educació 360: més enllà del temps lectiu
Post on 27-Oct-2021
1 Views
Preview:
TRANSCRIPT
Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiuUna aproximacioacute a les dades de participacioacute i als agents de lrsquoecosistema educatiu
POLIacuteTIQUES 89
Anna Foreacutes Artur Parcerisa
(Directors)
Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu Anna Foreacutes i Artur Parcerisa (Directors)
Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiuUna aproximacioacute a les dades de participacioacute i als agents de lrsquoecosistema educatiu
Anna Foreacutes i Artur Parcerisa (Directors)
POLIacuteTIQUES 89
La colmiddotleccioacute laquoPoliacutetiquesraquo eacutes la colmiddotleccioacute de referegravencia de la Fundacioacute Jaume Bofill Srsquohi publiquen les recerques i els treballs promoguts per la Fundacioacute amb meacutes rellevagravencia social i poliacutetica Les opinions que srsquohi expressen corresponen als autors
copy Fundacioacute Jaume Bofill 2021Provenccedila 32408037 Barcelonafbofillfbofillcathttpwwwfundaciobofillcat
Les publicacions de la Fundacioacute Jaume Bofill estan disponibles per a descagraverrega al web wwwfundaciobofillcat
Primera edicioacute febrer del 2021
Edicioacute Fundacioacute Jaume Bofill i Bonalletra Alcompagraves Coordinacioacute editorial Anna Sadurniacute Cap de projectes Joan Cuevas
Disseny de la coberta Anythink Maquetacioacute Mercegrave Montaneacute ISBN 978-84-123061-1-8 DL B 2503-2021
Impressioacute Service Point
Creiem que el coneixement srsquoha de compartir Per aixograve fem servir una llicegravencia Creative Commons Reconeixement 40 Internacional (CC BY 40) llevat que en algun material indiquem el contrari Us animem a copiar redistribuir remesclar o transformar i crear els continguts propis drsquoaquesta publicacioacute per a qualsevol finalitat inclosa la comercial Nomeacutes us demanem que reconegueu lrsquoautoria de la creacioacute original
Anna Foreacutes Doctora en Filosofia i Ciegravencies de lrsquoEducacioacute directora adjunta de la Cagravetedra de Neuroeducacioacute UB-Edu1st i codirectora drsquoEducacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu de la Fundacioacute Bofill
Artur Parcerisa Doctor en Filosofia i Ciegravencies de lrsquoEducacioacute i professor jubilat de la Facultat drsquoEducacioacute de la Universitat de Barcelona Codirector drsquoEducacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu de la Fundacioacute Bofill
Sarai Samper Sociograveloga i especialista en recerca social aplicada Desenvolupa la seva tasca professional a D-CAS (Colmiddotlectiu drsquoAnalistes Socials) colmiddotlaborant amb institucions i organitzacions en projectes aplicats a les poliacutetiques socials
Raquel Moreno Llicenciada en Sociologia i especialista en participacioacute social Des de lrsquoany 2004 desenvolupa la seva tasca professional a D-CAS (Colmiddotlectiu drsquoAnalistes Socials) Treballa per diferents institucions en lrsquoavaluacioacute el disseny i la implementacioacute de poliacutetiques puacutebliques
Susanna Araacutenega Mestra i doctora en Pedagogia per la Universitat de Barcelo-na i professora i coordinadora general del magravester de Formacioacute del Professorat de Secundagraveria Obligatograveria i Batxillerat Formacioacute Professional i Ensenyament drsquoIdiomes de la Facultat drsquoEducacioacute de la mateixa Universitat de Barcelona
Txus Morata Doctora en Pedagogia professora titular i coordinadora del grup de recerca Innovacioacute i Anagravelisi Social (GIAS) de la Facultat drsquoEducacioacute Social i Treball Social Pere Tarreacutes-URL
Sogravenia Roig Educadora social per la URL i consultora drsquoentitats del Tercer Sector especialitzades en lrsquoacompanyament a infants adolescents joves i famiacutelies en situacioacute de vulnerabilitat social
Sergi Cerezo Consultor esportiu professor associat de la Universitat Ramon Llull i investigador a lrsquoINEFC
Marta Carranza Secretagraveria del Consell Escolar Municipal de Barcelona llicen-ciada en Psicologia i en Ciegravencies de lrsquoActivitat Fiacutesica i lrsquoEsport i autora de gran nombre drsquoarticles i llibres relacionats amb lrsquoactivitat fiacutesica lrsquoesport i lrsquoeducacioacute
Nicolaacutes Barbieri Doctor en Ciegravencia Poliacutetica i investigador i professor associat de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
Oriol Cendra Gestor cultural i servidor puacuteblic en lrsquoagravembit de la cultura Ha des-envolupat la seva trajectograveria professional al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Alfons Tintildeena Gestor cultural responsable de lrsquoAgraverea de Projectes i Estrategravegia Corporativa de la Federacioacute drsquoAteneus de Catalunya
Anna Ramis Diplomada en Professorat drsquoEGB (URL 1983) llicenciada en Peda-gogia (UB 1989 ) i teacute un magravester en Educacioacute en valors i Ciutadania (UB 2011) Eacutes formadora de mestres i assessora de centres educatius i AMPAAFA
Carme Trinidad Llicenciada en Psicologia codirectora del postgrau de Neu-roeducacioacute en la modalitat en liacutenia de la Universitat de Barcelona (UB) i col-laboradora amb diverses universitats
Autoria
1 Introduccioacute 1 Anna Foreacutes i Artur Parcerisa
Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu 3Bibliografia 8
2 La participacioacute dels infants i adolescents en oportunitats educatives 360 Un estat de la quumlestioacute 9 Sarai Samper i Raquel Moreno
Mirada en detall mirada en conjunt 13Mirada en detall la participacioacute dels infants i adolescents
en activitats extraescolars 19Mirada de conjunt les extraescolars en lrsquoecosistema educatiu 48Cap a una Educacioacute 360 58
Iacutendex
3 Els agents de lrsquoEducacioacute 360 els actius de la comunitat 67 Anna Foreacutes i Artur Parcerisa
4 Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 77 Susanna Araacutenega
Les administracions puacutebliques amb accioacute educativa 84El marc normatiu 93El territori com a eix de planificacioacute estrategravegica 100El foment de les oportunitats educatives 111La promocioacute de la participacioacute 141Les xarxes i la coordinacioacute de lrsquoaccioacute educativa 149Alguns exemples municipals de vinculacioacute de lrsquoeducacioacute
amb lrsquoentorn 157Quatre notes sobre la recerca en educacioacute 160Conclusions 162Propostes per avanccedilar en lrsquoEducacioacute 360 des del sector puacuteblic 171Bibliografia 182
5 El lleure un espai educatiu privilegiat 185 Sogravenia Roig i Txus Morata
Quegrave eacutes el lleure educatiu 187Qui en forma part 192Quegrave fan les entitats de lleure 205Conclusions i recomanacions 249Bibliografia 263
6 El sector de lrsquoesport com a actor educatiu 273 Marta Carranza i Sergi Cerezo
Organitzacions i estructures administratives de lrsquoactivitat fiacutesica i lrsquoesport 275
Organitzacioacute de lrsquooferta i participacioacute dades generals 285Les desigualtats en lrsquoacceacutes a les activitats esportives 306Interrelacioacute i treball en xarxa en la logravegica de lrsquoEducacioacute 360 313Reforccedilar lrsquoesport com un pilar de lrsquoeducacioacute 317Bibliografia 320
7 Tercer sector cultural la dimensioacute educadora de les organitzacions de cultura popular i comunitagraveria 323 Nicolaacutes Barbieri i Oriol Cendra
Radiografia del tercer sector cultural a Catalunya 328Activitats formatives i participacioacute Dimensionament
i (des)igualtats 336Conclusions 350Les recomanacions 353Bibliografia 357
8 Els ateneus espais amb llarga tradicioacute educativa 361 Alfons Tintildeena
Els ateneus a Catalunya Meacutes de 179000 m2 drsquoespais de sociabilitat i drsquooportunitats per a lrsquoeducacioacute 363
Conclusions i recomanacions 387Bibliografia 389
9 El potencial educatiu de les associacions de famiacutelies 391 Anna Ramis
Quegrave fan les AMPAAFA i com es relacionen 393Activitats que ofereixen i participacioacute 401Acceacutes a les activitats de les AMPAAFA 423Xarxa i coordinacioacute amb lrsquoAdministracioacute 427Conclusions i recomanacions 430Bibliografia 438
10 Lrsquoensenyament drsquoidiomes en lrsquoEducacioacute 360 441 Carme Trinidad
Aprendre idiomes 443Organitzacioacute de lrsquooferta i participacioacute 448Lrsquoacceacutes a les activitats 463Xarxa i coordinacioacute amb lrsquoAdministracioacute 467Conclusions i recomanacions 468Bibliografia 472
11 Dades i indicadors drsquoEducacioacute 360 477 Sarai Samper i Raquel Moreno
Lrsquooperativitzacioacute de lrsquoEducacioacute 360 480Dades actualment disponibles a Catalunya per mesurar
lrsquoEducacioacute 360 potencials i limitacions 493Propostes per disposar drsquoun sistema drsquoindicadors
en Educacioacute 360 518Bibliografia 532
12 Conclusions i recomanacions 533 Anna Foreacutes i Artur Parcerisa
Conclusions 535Les oportunitats educatives meacutes enllagrave de lrsquoeducacioacute escolar 542Lrsquoequitat en lrsquoacceacutes i la participacioacute 546La connexioacute dels aprenentatges 549Les aliances el lideratge i la governanccedila 550
Introduccioacute
Anna Foreacutes i Artur Parcerisa
1
3
Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Avui dia veiem com una cosa habitual que lrsquoeducacioacute escolar sigui obliga-tograveria fins als 16 anys i fins i tot hi ha un debat obert sobre si aquesta obligatorietat srsquohauria drsquoestendre fins als 18 anys tal com succeeix en al-guns paiumlsos del nostre entorn Haver aconseguit que lrsquoeducacioacute escolar sigui un dret i una obligacioacute respon a la conviccioacute que lrsquoescola eacutes una ins-titucioacute clau per a la formacioacute de nens nenes i adolescents Podem parlar per tant drsquouna fita molt important per a lrsquoequitat i per al progreacutes drsquouna societat tot i que encara hi ha dificultats i moltes coses a millorar i drsquoal-tra banda molts paiumlsos soacuten lluny drsquouna educacioacute bagravesica per a tothom Ara que en els paiumlsos desenvolupats tenim una escola per on hi ha de passar tota la poblacioacute resulta que la institucioacute escolar ha deixat de ser la font drsquoinformacioacute gairebeacute uacutenica que havia estat tradicionalment per con-vertir-se en un dels muacuteltiples focus de coneixement i de formacioacute Aques-ta realitat actual fa necessari ubicar la institucioacute escolar com un dels components del medi cultural un component important perograve no pas meacutes influent que alguns altres La formacioacute integral de la infagravencia i lrsquoadoles-cegravencia depegraven de lrsquoescola perograve tambeacute de la famiacutelia les xarxes socials les amistats les activitats extraescolars drsquoesplai comunitagraveries
4 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
En una societat global i complexa com lrsquoactual es requereix una educacioacute transversal amb participacioacute drsquoagents i recursos diversos La institucioacute escolar hi teacute un paper rellevant perograve insuficient Lrsquoaprenentatge (prenent aquest terme en un sentit ampli) depegraven de les influegravencies rebudes a lrsquoes-cola i fora de lrsquoescola Lrsquoeducacioacute no srsquoacaba quan finalitza lrsquohorari lectiu sinoacute que prossegueix amb altres activitats que ajuden a desenvolupar les capacitats cognitives afectives psicomotrius drsquointeraccioacute i drsquoinsercioacute social que eduquen en la participacioacute i per ser una persona activa per a la millora social
Tal com es recull en un informe del Siacutendic de Greuges de Catalunya (2014) la Convencioacute de les Nacions Unides sobre els drets de la infagravencia estableix (art 31) que els infants tenen dret al lleure i a participar en les activitats culturals artiacutestiques recreatives i drsquoesplai existents i les ad ministracions tenen el deure de facilitar-ho En el mateix informe el Siacutendic assenyala que el dret al lleure srsquoha associat cada vegada meacutes amb el dret a lrsquoeducacioacute en igualtat drsquooportunitats perquegrave les activi-tats de lleure educatiu ofereixen importants oportunitats de desen-volupament personal i social
Les experiegravencies educatives srsquohan de considerar en conjunt perquegrave les unes influeixen sobre les altres En aquesta liacutenia tot i que els conceptes drsquoeducacioacute formal no formal i informal han estat uacutetils per acotar el que ens referim alguns autors com Ortega consideren que parlar drsquoeducacioacute no formal o informal eacutes semagraventicament contradictori perquegrave laquosi algo es educacioacuten es formal si es no formal o es informal no es educacioacutenrdquo (Or-tega 2005 168) Lrsquoautor ens aproxima a una visioacute on tan important eacutes el temps escolar com lrsquoextraescolar
En lrsquoinforme esmentat del Siacutendic de Greuges es recull que la Llei 122009 del 10 de juliol insta el sistema educatiu a afavorir lrsquoeducacioacute meacutes en-llagrave de lrsquoescola (art 21) i que les administracions impulsin acords per po-tenciar accions educatives de lrsquoentorn (art 402) El Decret 1022010 de 3 drsquoagost drsquoautonomia dels centres educatius estableix entre altres
Introduccioacute 5
coses que els projectes educatius dels centres han de considerar meca-nismes de colmiddotlaboracioacute amb lrsquoentorn i estrategravegies de colmiddotlaboracioacute amb ajuntaments amb els plans drsquoentorn i amb altres projectes educatius de caragravecter territorial si nrsquohi ha (art 11)
Tot i aquests exemples que mostren la sensibilitat del legislador en el mateix informe el Siacutendic de Greuges recull que laquoa la pragravectica perograve la vinculacioacute entre educacioacute formal i lleure educatiu encara eacutes feble ategraves que no sempre lrsquoescola concep el lleure com a agravembit educatiu i social-ment necessariraquo (p 36-37)
No es pot considerar que amb lrsquoacceacutes a lrsquoescola nrsquohi hagi prou per garantir lrsquoequitat en les oportunitats educatives Les possibilitats drsquoaprendre de formar-se i drsquoinserir-se socialment amb plenitud depenen de lrsquohorari lec-tiu (aquell en quegrave es realitzen activitats per desenvolupar el curriacuteculum escolar) perograve tambeacute de les activitats que es duen a terme fora del temps lectiu a la mateixa escola en altres centres en dies laborables i en fes-tius Lrsquoacceacutes a lrsquoactivitat lectiva estagrave garantida per a tota la poblacioacute en edat escolar perograve no passa pas el mateix amb les altres activitats educati-ves Les dificultats drsquoacceacutes a aquestes activitats poden ser una impor-tant font de desigualtat social
La preocupacioacute per lrsquoescletxa social que poden generar les desigualtats
en les possibilitats drsquoacceacutes a ofertes educatives de qualitat que comple-
mentin el temps lectiu ha estat determinant en el sorgiment del con-
cepte Educacioacute 360 o educacioacute a temps complet i en quegrave cada dia meacutes
institucions i entitats se sumin a aquest gran projecte de paiacutes
LrsquoEducacioacute 360 eacutes una iniciativa que continua i preteacuten generalitzar i com-pletar experiegravencies que fa temps que es duen a terme al nostre paiacutes i que responen a una concepcioacute ecologravegica o sistegravemica de lrsquoeducacioacute com eacutes el cas del concepte de ciutat educadora per exemple
6 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
La idea drsquoEducacioacute 360 o a temps complet parteix de la base que lrsquoeduca-cioacute eacutes responsabilitat de lrsquoEstat de la famiacutelia i de lrsquoescola perograve tambeacute del municipi de les associacions de les induacutestries culturals i planteja laquoconnectar els aprenentatges que es produeixen en tots els temps i es-pais de la vida de les personesraquo Proposa promoure i incorporar laquotambeacute les oportunitats educatives que avui es troben fora del sistema reglat es-colar activitats extraescolars de vacances el temps de migdia i en agravem-bits com lrsquoartiacutestic lrsquoesportiu el luacutedic el lleure tecnologravegicraquo (Fundacioacute Jaume Bofill Diputacioacute de Barcelona FMRPC (2019)
En aquesta concepcioacute integral i sistegravemica de lrsquoeducacioacute es proposa
bull Garantir meacutes i millors oportunitats educatives drsquoun cap a lrsquoaltre de la vida
bull Connectar els aprenentatges i lrsquoeducacioacute lectiva i no lectiva
bull Promoure i garantir lrsquoequitat la igualtat drsquooportunitats i evitar la segregacioacute
bull Construir una alianccedila desenvolupant un treball cooperatiu de tots els agents de la comunitat
Per desenvolupar aquest projecte srsquoimpulsen quatre grans liacutenies drsquoaccioacute
bull Promoure experiegravencies 360
bull Incorporar lrsquoEducacioacute 360 a la poliacutetica puacuteblica
bull Construir una alianccedila per a lrsquoEducacioacute 360
bull Sistematitzar coneixement metodologia i recerca
Configurant el trencaclosquesEn la darrera liacutenia drsquoaccioacute la de sistematitzar coneixement eacutes on srsquoem-marca aquest llibre
A Catalunya les ofertes educatives soacuten moltes i diverses perograve la informa-cioacute sobre aquestes ofertes i sobre lrsquoacceacutes drsquoinfants i adolescents a aquest
Introduccioacute 7
ventall drsquoactivitats educatives eacutes molt parcial i fragmentada El que srsquoapunta en lrsquoinforme del Siacutendic de Greuges en referegravencia al lleure edu-catiu es pot generalitzar als altres agravembits o sectors
Lrsquoanagravelisi de la participacioacute dels infants en el lleure educatiu presenta un obstacle fonamental relacionat amb lrsquoescassa dis-ponibilitat de dades estadiacutestiques referides als infants per di-mensionar i valorar el grau de desenvolupament drsquoaquest agravembit (Siacutendic de Greuges 2014 7)
Eacutes per aixograve que amb aquest volum es planteja aglutinar dades visions i coneixements que permetin anar configurant el trencaclosques de les oportunitats educatives meacutes enllagrave del temps lectiu escolar El concepte trencaclosques ens sembla que ajuda a entendre el que es preteacuten tot i que en realitat la tasca eacutes meacutes complexa i potser srsquohauria de parlar de fer visibles capes nexes i nodes
Es tracta drsquoavanccedilar en el coneixement drsquouna realitat que eacutes molt im-portant en el nostre paiacutes per fer meacutes visible la tasca educativa de diversos sectors i identificar necessitats potencialitats i agravembits de millora Hem partit de les dades obtingudes i de consensos que ens ajudin a compartir el coneixement i a donar meacutes forccedila i a fer meacutes accessibles aquestes opor-tunitats educatives La informacioacute obtinguda tambeacute ha de facilitar articu lar propostes de poliacutetica puacuteblica per enfortir meacutes lrsquooferta i lrsquoacces-sibilitat
Aquest llibre srsquoha concebut com un estudi exploratori que ajudi a descriure i dimensionar la participacioacute de la infagravencia i lrsquoadolescegraven-cia en lrsquoEducacioacute 360 En concret srsquoha pretegraves
bull Definir i dimensionar els principals agravembits on srsquoestructuren les oportunitats educatives i les organitzacions que les articulen
bull A partir de lrsquoanagravelisi de les dades extreure conclusions reptes i re-comanacions de millora del conjunt de lrsquoEducacioacute 360 i identificar
8 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
possibles temes en els quals aprofundir i informacioacute a recollir en estudis posteriors incloent-hi els anuaris seguumlents
Tot i les dificultats que els responsables de cadascun dels capiacutetols drsquoaquest volum han tingut per obtenir dades la recerca ha constatat que no tothom teacute les mateixes possibilitats drsquoacceacutes a aquestes oportunitats educatives i que lrsquoequitat eacutes un dels principals reptes a afrontar que hi ha moltes iniciatives que ofereixen oportunitats educatives i socials perograve amb insuficient connexioacute entre elles i amb lrsquoeducacioacute escolar (sovint funcionen com a laquoillesraquo) i que falta una major valoracioacute social drsquoaquestes oportunitats per a lrsquoeducacioacute drsquoinfants i adolescents Ho anirem desenvo-lupant en les pagravegines seguumlents
Bibliografia
Fundacioacute Jaume Bofill Diputacioacute de Barcelona i Federacioacute de Moviments de Renovacioacute Pedagogravegica de Catalunya (2019) Edu-cacioacute 360 a temps complet Barcelona Fundacioacute Jaume Bofill Diputa-cioacute de Barcelona FMRPC
Ortega J (2005) laquoLa educacioacuten a lo largo de la vida la educacioacuten social la educacioacuten escolar la educacioacuten continuahellip todas son educaciones formalesraquo Revista de Educacioacuten 333 p 167-175
Siacutendic de Greuges de Catalunya (2014) Informe sobre el dret al lleure educatiu i a les sortides i cologravenies escolars Barcelona Siacutendic de Greuges de Catalunya
La participacioacute dels infants i adolescents en oportunitats educatives 360 Un estat de la quumlestioacute
Sarai Samper i Raquel Moreno
2
11
Presentacioacute
Aquest capiacutetol teacute un context i una intencioacute que volem fer expliacutecites Context i intencioacute equivalen al perquegrave i al per a quegrave de les pagravegines se-guumlents
El context que ens emmarca eacutes el projecte laquoEducacioacute 360 Educacioacute a temps completraquo Aquest projecte trasllada al nostre paiacutes una fita educativa assumida i posada en pragravectica a diferents paiumlsos en lrsquouacuteltima degravecada (com Alemanya Franccedila Suiumlssa Agraveustria Portugal Estats Units Brasil Uruguai i Megravexic) La fita eacutes una comesa colmiddotlectiva drsquoeixamplar el dret a lrsquoeducacioacute de manera que a meacutes drsquouna educacioacute bagravesica reglada comuna i de quali-tat es garanteixi tambeacute lrsquoacceacutes a oportunitats educatives no reglades lliu-rement escollides segons les motivacions de cada infant o adolescent i facilitadores de la seva participacioacute comunitagraveria en equitat
El projecte drsquoeducacioacute a temps complet es fonamenta en dues constata-cions llegides en clau drsquooportunitat
bull La constatacioacute drsquouna banda de la proliferacioacute drsquooportunitats edu-catives meacutes enllagrave de lrsquoagravembit lectiu de la magrave drsquoentitats empreses equipaments i administracions locals i el reconeixement drsquoaquesta
12 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
proliferacioacute com una de les transformacions educatives meacutes impor-tants que srsquoha produiumlt en les darreres degravecades
bull En segon lloc lrsquoacumulacioacute drsquoevidegravencies que lrsquoeducacioacute no formal eacutes clau en lrsquoegravexit educatiu en un sentit integral Que lluny de ser un afegit lrsquoeducacioacute extraescolar impacta positivament en la motiva-cioacute dels infants en el seu benestar emocional en la seva autoesti-ma en la seva integracioacute comunitagraveria en el desenvolupament de muacuteltiples competegravencies transversals en la seva autonomia en el descobriment dels seus interessos i talents en la implicacioacute activa de les famiacutelies Tots aquests elements no poden sinoacute repercutir positivament en lrsquoeducacioacute lectiva I no nomeacutes aixograve sinoacute que obren la porta a recursos de personalitzacioacute drsquoitineraris educatius i apre-nentatges significatius que poden ser una eina per a la renovacioacute de lrsquoeducacioacute formal De fet des de la perspectiva de lrsquoEducacioacute 360 lrsquoescola del segle xxi es construeix en siacutentesi amb el fora escola
Dins drsquoaquest context o marc la intencioacute dlsquoaquest capiacutetol eacutes contribuir a situar en quin punt som a Catalunya respecte a la fita que ens planteja lrsquoEducacioacute 360 Definir una estrategravegia requereix sempre tenir dos punts clars on volem anar i on som On volem anar queda definit en els objec-tius de lrsquoEducacioacute 360 explicats breument abans i meacutes abastament en la introduccioacute drsquoaquest llibre En quin punt som a Catalunya respecte a aquests objectius i quina distagravencia ens queda per recoacuterrer soacuten quumlestions amb una resposta actualment borrosa Hi ha informacioacute perograve es troba fragmentada i fins ara les fonts de dades existents enfoquen lrsquoeducacioacute de manera segmentada i no en clau drsquoecosistema
Lrsquoobjectiu drsquoaquest capiacutetol eacutes doncs aportar meacutes definicioacute del punt on ens trobem fent un exercici de recopilacioacute i triangulacioacute de les dades dis-ponibles per aclarir aspectes com quin eacutes el grau drsquoacceacutes que actualment tenen els nostres infants i adolescents a les activitats extraescolars Quins soacuten els perfils que hi accedeixen i els que no hi accedeixen Quines acti-vitats educatives soacuten les que majoritagraveriament es fan fora de lrsquoescola Quin valor donen els infants i les seves famiacutelies a les extraescolars Quina
La participacioacute drsquoinfants i adolescents en oportunitats educatives 360 Un estat de la quumlestioacute 13
interrelacioacute hi ha actualment a Catalunya entre el que passa en lrsquoeducacioacute formal en lrsquoeducacioacute informal familiar els usos del temps lliure i lrsquoacceacutes a les extraescolars Finalment quines prioritats drsquoaccioacute identifiquem i quins soacuten els passos que prioritagraveriament ens toca fer en el moment actual
Lrsquoobjectiu dlsquoaquest capiacutetol eacutes contribuir a definir en quin
punt som a Catalunya en lrsquoescenari drsquoeducacioacute extraescolar
que proposa lrsquoEducacioacute 360
Cal advertir que en aquest estudi no podrem abordar tota la tipologia pos-sible drsquoactivitats educatives 360 Dins del panorama drsquoactivitats enteses com a laquooportunitats educatives 360raquo que es volen potenciar amb el Pro-jecte Educacioacute 360 srsquoengloben tot un conjunt drsquooportunitats educatives dirigides a infants i joves que actualment es troben fora del sistema reglat i garantit de forma universal i que es podrien anomenar activitats edu-catives no lectives Es tracta drsquoactivitats no lectives perograve planificades i executades amb un propogravesit educatiu i liderades per organitzacions i professionals avalats per fer aquesta tasca De tot el ventall possible drsquoactivitats que podriacuteem incloure en aquesta definicioacute en aquestes pagravegi-nes ens centrarem fonamentalment en les activitats extraescolars i pun-tualment en els casals drsquoestiu
Mirada en detall mirada en conjunt
Amb la voluntat de definir en quin punt som respecte a lrsquoampliacioacute drsquooportunitats educatives no formals proposada per lrsquoEducacioacute 360 les pagravegines drsquoaquest capiacutetol contenen un doble exercici drsquoanagravelisi
bull En primer lloc una mirada de prop de detall (zoom in) per obser-var en profunditat com eacutes actualment la participacioacute dels infants i adolescents en activitats extraescolars quines activitats fan quins perfils drsquoalumnat sersquon beneficien meacutes i menys com valoren els
14 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
infants i les seves famiacutelies aquestes activitats i quines demandes de millora en fan
bull En segon lloc una mirada de lluny de conjunt (zoom out) per ob-servar lrsquoecosistema educatiu del qual forma part lrsquoeducacioacute extra-escolar i la seva interaccioacute amb la resta drsquoagravembits educatius com soacuten lrsquoeducacioacute lectiva lrsquoeducacioacute informal familiar i lrsquoentorn social i urbagrave Precisament aquesta voluntat de comprensioacute de lrsquoeducacioacute des drsquouna perspectiva sistegravemica eacutes una de les principals aporta-cions de lrsquoEducacioacute 360
Abans de donar pas a aquesta doble anagravelisi exposarem les fonts drsquoinfor-macioacute utilitzades i el potencial de triangulacioacute entre elles per contrastar les tendegravencies en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute extraescolar
Sobre les fonts drsquoinformacioacute
Lrsquoanagravelisi sobre la pragravectica drsquoextraescolars drsquoinfants i adolescents a Cata-lunya que fem en les pagravegines seguumlents es basa en quatre fonts de dades diferents
FIGURA 1
Educacioacute 360
Font elaboracioacute progravepia
Famiacutelia
Escola
Extraescolars
MIRADA EN DETALL MIRADA EN CONJUNT
La participacioacute drsquoinfants i adolescents en oportunitats educatives 360 Un estat de la quumlestioacute 15
1 LrsquoEdubarogravemetre de la Fundacioacute Bofill Concretament dues enquestes realitzades a pares i mares des
drsquoaquesta plata forma
ndash Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2017 Enquesta telefogravenica a pares i mares a una mostra estratificada de mil famiacutelies seleccionades alea tograveriament Lrsquoobjectiu drsquoaquesta enquesta va ser copsar la confianccedila i valoracioacute del sistema educatiu i de lrsquoescolainstitut dels fills i filles perograve es van incloure tambeacute preguntes sobre ac-ceacutes a activitats educatives extraescolars Per a aquest estudi srsquoha treballat amb la submostra de famiacutelies amb fills i filles a primagrave-ria i ESO (mostra de 723 famiacutelies) descartant les que han respost sobre fills en educacioacute infantil de primer i segon cicle o cursos drsquoeducacioacute post obligatograveria (batxillerat cicles formatius) LrsquoEdu-ba rogravemetre de 2017 va ampliar la mostra a traveacutes de la difusioacute en liacutenia de lrsquoenquesta Srsquoha optat per utilitzar nomeacutes la mostra tele-fogravenica per complir millor els criteris drsquoaleatorietat i de represen-tativitat social
ndash Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2019 Enquesta en liacutenia dirigida a pares i mares per copsar en detall la pragravectica extraescolar dels fills i filles i les valoracions que en fan les famiacutelies La mostra de famiacutelies que ha respost aquesta enquesta ha estat estratificada per etapa educativa titularitat dels centres i proviacutencia perograve no pot considerar-se representativa en la mesura que la seleccioacute de les famiacutelies no ha estat aleatograveria sinoacute restringida a una base de dades de famiacutelies voluntagraveries de lrsquoEdubarogravemetre Malgrat els possibles biaixos lrsquoenquesta teacute el valor diferencial drsquointroduir preguntes obertes que permeten fer una aproximacioacute qualitativa a la visioacute i demandes dels pares i mares sobre lrsquoactivitat extraes-colar dels fills i filles Com en el cas de lrsquoenquesta anterior srsquoha treballat nomeacutes amb la submostra de famiacutelies amb fills i filles a primagraveria i ESO (mostra de 675 famiacutelies) excloent-ne les etapes drsquoeducacioacute no obligatograveria
16 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
2 Enquesta a infants i adolescents per al disseny de Plans Educa-tius Locals i Plans Locals drsquoInfagravencia i Adolescegravencia realitzades entre els anys 2017 i 2019
Es tracta drsquoun model drsquoenquesta elaborat pel Colmiddotlectiu drsquoAnalis-tes Socials i aplicat en la fase de diagnosi de lrsquoelaboracioacute drsquoaquests plans Alguns drsquoaquests plans han estat elaborats amb suport de la Diputacioacute de Barcelona i drsquoaltres han estat realitzats directament pels ajuntaments Lrsquoenquesta aborda 5 grans dimensions in ter-relacionades amb lrsquoegravexit educatiu lrsquoeducacioacute lectiva lrsquoeducacioacute ex-tra escolar els usos del temps lliure i els hagravebits de cura i acompa-nyament familiars Lrsquoenquesta es realitza a infants de 4t 5egrave i 6egrave de primagraveria i de 1r 2n 3r i 4t drsquoESO de les escoles puacutebliques i concer-tades dels municipis participants El valor principal drsquoaquesta en-questa eacutes que estagrave dirigida en primera persona als infants i adoles-cents de manera que sersquon pot obtenir informacioacute directa de les percepcions pragravectiques i demandes sobre la seva educacioacute Preci-sament la Llei 14 2010 del 27 de maig dels drets i les oportunitats en la infagravencia i lrsquoadolescegravencia reitera la importagravencia de consultar els infants i adolescents sobre els afers que els incumbeixen Lrsquoarticle 34 de la citada Llei diu en el seu punt 2 el seguumlent laquoLes admi nistracions puacutebliques han drsquoestablir procediments destinats a recollir les opinions dels infants i els adolescents amb relacioacute a les poliacute tiques les normes els projectes els programes o les decisions que els afectenraquo Els resultats que mostrarem en aquestes pagravegines corresponen a les respostes afegides dels infants i adolescents de 9 municipis Cassagrave de la Selva Llinars del Vallegraves Martorell Mon-tornegraves del Vallegraves Rubiacute Sitges Sabadell Sant Cugat de Sesgarrigues i Sant Esteve Sesrovires La suma total de respostes recollides entre aquests nou municipis eacutes de 7629 infants i adolescents Agraiumlm sincerament als ajuntaments drsquoaquests municipis haver donat el vistiplau per utilitzar aquestes dades per a la confeccioacute drsquoaquest document
La participacioacute drsquoinfants i adolescents en oportunitats educatives 360 Un estat de la quumlestioacute 17
3 Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
LrsquoEnquesta de salut de Catalunya (ESCA) es fa anualment des de lrsquoany 2010 i recull informacioacute de la poblacioacute resident a Catalunya sense liacutemit drsquoedat sobre lrsquoestat de salut els comportaments que hi estan relacionats i lrsquouacutes dels serveis sanitaris Srsquoenquesta anualment i a domicili una mostra representativa de 5000 persones Lrsquoenques-ta preveu un quumlestionari sobre menors que respon el paremare o tutor El quumlestionari aborda entre altres temes les activitats extra-escolars que fan els infants entre 3 i 14 anys El valor drsquoaquesta en-questa rau en la seva representativitat aixiacute com en el fet de poder oferir una panoragravemica diacrogravenica en ser una enquesta periogravedica
4 Enquesta sobre els hagravebits esportius dels escolars de Catalunya El Consell Catalagrave de lrsquoEsport fa enquestes periogravediques sobre hagravebits
