el marc i la marta

Fa molt de temps hi havia una vegada dos amics, el Marc i la Marta,que entrenaven a Pressing Cash.

El Marc i la Marta vivien a Badia amb les seves famílies.

Cada dia anaven a la mateixaescola. Eren molt bons estudiants.

Desprès de l’escola berenaven en la plaça del poble i desprès anaven al gimnàs.

I els ensenyaven moltes tècniques de lluita. El seu professor es deia John Cena. Cena havia estat un dels grans actors del programa de Televisió Pressing Cash. Havia fet combats guapíssims. Sabia molt i tenia molts trucs.

El Marc i la Marta esperaven amb impaciència la sessió de l’entrenament. Cada dia inventaven vestits nous per disfressar-se.

En un dels entrenaments la Marta es va fer molt mal a la mà. El Marc li va donar un fort cop. La Marta va plorar molt, semblava que tenia el canell trencat.

Van trucar la mare i va venir molt ràpida amb l’ambulància.

L’Ambulància va portar la Marta a l’Hospital Taulí de Sabadell i de seguida la van entrar a quiròfan, on la van curar. Haurà de reposar un mes, van dir els metges a la mare.

Un mes sense entrenar, va pensar la Marta! Se sentia molt trista.

Lo pitjor encara no ho sabia. En arribar a casa, la mare va cridar: Marta, s’ha acabat. No hi haurà més entrenaments. Això no pot tornar a passar. La mà li feia molt mal, però encara li feia més mal pensar que no tornaria als entrenaments. I va començar a plorar i plorar, sense consol.

El Marc també se sentia trist i sol perquè se sentia culpable. Plorava també i no sabia què fer.

Va anar a visitar la Marta i li va demanar perdó i li va dir que havia estat sense voler, una acció dolenta, però sense intenció de fer-li mal.

Has d’aprendre a pensar en el mal que pots fer abans d’actuar, li va dir la mare de la Marta. I el Marc es va posar a plorar abraçant la Marta i dient: perdó, perdó, no tornarà a passar. La mare i la Marta van acceptar les disculpes del Marc.

A l’escola del Marc i la Marta, tothom va conèixer l’accident de la Marta i van demanar als mestres que els ensenyessin a pensar les conseqüències de les nostres accions. I tothom va aprendre molt sobre accions que no havien de fer.

Desprès d’un mes la Marta havia fet bondat i ja estava totalment curada. El gimnàs on entrenava li va fer una festa exhibició d’acomiadament. Va lluitar el Marc amb el millor del món de la seva edat, el fill del Baptista.

Va guanyar el Marc i va donar la copa a la Marta. La Marta es va posar molt contenta, però alhora molt trista perquè ja no tornaria a entrenar amb el Marc, en aquell gimnàs que tan bé lo havien passat.

La mare veient la tristesa de la seva filla i com havia estat de responsable en el mes de recuperació, i tot el que havien après en l’escola, els va dir: Marc i Marta confio en que sereu responsables. Marta podràs tornar a fer allò que tan t’agrada.

El Marc li tenia preparada una altra sorpresa a la Marta: Li va comprar un gelat i se’n van anar al parc. Van estar tota la tarda jugant i parlant. Es va fer molt tard i el Marc va trucar els seus pares per demanar permís per quedar-se a casa de la Marta.

I vet aquí un gat i vet aquí un gos el conte s’ha fet fosc!Oh! Un gat, ha arribat el final.