estudi d’impacte i integraciÓ - la bisbal...
Post on 26-Sep-2020
6 Views
Preview:
TRANSCRIPT
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ
PAISATGÍSTICA (EIIP)
PROJECTE D’ACTUACIÓ
ESPECÍFICA EN SÒL NO URBANITZABLE A
LA FINCA DE CAN DALMAU
NUCLI DE SANT POL
T.M. DE LA BISBAL D’EMPORDÀ
(BAIX EMPORDÀ)
Juliol de 2017
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA (EIIP)
PROJECTE D’ACTUACIÓ ESPECÍFICA EN EL SÒL NO URBANITZABLE A LA FINCA DE CAN
DALMAU
NUCLI DE SANT POL, LA BISBAL D’EMPORDÀ (BAIX EMPORDÀ)
Juliol de 2017
Dirigit i realitzat per:
Joan Solà i Subiranas
Geòleg (UAB)
Màster en Enginyeria i Gestió Ambiental (UPC)
Carles Bayés i Bruñol
Llicenciat en Geografia (UdG)
-i-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
TAULA DE CONTINGUTS
1. APARTATS PRELIMINARS .............................................................................................................. 3
1.1. INTRODUCCIÓ ....................................................................................................................................... 3
1.2. DADES BÀSIQUES ................................................................................................................................. 3
1.3. SITUACIÓ GEOGRÀFICA I EMPLAÇAMENT DE L’ÀMBIT .................................................................... 5
1.4. OBJECTIUS I CONTINGUT DE L’EIIP.................................................................................................... 8
2. CARACTERÍSTIQUES DE L’ACTUACIÓ ....................................................................................... 11
3. PLANEJAMENT VIGENT I INSTRUMENTS I DIRECTRIUS DE PAISATGE ................................. 15
3.1. PLANEJAMENT TERRITORIAL, ESTRATÈGIC I SECTORIAL ........................................................... 15
3.1.1. Pla Territorial Parcial de les Comarques gironines ...................................................................... 15
3.1.2. Catàleg de Paisatge de les Comarques gironines. Directrius de paisatge .................................. 16
3.1.3. PEIN de les Gavarres .................................................................................................................. 18
3.2. PLANEJAMENT URBANÍSTIC MUNICIPAL ......................................................................................... 19
3.2.1. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ........................................................................................ 19
3.2.2. Catàleg de Masies i Cases rurals ................................................................................................ 21
4. PAISATGE A ESCALA TERRITORIAL I LOCAL ........................................................................... 25
4.1 PAISATGE A ESCALA TERRITORIAL: MASSÍS DE LES GAVARRES ................................................ 25
4.1.1 DESCRIPCIÓ I DINÀMIQUES....................................................................................................................... 25
4.1.2. COMPONENTS ............................................................................................................................................ 26
4.1.3. VALORS ....................................................................................................................................................... 27
4.1.4. OBJECTIUS DE QUALITAT ......................................................................................................................... 28
4.2. PAISATGE A ESCALA LOCAL ............................................................................................................. 29
4.3. ANÀLISI DE LA VISIBILITAT DE L’EMPLAÇAMENT ........................................................................... 33
-ii-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
5. INCIDÈNCIA PAISATGÍSTICA DE LA PROPOSTA D’ACTUACIÓ ............................................... 49
ANÀLISI DE LES TRANSFORMACIONS DE L’ÀMBIT DE L’ENTORN DE CAN DALMAU ........................ 49
6. ESTRATÈGIES, CRITERIS I MESURES D’INTEGRACIÓ.............................................................. 59
6.1. MESURES COMPLEMENTÀRIES D’INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA A TENIR EN COMPTE ........... 59
6.2. CONCLUSIONS .................................................................................................................................... 61
7. ANNEX. RELACIÓ D’ESPÈCIES A EVITAR EN LA JARDINERIA I LA REVEGETACIÓ ............. 65
-1-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
APARTATS PRELIMINARS 1
-2-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
-3-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
1. APARTATS PRELIMINARS
1.1. INTRODUCCIÓ
El present document correspon a l’Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística (en endavant, EIIP) del
PROJECTE D’ACTUACIÓ ESPECÍFICA EN SÒL NO URBANITZABLE A LA FINCA DE CAN DALMAU, al
nucli de Sant Pol de la Bisbal d’Empordà, a la comarca del Baix Empordà.
Els estudis de paisatge en els procediments d’aprovació d’actuacions en el sòl no urbanitzable funcionen com
a instruments de treball, de proposta i d’avaluació, amb vocació de promoure el manteniment i la posada
en valor de la qualitat i el caràcter propi del paisatge i, d’aquesta manera, fer compatibles les noves activitats
i/o cobertes i usos del sòl amb la preservació de les característiques del paisatge on s’insereixen.
El projecte que ocupa aquest estudi d’impacte paisatgístic encamina la seva proposta d’ordenació cap a
aquesta direcció de contextualitzar les noves obres del mas de Can Dalmau i el nou aspecte del seu
entorn, integrat a les particularitats de la matriu territorial on s’emplaça d’acord amb els valors
especialment arquitectònics, naturals i culturals del paisatge.
1.2. DADES BÀSIQUES
L’àmbit del projecte s’integra en el sistema d’espais oberts del terme de la Bisbal d’Empordà dins de l’àmbit
de l’espai PEIN del massís de les Gavarres, al front del veïnat rural de Sant Pol.
Objectiu del projecte
Ordenar l’espai exterior de l’entorn del mas de Can
Dalmau amb criteris de valor paisatgístic i d’integració
amb l’entorn natural i territorial. El projecte contribueix
en els treballs d’adequació de la finca de Can Dalmau
per a ús d’habitatge unifamiliar de mida gran amb
voluntat de rehabilitació i ampliació de les edificacions
existents.
Base legal
Decret Legislatiu 1/2010 pel qual s’aprova el Text Refós de
la Llei d’Urbanisme
Decret 305/2006 pel qual s’aprova el Reglament de la Llei
d’Urbanisme
Catàleg de Masies i Cases rurals del Pla d’Ordenació
Urbanística Municipal de la Bisbal d’Empordà
Pla especial de delimitació i recuperació de l’espai públic
del nucli de Sant Pol de la Bisbal d’Empordà
Decret 343/2006 pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de
8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i es
regulen els estudis i informes d’impacte i integració
paisatgística
Directrius de paisatge del Pla Territorial Parcial de les
Comarques gironines
Decret 328/1992 del Pla d’Espais d’Interès Natural
Promotor
William Larado, Clifford William
Autor del projecte
Carles Sanjosé Bosch, arquitecte
Autor de l’Estudi Impacte Integració Paisatgística
Geoservei, Projectes i Gestió Ambiental S.L.
-4-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
Situació
Àmbit de vora, en sòl no urbanitzable, a la façana de ponent del
veïnat rural de Sant Pol, inclòs a l’espai del massís de les
Gavarres del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). Se situa als
primers vessants septentrionals dels relleus de les Gavarres.
S’emplaça en un enclavament d’interès paisatgístic dins d’un
mosaic agroforestal composat per un entramat de conreus
intercalats amb prats, herbassars i retalls forestals en continuïtat
amb la matriu boscosa de les Gavarres. El veïnat de Sant Pol
s’ubica al Pla de Sant Pol, als peus del vessant oest i nord de la
serra del Solell de l’Anguila i de la serra dels Perduts
respectivament, i s’eleva per sobre de la vall de la riera de la
Marqueta i de la riera del Vilar.
Àmbit d’actuació
Parcel·la 340, polígon 7, La Bisbal d’Empordà. MAS DALMAU. Número d’identificació cadastral: 17025A007003400000RQ. Parcel·la 122, polígon 7, La Bisbal d’Empordà. LA CLOSA. Número d’identificació cadastral: 17025A007001220000RM.
Accés
Carrer d’accés al nucli de Sant Pol pel camí de
Sant Pol des de la carretera de la Bisbal
d’Empordà
Superfície de l’àmbit del Pla
Superfície total de 28.593 m2.
Edificacions existents
Casa rural formada per varis volums de diferents
èpoques annexos a la façana principal i a la
façana sud, amb cobertes inclinades de teula
àrab. Les façanes són arremolinades, i consta de
planta baixa i dos pisos en tot el conjunt excepte
un porxo que és planta baixa.
Síntesi de l’actuació
La proposta d’ordenació inclou les següents actuacions:
- Obertura d’un nou camí d’accés i de servei per l’interior de la finca
- Bancals amb coberta vegetal
- Construcció d’algunes infraestructures de servei del mas (piscina de lleure, elements de tancament -murs i tanques-, i plaques solars)
- Tractament natural de l’entorn (plantació de vegetació)
LES GAVARRES
Àmbit del projecte
T.M. LA BISBAL D’EMPORDÀ
-5-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
1.3. SITUACIÓ GEOGRÀFICA I EMPLAÇAMENT DE L’ÀMBIT
L’àmbit del projecte ocupa una superfície propera a les dues hectàrees al veïnat de Sant Pol.
Figura 1. Situació geogràfica i emplaçament de l’àmbit del projecte.
El mas de Can Dalmau s’insereix al mosaic agroforestal de les zones de transició relacionades amb el canvi
dels ambients de muntanya al de plana, entre el massís de les Gavarres i la plana agrícola del Baix Ter i el
plans al·luvials del Daró.
-6-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
Aquest mosaic agroforestal presenta un potencial ambiental i paisatgístic que s’intensifica per la presència de
rieres, que estructuren el paisatge, i de petits pobles i masies que completen l’escena paisatgística.
Figura 2. Context territorial de l’àmbit del projecte.
-7-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
Font: Elaboració pròpia a partir de Google Earth, 2016.