esportius de la poblacioacute Lrsquoany 2016 va realitzar una enquesta espe-ciacuteficament orientada a alumnat de primagraveria i ESO Es va enquestar una mostra de 10160 alumnes per mostreig aleatori per conglome-rats Les preguntes drsquoaquesta enquesta srsquoenfoquen fonamental-ment en la pragravectica esportiva i per tant els seus resultats mesuren nomeacutes de manera parcial el fenomen de les extraescolars
5 Desigualtats drsquoaprenentatge en confinament De manera recent podem comptar amb lrsquoenquesta realitzada a fi-
nals de marccedil de 2020 adreccedilada a famiacutelies amb infants i joves entre 3 i 18 anys per copsar lrsquoimpacte del confinament en lrsquoeducacioacute Lrsquoenquesta inclou preguntes sobre la pragravectica extraescolar abans i durant el confinament Els autors de lrsquoenquesta han estat Xavier Bonal i Sheila Gonzaacutelez del grup GEPS de la UAB Els resultats tot just es comencen a publicar de manera que nomeacutes els podrem te-nir en compte de manera molt parcial
Les cinc fonts drsquoinformacioacute presentades permeten fer fins a cert punt un exercici de triangulacioacute consistent a comparar tant com sigui possible els
18 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
seus resultats i utilitzar aquesta comparacioacute per validar o refutar hipogravete-sis de manera meacutes fiable Quan fem triangulacioacute de dades estem assu-mint que una hipogravetesi que eacutes confirmada per meacutes drsquouna font teacute meacutes validesa que una que nomeacutes se sosteacute en una sola font (beacute perquegrave no nrsquohi ha drsquoaltres o beacute perquegrave les diverses fonts existents apunten en sentits contradictoris) Poder triangular fonts drsquoinformacioacute (drsquoenquestes diferen-ciades en aquest cas) eacutes un avantatge en qualsevol investigacioacute ja que ens remet a la possibilitat drsquoutilitzar mostres independents conduiumldes per equips investigadors diferents i veure quins resultats soacuten consistents i quins no (vegeu la Figura 2)
En el nostre cas aquest exercici de triangulacioacute nomeacutes ha pogut fer-se de manera parcial ja que les diferents fonts nomeacutes permeten extreure al-guns indicadors comparables entre si mentre que una bona part de la informacioacute que aporten no teacute comparacioacute possible Eacutes molt convenient en el futur avanccedilar cap a un sistema drsquoindicadors sobre educacioacute cada cop meacutes comparable entre fonts de dades i que comparteixin una mirada sistegravemica de lrsquoeducacioacute que vagi meacutes enllagrave de lrsquoenfocament aiumlllat en una parcelmiddotla educativa concreta
FIGURA 2
Triangulacioacute de fonts drsquoinformacioacute
Font elaboracioacute progravepia
Coincidegravencia de resultats entre fonts
Meacutes fiabilitat en la validacioacute drsquohipogravetesis
La participacioacute drsquoinfants i adolescents en oportunitats educatives 360 Un estat de la quumlestioacute 19
Tot i les limitacions les enquestes utilitzades ens aporten una aproxima-cioacute a tendegravencies generals entre el conjunt de la poblacioacute i ens permeten fer una anagravelisi multivariable per copsar dos aspectes fonamentals per als objectius de lrsquoEducacioacute 360 lrsquoequitat i les connexions
bull Equitat mitjanccedilant les dades podem copsar les desigualtats que es donen en lrsquoacceacutes i la pragravectica extraescolar dels infants i adolescents en funcioacute de variables com el sexe lrsquoetapa educativa la titularitat del centre on cursen estudis el nivell econogravemic educatiu i lloc de naixement dels pares io lrsquoestructura familiar
bull Connexions podem observar les correlacions entre indicadors educatius eacutes a dir de quina manera hi ha covariagravencies entre el que passa en lrsquoagravembit lectiu extraescolar familiar i els usos del temps lliure Aquesta possibilitat drsquoexplorar interrelacions i possibles re-lacions de causalitat i impacte entre els diversos agravembits educatius eacutes una base sobre la qual cal construir una estrategravegia drsquoEducacioacute 360 que justament vol alinear la tasca educativa drsquouna pluralitat drsquoagents per generar un millor impacte colmiddotlectiu
Mirada en detall la participacioacute dels infants i adolescents en activitats extraescolars
Les preguntes que guien aquest apartat srsquoenfoquen en la pragravectica drsquoextra-escolars dels infants i adolescents Volem saber en quin punt som amb relacioacute a una segraverie de dimensions sobre acceacutes varietat equitat i valoracioacute de les extraescolars ategraves que soacuten dimensions que considerem fonamen-tals per a la construccioacute drsquouna Educacioacute 360
bull Lrsquoacceacutes a activitats extraescolars En quina mesura els infants i adolescents fan activitats extraescolars Eacutes a dir quin eacutes actual-ment lrsquoacceacutes a aquestes activitats
20 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
bull Activitats extraescolars practicades Quin tipus drsquoactivitats fan majoritagraveriament els infants i adolescents que cursen primagraveria i ESO
bull Perfils drsquoalumnat que fan i no fan activitats extraescolars Quins perfils drsquoalumnat fa activitats extraescolars i quines en fa Quin per-fil drsquoalumnat no fa cap activitat i per quegrave no en fa
bull Valoracioacute i demandes vers les activitats extraescolars Com va-loren les famiacutelies i els mateixos infants i adolescents aquestes acti-vitats i quegrave en millorarien
Lrsquoacceacutes a activitats extraescolars
Un primer indicador bagravesic a buscar en les dades existents eacutes quin percen-tatge drsquoinfants i adolescents fa actualment activitats extraescolars a Ca-talunya Volem saber fins a quin punt fer extraescolars eacutes una pragravectica estesa entre lrsquoalumnat i sobretot quin percentatge no hi estagrave accedint perquegrave precisament un primer objectiu de lrsquoEducacioacute 360 eacutes garantir lrsquoequitat i la igualtat drsquooportunitats drsquoeducacioacute no formal en quegrave lrsquoacceacutes a les extraescolars eacutes un primer element que cal considerar
Tot i ser un indicador bagravesic el percentatge drsquoalumnat que fa extraescolars no es construeix ni es publica igual per part de les diferents fonts dispo-nibles i no eacutes per tant directament comparable Sigui com sigui entre les fonts que siacute que soacuten directament comparables obtenim uns percen-tatges prou similars que ens indiquen que el percentatge drsquoalumnat de primagraveria i ESO que fa activitats extraescolars es mou entre el 77 i el 81 (vegeu la Taula 1)
Es tracta sens dubte drsquoun percentatge molt elevat que dona fe de fins a quin punt srsquoha generalitzat la pragravectica extraescolar amb una elevada capilmiddotlaritat en tot el territori Fer activitats extraescolars eacutes actual-ment la norma entre lrsquoalumnat catalagrave i aixograve suposa un punt de parti-da forccedila avanccedilat pel que fa als objectius drsquoEducacioacute 360 Tanmateix entre un 19 i un 23 de lrsquoalumnat no fa cap extraescolar Fer o no fer
La participacioacute drsquoinfants i adolescents en oportunitats educatives 360 Un estat de la quumlestioacute 21
activitats extraescolars no eacutes pas aleatori hi ha un perfil diferenciat drsquoalumnat darrere drsquoun i altre com veurem meacutes endavant
Diferenciant entre activitats extraescolars de tipus esportiu i no esportiu podem fer una aproximacioacute amb meacutes opcions de contrast entre fonts Observem a la Taula 2 com la pragravectica esportiva arriba aproximadament fins al 60 de lrsquoalumnat (entre el 57 i el 67 com a interval meacutes proba-ble) Les activitats extraescolars no esportives (idiomes i activitats artiacutes-tiques principalment) arriben a un percentatge menor tot i que tambeacute elevat (entre un 44 i un 51 ) Les fonts de dades mostren una certa disparitat atribuiumlble almenys en part a la diferegravencia de criteris a lrsquohora de classificar les activitats extraescolars com a esportives o no esportives Per exemple el ball eacutes classificat com a esport en lrsquoESCA i lrsquoenquesta drsquohagravebits esportius mentre que cau en el terreny no esportiu en les en-questes de lrsquoEdubarogravemetre i dels Plans Educatius i Plans Locals drsquoInfagraven-cia i Adolescegravencia
TAULA 1Percentatge drsquoalumnat que fa extraescolars ()
PRAgraveCTICA DrsquoACTIVITATS EXTRAESCOLARS SIacute FA EXTRAESCOLARS
NO FA EXTRAESCOLARS
Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2017 (a famiacutelies amb infants a Primagraveria i ESO) 768 232
Enquesta a infants i adolescents per al disseny de Plans Educatius Locals i Plans Locals drsquoInfagravencia i Adolescegravencia (a infants de 4t 5egrave i 6egrave de primagraveria i ESO) Anys 2017 i 2019
814 186
Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) Enquesta a pares i mares drsquoinfants entre 3 i 14 anys Resultats onada 2017-2018
752 248
Segons lrsquoestudi laquoDesigualtats drsquoaprenentatge en confinamentraquo de 2020 el percentatge drsquoinfants que fan extraescolars a primagraveria eacutes del 81 i del 64thinsp a lrsquoESO Font elaboracioacute progravepia
22 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
El percentatge drsquoalumnat que fa extraescolars esportives i el percentatge que fa extraescolars no esportives no pot sumar-se entre si perquegrave un volum considerable drsquoalumnat fa activitats tant drsquoun tipus com de lrsquoaltre i per tant estagrave present en els dos percentatges Aquest encavalcament eacutes quelcom a tenir en compte a lrsquohora drsquoanalitzar i comparar fonts de dades Algunes fonts de dades ens permeten controlar aquest encavalcament i ens mostren (vegeu el Gragravefic 1) que entre un 26 i 32 de lrsquoalumnat fa nomeacutes extraescolars esportives entre un 19 i 22 en fa nomeacutes de tipus no esportiu i entre un 27 i un 31 en fa dels dos tipus
TAULA 2Pragravectica drsquoextraescolars esportives i no esportives ()
PRAgraveCTICA DrsquoACTIVITATS EXTRAESCOLARSACTIVITATS
EXTRAESCOLARS ESPORTIVES
ACTIVITATS EXTRAESCOLARS NO ESPORTIVES
Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2017 (enquesta a famiacutelies amb infants a Primagraveria i ESO)
576 507
Enquestes a infants i adolescents per al disseny de Plans Educatius Locals i Plans Locals drsquoInfagravencia i Adolescegravencia (enquesta a infants de 4t 5egrave i 6egrave de Primagraveria i ESO) Anys 2017 i 2019
594 483
Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) Enquesta a pares i mares drsquoinfants entre 3 i 14 anys Resultats onada 2017-2018
679 442
Enquesta sobre els hagravebits esportius dels escolars de Catalunya Enquesta a infants i adolescents de 1r de Primagraveria a 4t drsquoESO Any 2016
628 ndash
Font elaboracioacute progravepia
La participacioacute drsquoinfants i adolescents en oportunitats educatives 360 Un estat de la quumlestioacute 23
Activitats extraescolars practicades
Un cop vist el grau drsquoacceacutes i no acceacutes a les activitats extraescolars en termes globals ens preguntem quina eacutes la tipologia drsquoactivitats meacutes i menys practicades i quina eacutes la quantitat drsquoactivitats i hores drsquoextraes-colars que acostumen a fer els infants i adolescents Un altre objectiu drsquoEducacioacute 360 eacutes contribuir a desenvolupar itineraris educatius perso-nalitzats que transcorrin entre lrsquoeducacioacute lectiva i no lectiva i potenciiumln les motivacions capacitats i talents de cada infant Eacutes per aixograve que la ti-pologia i intensitat drsquoactivitats no formals eacutes un element important que cal considerar
GRAgraveFIC 1
Pragravectica drsquoactivitats extraescolars dels infants i adolescents ()
Font 1 Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2017 (enquesta a famiacutelies amb infants a Primagraveria i ESO) 2 Enquesta a infants i adolescents per al disseny de Plans Educatius Locals i Plans Locals
drsquoInfagravencia i Adolescegravencia Anys 2017 i 2019
Infants a Primagraveria i ESO1
Infants i adolescents de 4t 5egrave i 6egrave de Primagraveria i ESO2
100
80
60
40
20
0231
261
314
193
186
32
274
22
No fa extraescolars
Fa nomeacutes extraescolars esportives
Fa extraescolars esportives i no esportives
Fa nomeacutes extraescolars no esportives
24 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
A lrsquohora drsquoaprofundir en la tipologia drsquoactivitats extraescolars que practi-quen els infants i adolescents es redueix la possibilitat de comparacioacute entre fonts drsquoinformacioacute per la divergegravencia a lrsquohora de tipificar les acti-vitats Sigui com sigui les fonts que siacute soacuten comparables (vegeu la Taula 3) coincideixen a apuntar a un predomini molt accentuat dels esports seguit en segon lloc pels idiomes mdashprincipalment lrsquoanglegraves A conti-nuacioacute venen activitats com la dansa o el ball la muacutesica i altres acti-vitats artiacutestiques (pintura dibuix teatre manualitatshellip)1 Molt meacutes lluny i com a activitats minoritagraveries apareixen el reforccedil escolar (que no inclouria el reforccedil escolar que es pot rebre durant lrsquohorari lectiu ni tam-poc les tasques de deures que es realitzen per compte propi) els esplais durant el curs i les activitats tecnologravegiques (robogravetica informagravetica) En el grup drsquoaltres hi ha una amalgama drsquoactivitats com els escacs la cuina els castellers etc
En total tenint en compte tot lrsquoalumnat mdashtant si fa com si no fa extraes-colarsmdash la mitjana drsquoextraescolars practicada per infant se situa entorn a 12 activitats per infant (16 si nomeacutes tenim en compte els que siacute fan extraescolars) mentre que la situacioacute meacutes frequumlent eacutes fer entre 1 i 2 ac ti-vitats tal com es pot veure en el Gragravefic 2 sense que se sobrepassi gene-ralment les 5 hores setmanals segons les mateixes dades
LrsquoEnquesta de Salut de Catalunya (ESCA) ens aporta una aproximacioacute diacrogravenica mdashevolucioacute temporalmdash de la mitjana de dies setmanals de pragravectica extraescolar esportiva i no esportiva (vegeu el Gragravefic 3) Tal com es veu entre 2010 i 2018 no hi ha grans canvis perograve siacute que srsquoobserva un lleuger augment de les activitats extraescolars no esportives en els dar-rers quatre anys despreacutes drsquouna certa disminucioacute en els anys coincidents amb la crisi econogravemica
1 Lrsquoestudi laquoDesigualtats educatives en confinamentraquo de 2020 coincideix en aquest pre-domini dels esports seguit dels idiomes i de les activitats artiacutestiques
La participacioacute drsquoinfants i adolescents en oportunitats educatives 360 Un estat de la quumlestioacute 25
GRAgraveFIC 2
Nombre drsquoactivitats extraescolars practicades pels infants i adolescents de Primagraveria i ESO ()
Font Edubarogravemetre de 2017 i enquesta a infants i adolescents per al disseny de Plans Educatius Locals i Plans Locals drsquoInfagravencia i Adolescegravencia Anys 2017 i 2019
TAULA 3Tipologia drsquoactivitats extraescolars practicades ()
TIPOLOGIA DrsquoACTIVITATSQuines activitats extraescolars fa el seu fill o filla1
Fas actualment alguna activitat extraescolar
Quines2
Esports 576 594
Idiomes 299 305
Muacutesica dansa ball teatre dibuix o pintura 25 218
Reforccedil escolar 43 66
Casal esplai cau o similar No preguntat 31
Noves tecnologies programacioacute robogravetica informagravetica 13 12
Altres 04 1
No en fa cap 231 186
Mitjana drsquoactivitats extraescolars per infant 118 124
Font 1 Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2017 (enquesta a famiacutelies amb infants a Primagraveria i ESO) 2 Enquesta a infants i adolescents per al disseny de Plans Educatius Locals i Plans Locals drsquoInfagravencia i Adolescegravencia Anys 2017 i 2019
Infants a Primagraveria i ESO1
Infants i adolescent de 4t 5egrave i 6egrave de Primagraveria i ESO2
Cap Una Dues Tres Quatre o meacutes
50
40
30
20
10
0
187
403
256
5 01
233
48
313
5917
26 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Perfils dels infants i adolescents que fan activitats extraescolars i dels que no en fan
Aquest apartat ateacuten una de les preguntes meacutes cabdals a fer-nos en un plantejament drsquoEducacioacute 360 que fa de lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute no formal el seu objectiu principal quin eacutes el perfil drsquoalumnat que fa extraescolars i quin eacutes el de qui no en fa Com ja avanccedilagravevem anteriorment fer activitats extraescolars o no fer-ne no eacutes pas aleatori hi ha un perfil diferenciat drsquoalumnat darrere drsquouna i altra situacioacute
Les diferents fonts estadiacutestiques disponibles ens informen del perfil social dels infants i adolescents que fan activitats educatives fora de lrsquoho rari lec-tiu i dels que no en fan Ho podem veure en les taules 4 5 i 6 a continua-cioacute cadascuna corresponent a una font de dades diferent
GRAgraveFIC 3
Dies de pragravectica extraescolar
Durant la setmana passada quants dies va fer el nena alguna de les seguumlents activitats de lleure (infants de 3 a 14 anys)
Font Enquesta de Salut de Catalunya Segraverie temporal
Activitats extraescolars esportives (dansa atletisme bagravesquet futbol etc)
Activitats extraescolars no esportives (muacutesica teatre cinema idiomes etc)
2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018
081 073 076 068 066 066 069082
075
14127
167 168 168 164 166 1691742
1
0
La participacioacute drsquoinfants i adolescents en oportunitats educatives 360 Un estat de la quumlestioacute 27
Les principals conclusions comunes que podem extreure drsquoaquestes tres taules soacuten
bull Situacioacute familiar Les diferents fonts utilitzades tenen en compte diverses variables relatives a la situacioacute familiar dels infants (nivell econogravemic i educatiu dels pares origen geogragravefic i estructura fami-liar) Com veurem totes aquestes variables que guarden correlaci-ons i superposicions entre si (per exemple un nivell drsquoestudis elevat va associat a un major nivell drsquoingressos) apunten un mateix patroacute de desigualtat en lrsquoacceacutes a lrsquoeducacioacute extraescolarndash Nivell educatiu dels pares El nivell educatiu dels pares com en
molts altres fenogravemens educatius mostra que eacutes una variable es-pecialment predictiva de la pragravectica extraescolar Drsquoentrada la pragravectica extraescolar augmenta linealment amb lrsquoaugment del ni-vell drsquoestudis dels pares (entre el 49 i el 65 en fan quan els pa-res tenen estudis primaris o inferiors 76 quan soacuten secun da ris i 87 quan soacuten superiors segons lrsquoEdubarogravemetre 2017) La intensi-tat tambeacute varia la mitjana drsquoactivitats practicades per infant as-cendeix de 090 a 111 i 157 segons si els estudis dels pares soacuten primaris secundaris o superiors Pertagravenyer a famiacutelies amb baix nivell drsquoestudis va associat actualment a Catalunya a fer menys extraescolars (o no fer-ne) tant de tipus esportiu com drsquoidiomes com sobretot artiacutestiques que baixen en picat Lrsquouacutenica activitat que fan meacutes els fills i filles de persones amb nivell drsquoestudis mitjagrave i baix eacutes el reforccedil escolar (vegeu la Taula 4 meacutes endavant)
ndash Nivell drsquoingressos La situacioacute econogravemica familiar tambeacute marca diferegravencies significatives en la pragravectica extraescolar dels fills i filles amb tendegravencies molt similars a les observades segons el nivell drsquoestudis dels pares perograve segons les fonts disponibles amb un efecte una mica menor que el nivell drsquoestudis Els baixos ingressos van associats a un menor acceacutes a tot tipus drsquoextraesco-lars Aixiacute el percentatge drsquoinfants i adolescents que en fan eacutes el 72 en el cas drsquoingressos baixos (fins a 1200 euros men suals a la
28 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
llar) 76 en el cas drsquoingressos mitjans (entre 1200 euros i 3000 euros mensuals a la llar) i 89 en el cas drsquoingressos alts (meacutes de 3000 euros mensuals a la llar) En casos on es manifesten di-ficultats econogravemiques la pragravectica extraescolar baixa al 54 i quan hi ha precarietat econogravemica greu (3 o meacutes privacions mate-rials) al 41 La mitjana drsquoacti vitats tambeacute varia des de 091 en el cas drsquoingressos baixos a 116 amb ingressos mitjans i 167 en cas drsquoingressos elevats (vegeu la Taula 4) Es constata tambeacute que a diferegravencia drsquoesports com el futbol que han aconseguit una gran permeabilitat social queda encara molt camiacute per endavant per aconseguir la plena acces sibilitat social i econogravemica drsquoaltres ac-tivitats esportives i so bretot artiacutes tiques (vegeu el Gragravefic 4) Aixiacute per una uacutenica activitat extra es colar les famiacutelies paguen majo-ritagraveriament menys de 30 euros mensuals en el cas del futbol en-tre 30 i 50 euros en el cas drsquoaltres esports i entre 50 i 100 euros en el cas drsquoactivitats artiacutestiques
El reforccedil escolar eacutes lrsquouacutenica activitat que predomina meacutes entre les classes baixes que les mitjanes i altes factor que molt possible-ment estagrave relacionat amb el fet que tambeacute el fracagraves escolar estagrave meacutes vinculat a les classes baixes i que algunes iniciatives de su-port escolar hi tenen un caragravecter compensatori (vegeu el Gragravefic 4)
ndash Procedegravencia geogragravefica dels pares El lloc de naixement dels pares eacutes tambeacute una variable amb correlacions amb lrsquoacceacutes i tipo logia drsquoextraescolars que es fan Els infants drsquoorigen estranger tenen menys acceacutes a extraescolars (entre el 30-43 no en fa en front del 17-19 en el cas de lrsquoalumnat autogravecton segons la font vegeu les Taules 5 i 6) La mitjana drsquoactivitats per infant eacutes de 091 en el cas drsquoestrangers i 129 en la resta Els infants estrangers estan menys representats en tot tipus drsquoactivitats esportives (excepte futbol) idiomagravetiques artiacutestiques i casals drsquoestiu Nomeacutes en re-pagraves escolar lrsquoalumnat drsquoorigen estranger supera lleugerament lrsquoautogravecton
La participacioacute drsquoinfants i adolescents en oportunitats educatives 360 Un estat de la quumlestioacute 29
ndash Estructura familiar Es donen desigualtats en lrsquoacceacutes i quantitat drsquoextraescolars que fan els infants en funcioacute de si conviuen en una llar biparental o monoparental 17-24 no fan extraescolars en el cas de llars biparentals i 24-28 en el cas de les monopa-rentals 13 activitats de mitjana en el primer cas i 104 en el se-gon Entre les famiacutelies monoparentals es debilita lrsquoacceacutes a extra-escolars de tot tipus Nomeacutes el reforccedil escolar seria una excepcioacute drsquoaquesta tendegravencia
bull Titularitat del centre Anar a un centre puacuteblic o concertat marca tambeacute diferegravencies en lrsquoacceacutes i tipus de pragravectica extraescolar Tot i que les diferegravencies no siguin especialment acusades les dues fonts
GRAgraveFIC 4
Despesa familiar segons tipus drsquoextraescolar ()
Quant pagueu en total al mes per totes les activitats extraescolars o de lleure del vostre fill o filla
Aproximacioacute a partir dels infants i adolescents que nomeacutes fan una activitatFont Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2019
Eurosmes
Res De 15 a 29 De 50 a 100 Meacutes de 150
Menys de 15 De 30 a 49 De 101 a 150
Futbol Un esport que no eacutes futbol
Activitats artiacutestiques muacutesica teatre dibuix pintura dansa ball
100
80
60
40
20
0
30 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
que controlen aquesta variable apunten que els infants i adoles-cents que van a centres concertats tenen un nivell de pragravectica ex-traescolar meacutes elevat de tots els tipus (esportives drsquoidiomes artiacutestiques casals drsquoestiu) excepte el reforccedil escolar que predomi-na meacutes entre lrsquoalumnat de centres puacuteblics (vegeu les Taules 4 i 5) Lrsquoenquesta a infants i adolescents apunta que el percentatge drsquoalumnat que no accedeix a extraescolars se situaria en 21 en els centres puacuteblics i 11 en el cas dels concertats La mitjana drsquoactivi-tats extraescolars realitzada seria drsquo119 i 137 respectivament Les dades de lrsquoEdubarogravemetre assenyalen diferegravencies en el mateix sentit tot i que menys acusades
bull Sexe Nois i noies fan extraescolars en percentatges similars i les diferegravencies percentuals no soacuten significatives estadiacutesticament nois i noies fan extraescolars en un percentatge que oscilmiddotla entre el 77 i 83 (vegeu les Taules 4 i 5) Tanmateix la tipologia i diversitat drsquoactivitats realitzada siacute eacutes diferent de manera significativa Mentre que els nois es concentren en les activitats esportives on predomi-nen amb una diferegravencia de 20 punts percentuals per sobre de les noies i que sovint representa lrsquouacutenica activitat extraescolar que fan les noies fan meacutes activitats de mitjana (126 per sobre de les 116 dels nois) i meacutes diversificades i soacuten predominants en activitats com els idiomes i sobretot en activitats artiacutestiques com la dansa o la muacutesica (amb meacutes de 20 punts percentuals en aquest cas sobre els nois) Les activitats tecnologravegiques soacuten per ara molt minoritagraveries perograve hi tor-nen a predominar els nois Una excepcioacute al patroacute de gegravenere asse-nyalat soacuten les noies drsquoorigen familiar estranger on la pragravectica extraescolar cau sensiblement i srsquoallunya de la ten degravencia observada per a les noies drsquoorigen familiar autogravecton (vegeu el Gragravefic 5)
bull Etapa educativa Es produeix un lleuger abandoacute i una reduccioacute del nombre drsquoextraescolars que es fa en el pas de Primagraveria a Secun-dagraveria malgrat que la pragravectica extraescolar continuiuml sent la norma entre lrsquoalumnat drsquoESO La mitjana drsquoextraescolars realitzada baixa
La participacioacute drsquoinfants i adolescents en oportunitats educatives 360 Un estat de la quumlestioacute 31
GRAgraveFIC 5
Pragravectica drsquoactivitats extraescolars segons sexe i origen familiar
Font Enquesta a infants i adolescents per al disseny de Plans Educatius Locals i Plans Locals drsquoInfagravencia i Adolescegravencia realitzades entre els anys 2017 i 2019
drsquoaproximadament 13 a Primagraveria a un 11 a Secundagraveria (amb petites variacions segons la font) Baixen les activitats esportives i artiacutesti-ques es mantenen els idiomes i cau de forma accentuada la parti-cipacioacute en casals drsquoestiu (del 556 a Primagraveria al 334 a lrsquoESO) Nomeacutes el reforccedil escolar augmenta amb el pas de Primagraveria a ESO tot i que continua sent una activitat minoritagraveria (vegeu les Taules 4 i 5)
Siacute fa extraescolars No fa extraescolars
Masculiacute
Masculiacute
Femeniacute
Femeniacute
156thinsp
227thinsp 374thinsp
844thinsp 819thinsp
Un o els dos progenitors nascuts a Espanya
Els dos progenitors nascuts a lrsquoestranger
626thinsp
773thinsp
181thinsp
32 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiuTA
ULA
4De
tall
de p
ragravect
ica
drsquoac
tivita
ts e
xtra
esco
lars
(201
7) (
)
VARI
ABLE
S SO
CIAL
S
FA E
L FI
LL O
FIL
LA
EXTR
AESC
OLA
RS
TIPO
LOG
IA D
rsquoEXT
RAES
COLA
RS
Siacute q
ue
en fa
No
en
faQ
uant
itat
(mitj
ana)
Espo
r-tiv
esId
iom
esAr
tiacutesti-
ques
1Te
cnol
ograve-gi
ques
2Re
forccedil
es
cola
rAl
tres
Sexe
fill
Fill
= 7
75
225
= 1
16
64
9 2
70
15
2
20
= 3
70
Filla
= 7
86
214
126
492
32
9
361
0
9=
50
09
Etap
a ed
ucat
i-va
del
fill
a
Prim
agraveria
80
919
1
1
28
62
4
330
= 2
70
= 1
4
31
07
ESO
72
427
6
1
03
49
4
249
= 2
22
= 1
2
62
0
Niv
ell d
rsquoest
udis
de
la p
erso
na
que
apor
ta
meacutes
ingr
esso
s
a la
llar
Estu
dis
oblig
ator
is
o in
ferio
rs
649
351
0
90
47
3
207
13
3
07
= 5
30
7
Estu
dis
secu
ndar
is=
75
924
1=
11
1 =
53
9=
28
3
191
= 1
3
61
04
Estu
dis
supe
riors
87
013
0
1
47
65
8
374
37
4
18
2
50
4
gtgtgt
La participacioacute drsquoinfants i adolescents en oportunitats educatives 360 Un estat de la quumlestioacute 33
Ingr
esso
s m
ensu
als
a
la ll
ar
Fins
a 1
200
eur
os
723
277
0
91
= 5
29
= 2
94
16
9=
15
6
60
7
Entr
e 1
200
i 3
000
eur
os=
76
223
8=
11
6 =
57
6=
30
1
273
= 1
5
36
04
Meacutes
de
300
0 eu
ros
89
410
6
1
67
65
9
341
34
1
24
= 4
90
Orig
en
dels
par
es
Espa
nya
= 7
83
217
= 1
22
= 5
78
= 3
06
= 2
54
1
1=
42
05
Rest
a de
l moacuten
75
025
0 =
1
11
= 5
29
25
5=
23
5
39
5
90
0
Tipu
s de
cen
tre
Puacutebl
ic=
76
423
6=
12
0 =
55
9=
29
7=
24
4=
15
= 5
20
7
Conc
erta
t
803
197
= 1
22
= 5
99
= 2
99
= 2
59
1
1
26
0
Tota
l=
76
7 2
33
= 1
21
= 5
75
= 2
99
= 2
50
= 1
3=
41
04
1 Art
iacutestiq
ues
muacutes
ica
teat
re d
ibui
x b
allhellip
2 Te
cnol
ogravegiq
ues
pro
gram
acioacute
rob
ogravetic
ahellipFo
nt e
labo
raci
oacute pr
ogravepia
a p
artir
de
dade
s de
lrsquoen
ques
ta d
e lrsquoE
duba
rogravem
etre
de
2017
34 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiuTA
ULA
5D
etal
l de
pragravec
tica
drsquoac
tivita
ts e
xtra
esco
lars
(201
7-20
19) (
)
VARI
ABLE
S SO
CIAL
S
FA E
XTRA
ESCO
LARS
TI
POLO
GIA
DrsquoE
XTRA
ESCO
LARS
Siacute q
ue
en fa
No
en
faQ
uant
itat
(mitj
ana)
Espo
rts
Idio
mes
Artiacutes
ti-qu
es1
Muacutes
ica
Casa
l es
plai
o
sim
ilar2
Tecn
o-lo
gia3
Refo
rccedil
esco
lar4
Casa
ls
drsquoes
tiuAl
tres
Sexe
Mas
culiacute
= 8
35
165
1
19
72
3 2
62
3
8
63
2
3
17
5
6 4
48
1
Fem
eniacute
= 7
93
207
= 1
28
46
3 3
5 2
33
10
5
39
0
7
76
= 3
95
1
Etap
a
Prim
agraveria
(c
icle
su
perio
r)=
82
717
3
13
0 =
56
9=
31
5 1
54
9
4
44
2
3
38
55
60
5
ESO
= 8
10
190
= 1
21
= 5
58
= 2
81
11
9=
74
2
2
05
7
8 3
34
11
Orig
en
dels
pa
res
Els
dos
prog
enito
rs
o un
del
s do
s drsquo
orig
en
espa
nyol
= 8
31
169
= 1
29
= 6
14
=
32
= 1
43
=
9=
33
=
13
= 6
4=
4
41
1
Tots
dos
es
tran
gers
69
930
1
09
1 4
68
21
1
79
4
6
2
08
7
5 2
96
04
gtgtgt
La participacioacute drsquoinfants i adolescents en oportunitats educatives 360 Un estat de la quumlestioacute 35
Estr
uc-
tura
fa
mili
ar
Bipa
rent
al=
83
116
9
13
0 6
15
33
7=
13
6=
9
1=
3
2=
1
2=
6
5=
43
80
9
Mon
opar
en-
tal i
altr
es
situ
acio
ns=
75
824
2
10
4
53
19
7=
12
9
61
=
25
=
12
= 7
2 3
77
13
Titu
la-
ritat
ce
ntre
Puacutebl
ic=
78
921
1 =
11
9 =
57
2=
29
7=
12
9=
7
4=
3
1=
1
= 7
3=
40
20
9
Conc
erta
t
89
210
8
13
7 6
65
33
1 1
52
11
6
33
1
7
42
49
31
1
Tota
l=
81
4=
18
6 =
12
4 =
59
4=
30
5=
13
5=
8
4=
31
= 1
2=
66
= 4
23
1
1 Art
iacutestiq
ues
bal
l te
atre
pin
tura
hellip 2 C
asal
esp
lai o
sim
ilar
dura
nt e
l cur
s 3 T
ecno
logi
a ro
bogravetic
a in
form
agravetic
ahellip 4 R
efor
ccedil es
cola
r for
a de
lrsquoes
cola
Fo
nt e
labo
raci
oacute pr
ogravepia
a p
artir
de
lrsquoenq
uest
a a
infa
nts
i ado
lesc
ents
per
al d
isse
ny d
e pl
ans
educ
atiu
s lo
cals
i pl
ans
loca
ls d
rsquoinfagrave
ncia
i ad
oles
cegravenc
ia re
a-lit
zada
ent
re e
ls a
nys
2017
i 20
19
36 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiuTA
ULA
6D
etal
l de
pragravec
tica
drsquoac
tivita
ts e
xtra
esco
lars
seg
ons
lrsquoEnq
uest
a de
Sal
ut d
e Ca
talu
nya
(EN
SCAT
) (
)
VARI
ABLE
S SO
CIAL
S
FA E
XTRA
ESCO
LARS
TI
POLO
GIA
DrsquoE
XTRA
ESCO
LARS
Siacute q
ue e
n fa
No
en fa
Fa a
lmen
ys u
n di
a a
la s
etm
ana
una
extr
aesc
olar
es
port
iva1
Fa a
lmen
ys u
n di
a a
la s
etm
ana
una
extr
aesc
olar
N
O e
spor
tiva2
Sexe
Nen
s=
7525
3=
6
9=
4
1
Nen
es=
7624
2=
6
6=
4
8
Etap
a
educ
ativ
a
2n C
icle
Infa
ntil
=
60
40=
5
3=
2
8
Cicl
e In
icia
l Prim
agraveria
8
316
9
78
51
Cicl
e M
itjagrave
Prim
agraveria
8
119
4
74
52
Cicl
e Su
perio
r Prim
agraveria
85
153
76
51
ESO
=
78
22=
6
7=
4
7
Orig
en
dels
par
es
Un
o el
s do
s na
scut
s a
Espa
nya
8
119
3
73
50
Els
dos
nasc
uts
a lrsquoe
stra
nger
5
743
5=
4
9
25 gtgtgt
La participacioacute drsquoinfants i adolescents en oportunitats educatives 360 Un estat de la quumlestioacute 37
Niv
ell d
rsquoest
udis
de
ls p
ares
Un
o el
s do
s am
b es
tudi
s po
stob
ligat
oris
=
77
228
=
70
=
46
Cap
dels
dos
am
b es
tudi
s po
stob
ligat
oris
4
950
6
43
21
Tran
stor
ns d
e sa
lut
cond
ucta
o
apre
nent
atge
Cap
=
77
23=
6
9=
4
4
Un
=
76
236
=
68
=
49
Dos
o m
eacutes=
6832
0
38=
3
8
Estr
uctu
ra
fam
iliar
Bipa
rent
al=
7
624
3=
6
8=
4
4
Mon
opar
enta
l o a
ltres
situ
acio
ns=
7
228
2=
6
4=
4
2
Difi
culta
ts
econ
ogravemiq
ues
No
8
218
74
50
Siacute
54
46
47
25
Priv
acio
ns
mat
eria
ls
Men
ys d
e 3
=
77
229
=
69
=
45
3 o
meacutes
4
158
8
38
20
Tota
l=
7524
8=
6
8=
4
4
1 Inc
lou
dans
a 2 N
o in
clou
dan
sa
Font
ela
bora
cioacute
progravep
ia a
par
tir d
e lrsquoE
nque
sta
de S
alut
de
Cata
luny
a (E
NSC
AT)
38 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Valoracioacute i demandes vers les activitats extraescolars
En aquest apartat ens aproximem al valor que les famiacutelies i els infants atorguen a les activitats extraescolars als motius que els porten a fer-les o no fer-les i a tot allograve que voldrien que milloreacutes en lrsquooferta actual drsquoacti-vitats no lectives Es tracta de quumlestions fonamentals per comprendre la presa de decisions entorn a les extraescolars i que cal tenir en compte en la construccioacute drsquoun projecte drsquoEducacioacute 360
Les fonts drsquoinformacioacute consultades ens presenten alguns indicadors sobre valoracioacute satisfaccioacute i demandes amb relacioacute a les activitats extra-escolars per part dels pares i dels fills i filles Soacuten indicadors diferents entre si que ens obliguen a combinar meacutes que a contrastar fonts perograve que tanmateix apunten en direccions similars i coherents
En primer lloc observem que els pares atorguen una importagravencia ele-vada a fer extraescolars en lrsquoeducacioacute dels fills (79 punts sobre 10) Aquesta valoracioacute cau sensiblement en el cas de les famiacutelies els fills i filles de les quals no fan extraescolars En aquest cas la valoracioacute eacutes de
GRAgraveFIC 6
Importagravencia educativa atorgada a les extraescolars (valoracioacute mitjana en )
En general fins a quin punt creus que eacutes important per a lrsquoeducacioacute dels infants i joves fer activitats extraescolars
Valoracioacute de 0 a 10 Famiacutelies amb fills a Primagraveria i ESOFont Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2019
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
531
790
El filla no fa extraescolars
El filla siacute fa extraescolars
La participacioacute drsquoinfants i adolescents en oportunitats educatives 360 Un estat de la quumlestioacute 39
