fauna vertebrada i criteris de gestiÓ del ......vallès. s’han tingut en compte tots els grups...
Post on 24-Dec-2019
4 Views
Preview:
TRANSCRIPT
ACRES
FAU
AUTO
CarolJoan D
ACRES-LEST
LESTES Estudis del medi natural
NA VERTEBRADA I CRITERIS DE GESTIÓ
DEL TERME MUNICIPAL DE
BARBERÀ DEL VALLÈS
RS: Egea aranas
ACRES-LESTES Aj. de Barberà del Vallès Gener 2007
ES 677169126 / lestesgrup@yahoo.es Plaça Nova 14, 1º 1ª 08130 Sta. Perpètua de Mogoda
ACRES LESTES Estudis del medi natural
TREBALL DE CAMP: Carol Egea & Joan Daranas
DISSENY I TEXTE: Carol Egea & Joan Daranas
FOTOGRAFIA: Carol Egea
DIBUIXOS: Joan Daranas
ACRES-LESTES 677169126 / lestesgrup@yahoo.es Plaça Nova 14, 1º 1ª 08130 Sta. Perpètua de Mogoda
ACRES LESTES Estudis del medi natural
TAULA DE CONTINGUTS:
1.- INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS
2.- METODOLOGIA
2.1.- Aus
2.2.- Altres vertebrats
3.- DESCRIPCIÓ DE LA ZONA ESTUDIADA
4.- ESTRUCTURA ECOLÒGICA DE BARBERÀ DEL VALLÈS
5.- LLISTA COMENTADA D’ESPÈCIES DETECTADES
5.1.- Aus
5.2.- Mamífers
5.3.- Rèptils
5.4.- Amfíbis
6.- MAPES DE DISTRIBUCIÓ
6.1- Aus
6.2.- Mamífers
6.3.- Rèptils i amfibis
7.- LLISTAT D’ESPÈCIES DETECTADES
8.- PLA DE GESTIÓ
8.1.- Introducció
8.2.- Taula d’indicadors
8.3.- Criteris de gestió
9.- BIBLIOGRAFIA
ACRES-LESTES 677169126 / lestesgrup@yahoo.es Plaça Nova 14, 1º 1ª 08130 Sta. Perpètua de Mogoda
ACRES LESTES Estudis del medi natural
1.- INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS
La conservació dels ecosistemes i la seva biodiversitat no ha d’estar vinculada al grau de
protecció del territori sinó al seu grau de vulnerabilitat. Espais naturals pròxims a ciutats i àrees
industrialitzades poden tenir un paper per a l’equilibri ecològic global igual d’important que un
gran parc natural o una gran reserva de fauna.
Hem après que tots els elements que conflueixen en la creació i manteniment de les xarxes de
relació dels nostres ecosistemes estan lligats entre sí d’una manera molt més estreta i flexible
del que crèiem.
Així, la desaparició d’un petit bosc adjacent a un gran llac pot afectar la biodiversitat futura del
llac, de la mateixa manera que la manca de connectors naturals entre dos grans parcs naturals
pot desembocar en la irreversible pèrdua de biodiversitat d’aquests espais. Tot està relacionat.
Tot està connectat de manera ínfima. Per a no condemnar els nostres espais naturals al conegut
com “efecte illa”, cal que entenguem els moviments conservacionistes com una forma
d’estudiar i gestionar el territori que comença a la porta de casa nostra.
D’aquesta manera, estudiar la fauna vertebrada d’una ciutat gairebé metropolitana com Barberà
del Vallès ens pot donar claus de cara a endegar programes de gestió del patrimoni natural
comarcal. Els impactes i les potencialitats que tenen lloc a Barberà del Vallès, ben analitzades,
poden revertir actius en la protecció de la nostra castigada comarca natural del Vallès.
El present document consisteix en un estudi de la fauna vertebrada de la vila de Barberà del
Vallès. S’han tingut en compte tots els grups faunístics vertebrats –ocells, mamífers, amfibis,
rèptils i peixos-, així com tots els hàbitats que podem trobar a la zona estudiada, des de les àrees
industrials fins a les forestals, passant pel riu Ripoll i les zones agrícoles adjacents.
ACRES-LESTES 677169126 / lestesgrup@yahoo.es Plaça Nova 14, 1º 1ª 08130 Sta. Perpètua de Mogoda
ACRES LESTES Estudis del medi natural
2.- METODOLOGIA
El treball de camp per a cada grup faunístic ha consistit en el següent:
2.1.- Ocells:
Els ocells són uns bons bioindicadors de l’estat de conservació dels ecosistemes (LAWTON
1986, BIBBY et al. 1992), ja que es tracta d’animals vertebrats que es troben en els graons més
alts de la piràmide tròfica i també a causa de que ocupen tots els hàbitats de la zona d’estudi. La
facilitat de detecció de les diferents espècies pel seu comportament, plomatge i emissió de cants
i reclams afavoreix que els ocells siguin una bona eina per valorar ecosistemes (LAWTON
1986), tot i que també és útil estudiar altres grups faunístics (RAMÍREZ 2000).
La metodologia que s’emprarà per a l’estudi de les poblacions d’aus es basa en el mètode del
transecte finlandès, definit per JÄRVINSEN i VÄISANEN (TELLERÍA, 1986; BIBBY et al.,
1992). Aquest consisteix en efectuar recorreguts a peu, a velocitat lenta, durant els quals
s’anoten totes les aus vistes, escoltades o localitzades per restes materials o orgànics en una
franja a ambdós costats del transecte predeterminat. S’ha adoptat l’amplada de franja de 40
metres (a cada costat), que es considera la més adequada per a estudi de poblacions
passeriformes i no passeriformes. S’anoten les espècies trobades a menys de 40 metres o bé les
que, estant més lluny, acaben entrant a la franja d’estudi al finalitzar o continuar el seu vol. Els
transectes s’establiran a l’inici de les tasques del projecte i dependran en gran mesura de la
pressió humana, el paisatge de la zona i les hipòtesis de camp sobre la localització dels territoris
principals. Els transectes s’han de recórrer sempre entre la sortida del sol i les 11 del matí, a una
velocitat de 2 km/h i sempre sota condicions meteorològiques favorables.
