme………………….
Aquest conflicte va provocar les dues revoltes durant el segle XVII: la de 1642 i la de 1688……………..
La victòria dels parlamentaris significà la derrota dels Estuard i l’inici d’una nova
monarquia parlamentària amb Guillem d’Orange coma primer rei………………………
6.- El Parlament és la cambra o assemblea legislativa d’un estat, formada
pels representants dels diferents sectors socials. La Declaració dels Drets
(Bill of Rights), què garantía?. Digues, almenys, 4 aspectes.
7.- Llegeix els textos següents:
A: B:
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Arxiu:
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
A: -Quin sistema de govern defensa?.
-Digues tres característiques que el defineixen.
B:
-Quan diu “la meva persona”, a quina persona creus que es refereix?.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
INS La Ferreria
Arxiu:
FEINA D’ESTIU ESO I BAT
-Quin sistema de govern defensa?. Dóna tres raons a partir de frases del document.
TEMA 8: LA CIÈNCIA I L’ART DEL BARROC
1.- Explica el mètode científic.
2.- Fes una breu biografia sobre Nicolau Copèrnic i Galileu Galilei. En quina teoria van coincidir?.
top related