El projecte inclou una actuació amb possibilitats d’impacte paisatgístic. L’adequació de l’entorn del mas de
Can Dalmau tindrà un efecte en dos aspectes i a dues escales:
ASPECTES A TENIR EN COMPTE:
o Integració a l’entorn en funcionalitat i coherència ecològica (continuïtat de cobertes i
elements vegetals) i en inserció paisatgística (matriu agroforestal)
o Composició i percepció visual de la imatge del nucli de Sant Pol
ESCALES D’ANÀLISI:
o Territorial: Encaix a la matriu agroforestal i visuals escèniques des de punts d’observació
elevats, allunyats i emblemàtics (recorreguts paisatgístics, cims, nuclis històrics, etc.)
o Local: Coherència amb el caràcter rural del lloc i qualitat de la percepció paisatgística de
la imatge de conjunt del nucli de Sant Pol des del propi entorn del veïnat (vies d’accés i
carrers)
-8-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
1.4. OBJECTIUS I CONTINGUT DE L’EIIP
Els estudis d’impacte i integració paisatgística són documents tècnics previstos per la legislació sobre
paisatge i la legislació urbanística i territorial de Catalunya. L’article 19 del Decret 343/2006, de 19 de
setembre, que desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de
Catalunya i que regula els estudis i informes d’impacte i integració paisatgística estableix que la finalitat dels
EIIP és...
...“considerar les conseqüències que té sobre el paisatge l’execució d’actuacions,
projectes d’obres o activitats, i exposar els criteris adoptats per a la seva integració”
El capítol 2 d’aquest document conté el detall de les característiques del projecte. L’actuació proposada
planteja una acció d’adequació de l’espai obert de l’entorn del mas de Can Dalmau amb criteris d’integració
paisatgística.
Aquest estudi d’impacte i integració paisatgística té la finalitat d’avaluar la idoneïtat dels criteris d’integració
paisatgística que incorpora l’actuació proposada. Aquest exercici es du a terme a partir d’una diagnosi del
paisatge tant a escala territorial com local, s’analitza la visibilitat de l’àmbit del projecte dins de l’escenari
paisatgístic i es proposen condicions i mesures que garanteixen la correcta contextualització de l’entorn del
mas de Can Dalmau al caràcter del paisatge que l’envolta.
D’acord amb els objectius de l’EIIP l’estructura del document és la següent, a part d’aquest primer capítol
preliminar d’introducció:
- Capítol 2 de característiques de l’actuació proposada
- Capítol 3 de planejament vigent i instruments i directrius de paisatge
- Capítol 4 sobre el paisatge a escala territorial i local
- Capítol 5 de valoració de la incidència del projecte sobre el paisatge
- Capítol 6 de criteris i mesures d’integració paisatgística adoptades
-9-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
CARACTERÍSTIQUES DE L’ACTUACIÓ 2
-10-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
-11-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
2. CARACTERÍSTIQUES DE L’ACTUACIÓ
Les actuacions que formen part del projecte per a l’ordenació de la finca de Can Dalmau són l’objecte
d’anàlisi, de proposta i d’avaluació d’aquest estudi d’impacte i integració paisatgística.
El planejament derivat proposa una opció d’ordenació d’una part dels terrenys del mas Can Dalmau, dins dels
límits del Pla. Concretament aquest projecte pren les següents finalitats:
1. Ordenar l’espai de l’entorn del mas com a pati exterior vinculat a l’habitatge
2. Actuar pròpiament com a mesura d’integració paisatgística, perquè el tractament de
la vegetació, els usos i elements previstos, han estat concebuts i treballats sota criteris
de garantia per a...
- ... l’encaix territorial d’aquest espai verd dissenyat en coherència amb
l’entorn, i per
- ... la qualitat de les visuals escèniques de la finca com a conjunt dins de
la imatge rural del nucli de Sant Pol
L’adequació de l’entorn del mas de Can Dalmau a les característiques del lloc i per assolir el seu encaix
territorial requereix la consideració de criteris d’ordenació i l’establiment de condicions que recull el projecte
com a espais i elements que formen part de la proposta:
- Entre els diferents espais es distingeixen les següents àrees que conformen el conjunt dels
espais oberts de l’entorn del mas:
1. Una zona al nord amb plantació d’arbres i arbustos entre el camí públic adjacent al
límit nord de la finca i el nou camí particular d’accés a l’habitatge.
2. La resta de l’àmbit més proper al mas i tota l’àrea situada al sud i a l’oest. Inclou les
següents àrees:
a. La plantació d’oliveres a l’entrada de la finca pel sud i la prevista al nord
del camí de servei .
b. El jardí o pati d’entrada, situat al final del camí particular, format pels
espais d’arribada de cotxes i una plantació de plantes aromàtiques.
c. La zona de fruiters, al costat de la piscina de lleure, i a la part superior de
la zona de terrasses amb talussos vegetats, a l’est del camí de servei.
d. La zona d’oliveres entre el camí d’accés i la piscina de lleure.
e. La zona agrícola, a bona part de la meitat oest de l’àmbit del projecte.
- També es distingeixen i regulen una sèrie d’elements que formen part de l’ordenació de
l’entorn del mas:
a. Camí privat d’accés
-12-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
b. Camí pel pas dels bombers
c. Tanques
d. Murs de contenció
e. Pas canadenc
f. Piscina de lleure
g. Panells fotovoltaics
h. Transformador elèctric
El següent mapa recull aquest conjunt d’espais i d’elements que formen part del disseny de l’espai obert de
l’entorn de Can Dalmau, objecte del projecte.
Veure amb més detall la memòria del projecte d’actuació específica en sòl no urbanitzable a la finca de Can Dalmau.
-13-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
PLANEJAMENT VIGENT I INSTRUMENTS I DIRECTRIUS DE PAISATGE 3
-14-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
-15-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
3. PLANEJAMENT VIGENT I INSTRUMENTS I DIRECTRIUS DE PAISATGE
3.1. PLANEJAMENT TERRITORIAL, ESTRATÈGIC I SECTORIAL
3.1.1. Pla Territorial Parcial de les Comarques gironines
El Pla Territorial Parcial de les Comarques gironines (PTPCG) estableix directrius, estratègies i actuacions
amb objectius de vertebració i coherència territorial i pel desenvolupament econòmic i social dels territoris,
així com també ambiental, i especialment en clau paisatgística.
Font: Plànol O.7. Espais oberts, estratègies i actuacions d’infraestructures, Pla Territorial Parcial de les Comarques gironines, 2010.
El veïnat rural de Sant Pol de la Bisbal d’Empordà es localitza dins del sistema d’espais oberts en un sòl
classificat de protecció especial que, com en el cas que ocupa aquest EIPP, “per la localització en el
territori, el Pla considera que és el més adequat per integrar una xarxa permanent i contínua d’espais oberts
que ha de garantir la biodiversitat i vertebrar el conjunt d’espais oberts del territori, que tenen diferents
caràcters i funcions”. S’hi afegeix el fet que l’àmbit del projecte està inclòs dins de l’espai PEIN i Xarxa
Natura 2000 de les Gavarres (veure apartat 3.2.2).
Dintre del sistema d’assentaments al nucli de Sant Pol se li atribueix una estratègia de desenvolupament
basada en el manteniment del seu caràcter rural i, per tant, les actuacions previstes al projecte han de ser
congruents amb aquest criteri d’estructura territorial, i això significa que s’hauran de tenir en compte mesures
d’integració paisatgística en la línia de la preservació de la fesomia rural del nucli amb garanties de preservar
la personalitat del paisatge de l’entorn.
Entre els objectius generals d’aquest Pla d’àmbit territorial hi ha els següents que afecten a l’objecte del
projecte que s’està avaluant, i que poden tenir efectes sobre la qualitat i la identitat del paisatge de la zona:
-16-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
1. Orientar l’expansió de les àrees urbanes de forma que es creïn espais de qualitat ben
interrelacionats amb els entorns naturals
El projecte haurà de garantir la permeabilitat de l’espai edificat amb el seu
entorn natural i agrícola
2. Protegir el paisatge en tant que factor identitari i actiu econòmic
El projecte haurà de seguir estratègies d’integració paisatgística que reforcin
la imatge i el caràcter rural del nucli de Sant Pol
3. Fomentar la redacció de projectes de paisatge en determinats àmbits periurbans
Aquest EIIP avalua les estratègies i els criteris de projecte que serveixen per garantir la
contextualització al paisatge del lloc de les noves actuacions als espais de vora del nucli
de Sant Pol
D’acord amb els sistemes bàsics del territori que diferencia el PTPCG, les actuacions previstes en el marc del
projecte té efectes sobre (1) el sistema d’assentaments i sobre (2) el sistema d’espais oberts dins del
terme de la Bisbal d’Empordà. En aquest sentit, caldrà donar compliment als següents objectius, en
congruència amb les directrius anteriors:
(1) Sistema d’assentaments. Es mantindrà la configuració rural del nucli de Sant Pol, una
estructura compacta, de petita magnitud, resultat de l’adaptació morfològica del territori.
(2) Sistema d’espais oberts. Se seguiran els següents criteris:
a. Afavorir la diversitat del territori, mantenint la referència de la seva matriu biofísica.
b. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a
components de l’ordenació del territori.
c. Preservar el paisatge i el patrimoni cultural com a valors socials i actius econòmics
del territori.
3.1.2. Catàleg de Paisatge de les Comarques gironines. Directrius de paisatge
Al final del cos normatiu del PTPCG hi figuren les directrius de paisatge que es desprenen dels objectius de
qualitat paisatgística que proposa el Catàleg de Paisatge de les Comarques gironines, un document
de diagnosi de l'estat del paisatge i de proposta de d’estratègies i actuacions pel planejament territorial i
urbanístic municipal. D’acord amb el preàmbul de les directrius del paisatge “d’aquestes propostes se’n
deriven conseqüències força immediates pel que fa al paisatge; aquest, en tant que correspon a un medi
antropitzat, és, en bona part, resultat del model territorial, i la seva evolució serà bàsicament conseqüència de
l’evolució d’aquest model”.
-17-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
El nucli de Sant Pol de la Bisbal d’Empordà s’inclou dins de la unitat de paisatge de les Gavarres. Els
objectius de qualitat establerts per a aquesta unitat i que tenen incidència per part del projecte són els que es
refereixen a preservar/potenciar/procurar:
- Un paisatge agrícola i agroforestal preservat i ben gestionat, que mantinguin els valors dels camps,
la seva parcel·lació, i les construccions agrícoles tradicionals.