531 punts Aquest fet pot estar indicant que el no acceacutes a activitats extra-escolars no nomeacutes srsquoexplica per barreres econogravemiques o per la desinfor-macioacute sinoacute tambeacute per una escassa importagravencia atorgada a aquestes activitats entre una part de la poblacioacute
En segon lloc observem que els infants i adolescents gaudeixen en gran mesura de les activitats extraescolars que fan (441 punts de mit-jana sobre 5 vegeu la Taula 7) La valoracioacute es manteacute en cotes molt altes en totes les variables demogragravefiques analitzades sense que srsquohi apreciiuml cap diferegravencia significativa Eacutes a dir totes les categories socials drsquoalum-nat analitzades manifesten gaudir entre bastant i molt les activitats ex-traescolars que realitzen com es mostra a la taula seguumlent
TAULA 7Gaudi de les activitats extraescolars realitzades ()
VARIABLES SOCIODEMOGRAgraveFIQUES
Gaudeixes de les extraescolars que fas1
SexeNens 440
Nenes 441
EtapaPrimagraveria (Cicle Superior) 453
ESO 435
Origen dels pares
Els dos progenitors o un dels dos drsquoorigen espanyol 442
Tots dos estrangers 430
Estructura familiar
Biparental 432
Monoparental i altres situacions 444
Titularitat centrePuacuteblic 438
Concertat 449
Total Catalunya 441
1thinspGens = 1 Molt = 5 Valor promigFont Enquesta a infants i adolescents per al disseny de Plans Educatius Locals i Plans Locals drsquoInfagravencia i Adolescegravencia Anys 2017 i 2019
40 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Les motivacions de les famiacutelies per portar els seus fills i filles a extraes-colars tenen a veure quasi exclusivament amb el benefici educatiu soci-al i de salut per al fill o filla (Gragravefic 7)
A lrsquohora de triar una extraescolar concreta a meacutes dels beneficis per al fill o filla el seguumlent element de pes eacutes la confianccedila en el responsable o orga-nitzador de lrsquoactivitat Soacuten residuals en canvi el pes de les raons de tipus instrumental o de conveniegravencia per als pares (poder conciliar que lrsquoacti-vitat sigui barata) Per tant es fa patent que les famiacutelies trien extraes-colars posant en el centre lrsquointeregraves dels seus menors tant a nivell de benefici per a lrsquoinfant com de confianccedila en les persones a qui deleguen una part de la seva educacioacute (vegeu el Gragravefic 8)
Aixiacute mateix el Gragravefic 9 resumeix les millores prioritagraveries que les famiacutelies desitjarien per a les activitats extraescolars que es fan dins i fora del recinte escolar Destaca la millora del preu com a principal millora desit-jada sobretot per a les activitats que es fan fora del recinte escolar se-guida del desig que srsquoampliiuml i sersquon diversifiqui lrsquooferta La millora de la formacioacute dels monitors que condueixen les activitats i la seva qualitat (especialment en el cas de les activitats que es fan a les escoles) serien
GRAgraveFIC 7
Motius per fer extraescolars () Per quins motius fa lrsquoactivitat extraescolar
Famiacutelies amb infants a Primagraveria i ESOFont Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2017
Mantenir-se en forma
Fer amistats relacionar-se i tenir valors
Reforccedilar les mategraveries de lrsquoescola
Aprendre coses noves
Desenvolupar lrsquoesperit artiacutestic
Altres
Esperar que els pares acabin lrsquohorari de feina
Perquegrave eacutes barata o gratuiumlta0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
496278
266214
181
5419
1
La participacioacute drsquoinfants i adolescents en oportunitats educatives 360 Un estat de la quumlestioacute 41
tambeacute demandes importants seguides de la demanda drsquooferta accessible per a infants o adolescents amb alguna discapacitat o problema de salut adequacions horagraveries i millores en la informacioacute i comunicacioacute entre fa-miacutelia i educadors
Els comentaris qualitatius recollits en lrsquoenquesta i exposats al costat del Gragravefic 9 complementen els resultats i ajuden a comprendrersquols
Tan important eacutes saber els motius per fer activitats extraescolars com saber els motius dels infants i familiars que opten per no fer-ne Aquestes raons queden resumides en la imatge de sota Les opinions indicarien que en mategraveria drsquoextraescolars els pares segueixen principalment la voluntat del fill o filla que en alguns casos eacutes no fer extraescolars perquegrave no li agraden li fan mandra o no li semblen necessagraveries
GRAgraveFIC 8
Motius per triar les activitats extraescolars () Valora fins a quin punt cadascun del motius seguumlents soacuten importants per a tu com a pare o mare per triar les activitats extraescolars i de lleure que fa el teu filla
Valoracioacute Gens = 0 Totalment = 10 Enquesta a famiacutelies amb fills a Primagraveria i ESO Any 2019Font Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2019
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Beneficia el teu fill o filla (apregraven fa amistats reforccedila mategraveries de lrsquoescola desenvolupa la vessant artiacutestica fa activitat fiacutesica o desenvolupa valors)
Que qui organitza lrsquoactivitat o lrsquoespai on es fa sigui de confianccedila
Els horaris de les activitats que fa faciliten la conciliacioacute familiar-laboral
El preu
Perquegrave el meu fill o filla no estigui sola o al carrer
916
876
661
601
449
42 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
GRAgraveFIC 9
Demandes de millora en les extraescolars per part dels pares i mares ()
Font Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2019
Quegrave milloraries de les activitats extraescolars o de lleure per a infants o joves que es fan al teu territori o municipi
Quegrave milloraries de les extraescolars que es fan a lrsquoescola o lrsquoinstitut del teu fill o filla
60
50
40
30
20
10
0
562
338298
205
16396
6 17
97
83
24217
169
368 312278
183 1237
4614
7
Nrsquoa
baix
aria
el
s pr
eus
Que
nrsquoh
i hag
ueacutes
drsquoal
tres
tipu
s
Que
sersquo
n fe
ssin
meacutes
La fo
rmac
ioacute d
els
mon
itors
i m
onito
res
La in
form
acioacute
qu
e te
nim
La q
ualit
at
Que
nrsquoh
i hag
ueacutes
per
a in
fant
s o
jove
s am
b di
scap
acita
ts
o pr
oble
mes
de
salu
t
Que
aca
bess
in
meacutes
drsquoh
ora
No
mill
orar
ia re
s
Una
altr
a m
illor
a
Que
aca
bess
in
meacutes
tard
bull Meacutes facilitats econogravemiques oferta puacuteblica o subvencionada de qualitat Ajuts per a famiacutelies nombroses o amb pocs ingressos
bull Diversificar lrsquooferta meacutes oferta per a infants menors de 6 anys activitats al migdia oferta per a adolescents i joves oferta artiacutestica esport no competitiu o multiesport activitats tecnologravegiques sobre emocions obertes a les famiacutelies o per fer entre famiacutelies i infants
bull Activitats meacutes inclusives adaptades a les necessitats educatives especials o situacions especials de salut i menys segregadores per motius socials
bull Optimitzar els horaris combinant millor horari lectiu i extraescolars Evitar tambeacute que les extraescolars ocupin els caps de setmana
bull Evitar que els deures escolars impedeixin fer extraescolars o suposin una sobrecagraverrega
bull Adaptar o millorar les instalmiddotlacions escolars per donar millor cabuda a les activitats extraescolars
bull Fer les activitats extraescolars fora del recinte escolar per generar meacutes connexioacute amb lrsquoentorn i amb altres infants
bull Tenir en compte facilitats logiacutestiques i de desplaccedilament des de les escoles a les activitats extraescolars
bull Meacutes transparegravencia o reforccedil dels criteris de qualitat per part de les AMPA a lrsquohora de triar i contractar activitats extraescolars
bull Coordinacioacute territorial en lrsquoorganitzacioacute drsquoactivitats
bull Reforccedilar la difusioacute de tota lrsquooferta que hi ha en un territori
bull Millorar la relacioacute entre responsables de les extraescolars i famiacutelies
Demandes de les famiacutelies per millorar les activitats extraescolars Consideracions qualitatives recollides
La participacioacute drsquoinfants i adolescents en oportunitats educatives 360 Un estat de la quumlestioacute 43
Hi ha perograve altres motius com el preu de les activitats o la percepcioacute drsquoincompatibilitat amb el rendiment acadegravemic Es detecta de fet que entre una part de la poblacioacute tant adulta com infantil es perceben les extraescolars com un risc per a lrsquoegravexit educatiu acadegravemic (malgrat que les dades que veurem meacutes endavant apunten justament el con-trari) Drsquoaltra banda la cagraverrega de deures eacutes tambeacute una variable que srsquoin-terposa o dissuadeix de la pragravectica extraescolar en la mesura que resta disponibilitat de temps per fer-les
A meacutes dels motius anteriors hi ha infants que prefereixen ser al carrer o a casa o fer activitats per compte propi El fet que els horaris escolars i extraescolars no estiguin integrats dins drsquouna franja ograveptima per garantir temps lliure a les tardes pot accentuar aquesta preferegravencia drsquoalguns in-fants i adolescents per tenir meacutes temps lliure Hi ha pares que tambeacute subscriuen aquest mateix motiu prioritzant el temps lliure de lrsquoinfant i evitant sobrecarregar-lo
Cal destacar altres motius importants com
bull La dificultat drsquoalgunes famiacutelies per trobar extraescolars adaptades als seus fills i filles quan es tracta drsquoinfants amb una necessitat educativa especial
bull Viure lluny del lloc on es fan activitats extraescolars o que es facin en horaris massa tardans eacutes tambeacute una altra raoacute dissuasiva
bull Puntualment alguns infants apunten al desconeixement de les ac-tivitats que es fan que la famiacutelia no vol que faci extraescolars o a situacions transitograveries que fan que no estiguin duent a terme cap activitat perograve que tinguin intencioacute de fer-ne
44 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Siacutentesi i implicacions per a lrsquoEducacioacute 360
Lrsquoacceacutes a activitats extraescolars dels infants i adolescents a Catalunya eacutes una realitat generalitzada fins al punt que quasi vuit de cada deu alumnes de Primagraveria i ESO fan activitats extraescolars fora del seu hora-ri lectiu
Tanmateix entre dos i tres de cada deu no en fan I el seu perfil no eacutes casual Veiem com les principals fonts de desigualtat observades des de fa temps en el sistema educatiu reglat es reprodueixen en lrsquoeduca-cioacute no formal en quegrave de nou la famiacutelia (el seu nivell drsquoestudis drsquoingres-sos i el seu origen geogragravefic) eacutes el principal factor predictor de lrsquoacceacutes a les oportunitats educatives Per tant lrsquoEducacioacute 360 teacute davant seu el rep-te de construir un sistema drsquooportunitats educatives no formal que redu-eixi aquesta desigualtat que ara per ara se suma a les desigualtats en lrsquoeducacioacute formal com es pot veure a la Figura 4
FIGURA 3
Principals raons per no fer extraescolars
Font Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2019 Enquesta a infants i adolescents per al disseny de Plans Educatius Locals i Plans Locals drsquoInfagravencia i Adoles cegravencia Anys 2017 i 2019
Manca drsquointeregraves o motivacioacute del fill o filla per fer-nePreu massa elevatSobrecagraverrega de deures oi prioritzacioacute de la dedicacioacute a lrsquoestudiPreferegravencia per fer activitats informals al carrer amb els amics o la famiacuteliaManca drsquooferta adaptada a infants amb alguna situacioacute especial educativa o de salutNo tenir oferta propera al lloc on es viu o desconeixement de lrsquooferta existent
La participacioacute drsquoinfants i adolescents en oportunitats educatives 360 Un estat de la quumlestioacute 45
La pragravectica extraescolar va molt lligada a la generalitzacioacute de la pragravectica esportiva especialment de la magrave drsquoesports com el futbol que han aconseguit penetrar en totes les classes socials i barris de pragravecticament qualsevol poble Cal destacar igualment el paper de les poliacutetiques locals drsquoesports que han contribuiumlt molt a la promocioacute i accessibilitat de la pragravectica esportiva
FIGURA 4
Desigualtats socials en lrsquoacceacutes a activitats extraescolars ()
Font Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) Resultats onada 2017-2018 i Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre 2017
EstrangerAutogravecton
Cap dels dosUn o els dos
ORIGEN GEOGRAgraveFIC DELS PARES
57
49
54
81
77
SiacuteNo
DIFICULTATS ECONOgraveMIQUES
MonoparentalBiparental
ESTRUCTURA FAMILIAR
72
76
76
75
76
PuacuteblicConcertat
TITULARITAT
80
83MasculiacuteFemeniacute
SEXE
78
82
ESOPrimagraveria
ETAPA EDUCATIVA
ESTUDIS POSTOBLIGATORIS DELS PARES
Infants i adolescents que fan extraescolars segons variables sociodemogragravefiques
46 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
La pragravectica drsquoidiomes fora de lrsquohorari lectiu eacutes la segona activitat meacutes pri-oritzada i dona fe de la importagravencia que atorguen les famiacutelies al plu-rilinguumlisme A distagravencia trobem les activitats artiacutestiques bastant res tringides encara a les famiacutelies amb nivells educatius i econogravemics mit-jans-elevats Podem observar en el Gragravefic 10 a continuacioacute com la liacutenia meacutes irregular correspon a la de les activitats artiacutestiques pel fet que aque-lles tenen una distribucioacute meacutes desigual Els idiomes i lrsquoesport mostren una liacutenia una mica meacutes plana assenyalant meacutes igualtat social en el seu acceacutes mdashsi beacute a nivell drsquoesports particulars siacute que poden haver-hi moltes diferenciacions socials
Per tant un segon repte de lrsquoEducacioacute 360 eacutes apropar el magravexim ventall possible drsquooportunitats educatives no lectives a tots els infants eliminant les barreres socioeconogravemiques que actualment redueixen per a molts drsquoells les opcions de tria
Soacuten drsquointeregraves tambeacute les diferegravencies de gegravenere observades Mentre que els nois es concentren en els esports elles fan un major ventall drsquoextraesco-lars molt meacutes decantades cap al ball la muacutesica i els idiomes Lrsquoarrel i lrsquoimpacte educatiu drsquoaquesta orientacioacute tan diferenciada per gegravenere en la tria drsquoactivitats no lectives eacutes segurament un tema sobre el qual cal aprofundir
Tant les famiacutelies com els infants mostren una satisfaccioacute i valoracioacute molt elevades de les extraescolars que fan tot i que en demanen algunes mi-llores Aquestes demandes de millora tenen a veure sobretot amb el preu mdashque siguin meacutes econogravemiquesmdash perograve tambeacute amb la necessitat drsquoajustos en lrsquooferta per adaptar-se a les diversitats de lrsquoalumnat i a una major co-ordinacioacute amb els ritmes escolars (a nivell drsquohoraris i de cagraverrega de tas-ques escolars) Drsquouna banda aquestes demandes ens remeten a la voluntat drsquoavanccedilar cap a una oferta meacutes capaccedil de donar resposta a la di-versitat social educativa drsquoedats drsquointeressos i capacitats dels alumnes i de lrsquoaltra a la necessitat drsquoajustos en el temps i complementarietat entre ac tivitats lectives i no lectives Serien dos reptes meacutes a atendre des
La participacioacute drsquoinfants i adolescents en oportunitats educatives 360 Un estat de la quumlestioacute 47
de lrsquoEducacioacute 360 i que contribuirien a un millor desenvolupament drsquoiti-neraris educatius personalitzats aixiacute com a una optimitzacioacute dels ritmes educatius
Pel que fa als infants i adolescents que no fan extraescolars la no acces-sibilitat teacute a veure amb barreres econogravemiques perograve tambeacute amb un menor valor atorgat o falta de familiaritat amb aquestes activitats Hi ha en al-guns casos un rerefons de desmotivacioacute general per lrsquoeducacioacute o per les activitats guiades que afecta tant lrsquoeducacioacute lectiva com la no lectiva Les raons concretes per no fer extraescolars soacuten muacuteltiples perograve ens assenya-len que una estrategravegia drsquoEducacioacute 360 que vulgui promoure lrsquoeducacioacute no formal entre els perfils que ara mateix no hi accedeixen hauragrave drsquoanar acompanyada drsquouna implicacioacute activa dels tutors i tutores des de les
GRAgraveFIC 10
Pragravectica drsquoextraescolars segons perfil sociodemogragravefic ()
Font Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2017
65 62
49 49 4754
66
5358
6658
53 5660
30 30253134
29 3037
2821
2536 33
27
15
33 2722
1319
37
1727
34
25 23 24 26
Esportives Idiomes Artiacutestiques (muacutesica teatre dibuix ballhellip)
INGRESSOS MENSUALS A LA LLAR
NIVELL DrsquoESTUDIS DE LA PERSONA QUE APORTA MEacuteS INGRESSOS A LA LLAR
Prim
agraveria
Estu
dis
oblig
ator
is
o in
ferio
rs
Rest
a de
l moacuten
Estu
dis
secu
ndar
is
Estu
dis
supe
riors
Fill
Filla ES
O
Fins
a 1
200
eu
ros
Entr
e 1
200
i 30
00 e
uros
Meacutes
de
300
0 eu
ros
Espa
nya
Puacutebl
ic
Conc
erta
t
ORIGEN DELS PARES
ETAPA EDUCATIVASEXE
TIPUS DE CENTRE
48 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
escoles i instituts drsquouna banda ajudant els infants i adolescents a desco-brir els seus interessos i orientant-los sobre les activitats fora de lrsquohorari lectiu que poden fer i que a meacutes repercuteixen positivament en lrsquoagravem-bit lectiu de lrsquoaltra limitant la cagraverrega de deures escolars que han de fer els alumnes en el seu temps lliure finalment organitzant o coordi-nant-se amb una oferta drsquoopcions drsquoactivitats no lectives Tindriacuteem aquiacute un cinquegrave repte de lrsquoEducacioacute 360 que eacutes lrsquoassumpcioacute per part del profes-sorat drsquoobjectius educatius no lectius
Mirada de conjunt les extraescolars en lrsquoecosistema educatiu
En aquest apartat volem conegraveixer si la participacioacute en activitats extraes-colars estagrave relacionada amb determinades situacions i pragravectiques en la famiacutelia i en lrsquoescola Famiacutelia escola extraescolars i tambeacute lrsquoentorn urbagrave soacuten reconeguts per les diferents tradicions i moviments de projectes edu-catius comunitaris (per exemple ciutats educadores plans educatius drsquoentorn plans eductius locals Educacioacute 360) com els principals espais on srsquoeduquen els infants i conjuntament formarien els elements bagravesics de lrsquoecosistema educatiu Lrsquoentorn urbagrave no seragrave abordat en aquest cas per manca drsquoindicadors sobre el seu impacte educatiu
La cerca de correlacions que farem en aquest apartat preteacuten recollir indi-cis dels impactes que es donen entre les pragravectiques educatives en uns i altres agravembits assumint el principi sistegravemic segons el qual les accions que es produeixen en un domini impacten inevitablement en la resta
De forma especial ens interessa saber si hi ha una superposicioacute de fac-tors de risc socioeducatiu entre els agravembits educatius analitzats la qual cosa ens remetria a la necessitat de desplegar estrategravegies compensatograve-ries integrals (no focalitzades en un uacutenic agravembit educatiu) En definitiva lrsquoestudi en clau sistegravemica ens pot permetre avanccedilar en la formulacioacute drsquointervencions que tinguin en compte tot el sistema educatiu i com els
La participacioacute drsquoinfants i adolescents en oportunitats educatives 360 Un estat de la quumlestioacute 49
impactes de cada agravembit acaben inevitablement interrelacionats en la vida i psique dels infants la qual cosa donaria lloc a un output educatiu conjunt
Famiacutelia i extraescolars
Quines pragravectiques educatives en lrsquoagravembit familiar van meacutes lligades a la participacioacute en activitats extraescolars Aquestes pragravectiques tenen relle-vagravencia per al benestar de lrsquoinfant i lrsquoegravexit educatiu a altres nivells
Assumint que la famiacutelia eacutes el principal predictor de la trajectograveria educa-tiva escolar i extraescolar (segons el que vegraveiem en el capiacutetol anterior) quines pragravectiques educatives familiars operen en aquesta influegravencia
Les possibilitats de triangular (contrastar) diferents fonts de dades a lrsquoho-ra drsquoexplorar la pragravectica drsquoextraescolars amb el que passa en la famiacutelia eacutes limitada perquegrave sovint les fonts no han estat dissenyades per recoacuterrer diferents dominis educatius ni trobar interrelacions entre ells
Tanmateix les dades disponibles mostrades en les Taules 8 i 9 ens indi-quen que fer extraescolars es correlaciona positivament amb pragravectiques educatives informals de les famiacutelies com
bull La comunicacioacute familiar parlar del dia a dia especialment com va lrsquoescola comentar qualsevol contingut cultural (llibres continguts audiovisuals etc) sopar junts etc En definitiva una comunicacioacute que eacutes tambeacute acompanyament emocional ajut en la construccioacute de sentit i en lrsquoestructuracioacute i expressioacute del pensament
bull Fer activitats en famiacutelia especialment de tipus cultural i social (tambeacute jugar tot i que aquesta eacutes una variable molt interferida per lrsquoedat de lrsquoinfant)
bull Uns hagravebits saludables dins la llar una bona rutina de son drsquoagravepats com lrsquoesmorzar i acompanyament adult durant el dinar
50 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
TAULA 8Indicadors educatius en lrsquoagravembit familiar entre els infants i adolescents que fan extraescolars i els que no en fan ()
INDICADORS DE PRAgraveCTICA EDUCATIVA INFORMAL DE LA FAMIacuteLIA
SIacute FA EXTRAES-COLARS
NO FA EXTRA-
ESCOLARS
DIFE -REgraveNCIA1
Comentar com ha anat el dia a lrsquoescola
Cada dia Gairebeacute cada dia 92 73 -19
Algun cop a la setmana o menys 8 27 19
Ajudar-lo a planificar el seu estudi
Cada dia Gairebeacute cada dia 59 61 3
Un cop o meacutes a la setmana 26 28 ndash
Algun cop al mes o menys 15 11 -4
Parlar amb ella de temes diversos (llibres pelmiddotliacutecules o programes de televisioacute)
Cada dia Gairebeacute cada dia 89 80 -9
Un cop o meacutes a la setmana 11 20 9
Llegir o motivar-lo a llegir
Cada dia Gairebeacute cada dia 67 58 -9
Un cop o meacutes a la setmana 25 34 ndash
Algun cop al mes o menys 8 8 0
1 Diferegravencia entre alumnat que no fa extraescolars i alumnat que siacute fa extraescolarsFont Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2017
Lrsquoassumpcioacute de rols meacutes lsquoacadegravemicsrsquo dins la llar com ajudar a fer deures o tasques escolars o ajudar a planificar lrsquoestudi teacute un comportament ambiva-lent lrsquoabsegravencia total drsquoaquest suport sembla contraproduent perograve lrsquoexceacutes drsquoaquest rol tambeacute indicant possiblement que es dona una gran centralitat a allograve escolar a costa drsquoaltres activitats educatives
Es detecta un deteriorament acusat de tots aquests indicadors drsquoagravembit familiar en el pas de Primagraveria a ESO i srsquohi afegeix el fet que molts ado-lescents (18 ) passen a dinar diagraveriament tot sols quan entren a lrsquoinstitut de manera que aquest eacutes un indicador que teacute correlacions amb la majoria drsquoindicadors de risc educatiu
La participacioacute drsquoinfants i adolescents en oportunitats educatives 360 Un estat de la quumlestioacute 51
TAULA 9Indicadors de cura i acompanyament en lrsquoagravembit familiar entre els infants i adolescents que fan extraescolars i els que no en fan ()
INDICADORS DrsquoHAgraveBITS DE CURA I RELACIOacute FAMILIAR
SIacute FA EXTRAES-COLARS
NO FA EXTRA-
ESCOLARS
DIFE -REgraveNCIA1
Durant lrsquouacuteltima setmana quants dies vas esmorzar abans de sortir de casa
Cada dia 76 65 -11
Alguns dies 10 13 ndash
Mai o quasi mai 14 23 9
A quina hora vas a dormir normalment entre setmana
Cap a les 10 del vespre o abans 30 27 -3
Entre les 10 i les 12 de la nit 57 53 ndash
Cap a les 12 de la nit o meacutes tard 13 20 7
Amb qui dines normalment entre setmana
Normalment acompanyat 89 83 -6
Normalment sola 11 17 6
Amb quina frequumlegravencia sopes amb la famiacutelia
Cada dia o quasi cada dia 75 69 -6
Alguns dies a la setmana 18 20 ndash
Puntualment o mai 7 11 4
Amb quina frequumlegravencia parles amb la famiacutelia de lrsquoescola
Cada dia o quasi cada dia 54 46 ndash8
Alguns dies a la setmana 31 30 ndash
Puntualment o mai 15 24 9
Amb quina frequumlegravencia jugues amb la famiacutelia (dins o fora de casa)
Cada dia o quasi cada dia 32 29 -3
Alguns dies a la setmana 39 36 ndash
Puntualment o mai 29 35 6
Amb quina frequumlegravencia fas tasques o deures escolars amb la famiacutelia
Cada dia o quasi cada dia 22 24 2
Alguns dies a la setmana 33 24 ndash
Puntualment o mai 46 52 6
gt gt gt
52 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Escola i extraescolars
Quines situacions i pragravectiques educatives en lrsquoagravembit escolar van meacutes lligades a la participacioacute en activitats extraescolars Hi ha relacioacute entre indicadors drsquoegravexit acadegravemic i integracioacute escolar amb el fet de fer extraes-colars Podem sostenir a la llum de les dades que es dona efectivament una reatroalimentacioacute positiva entre les activitats educatives lectives i no lectives
Les dades obtingudes apunten que lrsquoacceacutes al moacuten extraescolar teacute correla-cions importants amb el benestar i lrsquoegravexit escolar Contragraveriament els in-fants amb meacutes indicadors de risc escolar soacuten tambeacute els infants meacutes exclosos del moacuten extraescolar
Un primer aspecte important a destacar eacutes que els infants que no fan extraescolars soacuten tambeacute els que menys van a les excursions i cologravenies que fa lrsquoescola en horari lectiu Per tant soacuten infants exclosos per partida doble
Amb quina frequumlegravencia fas activitats socials amb la famiacutelia (sortir visitar altres persones anar a comprar celebraci-ons excursions vacanceshellip)
Alguns dies a la setmana 33 29 -4
Alguna vegada al mes 40 33 ndash
Puntualment o mai 27 38 11
Amb quina frequumlegravencia fas activitats culturals amb la famiacutelia (anar a espectacles museus etc)
Alguns dies a la setmana 19 15 -4
Alguna vegada al mes 49 38 ndash
Puntualment o mai 32 47 15
1 Diferegravencia entre alumnat que no fa extraescolars i alumnat que siacute fa extraescolarsFont Enquesta a infants i adolescents per al disseny de Plans Educatius Locals i Plans Locals drsquoInfagravencia i Adolescegravencia realitzades entre els anys 2017 i 2019
La participacioacute drsquoinfants i adolescents en oportunitats educatives 360 Un estat de la quumlestioacute 53
del lleure educatiu Possiblement la millora de lrsquoequitat en lrsquoacceacutes al lleu-re educatiu passa en primer lloc per solucionar definitivament lrsquoacceacutes universal a les excursions escolars dins lrsquohorari lectiu
Trobem tambeacute correlacions entre suspendre dues o meacutes assignatures i no fer extraescolars (o a lrsquoinreveacutes no suspendre cap assignatura i siacute fer extra-escolars) Per tant podriacuteem afirmar que es dona una retroalimentacioacute positiva entre fer extraescolars i el rendiment acadegravemic si beacute per arribar a establir un nexe causal directe caldria mesurar aquest efecte tenint en compte altres variables de control
Addicionalment trobem correlacions positives entre fer extraescolars i estar meacutes a gust a lrsquoescola (que agradi anar a lrsquoescola) i sentir-se valorat pels companys de classe Igualment hi ha correlacions amb la disponibi-litat de recursos materials per a lrsquoestudi disposar del material escolar tenir a casa un espai adequat per estudiar i ordinador
Finalment lrsquoalumnat que fa extraescolars vol continuar en major mesura amb els estudis despreacutes de lrsquoESO
TAULA 10Indicadors drsquoegravexit i integracioacute escolar entre els infants i adolescents que fan extraescolars i els que no en fan ()
INDICADORS DrsquoEgraveXIT I INTEGRACIOacute ESCOLARSIacute FA
EXTRAES-COLARS
NO FA EXTRA-
ESCOLARS
DIFE -REgraveNCIA1
Trsquoagrada lrsquoescola o lrsquoinstitut2 355 348 -006
Et sents valorat pel professorat3 386 380 -006
Et sents valorat pels companys de classe4 421 399 -022
Acostumes a anar a totes les excursions que es fan a lrsquoescola o institut5 462 411 -051
Tens tots els llibres i el material escolar necessari per al curs6 472 456 -016
gt gt gt
54 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
GRAgraveFIC 11
Relacioacute entre situacioacute escolar i la pragravectica drsquoactivitats extraescolars ()Com va en els estudis el seu fillfilla
Font Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2017
Molt beacute Beacute Regular o malament
100
80
60
40
20
0
83
7767
1723
33
Siacute fa extraescolars No fa extraescolars
Quantes assignatures vas suspendre el darrer trimestre
Cap 61 42 ndash
Una 13 13 ndash
Dues o meacutes 26 45 19
Tens a casa teva un espai tranquil per fer els deures i estudiar
Siacute 81 73 ndash
No o nomeacutes en part 19 27 9
(Nomeacutes alumnat drsquoESO) Tens a casa un ordinador per fer els deures
Siacute 92 86 ndash
No 8 14 6
(Nomeacutes 3r i 4t drsquoESO) Vols continuar estudiant despreacutes drsquoESO
Vull continuar estudiant (Batxillerat o Formacioacute Professional) 84 79 ndash
No vol continuar estudiant No ho sap Altres 16 21 5
1 Diferegravencia entre alumnat que no fa extraescolars i alumnat que siacute fa extraescolars2 a 6 Mitjana 1= Gens 5 = MoltFont Enquesta a infants i adolescents per al disseny de Plans Educatius Locals i Plans Locals drsquoInfagravencia i Adolescegravencia realitzades entre els anys 2017 i 2019
La participacioacute drsquoinfants i adolescents en oportunitats educatives 360 Un estat de la quumlestioacute 55
Segons el que ens indiquen les dades lrsquoaccioacute de les escoles o instituts eacutes important a lrsquohora de promocionar lrsquoacceacutes a les extraescolars Com veiem en el Gragravefic 12 haver parlat sobre extraescolars amb el tutor escolar del fill o filla es correlaciona positivament amb una major valoracioacute de la seva importagravencia No sabem si la iniciativa de parlar drsquoaquestes activitats parteix de les famiacutelies que ja fan extraescolars o dels tutors que donen importagravencia a aquesta quumlestioacute En qualsevol cas es mostra un efecte de reforccedil positiu en aquesta comunicacioacute
Malauradament lrsquohagravebit de parlar sobre les extraescolars entre els tutors i les famiacutelies eacutes encara puntual nomeacutes un 26 dels pares ha parlat bas-tant amb el tutor sobre les extraescolars del fill Un 57 ho ha fet puntu-alment i un 17 no ho ha fet mai (vegeu el Gragravefic 13)
GRAgraveFIC 12
Valoracioacute de la importagravencia de fer extraescolars segons si se nrsquoha parlat amb el tutor del fill o filla ()
Fins a quin punt creus que eacutes important per a lrsquoeducacioacute dels infants i joves fer activitats extraescolars
Valoracioacute Gens = 0 Moltiacutessim = 10 Segons si ha parlat o no amb el tutor del seu fill o filla sobre les activitats extraescolars que faFont Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2019
Valoracioacute general
Valoracioacute dels pares que no nrsquohan parlat mai
Valoracioacute dels pares que nrsquohan parlat puntualment
Valoracioacute dels pares que nrsquohan parlat bastant
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
827
764
705
771
56 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
A meacutes dels tutors tambeacute les direccions dels centres i les seves AMPA marquen una diferegravencia en la incentivacioacute de la pragravectica extraescolar Segons la mostra de famiacutelies enquestada el 2019 per lrsquoEdubarogravemetre un 55 dels centres escolars estan incentivant aquesta pragravectica mitjanccedilant una extensa bateria drsquoaccions resumides a continuacioacute Aquesta incenti-vacioacute de les extraescolars des dels centres eacutes clarament meacutes elevada en els centres concertats que en els puacuteblics com es pot apreciar al Gragravefic 14
Les aportacions qualitatives dels pares i mares a lrsquoenquesta ens indiquen que la manera meacutes habitual de les escoles i instituts de motivar a fer ex-traescolars soacuten
bull Fent-ne a la mateixa escola o institut organitzades per les AMPA o per la direccioacute del centre Organitzant en alguns casos extraescolars en conveni amb clubs i entitats de lrsquoentorn
bull Informant extensament de lrsquooferta drsquoactivitats extraescolars que es fan al centre educatiu a traveacutes dels diferents canals de comunica-cioacute de lrsquoescola i dels mateixos mestres i tutors
GRAgraveFIC 13
Comunicacioacute entre pares i tutors sobre extraescolars
Has parlat alguna vegada amb el tutor del teu fill o filla sobre les activitats extraescolars o de lleure que fa
Font Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2019
17thinsp
57thinsp
26thinsp
Siacute bastant
Siacute puntualment
No
La participacioacute drsquoinfants i adolescents en oportunitats educatives 360 Un estat de la quumlestioacute 57
bull Fent difusioacute de les activitats extraescolars que es fan fora de lrsquoescola
bull Fent portes obertes drsquoextraescolars i tastets gratuiumlts
bull Colmiddotlaborant amb les administracions puacutebliques per oferir extraes-colars a preu reduiumlt o gratuiumltes
bull Visibilitzant en horari lectiu els aprenentatges que adquireixen els alumnes en les extraescolars
bull Introduint algunes activitats no lectives com piscina dins lrsquohorari lectiu
Siacutentesi i implicacions per a lrsquoEducacioacute 360
En aquest apartat hem vist que hi ha una clara correlacioacute entre els indi-cadors drsquointegracioacute i egravexit escolar i la pragravectica extraescolar Aixograve significa que lrsquoalumnat amb meacutes risc de fracagraves escolar eacutes tambeacute el que estagrave quedant meacutes exclograves de les oportunitats drsquoeducacioacute no formal
GRAgraveFIC 14
Promocioacute de les extraescolars des dels centres educatius ()Creus que des de lrsquoescola o lrsquoinstitut del teu fill o filla es motiva els infants i les seves famiacutelies a fer activitats extraescolars
Font Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2019
Primagraveria (1r a 6egrave) ESO (1r a 4t) Primagraveria (1r a 6egrave) ESO (1r a 4t)