ACRES-LESTES 677169126 / lestesgrup@yahoo.es Plaça Nova 14, 1º 1ª 08130 Sta. Perpètua de Mogoda
ACRES LESTES Estudis del medi natural
2.2.- Altres vertebrats:
Per als altres vertebrats, optarem per realitzar cens directe i detecció de rastres i senyals. Els
amfibis, rèptils i mamífers són difícils d’observar, amb l’excepció de la granota verda comú, de
manera que si empréssim metodologies de cens visual com en el cas dels ocells, no obtindríem
dades representatives de la zona.
S’adoptaran les següents mesures de cens directe:
a) Observació directa d’individus, diürnes i nocturnes.
b) Identificació de lacèrtids en solans.
c) Identificació de cap-grossos d’anurs i urodels.
d) Identificació de postes d’amfibis.
e) Identificació de pells de serp i excrements de mamífers.
f) Identificació de rastres d’alimentació de mamífers.
g) Identificació de caus de mamífers i rèptils.
h) Recerca i identificació de petjades.
i) En el cas de trobar-ne, identificació d’ossos en egagròpiles.
ACRES-LESTES 677169126 / lestesgrup@yahoo.es Plaça Nova 14, 1º 1ª 08130 Sta. Perpètua de Mogoda
ACRES LESTES Estudis del medi natural
3.- DESCRIPCIÓ DE LA ZONA ESTUDIADA
Ubicació: Barberà està enclavada a la plana meridional del Vallès Occidental, amb el nucli urbà
a la riba oest del riu Ripoll, tributari del Besòs. Limita al nord amb el terme municipal de
Sabadell, al sud amb Cerdanyola i Ripollet, a l’oest amb Badia del Vallès i a l’est amb Santa
Perpètua de Mogoda i Montcada i Reixach.
Perímetre estudiat: S’ha estudiat la totalitat del terme municipal de Barberà, incloent tots els
hàbitats i fent un èmfasi especial en la zona forestal de Santiga a causa de la seva riquesa
ecològica destacable.
Climatologia: El clima de la zona estudiada és el propi de la regió mediterrània semiàrida1. Els
hiverns no són massa freds, amb nevades pocs freqüents i estius calorosos i força secs. Les
precipitacions són escasses i irregulars al llarg de l’any, amb descàrregues puntuals molt
destacables.
Característiques geomorfològiques2: El paisatge de Barberà del Vallès està condicionat al curs
del riu Ripoll, que en el seu tram baix dóna lloc a alts marges profundament excavats en la terra
argilosa de la plana al·luvial del Vallès, aquest element del paisatge ha condicionat el seu
creixement longitudinal. Com a ciutat metropolitana, presenta multitud de barreres
infrastructurals, entre les que destaca l’autopista AP-7, la seva variant B-30 i la línia de tren de
rodalies Barcelona –Manresa.
1 Subregió fitoclimàtica IV. 2 Dades extretes de: IGME, IMINSA, UAB i CSIC; Madrid 1975.
ACRES-LESTES 677169126 / lestesgrup@yahoo.es Plaça Nova 14, 1º 1ª 08130 Sta. Perpètua de Mogoda
ACRES LESTES Estudis del medi natural
4.- ESTRUCTURA ECOLÒGICA DE BARBERÀ DEL VALLÈS
Barberà del Vallès té un terme municipal ocupat àmpliament per infrastructures, àrees urbanes i
industrials. No obstant, la presència a la vila del segon
afluent més important del Besòs, el riu Ripoll, ens aporta
una via verda important per a la presència d’espècies
faunístiques que d’altra forma no serien presents. De la
mateixa manera, és a les àrees adjacents al pas del riu
Ripoll on podem trobar encara les millors formacions
forestals del terme, així com àrees agrícoles.
L’estructura del casc urbà és longitudinal, ja que la
morfologia del sòl obliga a aquesta geometria de
creixement. Aquest fet possibilita una millor
connectivitat entre l’interior del casc urbà i els espais
naturals dels voltants, ja que el perímetre de connexió
està minimitzat. En comarques de biocenosi transversal
com el Vallès considerem un element positiu una
geometria urbana longitudinal, per contra de la circular típica de viles com Terrassa o Mollet del
Vallès, per exemple.
Hem considerat que a la zona estudiada –el terme municipal de Barberà del Vallès- hi podem
trobar 5 unitats d’hàbitat clarament diferenciades, que són les següents:
- Zona urbana
- Zona industrial
- Àrea agrícola
- Zona forestal
- Llera fluvial
Per abundància d’aliment i disponibilitat d’aigua, així
com llocs per a refugiar-se i fer el niu o cau, els hàbitats
forestals i fluvials són els més rics en espècies amb certa
diferència, seguits de la zona agrícola, la urbana i la
industrial, per aquest ordre. De totes maneres, la
geometria longitudinal de totes aquestes unitats
ACRES-LESTES 677169126 / lestesgrup@yahoo.es Plaça Nova 14, 1º 1ª 08130 Sta. Perpètua de Mogoda
ACRES LESTES Estudis del medi natural
d’hàbitat, excepte la industrial, facilita la
interrelació d’espècies, sobretot a nivell d’ocells,
quiròpters i micromamífers. Espècies que escullen el
casc urbà o el bosc per a fer-hi el cau o el niu,
visiten regularment la llera del Ripoll per a cercar
aliment, netejar-se les plomes o el pèl i beure aigua.
de la mateixa manera, espècies que fan vida
regularment al riu necessiten la protecció pròxima del bosc per a refugiar-se o fer el niu. En el
cas dels amfibis, gairebé es troben limitats totalment al Ripoll i als tres torrents que creuen el
bosc que transcorre pel sector oriental del riu. Els rèptils tenen una mobilitat més limitada, per
bé que trobem espècies tant a zones urbanes com a l’interior del bosc. Considerem que la
connectivitat entre els diferents hàbitats, tenint en compte els resultats de l’estudi, podrien
millorar notablement, tot i que no estan segmentats de manera definitiva.
