el noucentisme

EL NOUCENTISMEIGNASI SABATER

Llengua catalana i literatura

• Definició

• Característiques

• Cronologia

• Gèneres

• Eugeni d'Ors

• Guerau de Liost

• Josep Carner

1- Definició

Moviment cultural i polític al

servei de la burgesia catalana

nacionalista i conservadora

2- Característiques

a-conjunció de i

classicisme

mediterranisme

1914 creació Mancomunitat

de Catalunya

Enric Prat de la Riba

cultura ideologia política

NOimprevisió

NOatzar

NOpassions

NOdeterminisme

Creació d’ una infraestructura normalitzadora de la llengua i la cultura catalanes:

Institut d’Estudis Catalans (1907) Escola Catalana d’Art Dramàtic (1913) Biblioteca de Catalunya (1914) Escola de Bibliotecàries (1915) Xarxa de Biblioteques Populars 1906- I Congrés Internacional de la Llengua Catalana

IEC Secció Filològica (1912)

Normes ortogràfiques (1913) Diccionari ortogràfic (1917) Gramàtica (1918) Diccionari la llengua catalana (1932)

POMPEU FABRA

5- Eugeni d'Ors(Barcelona 1881-1954)

Assagista

periodista

filòsof

Crític

d'art

XèniusXènius

19061906

“Glosari”

La Veu de Catalunya

19111911La Ben Plantada

Teresa:representant de la- pàtria - dona catalana

catalanisme estètic i moral

mediterranisme

arbitrarisme

Eugeni d'Ors defineix aquesta nova estètica:

• Noucentisme

•Classicisme

• Civiltat

• Arbitrarisme

• Imperialisme

rebuig del Romanticisme

• Noucentisme

objectiu: aconseguir la societat ideal

marcar les intervencions polítiquesper aconseguir un estat burgès modern

per afavorir el model cultural al qual s'aspirava

• Imperialisme

objectiu: arribar a una estètica ideal

rebuig del determinismede la pròpia psicologiade les tradicionsde la societat

• s'oposa totalment a l'espontaneisme• manifestació - del poder de triar

- d'aplicar les convencions artificioses que calguin

• Arbitrarisme Desrealització de la realitat mitjançant abstraccions per tal d'arribar a l'ideal

• Civiltat model de vida europeu perfecte

Imperialisme + Arbitrarisme = Civiltat

neutralització dels conflictes que sorgien als nuclis industrials

•Classicisme

La burgesia recorregué al món clàssic per a fornir-se d'uns models d'actuació

El model clàssic els donava:

ordreraósenymesuraharmoniaprincipis vàlids per

aconseguir: estabilitat social dinamisme

cultural

6- Guerau de LiostJaume Bofill i Mates

Olot, 1878 - Barcelona, 1933

poeta

periodista

polític Lliga Regionalista

La Veu de Catalunya

puntal del Noucentismepel seu ordre

mètodecivisme

POESIA

• La muntanya d'ametistes, 1908

• En els somnis, 1913

• La ciutat d'ivori, 1918

• Selvatana d'amor, 1920

• Ofrena rural, 1926

• Sàtires, 1927

• Sàtires clericals, 1978

ASSAIG

• La llengua catalana a l'Ajuntament de Barcelona, 1916

• Les joventuts catalanes, 1919

• L'altra concòrdia, 1930

• Una política catalanista, 1933

7- Josep Carner

Col·laborador de l'IEC

Col·laborador de La Veu de Catalunya

Diplomàtic GènovaCosta RicaLe HavreBeirutParísMèxicBRUSEL·LES

Príncep dels Poetes

poesia

prosa

teatre

ironia

tendresa

joc

reflexió

PRETEXT POEMA

Diverses etapes en la seva producció poètica

L'aprenentatge: el Modernisme 1896-1905

Professionalització: el Noucentisme 1906-1921

Descoberta del simbolisme 1921-1939

Poesia metafísica 1939-1970

narració, conte, poesia i teatreactituds antimodernistes

ideologia modernista: el poeta en conflicte amb la societat

El llibre dels poetes (1904)

L'aprenentatge: el Modernisme 1896-1905

A

Intensa activitat literària:

• molts articles contra la dictadura

• la descoberta del Postsimbolisme (iniciat a França i a Anglaterra)

• la traducció de poesia xinesa

Descoberta del simbolisme 1921-1939

C

El cor quiet (1925)

1941

Nabí

Jonàs

Nínive

Poesia metafísica 1939-1970

D

temàtica religiosa

enyorament de la pàtria paper de l'ésser humà en el món...

Poema narratiuestructurat en 10 cants

Carner ha enriquit la llengua amb

uns 3000 mots: arcaismes,estrangerismesdialectalismes

seguint els procediments propis de la llengua (composició, prefixació i parasíntesi)

Carner assumeix tota la tradició catalana (culta i popular) i tots els moviments europeus