- Una ordenació dels assentaments que no comprometin els valors del paisatge de les Gavarres, ni
els valors dels espais circumdants, on es respectin els espais agraris d’amortiment i transició, i amb
unes entrades als nuclis de qualitat.
- Actuacions integrades en el paisatge, de manera que es minimitzi el seu impacte visual.
- Un sistema d’itineraris i miradors que emfatitzin les panoràmiques més rellevants i permeti
descobrir i interactuar amb la diversitat i els matisos dels paisatges de les Gavarres.
El veïnat de Sant Pol presenta una fesomia singular per la seva morfologia i integració en la singularitat de
l’entorn agroforestal del massís de les Gavarres en aquest sector del pla agrícola de Sant Pol. Davant
d’aquest escenari, les futures actuacions hauran de tenir en compte tota una sèrie de criteris:
Procurar que les noves construccions estiguin ben inserides al lloc, els materials que el
conformen siguin respectuosos amb els elements del medi natural i coherents amb els valors
paisatgístics del seu entorn.
Mantenir oberta les perspectives al paisatge des del camí de Sant Pol, definida com a itinerari
paisatgístic, i per tant evitar la construcció en les parcel·les agrícoles de tancaments, tanques,
edificacions o elements opacs que limitin el camp visual o desfigurin les panoràmiques. Des
Sant Pol
-18-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
d’aquest vial i altra xarxa de camins la percepció i interacció amb el paisatge és més àmplia i
suggerent.
Desenvolupament urbà tant de rehabilitació com de nova obra ha de respectar aquests perfils o
imatges de nuclis amb fesomia singular per la seva morfologia i integració en l’entorn
Evitar la desfiguració de les fites paisatgístiques dels nuclis amb fesomia singular per la seva
morfologia i integració en l’entorn
Mantenir la vocació agrícola de les àrees que envolten els espais protegits de la unitat del
massís de les Gavarres
Preservar el caràcter visual dels fons escènics generats pel massís de les Gavarres en les
planes adjacents
3.1.3. PEIN de les Gavarres
El Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural, estableix els
següents objectius al seu article 1:
Més endavant, de 6 de juny de 2006, es fa públic l’Acord del Govern de la Generalitat, pel qual s’aprova
definitivament el Pla especial de delimitació definitiva i de protecció del medi natural i del paisatge de les
Gavarres. L’objecte d’aquest Pla és “la delimitació definitiva de l’espai natural de les Gavarres inclòs al Pla
d’espais d’interès natural (en endavant, PEIN), per tal de garantir la salvaguarda dels valors que han motivat
la inclusió d’aquest espai en el PEIN, i l’establiment d’un règim jurídic que en garanteixi la conservació dels
valors ecològics, paisatgístics i culturals”.
El seu article 12 estableix un règim d’incompatibilitat d’usos, aprofitaments i actuacions en matèria de
paisatge a l’espai PEIN de les Gavarres. És incompatible la:
-19-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
- Introducció d’espècies silvestres, vegetals o animals no autòctones que puguin representar
efectes negatius sobre els ecosistemes existents a l’espai protegit.
- Instal·lació de tanques que impedeixin la lliure circulació de la fauna silvestre o puguin
perjudicar notòriament els altres valors esmentats a l’article 1, o que entrin en contradicció amb
les determinacions de l’article 10.5.
- Instal·lació de cartells i tanques de propaganda i altres elements similars que per la mida, el
disseny o la col·locació afectin l’ambient, les perspectives del paisatge o les vistes
panoràmiques.
Específicament, l’article 10 sobre edificació i tanques, s’estableix que els projectes de les obres “han de
garantir la seva adequació i respecte a l’entorn, tant per la forma d’inserció en el terreny com per raó del tipus
de construcció i dels materials emprats. Els acabats i colors exteriors han d’ajustar-se a les textures i
tonalitats pròpies i tradicionals de la zona”.
Pel que fa a les tanques, en aquest mateix article 10 es regula que “s’admet la construcció de tancats amb
paret d’obra, xarxa metàl·lica i d’altres modalitats no tradicionals quan calgui protegir determinats elements
funcionals, edificacions o instal·lacions. En qualsevol cas, aquestes instal·lacions han de projectar-se amb
criteris d’integració en l’ambient rural de la zona i han de ser compatibles amb la circulació de la fauna
silvestre a través de l’espai”.
3.2. PLANEJAMENT URBANÍSTIC MUNICIPAL
3.2.1. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal
L’article 308 del POUM de la Bisbal també defineix el sistema d’espais oberts del terme municipal des de la
perspectiva paisatgística i, per tant, el paisatge té una funció cabdal en el territori que el planejament
urbanístic ha de preservar. En defineixen els següents objectius en clau paisatgística:
- Evitar la transformació i la degradació d’aquells terrenys no urbanitzats que reuneixen especials qualitats
com espais naturals, paisatgístics, socials, productius o culturals.
- Assegurar les connectivitats ecològiques necessàries per al manteniment de la biodiversitat i la salut dels
ecosistemes.
- Evitar els processos d’implantació urbana en àrees no aptes orogràficament o subjectes a riscos, d’acord
amb allò que estableix la legislació urbanística.
- Dotar de sentit morfològic i territorial a les delimitacions dels sòls integrants del sistema d’espais oberts,
afavorint la màxima continuïtat i dimensió territorial de les peces no urbanitzades.
- Contribuir a garantir la continuïtat de l’activitat agrària i del paisatge rural, en relació al valor de connexió
ecològica entre hàbitats i al manteniment de la biodiversitat.
-20-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
L’article 319 defineix els elements naturals que configuren el paisatge dins del terme de la Bisbal d’Empordà,
i ja s’estableixen algunes condicions per evitar la desfiguració del perfil natural del terreny:
1. Són elements naturals de la topografia les carenes i els turons que, juntament amb els espais oberts, la
vegetació de ribera i les masses boscoses de les Gavarres i de la plana de l’Empordanet i el Ba ix Ter,
configuren el paisatge del municipi.
2. Les construccions, instal·lacions i explotacions permeses en el sòl no urbanitzable s'adaptaran a la
topografia natural del terreny, i si es necessari efectuar moviment de terres, aquest serà el mínim
necessari i en cap cas suposarà murs o talussos de més de als tres metres, excepte en aquells casos en
que el planejament defineixi altres condicions.
El capítol IV, entre els articles 320 i 325, regula un seguit d’aspectes de tramitació de figures de planejament
per vetllar per la correcta integració paisatgística de noves propostes urbanístiques, i es tracten alguns
aspectes concrets amb potencial d’impactes sobre la qualitat del paisatge, com el tractament de les tanques
(article 323):
1. Prèviament a la col·locació de la tanca caldrà l’autorització de l’Ajuntament.
2. D’acord l’apartat 6 de l’article 2.3. de les Disposicions Normatives de les Directrius del Paisatge del Pla
territorial parcial de les Comarques Gironines, la construcció de tanques en l’espai agrari, i en el sòl no
urbanitzable en general, ha de limitar-se a aquells casos en què siguin imprescindibles per les
circumstàncies del lloc, o es justifiqui la seva necessitat per atendre els requeriments productius de
l’explotació. Es recomana, quan sigui possible, la utilització d’altres sistemes que no sigui la tanca per
l’assenyalament dels límits.
3. Els tancats que es puguin disposar en les partions de parcel·les es construiran de forma que no
agredeixin el medi rural on s'emplacen ni barrin el pas als camins existents. No s’admetran el tancament
d’espais interiors de les finques quan no resultin necessàries per al desenvolupament dels usos agraris o
ramaders.
4. Només s’admetran els tancats de parcel·la amb filats ecològics, fusta tractada o elements vegetals
autòctons, que no siguin secs per no esdevenir un perill en cas d’incendis forestals, i queden prohibides les
espècies amb demostrat comportament invasor llistades a l’Annex IV.II de les presents Normes
urbanístiques i/o en el Reial Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel qual es regula el Catàleg espanyol
d'espècies exòtiques invasores.
5. La tanca s’instal·larà de tal manera que sigui possible la lliure circulació i trànsit de totes les espècies
autòctones de la fauna salvatge, el que suposa tancaments amb malla anodada de forma rectangular, amb
distàncies entre filferros horitzontals variables, amb una major distància en les parts inferiors per permetre
el pas de micro mamífers (30 cm entre un i altre), i una menor distància en les parts superiors per permetre
el pas de l’ornitofauna (15 cm entre un i altre). La seva base es podrà fixar directament a terra, sempre que
no impedeixin el pas de la fauna. L’única excepció són els tancaments de conreus en que l’objectiu sigui
protegir-los dels danys causat per fauna, en aquests casos s’ha d'utilitzar el mateix tipus de tanca però la
distància entre filferros horitzontals pot ésser de 15 cm en tota la seva alçada.
6. En cap cas seran admesos tancats opacs de fàbrica ni els que tinguin les característiques pròpies de les
tanques urbanes. Amb tot això, l’Ajuntament podrà admetre la reposició de les tanques existents de pedra
-21-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
així com la formació d’un tancat amb paret de pedra de la zona al voltant de les edificacions existents,
separat com a màxim 10m d’aquestes.
7. Es prohibeixen les tanques amb punxes o altres elements que puguin afectar a la seguretat de les
persones, i corrent elèctric, a excepció del pastor elèctric per a explotacions ramaderes extensives o àrees
de repoblació cinegètica que ho requereixin.
8. Les tanques s’hauran de separar un mínim de 4 metres des de l’eix dels camins rurals i tindran una
alçada màxima de 1,50 metres.
9. El que estableixen els punts anteriors s’entén sense perjudici de les facultats que atorga als propietaris
l’article 388 del Codi Civil.
10. Les tanques existents executades legalment que no presentin una integració paisatgística satisfactòria
amb l’entorn, requeriran d’unes mesures adients per corregir l’impacte visual o bé perquè no són
permeables a la fauna (sempre que en aquest cas sigui possible) pel tipus d’activitat de la finca. La
resolució de l’Administració local especificarà, si s’escau, els canvis que calgui introduir en la tanca per tal
de garantir la seva inserció paisatgística en l’entorn.
