el llenguatge visual

EL LLENGUATG

E VISUALJudit Gilabert

1r Bat A

INCONICITAT

És la capacitat que posseeix la representació de quelcom per a produir

en nosaltres un efecte visual similar al que ens

produiria la realitat representada.

ABSTRACCIÓ

Suposa que la imatge no conté semblança

amb una realitat concreta, pot ser un

producte de la fantasia o relacions arbitràries.

SENZILLESA COMPLEXITAT

Depèn de l’estructura de l’objecte, la quantitat

d’elements que conté, la manera en que es

plantegen les relacions entre ells i la

comprensibilitat del significat d’aquestes.

DENOTACIÓ

És allò que literalment ens mostra una imatge,

allò que rebem immediatament. Està

conformada per tots els elements observables.

IMATGE: soldats en un camp de batalla.

CONNOTACIÓ

Comporta l’associació de la

imatge amb determinats sentiments.

IMATGE: ens mostra uns soldats armats preparats per atacar, i al fons fum causat pel foc, el que ens

suggereix que estan en mig d’una guerra.

POLISÈMIA

Fa possible diferents interpretacions d’una imatge. Neix de les

connotacions.

Polisèmia icònica.

ESTEREOTIP

Insistència en estímuls coneguts i redundants de

manera que ja no ens criden l’atenció.

ORIGINALITAT

Tenen un toc diferent en allò que

representen o en la forma gràfica de fer-ho.

IMATGE GRÀFICA

Informació elaborada per un emissor amb un

material que s’ordena segons una estructura i un punt de vista, fent ús

d’un codi i d’uns recursos expressius per a dirigir-se

a un receptor.

COMPOSICIÓOrganització dels seus elements en un espai

determinat.

Tipus de Composició Suggereix:

HORITZONTAL:Predominen les línies horitzontals.

Equilibri, clama, quietud…

VERTICAL:Destaquen les línies verticals.

Acció, força, tensió…

DIAGONAL:Predominen les línies diagonals.

Desequilibri, originalitat…

CÍCLICA:Predominen les línies corbes.

Complicació, dinamisme, moviment…

PLANS LLARGS

G. PLA GENERAL PLA GENERAL

PLA CONJUNT

PLANS MITJOS

PLA MIG PLA AMERICÀ

PLANS CURTS

PRIMER PLA PLA DE DETALL

RECURSOS EXPRESSIUS

COMPARACIÓ: consisteix en exposar dos elements per tan que puguin establir-se

semblances i diferències entre les

seves qualitats.

RECURSOS EXPRESSIUS

PERSONIFICACIÓ: consisteix en donar als

objectes qualitats humanes. S’utilitza per

“humanitzar” el producte.

RECURSOS EXPRESSIUS

METÀFORA: consisteix en

substituir allò que es vol mostrar per una

altra cosa amb la que guarda alguna

relació.

RECURSOS EXPRESSIUS

HIPÈRBOLE: consisteix en utilitzar una exageració per a destacar l’expressió.

RECURSOS EXPRESSIUS

SINÈCDOQUE: mostra un objecte presentant-ne

només una part, de manera que el receptor pugui imaginar el que

falta.

FUNCIONS DE LA IMATGE

INFORMATIVA: funció orientada al

context. Està present en tots els

actes comunicatius.

FUNCIONS DE LA IMATGE

EXPRESSIVA: funció orientada a l’autor de la

imatge. Expressió directa del subjecte

enunciador davant d’allò sobre el que esta

informant.

FUNCIONS DE LA IMATGE

POÈTICA: funció orientada al missatge,

centrada en la fotografia mateixa.

FUNCIONS DE LA IMATGE

SUGGESTIVA: funció dirigida a convèncer l’espectador i la que

domina en les imatges publicitàries. Pretén obtenir quelcom de

nosaltres.

IMATGEs subliminals

Tot i no sent captades per l’individu, arriben

fins el seu cervell i s’hi registren de forma

inconscient, impossibilitant un

filtratge crític.

CODIFICACIÓ VISUAL

Les imatges sempre són signes de quelcom aliè que incorporen diversos codis comunicatius, que és necessari conèixer per a llegir, de forma

comprensiva i crítica, les imatges.

CODIFICACIÓ VISUAL

CODI ESPACIAL: una mateixa realitat pot

quedar plasmada des d’infinits

enquadraments.

CODIFICACIÓ VISUAL

CODI GESTUAL: els gestos tenen una

significació clara i directa en la comunicació

humana. Al analitzar una imatge és important

aturar-nos en la sensació que produeixen aquests

gestos.

CODIFICACIÓ VISUAL

CODI ESCENOGRÀFIC: és un instrument per a la

creació de matisos significatius.

CODIFICACIÓ VISUAL CODI LUMÍNIC: repercuteix en el significat i la

bellesa de la imatge.

FRONTAL POSTERIOR LATERAL de BAIX a DALT

CODIFICACIÓ VISUAL

CODI SIMBÒLIC: quan la representació visual d’una persona o cosa és entesa com la

representació de quelcom més ampli que allò en concret. Implica un procés d’abstracció.

CODIFICACIÓ VISUAL

CODI GRÀFIC: esta vinculat als instruments tècnics amb els quals s’elabora el missatge visual.

GRAN ANGULAR TELEOBJECTIUS ENFOCAMENT

CODIFICACIÓ VISUAL

CODI DE RELACIÓ: la disposició dels elements

parcials que constitueixen el conjunt d’una imatge,

dins de l’espai determinat pels límits del quadre,

estableix relacions espacials entre ells.

Lectura d’imatges

TIPOGRÀFICA: segueix un mètode similar a

l'utilitzat en la lectura d’un text. Poc lògic.

GELSTÀTICA: implica anar analitzant els

diferents nuclis d’atenció.

Factors d’anàlisi

ELEMENTS: dades observades, gràfiques i verbals.

ESTRUCTURES: relació entre els elements.

SIGNIFICATS: coses que suggereix la imatge, sentiments

i emocions que produeix…

Interacció verboicònica

Que sigui el text el que aporti sentit al missatge i la imatge serveixi com a simple il·lustració.

Que la imatge expressi una idea bàsica i el text es converteixi en un accessori innecessari.

Que existeixi una complementarietat entre text i imatge.

Interacció verboicònica

RECOLZAMENT: el text serveix de

recolzament a la imatge.

Interacció verboicònica

OPOSICIÓ: el text aporta un significat

diferent al que expressa la pròpia

imatge.

Interacció verboicònica

SIMBIOSI: el text i la imatge s’aporten mútuament nous significats.

Interpretació d’imatges

La interpretació que fem d’una imatge ens

ajuda a trobar-li elements interessants, a conèixer i gaudir molt

més a partir del que ens mostra.