PUacuteBLIC CONCERTAT
100
80
60
40
20
0
67
33
59
41
42
58
46
54
Siacute No
58 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
La correlacioacute entre escola i extraescolars estagrave mediada per lrsquoaccioacute fami-liar mdashautegraventic pal de paller de lrsquoeducacioacute formal i no formal dels in-fantsmdash de manera que la comunicacioacute significativa amb els fills la supervisioacute drsquouns hagravebits saludables la realitzacioacute drsquoactivitats socials i culturals en famiacutelia i la provisioacute drsquounes condicions materials de vida estables soacuten els aspectes que segons les dades disponibles tenen un impacte positiu meacutes clar en lrsquoegravexit educatiu global dels fills
Drsquoaquestes constatacions es deriva un repte addicional per a lrsquoEducacioacute 360 que se suma als ja expressats en el punt 2 Es tracta del foment de la implicacioacute educativa familiar tant des de lrsquoagravembit escolar com extraesco-lar a traveacutes de lrsquoorientacioacute la participacioacute i la comunicacioacute reciacuteproca amb els pares i mares a meacutes de les poliacutetiques socials i de suport familiar que eacutes necessari reforccedilar des dels governs locals i supralocals
Cap a una Educacioacute 360
Resumim a continuacioacute les conclusions analiacutetiques i les implicacions per a lrsquoaccioacute que extraiem de les pagravegines anteriors
Conclusions analiacutetiques
LrsquoEducacioacute 360 ens porta a aplicar un doble enfocament sobre les dife-rents parcelmiddotles de lrsquoeducacioacute un enfocament de proximitat que permeti veure les particularitats i els detalls i un enfocament global que ens faci veure el context i el conjunt en el qual srsquoinsereix i interactua Es tracta efectivament de veure lrsquoarbre i veure el bosc perograve sobretot de veure les connexions i desconnexions les cadenes causals que sumen i resten impactes entre si i els resultats educatius de conjunt que com a sis-tema generem intencionats o no
La participacioacute drsquoinfants i adolescents en oportunitats educatives 360 Un estat de la quumlestioacute 59
En les pagravegines anteriors hem fet aquest exercici analiacutetic amb lrsquoobjectiu de contribuir a definir en quin punt som a Catalunya respecte a lrsquoescenari drsquoeducacioacute extraescolar que proposa lrsquoEducacioacute 360 i que passa per ei-xamplar el dret a lrsquoeducacioacute garantint a tot infant i adolescent lrsquoacceacutes a oportunitats educatives no reglades lliurement escollides segons les se-ves motivacions i facilitadores de la seva inclusioacute comunitagraveria
Amb la informacioacute recollida podem afirmar que el punt on som es carac-teritza pels fets seguumlents
bull Actualment la pragravectica extraescolar eacutes la norma entre lrsquoalumnat i el percentatge drsquoacceacutes se situa proper al 80
bull La generalitzacioacute de la pragravectica extraescolar srsquoexplica per lrsquoexpansioacute de la pragravectica esportiva en gairebeacute totes les capes socials de la magrave de la popularitzacioacute drsquoalguns esports de les entitats esportives i de les poliacutetiques locals drsquoesports Entorn el 60 de lrsquoalumnat de Pri-magraveria i ESO fa alguna activitat extraescolar esportiva
bull Els idiomes i les activitats artiacutestiques (muacutesica i ball de manera des-tacada) soacuten el segon i tercer tipus drsquoactivitat extraescolar meacutes prac-ticada Aproximadament un 30 de lrsquoalumnat apregraven idiomes fora de lrsquoescola i un 22 aproximadament fa activitats artiacutestiques
bull Esports idiomes i activitats artiacutestiques acaparen el ventall drsquoextra-escolars mentre que la resta drsquoactivitats soacuten molt minoritagraveries amb menys drsquoun 5 de lrsquoalumnat Aquest eacutes el cas de les activitats tecnologravegiques (informagravetica robogravetica) de lleure o socials (com els esplais) culturals (com els castellers la cuina) o intelmiddotlectuals (per exemple els escacs)
bull La mitjana drsquoextraescolars practicada per infant se situa entorn a 12 activitats per infant (16 si nomeacutes tenim en compte els que siacute fan extraescolars) de manera que la situacioacute meacutes frequumlent eacutes fer entre 1 i 2 activitats sense sobrepassar generalment les 5 hores setmanals
bull Aproximadament un 40 de lrsquoalumnat va a casals drsquoestiu amb un percentatge molt superior a primagraveria (56 ) i molt inferior a lrsquoESO (33 )
60 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
bull Lrsquoacceacutes i eleccioacute drsquoextraescolars estagrave molt condicionat pel perfil so-ciocultural de les famiacutelies Lrsquoalumnat que no fa extraescolars es concentra en famiacutelies amb baix nivell drsquoestudis de manera que aquesta eacutes la variable meacutes determinant si beacute els baixos ingressos familiars i lrsquoorigen immigrant soacuten tambeacute situacions familiars asso-ciades a una menor pragravectica drsquoextraescolars Els infants drsquoaquests perfils familiars que siacute fan activitats extraescolars en fan normal-ment de tipus esportiu i eacutes poc habitual que accedeixin a activitats artiacutestiques Les activitats artiacutestiques continuen bastant reservades als fills (i filles sobretot) de famiacutelies amb estudis superiors
bull Els factors principals de desigualtat en lrsquoeducacioacute formal i no for-mal soacuten coincidents i ens remeten a lrsquoestatus sociocultural i econograve-mic de les famiacutelies el qual es reprodueix a traveacutes de lrsquoeducacioacute
bull A meacutes de la situacioacute familiar en lrsquoeleccioacute drsquoextraescolars pesa tam-beacute el gegravenere lrsquoacceacutes dels nois a les extraescolars eacutes molt elevat perograve molt concentrat en els esports mentre que les noies tenen un patroacute de pragravectica extraescolar meacutes diversificat i fins i tot meacutes in-tens amb la gran excepcioacute de les noies drsquoorigen estranger on la pragravectica extraescolar cau vint punts percentuals per sota de les no-ies autogravectones
bull Hi ha una certa bretxa entre lrsquoalumnat drsquoescoles puacutebliques i con-certades en el seu acceacutes a extraescolars Lrsquoescletxa pot estar interfe-rida per factors familiars perograve tambeacute eacutes atribuiumlble a una major accioacute motivadora dels centres concertats pel que fa a la pragravectica ex-traescolar
bull A meacutes de lrsquoaccioacute motivadora dels centres educatius es demostra que els tutors escolars poden reforccedilar la importagravencia que les famiacute-lies donen a les extraescolars a traveacutes de les tutories Tanmateix nomeacutes un 26 dels tutors parlen de manera habitual de les extra-escolars en les seves entrevistes amb les famiacutelies
bull Els infants manifesten un nivell de gaudi molt elevat de les extraes-colars que fan Aquest gaudi eacutes generalitzat i transversal en tots els grups socials per edat sexe origen familiar titularitat del centre on van
La participacioacute drsquoinfants i adolescents en oportunitats educatives 360 Un estat de la quumlestioacute 61
bull Les famiacutelies els fills i filles de les quals fan extraescolars atorguen una gran importagravencia a aquestes activitats El benefici educatiu i de be nestar que aporten als fills soacuten les principals raons per triar les activitats El motiu seguumlent eacutes la confianccedila que els mereix el prove-iumldor o organitzador de lrsquoactivitat La conveniegravencia dels pares a ni -vell de conciliacioacute laboral eacutes en canvi molt poc rellevant
bull Les famiacutelies demanen algunes millores en les extraescolars Drsquouna banda demanen preus meacutes accessibles De lrsquoaltra un millor ajust de lrsquooferta a la diversitat social educativa drsquoedats drsquointeressos i capa-citats dels alumnes Finalment reclamen una major compatibilitat entre activitats lectives i no lectives a nivell drsquohoraris i cagraverrega de tasques sobretot
bull Pel que fa als infants i adolescents que no fan extraescolars la no accessibilitat teacute a veure amb barreres econogravemiques perograve tambeacute amb un menor valor atorgat o falta de familiaritat amb aquestes activi-tats Hi ha en alguns casos un rerefons de desmotivacioacute general per lrsquoeducacioacute o per les activitats guiades que afecta tant lrsquoeducacioacute lectiva com la no lectiva
bull Hi ha una clara correlacioacute entre els indicadors drsquointegracioacute i egravexit escolar i la pragravectica extraescolar Trobem correlacions entre fer ex-traescolars i obtenir millors avaluacions estar meacutes a gust a lrsquoescola sentir-se valorat pels companys de classe i tenir meacutes intencioacute de continuar els estudis despreacutes de lrsquoESO a meacutes de disposar de meacutes recursos materials a casa per a lrsquoestudi
bull La correlacioacute entre la integracioacute escolar i extraescolar no significa que hi hagi una relacioacute de causalitat entre les dues el que hi ha meacutes aviat eacutes un factor explicatiu comuacute que ens remet a la situacioacute fami-liar dels infants Tot i no haver-hi causalitat siacute podem parlar drsquouna reatroalimentacioacute positiva entre lrsquoactivitat escolar i extraescolar que contribueix a la motivacioacute per lrsquoaprenentatge i la integracioacute co-munitagraveria drsquoinfants i adolescents
bull Lrsquoalumnat amb meacutes risc de fracagraves escolar eacutes tambeacute el que estagrave quedant meacutes exclograves de les oportunitats drsquoeducacioacute no formal Eacutes tambeacute lrsquoa lumnat que menys assisteix a les excursions i cologravenies
62 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
organitzades per lrsquoescola o institut Per tant se superposen els fac-tors drsquoexclusioacute sobre uns mateixos infants
bull La famiacutelia eacutes el pal de paller sobre el qual pivota lrsquoegravexit educatiu dels fills i filles tant en lrsquoagravembit lectiu com no lectiu La influegravencia de la famiacutelia teacute molts components Entre els que srsquohan pogut copsar des-taquen com a fonamentals la comunicacioacute significativa amb els fills i filles en el dia a dia la supervisioacute i el manteniment drsquouns hagrave-bits saludables la realitzacioacute drsquoactivitats socials i culturals en famiacute-lia i la provisioacute drsquounes condicions materials de vida estables
Implicacions per a lrsquoaccioacute
Aquest capiacutetol ha identificat alguns grans reptes que teacute davant seu lrsquoEdu-cacioacute 360 Els reptes identificats soacuten
bull Construir un sistema drsquooportunitats educatives extraescolars que redueixi les desigualtats socials en comptes de reforccedilar les desigual-tats presents en lrsquoeducacioacute lectiva Aixiacute mateix apropar el ventall drsquooportunitats educatives no lectives a tots els infants eliminant les barreres socioeconogravemiques que actualment redueixen per a molts drsquoells les opcions de tria
bull Avanccedilar cap a una oferta drsquoextraescolars capaccedil drsquointegrar i donar resposta a la diversitat social educativa drsquoedats drsquointeressos i ca-pacitats dels alumnes contribuint al desenvolupament drsquoitineraris educatius personalitzats
bull Reforccedilar la implicacioacute educativa familiar tant en lrsquoagravembit escolar com extraescolar
bull Aconseguir que les escoles i instituts especialment el seu professo-rat facin seus els objectius educatius no lectius que proposa lrsquoEdu-cacioacute 360
bull Optimitzar els ritmes educatius creant una major complementari-etat entre temps lectius i no lectius i una millor adaptacioacute drsquoaquests tempos a un ritme de vida saludable
La participacioacute drsquoinfants i adolescents en oportunitats educatives 360 Un estat de la quumlestioacute 63
LrsquoEducacioacute 360 ens convida a abordar aquests reptes amb consciegravencia drsquoecosistema educatiu En educacioacute com en altres ciegravencies parlar drsquoeco-sistema implica visibilitzar la interdependegravencia entre els agents que con-formen un tot Lrsquoecosistema educatiu hi eacutes sigui o no reconegut pels agents que el conformen La laquocolmiddotlisioacuteraquo drsquoimpactes educatius es produeix per activa o per passiva hi hagi o no intencionalitat dels agents que hi intervenen
Quan com a societat ens plantegem reptes com lrsquoequitat educativa el magravexim desenvolupament del talent i lrsquoegravexit educatiu competencial eacutes im-prescindible passar de les estrategravegies individuals a una estrategravegia col-lectiva on lrsquoaccioacute de cadascuacute repercuteixi positivament en els objectius propis i els dels altres
Operar com a ecosistema ens permet plantejar estrategravegies sistegravemiques a problemes educatius per als quals altrament srsquohaguessin cercat solucions focalitzades En aquest sentit lrsquoEducacioacute 360 ens obre un escenari drsquoes-trategravegies colmiddotlaboratives i flexibles i a un treball meacutes integrat entre agents educatius
Algunes accions que cal desplegar en clau drsquoecosistema per atendre els reptes assenyalats anteriorment serien
bull Apostar per la renovacioacute pedagogravegica de lrsquoescola Fer de les esco-les centres capaccedilos de generar itineraris drsquoaprenentatge cada cop meacutes personalitzats (que no individualitzats) combinant recursos propis i externs i per tant connectant-se amb recursos no esco-lars Centres drsquoeducacioacute significativa permeable als interessos dels infants amb pedagogies actives diversificades i en una major di-versitat drsquoespais dins i fora de les aules El treball per projectes i lrsquoaprenentatge servei soacuten exemples drsquoaquesta liacutenia de renovacioacute
Aquest canvi de paradigma requereix un reforccedil molt gran de les figures de tutoritzacioacute i orientacioacute que han drsquoesdevenir capaces drsquoorquestrar la personalitzacioacute drsquoitineraris educatius que transiten
64 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
entre les activitats lectives i no lectives i de coordinar-se amb una multiplicitat drsquoactors forans a la institucioacute escolar Tutors en defi-nitiva amb perspectiva 360 que facin possible una major equitat en lrsquoacceacutes a les oportunitats educatives
bull Reforccedilar el rol educatiu de les famiacutelies Qualsevol millora educa-tiva passa per contemplar les famiacutelies en la seva diversitat com a part de la solucioacute Es pot recolzar les famiacutelies en la seva funcioacute edu-cativa a traveacutes de lrsquoorientacioacute la participacioacute i la comunicacioacute re-ciacuteproca amb els pares i mares a meacutes de les poliacutetiques socials i de suport familiar que eacutes necessari reforccedilar des dels governs locals i supralocals Tant els centres educatius com els equipaments i extraescolars han de preveure protocols drsquoacollida i comunicacioacute re-gular amb les famiacutelies lrsquoobertura dels seus espais i lrsquoorganitzacioacute drsquoactivitats conjuntes entre pares i fills per reforccedilar el vincle parental
bull Ajustar els horaris educatius Hi ha la sensacioacute que srsquoha creat un model lsquoadditiursquo on al temps escolar srsquoha anat sumant el temps de deures a casa i el temps extraescolar sense haver generat per ara una racionalitzacioacute horagraveria entre aquests temps educatius Es trac-ta a meacutes drsquohoraris que no tenen en compte en lrsquoequacioacute la protec-cioacute de la salut i el benestar dels infants ni la conciliacioacute familiar (entesa no nomeacutes com la cobertura del temps laboral dels pares sinoacute tambeacute com la preservacioacute i el foment del temps en famiacutelia) Les propostes de solucioacute a aquest desordre horari soacuten diverses Des de la Fundacioacute Jaume Bofill i la Federacioacute de Moviments de Reno-vacioacute Pedagogravegica de Catalunya sersquon proposa una anomenada lsquoEdu-cacioacute a lrsquohorarsquo que passa perndash Un millor enllaccedil i coordinacioacute drsquoactivitats lectives i no lectives
garantint que tots els infants i adolescents tinguin acceacutes a opci-ons educatives fora del temps lectiu
ndash Una reduccioacute de les tasques escolars que srsquoexternalitzen a la llar garantint des de lrsquoescola o institut espais i temps per realitzar aquestes tasques dins lrsquohorari drsquoobertura dels centres escolars
La participacioacute drsquoinfants i adolescents en oportunitats educatives 360 Un estat de la quumlestioacute 65
i amb recolzament de personal educador per a aquells infants que ho requereixin
ndash Un ajust dels horaris drsquoinici i finalitzacioacute de la jornada educativa adaptant-los als ritmes de vida meacutes saludables per als infants i adolescents i vetllant per no envair els espais de temps lliure i en famiacutelia que haurien de tenir a partir de mitja tarda
ndash La cobertura de lrsquoagravepat de migdia tant a primagraveria com a secundagrave-ria en una franja horagraveria saludable i menys dilatada que perme-ti avanccedilar lrsquoinici de les activitats de tarda
ndash Una major relacioacute amb les famiacutelies ampliant lrsquoobertura i temps de recepcioacute i comiat
ndash La substitucioacute dels horaris lsquograellarsquo per uns horaris meacutes flexibles que puguin donar cabuda a la renovacioacute pedagogravegica comentada en els paragravegrafs anteriors
ndash Un lsquoesponjamentrsquo de la tasca docent per facilitar els temps dedi-cats a la coordinacioacute i treball en equip
bull Fer extensiu el compromiacutes amb lrsquoequitat i la no segregacioacute al moacuten extraescolar Per part dels recursos drsquoeducacioacute extraescolars es requereix un compromiacutes amb lrsquoequitat i la no segregacioacute social similar al que es demana a lrsquoescola especialment quan es tracta de recursos subvencionats amb diners puacuteblics Lrsquoanterior suposa assumir lrsquoatencioacute de necessitats educatives especials introduir solucions per evitar lrsquoexclusioacute drsquoinfants per motius econogravemics de-mocratitzar la informacioacute i el coneixement sobre els recursos edu-catius extraescolars Tambeacute es requereix un treball conjunt amb els centres educatius per generar projectes educatius coordinats en objectius horaris i valors i la predisposicioacute a treballar en xarxa amb la resta de recursos creant una oferta meacutes complementagraveria
bull Desenvolupar el rol connector dels ajuntaments Els ajunta-ments han de ser un dels promotors principals drsquoestrategravegies drsquoEdu-cacioacute 360 a traveacutes de plans i poliacutetiques que apostin per maximitzar les competegravencies educatives locals fer un rol connector i de lideratge
66 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
a nivell territorial i aportar les mesures compensatograveries necessagraveries per afavorir lrsquoequitat educativa Drsquoalguna manera als ajuntaments han de vetllar pel sosteniment de lrsquoecosistema educatiu creant consensos i treball en xarxa Tambeacute han de vetllar perquegrave lrsquoentorn urbagrave i natural contribueixi a lrsquoaprenentatge i benestar La mobilitat urbana a peu lrsquohabilitacioacute drsquoespais verds i de joc lliure la dinamit-zacioacute drsquouna agenda drsquoesdeveniments socials i culturals soacuten algunes de les accions que afavoreixin la creacioacute drsquoun entorn educador
Els agents de lrsquoEducacioacute 360 els actius de la comunitat
Anna Foreacutes i Artur Parcerisa
3
69
Introduccioacute
En aquest capiacutetol es justifica lrsquoopcioacute que srsquoha pres en el disseny drsquoaquest volum respecte de quins sectors considerar en lrsquoampli i divers camp de lrsquooferta drsquooportunitats educatives Srsquoha optat com a criteri general per grans sectors que tenen una funcioacute articuladora de la muacuteltiple oferta existent
Lrsquoesquema que ha servit de referegravencia als responsables dels capiacutetols de cada agravembit o sector eacutes un esquema compartit perograve en cada capiacutetol srsquoha adaptat a lrsquoespecificitat de lrsquoagravembit i a les possibilitats drsquoacceacutes a dades
El sotabosc drsquooportunitats educatives
En les presentacions del projecte Educacioacute 360 sovint srsquoutilitza el con-cepte de sotabosc per ilmiddotlustrar la idea que a Catalunya hi ha moltes ini-ciatives expliacutecitament o impliacutecitament educatives que com el sotabosc sovint no soacuten prou visibles perograve que constitueixen una gran riquesa per a lrsquoeducacioacute de la infagravencia i lrsquoadolescegravencia
70 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Tant des de les administracions puacutebliques com des de la societat civil srsquoofereixen moltes oportunitats educatives que complementen lrsquoeducacioacute del temps lectiu escolar Al nostre paiacutes comptem amb un ecosistema educatiu molt potent
El que succeeix perograve eacutes que aquesta oferta drsquooportunitats educatives desplegada pel territori (tot i que no pas de manera equilibrada) sovint funciona com a illes sense la necessagraveria connexioacute amb altres ofertes edu-catives i sense formar part drsquoun mapa general (per territoris i a nivell de paiacutes) que permetria establir poliacutetiques i prendre decisions per garantir una major equitat en lrsquoacceacutes i la permanegravencia i vetllar per la qualitat del conjunt de lrsquooferta
La idea de sotabosc tambeacute vol evidenciar que el primer repte eacutes identifi-car quines oportunitats educatives srsquoestan oferint i qui hi participa i qui no i per quegrave Eacutes a dir en primer lloc cal identificar quegrave eacutes el que hi ha i com eacutes aixograve que hi ha
En els capiacutetols seguumlents es tracta de les oportunitats educatives genera-des pel sector puacuteblic i per la societat civil
El sector puacuteblic eacutes clau per poder avanccedilar cap a lrsquoEducacioacute 360 les ad-ministracions han de coordinar el proceacutes que faciliti el treball conjunt dels diferents agents que ofereixen activitats educatives en un territori per arribar a tenir un ecosistema expliacutecit Evidentment una quumlestioacute clau eacutes la coordinacioacute entre les institucions escolars i la resta drsquoinstitucions i entitats
Despreacutes del sector puacuteblic es tracta de diferents sectors o agravembits de la societat civil que ofereixen oportunitats educatives perquegrave gran part del sotabosc srsquoha anat formant per les muacuteltiples ofertes drsquoactivitats expliacute-citament o impliacutecitament educatives gestionades per entitats privades i comunitagraveries
Els agents de lrsquoEducacioacute 360 els actius de la comunitat 71
Per dissenyar aquesta proposta srsquohavia de decidir quins agravembits o sectors de la societat civil considerar Hi havia diverses possibilitats perquegrave hi ha tipus drsquoactivitats compartits per diferents sectors i perquegrave la consideracioacute del que eacutes un sector i del que eacutes un subsector eacutes opinable Les logravegiques administratives tambeacute han hagut drsquoanar fent les seves classificacions perograve aquestes logravegiques no deixen de ser maneres possibles mdashcom drsquoal-tresmdash drsquoorganitzar lrsquoecosistema educatiu
Per decidir els agravembits o sectors que es consideren en aquest volum srsquoha tingut en compte que srsquoha concebut com el primer drsquouna segraverie i que per tant eacutes raonable haver considerat sectors amplis (que per tant poden contenir diversos subsectors) tot i que en algun cas srsquoha volgut classi-ficar com a sector el que podria haver estat un subagravembit Quan srsquoha fet aixiacute ha estat per posar de relleu que hi ha una entitat especiacutefica amb una forta tradicioacute histograverica En propers volums caldragrave decidir si srsquohi afegeix algun sector nou
Srsquohan considerat tres agravembits o sectors amb un fort arrelament al nostre paiacutes el lleure educatiu lrsquoesport i lrsquoactivitat fiacutesica i la cultura popular i comunitagraveria Per les raons exposades en el paragravegraf anterior srsquoha dedi-cat un capiacutetol propi als ateneus
Tambeacute srsquoha tingut en compte un agravembit que estagrave tenint un fort creixe-ment el de lrsquoestudi drsquoidiomes
Finalment srsquoha dedicat un capiacutetol a les Associacions de Mares i Pares drsquoalumnesAssociacions de Famiacutelies drsquoAlumnes perquegrave constitueixen uns agents molt importants per generar oportunitats educatives fora del temps lectiu tot i que la seva tasca consisteix a decidir i gestionar una oferta que es nodreix precisament dels altres sectors (lleure esports cultura i idiomes)
72 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Breus consideracions sobre els sectors recollits en aquest volum
En el capiacutetol 2 ja srsquoha fet referegravencia a aquests agravembits Aquiacute ens limitem a recollir unes breus consideracions que srsquohan tingut en compte a lrsquohora de decidir quins sectors es recullen en aquest volum
bull El sector puacuteblic directament implicat en educacioacute estagrave constituiumlt pel Departament drsquoEducacioacute els consells comarcals les diputaci-ons i els ajuntaments Aquestes administracions comencen a tenir una mirada que va meacutes enllagrave de les escoles i de les famiacutelies perograve encara queda camiacute per recoacuterrer per tal que lrsquoeducacioacute es visualitzi com un eix vertebrador de les accions de lrsquoAdministracioacute puacuteblica Un desplegament legislatiu en aquesta liacutenia ho podria afavorir
Lrsquoagravembit municipal eacutes especialment important per facilitar lrsquoEduca-cioacute 360 perquegrave eacutes lrsquoespai on meacutes emergeixen necessitats i iniciati-ves i a la vegada on meacutes es pot potenciar la participacioacute i la coor-dinacioacute Els plans educatius drsquoentorn poden ser una eina excelmiddotlent perograve srsquohaurien drsquoestendre meacutes
bull El lleure educatiu eacutes un sector estegraves per tot el paiacutes amb una llarga tradicioacute i que es troba present en llocs diversos inclosos espais no lectius dels centres escolars
Es tracta drsquoun agravembit o sector amb molta vitalitat Lrsquoassociacionisme de lleure educatiu (esplais escoltisme i centres juvenils) eacutes un sub-sector en creixement sostingut Les cologravenies i els casals drsquoestiu orga nitzats per entitats diverses tambeacute mantenen plena vitalitat Serveis especialitzats com les ludoteques o els centres oberts te-nen una llarga trajectograveria en lrsquoatencioacute a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia
Les entitats de lleure mantenen i diversifiquen les seves ofertes tot i que algunes drsquoaquestes entitats de vegades tenen limitacions
Els agents de lrsquoEducacioacute 360 els actius de la comunitat 73
econogravemiques que els impedeixen oferir meacutes recursos Mostra de la vitalitat del sector i del seu esperit innovador eacutes per exemple el desenvolupament de lrsquooferta de lleure educatiu en famiacutelia
bull El sector de lrsquoactivitat fiacutesica i lrsquoesport adreccedilats a infants i adoles-cents teacute tambeacute una llarga tradicioacute a Catalunya Les activitats que srsquoofereixen en aquest agravembit soacuten les que obtenen iacutendexs de partici-pacioacute meacutes alts
Les activitats fiacutesiques i esportives tenen un gran potencial per a la millora del creixement fiacutesic i psiacutequic per mantenir un bon estat de salut per potenciar processos de socialitzacioacute i de desenvolupa-ment relacional i en general per a lrsquoeducacioacute en valors
Aquesta potencialitat educativa srsquoha de cuidar especialment quan es practica esport competitiu cal vigilar perquegrave la competicioacute srsquoen-tengui en el marc dels valors i els hagravebits que ajuden a formar perso-nes equilibrades i socialment colmiddotlaborades i respectuoses
bull El sector de la cultura popular eacutes tambeacute un agravembit de llarga tradicioacute i amb molta potencialitat per enfortir el sentiment comunitari
Tot i el seu arrelament al llarg del paiacutes la participacioacute en activitats culturals i artiacutestiques nomeacutes la realitza una part relativament redu-iumlda dels infants i adolescents i de les famiacutelies en general Es tracta drsquoun agravembit que engloba molts subsectors
bull Per la seva histograveria i pel seu fort arrelament al paiacutes es dedica un capiacutetol a un sector cultural especiacutefic el dels ateneus Amb una distri bucioacute desigual al llarg del territori els ateneus (amb aquesta o altres denominacions) realitzen moltes activitats i amb un nom-bre elevat de participacioacute al llarg de lrsquoany gairebeacute 1500000 perso-nes segons dades de la Federacioacute drsquoAteneus de Catalunya
74 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Els ateneus es caracteritzen perquegrave soacuten espais intergeneracionals en els quals soacuten les persones associades les que fan funcionar lrsquoentitat i organitzen les activitats per oferir activitats obertes a la participacioacute per sustentar-se en uns valors de foment de la catala-nitat integradora i en la promocioacute de la cultura catalana en totes les seves formes i per disposar drsquoespais que configuren un patrimoni arquitectogravenic
bull El sector de lrsquoestudi drsquoidiomes eacutes un agravembit amb un fort desenvolu-pament Aprendre idiomes (i especialment anglegraves) srsquoha convertit en una prioritat en lrsquoimaginari social
La Comissioacute Europea convida els paiumlsos que en formen part a pro-moure el multilinguumlisme per tal drsquoenfortir la cohesioacute social i el diagrave-leg intercultural i tambeacute com a factor per millorar la competitivitat de lrsquoeconomia europea la mobilitat i lrsquoocupabilitat de les persones
Tot i la prioritat social que es dona a lrsquoaprenentatge drsquoidiomes pel que fa a la infagravencia i adolescegravencia lrsquooferta puacuteblica eacutes molt escassa i aixograve ha provocat lrsquoaparicioacute drsquouna extensa oferta privada drsquoacadegravemies i professors particulars que obliga a pagar quotes meacutes o menys ele-vades per cursar les activitats que ofereixen per a lrsquoaprenentatge drsquoidiomes
bull El darrer agravembit que es tracta en els capiacutetols propers eacutes el de les Associacions de Mares i Pares drsquoAlumnes (AMPA) o Associacions de Famiacutelies drsquoAlumnes (AFA) Eacutes un agravembit diferent dels anteriors en el sentit que el que fan les AMPA eacutes gestionar o encarregar la gestioacute drsquoactivitats extraescolars precisament a responsables dels agravembits anteriors (lleure esports cultura popular idiomes)
El seu paper eacutes molt rellevant en la filosofia de lrsquoEducacioacute 360 perquegrave intervenen des del centre escolar i el posen en contacte amb els diferents sectors que srsquoubiquen fora del centre Tambeacute ho
Els agents de lrsquoEducacioacute 360 els actius de la comunitat 75
eacutes perquegrave acumulen una segraverie drsquoinformacioacute sobre les famiacutelies els seus interessos i les seves demandes que pot aportar dades va-luoses per millorar les ofertes drsquoactivitats educatives fora del temps lectiu
Drsquoaltra banda les AMPA o AFA connecten amb el teixit associatiu i solen implicar-se en les tradicions de la cultura popular local Moltes vegades participen en colles de gegants batucades balls tradicionals etc
Cada sector o agravembit teacute les seves caracteriacutestiques i en alguns casos hi ha meacutes informacioacute assequible que en drsquoaltres o beacute la informacioacute de quegrave es disposa fa referegravencia a aspectes diferents Cada capiacutetol segueix un esque-ma compartit que serveix de referegravencia perograve segons el sector els respon-sables dels capiacutetols han pogut aprofundir meacutes o menys en determinades quumlestions
Lrsquoesquema general srsquoinicia amb una descripcioacute general del sector segueix tractant com srsquoorganitza lrsquooferta drsquoactivitats i de la participacioacute de lrsquoacceacutes a les activitats i lrsquoencaix entre oferta i demanda del treball en xarxa i es finalitza amb conclusions i recomanacions
En aquest esquema hi ha tres aspectes transversals que apareixen en di-ferents moments al llarg dels capiacutetols lrsquoequitat en lrsquoacceacutes i la permanegraven-cia la qualitat (com aconseguir meacutes i millors oportunitats) i la connexioacute Es tracta de tres quumlestions nuclears en lrsquoEducacioacute 360
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic
Susanna Araacutenega
4
79
Introduccioacute
Estagrave socialment acceptat que lrsquoescola eacutes la institucioacute comissionada de planificar de manera intencionada accions que generin els aprenentatges que han de servir a infants i joves a entendre el moacuten en quegrave viuen i a moure-srsquohi de forma responsable i coherent Tambeacute per obtenir elements que els permetin de manera individual i colmiddotlectiva fer el possible per millorar allograve que es consideri apte de ser millorable aixiacute com fer meacutes just allograve que es consideri que no ho eacutes suficientment
En la recerca de lrsquoequitat per a tots una de les grans fites aconseguides el segle passat en el nostre territori va ser la consecucioacute de lrsquoeducacioacute obli-gatograveria durant bona part del primer periacuteode de la vida i lrsquoescola com lrsquoes-pai on es porta a terme El curriacuteculum que es construeix per omplir de contingut aquesta escolaritzacioacute teacute lrsquoobjectiu que tots els nens i nenes sense distincioacute drsquoegravetnia religioacute cultura procedegravencia i sexe puguin obte-nir els sabers bagravesics per mourersquos posteriorment per la vida
Per aquest motiu els centres educatius liderats pel Departament drsquoEdu-cacioacute intenten rebaixar al magravexim les desigualtats dissenyant tasques que facilitin una certa equivalegravencia en els resultats finals de tots els in-fants i joves Lrsquoobjectiu principal eacutes que quan finalitzin lrsquoescolaritzacioacute
80 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
tots estiguin en un mateix punt de sortida perquegrave drsquouna manera lliure puguin escollir allograve que al llarg de la seva vida vulguin fer i ser