Dintre del sòl no urbanitzable, l’àmbit del projecte se situa en la subzona d’espais naturals agrícoles (Clau
N3a), i per tant se seguiran les seves determinacions. La regulació dels usos admesos i les condicions
específiques en aquesta subzona es remetran a les del Pla Especial de delimitació i de protecció del medi
natural i del paisatge de les Gavarres, fins que sigui vigent el Pla Especial que el substitueixi.
Alhora es determina que les masies i cases rurals incloses en el Catàleg de Masies i Cases Rurals de la
Bisbal d’Empordà es regularan per les determinacions d’aquest Catàleg.
3.2.2. Catàleg de Masies i Cases rurals
Dintre de la tramitació urbanística del POUM de la Bisbal d’Empordà també es va aprovar el Catàleg de
Masies i Cases rurals, el qual inclou Can Dalmau (M-42).
La justificació que aconsella la seva recuperació i preservació és que “es tracta d’una edificació que forma
part del paisatge rural del territori i de la seva història, amb una arquitectura tradicional autòctona que cal
preservar. L’ocupació permanent del mas facilitaria la preservació del medi”.
A continuació es reprodueix la fitxa de Can Dalmau, on s’estableixen les condicions d’ordenació i d’edificació.
-22-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
Font: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de la Bisbal d’Empordà. Document IX. Catàleg de Masies i Cases Rurals, 2013.
-23-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
PAISATGE A ESCALA TERRITORIAL I LOCAL 4
-24-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
-25-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
4. PAISATGE A ESCALA TERRITORIAL I LOCAL
4.1 PAISATGE A ESCALA TERRITORIAL: MASSÍS DE LES GAVARRES
4.1.1 DESCRIPCIÓ I DINÀMIQUES
L’àmbit del projecte d’actuació forma part de la unitat del paisatge Les Gavarres d’acord amb el Catàleg de
Paisatge de les Comarques gironines, elaborat pel desenvolupament de la Llei 8/2005, de 8 de juny, de
protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya. El Catàleg defineix a bastament el paisatge d’aquesta
unitat i en ressalta les diferències zonals: “El paisatge d’aquesta unitat conforma un sector de relleu
muntanyós que separa la plana de la Selva i la plana de l’Empordà. Formen un arc perpendicular a la costa
que s’estén de nord a sud des del curs del Ter fins al mar. Tot i una certa homogeneïtat en el conjunt del
paisatge existeix un contrast bastant marcat entre el vessant que està encarat a la plana selvatana i el
vessant que mira cap a la plana empordanesa. El contacte amb la plana de l’Empordà és molt més brusc, fet
que converteix les Gavarres en una fons escènic permanent en l’horitzó de molts espais de l’Empordanet”.
Figura 3. Emmarcament paisatgístic. Unitats del paisatge.
Font: Elaboració pròpia a partir de cartografia del Catàleg del Paisatge de les Comarques Gironines, Observatori del Paisatge, 2016.
Globalment al massís s’estén un predomini molt significatiu del paisatge forestal constituït majoritàriament per
suredes, alzinars i pinedes, acompanyades de les respectives màquies i brolles que resulten de la degradació
dels boscos, que històricament han estat explotats. L’aprofitament de les suredes ha sigut una de les
principals activitats econòmiques i ha modelat el paisatge d’àrees extenses. De totes maneres, a partir de
mitjans del segle XX es va produir la desaparició de bona part dels aprofitaments econòmics del massís.
Aquestes dinàmiques van provocar el progressiu avenç del bosc, la matriu forestal es va fer més contínua i
extensa i es va iniciar un procés clar d’homogeneïtzació paisatgística.
El creixement de la vegetació espontània fruït de les noves dinàmiques del paisatge va acompanyat de zones
conreades, especialment cerealístiques de secà, que connecten el paisatge de les Gavarres amb els
Terraprims i l’Empordanet–Baix Ter. Les zones agrícoles s’han vist significativament reduïdes en els darrers
-26-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
anys però encara tenen un paper substancial dins de l’estructura territorial del vessant nord del massís i
ocupen majoritàriament la falda de les pre-Gavarres mirant cap a la plana agrícola del Baix Ter.
Un dels valors paisatgístics de les Gavarres és el mosaic agroforestal del sector oriental, especialment als
replans de la perifèria del massís, en l’àrea de transició entre els relleus i la plana de l’Empordanet, on
històricament s’hi assenten petits pobles i veïnats. La modelació del paisatge testimonia la tradició del treball
agrícola a l’entorn d’aquests assentaments. Destaca la presència difusa de masos de gran valor arquitectònic
i patrimonial, inicialment vinculats a l’activitat agrícola i l’explotació forestal.
4.1.2. COMPONENTS
L’àmbit del projecte s’ubica al pla agrícola de Sant Pol, integrat a la matriu agroforestal del vessant
septentrional del massís de les Gavarres.
Dintre de la unitat de paisatge de Les Gavarres, l’àmbit del projecte s’inscriu plenament dins dels dominis del
paisatge d’excel·lència de la “Subunitat agroforestal de les Gavarres”, inclosa a la unitat de paisatge de les
Gavarres. Es posa en valor la matriu territorial de caràcter agroforestal com a reflex d’un paisatge
humanitzat conformat en el seu conjunt per conreus, pinedes, suredes, alzinars, boscos mixtos i boscos de
ribera de verns i alocs. Aquesta estructura paisatgística té continuïtat cap al nord en els municipis dels
contraforts septentrionals del massís de les Gavarres.
Els principals trets distintius del marc paisatgístic territorial són:
- La matriu agroforestal conformada per retalls boscosos, peces agrícoles i franges de marges i
vores vegetats.
- El contrast cromàtic del mosaic agroforestal pels canvis estacionals en la diversitat de cobertes
forestals i agrícoles
Pla de Sant Pol
-27-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
- El replà agrícola a la falda septentrional del massís de les Gavarres.
- Els tons verds i marronosos del massís de les Gavarres, que esdevé el fons escènic emblemàtic de
la plana agrícola circumdant.
- La fesomia singular del nucli de Sant Pol amb el referent visual de la parròquia homònima.
- Els corredors forestals de ribera com a elements conformadors del paisatge que ressegueixen
cursos fluvials que actuen de connectors paisatgístics (riera del Vilar) amb l’entorn.
- La densa xarxa capil·lar de camins i carreteres secundàries que històricament han comunicat els
pobles i discorren entre camps, masies i carenes i són punts d’observació del paisatge.
- La presència de masos de valor arquitectònic i patrimonial que esquitxen el territori de manera
dispersa, històricament vinculats a l’activitat agrícola i forestal.
D’altra banda, un component intangible però rellevant pel seu efecte sobre la imatge del paisatge
empordanès és la tramuntana, que explica la presència de paravents, majoritàriament formats per fileres de
xiprers, els quals s’alineen perpendicularment al nord i tenen la funció de protegir els conreus. Aquestes
fileres arbrades defineixen clarament les visibilitats i els horitzons propers i es consideren elements
paisatgístics singulars característics de les zones planeres, tot i que la seva significació no és tan rellevant
com a la unitat de la plana de l’Empordà.
4.1.3. VALORS
Valors naturals i ecològics
El patrimoni biològic del massís de les Gavarres té un valor especial que justifica la seva protecció dintre del
Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i la Xarxa Natura 2000. Acull hàbitats predominantment forestals, amb
alzinars, suredes, pinedes i brolles, juntament amb espais oberts com prats i herbassars, que allotgen una
gran diversitat florística i faunística pròpia dels ambients mediterranis de terra baixa.
La matriu agroforestal de l’entorn de Sant Pol és un actiu paisatgístic i ecològic del territori perquè manté la
biodiversitat i garanteix la connectivitat ecològica entre el massís de les Gavarres i la plana del Baix Ter. A
més a més forma part de l’estructura territorial del connector entre les Gavarres i les riberes del Ter a través
d’espais que mantenen els components agroforestals (les Serres-Pla de Sies-Pla de Cruïlles, la Pedra
Blanca-Puig de Queralb, i la Planoia-Boscos de Foixà).
Valors estètics i escènics
La matriu agroforestal conté valors estètics al presentar un fort contrast entre camps de conreu i clapes de
vegetació que donen singularitat al paisatge rural del massís de les Gavarres. Aquest mosaic és visible des
de la plana circumdant dels relleus de les Gavarres i exerceixen una forta influència sobre les visuals de
l’entorn proper. D’aquesta manera, el nucli de Sant Pol forma part del fons escènic emblemàtic de la falda
agrícola del sector nord del massís de les Gavarres.
-28-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
El veïnat de Sant Pol està visualment exposat tant des del peu de mont del massís com des dels vials
d’accés al nucli de Sant Pol, conformat per cases agrupades a l’entorn de l’església. Aquest perfil li confereix
una imatge visual nítida i singular.
Amb tot això, l’àmbit atresora un valor escènic notable, tant com a component del conjunt paisatgístic en què
s’insereix, com a espai d’observació del paisatge de l’entorn.
Valors productius
El valor productiu del paisatge es correspon amb els camps de cultiu, cereals, farratges, fruiters i oliveres que
configuren el caràcter agrícola dels plans del límit septentrional del massís de les Gavarres, en continuïtat
amb la matriu agrícola dels plans al·luvials del Daró i del Baix Ter amb un valor productiu elevat.
Valors simbòlics
Pel que fa als valors simbòlics i identitaris del paisatge de les Gavarres, és notable l’arrelament en la població
local del sentiment de pertinença a un paisatge caracteritzat per les suredes i les activitats relacionades amb
el seu aprofitament, així com amb el desenvolupament d’activitats vinculades a l’agricultura tradicional, ja
sigui a la vinya i l’olivera com als conreus herbacis de secà que han condicionat la imatge escènica del nucli
de Sant Pol, amb noves formes aterrassades del terreny als seus peus per adaptar les feixes agrícoles al
relleu existent.
El paisatge rural de les Gavarres té un valor patrimonial i simbòlic. Els antics poblaments es van organitzar en
masos i sagreres i l’església va ser l’element vertebrador del paisatge. Nombroses parròquies s’estengueren
pel conjunt del massís, com la de Sant Pol de la Bisbal.