Per altra banda, Barberà comparteix amb Sabadell el
parc urbà més gran de la comarca i un dels més grans
del país, el Parc Central del Vallès, que oxigena la
ciutat i dóna refugi i possibilitats de vida a
micromamífers, ocells i nombrosos petits rèptils. La
resta de la vila és, com la majoria de viles
metropolitanes, excessivament compacta i mancada
d’àrees verdes. No obstant això, l’arbrat viari és molt
important, amb un dels índexs d’arbre per habitant més elevat de la comarca. aquest factor
facilita la mobilitat de les aus a l’interior del casc urbà, ja que els arbres alberguen en molts
casos insectes i altres preses que permeten a les aus una presència més o menys uniforme a tota
la vila durant tot l’any.
“Ecologia” significa lògica de vida. la lògica amb la que tenen lloc les relacions entre els
diferents éssers vius obeeix bàsicament a un aspecte energètic. Si hi ha plantes comestibles hi
trobarem animals que s’alimenten d’elles, des d’invertebrats fins a vertebrats. De la mateixa
manera, si aquests abunden, apareixeran irremeiablement els carnívors, des de les petites
aranyes saltadores fins a les guilles. La representativitat vertebrada a la vila de Barberà està
força completada. A nivell d’invertebrats, obtenim una biomassa equilibrada entre espècimens
aquàtics i terrestres gràcies a la presència de la riera; presència que a més a més canalitza gran
part de la biocenosi a través d’aquest espai del riu Ripoll, tant la llera com les arbredes
adjacents.
ACRES-LESTES 677169126 / lestesgrup@yahoo.es Plaça Nova 14, 1º 1ª 08130 Sta. Perpètua de Mogoda
ACRES LESTES Estudis del medi natural
S’han localitzat carnívors força avançats en la
cadena tròfica, com ara guineus o fagines, de la
mateixa manera que la presència d’omnívors
com el teixó o el senglar és força regular. Això
ens pot fer pensar en una bona estructura
invertebrada i botànica que permet la seva
presència, a més a més de disponibilitat d’aigua
suficient. La sola presència de guilles i fagines
ens ha de fer pensar que els micromamífers, els ocells de mida mitjana com els túrdids i els
conills són relativament abundants. A més, la presència de masses forestals i àrees agrícoles
permet a tots aquests mamífers fer cau a l’interior del terme municipal, amb la qual cosa podem
dir que a Barberà hi trobem un ecosistema local, un ambient el suficientment diferenciat dels
voltants com per a tenir funcions de refugi de fauna vertebrada reproductora.
ACRES-LESTES 677169126 / lestesgrup@yahoo.es Plaça Nova 14, 1º 1ª 08130 Sta. Perpètua de Mogoda
ACRES LESTES Estudis del medi natural
8.- PLA DE GESTIÓ
8.1.- Introducció
Fa dècades que a la plana del Vallès hi tenen lloc els inevitables processos d’urbanització i
industrialització, associats a pèrdua de sòl agrícola i forestal. Barcelona és una ciutat terciària i
de serveis que ha externalitzat indústries i habitans de manera radial cap al Baix Llobregat,
maresme i els dos Vallès. Malgrat això, aquestes comarques de la corona metropolitana, que
d’aquí a diverses dècades arribarà a Osona, Penedès i Bages, encara tenen valors ecològics
importantíssims per a l’equilibri ecològic del nostre país. La plana del Vallès està limitada per
dues serres, la Litoral i la Prelitoral, que estan cobertes d’importants masses forestals
parcialment protegides com a parcs naturals, la majoria d’elles incloses en el Pla d’Espais
d’Interès Natural de la Generalitat de Catalunya. Entre aquestes dues serres i aprofitant els
cursos fluvials transversals de la Conca del Besòs, la biodiversitat es dispersa per tota la plana,
on s’han detectat diversos corredors biològics com el de
Llevant, el de Gallecs o el de Torrebonica. Les masses
forestals de Barberà i les àrees agrícoles, ambdós hàbitats
units al riu Ripoll, formen part del corredor biològic de
Llevant o Parc Agroforestal de Llevant, que uneix el
massís de Sant Llorenç del Munt amb la Serra de Marina
oest –Turó de Montcada- i Collserola est.
Aquesta realitat fa que les masses forestals de Barberà associades al Ripoll tinguin un especial
interès ecològic al formar part íntegra del tram més complicat i industrialitzat de tot el corredor
verd esmentat. Pràcticament tota la riquesa biològica de Barberà del Vallès té la seva raó de ser
en els boscos de Santiga de la riba est del Ripoll, on la fauna hi troba refugi, aliment, aigua,
zones de cria i punts d’aturada migratòria òptims.
Conseqüentment, un Pla de Gestió ecològic de Barberà pel que fa a biodiversitat s’ha de centrar
en la conservació íntegra dels valors naturals de la massa forestal de Santiga, tant pel que fa a la
seva superfície com a la seva qualitat.
ACRES-LESTES 677169126 / lestesgrup@yahoo.es Plaça Nova 14, 1º 1ª 08130 Sta. Perpètua de Mogoda
ACRES LESTES Estudis del medi natural
Per a definir exactament quines han de ser les mesures a prendre a Barberà del Vallès, primer
cal fer una anàlisi de necessitats i potencialitats de les espècies considerades més bones
indicadores:
Els indicadors de qualitat del medi s’han treballat a dos nivells:
Espècies Indicadores: Per a dissenyar els criteris de gestió s’han tingut en compte les espècies
indicadores de qualitat d’hàbitat. Un indicador biològic, normalment un taxó, ha de reunir una
sèrie de requisits a l’hora de ser útil com a agent informador de l’estat del medi. Aquests
requisits són:
a) Ha de presentar un lligam territorial amb el medi del qual volem obtenir informació.
Aquest lligam ha de ser reproductor, tròfic o de refugi. Si el taxó reuneix els tres
requisits esdevé un indicador de major qualitat, però amb un d’ells ja pot tenir aquestes
funcions.
b) Ha de ser de fàcil detecció, a fi i efectes de minimitzar l’efecte observador i reduir la
variació de la probabilitat d’observar-lo.
c) Ha de presentar una distribució més o menys uniforme pel territori a estudiar.
d) L’espècie no pot presentar cicles demogràfics irregulars de forma natural, ja que
aquestes grans variacions no ens permetrien detectar les petites variacions causades per
canvis induïts en el medi.
e) L’indicador ha d’estar present en el territori d’una manera perllongada i no pas puntual.
f) Ha de ser sensible als canvis del medi i no adaptar-se ràpidament als impactes humans.