La famiacutelia juntament amb lrsquoescola acompanyen lrsquoinfant i el jove en aquest camiacute perograve aquests no viuen aiumlllats entre aquests dos agravembits sinoacute que els comparteixen amb el carrer els espais de lleure els espais culturals els espais esportius i molts altres elements que li aporten models i pers-pectives de convivegravencia i de relacioacute que entren en interaccioacute amb els que els ofereix lrsquoescola i la famiacutelia I tot aixograve succeeix en el seu entorn meacutes proper el municipi
El municipi eacutes lrsquoecosistema educatiu en el qual es concentren i es fan efectives totes les interaccions que fan possible o de vegades impossible que lrsquoinfant creixi i es desenvolupi drsquouna manera integral Eacutes en realitat lrsquoespai on cada infant i jove es construeix actua i apregraven a gestionar tots aquells aprenentatges que ha anat adquirint al nucli familiar i a lrsquoescola
Eacutes lrsquoespai en el qual cada nen o nena o jove rep un model i uns inputs i a la vegada posa en funcionament i dona sentit a allograve que ja posseeix Eacutes lrsquoespai que de la mateixa manera que el centre educatiu hauria de pro-porcionar a TOTS les mateixes oportunitats i possibilitats de creixement perquegrave puguin afrontar el moacuten drsquouna manera autogravenoma i lliure Lrsquoinfant i el jove comparteixen els seus aprenentatges escolars amb una munioacute drsquoexperiegravencies que lrsquoajuden a creacuteixer cognitivament intelmiddotlectualment i personalment i lrsquoescolaritzacioacute es converteix en una porcioacute meacutes drsquoaquest immens univers
LrsquoAdministracioacute puacuteblica en aquest cas el Departament drsquoEducacioacute com-pleix amb lrsquoobjectiu prioritari de proporcionar tot allograve que es requereix perquegrave lrsquoescolaritzacioacute sigui possible per al 100 de la poblacioacute i lrsquoeduca-cioacute acabi essent al meacutes equitativa possible perograve hi ha un munt de factors que drsquouna manera directa o indirecta influeixen en el proceacutes de creixe-ment dels infants i que no depenen de la gestioacute dels centres escolars ni del curriacuteculum de manera estricta
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 81
Un drsquoaquests factors difiacutecils de controlar eacutes la distribucioacute de les famiacutelies en el territori El fet de neacuteixer en una o altra famiacutelia amb uns recursos econogravemics culturals o formatius ja condiciona bona part de les experi-egravencies que tindran lloc en els diferents moments de la vida
Una de les influegravencies determinants drsquoaquestes experiegravencies venen do-nades per la sectoritzacioacute de la poblacioacute Ens referim al fet que el creixe-ment social i econogravemic ens estagrave portant a unes formes de convivegravencia que difereixen de les que teniacuteem un temps enrere i el creixement urba-niacutestic no estagrave pensat (o ni tan sols vinculat) en clau educativa Massa ve-gades neacuteixer en una famiacutelia amb pocs recursos econogravemics ja pot provocar viure en un o altre barri (sobretot quan ens remetem a nuclis de poblacioacute grans o mitjans que eacutes on viu un alt percentatge de la poblacioacute a Cata-lunya) Fins i tot els habitatges la urbanitzacioacute del carrer les places i els parcs ja no ofereixen les mateixes oportunitats en unes zones que en unes altres
Tot i que aixograve succeeix en la majoria de municipis a major grandagraveria ma-jor eacutes la sectoritzacioacute Vegeu les dades dels resultats de les proves de com-petegravencies bagravesiques distribuiumlda per barris a la ciutat de Barcelona en la qual srsquoobserven les diferegravencies significatives segons el lloc de residegravencia (vegeu el Gragravefic 1)
La ineficiegravencia proactiva observada en clau educativa del disseny de les grans o mitjanes ciutats fa que srsquohagin de crear i implementar mesures compensatograveries que ajudin a equilibrar les dificultats sobrevingudes per aquestes noves formes drsquoagrupacioacute social El Pacte per la no segregacioacute escolar eacutes un exemple actual drsquoaquestes mesures
Aquestes diferegravencies apuntades tenen diferents implicacions com ara que no tots els infants gaudeixin de les mateixes experiegravencies o que no tots puguin fruir dels mateixos serveis activitats extraescolars escoles de muacutesica etc municipis on no nrsquohi ha o que tot i havent-hi no soacuten fagrave-cilment accessibles per a tothom
82 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
GRAgraveFIC 1
Resultats de les proves de competegravencies bagravesiques per barris de la ciutat de Barcelona ()
Font Observatori 0-17 BCN Informe anual
Infants i adolescents (11-12) que no superen les proves de competegravencies bagravesiques de 6egrave de Primagraveria Barcelona i districtes (2017)
Infants i adolescents (15-16) que no superen les proves de competegravencies bagravesiques de 4t drsquoESO Barcelona i districtes (2017)
Catalagrave Castellagrave Matemagravetiques
224
225235
314
301274
64
9069
151
192122
51
7938
61
5045
62
8754
88
11665
98
11682
111
13697
98
12085
76
10681
155
162152
80
7191
60
6267
8383
104
104104
121
144
218151
191160
203
120134136
130127
140
111111122
Ciutat Vella
Eixample
Sants- Montjuiumlc
Les Corts
Sarriagrave- Sant Gervasi
Gragravecia
Horta- Guinardoacute
Nou Barris
Sant Andreu
Sant Martiacute
Barcelona
0 10 20 30 40 0 10 20 30 40
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 83
Soacuten moltes les evidegravencies que situen les causes de les desigualtats edu-catives meacutes enllagrave del sistema educatiu formal Aquestes causes tenen a veu re tal com srsquoesmenta amb el territori les famiacutelies i tambeacute amb la diversitat drsquooportunitats educatives existents en les comunitats i en la connexioacute de tots els seus agents per provocar aprenentatges
Malgrat les desigualtats que es visualitzen i srsquoexpressen des de lrsquoeducacioacute formal aquestes acostumen a tenir arrels donades per la qualitat i les trajectograveries de vida o la diversitat drsquoexperiegravencies que ajuden a connectar tots els aprenentatges aspectes tots ells massa rellevants perquegrave no els tinguem presents
LrsquoEducacioacute 360 teacute aquesta mirada sistegravemica i les administracions puacutebli-ques tot i algunes limitacions poden fer molt per perfilar aquest model
Si volem que els infants i joves aconsegueixin tenir competegravencies per caminar per la vida els aprenentatges que es generen han drsquoestar alineats i trobar sentit en tot allograve que succeeix en el seu entorn i aixograve vol dir que les 24 hores del dia els 365 dies de lrsquoany allograve que passa en un territori srsquoha de plantejar en clau educativa de manera complementagraveria a com ho planteja lrsquoescola
Lrsquoobjectiu drsquoaquest capiacutetol eacutes el drsquooferir als municipis una ograveptica fa-cilitadora drsquoimplementacioacute del model 360 i alhora aprofundir en la ma-nera com lrsquoadministracioacute opera en aquesta logravegica drsquoeducacioacute a temps complet
El desig de generar accions meacutes enllagrave de lrsquohorari escolar sorgeix tant per part de les administracions com de la progravepia ciutadania El paper de lrsquoad-ministracioacute en la gestioacute drsquoaquestes iniciatives eacutes cabdal perograve alhora deli-cada Eacutes bo conegraveixer com lrsquoadministracioacute es dota drsquoestrategravegies per articular oportunitats educatives ja sigui connectant implicant i impli-cant-se promovent creant xarxes etc per reduir les desigualtats que eacutes la fita a la qual aspirem
84 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Sota aquest criteri el capiacutetol que srsquoenceta segueix un itinerari que co-menccedila descrivint la configuracioacute organitzativa de les diverses adminis-tracions puacutebliques amb relacioacute a lrsquoeducacioacute
Despreacutes de fer una pinzellada drsquoalguns aspectes normatius que soacuten claus per conegraveixer les possibilitats de cada organitzacioacute fa un recorre gut per les principals poliacutetiques i programes Nrsquohi ha molts i de molt variats dels quals nomeacutes nrsquooferim una mostra ja que la finalitat no eacutes tant la de radiografiar el territori com la drsquoobtenir una perspectiva general una visioacute exemplificadora drsquoaccions que incorporades en un engranatge coherent possibilitin lrsquoequitat facilitin la participacioacute o millorin la colmiddotlaboracioacute
Un capiacutetol que conclou amb unes propostes finals elaborades drsquoacord amb les conclusions fruit de lrsquoanagravelisi practicada Unes propostes que pre-tenen aportar orientacions o liacutenies estrategravegiques per dissenyar les accions imprescindibles per cobrir les necessitats existents i emergents
Les administracions puacutebliques amb accioacute educativa
Lrsquoeducacioacute des de la perspectiva 360 teacute a veure amb un nou model educa-tiu que busca el creixement integral drsquoinfants i joves per mitjagrave de la rela-cioacute harmogravenica entre els diversos actors que actuen en el territori Un nou model que teacute com a eixos vertebradors lrsquoequitat la cohesioacute social i la par-ticipacioacute i que es defineix tant per lrsquooptimitzacioacute i la connexioacute dels recur-sos ja existents com per crear-ne de nous
El territori eacutes lrsquoespai meacutes indicat per possibilitar aquest engranatge Soacuten moltes les accions que srsquohi estan portant a terme amb la finalitat de crear aprenentatges fora de lrsquohorari escolar perograve no nrsquohi ha prou a crear recursos io programes de millora cal una vinculacioacute entre ells i cal tam-beacute crear la manera perquegrave aquests arribin a tota la ciutadania i siguin drsquoexcelmiddotlegravencia
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 85
Algunes de les actuacions a quegrave farem referegravencia meacutes endavant estan liderades per les diverses administracions puacutebliques drsquoaltres soacuten fruit de la iniciativa de la ciutadania Sigui com sigui totes succeeixen al territori i cal que qui les lideri les pugui coordinar gestionar avaluar i si cal pla-nificar per tal que es cobreixi lrsquoobjectiu magravexim crear un escenari educa-tiu en el qual tots en puguin sortir beneficiats en igualtat de condicions
En aquest cas lrsquoajuntament doncs es distingeix com la peccedila clau que lideraria aquest context perograve dins de cada municipi tambeacute hi actuen al-tres administracions puacutebliques i cadascuna teacute determinades unes funci-ons concretes que de vegades es comparteixen i que de vegades no
Abans drsquoanalitzar les diverses actuacions que srsquoestan duent a terme i ob-servar de quina manera contribueixen al nou model educatiu dibuixa-rem el mapa de les principals administracions puacutebliques que tenen objectius educatius concrets i a meacutes de determinar-ne les funcions ob-servarem la connexioacute que existeix entre les unes i les altres
Els ajuntaments
El territori eacutes el lloc en el qual cada infant i jove teacute un model de referegraven-cia eacutes lrsquoespai facilitador drsquoexperiegravencies socials comunitagraveries i tambeacute el lloc que els pot proporcionar o privar drsquoexperiegravencies que li permeten desenvolupar-se de manera integral Lrsquoesport la muacutesica la cultura els espais de relacioacute etc estan dissenyats perquegrave tota la ciutadania srsquohi apro-pi perograve hem de ser conscients que no tothom teacute les mateixes possibilitats drsquoacceacutes Els factors econogravemics culturals fins i tot religiosos afecten di-rectament io indirectament lrsquoentrada i lrsquouacutes que sersquon fa drsquoaquests recursos
El municipi eacutes lrsquoespai en el qual cada nen nena o jove enteacuten relaciona i fa funcionals tots els seus aprenentatges El municipi eacutes el context en el qual centres educatius famiacutelies cultura esports es relacionen i creen un model comunitari que impregna el fet social dels meacutes joves
86 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
El municipi eacutes bagravesic ja que eacutes on es creen sinergies entre tots els actors Unir teixit social empreses i cultura amb educacioacute incentivar la cohesioacute social de forma proactiva fomentant les relacions des dels primers mo-ments (0-3) promovent espais que no necessagraveriament soacuten normativitzats (escoles bressol) perograve que siacute que acullin infants i les seves famiacutelies no-meacutes eacutes possible en el territori
Lrsquoajuntament eacutes la institucioacute que teacute la funcioacute principal de governar un poble vila o ciutat i per tant liderar aquestes sinergies En el marc drsquoaquesta governanccedila i en mategraveria drsquoeducacioacute els ajuntaments tenen as-signades una segraverie de funcions que resten establertes i soacuten forccedila concre-tes Perograve a meacutes drsquoaquestes funcions tambeacute en teacute drsquoaltres de caire meacutes indefinit i que soacuten interpretades i executades per cada municipi amb relacioacute a les necessitats observades o a les voluntats dels qui ho lideren
Entre les funcions que els ajuntaments tenen establertes es troben
bull La planificacioacute ordenacioacute i gestioacute dels centres drsquoeducacioacute infantil de primer cicle amb infants de 0 a 3 anys El 100 de la gestioacute cor-respon a lrsquoajuntament
bull La planificacioacute ordenacioacute i gestioacute dels centres drsquoensenyaments ar-tiacutestics (muacutesica dansa i arts plagravestiques) Tot i que la gestioacute correspon a lrsquoajuntament no tots els municipis tenen centres drsquoaquests ense-nyaments Dels municipis que siacute que en gaudeixen la majoria cor-responen a escoles de muacutesica i dansa (80 dels municipis amb meacutes de 10000 habitants) en quegrave soacuten meacutes minoritaris els municipis que tenen escoles drsquoensenyaments artiacutestics
bull Lrsquoeducacioacute de les persones adultes que comparteix amb la Genera-litat de Catalunya Departament drsquoEducacioacute
bull Alguns aspectes relatius a lrsquoincrement de lrsquoescolaritzacioacute postobli-gatograveria com la transicioacute escola-treball i lrsquoorientacioacute professional
bull La participacioacute en alguns ogravergans de govern ndash Consells Escolars de cada centre educatiundash Consells Educatius Municipals que gestiona cada ajuntament
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 87
bull Lrsquoorganitzacioacute i la gestioacute de centres propis (actualment hi ha centres drsquoEducacioacute Infantil i Primagraveria de titularitat municipal en algunes poblacions)
bull La corresponsabilitat i cooperacioacute enndash La no segregacioacute escolar OMEndash Aprofitament fora de lrsquohorari escolar dels centres puacuteblics patis
oberts escoles de pares tallers diversos etc ndash Programes diversos de prevencioacute del fracagraves i absentisme escolar
entre els quals tambeacute es troben els Plans Educatius drsquoEntornndash Serveis que atenguin la poblacioacute infantil i juvenil centres oberts
convenis amb activitats extraescolarshellip
Entre les no establertes srsquohi troben projectes o programes diversos que detallarem en endavant
Totes aquestes funcions es desenvolupen majoritagraveriament a partir de la regidoria drsquoeducacioacute per mitjagrave dels professionals encarregats drsquoexecutar gestionar coordinar io avaluar les actuacions que es planifiquin
Entre els diferents municipis srsquoobserva una gran diversitat organitzativa que no sempre ve determinada per la seva grandagraveria Mentre que nrsquohi ha que tenen dues regidories drsquoeducacioacute (educacioacute i infagravencia) la majoria de municipis petits i fins i tot alguns de mitjans han de compartir la regido-ries drsquoeducacioacute amb les drsquoaltres agraverees No tenir regidoria progravepia pot impli-car no tenir professional tegravecnic que abraci nomeacutes aquesta agraverea Aquest fet en alguns casos eacutes forccedila positiu ja que facilita la mirada transversal de lrsquoeducacioacute perograve en altres casos provoca que lrsquoeducacioacute no obtingui la rellevagravencia que li correspondria
Totes les funcions descrites les poden liderar en solitari o beacute de manera compartida amb altres administracions En alguns casos el que es compar-teix soacuten les funcions drsquoun mateix servei en drsquoaltres el que es comparteix eacutes el financcedilament el suport tegravecnic i lrsquoassessorament que poden rebre Aixiacute srsquoobserva que la principal font de recursos de la qual es nodreixen els
88 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
ajuntaments per a la realitzacioacute de les funcions exposades provenen del mateix ajuntament mentre que nomeacutes una petita part proveacute drsquoaltres ad-ministracions puacutebliques o drsquoaltres fonts (vegeu la Taula 1)
A nivell de suport tegravecnic i drsquoassessorament els ajuntaments fan uacutes prin-cipalment de tres ens que soacuten la Diputacioacute el Departament drsquoEducacioacute i altres ajuntaments entre els quals es nodreixen Majoritagraveriament tant a nivell de financcedilament com drsquoacompanyament el trobem en la Diputacioacute especialment a la proviacutencia de Barcelona
Algunes de les actuacions que es porten a terme al territori i que lideren bagravesicament els ajuntaments soacuten els serveis que atenen la primera infagraven-cia les biblioteques aixiacute com altres serveis que cerquen la millora de lrsquoegravexit escolar
TAULA 1Principals fonts de financcedilament dels ajuntaments amb meacutes de 10000 habitants ()
Propis de lrsquoajuntament 758
Drsquoaltres administracions puacutebliques 166
Altres fonts 76
Font Panel de poliacutetiques puacutebliques locals en educacioacute
TAULA 2Ens que faciliten suport econogravemic i drsquoacompanyament als ajuntaments ()
ENS FINANCcedilAMENT ASSESSORAMENT
Diputacioacute 99 49
Departament drsquoEducacioacute 88 39
Altres ajuntaments ndash 8
Font Panel de poliacutetiques puacutebliques locals en educacioacute
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 89
Els consells comarcals
Els consells comarcals soacuten ogravergans de govern i drsquoadministracioacute de la co-marca En mategraveria drsquoeducacioacute gestionen el transport escolar i les be-ques referides als transports escolars i les beques de menjadors aixiacute com les beques en alguns casos tambeacute drsquoactivitats de convivegravencies o sortides
El financcedilament proveacute majoritagraveriament de la Generalitat de Catalunya i tot i que les seves competegravencies en educacioacute soacuten forccedila reduiumldes eacutes des-tacable la despesa que mantenen Les informacions trobades mitjanccedilant la premsa destaquen un percentatge molt elevat drsquoalumnes que soacuten des-tinataris de beques de menjador i que en una gran majoria assisteixen a centres del sector puacuteblic Es demanen meacutes beques de menjador per als nens i nenes que assisteixen a les escoles puacutebliques que per als qui assis-teixen a les escoles concertades io privades
Les informacions extretes del diarioes de 28102018 expressen que du-rant el curs 201617 hi havia 69 centres a Catalunya que tenien meacutes de la meitat dels seus alumnes amb beques de menjador i 267 centres meacutes te-nien un 30 dels seus alumnes en la mateixa situacioacute
TAULA 3Percentatge drsquoalumnes amb beques de menjador segons el sector ()
CENTRES PUacuteBLICS CENTRES PRIVATS O CONCERTATS
Alumnes 66 34
Beques 85 15
Font Diarioes (28102018)
90 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Les diputacions
Les diputacions soacuten institucions de govern drsquoagravembit provincial que donen suport tegravecnic i econogravemic coordinen i organitzen serveis coope-ren i actuen amb els diferents ajuntaments que tenen sota el seu parai-gua Catalunya teacute quatre diputacions i tant el territori que governen com les actuacions que porten a terme en mategraveria drsquoeducacioacute soacuten molt desiguals
La Diputacioacute de Tarragona teacute 190 municipis que abracen 7971281 habi-tants i gestiona directament escoles drsquoeducacioacute especial centres drsquoedu-cacioacute artiacutestica centres drsquoeducacioacute musical i un Institut Municipal drsquoEducacioacute a traveacutes del qual srsquoorganitzen i es gestionen tots els projectes de lrsquoagravembit educatiu no universitari que soacuten competegravencia municipal
La Diputacioacute de Girona teacute 221 municipis amb 747157 habitants En mategrave-ria educativa dona suport als centres educatius per mitjagrave de diferents programes pedagogravegics que promouen des del coneixement de patrimoni fins a la sensibilitzacioacute ambiental I gestiona de manera directa el conser-vatori de muacutesica
La Diputacioacute de Lleida teacute 139 municipis amb 427718 habitants i dona su-port als seus municipis a traveacutes de programes diversificats
La Diputacioacute de Barcelona teacute 311 municipis amb 5571822 habitants i gestiona
bull Centres propis o conveniats Institut del Teatre Escola de la Dona i altres centres drsquoadults educacioacute especial entre drsquoaltres
bull Ajuts econogravemics per a lrsquoetapa 0-3
bull Ajuts en formacioacute i programesndash Directes als centres educatius
1 Dades idescat 2018
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 91
ndash De suport a les AMPAndash De suport municipal a tot tipus de projectesndash A entitats
bull Un ampli catagraveleg de serveis en una diversitat de temagravetiques
En lrsquoagravembit educatiu les 4 diputacions de Catalunya tenen un funcio-nament molt desigual La Diputacioacute de Barcelona ofereix recursos diversos que es desenvolupen drsquoacord amb tres vies la xarxa drsquoescoles municipals les aliances per a lrsquoegravexit educatiu i les oportunitats educatives al llarg de la vida Amb relacioacute a la xarxa drsquoescoles municipals disposa de diverses escoles
bull 393 escoles bressol
bull 99 escoles de muacutesica
bull 7 escoles de dansa
bull 9 drsquoeducacioacute especial
bull 64 de persones adultes
La Diputacioacute de Barcelona ha protagonitzat aliances amb entitats i institucions com ara la Fundacioacute Bofill la Federacioacute de Moviments de Renovacioacute Pedagogravegica el centre Unesco de Catalunya lrsquoObra Social La Caixa la Universitat Oberta de Catalunya el Consorci drsquoEducacioacute de Barcelona lrsquoInstitut de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la UAB a meacutes drsquoaltres administracions puacutebiques per facilitar programes en benefici de lrsquoegravexit educatiu Programes com
bull Educacioacute 360 amb 10 programes pilot i un pressupost de 760000 euros
bull Xarxes locals per a la innovacioacute amb 27 xarxes en les quals partici-pen 258 centres i 119 ajuntaments
bull Programa Magnet amb el suport de 8 ajuntaments
La Diputacioacute de Barcelona amb un pressupost meacutes elevat que el drsquoaltres diputacions desenvolupa una tasca rellevant en mategraveria educativa i ho
92 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
fa tant assessorant els municipis com plantejant-se reptes alguns dels quals desplega colmiddotlaborativament amb altres institucions com eacutes el cas de lrsquoEducacioacute 360
La Generalitat de Catalunya
Les competegravencies de la Generalitat en mategraveria educativa recauen directament sobre el Departament drsquoEducacioacute Aquest eacutes de fet el principal agent educatiu que amb una despesa total de 7979110 euros (en dades de 2017 del mateix Departament) desplega majoritagraveriament tots els seus esforccedilos a regular lrsquoeducacioacute formal bagravesicament lrsquoescolaritzacioacute obligatograveria A Catalunya hi ha un total de 3516 centres educatius dels quals 2302 soacuten drsquoEducacioacute Infantil i Primagraveria i 1105 soacuten drsquoEducacioacute Secundagraveria que es gestionen a traveacutes de 9 Serveis Territorials meacutes el Consorci drsquoEducacioacute de Barcelona
Malgrat la titularitat dels centres sigui diferent la gestioacute i la regulacioacute de tots els centres segueix depenent del Departament drsquoEducacioacute
Altres Departaments com el de Cultura Esports Salut Universitat i Tre-ball afers socials i famiacutelia majoritagraveriament tambeacute hi colmiddotlaboren encara que de manera indirecta
TAULA 4Centres educatius distribuiumlts per titularitat
CENTRES SECTOR PUacuteBLIC
DEL D DrsquoEDUCACIOacute
SECTOR PUacuteBLIC DrsquoALTRES
TITULARITATS
SECTOR PRIVAT CONCERTAT
SECTOR PRIVAT NO CONCERTAT
E Infantil i Primagraveria 1701 17 565 36
Educacioacute Secundagraveria 577 10 487 31
Font Departament drsquoEducacioacute (estadiacutestiques 2018-19)
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 93
A banda de lrsquoeducacioacute formal encara que en una escala molt meacutes reduiuml-da tambeacute desenvolupa altres accions educatives que contribueixen a lrsquoEducacioacute 360 una de les meacutes destacables eacutes la dels Plans Educatius drsquoEntorn
El marc normatiu
LrsquoEstatut drsquoAutonomia de Catalunya en el seu article 131 atribueix a la Generalitat de Catalunya la condicioacute drsquoadministracioacute educativa Aquesta competegravencia educativa es desplega i es desenvolupa en una llei que srsquoaprova el 2010 al Parlament de Catalunya Una Llei 122009 de 10 de juliol drsquoeducacioacute (LEC) lrsquoarticle 156 de la qual corrobora que la Generali-tat de Catalunya eacutes qui teacute les competegravencies en educacioacute i que actua per mitjagrave del Departament
Aquesta eacutes la primera llei educativa de caragravecter global a Catalunya i neix amb la voluntat de donar resposta a les necessitats de millora per a tot-hom que es detecten a la societat catalana i ho exposa en aquests termes
La societat catalana aspira a proporcionar la millor educacioacute a les noves generacions i meacutes enllagrave a continuar donant oportu-nitats educatives a tothom durant tota la seva vida (p 21)
Avui lrsquoEstatut drsquoAutonomia de Catalunya del 2006 amplia les competegravencies de la Generalitat en mategraveria educativa i de-termina que totes les persones tenen dret a una educacioacute de qualitat i a accedir-hi en condicions drsquoigualtat La Generalitat ha drsquoestablir un model educatiu drsquointeregraves puacuteblic que garanteixi aquests drets (p 22)
I ho proposa demanant la implicacioacute de tota la comunitat educativa en sentit ampli eacutes a dir referint-se a tots els agents i no uacutenicament a les famiacutelies
94 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
[hellip] el futur de la Llei drsquoeducacioacute requereix la implicacioacute de la comunitat educativa i de la societat catalana en lrsquoacompliment de les seves finalitatshellip i regula expliacutecitament els drets les lli-bertats i les obligacions que corresponen a tots els membres de la comunitat educativa alumnes pares i mares professors i altres professionals educatius lrsquoAdministracioacute educativa i lrsquoAdministracioacute localhellip (p 26)
La Llei drsquoEducacioacute catalana (LEC) estableix la base juriacutedica de lrsquoAdminis-tracioacute Educativa que com ja hem esmentat recau en el Departament perograve posa les bases de la cooperacioacute amb les altres administracions puacute-bliques
El municipi i si escau els altres ens locals com a administra-cions meacutes properes als ciutadans soacuten agravembits on es poden con-cretar els compromisos de la societat amb lrsquoeducacioacute en aplicacioacute dels principis de proximitat i subsidiarietat (p 31)
Aixiacute els municipis de Catalunya gestionen alguns aspectes educatius en formats paralmiddotlels exceptuant la ciutat de Barcelona i la comarca de lrsquoAran LrsquoAjuntament de Barcelona es regula a traveacutes de la Carta Munici-pal (1998) aprovada al Parlament (Llei 221998 del 30 de desembre) la qual afavoreix una organitzacioacute i un funcionament diferents de la resta del territori catalagrave
El Consorci drsquoEducacioacute de Barcelona com a ens associatiu gestiona les competegravencies que li atorga la Llei 221998 del 30 de desembre de la Carta municipal de Barcelona (art 160)
De la mateixa manera lrsquoAran (art 161) teacute tambeacute un regravegim especiacutefic amb altres funcions que no teacute la resta del territori i que es concreten en la par-ticipacioacute de lrsquooferta drsquoactivitats extraescolars i els serveis de transport i menjador escolar que a la resta de Catalunya gestionen els consells co-marcals
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 95
La mateixa LEC fa propostes concretes que ja venien de lleis anteriors (Llei 251985 de 10 de desembre) sobre la participacioacute a nivell territori-al i municipal En els seus articles 172 i 173 es descriu la funcioacute i lrsquoestruc-tura dels consells escolars territorials i dels consells escolars municipals com a ogravergans de consulta i participacioacute dels diferents sectors de la co-munitat educativa I en lrsquoarticle 174 es descriu el Consell Catalagrave de For-macioacute Professional amb caragravecter interdepartamental en el qual tambeacute participen els ens locals a meacutes drsquoaltres organitzacions empresarials i sindicals
La LEC eacutes una llei drsquoagravembit catalagrave que eacutes sota el paraigua de les lleis orgagrave-niques drsquoagravembit estatal que soacuten la Llei orgagravenica 22006 de 3 de maig drsquoeducacioacute (BOE nuacutem 106 de 4-5-2006) i la Llei orgagravenica 81985 de 3 de juliol reguladora del dret a lrsquoeducacioacute (BOE nuacutem 159 de 4-7-1985)
En la recerca de la colmiddotlaboracioacute i la corresponsabilitat
La LOMCE (2013) modificant alguns aspectes de la llei anterior LOE (2006) soacuten les lleis orgagraveniques que regulen lrsquoeducacioacute formal drsquoor-dre estatal Tant la LOE (2006) com la LOMCE (2013) es refereixen a lrsquoedu-cacioacute en sentit ampli i la dibuixen com la forma meacutes adequada per afavorir el creixement integral de les persones a la vegada que la visualit-zen com un mitjagrave de transformacioacute social Tanmateix el seu desplega-ment es basa majoritagraveriament en aspectes vinculats als centre educatius i al curriacuteculum
Tot i que la mateixa llei tambeacute conteacute
una proposta de cooperacioacute territorial i entre administracions per desenvolupar projectes i programes drsquointeregraves general per compartir informacioacute i aprendre de les millors pragravectiques (LOMCE 2013 p 1)
96 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
i que com diu la seva finalitat principal es basa en
La participacioacute de la comunitat educativa i lrsquoesforccedil compartit que ha de realitzar lrsquoalumnat les famiacutelies el professorat els centres les administracions les institucions i la societat en conjunt constitueixen el complement necessari per assegurar una educacioacute de qualitat amb equitat (LOMCE 2013 p 1)
Els dos punts soacuten massa generals i no tenen un desplegament posterior que concreti com han de ser aquestes actuacions El capiacutetol IV articles 7 i 8 del mateix tiacutetol preliminar el dedica a explicitar la necessagraveria coope-racioacute que haurien de mantenir les diferents administracions educatives (LOE 2006) per aconseguir la millora de lrsquoegravexit escolar i del sistema edu-catiu en general
Les administracions educatives poden concertar lrsquoestabliment de criteris i objectius comuns amb la finalitat de millorar la qualitat del sistema educatiu i garantir lrsquoequitat (Concertacioacute de poliacutetiques educatives Article 7)1 Les administracions educatives i les corporacions locals
han de coordinar les seves actuacions cadascuna en lrsquoagravem-bit de les seves competegravencies per aconseguir una eficagravecia meacutes gran dels recursos destinats a lrsquoeducacioacute i contribuir als fins que estableix aquesta Llei
2 Les ofertes educatives adreccedilades a persones en edat drsquoesco-laritzacioacute obligatograveria que realitzin les administracions o al-tres institucions puacutebliques aixiacute com les actuacions que tin-guin finalitats educatives o consequumlegravencies en lrsquoeducacioacute dels nens i joves srsquohan de fer en coordinacioacute amb lrsquoadmi nis tra-cioacute educativa corresponent (Cooperacioacute entre administra-cions Article 8)
Posant egravemfasi en la necessagraveria colmiddotlaboracioacute entre les diferents adminis-tracions puacutebliques
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 97
En lrsquoarticle 9 de la mateixa llei srsquoobre la porta des del moacuten local i en fun-cioacute de les necessitats detectades a crear implementar i avaluar progra-mes que ajudin a compensar les desigualtats aixiacute com a fomentar la cooperacioacute entre territoris si aixograve nrsquoha drsquoafavorir la millora
En la LEC 122009 de 10 de juliol srsquohi incorporen alguns punts que no restaven a la LOE i que es refereixen a lrsquoeducacioacute en el lleure (tiacutetol V ca-piacutetol VI) en els quals vetlla per lrsquoeducacioacute fora de lrsquoescola i el foment de lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute en el lleure (p 53-54) i la concrecioacute de la coopera-cioacute entre administracions (tiacutetol X capiacutetols I II III IV p 135-144) en la qual es descriuen les funcions i competegravencies de quegrave gaudeix cada admi-nistracioacute
Es descriu tambeacute que correspon als ens locals la participacioacute en el govern dels centres conjuntament amb la comunitat i en la planificacioacute de lrsquooferta educativa al territori i les competegravencies per a lrsquoorganitzacioacute i gestioacute de cen-tres per al primer cicle drsquoinfantil (0-3 anys) i els ensenyaments artiacutestics
La regulacioacute en el moacuten local
El Decret legislatiu 42003 de 4 de novembre aprova el text refoacutes de la Llei 82003 de 5 de maig de lrsquoorganitzacioacute comarcal de Catalunya que recull les competegravencies dels consells comarcals Aquestes competegravencies poden ser progravepies o delegades
El municipi tot i tenir reconegut normativament que eacutes lrsquoens bagravesic de lrsquoorganitzacioacute territorial i de la participacioacute ciutadana a Catalunya (art 86 Estatut Autonomia de Catalunya) no ha assumit tradicionalment una posicioacute formalment significativa en la titularitat progravepia de les competegraven-cies educatives amb alguna excepcioacute histograverica2