4.1.4. OBJECTIUS DE QUALITAT
D’acord amb el Catàleg de Paisatge de les Comarques gironines, els objectius de qualitat per a la unitat de
les Gavarres i per tant del seu conjunt paisatgístic són els següents:
- Un paisatge amb boscos de suredes, alzinars i pinedes preservats i gestionats, lliure de
transformacions i processos d’artificialització, que mantingui l’escenari de gran valor escènic que
conforma.
- Un paisatge agrícola i agroforestal preservat i ben gestionat, que mantinguin els valors dels camps,
la seva parcel·lació, i les construccions agrícoles tradicionals.
- Uns creixements dels assentaments urbans de Girona, Cassà de la Selva, La Bisbal d’Empordà,
Corçà, Palafrugell, Santa Cristina d’Aro, Castell-Platja d’Aro i Celrà ordenats i que no comprometin
els valors del paisatge de les Gavarres, ni els valors dels espais circumdants, on es respectin els
espais agraris d’amortiment i transició, i amb unes entrades als nuclis de qualitat.
- Uns paisatges que mantinguin en bon estat el seu patrimoni arquitectònic, de dòlmens i altres
restes megalítiques, així com l’històric i simbòlic, i en permetin la seva promoció turística.
-29-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
- Un sistema d’itineraris i miradors que emfatitzin les panoràmiques més rellevants i permeti
descobrir i interactuar amb la diversitat i els matisos dels paisatges de les Gavarres.
4.2. PAISATGE A ESCALA LOCAL
L’àmbit del projecte forma part de l’estructura paisatgística de la matriu territorial anterior.
Dintre de l’àmbit es distingeixen diferents components del paisatge rural, amb elements propis del medi
natural i també del patrimoni històric i cultural associats als habitatges del veïnat i a les activitats en el
territori.
Figura 4. Components del paisatge a escala local.
-30-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
L’àmbit del projecte i l’entorn immediat se circumscriu en una matriu agroforestal composada per marges,
vorals i retalls forestals amb vegetació predominantment arbòria (ullastre, alzina, surera i roure) –i cobertura
d’herbàcies ruderals– en continuïtat amb l’estructura paisatgística del pla agrícola de Sant Pol i de la matriu
boscosa que recobreix els vessants dels relleus propers que conformen el massís de les Gavarres, dintre del
marc territorial analitzat al capítol anterior.
Terreny en pendent amb estructura en feixes agrícoles Franges arbòries als marges de camps
Camí de Sant Pol
Retalls forestals
Filera d’arbres al camí
Camps de secà Arbre aïllat (figuera)
-31-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
Aquest sector de l’entorn del nucli de Sant Pol està composat per camps agrícoles disposats en feixes que
vesteixen una estructura aterrassada dels peus del nucli amb orientació est-oest i li confereix una morfologia
particular, pròpia d’espais rurals de tradició agrícola i silvícola. L’agrupament de masies i el referent visual de
l’església conformen i coronen el nucli de Sant Pol.
Font: Imatge en 3D, Goggle Earth, 2016.
1
2
1
-32-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
Val a dir que la proposta d’actuació tindrà una mica més d’incidència paisatgística a escala local, des d’on es
podran visualitzar els nous components del paisatge i la seva coherència i integració amb l’entorn. Aquesta
percepció visual es farà més evident des del camí de Sant Pol i des de dins de la pròpia finca.
S’hi pot observar una composició visual amb caràcter de referent paisatgístic conformada per la conjunció del
mas a primer terme, els elements vegetals i el referent visual de la parròquia, i tot aquest conjunt encimbellat
en un terreny en pendent.
Figura 5. Visibilitat des del camí de Sant Pol.
2
-33-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
Sí que és remarcable la possibilitat de gaudi de vistes panoràmiques del paisatge de l’entorn des del propi
àmbit del projecte. De fet, un dels objectius dels propietaris del mas Can Dalmau, i promotor del projecte, és
realçar i donar significació a les vistes paisatgístiques que s’obtenen des del mas i des de la futura zona
enjardinada.
Figura 6. Vistes escèniques des de l’àmbit del projecte.
4.3. ANÀLISI DE LA VISIBILITAT DE L’EMPLAÇAMENT
En síntesi, d’acord amb els apartats anteriors, l’àmbit forma part de la imatge de conjunt de l’entorn del mas
de Can Dalmau amb el nucli de Sant Pol, una imatge que conté tots els elements o components abans
esmentats i il·lustrats, els quals s’integren, a una escala més territorial, a una matriu paisatgística
agroforestal.
Tot aquest conjunt paisatgístic està exposat visualment des de diferents punts del territori proper, un entorn
que està caracteritzat per la seva irregularitat i diversitat orogràfica, i això fa que hi hagi diferents punts
d’observació i recorreguts paisatgístics.
S’ha comentat anteriorment que l’exposició visual de l’àmbit és a dues escales. Una primera és l’entorn del
nucli de Sant Pol, des d’on es pot contemplar la imatge de l’àmbit dins del perfil escènic del veïnat de Sant
Pol; i una segona escala és més territorial, de conques visuals més allunyades des d’on es poden observar
panoràmiques del nucli de Sant Pol i el seu encaix a la matriu territorial de caràcter agroforestal localitzat en
els primers desnivells dels vessants septentrionals del massís de les Gavarres.
La figura següent assenyala els principals punts d’observació o recorreguts visuals que faciliten la percepció
del paisatge. Són espais d’observació accessibles a peu, en bicicleta o amb vehicle, socialment freqüentats,
on la percepció i la interacció amb el paisatge és més àmplia i suggerent.
-34-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
Són punts de distribució dispersa sobre el territori, i majoritàriament formen part de recorreguts paisatgístics
corresponents a trams de vies locals utilitzades pel passeig dels veïns i de rutes senyalitzades com el GR-92
i del PR-C 100. Les panoràmiques són llunyanes, dintre de les quals es distingeix el patró agroforestal i la
silueta del nucli de Sant Pol.
Figura 7. Principals punts d’observació i recorreguts visuals des d’on es percep paisatgísticament l’àmbit del Pla.
-35-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
Els recorreguts paisatgístics són els que ofereixen imatges itinerants de l’àmbit del Pla dins de l’escena
paisatgística del pla de Sant Pol als relleus del massís de les Gavarres. Destaquen les rutes senyalitzades
del GR-912 i el PR-C 100.
Font: Consell Comarcal del Baix Empordà, 2016.
La figura següent mostra quines són les àrees de visibilitat de l’àmbit del projecte a un radi de 5 quilòmetres,
on es pot identificar des d’on es veu l’àmbit d’acord amb les dues escales de visibilitat comentades.
Nucli de Sant Pol
-36-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
Figura 8. Conca visual (en lila) de l’emplaçament del projecte i equidistàncies visuals de l’àmbit.
-37-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
A efectes d’avaluar més afinadament la visibilitat de l’àmbit s’ha efectuat una anàlisi de la conca visual de
l’emplaçament a partir de delimitar les zones d’ordenació, dins de l’àmbit del Pla, de major sensibilitat visual,
amb l’objectiu de valorar separadament la seva exposició visual. Com que cada zona té una entitat pròpia
dins del conjunt, és bo conèixer des de quins llocs es veu cada zona (hi ha visibilitat) i si es veu molt o poc
(número de punts visibles).
Les zones que s’han delimitat per valorar aquesta percepció visual de l’àmbit del projecte són quatre:
- Zona d’oliveres i camí d’entrada a la finca de Can Dalmau
- Zona de bosc, camp de plantes aromàtiques i plantació d’oliveres
- Zona de bancals i de fruiters
- Zona agrícola de la Closa
-38-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
Els resultats han estat els següents:
Figura 9. Conca visual (en lila) de l’emplaçament del projecte per zones internes de l’àmbit.
Zona oliveres i camí d’entrada a la finca
Zona de plantació d’arbres, camp de plantes aromàtiques, i oliveres
-39-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
Zona de bancals i fruiters
Zona agrícola
-40-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
A una escala més local, a l’entorn més immediat de l’àmbit del projecte, la principal visibilitat de Can Dalmau
es dóna des de (1) el camí d’accés al nucli de Sant Pol, (2) els camps inferiors de l’àmbit, a ponent, (3) el
propi àmbit del Pla, (4) els carrers del nucli de Sant Pol i també (5) les plantes altes de les masies que
conformen el nucli de Sant Pol, des de les quals també tenen unes vistes panoràmiques de qualitat cap a
l’oest i nord-oest.
1
2 3 4
1 3
5
-41-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
El punt amb la conca visual més ampla, nítida i oberta a la imatge de conjunt de l’àmbit és des del camí de
Sant Pol. Avui la pròpia vegetació dels marges dels camps de conreu ja actua de filtre paisatgístic i deixa
entreveure l’edificació del mas i es fa visualment evident la relació entre l’habitatge amb l’element verd que
caracteritza l’entorn.
A una escala territorialment més àmplia, les conques visuals realcen la qualitat de la percepció visual per
l’observació d’imatges escèniques que integren elements d’interès com fites topogràfiques, vessants, crestes,
línies d'horitzó, rius, perfils d'assentaments històrics, referents religiosos, matrius agrícoles i forestals, etc.
En aquest sentit, destaquen especialment les següents exposicions visuals de l’àmbit a nivell territorial:
1. Una escena paisatgística propiciada per la situació de l’àmbit del projecte a mig vessant de les
Gavarres, entre la plana agrícola baixempordanesa –primer pla– i els relleus del massís –fons
escènic–, on hi participa directament l’àmbit del projecte. La figura següent mostra els components
d’aquest fons escènic de qualitat, sensiblement visible des del Pla agrícola de Cruïlles, on s’hi teixeix
una xarxa de camins amb rutes senyalitzades a peu i en bicicleta.
4 2
5
-42-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
Figura 10. Vista panoràmica des del Pla agrícola de Cruïlles amb el fons escènic de les Gavarres. Perfil topogràfic.