Els ocells són uns bons indicadors de l’estat de conservació dels ecosistemes (LAWTON 1986,
BIBBY et al. 1992), i també ens serveixen per detectar l’afectació de l’agricultura integrada
sobre les poblacions. La facilitat de detecció de les diferents espècies pel seu comportament,
plomatge i emissió de cants i reclams afavoreix que els ocells siguin una bona eina per valorar
ecosistemes (LAWTON 1986), tot i que també és útil estudiar altres grups faunístics
(RAMÍREZ 2000). A part, per a l’elecció dels ocells com a indicadors per obtenir i projectar
informació, s’ha tingut en compte la Comunicació de la Comissió al Consell i al Parlament
Europeu de referència “COM (2000) 20 final”. Aquesta comunicació, titulada “Indicadors per a
la integració de les consideracions mediambientals en la Política Agrícola Comú”, recomana la
utilització d’una bateria única i estable d’indicadors per efectuar estudis comparatius sobre la
integració dels valors naturals i els valors agrícoles d’una zona.
ACRES-LESTES 677169126 / lestesgrup@yahoo.es Plaça Nova 14, 1º 1ª 08130 Sta. Perpètua de Mogoda
ACRES LESTES Estudis del medi natural
Comunitats indicadores: A més a més, a l’apartat de criteris de gestió, s’ha treballat el concepte
de “comunitat indicadora”. Es tracta d’un grup d’espècies, normalment del mateix ordre, que
presenten uns requisits d’hàbitat i supervivència equivalents i força exigents. En aquest cas s’ha
optat per treballar amb la comunitat d’aus limícoles.
8.2.- Taula d’indicadors
A continuació presentem una taula amb les espècies indicadores triades entre totes les
observades, tenint en compte els requisits que ha de tenir un bon indicador.
Cal destacar que totes les especies han estat analitzades en funció de la seva realitat
local, aixó és les seves necesitats i potencialitats a Barberà del Vallès.
ACRES-LESTES 677169126 / lestesgrup@yahoo.es Plaça Nova 14, 1º 1ª 08130 Sta. Perpètua de Mogoda
ACRES LESTES Estudis del medi natural
Espècie indicadora Amenaces Potencialitats Element de gestió indicats Ànec collverd a) Accés humà a nius.
b) Contaminació de l’efluent. c) Escassa vegetació de ribera i helofitica
- Augment de l’activitat de cria actual. - Augment de la població hivernant.
1) Adient reforestació de la vegetació de ribera 2) Control dels vessaments industrials i residus sòlids. 3) No arranjar la llera en època de cria.
Família Charadriidae d) Manca de superfície fangosa plana on alimentar-se i reposar. e) Manca de pantalla visual a les ribes del riu. f) Depredació d’ous per part de garses. - Idem amenaça a) - Idem amenaça b)
- Augment d’individus migradors i hivernants. - Assegurar la cria anual del corriol petit.
4) Creació d’una bassa o aiguamolls artificials. - Idem element de gestió 2) - Idem element de gestió 3)
Xoriguer g) Excés de barreres arquitectòniques. h) Fragmentació de les zones agrícoles. i) Aillament de la massa forestal respecte a altres.
- Augment de la població reproductora. 5) Evitar el pas de més infrastructures per l’actual zona agrícola i forestal. 6) Facilitar les activitats de la pagesia, per evitar la pèrdua de més sòl agrícola. 7) Analitzar la viabilitat d’un projecte de introducció.
Polla d’aigua j) Aillament paisagístic de la llera del riu respecte habitats adjacents. - Idem amenaça a). - Idem amenaça b) - Idem amenaça c) - Idem amenaça f)
- Augment de número de parelles reproductores. - Idem element de gestió 1) - Idem element de gestió 2) - Idem element de gestió 3) - Idem element de gestió 4)
Òliba k) Manca de punts adients on fer niu. l) Contaminació lumínica excessiva. - Idem amenaça g). - Idem amenaça h) - Idem amenaça i)
- Augment del número de parelles reproductores. - Augment de visitants d’altres masses forestals.
8) Protecció dels elements arquitectonics adients per l’espècie. 9) Utilització d’enllumenat adient. - Idem element de gestió 5) - Idem element de gestió 6) - Idem element de gestió 7)
Blauet m) Manca d’arbres de ribera i troncs baixos morts amb funció de talaia de pesca a la riba de la bassa. n) Erosió regula del marge est on podria criar. - Idem amenaça a). - Idem amenaça b) - Idem amenaça c) - Idem amenaça e) - Idem amenaça j)
- Aparició com a nidificant. - Augment de la població hivernant.
10) Situar un o més arbres pelats de branques baixes a les ribes est i oest. -Idem element de gestió 1) - Idem element de gestió 2)
ACRES-LESTES 677169126 / lestesgrup@yahoo.es Plaça Nova 14, 1º 1ª 08130 Sta. Perpètua de Mogoda
ACRES LESTES Estudis del medi natural
Abellerol o) Erosió regular dels marges alts on podria criar. - Idem amenaça g). - Idem amenaça h) - Idem amenaça i)
- Assegurar la cria anual.
11) Evitar qualsevol tipus de tal·la al cim del congost fluvial. - Idem element de gestió 5) - Idem element de gestió 6)
Picot verd p) Pèrdua de superficie forestal. - Idem amenaça i)
- Augment del número de parelles reproductores. - Augment de visitants d’altres masses forestals.
12) Conservació dels arbres vells o morts. 13) Conservació de l’actual superficie forestal. - Idem element de gestió 5)
Cogullada vulgar q) Perdua de superficie agrícola. r) Escasa rentabilitat agrícola que provoca una sembra intensiva. - Idem amenaça h)
- Assegurar la cria anual. - Augment del número de parelles reproductores.