2 Lrsquoescola puacuteblica neix a lrsquoEstat espanyol amb la Constitucioacute de Cadis de 1812 i neix vinculada al municipi com una institucioacute local Es dissenya un sistema on lrsquoeducacioacute
98 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
En aquest sentit es pot dir sintegraveticament que la legislacioacute bagravesica de regrave gim local
Drsquouna banda ha limitat el seu paper a
bull Participar en la vigilagravencia del compliment de lrsquoescolaritat obligatograveria
bull Cooperar amb les administracions educatives corresponents en lrsquoobtencioacute dels solars necessaris per a la construccioacute de nous cen-tres docents
bull Conservar mantenir i vigilar els edificis de titularitat local desti-nats a centres puacuteblics drsquoeducacioacute infantil drsquoeducacioacute primagraveria o drsquoeducacioacute especial3
Aquest paper del municipi encara va quedar meacutes limitat per la Llei 272013 de 27 de desembre de racionalitzacioacute i sostenibilitat de lrsquoAd mi-nistracioacute Local (LRSAL) quan
bull Va restringir la creacioacute de nous serveis locals (art 749)
bull Va suprimir la clagraveusula general de competegravencia per poder promou-re tota classe drsquoactivitats i que els serveis puacuteblics contribuiumlssin a satisfer les necessitats de la comunitat veiumlnal (antic art 25 LBRL)
bull I va eliminar les competegravencies complementagraveries a les progravepies drsquoal-tres administracions puacutebliques (antic art 27 LBRL) 4 i entre aques-tes competegravencies es trobaven les educatives
superior srsquoatribueix com a responsabilitat de lrsquoEstat mentre que la laquopopularraquo eacutes confiada als ajuntamentsLrsquoany 1920 mitjanccedilant Decret de 23 de novembre (Gaceta de 28 de novembre) en atencioacute a la mala situacioacute dels centres escolars comenccedila la intervencioacute estatal directa de lrsquoEstat en la construccioacute dels edificis Lrsquoajuntament passa a tenir un paper de cooperacioacute 3 Recollit a lrsquoart 252n de la Llei 71985 de 2 drsquoabril A lrsquoart 66 de la Llei municipal i de regrave gim local de Catalunya I reproduiumlt sectorialment a la disposicioacute addicional 15 de la LOE4 Lrsquoart 71 de la LMRLC preveu encara com a competegravencia municipal complementagraveria lrsquoeducativa perograve no estagrave clara la seva vigegravencia almenys respecte de les activitats educatives
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 99
I drsquouna altra ha reenviat lrsquoestabliment de noves competegravencies a la normativa sectorial que tampoc li ha donat un paper protagonista sinoacute principalment la de colmiddotlaborador amb lrsquoadministracioacute educativa a la qual no obstant aixograve i en molts casos ha suplert la pragravectica
La relacioacute meacutes significativa de competegravencies es troben a lrsquoart 159 de la Llei drsquoeducacioacute de Catalunya (Llei 122009 de 10 de juliol) que ho fa mit-janccedilant un decagraveleg
El municipi la diputacioacute i el consell comarcal tambeacute poden exercir competegravencies educatives per delegacioacute si beacute sempre han de tenir garan-tida la suficiegravencia financera5
Pel que fa a les diputacions i als consells comarcals soacuten ens territorials de caragravecter supramunicipal Per tant les seves funcions principals en termes generals soacuten les de coordinar i assegurar lrsquoestabliment i lrsquoadequa-da prestacioacute dels serveis municipals en el seu agravembit territorial En lrsquoagravembit educatiu els consells comarcals tenen atribuiumlda per delegacioacute de la Generalitat6 la gestioacute del servei de transport escolar 7 en lrsquoensenyament obli gatori i la dels menjadors escolars En canvi les diputacions ca ta-lanes no han rebut cap delegacioacute i la seva competegravencia se centra en la
5 Lrsquoart 27 LBRL despreacutes de la modificacioacute introduiumlda per la LRSAL preveu que lrsquoadmi-nistracioacute educativa pugui delegar en el municipi les competegravencies seguumlents laquoe) Creacioacute manteniment i gestioacute de les escoles infantils drsquoeducacioacute de titularitat puacuteblica de 1r cicle drsquoeducacioacute infantil f) Realitzacioacute drsquoactivitats complementagraveries en els centres docents g) Gestioacute drsquoinstalmiddotlacions culturals de titularitat de la Comunitat Autogravenoma o de lrsquoEstat amb estricta subjeccioacute a lrsquoabast i condicions que deriven de lrsquoarticle 149128 de la Consti-tucioacute Espanyola h) Gestioacute de les instalmiddotlacions esportives de titularitat de la Comunitat Autogravenoma o de lrsquoEstat incloent-hi les situades en els centres docents quan es facin servir fora de lrsquohorari lectiuraquo6 Decret 2191989 drsquo1 drsquoagost de delegacioacute de competegravencies educatives en les comar-ques7 Decret 1611996 de 14 de maig de transport escolar en lrsquoensenyament obligatori i De-cret 1601996 de 14 de maig que regula el servei escolar de menjador als centres docents puacuteblics de titularitat del Departament drsquoEducacioacute
100 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
prestacioacute de suport econogravemic tegravecnic i juriacutedic als municipis per garantir un servei puacuteblic educatiu integral equitatiu i de qualitat
Les lleis actuals creen el marc suficient perquegrave les actuacions siguin possi-bles perograve no defineixen ni la forma en quegrave es poden desplegar ni els criteris que nrsquoafavoreixin un desplegament adequat Cal crear unes poliacutetiques edu-catives que promoguin lrsquoeducacioacute a temps complet de forma totalment equitativa no uacutenicament pel que respecta a les oportunitats drsquoacceacutes als serveis sinoacute que tambeacute cal procurar-ne la continuiumltat i lrsquoexcelmiddotlegravencia
En definitiva la legislacioacute actual no exigeix que es generin actuacions en la liacutenia 360 no obstant aixograve tampoc restringeix que es portin a terme Les directrius descrites en les lleis i normatives exposades no afavoreixen perograve alhora donen marge suficient per fer poliacutetiques que srsquoapropin al model Aixograve en part eacutes positiu ja que les diferents iniciatives municipals soacuten per-fectament acceptades Tanmateix tambeacute teacute un costat negatiu ja que aixograve no assegura que es pugui arribar a tothom ni tampoc a qui meacutes ho neces-sita Eacutes imprescindible una legislacioacute que reguli que les accions que gene-ren aprenentatges a temps complet estiguin presents en tots els territoris
El territori com a eix de planificacioacute estrategravegica
Els ajuntaments no parteixen de zero Encara que no en la mateixa mesura siacute que es pot dir que tots posseeixen una xarxa drsquoactors que srsquoorganitzen i gestionen io utilitzen entitats associacions federacions etc per generar diferents accions malgrat no sempre estan coordina des ni van en una liacutenia determinada Els Plans Educatius Municipals des-criuen les formes en quegrave aquestes coordinacions es porten a terme perograve per damunt drsquoaquests Plans cal tenir presents els principis i els valors que els regeixen Els Projectes Educatius de Ciutat soacuten el paraigua en el qual srsquoemmarquen els valors de totes les accions
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 101
El Projecte Educatiu de Ciutat
Perquegrave les diferents actuacions educatives que es duen a terme en un municipi estiguin alineades i en coheregravencia amb uns valors i criteris edu-catius adequats cada ajuntament dibuixa el model de ciutat poble o vila que vol ser i descriu els principis bagravesics que tota planificacioacute educativa ha de tenir present en el seu territori
El Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) eacutes el marc liderat pel govern local a partir del qual es posen en valor totes les accions que es fan en el muni-cipi i es posa de manifest la forma en quegrave es considera que cal gestionar els aprenentatges de manera integral
Crear un model de ciutat sota la mirada educativa drsquoentorns i espais que eduquen posar en valor tot el que hi ha a la ciutat poble o vila per veu-rersquol educatiu vol dir que tots els professionals que treballen al municipi siguin de lrsquoagravembit que siguin visualitzin tot el que fan sota un prisma educatiu
Els projectes educatius de ciutat han drsquoestar drsquoacord amb els projectes educatius dels centres que lrsquointegren perograve tambeacute ha de comptar amb tota la ciutadania No es poden contraposar valors ni es poden portar a terme accions segregadores en si mateixes cal que estiguin coordinades con-nectades entre si perquegrave els itineraris que es creiumln uneixin
Perquegrave un municipi es plantegi accions de caragravecter educatiu coherents i complementagraveries entre totes les agraverees eacutes imprescindible que pensi en la manera com es pot erigir com a ciutat educadora Educar des del terri-tori amb la participacioacute de tota la ciutadania es creguin o no agents actius implica que els ens locals es plantegin com volen que sigui la seva ciutat per tal de fer-ho possible
Cada ciutat o poble de manera conscient o inconscient per la seva mane-ra drsquoafavorir unes o altres relacions entre la ciutadania dissenyar accions
102 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
que redueixin la segregacioacute implementar poliacutetiques que minimitzin les di-feregravencies proporcionar determinada cultura o beneficiar experiegravencies no discriminatograveries entre altres quumlestions estagrave afavorint uns valors determi-nats que impregnen els infants
Un PEC eacutes el document en el qual la ciutat amb el consens drsquouna part representativa dels seus habitants fa una declaracioacute de principis sobre la forma com enteacuten lrsquoeducacioacute i la forma en quegrave srsquoarticulen les seves accions per fer possible crear els valors explicitats
Consensuar un PEC eacutes el primer pas cap a la corresponsabilitat i el com-promiacutes de tots els participants Eacutes el punt de partida cap al disseny orga-nitzatiu en clau educativa del territori el document clau per a lrsquoavenccedil estrategravegic a nivell educatiu i el document idoni que facilitaragrave construir des del present la visioacute educativa del futur
Malgrat la seva importagravencia actualment nomeacutes un 382 dels municipis de meacutes de 100000 habitants tenen elaborat el seu PEC Per contraparti-da un 687 dels municipis de meacutes de 100000 habitants disposen drsquoun Pla Especiacutefic drsquoEducacioacute i un 333 dels municipis tenen altres plans en els quals tambeacute inclouen lrsquoeducacioacute
Els Plans Educatius Municipals soacuten plans especiacutefics que partint dels va-lors exposats en el PEC descriuen la forma en quegrave aquests principis es planifiquen perquegrave siguin operatius
Dins drsquoaquests plans especiacutefics srsquoinclouen activitats educatives i progra-mes diversos que es fan per mitjagrave del mateix ajuntament o a traveacutes de colmiddotlaboracions amb altres administracions empreses o altres agents del territori Perograve si mirem les dades reflectides en el Panel de poliacutetiques puacutebliques locals drsquoeducacioacute de 2018 veurem com excepte els programes de vinculacioacute escola-territori els programes drsquoorientacioacute i altres progra-mes creats per iniciatives del mateix ajuntament aquest teacute poca repre-sentativitat
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 103
En el mateix panel es pot observar com els agents que meacutes colmiddotlaboren amb els centres educatius soacuten majoritagraveriament les entitats entre les quals tambeacute srsquohi inclouen les AMPA les empreses privades (sobretot en progra-mes de diversificacioacute curricular i en formacioacute en alternanccedila) i en menor escala els sindicats i altres associacions professionals
Meacutes enllagrave de lrsquohorari lectiu les accions meacutes representatives que srsquoestan duent a terme al territori (sobretot en poblacions de meacutes de 100000 ha-bitants) soacuten els programes de reforccedil escolar acompanyament a les famiacute-lies i activitats diversificades progravepies de cada municipi o beacute lrsquoobertura dels equipaments fora de lrsquohorari lectiu Moltes drsquoaquestes accions soacuten compartides entre les altres administracions i els agents del territori Malgrat que soacuten forccedila nombroses els qui meacutes hi intervenen soacuten les AMPA fundacions o espais de lleure
Una de les accions que es realitzen en colmiddotlaboracioacute dels ajuntaments amb altres administracions i tambeacute amb altres agents del territori eacutes el Pla Educatiu drsquoEntorn
Els Plans educatius drsquoentorn
Segons el Departament drsquoEducacioacute
els Plans educatius drsquoentorn soacuten una proposta educativa que vol donar resposta a les muacuteltiples necessitats de la nostra socie-tat Soacuten instruments per donar una resposta integrada i comu-nitagraveria a les necessitats educatives coordinant i dinamitzant lrsquoaccioacute educativa en els diferents agravembits de la vida dels infants i joves (xteccat)
Els Plans educatius drsquoentorn (PEE) es comencen a desplegar a Catalunya el 2005 i des drsquoaleshores fins ara es despleguen en tres fases
104 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
En una primera fase el seu objectiu principal va ser el de cobrir en part les necessitats sobrevingudes per la gran quantitat de persones immi-grants que srsquoincorporen a la societat catalana La motivacioacute principal se centra a oferir una resposta comunitagraveria drsquoinclusioacute tant per als alumnes com per a les seves famiacutelies En aquest marc els PEE tenen com a finali-tats principals la integracioacute dels alumnes i les seves famiacutelies al territori en la consecucioacute de la cohesioacute social i associada a lrsquouacutes del catalagrave com a llengua vehicular
La segona fase srsquoinicia el 2011 i ho fa amb un canvi en els objectius i ac-tuacions del PEE tot i mantenir els principis bagravesics pels quals es van cre-ar Entre els factors meacutes notables que generen aquestes modificacions destaquen la reflexioacute sobre algunes evidegravencies recopilades en alguns mu-nicipis les noves necessitats emergents i lrsquoeliminacioacute del fons econogravemic que aportava el Ministerio de Educacioacuten i que feia viables els projectes
De les dificultats sobrevingudes es repensen els PEE i es genera un canvi de mirada en les seves finalitats principals sense abandonar els projectes endegats Srsquointenta arribar a altres municipis ampliant tambeacute el treball en xarxa amb altres administracions institucions i agents En el curs 2017-18 hi ha 128 PEE que estan en marxa amb un total de 109 municipis implicats 1293 centres educatius i 408955 alumnes implicats que tot i que semblin molts no cobreixen ni de bon tros les necessitats reals
Els objectius drsquoaquesta segona fase preveuen millorar
bull Etapa 0-3 com una etapa essencial per a la deteccioacute de les necessi-tats i possibles problemagravetiques
bull Etapa postobligatograveria com un espai formatiu que ofereix continuiuml-tat al moacuten laboral o als estudis superiors
bull Millorar i consolidar el treball en xarxa que coordini els diferents professionals del municipi
bull Lrsquoorientacioacute com una forma de continuiumltat educativa com una for-ma que acompanyi cada alumne en el seu itinerari formatiu dins
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 105
i fora del centre un recorregut que doni resposta a les seves neces-sitats i interessos (Departament drsquoEducacioacute 2019)
Per fer-ho es marquen unes liacutenies prioritagraveries que se centren a compartir la conceptualitzacioacute dels trets bagravesics que sustenten els PEE per part de tots els agents implicats que han de dinamitzar els PEE En paralmiddotlel srsquoes-mercen esforccedilos per trobar eines que afavoreixin i facilitin el treball entre professionals Si es persegueix un projecte comunitari eacutes del tot impres-cindible que la comunicacioacute que srsquoestableixi sigui fluida carregada de significats equivalents i sogravelida en la construccioacute drsquoaccions
Ni de la primera ni de la segona fase hi ha una avaluacioacute exhaustiva que presenti evidegravencies dels resultats obtinguts Tanmateix durant la pri-mera fase es van escoltar les veus dels diferents agents que hi van inter-venir i ells mateixos (segons el Departament drsquoEducacioacute) expliciten que srsquoobserven millores bagravesicament en lrsquoincrement de lrsquouacutes de la llengua en lrsquoincrement de la participacioacute tant dels alumnes com de les seves famiacuteli-es en el teixit associatiu del municipi i el que eacutes meacutes important a llarg termini el canvi que es produeix en el treball quotidiagrave dels professionals i agents educatius per treballar en xarxa
Lrsquoavaluacioacute de la segona fase tampoc aporta evidegravencies Malgrat tot es con-sidera imprescindible seguir realitzant la tasca de conceptualitzacioacute ja que sembla que afavoreix la creacioacute de competegravencies professionals per desen-volupar un treball en equip multidisciplinari i aconseguir millores en la cohesioacute dels equips (equips dinamitzadors dels projectes bagravesicament)
Tant la primera com la segona fase tenen una enorme dificultat i eacutes que no arriben a tota la poblacioacute Tot i ser un projecte que es visualitza com a molt interessant es redueix a uns quants municipis que ho demanen Si realment volem reduir les desigualtats srsquoha de tenir cura que les actuaci-ons que poden beneficiar la poblacioacute puguin fer-se extensives a tota la po-blacioacute Amb aixograve no es preteacuten que es mimetitzin els projectes perograve siacute que arribin a tothom amb la capacitat drsquoadaptacioacute a cada territori i necessitat
106 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
En lrsquoactualitat srsquoestagrave planificant la tercera fase que en breu es posaragrave en marxa Per a aquest tercer periacuteode el Departament drsquoEducacioacute proposa engegar unes experiegravencies pilot amb un format una mica diferent Per fer-ho el Departament drsquoEducacioacute no ha tret convocatograveria oberta sinoacute que ha designat un nombre molt reduiumlt de municipis concrets (inicial-ment de sis municipis)
Les liacutenies prioritagraveries drsquoaquesta tercera fase segueixen les de les fases an-teriors perograve incrementant la colmiddotlaboracioacute entre professionals amb lrsquoobjec tiu de crear una cultura de treball en xarxa que generi accions i aprenentatge alhora
Lrsquoobjectiu principal eacutes el de crear un treball en xarxa entre professionals que ajudi a connectar tots els aprenentatges formals amb els no for-mals que enllaci lrsquoescola amb les altres activitats que pot fer qualsevol infant fora de lrsquoescola de manera que es converteixi en un uacutenic itinerari educatiu perograve de manera personalitzada Aixograve passa per establir la con-nexioacute entre les diferents etapes educatives no solament des de la mirada dels centres sinoacute tambeacute posant el focus en alumnat de manera individu-al no nomeacutes per fer un traspagraves sobre lrsquoevolucioacute personal entre docents sinoacute tambeacute com a espai entre professionals interns i externs a lrsquoescola que poden ajudar en lrsquoacompanyament i lrsquoorientacioacute tant de lrsquoalumnat com de les seves famiacutelies Un espai que serveixi alhora per actuar de manera reactiva fent front als possibles problemes que srsquoapuntin com per treballar de manera proactiva en la deteccioacute de possibles problemes que srsquoalbirin
Segons fonts del mateix Departament drsquoEducacioacute lrsquoobjectiu general es concreta en 5 objectius especiacutefics que es desplegaran per fer-lo efectiu Els objectius especiacutefics soacuten els seguumlents
1 Contribuir a la millora tant de les condicions drsquoescolaritzacioacute com de lrsquoegravexit educatiu Les implicacions drsquoaquest objectiu reca-uen en
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 107
a) Una distribucioacute equitativa de lrsquoalumnat en el territori Cal veure com per mitjagrave del Pacte contra la segregacioacute escolar recentment aprovat al Parlament de Catalunya aquesta voluntat srsquoaniragrave fent efectiva als territoris
Acompanyant aquesta distribucioacute es proposa una orientacioacute a les famiacutelies sobre la seleccioacute del centre per als seus fills i filles
b) Una prevencioacute i actuacioacute vers lrsquoabandonament i lrsquoabsentisme es-colar Una prevencioacute que ha de comptar amb la implicacioacute de tots els agents de la comunitatmunicipi i no uacutenicament amb els centres i les famiacutelies (serveis educatius en general serveis socials salut serveis del municipi directament i indirectament relacionats amb lrsquoeducacioacute i policia com a miacutenim)
c) La creacioacute drsquouns itineraris personalitzats que afavoreixin la con-tinuiumltat equitativa de lrsquoescola amb el que hi ha fora de lrsquoescola (serveis de suport a la tasca escolar) Uns itineraris en els quals el municipi ha drsquoestar completament alineat amb els centres i que involucraran una figura de suport a lrsquoalumnat i a les seves famiacutelies
2 Potenciar lrsquoeducacioacute en valors i el compromiacutes ciacutevic dels alum-nes en un marc de convivegravencia Un objectiu que teacute a veure amb el foment de la participacioacute dels infants i joves amb la comunitat a diferents nivells
a) Dins el centre compartint els principis inclosos en el Projecte de convivegravencia i participant en les accions dissenyades per fer-lo efectiu
b) Fora del centre participant en activitats de lleure cultura i tei-xit associatiu
3 Potenciar la implicacioacute de les famiacutelies en lrsquoeducacioacute que es por-ta a terme en els centres escolars Cal que els centres potenciiumln la implicacioacute de les famiacutelies en lrsquoeducacioacute i cal que les famiacutelies com-parteixin i donin suport a la tasca educadora que es porta a terme
108 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
en els centres Cal que es creiumln espais de participacioacute en els quals sense entorpir la feina que teacute assignada cadascuacute es puguin realitzar accions conjuntes Aixograve es transforma en accions que es poden fer
a) Des del centre mitjanccedilant lrsquoacompanyament escolar a casa amb una accioacute tutorial que vagi meacutes enllagrave del treball a lrsquoaula que potenciiuml una formacioacute quan sersquon detecti una necessitat
b) Des de les mateixes famiacutelies amb una major implicacioacute de les AMPA
c) Des del municipi amb alguns serveis alternatius io comple-mentaris que puguin servir tant per cobrir necessitats com per detectar necessitats o problemes (espais familiars espais de cri-anccedila etc)
4 Incentivar i promoure lrsquoeducacioacute intercultural i lrsquouacutes de la llengua catalana com a elements de cohesioacute social Aquest objectiu es con-creta en intervencions molt especiacutefiques que ajudin a crear sen si-bilitzacioacute i aprenentatge tallers amb continguts diferents per com-partir amb famiacutelies i que actuiumln alhora com a espais de relacioacute Les biblioteques tenen aquiacute tambeacute una tasca important de facilitacioacute
5 Potenciar estils de vida saludable i foment de la pragravectica regular de lrsquoactivitat fisicoesportiva En aquest objectiu srsquoapleguen tant
a) Els espais de migdia des de les dues mirades del menjador en quegrave cal pensar en el menjar saludable i de les activitats educati-ves que es generen en el temps de migdia
b) La facilitacioacute de les activitats fiacutesiques io esportives en diferents sentitsndash La creacioacute drsquoun projecte comunitari que encaixi i possibiliti
les activitats esportives per a tots els infants i joves (Projecte entre salut esports i educacioacute)
ndash La regulacioacute dels patis oberts als diferents municipis com a espais tambeacute integradors
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 109
Per fer-ho viable en els pocs municipis indicats el Departament drsquoEdu-cacioacute facilitaragrave les seguumlents figures professionals
bull Un assessor LIC (llengua interculturalitat i cohesioacute social)
bull Un orientador
bull Un tegravecnic drsquointegracioacute social a cada centre educatiu drsquoeducacioacute se-cundagraveria (propogravesit per confirmar)
bull Mig tegravecnic drsquointegracioacute social a cada centre educatiu drsquoeducacioacute primagraveria (propogravesit per confirmar)
Tal com srsquoindica en lrsquoobjectiu 1 lrsquoorientacioacute i acompanyament tant a lrsquoalumnat com a les seves famiacutelies eacutes un peccedila rellevant del PEE Eacutes per aquest motiu que es crea el Servei drsquoorientacioacute drsquoagravembit comunitari (SOAC) del qual en formen part
bull Lrsquoinspectora de la zona (que actua de president)
bull Un representant de lrsquoajuntament (que actua de vicepresident)
bull Un orientador drsquoagravembit comunitari (professional amb dedicacioacute com-pleta
bull El representant de lrsquoOficina Municipal drsquoEscolaritzacioacute (OME)
bull Un representant de cada centre educatiu
bull Un representant de lrsquoEAP treballador social
bull Assessor LIC que dinamitza el PEE
Les funcions drsquoaquest servei (SOAC) soacuten les de detectar necessitats i dis-senyar objectius que ajudin a cobrir-los crear potenciar i implementar intervencions que assegurin que tot el que es proposa en els diferents objectius PEE pugui ser possible Les funcions de lrsquoorientador integrat en el SOAC soacuten meacutes concretes i es materialitzen en tres liacutenies que enllacen amb les etapes seguumlents
bull Etapa 0-3 i que es concreta a detectar necessitats dinamitzar acci-ons de sensibilitzacioacute vers lrsquoeducacioacute en aquesta etapa i promoure i gestionar espais familiars
110 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
bull Etapa 3-18 i que es concreta bagravesicament a colmiddotlaborar amb els cen-tres les famiacutelies i el municipi per a la reduccioacute de lrsquoabsentisme la creacioacute drsquoitineraris personalitzats i la connexioacute entre lrsquoeducacioacute for-mal i la no formal
bull Etapa postobligatograveria (16-20) i que es concreta a aconseguir tota la informacioacute necessagraveria perquegrave el SOAC pugui elaborar objectius i propostes aixiacute com acompanyar i colmiddotlaborar directament amb lrsquoalumnat en la seva orientacioacute i dinamitzar els tallers drsquoestudi as-sistit per a lrsquoalumnat en risc
Els recursos que des del Departament possibilitaran aquest projecte als centres que hi estiguin implicats es faran per mitjagrave drsquoactivitat formatives majoritagraveriament en forma de tallers
bull Un taller de suport a la tasca escolar per a cada centre
bull 3 tallers de suport escolar a cada PEE
bull 2 tallers formatius sobre accioacute tutorial compartida a cada PEE
bull Formacioacute per a la dinamitzacioacute de les AMPA
bull Formacioacute i acompanyament als centres dins el que ara eacutes el Progra-ma drsquoinnovacioacute
La contribucioacute dels PEE a la mirada 360 eacutes molt rellevant Tota la feina rea-litzada fins al moment ha generat un marc de pensament important que ha anat impregnant tant els professionals implicats com la societat en ge-neral de considerar que educar eacutes fer quelcom que va meacutes enllagrave de lrsquoescola
Malgrat tot el percentatge de PEE amb relacioacute a tots els municipis de Catalunya eacutes extremadament reduiumlt Ni tots els municipis poden desen-volupar un projecte drsquoaquestes caracteriacutestiques ni soacuten els municipis que meacutes ho requereixen els qui en poden gaudir El model eacutes positiu i les avaluacions realitzades ho confirmen Tanmateix no ens podem quedar nomeacutes en una experiegravencia pilot que afavoreixi un iacutenfim nombre de mu-nicipis quan la necessitat srsquoesteacuten a tot el territori i meacutes encara despreacutes de tants anys de la seva primera implementacioacute
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 111
El foment de les oportunitats educatives
Tal com hem esmentat les actuacions que les diferents administracions executen als territoris soacuten muacuteltiples i molt variades El PEE nrsquoeacutes una de rellevant perograve nrsquohi ha moltes meacutes que aporten aprenentatges al llarg de la vida que drsquouna o altra manera contribueixen a la recerca dels prin-cipis educatius expressats i que es relacionen a continuacioacute
Una de les principals fites de lrsquoeducacioacute i del model educatiu 360 eacutes la cerca drsquooportunitats per a tothom com a forma de reduir les desigualtats Lrsquoequitat perograve no srsquoaconsegueix fent io oferint el mateix per a tothom sinoacute aportant a cada un allograve que necessita Eacutes per aquest motiu que con-siderem que el primer que hauria de fer un municipi eacutes identificar les necessitats del seu context i de la seva gent quines soacuten les seves fortale-ses i les seves debilitats quines resistegravencies obstaculitzen i quines opor-tunitats ja teacute generades Nomeacutes partint drsquoaquesta premissa es podragrave traccedilar de manera personalitzada cada disseny Perograve aquesta personalit-zacioacute ha drsquoanar acompanyada drsquounes poliacutetiques que garanteixin la seva traccedilabilitat i la seva execucioacute
Per possibilitar aquestes poliacutetiques dibuixem el mapa de les actuacions meacutes significatives que en aquest sentit srsquoestan portant a terme
Atencioacute a la primera infagravencia Escoles bressol i llars drsquoinfants
Una de les primeres actuacions que fomenten les oportunitats educatives entre la poblacioacute eacutes lrsquoatencioacute educativa a la primera infagravencia Una de les consideracions que cal fer en parlar drsquoaquesta etapa eacutes el valor educatiu que se li concedeix La socialitzacioacute el desenvolupament cognitiu i afec-tiu fruit de les relacions que es donen en espais de relacioacute soacuten molt im-portants per al desenvolupament integral de lrsquoinfant
112 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Eacutes un dels grans serveis educatius que depenen dels municipis de fet el 365 del pressupost municipal en educacioacute es dedica a les escoles bres-sol (Panel 2018) El 97 dels municipis de meacutes de 100000 habitants te-nen escoles bressol municipals
A Catalunya tot i que en lrsquoactualitat srsquoarriba quasi al 100 dels infants de 3 a 6 anys que estan escolaritzats en el cas dels infants meacutes petits el per-centatge eacutes molt menor En dades del curs 2017-18 el 941 dels nens i nenes de 3 anys estaven escolaritzats mentre que nomeacutes ho estaven el 607 dels nens i nenes de 2 anys i tan sols un 36 dels infants de menys de 2 anys Si ho analitzem per nombre drsquoalumnes observem que la piragrave-mide de nens i nenes escolaritzats segons edats eacutes molt diferent tal com podem apreciar en la taula seguumlent
Si el nombre drsquoinfants escolaritzats el concretem atenent a lrsquoassistegravencia al sector puacuteblic o privat srsquoobserva una gran diferegravencia entre els infants de 2 anys (escoles bressol) i els que tenen 3 anys (escoles drsquoInfantil i Pri-magraveria)
TAULA 5Nombre drsquoinfants per edats de 0 a 5 anys escolaritzats
PERIacuteODE NOMBRE DrsquoINFANTS
Menys drsquoun any 3653
1 any 15292
2 anys 22994
3 i 4 anys 35788
5 anys 38175
Font Departament drsquoEducacioacute Estadiacutestica de lrsquoensenyament 2017-18
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 113
Hi ha molta meacutes oferta puacuteblica per als infants de segon cicle drsquoEducacioacute Infantil que per als infants de primer cicle drsquoaquesta mateixa etapa Del total de 2311 centres que imparteixen 2n cicle drsquoeducacioacute infantil (3-6 anys) a Catalunya 1704 centres pertanyen al sector puacuteblic i 607 centres al sector privat dels quals 563 soacuten privats concertats eacutes a dir que nomeacutes 44 centres soacuten de caragravecter totalment privat
Drsquoaltra banda lrsquoescolaritzacioacute eacutes molt irregular al llarg del territori A la ciutat de Barcelona hi ha una alta concentracioacute de centres (172 dels 2311 centres drsquoInfantil 2n cicle corresponen a la ciutat de Barcelona i 106 cen-tres entre puacuteblics i privats del total dels 1673 centres existents a tot Cata-lunya) Si beacute eacutes cert que a la ciutat de Barcelona srsquohi concentra bona part de la poblacioacute de Catalunya la proporcioacute de serveis i poblacioacute no eacutes la mateixa en tot el territori
TAULA 6Taxes drsquoescolaritzacioacute drsquoinfants de 2 i 3 anys per sectors ()
2 ANYS 3 ANYS
Sector puacuteblic 379 638
Sector privat 228 307
Total 607 941
Font Idescat 2019
TAULA 7Nombre de centres 0-3 i 3-6 segons titularitat
SECTOR PUacuteBLIC SECTOR PRIVAT CONCERTAT SECTOR PRIVAT
Infants de 3-6 anys 31704 563 44
Infants de 0-3 anys 962 ndash 711
Font Departament drsquoEducacioacute Estadiacutestica de lrsquoensenyament 2017-18
114 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
A Barcelona hi ha 98 escoles bressol municipals i 205 llars drsquoinfants pri-vades En aquesta ciutat el percentatge dels infants de 2 anys escolarit-zats eacutes drsquoun 425 sis punts per sobre del conjunt de Catalunya (361 ) que tot i que sembli una xifra important hem de pensar que meacutes drsquoun 57 drsquoinfants no estan escolaritzats Per tant estan perdent oportunitats educatives en lrsquoetapa meacutes important de la seva vida
Tot i que la taxa drsquoinfants escolaritzats a Catalunya en aquesta etapa (tant si es tracta de centres puacuteblics com privats) ha anat creixent encara eacutes forccedila baixa
Segons dades drsquoIdescat des del 1991 fins a lrsquoactualitat lrsquoescolaritzacioacute dels nens i nenes ha mantingut una evolucioacute creixent ha passat del 206 al 574 que si fa no fa eacutes meacutes de la meitat dels infants de 2 anys que estan escolaritzats