Plana del Baix Ter
-43-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
També hi ha una panoràmica d’interès paisatgístic des del nucli de Cruïlles i el seu conjunt medieval, des
d’on s’observen els components del paisatge a una escala territorial molt àmplia, sense distingir els detalls,
però sí l’escena paisatgística com a conjunt. S’identifiquen els components característics del paisatge de la
unitat de les Gavarres: massís forestal, mosaic agroforestal, nuclis urbans a mig vessant, pla agrícola, i rius i
rieres.
Figura 11. Vista panoràmica des del nucli de Cruïlles de Cruïlles amb el fons escènic de les Gavarres. Perfil topogràfic.
-44-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
2. Una vista panoràmica del paisatge propiciada per la situació de l’àmbit del projecte dins dels
vessants de les Gavarres i que és visible des de l’entramat orogràfic del massís i des de relleus de
l’entorn.
En el cas específic de la serra dels Perduts, per on circula el GR-92, les vistes de l’àmbit del projecte
s’obren intermitentment al llarg del seu recorregut per la serra. Es percep com queda immers als
pendents de les Gavarres i amb el fons escènic d’una part del Montgrí.
-45-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
Figura 11. Vista panoràmica des de la serra dels Perduts (itinerari GR-92). Perfil topogràfic.
Des de la serra dels Perduts i altres punts elevats dels relleus de les Gavarres es remarcable l’estètica de
l’escena panoràmica de l’àmbit del projecte, una imatge conformada per tres components propis del paisatge
de l’entorn i els seus valors visuals: el mas de Can Dalmau, l’església de Sant Pol i la vegetació que l’envolta.
Des d’altres punts s’hi afegeix el canvi estacional dels colors dels camps que formen part del conjunt del Pla
agrícola de Sant Pol.
-46-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
-47-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
INCIDÈNCIA PAISATGÍSTICA DE LA PROPOSTA D’ACTUACIÓ 5
-48-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
-49-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
5. INCIDÈNCIA PAISATGÍSTICA DE LA PROPOSTA D’ACTUACIÓ
En aquest capítol s’avalua la incidència paisatgística de la proposta d’ordenació que contempla el projecte
d’actuació específica de la finca de Can Dalmau.
ANÀLISI DE LES TRANSFORMACIONS DE L’ÀMBIT DE L’ENTORN DE CAN DALMAU
La proposta d’integració paisatgística que sosté el projecte d’ordenació de la finca del mas de Can Dalmau,
en clau paisatgística, segueix especialment dues estratègies:
- Estratègia de contextualització, que busca l’establiment de continuïtats entre els elements
preexistents i els nous mitjançant la referència a determinades pautes perceptibles en el paisatge
(tipològiques, volumètriques, cromàtiques, escalars, morfològiques,..).
La contextualització ve a ser l’estratègia per garantir l’encaix territorial o la integració de l’entorn del
mas de Can Dalmau dins del mosaic agroforestal i el paisatge rural arrelat a la tradició agrícola i
silvícola. Això significa tenir en compte usos i cobertes pròpies de l’entorn i que siguin components
del paisatge característic de la zona on s’.
- Estratègia de naturalització, que pretén recuperar la imatge de naturalitat dels llocs mitjançant la
potenciació de la presència dels components naturals (sòl, vegetació, aigua,...) i del restabliment
de l’equilibri ecològic i els processos naturals.
El projecte d’enjardinament per a l’àmbit d’actuació pretén utilitzar la vegetació com a element
natural per a la integració al paisatge de l’entorn i la continuïtat amb els sistemes naturals del
massís de les Gavarres.
A continuació, d’acord amb aquestes dues estratègies, s’especifiquen els espais i els elements que s’han
considerat en la definició del projecte de paisatge per adaptar l’entorn del mas de Can Dalmau a les
característiques rurals i a les particularitats naturals i topogràfiques del sector agroforestal del Pla de Sant
Pol.
-50-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
Topografia
Canvia la morfologia del relleu preexistent, procurant la millor adaptació a la topografia actual.
Topografia actual Topografia prevista
Zones d’ordenació
A continuació es detallen les diferents zones d’ordenació previstes al projecte dins de l’àmbit d’actuació a
l’entorn del mas de Can Dalmau, que són compatibles amb el caràcter i les formes del paisatge de la zona.
L’afectació paisatgística en termes de modificació de la topografia original es qualifica com a lleu.
S’incrementa el pendent mig del terreny preservant una estructura en feixes com a testimoni de la
morfologia de l’espai tradicionalment agrícola, i reforçarà la imatge de nucli encimbellat de Sant Pol.
La incidència paisatgística es valora com a positiva
perquè es recupera un tipus de conreu que antigament
cobria aquest sector de l’entorn del nucli de Sant Pol.
S’afegeix un component més del paisatge rural tradicional
de la zona dins de la matriu territorial d’aquest entorn.
OLIVERES
-51-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
La incidència paisatgística es valora com a positiva
perquè es delimita una zona de caràcter boscós que té
continuïtat amb els marges vegetals dins de l’àmbit i amb
els retalls forestal a fora. Té un efecte positiu en la
composició del paisatge de l’entorn de Can Dalmau dins de
l’estructura del mosaic agroforestal de la zona.
La incidència paisatgística es valora com a positiva
perquè es planteja una àrea dedicada a la plantació de
plantes aromàtiques, predominantment espígol o lavanda
(Lavandula angustifolia). És una herba perenne pròpia
d’ambients mediterranis, olorosa, i floreix a l'estiu, a partir
del mes de juny. El seu valor cromàtic és molt notable
gràcies a la flor blavosa. Cobrirà un terreny inclinat cap a
l’oest-nord-oest.
La incidència paisatgística es valora com a positiva
perquè es reprodueix a petita escala l’estructura de feixes
agrícoles que caracteritzen l’entorn de ponent del nucli de
Sant Pol, amb un desnivell progressiu cap a l’oest. Aquests
desnivells quedaran integrats a l’entorn perquè esdevindran
talussos verds amb espècies arbustives i herbàcies.
La incidència paisatgística es valora com a positiva
perquè es reprodueixen espais propis dels patis i jardins
interiors de masies rurals dedicats al conreu de fruiters. Es
proposen dos bancals amb plantacions d’arbres fruiters que
se situaran en una cota superior de la finca. Aquesta franja
verda de tipus arbori participarà de la imatge dels principals
referents visuals del nucli de Sant Pol.
La incidència paisatgística es valora com a positiva
perquè aquesta peça dins del conjunt de l’àmbit del projecte
actua com a zona de permeabilitat al llarg del camí d’accés
a la finca, on predomina una coberta mixta del sòl, amb
arbres aïllats dins d’una zona de prat i amb un talús vegetat
que separa dues feixes.
PLANTACIÓ D’ARBRES
PLANTES AROMÀTIQUES
BANCALS
FRUITERS
MIXT
-52-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
La incidència paisatgística es valora com a positiva
perquè l’àmbit del projecte inclou una peça agrícola que es
mantindrà amb les mateixes condicions d’ús i, per tant, es
garanteix la diversitat d’ambient dins de la finca del projecte
i la composició singular de la matriu agroforestal del conjunt
d’aquest entorn del nucli de Sant Pol.
L’àmbit del projecte participa territorialment en la permeabilitat del mosaic agroforestal i, per tant, contribueix en la funcionalitat del paisatge i la seva biodiversitat, és a dir, té un efecte sobre la dinàmica de les relacions ecològiques de l’entorn.
La incidència paisatgística serà lleu perquè aquesta
infraestructura d’aprofitament i ús d’energies alternatives no
entrarà en conflicte amb els elements naturals i propis del
paisatge rural de l’entorn. S’aplicaran estratègies oportunes
d’integració paisatgística. Es crearà un espai de transició
perimetral plantat amb espècies arbòries agrícoles pròpies
de l’entorn.
.
PLAQUES FOTOVOLTAIQUES
CAMP DE CONREU
-53-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
Vegetació
L’element verd és el principal component de l’espai que garantirà la idoneïtat i viabilitat de la integració de
l’entorn de Can Dalmau al paisatge de la zona. El tractament del paisatge natural propiciarà la integració
paisatgística del nou espai.
Globalment, per a la selecció definitiva de la vegetació que s’utilitzarà a l’espai enjardinat a l’entorn del mas
de Can Dalmau, es tenen en compte dos aspectes determinants:
1. Prohibició d’espècies de flora amb forta capacitat invasora
2. Integració i contextualització paisatgística a l’entorn
En concret, els criteris que guien la decisió del tipus de vegetació són els següents:
- Espècies autòctones pròpies del tipus de bosc mediterrani de la zona on hi predominen les suredes
i el bosc mixt d’alzina i roure (roures martinencs, alzines, lledoners, etc.)
- Espècies forestals, tant arbòries com arbustives i herbàcies, adaptades a l’entorn de les Gavarres
(pins, prats amb gramínies i anuals, espígol, etc.)
- Espècies de diferents ambients naturals i paisatgístics (praderies, bosc, plantacions, etc.)
- Diversitat i contrast de colors de les espècies vegetals durant els canvis estacionals (arbres
caducifolis, prat floral, plantes aromàtiques, fruiters, etc.)
- Arbres fruiters com a components tradicionals dels jardins privats (figueres, ametllers, etc.)
vinculats a masos
- Estructures vegetals pròpies de l’entorn (passeig de plàtans a les vores del camí d’entrada, marges
vegetats, etc.)
- Manteniment d’arbres existents a l’àmbit -als marges vegetats- propis del bosc mediterrani de
l’entorn (roures martinencs, ullastre, surera, alzina, lledoner, etc.)
L’annex 1 d’aquest estudi d’impacte i integració paisatgística adjunta una llista de plantes que s’han d’evitar
perquè són espècies exòtiques i de marcat caràcter invasor, d’acord amb el que estableix el:
- Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de la Bisbal d’Empordà. Annex III. Relació
d’espècies a evitar en la jardineria i la revegetació.
- Catàleg de les espècies introduïdes de les Gavarres i valoració del potencial invasor, realitzat pel
Consorci de les Gavarres davant de la problemàtica que genera la presència d'espècies de flora
exòtica invasora en el medi natural.
- Reial Decret 630/2013, del 2 d’agost, pel qual es regula el Catàleg espanyol d'espècies exòtiques
invasores.
