festes tradicionals

Festes Tradicionals

Irina,Mariona,Marlin

Bastoneres:

El ball de bastons és una dansa popular molt estesa a Catalunya, Europa i la

Mediterrània. S'engloba sota aquest nom un conjunt de balls que utilitzen com

a element principal un o dos bastons i l'acció de picar entre ells.

Els orígens del ball de bastons estan difosos a la història: Hi ha folkloristes que

diuen que prové de ritus agraris ja a la prehistòria; altres tesis sostenen que el

seu origen són les danses pírriques gregues, i la tesi més estesa remunta el

seu origen a una evolució dels antics balls d'espases.[1] Els balls foren molt

populars al segle 15i persisteixen en França, Itàlia, Anglaterra i País de Gal·les

(Morris dance).

sardana:

La sardana és una dansa popular catalana considerada el ball nacional de

Catalunya. El nom pot fer referència tant al ball com a la música. És una dansa

col·lectiva que ballen homes i dones agafats de les mans formant una rotllana i

puntejant amb els peus els compassos de la cobla. Aquest ball es va

popularitzar a final del segle 19 amb les innovacions de Pep Ventura i la

política, ja que es va associar al republicanisme: era una manera d'oposar-se

als conservadors carlins, que eren fidels al contrapàs.[1]

Pastorets

Els Pastorets és una representació teatral típica de les festes de Nadal a

molts indrets de Catalunya. L'argument combina els continguts del naixement

de Jesús, la lluita del bé i del mal entre àngels i dimonis, i diverses històries i

diàlegs dels pastors que rememoren el primer Nadal.

correfoc

El correfoc és un joc o espectacle que es fa als carrers de les ciutats i pobles, on l'objectiu és evitar

la pirotècnia usada pels diables i pels éssers imaginaris i mitològics que es representen.[1] És un acte

celebrat majoritàriament a Catalunya, però també s'ha estès pel País Valencià, les Illes Balears i

Catalunya Nord. Té les seves arrels en el Ball de diables ja documentat en el segle 12, però no va ser

fins al20que va prendre la seva forma actual.[2]

El terme correfoc va sorgir en diferents cercaviles de Festes Majors o celebracions populars de

Catalunya, com una manifestació improvisada de la gent, dracs i els diables que actuaven corrent,

saltant i ballant conjuntament sota el foc. Durant la dècada dels anys 80 i 90 es va anar escampant

per la geografia dels Països Catalans. S'ha de diferenciar un correfoc i una cercavila o processó. En

una cercavila o processó, encara que el públic també pot actuar en el cas d'un correfoc, el ritme de

foc és més lent que en un correfoc.

castells

Els castells són les torres humanes que es construeixen tradicionalment, des

de fa més de dos-cents anys (se'n troben referències ja al segle18, al Camp de

Tarragona, i que després es van estendre cap al Penedès, i durant el segle 20

per totCatalunya, Catalunya del Nord i les Illes Balears, especialment a partir

dels anys 80. Un casteller és una persona que forma part d'una colla

castellera, on intervenen desenes o centenars de persones amb l'objectiu

d'aixecar diferents construccions humanes, sense cap ajuda mecànica, de

diversa complexitat i que han arribat a tenir fins a deu pisos d'alçada. Des del

16 de novembre de2010 els castells són Patrimoni Cultural Immaterial de la

Humanitat per la UNESCO[