Es pot intuir que el problema pot venir donat per raons econogravemiques de les famiacutelies ja que fins i tot les escoles bressol del sector puacuteblic tenen un cost elevat
Els centres de primer cicle drsquoEducacioacute Infantil que pertanyen al sector puacuteblic tenen un financcedilament diferent del de la resta del mateix sector De forma generalitzada estan financcedilats a parts iguals entre la Generalitat
TAULA 8Percentatges de creixement de lrsquoescolaritzacioacute
ANY ACADEgraveMIC 0-2 ANYS (DADES SIacuteNDIC) 2 ANYS 3 ANYS
2014-2015 36 574 934
2000-2001 ndash 493 992
1991-1992 ndash 206 620
Font Idescat 2019
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 115
lrsquoAjuntament i lrsquoaportacioacute de les famiacutelies En aquests casos doncs les aportacions de les famiacutelies han de ser forccedila meacutes elevades
Sobre les diverses xifres exposades fins ara caldria esbrinar els motius drsquoaquesta baixa assistegravencia a les escoles bressol Eacutes molt diferent quan els infants no assisteixen a les escoles bressol o llar drsquoinfants per decisioacute fa-miliar que si ho fan per manca de centres al territori o beacute per manca de recursos econogravemics de les famiacutelies Les dades aportades en un informe del Siacutendic de Greuges el 2015 revelen que el perfil socioeconogravemic de les famiacutelies marca les diferegravencies com es pot veure a la taula seguumlent
TAULA 9Participacioacute en la formacioacute dels infants de 0 a 2 anys per perfil socioeconogravemic a Catalunya 2011 ()
Total 557
NACIONALITAT
Espanyola 592
Estrangera 404
NIVELL DrsquoESTUDIS DEL PARE
Estudis primaris o inferiors 320
Estudis secundaris i superiors no universitaris 557
Estudis universitaris 651
NIVELL DrsquoESTUDIS DE LA MARE
Estudis primaris o inferiors 294
Estudis secundaris i superiors no universitaris 530
Estudis universitaris 660
SITUACIOacute PROFESSIONAL DEL PARE
Ocupat 586
Aturat 417
gt gt gt
116 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Aquestes dades prenen un caire encara meacutes exagerat quan els protago-nistes soacuten famiacutelies estrangeres
Mentre que el 198 dels infants de 0 a 4 anys residents a Cata-lunya soacuten de nacionalitat estrangera aquesta proporcioacute eacutes no-meacutes del 40 a lrsquoEducacioacute Infantil de primer cicle En altres paraules la presegravencia drsquoalumnat estranger a les escoles bressol eacutes cinc vegades meacutes petita del que es podria esperar si lrsquoacceacutes a aquesta etapa educativa estigueacutes plenament normalitzat (Siacuten-dic 2015)
En el mateix informe del Siacutendic (2015) srsquoespecifica que els problemes meacutes comuns detectats per la no escolaritzacioacute dels infants en edats 0-3 soacuten els seguumlents
Inactiu 600
Empresari 643
Autogravenom 588
Treballador indefinit 580
Treballador temporal 424
SITUACIOacute PROFESSIONAL DE LA MARE
Ocupada 653
Aturada 410
Inactiva 526
Empresagraveria 620
Autogravenoma 661
Treballadora amb contracte indefinit 622
Treballadora temporal 503
Font Informe Siacutendic de Greuges (2015)
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 117
bull Dificultats drsquoacceacutes
bull Falta de recursos dels municipis per crear i laquopagarraquo les necessitats (previstes i imprevistes)
bull Manca de supervisioacute de la qualitat educativa de lrsquooferta als munici-pis (no totes estan regulades pel Departament i els municipis) i hi ha privades que estan sota altres noms
Malgrat tot el que srsquoha exposat quant a escoles bressol es pot pensar que hi ha famiacutelies que prefereixen no escolaritzar els seus fills i decideixen tenir-ne cura de forma particular per mitjagrave drsquoaltres serveis o beacute decidei-xen fer-ho dins el nucli familiar (avis)
El 0-3 eacutes una de les grans assignatures pendents de lrsquoadministracioacute en la qual queda molt per fer Eacutes una de les parts meacutes importants del model 360 Cal tenir present que les experiegravencies en la primera edat soacuten molt rellevants per al creixement personal i integral i que aixograve teacute repercussi-ons tant en etapes drsquoescolaritzacioacute posterior com en la vida adulta Lrsquouacutes drsquoun o altre servei o cap drsquoells pot implicar diferegravencies significatives en les experiegravencies educatives
Serveis alternatius io complementaris a la primera infagravencia
Tret de les escoles bressol actualment hi ha en funcionament altres ser-veis complementaris io alternatius que tenen cura dels infants 0-3 jun-tament amb les seves famiacutelies
Soacuten espais en els quals a meacutes de tenir cura dels infants srsquointenta propor-cionar ajuda a les famiacutelies en la crianccedila dels seus fills i filles Soacuten espais de relacioacute i vinculacioacute entre les famiacutelies que tenen un element comuacute que eacutes lrsquoinfant en edat primerenca i en els quals tambeacute es fomenta la interac-cioacute i les relacions entre els membres drsquouna mateixa comunitat Entre els serveis meacutes reeixits en destaquem els seguumlents
118 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Espai Nadoacute Eacutes un programa adreccedilat a mares drsquoinfants de 0-1 any Rep diferents deno-minacions segons el municipi (Espai de creixement Hola nadoacute Espai Nadoacute o drsquoaltres) Es tracta drsquoun programa que teacute lrsquoobjectiu de crear un espai de trobada amb les mares i els seus fills i tambeacute entre les famiacutelies que tenen infants en aquestes edats per tal que comparteixin dubtes angoixes experiegravencies que soacuten progravepies de les famiacutelies durant aquest pe-riacuteode del nen o nena
Lrsquoespai tambeacute es comparteix amb professionals de lrsquoagravembit educatiu de la salut io social que acompanyen vehiculen les interaccions condueixen a la reflexioacute proposen suggereixen o orienten segons les necessitats que aquests observen
Aquest espai teacute especial rellevagravencia en diferents factors que acompanyen la crianccedila del nadoacute i que es concreten en el fet que algunes de les famiacutelies accedeixen a lrsquoespai a traveacutes del suggeriment dels professionals de salut Aixograve afavoreix lrsquoassistegravencia a famiacutelies que drsquoaltra manera potser mai ar-ribarien a conegraveixer el servei Eacutes un servei molt interessant que acompa-nya des del naixement i que a meacutes drsquoatendre infants i famiacutelies pot facilitar la visualitzacioacute de les desigualtats i per tant lrsquooportunitat de ser proactius davant els problemes
En alguns municipis aquest Espai Nadoacute etiquetat tambeacute com a espai de crianccedila srsquoallarga fins als 6 anys drsquoedat de lrsquoinfant
Espai Familiar Eacutes un espai destinat a infants entre 0 i 3 anys o beacute fins als 6 anys acom-panyats de les seves famiacutelies En aquest espai els nens i nenes fan les seves activitats de joc individual o colmiddotlectiu mentre les seves famiacutelies els observen i hi juguen Aquests moments de joc en els quals els infants poden jugar sols o amb les seves famiacutelies es comparteixen amb xerrades debats i converses dirigides per professionals
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 119
En molts municipis aquest espai estagrave ubicat a les mateixes llars drsquoinfants i soacuten els mateixos professionals del centre i tambeacute altres professionals que acompanyen les famiacutelies a observar els seus fills i a aconseguir ele-ments que afavoreixin models familiars adequats i respectuosos
Aquest espai que teacute com a objectiu compartir vivegravencies entre les famiacutelies i reflexionar sobre el creixement integral dels infants moltes vegades afavoreix les famiacutelies que ja porten els seus fills a les escoles bressol quan el que seria necessari eacutes integrar aquelles famiacutelies que pel motiu que si-gui no soacuten usuagraveries de les llars drsquoinfants Espais com aquests afavoreixen vincles tambeacute entre les famiacutelies en un moment en quegrave srsquoestagrave molt sensi-bilitzat per la crianccedila
Tot i que hi ha una associacioacute de professionals drsquoespais familiars que estagrave en proceacutes drsquoelaboracioacute de la llista drsquoespais familiars no estan encara comptabilitzats els serveis existents
Cases de joc o ludoteques Inicialment creades per a infants de 0 a 3 o de 0 a 6 a partir de 2009 srsquoex-pandeix la franja drsquoedat Actualment estan pensades fins als 18 anys Soacuten equipaments o espais adreccedilats a infants i joves amb objectius diversos Tot i que el joc eacutes el seu objectiu principal i els materials que contenen bagravesicament soacuten de caragravecter luacutedic les seves finalitats tambeacute soacuten de caragravec-ter cultural i socioeducatiu Amb els infants meacutes petits lrsquoespai es compar-teix amb les famiacutelies de manera que eacutes tambeacute un espai en el qual es comparteixen experiegravencies i vivegravencies
Tot i que soacuten espais extraordinaris per als infants eacutes un servei que no ha tingut massa expansioacute en els diversos territoris ni estan clarament coor-dinats amb les escoles bressol
120 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Mares de dia i crianccedila compartida Les mares de dia soacuten una alternativa a les llars drsquoinfants en la qual una persona educadora (o no) teacute cura drsquoun petit grup drsquoinfants (entre 3 o 4 aproximadament) Ho fa a casa seva la qual cosa fa que estigui en un espai acomodat i que srsquoassembli a la seva progravepia llar
Perquegrave el servei sigui al meacutes correcte possible les mares de dia han drsquoadaptar io adequar el seu domicili a les noves incorporacions i a meacutes reben una formacioacute que es complementa amb unes pragravectiques que les capaci taragrave per a la feina que han de desenvolupar Encara que no eacutes un requisit indispensable es recomana que es faci formacioacute de manera regular
Algunes de les mares de dia soacuten mares que acaben de tenir un fill i com-parteixen la cura del seu fill o filla amb la drsquoaltres nens i nenes general-ment drsquoentre 0 a 3 o a 6 anys
Aquest servei de mares de dia eacutes conegut i estagrave regularitzat pel municipi que eacutes qui proporciona les llicegravencies vetlla per la qualitat del servei i supervisa (de vegades directament de vegades per mitjagrave drsquoaltres serveis que ho gestionen i faciliten la formacioacute) la feina diagraveria aixiacute com els espais
Aquest servei que a Catalunya no estagrave encara gaire reeixit srsquoha incorpo-rat a lrsquooferta puacuteblica en altres regions de lrsquoEstat espanyol com ara Navarra o Galiacutecia i eacutes forccedila regular en molts paiumlsos europeus
Els grups de crianccedila compartida soacuten grups de famiacutelies que srsquoorganitzen per tenir cura dels fills i que per un o altre motiu (horari model econo-mia etc) no els agrada el format drsquoescoles bressol Arriben a acords entre elles per cobrir els horaris feiners de cada famiacutelia
Aquestes i altres formes que srsquoadopten per a la cura dels infants en aques-tes edats i que srsquohan posat en marxa han vingut de la magrave de les mateixes famiacutelies
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 121
Aquests serveis podrien ser una alternativa per cobrir moltes de les ne-cessitats particulars de la poblacioacute perograve a Catalunya hi ha poques experi-egravencies en aquest sentit
Observacions per a aquesta etapaSense entrar a valorar la qualitat que un o altre servei pot oferir ni afir-mar que tots els infants haurien drsquoassistir a les escoles bressol siacute que srsquohauria de garantir que abans dels 6 anys (i sobretot abans dels 3 on lrsquooferta estagrave menys estesa) tots els infants poguessin gaudir de les ex periegravencies necessagraveries i suficients per optimitzar les se ves capacitatsEn definitiva que tinguin les mateixes oportunitats educatives
Tot i que segurament srsquohan efectuat avaluacions per saber la quantitat de programes complementaris a les escoles bressol que srsquoestan portant a terme actualment a Catalunya no hi ha dades publicades ni de lrsquoapli-cacioacute ni drsquoidentificacioacute de lrsquoimpacte que comporta la seva posada en pragravectica a la comunitat
La contribucioacute dels diferents serveis complementaris io alternatius a lrsquoEducacioacute 360 eacutes que les trobades soacuten uacutetils per intercanviar experiegravenci-es inquietuds progravepies de la maternitat o paternitat perograve tambeacute eacutes un espai de trobada que aglutina persones que difiacutecilment es podrien trobar per afinitats Permet el coneixement entre famiacutelies que essent drsquoun ma-teix municipi rarament haguessin compartit res perograve que arran drsquoaques-tes primeres trobades perpetuen la seva relacioacute
Aquests espais drsquoaltra banda acaben essent espais preventius ja que permeten als professionals fer un treball drsquoobservacioacute on de manera na-tural es poden visualitzar actuacions o situacions que es poden intuir de risc Soacuten alhora el primer pas per facilitar als infants conjuntament amb les seves famiacutelies la possibilitat de dibuixar el seu propi itinerari
122 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Cal destacar en positiu lrsquoexistegravencia de tots aquests serveis en alguns mu-nicipis per oferir oportunitats en una etapa tan rellevant com eacutes el 0-3
Conveacute ressaltar en negatiu que molts drsquoaquests serveis no estan a dispo-sicioacute de tothom
Aquest eacutes un gran repte que lrsquoadministracioacute educativa srsquoha de plantejar molt seriosament Cal explorar la millor forma per no seguir contribuint a crear les desigualtats des del naixement Calen formes diferents que comptin amb les iniciatives de la poblacioacute perquegrave tot i que soacuten relle-vants la solucioacute no sempre passa per aportar un pressupost elevat
Escoles de muacutesica dansa i arts aplicades
En edats superiors als 3 anys es poden trobar tot tipus de centres que imparteixen formacioacute reglada o no en la qual els infants poden aprendre io aprofundir determinades mategraveries que no srsquoofereixen a lrsquoescola o es donen amb baixa intensitat Ens referim als centres de muacutesica dansa o activitats de caire manual que es centralitzen en conservatoris escoles de muacutesica i dansa
Actualment hi ha 150 escoles de muacutesica i 4 de dansa conveniades 17 escoles drsquoart i 16 conservatoris
Del 100 del pressupost drsquoeducacioacute dels municipis un 21 estagrave destinat als ensenyaments musicals i artiacutestics Aquest financcedilament fa que sigui necessari el copagament de les famiacutelies que volen fer uacutes dels serveis
Tot i que estan molt esteses actualment no tots els municipis tenen escoles de muacutesica i encara menys escoles de dansa o arts aplicades la qual cosa dificulta lrsquoaccessibilitat de molts infants i joves segons el lloc on visquin Alguns municipis srsquohan coordinat i comparteixen una sola es-cola de muacutesica que pot atendre els infants de les diferents poblacions
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 123
En alguns casos soacuten els professors els qui es mouen entre les poblacions properes en drsquoaltres les aules de muacutesica estan repartides en cada pobla-cioacute (vegeu lrsquoapartat drsquoexemples a les pagravegines 157-158)
Drsquoaltra banda lrsquoacceacutes a aquesta tipologia de centres ve totalment de-terminada per les famiacutelies la qual cosa no garanteix la possibilitat drsquouns apren entatges que tot i que soacuten molt rellevants queden reduiumlts a uns quants
Escolaritzacioacute equilibrada
La millora de lrsquoegravexit educatiu tambeacute teacute a veure amb el territori i amb la forma com srsquoorganitzen els infants en els diferents centres educatius Equilibrar les aules contrarestant les diferegravencies existents entre els bar-ris pot facilitar una millora en les oportunitats educatives
Entre les diverses estrategravegies que tenen els municipis per treballar cap a una escolaritzacioacute meacutes equilibrada srsquohi troben entre drsquoaltres
bull Els models de zonificacioacute En municipis petits o en drsquoaltres de menys de 20000 habitants srsquoha optat per generar una zona uacutenica drsquoescolaritzacioacute Aixograve fa que la distribucioacute de lrsquoalumnat pugui estar compensada entre els diferents centres drsquouna mateixa poblacioacute
bull La modificacioacute de les ragravetios en algunes aules i en alguns centres Aquest aspecte no depegraven del municipi perograve hi pot intervenir
bull Una distribucioacute meacutes equitativa dels nens i joves en els diferents centres del municipi a traveacutes de les Oficines Municipals drsquoEscola-ritzacioacute tant pel periacuteode de preinscripcioacute com durant el curs pro-blemagravetica que afecta moltes poblacions
124 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Les Oficines Municipals drsquoEscolaritzacioacuteDins la cooperacioacute en la planificacioacute i gestioacute de la tramitacioacute del proceacutes de matriculacioacute dels alumnes als centres escolars es creen les Oficines Municipals drsquoEscolaritzacioacute (OME)
LrsquoOME eacutes lrsquoorganisme encarregat drsquoacompanyar en la gestioacute en col-laboracioacute amb diferents membres i estaments (Ajuntament i Generali-tat) de tota la tramitacioacute que famiacutelies i centres han de fer en el proceacutes drsquoescolaritzacioacute dels seus fills i filles als centres escolars del municipi
Entre les seves funcions hi ha les drsquoinformar orientar les famiacutelies en tota lrsquooferta existent al municipi aixiacute com acompanyar si eacutes necessari en el proceacutes de preinscripcioacute i inscripcioacute als centres escolars de les etapes drsquoIn-fantil Primagraveria i Secundagraveria Dins els seus objectius hi ha el de procurar que la distribucioacute dels infants en els diferents centres del municipi sigui al meacutes equilibrada possible i afavoreixi tant els infants com les seves fa-miacutelies i els centres educatius Tal com srsquoesmenta en el Pacte contra la segregacioacute escolar (2019) darrerament aprovat es fa necessari concretar encara meacutes les seves funcions i dotar-lo de meacutes competegravencies que lrsquoaju-din a combatre el desequilibri existent
Actualment no tots els municipis tenen OME majoritagraveriament es con-centren en municipis de meacutes de 100000 habitants i encara que menys tambeacute nrsquohi ha en municipis que tenen entre 20000 i 50000 habitants i molt pocs en municipis petits Nomeacutes un 598 dels municipis de meacutes de 100000 habitants tenen OME
La contribucioacute de les OME a lrsquoEducacioacute 360 eacutes important ja que vetllen per fer possible alguns dels acords signats al Pacte contra la segregacioacute escolar Eacutes un element clau per garantir una base equitativa del sistema
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 125
Biblioteques
Les biblioteques soacuten un servei municipal que teacute com a objectiu promo-cionar facilitar i afavorir la lectura Eacutes un servei puacuteblic adreccedilat a tota la ciutadania que colmiddotlabora i complementa lrsquoaprenentatge drsquoinfants i joves apropant-los a la informacioacute i a la cultura
Cada municipi (exceptuant alguns municipis de menys de 3000 habi-tants) teacute una biblioteca municipal Actualment a Catalunya hi ha un total de 847 biblioteques puacutebliques que estan distribuiumldes tal com srsquoindica a la Taula 10
Drsquoaquestes 847 biblioteques 225 biblioteques meacutes 10 bibliobusos perta-nyen a la Xarxa de biblioteques municipals gestionades per la Diputacioacute de Barcelona Les biblioteques de la ciutat de Barcelona les gestiona directa-ment el Consorci de Biblioteques de Barcelona (Ajuntament i Diputacioacute) La resta de biblioteques estan gestionades per la Generalitat de Catalunya
El municipis petits que no disposen drsquouna biblioteca puacuteblica gaudeixen de serveis mogravebils diversos que cobreixen les seves necessitats actual-ment hi ha 10 bibliobusos que cobreixen 100 municipis
TAULA 10Nombre de biblioteques i punts de servei a Catalunya
BIBLIOTEQUES PUNTS DE SERVEI
Biblioteca de Catalunya 1 2
Puacutebliques 452 452
De grups especiacutefics 20 21
Ensenyament superior 55 91
Especialitzades 319 375
Total 847 941
Font Idescat (2016)
126 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Les actuals biblioteques promouen tot tipus drsquoactivitats per acostar la informacioacute i la cultura a tota la poblacioacute ja que aquestes soacuten algunes de les seves finalitats principals perograve tambeacute en tenen drsquoaltres entre les quals destaquen
bull Incentivar la lectura per a infants joves i famiacutelies
bull Connectar la lectura a la cultura i al context
bull Ser un centre drsquoaprenentatge amb la promocioacute drsquoactivitats diverses (cursos i tallers visites guiades formacioacute en TIC) i la creacioacute drsquoes-cenaris drsquoautoaprenentatge i sales drsquoestudi
Entre les activitats de dinamitzacioacute de la lectura i lrsquoapropament de la cul-tura srsquohi concreten tot tipus drsquoaccions com ara lrsquohora del conte els clubs de lectura o les visites drsquoautor majoritagraveriament activitats que es promo-uen per a tota la ciutadania perograve a les quals hi acaba assistint uacutenicament un cercle bastant reduiumlt drsquoinfants i encara menys de joves
Algunes drsquoaquestes activitats que es fan de manera compartida amb els centres educatius dins lrsquohorari escolar com ara lrsquoexperiegravencia del Projec-te Ciutats Lectores en la qual tots els nens i nenes de tots els centres educatius van participar conjuntament en uns itineraris per conegraveixer la seva ciutat (Tiana) un itinerari que havien elaborat els alumnes drsquoun dels instituts de secundagraveria de la mateixa poblacioacute Perograve majoritagraveriament les activitats que es generen a les biblioteques van adreccedilades a tota la pobla-cioacute Algunes experiegravencies que han estat representatives o actualment srsquoestan portant a terme en diferents municipis soacuten
bull Laboratoris de lectura Es porten a terme amb infants acompa-nyats de les seves famiacutelies i generen forccedila audiegravencia ja que fomen-ten un protagonisme meacutes actiu dels participants Lrsquoobjectiu eacutes el de promoure accions diversificades al voltant drsquouna temagravetica concreta (Granollers) Pretenen promoure la creativitat creant entorns am-bients que es desprenen dels continguts de les lectures que es fan al voltant drsquoun tema
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 127
bull A la biblioteca de Trinitat Vella-Joseacute Barbero es duu a terme una experiegravencia per mitjagrave drsquoun programa que preteacuten apropar els joves al moacuten de la cultura Aquest programa no nomeacutes compta amb els ado-lescents per apropar-los a la lectura sinoacute que preteacuten fer-los-en pro-tagonistes amb la qual cosa srsquoafavoreix que aquests acabin essent dinamitzadors de la biblioteca
bull Municipi Lector on es coordinen escoles-biblioteca-AMPA a fi de potenciar la lectura en tot el poble (soacuten municipis lectors Almenar Lliccedilagrave de Vall Suacuteria i Mollerussa)
bull Nascuts per llegir (malauradament desaparegut) eacutes un programa en el qual infermeres pediagravetriques pediatres famiacutelies i biblioteca es coordinen per acostar la lectura als infants des de les primeres setmanes de vida Aquest programa incita i promou la molt reco-manada activitat drsquoexplicar histograveries als menuts
bull Code club un servei compartit entre biblioteques i estudiants de grau de diferents universitats que actuen de manera voluntagraveria amb nens i nenes drsquoentre 9 i 12 anys per ajudar-los a iniciar-se en la programacioacute de videojocs i altres eines luacutediques
bull Programes que acosten i comparteixen diferents agravembits ndash llibres i natura (parcs i biblioteques en les quals a partir de pas-
sejades promogudes per mitjagrave de la biblioteca acosten el conei-xement de la natura mitjanccedilant el fons bibliogragravefic)
ndash llibres i cinema (aula de cinema en la qual a meacutes de difondre activitats culturals relacionades amb el cinema els participants poden acostar-se al proceacutes de creacioacute drsquouna pelmiddotliacutecula)
bull Un gran nombre drsquoactivitats que promou el Consorci de bibliote-ques de Barcelona que sota el programa Accioacute lectora promou meacutes de 500 activitats concretes que van des de fomentar la lectura al carrer (lectures a les superilles) fins a lrsquoacompanyament lector als infants a traveacutes del projecte Menja llibres
Les biblioteques soacuten un enorme potencial educatiu i cultural que cada municipi teacute per explotar i no uacutenicament com un espai de recolliment per a la lectura individual o per a la cerca drsquoinformacioacute sinoacute tambeacute com
128 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
a espai de dinamitzacioacute drsquoaprenentatges diversos lligats a totes les edats La biblioteca eacutes un espai en el qual es genera coneixement i aixograve no es fa aiumlllat del context ni de manera individual eacutes tambeacute un espai de tre ball en el qual hi ha els recursos a lrsquoabast on les informacions soacuten de fagrave- cil acceacutes i es poden compartir i dialogar El seu fons bibliogragravefic i els recursos TIC per a la recerca drsquoinformacioacute en formats extraordinagraveria-ment diferents fan que els infants i joves puguin interactuar amb el co-neixement
Perograve malgrat tots els esforccedilos eacutes un servei que no arriba a tots els puacuteblics Hi ha una gran desconnexioacute amb els centres educatius ja que tret drsquoal-guns casos la seva relacioacute es limita a una visita anual o trimestral Lrsquoassis-tegravencia de les famiacutelies eacutes forccedila limitada i la majoria de joves nomeacutes les frequumlenten en periacuteodes drsquoestudi Cal que des del municipi es generin ac-tuacions que facilitin una mirada oberta de la biblioteca i que es promo-guin accions conjuntes drsquoagravembit cultural i educatiu
Acompanyament a lrsquoescolaritzacioacute i programes de suport
El 100 dels municipis de meacutes de 100000 habitants tenen projectes de reforccedil educatiu Dels municipis que tenen entre 20000 a 100000 habi-tants compten amb un 88 dels mateixos serveis i en els municipis meacutes petits es mouen entre el 80 Aixograve fa considerar que els municipis posen a lrsquoabast de la poblacioacute serveis diferenciats que contribueixen a la millora de lrsquoegravexit escolar
Un 17 dels recursos dels ajuntaments assignats a educacioacute es destinen a programes de suport de lrsquoescolaritzacioacute o altres intervencions educatives entre les quals podem trobar algunes de les que es destaquen a continuacioacute
Es tracta de serveis que tenen la finalitat drsquoacompanyar i reforccedilar els aprenentatges escolars
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 129
Tot i la quantitat i extensioacute dels serveis en tots els municipis no hi ha una avaluacioacute exhaustiva que aporti dades que aquestes actuacions impacten positivament en la poblacioacute i abracen totes les necessitats ni que aquests serveis estiguin sempre coordinats amb els centres escolars per marcar un itinerari favorable a nivell personalitzat
Biblioteques escolars obertes al barriAprofitant les biblioteques dels centres escolars (quan aquests soacuten lluny de la biblioteca municipal) srsquohan obert aquests espais al barri fora de lrsquoho-rari lectiu amb el doble objectiu que sersquon pugui fer un uacutes meacutes social i tambeacute per tenir un espai drsquoactivitats drsquoestudi o apte per fer els deures escolars amb el material necessari per dur-los a terme amb la qualitat que es re quereix No totes les biblioteques obertes al barri compleixen ambdoacutes objectius a la vegada Actualment la ciutat de Barcelona teacute algu-nes biblioteques obertes als barris totes elles dinamitzades per un servei de monitors io de voluntaris que gestionen lrsquoespai i els materials i ajuden els nens i nenes Tambeacute hi ha altres municipis que mantenen aquesta obertura
Aquest eacutes un servei que proporciona ajudes als infants i joves que no gau-deixen drsquoun espai a casa per a la realitzacioacute dels treballs o deures esco-lars als infants o joves que estan tutoritzats durant unes hores en quegrave no sempre poden estar amb les seves famiacutelies i facilita elements per a la millora de lrsquoegravexit educatiu
Eacutes una excelmiddotlent iniciativa perograve que no sempre cobreix les necessitats personalitzades ja que de manera generalitzada les persones que la dinamitzen no soacuten professionals que puguin garantir aquest acompa-nyament escolar i acaba essent un servei de preacutestec de llibres de proxi-mitat Teacute poca continuiumltat amb el centre educatiu meacutes enllagrave drsquoutilitzar el seu espai
130 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Estudi assistit o acompanyament a lrsquoescolaritzacioacuteEn la mateixa liacutenia de reforccedil escolar esmentat en les biblioteques obertes al barri perograve ampliant els espais a les aules TIC o altres espais comuns alguns municipis porten a terme tallers de suport a les tasques escolars que es fan fora de lrsquohorari escolar En alguns casos aquests espais estan dinamitzats per monitors perograve tambeacute hi ha altres espais que es realitzen de manera compartida entre centres (alumnes drsquoESO amb alumnes de Primagraveria com per exemple el projecte drsquoamics de la lectura que es realit-za en un Institut8 de Barcelona o beacute dins un mateix centre com es realitza en molts centres amb el projecte laquoapadrinament lectorraquo)
Alguns drsquoaquests programes formen part de les accions generades dins el marc dels Plans Educatius drsquoEntorn
A la ciutat de Barcelona els projectes serveis i recursos destinats a lrsquoedu-cacioacute soacuten forccedila meacutes amplis i es reparteixen entre els recursos de suport escolar destinats a infants i joves que es realitzen tant dins com fora del centre escolar Compta amb un total de 502 punts en tota la ciutat que es distribueixen per districtes i barris segons necessitats amb una major con-centracioacute als barris de Ciutat Vella Nou Barris i Sants Montjuiumlc Els prin-cipals recursos es concentren en espais per a reforccedil escolar amb lrsquoacompanyament dels deures escolars i el reforccedilament de les competegraven-cies bagravesiques i quan eacutes necessari amb lrsquoatencioacute personalitzada
Aquest servei que es desenvolupa a la ciutat de Barcelona srsquohauria de fer extensiu a tota la poblacioacute ja que suposa una excelmiddotlent oportunitat per als infants que lrsquoutilitzen
8 Institut Anna Gironella de Mundet
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 131
El programa LECXITPer mitjagrave del programa LECXIT es preteacuten el foment de la lectura per als alumnes de Primagraveria que ja han aconseguit fer les primeres passes en la lectura i la comprensioacute lectora Es porta a terme en horari fora de lrsquoesco-la per part de voluntaris o voluntagraveries En alguns espais aquest programa es vincula a lrsquoAprenentatge Servei (APS) que es dinamitza tambeacute des de les Universitats per tal que els estudiants puguin oferir aquest servei de forma voluntagraveria perograve tambeacute com una forma drsquoaprenentatge En altres municipis es vincula amb entitats que contribueixen a oferir aquest servei als infants
Tot i que lrsquoobjectiu principal del programa es concreta en la lectura i lrsquoas-soliment de la comprensioacute lectora tambeacute teacute la voluntat de crear vincles entre els joves voluntaris i els infants i crear ajudes des dels serveis a la comunitat
La contribucioacute drsquoaquests serveis o programes a lrsquoEducacioacute 360 eacutes clau ja que afavoreix que els infants puguin gaudir drsquoun espai ograveptim per a la re-alitzacioacute de tasques educatives fora de lrsquohorari escolar acompanyats de professionals o persones amb voluntat drsquoajudar en un ambient preparat per a lrsquoaprenentatge que els eacutes familiar i per tant moltes vegades els aporta seguretat Aquest igual que lrsquoanterior no eacutes un programa que srsquoes-tengui a tot el territori tot i que seria necessari
Suport a lrsquooferta educativa fora de la jornada escolar perograve dins el centre escolarAlguns dels suports a lrsquooferta educativa es porten a terme dins lrsquoespai del centre escolar i srsquoinclouen tambeacute dins la jornada encara que no formin part de la jornada acadegravemica
Els espais de migdia Lrsquoespai de migdia eacutes un espai que tot i ser considerat educatiu moltes vegades acaba essent uacutenicament assistencial La seva base educativa ve
132 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
de la magrave de la voluntat de lrsquoequip docent de cada centre educatiu io de les associacions de famiacutelies que moltes vegades soacuten les qui el gestionen
Alguns centres educatius configuren lrsquoespai de migdia com un espai re-llevant en el qual es posen en funcionament molts dels valors i moltes de les destreses que srsquohan pogut introduir en la jornada lectiva i per ator-gar-li la importagravencia que teacute lrsquoinclouen en el seu Projecte Educatiu Tan-mateix soacuten molt pocs els qui tenen realment una connexioacute real meacutes enllagrave de notificar-se els comunicats sobre situacions peculiars viscudes en aquest horari
Lrsquoespai de migdia eacutes un espai de privilegi per al treball integral de lrsquoinfant i jove inclou tant lrsquoalimentacioacute i el desenvolupament de la salut com les activitats ludicoacadegravemiques Eacutes un dels millors moments per a la inclu-sioacute drsquoaccions coordinades amb els centres educatius i colmiddotlaboracions externes perquegrave lrsquoalumnat pugui realitzar activitats drsquoaprenentatge dife-rents de les que es fan a les aules
Drsquoaltra banda si els espais de migdia tenen aquesta consideracioacute educa-tiva srsquohaurien de regular perquegrave tots els alumnes hi assistissin Aixograve im-plicaria tambeacute una revisioacute de les beques de menjador