-54-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
El projecte concreta les espècies principals que s’utilitzaran per a l’enjardinament del nou espai de l’entorn
del mas, tant de l’estrat arbori com arbustiu i herbaci.
La distribució de les plantes es detalla al plànol d’ordenació del projecte (veure memòria del document), i cal
afegir-hi les recomanacions en el tractament de la vegetació que es proposa al capítol 6 d’aquest mateix
document paisatgístic (Estratègies, criteris i mesures d’integració).
Els bancals previstos a la part central de l’àmbit i els talussos vegetats al costat del mas afavoriran la
integració del nou espai enjardinat dins de l’estructura del paisatge d’aquest entorn.
La incidència paisatgística es valora com a positiva perquè es preveu la utilització d’espècies
pròpies dels ambients mediterranis, sense considerar espècies exòtiques de marcat comportament
invasor. Globalment les plantes escollides per a l’enjardinament/naturalització del nou espai són pròpies
de l’entorn natural de les Gavarres i dels espais rurals del massís.
És important que aquesta estratègia de naturalització de l’espai eviti que la proposta d’ordenació sigui
falsa, artificiosa i incoherent amb l’entorn natural.
En general també s’utilitzaran arbres de no massa envergadura, seria convenient que tinguessin poca
incidència visual.
Pel que fa a la percepció visual de l’àmbit des de punts allunyats on s’obren escenes
paisatgístiques del massís de les Gavarres, la incidència dels detalls de la proposta en el paisatge
és escassa perquè visualment no és massa apreciable des de distàncies llargues. En aquest supòsit el
predomini de l’element verd de la proposta ja garanteix el manteniment de l’actual imatge de conjunt del
nucli de Sant Pol dins de la massa boscosa de les Gavarres.
-55-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
Elements construïts i instal·lacions
El projecte contempla un seguit d’usos que justifiquen algunes estructures que poden tenir alguna incidència
paisatgística, tot i que el criteri que se segueix és el de l’ocupació mínima de l’espai obert de l’entorn de la
masia, el seu dimensionament ajustat a les necessitats i la implementació sota criteris de sostenibilitat.
Concretament es proposa el següent:
- Piscina o bassa de lleure, construïda amb materials, textures i colors integrats amb l'entorn.
- Elements de contenció i de tancament. Alguns murs de contenció de pedra delimitaran l’àmbit,
reproduint les estructures existents a la banda esquerra del carrer d’entrada a Sant Pol, i es
preveuen tanques de tipus cinegètic, que s’instal·laran als límits de la finca perquè puguin integrar-
se a l’estructura de marges que voregen els camps, i així no travessen anàrquicament espais
oberts. També es preveu un pas canadenc amb poca percepció visual.
Infraestructures de serveis
El projecte contempla un seguit d’infraestructures de serveis bàsics de l’entorn i del mateix habitatge de la
finca:
- Camí d’accés. Sauló sòlid
- Camí de servei. De terra
- Plaques fotovoltaiques per a l’abastament d’energia elèctrica al mas
La incidència paisatgística es valora com a lleu perquè es garanteix la utilització adequada de
dissenys, materials, colors i acabats de les estructures a les característiques pròpies del paisatge de
l’entorn. Se segueixen criteris de coherència i homogeneïtat de tanques, emplaçaments idonis, poca
diversitat material i formal i vincles compositius amb les construccions i els elements estructurants del
paisatge de l’entorn, tancaments no opacs que permetin la filtració visual i tanques ecològicament
permeables, etc.
La incidència paisatgística es valora com a lleu perquè es garanteix la correcta inserció d’aquests
elements a l’entorn del mas de Can Dalmau, tant en disseny, el tipus de material a utilitzar, com per
l’impacte visual. Es minimitzarà l’impacte visual de les plaques mitjançant l’ús de vegetació arbustiva, que
ajudaran a completar una correcta integració a l’entorn, i ocultarà parcialment les estructures rígides.
-56-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
-57-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
ESTRATÈGIES, CRITERIS I MESURES D’INTEGRACIÓ 6
-58-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
-59-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
6. ESTRATÈGIES, CRITERIS I MESURES D’INTEGRACIÓ
6.1. MESURES COMPLEMENTÀRIES D’INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA A TENIR EN COMPTE
La proposta d’ordenació del projecte ve justificada per la zonificació de l’entorn del mas de Can Dalmau que
resulta d’un estudi preliminar de paisatge que serveix de document de partida per les actuacions de
rehabilitació de la masia. Es contemplen criteris d’integració paisatgística basada en estratègies preferents de
contextualització i de naturalització, les quals han estat aplicades per a la definició i concreció tant de les
zones com dels elements que conformaran el nou espai a la façana de ponent del nucli de Sant Pol.
Aquests criteris i mesures han estat esmentades i avaluades al capítol anterior. A continuació es plantegen
algunes recomanacions per reforçar la garantia d’integració de la zona enjardinada del mas de Can Dalmau
al caràcter rural de la zona i al medi natural de l’entorn.
S’ordenen segons diferents aspectes en matèria d’integració paisatgística:
Conservar i potenciar l’estructura i elements vegetals existents en coherència amb l’entorn
agroforestal, i realçar la qualitat de la percepció visual
- Evitar la falta de coherència de l’estructura dels espais enjardinats en relació amb les formacions
vegetals de l’entorn, especialment en els talussos i marges de transició.
Es densificaran els marges vegetats amb aquestes espècies arbustives prioritàries:
Llentiscle (Pistacea lentiscus)
Marfull (Viburnum tinus)
Bruc boal (Erica arborea)
Les espècies arbòries prioritàries en operacions de densificació de la massa vegetal natural
mitjançant replantacions són:
Alzina (Quercus ilex)
Alzina surera (Quercus suber)
Roure martinenc (Quercus humilis)
Arç blanc (Crataegus monogyna)
Ullastre (Olea europaea ssp. Sylvestris)
Pi blanc (Pinus halepensis), aquest últim amb l’objectiu d’oferir ombra a alzines i roures
necessària per a germinar.
- Donar prioritat a l’ús de plantes autòctones, pròpies del bosc mediterrani de la zona i de les
estructures vegetals de l’entorn agroforestal on està inserida la finca, ja que garanteixen un encaix
més satisfactori a l’estructura paisatgística i a la funcionalitat i qualitat ecològica del territori.
-60-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
- Garantir l’ús exclusiu o prioritari d’espècies autòctones d’origen certificat en totes les noves
plantacions.
- Evitar la vegetació d’acompanyament inapropiada, escollida sense tenir en compte els criteris
ambientals o el resultat formal.
- Donar prioritat a la reutilització d’elements vegetals arboris i arbustius, procedents de les tasques
d’aclarida i adequació de l’entorn i que compleixin les recomanacions efectuades en aquesta
matèria, susceptibles de ser reincorporats en l’estructura vegetal de l’àmbit.
- Es conservaran els plançons d’alzina i de roure que es distribueixen de manera dispersa a l’extrem
sud de l’àmbit.
- Mantenir els usos agrícoles actius en les parcel·les adjacents que són propietat del promotor.
- Donar significació als contrastos cromàtics estacionals de la vegetació plantada que donaran una
imatge canviant, atractiva i d’impacte visual al llarg de l’any.
- Donar prioritat a espècies arbòries de tipus caducifoli amb funcions d’estalvi energètic a la façana
de la masia i de confort climàtic al jardí tant a l’estiu com a l’hivern.
- No atapeir excessivament l’entorn immediat de la masia per tal de conservar la imatge que
s’observa amb nitidesa des de punts allunyats del territori que combina (1) l’agrupament de masies
del nucli de Sant Pol, (2) el referent visual de l’església de Sant Pol i (3) la vegetació que protegeix
l’àrea, però sense ocultar-la. Al contrari, realça la qualitat estètica d’aquesta fita paisatgística.
Precisament l’element verd participa directament d’aquestes visuals dins de la trama boscosa de
les Gavarres.
- Plantar una filera de xipressos (Cupressus sempervirens) perpendicular als vents del nord, en un
tram del camí de Sant Pol, com a element identitari del paisatge agrícola de l’Empordà.
- Considerar espais reduïts però testimonials a l’extrem sud de l’àmbit amb cobertes herbàcies de
llistó (Brachypodium retusum), i acompanyat per petites clapes com la farigola, l’argelaga o
l’espígol, propi de prats i herbassars mediterranis.
- Aplicar pràctiques pròpies de la jardineria sostenible (reducció i optimització del consum d’aigua,
protecció del sòl, cicle de la matèria orgànica, increment de la biodiversitat, etc.) per garantir
l’adaptació i la coherència ecològica i paisatgística del nou espai amb l’entorn que l’envolta.
Assolir una imatge unitària, homogènia i coherent amb el caràcter rural de l’entorn i minimitzar
l’impacte visual
- Donar prioritat a la pavimentació de només les roderes del camí d’accés al mas perquè així manté
el caràcter rural per la presència de vegetació espontània a l’espai central.
-61-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
- Tractar unitàriament els exteriors de possibles noves estructures i construccions, preferentment
amb materials naturals (pedra de la zona, fusta) o en cas de remolinats amb colors de la gamma
de terrossos i ocres. Evitar colors blancs, brillants o reflectants.
- Encara que quedi fora de l’àmbit del Pla, els nous volums de l’edificació del mas de Can Dalmau
preservaran el caràcter original de la construcció sense desvirtuar-ne les seves característiques
pròpies.
- Per a la piscina o bassa de lleure s’utilitzaran materials i colors propis de l’àmbit rústic. S’assimilarà
més a una bassa que no pas a una piscina de caràcter més urbà.
- Se seguiran les determinacions de l’article 328 del POUM, de condicions generals de les
edificacions en el sòl no urbanitzable.
- Se soterrarà en la mesura que sigui possible la línia elèctrica que travessa l’àmbit i, si s’escau, les
futures infraestructures de subministrament del mas.
- Les tanques perimetrals seran de tipus cinegètic, seran sense muret base, amb una alçada d’entre
1,5 i 2,1 metres, amb acabats d’aspecte natural, que no alterin la fesomia natural del paisatge.
Serviran de tutor a la plantació de varietats vegetals autòctones per formació de tanques.