14) Impulsar programes d’introducció d’agricultura tradicional. - Idem element de gestió 5) - Idem element de gestió 6)
Oreneta cuablanca s) Arquitectura moderna i reformes en façanes en época reproductora. t) Destrucció de nius per part de particulars. u) Contaminació acústica i atmosfèrica. - Idem amenaça l)
- Invertir la tendencia demogràfica negativa. 15) Instalació de nius artificials per potenciar la cria i seguiment previ en reformes en façanes. 16) Sensibilització de la ciutadania per protegir els nius. 17) Controlar la contaminació a la zona urbana i pendre les mesures administratives consequents. - Idem element de gestió 9)
Rossinyol bord v) Fragmentació de la vegetació de ribera. - Idem amenaça b). - Idem amenaça c) - Idem amenaça i) - Idem amenaça j).
- Augment del número de parelles reproductores. - Augment d’individus migradors i hivernants.
18) Evitar la fragmentació de l’arbreda fluvial del Ripoll. - Idem element de gestió 1) - Idem element de gestió 2)
Tallarol capnegre w) Tales de tanques arbustives. x) Crema de marges. - Idem amenaça g). - Idem amenaça h) - Idem amenaça i) - Idem amenaça p). - Idem amenaça q)
- Augment del número de parelles reproductores.
19) Evitar tales incontrolades de tanques arbustives i qualsevol massa arbustiva o forestal. 20) Evitar la crema de marges. - Idem element de gestió 5) - Idem element de gestió 6) - Idem element de gestió 13) - Idem element de gestió 14)
Bruel - Idem amenaça i) - Idem amenaça p).
- Augment del número de parelles reproductores.
- Idem element de gestió 5) - Idem element de gestió 13)
ACRES-LESTES 677169126 / lestesgrup@yahoo.es Plaça Nova 14, 1º 1ª 08130 Sta. Perpètua de Mogoda
ACRES LESTES Estudis del medi natural
Espècie indicadora Amenaces Potencialitats Element de gestió indicats Eriçó clar y) Atropellaments.
z) Contaminació dels torrents del bosc de Santiga. - Idem amenaça g) - Idem amenaça h) - Idem amenaça i) - Idem amenaça p) - Idem amenaça q) - Idem amenaça w)
- Augment i millor distribució sobre el territori de parelles reproductores. - Augment de visitants d’altres masses forestals.
21) Crear passos de fauna o altres elements passius a les carreteres - Idem element de gestió 2) - Idem element de gestió 5) - Idem element de gestió 6) - Idem element de gestió 13) - Idem element de gestió 14) - Idem element de gestió 18) - Idem element de gestió 19) - Idem element de gestió 20)
Rata-pinyada pipistrel·la pigmea
- Idem amenaça l) - Idem amenaça s) - Idem amenaça u)
- Invertir la tendencia demogràfica negativa. - Idem element de gestió 8) - Idem element de gestió 9) - Idem element de gestió 15) - Idem element de gestió 16) - Idem element de gestió 17)
Esquirol - Idem amenaça g) - Idem amenaça i) - Idem amenaça p)
- Augment i millor distribució sobre el territori de parelles reproductores. - Augment de visitants d’altres masses forestals.
- Idem element de gestió 5) - Idem element de gestió 12) - Idem element de gestió 13) - Idem element de gestió 19)
Rata d’aigua a’) Manca d’habitats adients per a fer els caus. - Idem amenaça b) - Idem amenaça c) - Idem amenaça g) - Idem amenaça j) - Idem amenaça v) - Idem amenaça z)
- Augment de la població reproductora. - Idem element de gestió 3) - Idem element de gestió 4) - Idem element de gestió 5) - Idem element de gestió 18) - Idem element de gestió 21)
Conill b’) Furtivisme - Idem amenaça g) - Idem amenaça h) - Idem amenaça i) - Idem amenaça q) - Idem amenaça w) - Idem amenaça y) - Idem amenaça z)
- Augment de la població reproductora. 22) Control i sanció dels furtius. - Idem element de gestió 2) - Idem element de gestió 5) - Idem element de gestió 6) - Idem element de gestió 13) - Idem element de gestió 14) - Idem element de gestió 19) - Idem element de gestió 20) - Idem element de gestió 21)
ACRES-LESTES 677169126 / lestesgrup@yahoo.es Plaça Nova 14, 1º 1ª 08130 Sta. Perpètua de Mogoda
ACRES LESTES Estudis del medi natural
Teixó - Idem amenaça g) - Idem amenaça h) - Idem amenaça i) - Idem amenaça j) - Idem amenaça p) - Idem amenaça w) - Idem amenaça z)
- Manteniment la comunitat actual. - Augment de la població actual. - Augment de visitants d’altres masses forestals.
- Idem element de gestió 2) - Idem element de gestió 5) - Idem element de gestió 6) - Idem element de gestió 13) - Idem element de gestió 19) - Idem element de gestió 21)
Llangardaix ocel·lat - Idem amenaça b) - Idem amenaça e) - Idem amenaça f) - Idem amenaça g) - Idem amenaça h) - Idem amenaça i) - Idem amenaça j) - Idem amenaça q) - Idem amenaça v) - Idem amenaça w) - Idem amenaça x)
- Augment i millor distribució sobre el territori de parelles reproductores. - Augment de visitants a través del corredor agrofluvial.
- Idem element de gestió 2) - Idem element de gestió 5) - Idem element de gestió 6) - Idem element de gestió 13) - Idem element de gestió 14) - Idem element de gestió 18) - Idem element de gestió 19) - Idem element de gestió 20)
Serp d’aigua c’) Escassedat de preses naturals. - Idem amenaça b) - Idem amenaça c) - Idem amenaça g) - Idem amenaça h) - Idem amenaça i) - Idem amenaça j) - Idem amenaça v) - Idem amenaça x) - Idem amenaça z) - Idem amenaça y)
- Augment i millor distribució sobre el territori d’individus. - Augment de visitants a través del corredor agrofluvial.
- Idem element de gestió 1 ) - Idem element de gestió 2) - Idem element de gestió 4) - Idem element de gestió 5) - Idem element de gestió 6) - Idem element de gestió 18)
Granota verda d’) Depredació per part d’espècies al·lòctones, com la carpa i la Tortuga de Florida. - Idem amenaça b) - Idem amenaça c) - Idem amenaça e) - Idem amenaça j) - Idem amenaça z) - Idem amenaça y)
- Augment i millor distribució sobre el territori d’individus. - Augment de visitants a través del corredor agrofluvial.