6.2. CONCLUSIONS
L’ordenació de l’entorn del mas de Can Dalmau és una proposta de transformació d’un espai de 2,8 ha a la
façana de ponent del nucli de Sant Pol i contribueix a la imatge de conjunt del nucli juntament amb el grup de
cases que conformen el veïnat.
El projecte modifica poc significativament la composició d’elements que actualment configuren el paisatge i
varia poc la freqüentació actual de l’àmbit i a l’entorn.
La implantació serà positiva ja que s’afavoreix el manteniment de l’estructura física, la funcionalitat
de l’espai, es preserven i milloren les qualitats perceptives del lloc, i es mantenen els elements
estructuradors propis.
La contextualització és la principal estratègia que desenvolupa el projecte per a la integració, tant física com
funcional, al paisatge de l’entorn. Per assolir aquest objectiu es preveuen diferents espais (passeig arbrat,
praderia, bancals, feixes, camp agrícola, etc.) i elements (vegetació, camins, murs de pedra, etc.) que
garanteixen aquestes funcions paisatgístiques, amb incidència lleu o més aviat positiva i d’oportunitat per
ordenar satisfactòriament l’espai de vora del nucli de Sant Pol.
El Pla no considera l’estratègia d’ocultació perquè precisament un dels valors paisatgístics de l’àmbit és la
imatge de conjunt del mas de Can Dalmau, juntament amb l’església de Sant Pol, acompanyats de la
-62-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
vegetació que forma part de la massa boscosa dels relleus de les Gavarres, i a més a més des de molts
punts del territori, especialment des de les faldes del massís, aquesta imatge queda realçada dins del mosaic
agroforestal del lloc.
Globalment, l’impacte paisatgístic de l’ordenació de l’entorn del mas de Can Dalmau és positiu perquè la
pròpia proposta d’ordenació esdevé un projecte de paisatge que garanteix la contextualització dels nous usos
en la matriu territorial de l’entorn, a més a més s’evita la desfiguració i es realça la fita paisatgística del nucli
amb fesomia singular per la seva morfologia i integració en l’entorn rural i agroforestal. Es dóna compliment a
la integració de l’espai al paisatge de l’entorn en els següents termes:
- Per la tipologia d’usos assignats, compatibles amb el medi rural i el propi entorn
- Per la tipologia de cobertes del sòl escollides, en continuïtat amb el sistema d’espais oberts
preexistents
- Per la composició d’elements del paisatge natural i rural del lloc
- Per la funcionalitat de l’espai com a vora d’un nucli de caràcter rural
- Per la permeabilitat de l’entorn del mas de Can Dalmau entre el nucli de Sant Pol i els camps
adjacents que s’esbiaixen cap a ponent
- Per la imatge paisatgística de conjunt del nucli de Sant Pol des del propi entorn
- Per la qualitat de la percepció de l’escena paisatgística del nucli de Sant Pol des de punts
d’observació elevats de l’entorn (relleus de les Gavarres i falda agrícola del massís)
- Per la rèplica del patró tradicional d’espais exteriors de masies rurals de les Gavarres
- Per la tipologia de construccions pròpies del medi rural
- Pels tipus de materials constructius i els colors escollits en un entorn rural
- Per la morfologia del terreny que conserva la inclinació cap a l’oest i l’estructura en feixes
- Per la diversitat d’ambients que donaran caràcter, personalitat i coherència paisatgística
- Per la vegetació pròpia dels entorns mediterranis
-63-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
En conclusió, el projecte específic en sòl no urbanitzable a la finca de Can Dalmau té la capacitat de garantir
(1) la permeabilitat paisatgística amb l’entorn, (2) la coherència ecològica de la vegetació prevista amb
el caràcter agroforestal de l’àrea, (3) la significació de les visuals paisatgístiques des del propi àmbit del
Pla pel gaudi dels seus valors estètics, i (4) el manteniment de la imatge panoràmica de conjunt que es pot
observar del nucli de Sant Pol des dels recorreguts paisatgístics existents, i que es percep com a testimoni
del paisatge rural del massís de les Gavarres.
Girona, Juliol de 2017
Joan Solà i Subiranas
Geòleg (UAB)
Màster en Enginyeria i Gestió Ambiental (UPC)
Carles Bayés i Bruñol
Llicenciat en Geografia (UdG)
L’ordenació de l’entorn de Can Dalmau, amb la incorporació dels criteris i mesures avaluats en el present
document, es considera d’incidència paisatgística COMPATIBLE amb els condicionants analitzats, amb la
capacitat d’acollida de l’entorn en clau paisatgística, i amb els objectius d’integració del paisatge establerts
en la normativa vigent aplicable a tal efecte.
-64-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
-65-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
ANNEX. RELACIÓ D’ESPÈCIES A EVITAR EN LA JARDINERIA I LA
REVEGETACIÓ
7
-66-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
-67-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
RELACIÓ D’ESPÈCIES A EVITAR EN LA JARDINERIA I LA REVEGETACIÓ
En terrenys o zones verdes adjacents o propers a zones forestals, espais naturals i corredors biològics, s’ha
d’evitar plantar-hi les espècies de la relació següent, tant en jardins públics com privats, ja que tenen un
demostrat comportament invasor.
De la mateixa manera, en el cas de comptar amb aquestes espècies en llocs ambientalment sensibles, cal
gestionar correctament els seus residus vegetals (llavors, fruits, esqueixos, etc.) per tal que no generin noves
dispersions. És convenient plantejar la seva substitució progressiva per espècies que no siguin invasores.
Arbres
Acàcia (Robinia pseudoacacia)
Ailant (Ailanthus altissima)
Freixe americà (Fraxinus pennsylvanica)
Freixe de flor (Fraxinus ornus)
Acàcia de tres punxes (Gleditsia tracanthos)
Mimosa (Acacia dealbata)
Morera del paper (Broussonetia papyrifera)
Negundo (Acer negundo)
Troana (Ligustrum lucidum)
Arbusts
Amporpha fruticosa
Baccharis halimifolia
Budlèia (Buddleja davidii)
Cornera de la Xina (Cotoneaster lacteus)
(Cotoneaster tomentosa)
Carolina o Coronil·la glauca (Coronilla valentina ssp glauca)
Piracant (Pyracantha angustifolia) i (Pyracantha crenatoserrata)
Pitospor (Pittosporum tobira)
Plantes entapissants i reptants
Campanetes (Ipomoea cf. indica)
Miraguà (Araujia sericifera)
Bàlsam, ungla de gat o dits de bruixa (Carpobrotus edulis) i (C. acinaciformis)
Bàlsam emparrador (Boussingaultia cordifolia) o (Anredera cordifolia)
Cabellera de la reina (Aptenia cordifolia)
-68-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
Delairea odorata (Senecio mikanoides)
Lligabosc (Lonicera japonica)
Senecio angulatus / Senecio tamoides
Sicyos angulatus
Tradescantia (Tradescantia fluminensis)
Vinya del Tibet (Fallopia baldschuanica / Bilderdyckia aubertii / Polygonum aubertii)
Vinya verge (Parthenocissus quinquefolia)
Plantes crasses i assimilables
Aloe maculat (Aloe maculata)
Atzavares o figuerasses (Agave sp.)
Bryophyllum daigremontianum (Kalanchoe daigremontiana)
Aigueres de moro (Opuntia ficus-indica / O. maxima / O. stricta / O. linguiformis )
Einadia nutans
Plantes aquàtiques
Azolla sp.
Cyperus eragrostis
Elodea canadensis
Jacint d’aigua Eichhornia crassipes
Ludvigia grandiflora
Myriophyllum aquaticum
Salvinia natans
Gramínies per a hidrosembra i gespes
Eragrostis curvula
Paspalum saurae
“Kikuyu” o gram gruixut (Pennisetum clandestinum)
Altres espècies (ornamentals, etc.)
Acant (Acanthus mollis)
Arcthoteca calendula
Bambú o canya americana (Phyllostachys spp. / Bambusa spp.)
Canya (Arundo donax)
Erigeron karvinskianus
-69-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
Gasània (Gazania sp.)
Herba de la Pampa (Cortaderia selloana)
Impatiens sp.
Nyàmera (Helianthus tuberosus)
Raïm de moro (Phytolacca americana)
Senecio angulatus
Plantes que haurien de comportar la seva retirada immediata d’un terreny atesa la seva demostrada
capacitat invasora / de dispersió
Aster pilosus
Aster squamatus
Datura stramonium
Oxalis pes-caprae
Tabac de jardí (Nicotiana glauca)
“Taco de la reina”, caputxina (Tropaeolum majus)
Seneci del Cap (Senecio inaequidens)
Solanum chrysotrichum
A una escala de més detall pel massís de les Gavarres, hi ha una sèrie d’espècies vegetals invasores
seleccionades com a prioritàries de gestió de les zones verdes urbanes o també naturals, que poden posar
en perill la integritat i la composició florística de les Gavarres. S’ha d’evitar la seva plantació i
comercialització:
Acacia dealbata
Ailanthus altissima
Broussonetia papyrifera
Buddleja davidii
Coronilla valentina ssp. glauca
Cortaderia selloana
Cyperus eragrostis
Delairea odorata
Gleditsia triacanthos
Opuntia maxima
-70-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
Parthenocissus quinquefolia
Pyracantha crenatoserrata
Robinia pseudoacacia
Senecio tamoides
Tradescantia fluminensis
Aquestes són les espècies invasores més comunes a l’entorn mediterrani i que es poden trobar amb més
facilitat a la Bisbal d’Empordà i al seu entorn territorial. A més a més poden tenir efectes significatius sobre
l’equilibri ecològic del massís de les Gavarres, però hi ha altres espècies que, d’acord amb el Reial Decret
630/2013, del 2 d’agost, pel qual es regula el Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores, tampoc es
poden introduir al medi natural del conjunt de la Península Ibèrica perquè esdevenen una amenaça ecològica
per a les espècies silvestres autòctones.
A continuació es reprodueix l’annex d’aquest Reial Decret, concretament l’apartat de la flora:
-71-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
-72-
GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - geoservei@geoservei.com
top related