23) Captura de Tortugues de Florida. - Idem element de gestió 2) - Idem element de gestió 4) - Idem element de gestió 6) - Idem element de gestió 7) - Idem element de gestió 18)
ACRES-LESTES 677169126 / lestesgrup@yahoo.es Plaça Nova 14, 1º 1ª 08130 Sta. Perpètua de Mogoda
ACRES LESTES Estudis del medi natural 8.3.- Criteris de gestió per a Barberà Tenint en compte l’anterior taula d’espècies indicadores, requisits, amenaces i elements de
gestió, s’ha confeccionat el Pla de Gestió de Barberà del Vallès. A continuació es desenvolupen
els elements de gestió de la taula. Es conserva el codi numèric de la taula, tot i que es
modifiquen els títols per a presentar el criteri.
1.Reforestació del bosc de ribera: L’actual bosc de ribera del Ripoll està molt deteriorat.
Domina la canya i la única arbreda destacable és de plàtans; ambdues espècies forànies. Un bon
bosc de galeria o fluvial té tres sectors i bàsicament ha de presentar continuïtat arbustiva,
herbàcia i arbrada. Aquestes tres seccions són riba est, riba oest i llera. A la llera són molt típics
els flòculs d’oms, tamarius i àlbers, que són inexistents al Ripoll. A les ribes ja hi solem trobar
arbres com l’àlber, el pollancre, l’om i, al Mediterrani, també alzines i roures, tots pràcticament
inexistents al Ripoll. A més a més aquestes tres seccions arbrades han de tenir contacte amb les
masses de vegetació helofítica, principalment boga i canyís, que també són gairebé testimonials
al Ripoll. Es tractaria d’una actuació prioritària.
2.Control de vessaments industrials i residus sòlids: Els tres torrents que creuen els boscos de
Santiga i desemboquen al Ripoll presentan qualitats d’aigua diferents. El que baixa a l’altura de
la torre de Ca n’Altimira sempre baixa net, el que baixa a l’altura del Castell gairebé sempre
baixa brut i el de la font de Santiga té una qualitat molt variable d’aigua. Aquests torrents
aglutinen gran part dels mèrits ecològics d’aquesta massa forestal i cal identificar adientment els
emissaris que contaminen les aigües. A part, hi ha un col·lector que tira directament al riu Ripoll
uns 300 m. al sud del torrent del Castell i que sempre presenta uns alts índexs de contaminació.
ACRES-LESTES 677169126 / lestesgrup@yahoo.es Plaça Nova 14, 1º 1ª 08130 Sta. Perpètua de Mogoda
ACRES LESTES Estudis del medi natural 3.Arranjaments de llera: S’han observat roderes de
tractors i maquinària a la llera del riu Ripoll. No cal
dir que hi ha espècies d’aus que crien als còdols i
fangars de la llera, com ara l’ànec collverd o el corriol
petit. Totes les actuacions d’arranjament de la llera
s’han d’efectuar entre setembre i febrer i sempre sota
la supervisió d’especialistes en fauna o tècnics
ambientals.
4.Bassa i aiguamolls artificials: Antigament -i també ara- l’ecologia de la Conca del Besòs té
com a unitats d’hàbitat principals els petits cursos fluvials que donen lloc al riu Besòs. Aquests
cursos fluvials de règim mediterrani presenten fondàries i amplades molt escasses, a causa de la
seva naturalesa intermitent i pluvial. Per aquesta raó la fauna aquàtica necessita i ha necessitat
sempre tot un reguitzell de petites zones humides que es troben adjacents o pròximes als rius.
Tenim els exemples de la Bassa d’En Segur i el Sargar al riu Mogent, la bassa del Pardeler al riu
Tenes a l’altura de Lliçà d’Amunt, les desaparegudes basses de Mas Duran a Montcada o la
Bassa dels Alous a Sant Cugat. Algunes d’aquestes zones humides han desaparegut, però altres
continuen exercint el seu paper clau en l’ecosistema, sobretot durant els mesos estivals.
Diverses administracions locals i nacionals han endegat fins i tot projectes de creació de zones
humides noves, com ara els aiguamolls de Can Salvi a Gallecs o els aiguamolls de Granollers a
la riba del Congost. Considerem que la orografia i les condicions naturals de la zona agrícola de
la riba oest del Ripoll al seu tram central poden oferir la possibilitat de dissenyar una bassa
artificial o uns aiguamolls. Hem considerat la possibilitat de ubicar-lo adjacent al riu Ripoll, al
terreny que es mostra a les fotografies i que està adientment protegit per vegetació i marges. Es
tractaria únicament de fer un partidor desde el riu amb un by-pass de cabal sobrants cap al riu
novament. Es rebaixaria el terreny a fondàries variables i es deixaria una zona sense rebaixar per
a les aus limícoles. Al mateix temps es faria una mica de gestió de la vegetació riberenca. El
pressupost seria reduit.
ACRES-LESTES 677169126 / lestesgrup@yahoo.es Plaça Nova 14, 1º 1ª 08130 Sta. Perpètua de Mogoda
ACRES LESTES Estudis del medi natural
5.Evitar infrastructures al corredor verd del Ripoll: Com ja s’ha dit, les vies verdes que
creuen el Vallès entre ambdues serres són -juntament amb els cursos fluvials- bàsics per a
l’ecología comarcal. La major part de la biodiversitat de Barberà del Vallès es troba al Ripoll i
zones adjacents. Autopistes, carreteres, naus industrials i vies de tren segmenten aquestes vies
verdes a tota la comarca. És absolutament prioritari que les noves infrastructures que es
construeixin respectin el màxim que sigui possible la zona agroforestal de Santiga.
6.Impuls a l’activitat agrícola: Entre principis del segle 20 i els anys 70, el Vallès era una
potència agrícola estatal amb sindicats tant importants com la Perpetuenca o la Egarense.
Evidentment avui en dia es tracta de camps de cultiu sostinguts únicament gràcies a l’activitat
ramadera intensiva dels propietaris. Es tracta de camps de secà sense rendiment. Aixó fa que
sota la pressió urbanística i industrial es venguin a molt bon preu. Per evitar aixó cal endegar
més programes d’impuls a l’agricultura local. Som conscients que això és molt difícil, pero és
absolutament prioritari que el sector primari tingui la sensació de que se’ls donen els serveis
necessaris per a desenvolupar la seva activitat diària. Necessiten sentir-se tinguts en compte.
7.Projectes de reintroducció recomanats: Abans de qualsevol projecte d’introducció de fauna
és absolutament necessari identificar les causes que haurien pogut provocar la seva anterior
desaparició. D’altra manera estaríem tornant a sentenciar els individus novament introduïts, els
quals tornarien a trobar-se els mateixos impediments que els seus antecessors. Considerem que
la superfície forestal actual de Santiga acceptaria sense problemes un projecte d’introducció
d’òliba, granota verda i salamandra. De la mateixa manera considerem que es podria introduir el
xoriguer comú al nucli urbà de Barberà.
8.Protecció d’elements arquitectònics d’interès
natural: Hi ha certs edificis i estructures en runes que
representen un hàbitat important per diverses espècies de
fauna. Cal censar-los i tenir en compte que qualsevol
canvi o demolició caldria ser precedida per una avaluació
d’especialistes en fauna o tècnics ambientals.
9.Enllumenat urbà: Els elements d’enllumenat urbà han de ser poc reflactants i dirigir el focus
cap a sota. D’aquesta manera preservem l’adient comportament de quiròpters, dragons i
invertebrats nocturns.
ACRES-LESTES 677169126 / lestesgrup@yahoo.es Plaça Nova 14, 1º 1ª 08130 Sta. Perpètua de Mogoda
ACRES LESTES Estudis del medi natural 10.Plantació d’arbres pelats: El blauet i altres aus fluvials i roderals valoren molt positivament
la presència d’arbres pelats per a realitzar captures i atalaiar-se. Considerem interessant ubicar
un arbre pelat que tingui el brancatge sobre el riu, al tram central del riu Ripoll. Recomanem
que estigui a l’altura de la zona on es recomana ubicar l’aiguamoll esmentat.
11.Control de tales als marges del congost del Ripoll: Talar arbres que poden representar un
perill és una actuació necessària. No obstant, cal tenir
en compte que els arbres vells són el sustent de moltes
espècies d’invertebrats que al mateix temps són presa
d’ocells, mamífers i rèptils. Cal considerar més
discriminatòriament quins arbres cal talar i quins no.
S’han observat tales de peus a zones silvestres que en
cap cas suposaven un perill i que tenien una important
funció ecològica.
12.Conservació d’arbres vells o morts: En la mateixa línia que l’anterior item, cal tenir en
compte els arbres moribunds o morts que encara continuen de peu.
13.Conservació de l’actual superfície forestal: Com ja s’ha indicat, la masa forestal de
Santiga és el nucli de les relacions ecològiques que tenen lloc a Barberà. Qualsevol actuació que
signifiques una minva de kla seva actual superficie tindria consequencies nefastes per l’ecològia
de Barberà i fins i tot per les viles properes.
14.Impulsar pràctiques d’agrícultura tradicional:
L’agricultura tradicional tenia molt a veure amb molts
dels conceptes moderns que s’apliquen a l’anomenada
agricultura integrada: Explotació optimitzada de
l’aigua normalment en canal obert, compostatge de
residus vegetals i frutals, manteniment de les tanques
arbustives de separació de finques o contravents,
mínima o nula utilització de plaguicides sintètics i
calendari de conreu rotatiu per a descans i enriquiment de la terra. Cal identificar quines
pràctiques agrícoles s’empren actualment a la vila i potenciar les pràctiques tradicionals
esmentades, sobretot pel que fa al guaret i conservació de tanques.
ACRES-LESTES 677169126 / lestesgrup@yahoo.es Plaça Nova 14, 1º 1ª 08130 Sta. Perpètua de Mogoda
ACRES LESTES Estudis del medi natural 15.Instal·lació de nius artificials per a orenetes i rat-penats: Durant les dues dècades
precedents, els naturalistes hem observat un descens sensible de les poblacions reproductores
d’oreneta cuablanca i rat penat pigmeu als nuclis urbans, dos dels vertebrats per excel·lència de
les nostres viles. Recomanem –tal i com s’ha realitzat amb èxit a diverses viles com Barcelona o
El Prat del Llobregat- ubicar caixes niu per a aquestes dues espècies als carrers de Barberà, a
posteriori d’un estudi de tria dels llocs adients. Aquest projecte podria tenir una important
incidència ciutadana i incorporar programes d’educació o voluntariat.
16.Sensibilització de la ciutadania pel que fa a biodiversitat urbana: Tal i com s’ha dit en el
punt anterior, els programes de sensibilització ciutadana en temes ecològics sempre han
d’acompanyar les accions que s’emprenen des de l’administració local. Tríptics, campanyes
amb voluntaris per a recomptes de nius i individus, campanyes porta a porta a les cases que
tenen nius, xerrades en centres cívics, etc., són necessàries per a continuar madurant la
percepció que la ciutadania té de la fauna amb la que comparteix hàbitat.
17.Control de la contaminació al nucli urbà: Com és lògic, la contaminació en totes les seves
facetes té efectes molt nocius per a la qualitat de vida dels ciutadans i per a la fauna. Cal
continuar els controls pertinents de tots els agents contaminants, ja siguin acústics, lumínics o
atmosférics.
18.Evitar la fragmentació de l’arbreda fluvial: El correcte funcionament d’un corredor verd
està intimament vinculat a la continuitat dels hàbitats que el formen, ja que la seva ecologia
funciona de manera longitudinal. Actualment diverses infrastructures fragmenten aquesta
continuïtat al llarg de riu Ripoll. Cal evitar que qualsevol altra infrastructura necessària es
converteixi en un nou obstacle per a la biocinesi del curs fluvial. Cal aprofitar les
fragmentacions ja existents sempre que sigui possible per a canalitzar gasoductes i altres
elements fragmentadors.
19.Control de tales incontrolades de tanques arbustives: La fauna vertebrada -i gran part de
la invertebrada- depèn, a la zona agrícola, de la presència de marges i tanques arbustives que
otorguin refugi, alimentació, hàbitat de cria i possibilitats de desplaçar-se pel territori. Per un
correcte equilibri de l’ecosistema és necessari conservar-les, malgrat la seva espècie determinant
sigui l’esbarzer.
20.Control de la crema de marges: Idem de l’anterior pero relatiu a les cremes.
ACRES-LESTES 677169126 / lestesgrup@yahoo.es Plaça Nova 14, 1º 1ª 08130 Sta. Perpètua de Mogoda
ACRES LESTES Estudis del medi natural 21.Disseny de passos de fauna o altres elements a les carreteres: A tota la comarca hi ha un
greu problema d’atropellaments de vertebrats, el qual es converteix en crític quan la via en
qüestió creua zones d’elevat valor natural. La carretera Sabadell-Santa Perpètua i la carretereta
de la font són les dues pitjors vies de la vila en aquest sentit. Caldria dotar-les de passos de
fauna i elements passius adients. L’eriçó comú, la serp verda, la mostela, la polla d’aigua, el
gripau comú o el talpó comú són víctimes habituals d’aquestes dues vies.
22.Control i sanció del furtivisme: S’han detectat cartutxs de caçadors furtius a tota la zona
forestal i a gran part de la zona fluvial. Cal dotar el municipi d’un sistema de detecció i sanció
que eviti aquesta pràctica que afecta poblacions d’aus passeriformes protegides per la llei
nacional i internacional. A vegades un senzill cartell de l’estil “Vigilància permanent des de
2007. Prohibit caçar sota sanció etc.” dóna excel·lents resultats.
23.Captura de tortugues de Florida: La incidència per presència d’individus d’aquesta
espècie al riu Ripoll és inferior a la mitjana comarcal, però tot i així s’han d’extreure tots els
individus de Tortuga de Florida que es localitzin, ja que depreden ous, cap-grossos i altres
animals autòctons, així com impedeixen la proliferació de les nostres tortugues de rierol
autòctones.
24.Altres criteris de gestió:
- Gestió de la població de coloms: Tot i que no es detecta una densitat de població
excessiva, cal fer un seguiment d’aquesta espècie, la qual representa una amenaça tant a
nivell sanitari com cultural. Actualment hi ha diverses tècniques enfocades a aquesta
problemàtica, d’entre les que recomanem la introducció de falcó pelegrí pel mètode
hacking o nidificació artificial assistida.
- Seguiment interanual de la bateria d’indicadors: Cap estudi de fauna ha de tenir
una incidència discreta en el temps sinó contínua. La importància dels indicadors radica
en fer un seguiment any rera any per -a partir de les seves variacions poblacionals-
extreure conclusions útils per a la gestió ambiental municipal.
- Creació de la figura de l’informador ambiental: Conscients de la manca de recursos
per a un major desplegament d’agents rurals o guardes forestals, proposem la creació
d’una figura local d’informador ambiental, que podria tenir gran repercusió en temes
com: furtivisme, tales i cremes incontrolades, vessaments de residus sòlids, etc.
ACRES-LESTES 677169126 / lestesgrup@yahoo.es Plaça Nova 14, 1º 1ª 08130 Sta. Perpètua de Mogoda
ACRES LESTES Estudis del medi natural 9.- BIBLIOGRAFIA
COPETE, J.L. (Ed.). (1998). Anuari d’ornitologia de Catalunya. 1996. Barcelona. Grup Català
d’anellament.
COPETE, J.L. (Ed.). (2000). Anuari d’ornitologia de Catalunya. 1997. Barcelona. Grup Català
d’anellament.
CORBET, G. i OVENDEN, D. (1982). Manual de los mamíferos de España y de Europa.
Ediciones Omega. S.A.
DEL AMO, R; PERIS, A. SANTAEUFEMIA, F.X ; TORRE, I. (2002) La fauna vertebrada de
Castelldefels. Comissió I Premi “Castelldefels àmbit sostenible”.
ESCODA, J; BARÓ, R. (1995). Mataró, Arbres i palmeres. Recull d´espècies 1995. Ajuntament
de Mataró.
FERRER, X. et. al. 1986. Història Natural dels Països Catalans. nº 12, Ocells. Barcelona,
Enciclopèdia Catalana.
GARCÉS, F; ÁLVAREZ, E. (1999). Los murciélagos de la Península Ibérica. Ed. Grefa.
GUTIÉRREZ, R.; ESTEBAN, P. i SANTAEUFEMIA, F.X. (1995). Els ocells del delta del
Llobregat. Barcelona, Lynx Edicions.
GOSÀLBEZ, J. (1987). Insectívors i rosegadors de Catalunya. Ketres editora, S.A.
JONSSON, L. (1994). Ocells d´Europa amb el nord d´Àfrica i l´Órient mitjà. Ed Wahlström &
Widstrand. Ed. Omega. Barcelona.
JUTGLAR, F; MASÓ, A. (1999). Aves de la Península Ibérica. Ed. Planeta. Barcelona.
JUANA, E. De i VARELA, J.M. (2000). Guia de las aves de España (Península, Baleares y
Canarias). Lynx Edicions. Madrid.
KREMER, BRUNO P. (1990). Árboles, Guias de la Naturaleza Blume. Ed. Blume. Barcelona.
ACRES-LESTES 677169126 / lestesgrup@yahoo.es Plaça Nova 14, 1º 1ª 08130 Sta. Perpètua de Mogoda
ACRES LESTES Estudis del medi natural LLORENTE, G. A., MONTORI, A., SANTOS, X. i CARRETERO, M.A. (1995). Atlas dels
amfibis i rèptils de Catalunya i Andorra. Ed. Els Brau.
MUNTANER, J., FERRER, X., MARTÍNEZ-VILALTA, A. (1983). Ketres Editora.
REICHHOLF, J. (1990). Mamíferos, Guias de la Naturaleza Blume. Ed. Blume. Barcelona.
REICHHOLF, J. (1993). Réptiles y anfibios, Guias de la Naturaleza Blume. Ed. Blume.
Barcelona.
RODRÍGUEZ, J.L. (1993). Mamíferos terrestres de España.
Ed. Omega. Barcelona.
THIEDE, W. (1980) Pequeña Guia de aves acuáticas y costeras de Europa. Ed. Omega.
Barcelona.
VIGO, M. (2002). Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Ed Pòrtic. Barcelona.
ACRES-LESTES 677169126 / lestesgrup@yahoo.es Plaça Nova 14, 1º 1ª 08130 Sta. Perpètua de Mogoda
top related