En aquest sentit cal un gran avenccedil ja que drsquouna banda no rep el mateix tractament lrsquoespai de migdia per als alumnes drsquoEducacioacute Primagraveria que per als alumnes drsquoEducacioacute Secundagraveria quan teacute la mateixa rellevagravencia sobretot pel seu caragravecter de cura de la salut en lrsquoalimentacioacute Drsquoaltra ban-da caldria que el sistema de beques pogueacutes arribar a totes les necessitats Tampoc estan en la mateixa situacioacute els infants i joves que viuen en po-blacions rurals i que utilitzen transport escolar respecte dels que viuen a prop de lrsquoescola
Quant a lrsquoespai de migdia caldria una revisioacute en profunditat dels horaris Aixograve passa especialment a lrsquoensenyament secundari quan molts acaben dinant en un horari que srsquohauria de destinar al berenar
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 133
Aprofitament dels espais dels centres puacuteblics fora de lrsquohorari escolar Patis oberts Un dels espais de joc i o esport poc optimitzats pel municipi soacuten els patis escolars
Si comptabilitzem les hores en quegrave els patis estan ocupats durant la jor-nada escolar i els comparem amb les hores de no ocupacioacute veurem que hi ha un clar desequilibri
Jornada escolar de 8 hores (de 9 h a 17 h) soacuten 40 h a la setmana Horari no escolar (de 17 h a 21 h) meacutes caps de setmana (de 9 h a 21 h) soacuten 44 h a la setmana Si comptem els dies de vacances (Nadal Setmana Santa meacutes vacances drsquoestiu sense comptar alguns festius assenyalats) soacuten aproxi-madament 88 dies
Tenint en compte aquests nombres lligats a la necessitat drsquoespais de jocesport que tenen la majoria de municipis molts ajuntaments han elabo-rat normatives que permeten lrsquouacutes dels patis escolars en horaris no lectius (sempre que els centres siguin de titularitat puacuteblica) La regularitzacioacute srsquoha fet de formes diferents perograve la finalitat ha estat coberta facilitar es-pais de joc a infants i adolescents fora de lrsquohorari escolar
El 100 dels municipis de meacutes de 100000 habitants obren equipaments educatius fora de lrsquohorari escolar tot i que es desconeixen el nombre de centres de cada poblacioacute que ho fan els horaris en quegrave es poden fer ser-vir quin uacutes sersquon pot fer mentre estan oberts i si nomeacutes estan oberts a les entitats o a infants i joves en general
Aquest percentatge disminueix en municipis meacutes petits en quegrave es comp-tabilitza en un 80 segons el Panel (2018)
En alguns municipis lrsquoobertura del centre no srsquoha fet uacutenicament amb els patis de les escoles sinoacute que srsquoestan utilitzant les instalmiddotlacions del centre mateix per a la realitzacioacute drsquoactivitats diverses (escola de muacutesica activitats
134 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
extraescolars formacioacute per a les famiacutelies) Com eacutes evident la realitzacioacute de totes aquestes activitats estan supeditades a les necessitats de lrsquoescola que nrsquoeacutes lrsquousuari principal
Lrsquoobertura dels patis per si sol no contribueix a lrsquoEducacioacute 360 ha drsquoanar acompanyada drsquoaltres actuacions que acompanyin el seu uacutes ja sigui a partir de la progravepia escola de lrsquoAssociacioacute de famiacutelies del centre o del pro-pi teixit social Eacutes imprescindible que el que srsquohi faci tambeacute es coordini amb altres entitats Malgrat tot eacutes una molt bona poliacutetica ja que afavo-reix la comunitat educativa en general
Cal perograve avanccedilar en la connexioacute de les activitats que es plantegen amb lrsquoespai Calen poliacutetiques clares que vehiculin tant lrsquoacceacutes com les accions que srsquohi puguin generar per tal que no sigui uacutenicament un espai de joc individual Cal garantir tant lrsquoacceacutes com la qualitat del que srsquohi fa i per aixograve cal una aposta clara
Espais de lleure en vacancesEsplais espais de lleure o moviment escolta representen una bona part de les activitats que es fan en caps de setmana i vacances drsquoestiu Sobre-tot en egravepoca de vacances drsquoestiu perograve tambeacute en caps de setmana la con-ciliacioacute familiar amb el temps de lleure dels infants es fa difiacutecil No totes les famiacutelies tenen la sort de fer el mateix horari i calendari dels centres educatius la qual cosa fa que els caps de setmana i el periacuteode de vacan-ces els infants no puguin estar gaudint de les activitats conjuntes amb les famiacutelies
Alguns infants assisteixen a espais luacutedics i de relacioacute per la conviccioacute de les famiacutelies que els seus fills i filles es relacionin drsquouna manera diferent a lrsquohabitual amb els companys amb els adults i amb lrsquoentorn La majoria dels esplais i moviments escoltes estan forccedila lligats a les activitats i as-sociacions culturals del municipi amb qui colmiddotlaboren i nrsquoacaben essent una font
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 135
Alguns ajuntaments gestionen de manera directa els casals drsquoestiu io vacances de Nadal drsquoaltres subvencionen o fan aportacions econogravemi-ques a les AMPA que gestionen aquestes accions
Aquests espais luacutedics soacuten alhora uns extraordinaris espais drsquoaprenentat-ge social que cal gestionar coordinadament entre diferents actors socials Cal que la seva assistegravencia es pugui estendre a tota la poblacioacute
Soacuten espais rellevants tant per gestionar la conciliacioacute familiar i horaris escolars com per aconseguir la socialitzacioacute i els aprenentatges fora de lrsquoagravembit escolar que eacutes meacutes dirigit
Caldria fer una revisioacute de lrsquoacceacutes a aquests espais assegurant que no es vegin com un luxe sinoacute com una necessitat perograve a la vegada caldria asse-gurar la qualitat que srsquoofereix en cada municipi Cal una avaluacioacute en pro-funditat tant dels tipus drsquoespais com de les activitats que srsquohi plantegen com de lrsquoimpacte que aixograve causa en lrsquoaprenentatge social dels infants
Els municipis tenen molt a fer meacutes enllagrave drsquoorganitzar un casal drsquoestiu amb activitats luacutediques o esportives
Lrsquoorientacioacute
Cap o pocs municipis es plantegen lrsquoorientacioacute com a objectiu prioritari i quan es porta a terme teacute un enfocament totalment acadegravemic moltes vegades lligat a la selectivitat
Lrsquoorientacioacute educativa al municipi es focalitza majoritagraveriament en lrsquoori-entacioacute acadegravemica i professional i es porta a terme de manera com-plementagraveria i coordinada amb la tasca drsquoorientacioacute i accioacute tutorial que srsquoestagrave fent als instituts perograve lrsquoorientacioacute tambeacute es pot analitzar des drsquouna altra perspectiva molt meacutes agravemplia la que facilita la construccioacute del propi projecte de vida la que orienta en totes i cadascuna de les fases de les
136 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
transicions de la vida i la que permet establir vincles amb el context im-plicant els aprenentatges
En la majoria de municipis lrsquoorientacioacute estagrave dissenyada seguint la pri-mera liacutenia drsquoacompanyament a la tasca des dels instituts amb accions que promouen lrsquoincrement drsquoinformacioacute sobre les sortides acadegravemiques i professionals a les quals poden optar un cop finalitzats els estudis obligatoris No obstant aixograve hi ha una tasca molt rellevant que caldria fer de manera coordinada entre diferents administracions liderades per lrsquoajuntament i que estagrave en relacioacute amb lrsquoacompanyament personalitzat Un acompanyament que no nomeacutes ajudi cada persona a identificar les seves capacitats i el seu potencial sinoacute que tambeacute lrsquoajudi en aspectes tan essencials com traccedilar el seu propi itinerari personal i professional a ser conscient dels seus aprenentatges i la seva progravepia forma drsquoadquirir-los aixiacute com la manera de transferir-los a la seva tasca diagraveria En definitiva un acompanyament que srsquoinicia en lrsquoeducacioacute obligatograveria perograve que deixa drsquoexistir quan lrsquoadolescent potser encara no teacute totes les eines per mourersquos en el context
Lrsquoeducacioacute al llarg de la vida eacutes un fet present i de futur que de vegades costa fer de manera autogravenoma Els itineraris personalitzats poden ser una bona eina que es pot desenvolupar des de lrsquoorientacioacute
Els itineraris personalitzats
Els itineraris personalitzats poden tenir diferents fases Podem parlar drsquoitineraris personalitzats quan orienta lrsquoinfant en aquelles activitats que pot fer i vol fer despreacutes de la jornada escolar perograve tambeacute el que acompa-nya en les transicions al llarg de la vida En el primer dels casos els nous Plans drsquoEntorn ja preveuen una figura del municipi que pugui guiar i acompanyar els infants drsquoacord amb les seves famiacutelies els centres esco-lars i les activitats que es realitzen al municipi (o municipis propers) Tot aixograve eacutes possible perquegrave comptem amb
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 137
bull Uns infants que tenen unes capacitats motivacions interessos vers unes liacutenies io unes necessitats concretes que cal cobrir (esport muacutesica drsquoestudi etc)
bull Un gran potencial humagrave un teixit social del territori amb ganes drsquoinvolucrar-srsquohi que no srsquooptimitza
bull Unes organitzacions que ja treballen realitzant accions concretes que possibiliten aquests itineraris
En aquest sentit nomeacutes cal buscar el professional que exerceixi aquesta funcioacute drsquoorientar els infants i les seves famiacutelies aixiacute com saber la forma com aquest ho hauria drsquoexecutar i sota quins criteris En darrer lloc con-vindria saber com srsquoentrellacen i es vehiculen les accions que es conside-rin que cada nen o nena pot fer
Per tal que lrsquoorientacioacute sigui adequada cada municipi o zona (quan el municipi eacutes petit abraccedila els municipis de les rodalies que poden com-partir instalmiddotlacions espais etc) hauria de tenir un mapa de tots els re-cursos educatius de quegrave disposa Drsquoaquesta manera lrsquoorientador pot traccedilar cada itinerari El mapa hauria de proporcionar alhora informacioacute sobre allograve que caldria incorporar o incrementar en funcioacute de les necessi-tats detectades en el municipi
Lrsquoorientador que executa aquesta tasca eacutes un professional amb coneixe-ments pedagogravegics preparat per treballar en xarxa amb els centres edu-catius les famiacutelies els infants els diferents agents de lrsquoajuntament (o ajuntaments) i si srsquoescau altres agents que intervenen en el municipi i que poden tenir una certa influegravencia educativa per ajudar a dissenyar itineraris particulars drsquoaprenentatge i lleure
Quant a lrsquoacompanyament en les transicions al llarg de la vida caldria pensar sobretot a ampliar el mapa de recursos existents de cada muni-cipi i a dissenyar la forma en quegrave el guiatge pogueacutes partir de la progravepia comunitat meacutes que de la figura de lrsquoorientador
138 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
La figura del professional orientador eacutes clau perquegrave lrsquoengranatge neces-sari entre els diferents ambients en els quals viu lrsquoinfant i cada itinerari pel qual circula cada infant en el territori tingui un dibuix coherent
Hi ha poques experiegravencies en aquest sentit hi ha pocs territoris que tin-guin un orientador que acompanyi en el coneixement dels recursos del territori i que ajudi a personalitzar itineraris
Calen esforccedilos per potenciar aquesta figura perograve cal vetllar pel perfil pro-fessional de lrsquoorientador ja que tot i tenir una base educativa ha de tenir unes actuacions molt transversals
En aquest sentit cal tambeacute una gran connexioacute amb les institucions que formen aquests professionals perquegrave tinguin la formacioacute suficientment contextualitzada independentment de la titulacioacute educativa de la qual provinguin
Centres oberts
No totes les famiacutelies tenen els recursos culturals econogravemics i socials per oferir als seus fills o filles les mateixes oportunitats educatives En aquest sentit les administracions educatives han de posar a lrsquoabast de la poblacioacute els serveis que possibilitin que els infants de famiacutelies amb di-ficultats puguin tenir oportunitats paralmiddotleles a les que els podria oferir la seva famiacutelia
Els centres oberts soacuten uns serveis que ofereix la Generalitat de Catalu-nya adreccedilats a infants i adolescents que essent vulnerables no pateixen ni desemparament ni cap tipus de maltractament perograve per algun motiu les seves famiacutelies no els poden atendre durant el dia despreacutes de la jor-nada escolar Aquests centres tenen un servei diuumlrn compatible amb lrsquohorari escolar
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 139
El seu objectiu principal eacutes atendre els menors que poden patir alguna situacioacute que no els permeti tenir les experiegravencies suficients per creacuteixer i integrar-se adequadament en la societat Aquest servei srsquoocupa dels in-fants i joves proporcionant els aprenentatges que necessiten per com-pensar els possibles degraveficits que puguin patir Srsquoacompanya els joves a incorporar-se al sistema educatiu i a les activitats de lleure del seu entorn meacutes proper A nivell meacutes assistencial tambeacute sersquols acompanya en la utilit-zacioacute dels serveis de salut per garantir-ne la inclusioacute tambeacute al sistema sanitari (als infants i joves i a les seves famiacutelies si ho necessiten per mitjagrave de prestacions socials) Paralmiddotlelament es presta ajuda a les famiacutelies quan ho requereixen
Actualment a Catalunya hi ha 266 centres oberts amb 9426 places (Ides-cat 2017) que atenen infants i joves entre 3 i 17 anys amb financcedilament de la DGAIA disposats majoritagraveriament a la proviacutencia de Barcelona
bull Barcelona 6193 places en 159 centres
bull Girona 864 places en 31 centres
bull Tarragona 1672 places en 55 centres
bull Lleida 697 places en 21 centres
A Catalunya el 2016 hi havia 13796 infants amb algun expedient obert a la DGAIA drsquoun total de 1393928 infants que hi resideixen
Tot i que la inversioacute puacuteblica en places de centres oberts srsquoha anat incre-mentant en meacutes de 3 milions drsquoeuros eacutes encara un servei insuficient
Els centres oberts soacuten un excelmiddotlent recurs per cobrir les necessitats drsquoin-fants amb situacioacute de vulnerabilitat perograve afavorir les oportunitats a aquests infants requereix mesures addicionals que acompanyin aquests infants en tot allograve que necessitin tant a nivell assistencial com educatiu meacutes enllagrave de lrsquoescola assistegravencia a espais de lleure activitats de suport a lrsquoescolaritzacioacute altres ensenyaments relacionats amb diferents mategraveries (esportives musicals etc) segons capacitats voluntats o necessitats
140 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Tot i que la finalitat per la qual es van crear els centres oberts era total-ment educativa en sentit ampli actualment estan oferint una mirada assistencial gairebeacute en la seva totalitat Caldria reconvertir aquesta ograveptica a la mirada original per tal que els infants que hi assisteixen tinguin ga-ranties drsquoinclusioacute real a la societat
En un altre nivell que comparteix la part educativa amb lrsquoassistencial hi trobem una altra tipologia de centres que acullen infants i joves amb si-tuacions meacutes difiacutecils
A Catalunya tambeacute hi ha un gran nombre drsquoinfants que estan en una si-tuacioacute tan precagraveria que han de ser atesos de manera permanent en altres tipologies de centres amb servei tant diuumlrn com nocturn Aquests infants poden estar en
bull Centres Residencials drsquoAccioacute Educativa (CRAE) Actualment hi ha 97 CRAE amb un total de 1845 places
bull Cases drsquoinfants eacutes un servei residencial temporal en uns habitat-ges laquofamiliarsraquo on lrsquoinfant pot rebre atencioacute molt meacutes personalitza-da que en un centre residencial Actualment hi ha 12 centres drsquoaquestes caracteriacutestiques amb un total de 96 places que atenen uns 118 infantsjoves (2016)
bull Centres drsquoacolliment El 2016 hi havia un total de 19 centres amb un total de 532 places
TAULA 11Pressupost (euro) i nombre de places de centres oberts
PRESSUPOST NOMBRE DE PLACES DE CENTRES
2012 6479780 7533
2015 7998095 8642
2016 9545237 9426
Font DGAIA 2016
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 141
bull Centres drsquoeducacioacute intensiva Hi ha 4 centres amb un total de 94 places Soacuten centres especialitzats per a infants i joves que presen-ten alteracions conductuals importants
bull Els pisos tutelats soacuten un impagraves entre el proceacutes drsquointernament i la integracioacute social Eacutes un espai residencial que acompanya el jove a incorporar-se a la societat de manera progressiva
La poblacioacute infantil i juvenil al febrer de 2019 eacutes de 1402825 dels quals 1897 han estat atesos en centres residencials drsquoaccioacute educativa i 61 in-fants i joves han estat en cases drsquoinfants en quegrave el 2016 van ser atesos 2001 infantsjoves En dades tambeacute de 2016 hi ha 11 pisos assistits a tot Catalunya per un nombre de 88 places amb una ocupacioacute de 177 persones per any aproximadament
Els nombre drsquoinfants que tenen situacions particulars srsquoevidencia forccedila significativament Aixograve fa que plantegi reptes importants perquegrave lrsquoadmi-nistracioacute faciliti la incorporacioacute plena drsquoaquests infants a la vida social I tots aquests centres esmentats soacuten als diversos municipis Calen poliacuteti-ques que al marge de lrsquoassistencialitat facin propostes educatives inte-gradores a la comunitat
La promocioacute de la participacioacute
Una de les millors formes de promoure el compromiacutes social i la corres-ponsabilitat eacutes per mitjagrave de la participacioacute ciutadana En aquest sentit aquest aspecte teacute una doble vessant drsquouna banda la que es duu a terme amb els diferents actors del territori i de lrsquoaltra la que es fa amb els ma-teixos implicats infants i joves
Un dels ogravergans de govern en el qual participa el municipi i que eacutes drsquoes-pecial rellevagravencia per al model drsquoEducacioacute 360 eacutes el Consell Educatiu Municipal
142 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Les altres organitzacions que fomenten la participacioacute drsquoinfants i joves i que a meacutes de desenvolupar competegravencies socials i personals preparen per a la ciutadania responsable soacuten els Consells drsquoInfants i els Consells de Joves
El Consell Educatiu Municipal
Eacutes lrsquoogravergan de participacioacute format per representants dels diversos actors de la comunitat educativa de cada municipi que teacute lrsquoobjectiu de crear de-bat i generar propostes a meacutes de decidir sobre algunes quumlestions en ma-tegraveria educativa que puguin correspondre a tot el municipi
En formen part representants dels centres del municipi de totes les eta-pes i tots els ensenyaments (bressol Infantil i Primagraveria Secundagraveria es-coles de muacutesica escoles drsquoadults etc) de les famiacutelies dels joves del sector drsquoadministracioacute i serveis de cada centre educatiu de lrsquoajuntament i diferents membres de la corporacioacute municipal designats pel Ple Tambeacute hi poden assistir amb veu perograve sense vot altres representants del teixit social i cultural del municipi El nombre de representants de cada grup estaragrave en funcioacute de la grandagraveria del municipi
Entre les seves funcions principals destaquen les de crear accions que afavoreixin la millora de lrsquoegravexit educatiu sense exclusioacute crear acords de colmiddotlaboracioacute entre les diverses administracions vetllant per aquells ser-veis complementaris en els centres educatius que afavoreixen una edu-cacioacute meacutes holiacutestica i crear noves propostes educatives o en coordinacioacute entre els diferents agents o serveis
Aquest ogravergan municipal teacute una especial rellevagravencia en lrsquoEducacioacute 360 ja que eacutes un ogravergan colmiddotlegiat consultiu i participatiu que aplega tot el sector educatiu Eacutes una excelmiddotlent oportunitat que tenen tots els ajuntaments per iniciar les diverses propostes i accions que despreacutes es poden desen-volupar per mitjagrave drsquoaltres formats Eacutes lrsquoespai en el qual aprofitant les si-
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 143
nergies es crearan les connexions entre tota la comunitat educativa per elaborar propostes que afectin i vinculin diferents sectors Eacutes el millor espai per comenccedilar a crear una nova cultura de les relacions tenint un objectiu comuacute on fixar la mirada que eacutes lrsquoinfant i el jove
El 92 dels municipis tenen Consell Educatiu De fet tots els municipis que tenen algun centre educatiu complet (amb totes les unitats) tenen el seu Consell Educatiu Municipal perograve no sabem si tots lrsquoutilitzen amb aquesta finalitat de coordinacioacute presa de decisions colmiddotlectiva consens i presa drsquoacords amb tota la ciutadania estiguin o no directament impli-cats en el que tradicionalment srsquoenteacuten per educacioacute
Massa vegades no acaben integrant tothom qui pot fer aportacions des de la seva vessant i es fa servir uacutenicament com a plataforma informativa
No eacutes fagravecil dinamitzar i gestionar un ogravergan tan plural perograve quan srsquoacon-segueix representa un excelmiddotlent catalitzador Estagrave beacute que els municipis es plantegin el model educatiu de la seva ciutat vila o poble de manera consensuada i compartida fent uacutes drsquoun ogravergan ja establert
Consells drsquoinfants
La participacioacute amb els agents del territori eacutes important perograve encara ho eacutes meacutes incorporar infants i joves en la construccioacute social mitjanccedilant la participacioacute
El compromiacutes i la responsabilitat social es comenccedila a edificar quan ens sentim part integrant de la societat quan ens possibiliten tractar temes que ens afecten i afecten les persones que conviuen amb nosaltres i ob-servem que ens escolten i que es poden fer propostes que si soacuten cohe-rents i viables es poden dur a terme
144 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Un Consell drsquoinfants eacutes un espai de participacioacute en el qual nens io joves dialoguen reflexionen i fan propostes sobre temes del seu entorn meacutes immediat que els soacuten significatius Eacutes un espai en el qual els infants apre-nen a considerar i es fan seus aquells temes del seu poble o ciutat que els afecten directament i en el qual tambeacute aprenen a veure les mateixes situ-acions o problemes des de mirades o ograveptiques diferents
Eacutes un espai en quegrave el tractament dels temes que els preocupen els ajuda a utilitzar i relacionar molts aprenentatges Eacutes un espai alhora que aju-da a crear tots aquells valors de corresponsabilitat i compromiacutes tan impor-tants per a la convivegravencia i la cohesioacute social Educar tambeacute vol dir pensar en un moacuten millor i no nomeacutes essent usuari dels espais dissenyats pels adults educar tambeacute vol dir comenccedilar a prendre part drsquoaquest espai en el qual intervenen criteris ecologravegics solidaris coeducatius entre drsquoal-tres de la realitat propera
Un Consell drsquoinfants estagrave compost per nens i nenes de cicle superior de diferents centres educatius del municipi Soacuten escollits per votacioacute i ro-manen com a membres del Consell generalment durant dos anys (es cal-cula que sempre quedin la meitat dels seus membres ja que comencen mentre cursen 5egrave drsquoEducacioacute Primagraveria i finalitzen en acabar aquesta eta-pa) La constitucioacute del Consell drsquoinfants eacutes un imperatiu legal
Els delegats seleccionats actuen en representacioacute de lrsquoescola al Consell drsquoinfants i participen com a intermediaris en els debats i les decisions que srsquohagin pogut prendre a lrsquoaula o al centre educatiu sobre els temes pactats Cada Consell i cada tema pot tenir un punt de partida i un segui-ment diferent (cada centre tria el tema a tractar i es porta al Consell o a lrsquoinreveacutes) Els temes se seleccionen en funcioacute de les necessitats que els mateixos infants detecten
Srsquoacostumen a fer trobades mensuals durant el curs acadegravemic en les quals es desenvolupen les propostes Els delegats traslladen allograve que es debat en el Consell i a la vegada recullen les informacions i opinions
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 145
que es generen a les aules Quan al projecte que srsquoestagrave desenvolupant li cal assessorament es pot convidar algun professional que aporti informa-cions sobre la viabilitat dels projectes Al final de curs srsquoacostuma a plan-tejar el projecte al Ple de lrsquoajuntament io algun ogravergan que pugui possibilitar lrsquoexecucioacute del projecte
Actualment un 43 dels municipis disposen drsquoun Consell de participacioacute infanti io juvenil tot i que hi ha una gran diferegravencia segons la dimen-sioacute del municipi Molts dels representants dels consells drsquoinfants de cada municipi es troben anualment en el Consell Nacional drsquoInfants Al Con-sell Nacional drsquoInfants nomeacutes hi assisteixen una representacioacute de cadas-cun dels Consells drsquoinfants locals
Consells de joves
Els Consells de joves han nascut en la majoria de poblacions com a con-tinuiumltat dels Consells drsquoinfants i tenen uns objectius i un funcionament molt similar
Aixiacute com alguns Consells drsquoinfants srsquoinicien a finals dels anys 90 els Con-sells de joves srsquohan implementat des de fa relativament poc temps tret de la ciutat de Barcelona que ho fa des del curs 1995-96
A Barcelona el Consell de joves srsquoanomena Audiegravencia puacuteblica i malgrat el temps drsquoexperiegravencia la participacioacute dels centres en el projecte ha anat minvant i ha passat drsquoun total de 31 centres el curs 2005-06 a nomeacutes 10 centres el 2015-16 (Institut drsquoInfagravencia i Adolescegravencia 2017)
El Consell dels joves o Audiegravencia puacuteblica eacutes un espai de participacioacute on els joves fan aportacions io propostes que vehiculen millores en aspectes ciutadans Eacutes un programa amb dimensioacute educativa i participativa amb la finalitat drsquoeducar per a la ciutadania
146 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
LrsquoInstitut drsquoInfagravencia i Moacuten Urbagrave (CIIMU) fa una avaluacioacute del programa i ens diu que laquoEn el periacuteode estudiat un total de 63 centres educatius de la ciutat de Barcelona han participat al programa tant de Primagraveria com de Secundagraveria tot i que la participacioacute eacutes molt desigual en els diferents cicles educatius (un 783 dels centres participants soacuten de Secundagraveria i un 217 soacuten de Primagraveria) i tambeacute en les diferents edicions (els cursos 2005-06 i 2006-07 hi van participar el 338 dels centres de la ciutat i en canvi el curs 2015-16 nomeacutes ho van fer lrsquo109 )
No hi ha dades puacutebliques del nombre de Consells de joves que actual-ment estiguin en funcionament
TAULA 12Evolucioacute de la participacioacute dels centres de Barcelona en lrsquoAudiegravencia puacuteblica
PRIMAgraveRIA SECUNDAgraveRIA
ANY PUacuteBLIC PRIVAT-CONCERTAT PUacuteBLIC PRIVAT-
CONCERTATTOTAL
DE CENTRES
2005-2006 7 1 13 10 31
2006-2007 6 1 11 13 31
2007-2008 6 1 8 8 23
2008-2009 5 1 11 10 27
2009-2010 5 1 8 10 24
2010-2011 4 1 6 12 23
2011-2012 3 1 8 13 25
2012-2013 4 1 4 10 19
2013-2014 5 0 4 14 23
2014-2015 1 1 4 12 18
2015-2016 0 0 4 6 10
Font CIIMU
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 147
Cal que els municipis es plantegin seriosament la participacioacute dels joves en quumlestions importants del territori si volem garantir que se sentin im-plicats i mantinguin el compromiacutes social en una etapa del seu creixe-ment que seragrave vital per a la vida adulta
Altres programes que tambeacute fomenten la participacioacute
Un altre programa que fomenta la participacioacute per a joves eacutes el programa de delegats i delegades en 3D Eacutes un programa que promou la participa-cioacute dels joves perograve aixiacute com en lrsquoAudiegravencia puacuteblica les activitats es realit-zen en un context no escolar el programa de delegats 3D es porta a terme dins el centre escolar Estagrave dirigit i dinamitzat per experts en participacioacute que soacuten professionals externs al centre i teacute la finalitat de promoure la par-ticipacioacute entre els joves dins el seu centre escolar amb lrsquoobjectiu de fomen-tar i millorar aspectes com el lideratge la colmiddotlaboracioacute i la presa de decisions amb aspectes i temes que els afecten directament aixiacute com en la participacioacute en la governanccedila del centre
Segons dades reflectides a la memograveria de lrsquoobservatori de lrsquoACJ durant lrsquoany 2018 srsquoha destinat un pressupost de 43700 euros i la participacioacute tot i que srsquoha anat mantenint ha baixat lleugerament des de lrsquoany 2015 fins ara
Aquest segon eacutes un bon model de participacioacute que pot ser perfectament complementari de lrsquoanterior (Consell de joves)
La contribucioacute de tots aquests programes a la mirada 360 eacutes la que neix drsquoaconseguir lrsquohagravebit de participar de manera respectuosa i la de crear els valors de compromiacutes i corresponsabilitat social Els valors soacuten bagravesics per viure en convivegravencia valors que es fomenten des de la famiacutelia i des de lrsquoescola perograve que no sempre es veuen en les activitats fora de lrsquoescola Com a valoracioacute negativa aquestes accions soacuten encara massa reduiumldes i no arriben ni de lluny a tota la poblacioacute
148 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Els centres ciacutevics
Un centre ciacutevic eacutes un equipament municipal en el qual pot intervenir tota la ciutadania
Tot i ser un espai de participacioacute molt diferent al que hem esmentat fins ara es pot considerar tambeacute un espai de convivegravencia obert a tothom en el qual es fomenta la participacioacute
Eacutes un espai generalment reservat a associacions entitats i el teixit social en general estigui o no organitzat en el qual poden crear sinergies per coordinar-se i crear accions diverses
En definitiva eacutes un dels millors espais del municipi en quegrave conflueixen persones amb voluntats interessos i objectius ben diferents perograve en quegrave alhora es pot afavorir que emergeixin tot tipus drsquoiniciatives populars
TAULA 13Dades de participacioacute en el programa 3D
RESULTATS
INDICADORS 2018 2017 2016 2015
Nombre drsquoinstituts 30 28 24 29
Nombre drsquoaules 77 77 95 112
Nombre de professorat 90 77 95 112
Nombre de delegatsades 80 144 190 224
Nombre drsquoalumnat 2725 1925 2375 2800
Nombre de participants municipis visites web etcFont Observatori Catalagrave de Joventut OCJ (memograveria 2018)
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 149
Una adequada dinamitzacioacute dels centres ciacutevics fomentant la participacioacute de tots els actors facilitant la coordinacioacute promovent iniciatives i facili-tant-ne la viabilitat eacutes una de les tasques que ajudarien el model 360 i que tot ajuntament hauria de possibilitar Drsquoentrada el que hauria de garantir eacutes lrsquoassistegravencia majoritagraveria de tots els sectors
Una de les accions educatives que srsquoestan dinamitzant i que utilitzen els espais drsquoalguns centres ciacutevics (en alguns municipis es realitza a la biblio-teca) soacuten les xarxes de llenguumles i les xarxes de coneixements o banc del temps
Moltes vegades soacuten xarxes creades per iniciativa popular en les quals es comparteixen fortaleses que cada ciutadagrave vol posar a disposicioacute dels al-tres intercanviant-les de forma altruista En la xarxa de llenguumles es com-parteixen diferents idiomes (mentre una persona ensenya catalagrave a alguacute que en vol aprendre lrsquoaltre li ensenya la seva llengua) de manera similar passa en el cas dels coneixements (en molts casos persones grans ja jubi-lades que poden fer aportacions a persones que necessitin ajuts assesso-raments puntuals o sistemagravetics o grups de persones) En el cas del banc del temps les aportacions poden ser de caire molt diferent Soacuten espais culturals i drsquoaprenentatge que aprofiten el potencial humagrave de la poblacioacute fomentant lrsquointercanvi perograve que moltes vegades no acaben drsquooptimit-zar-se per manca de connexioacute entre els diversos agents Lrsquoajuntament pot tenir un paper important en la seva dinamitzacioacute
Les xarxes i la coordinacioacute de lrsquoaccioacute educativaTal com anem reiterant durant tot el document una de les tasques prio-ritagraveries que desenvolupen els ajuntaments es refereix a la cooperacioacute amb tots els actors del municipi perograve tambeacute amb altres administracions ma-joritagraveriament amb el Departament drsquoEducacioacute els consells comarcals i la Diputacioacute encara que tambeacute amb altres Departaments de la Generalitat
150 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
de Catalunya com eacutes el Departament de Treball Afers socials i famiacutelies o la Direccioacute general drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia o lrsquoAgegravencia Catalana de la Joventut nomeacutes per esmentar-ne alguns
La cooperacioacute entre els diversos actors de la ciutadania eacutes bagravesica i cada ajuntament ho pot coordinar des del seu territori perograve eacutes imprescindible que la colmiddotlaboracioacute tambeacute existeixi entre administracions Entre les col-laboracions meacutes destacades interdepartamentals o interinstitucionals destaquen els Plans Educatius drsquoEntorn i les Taules o Xarxes drsquoInfagravencia i Adolescegravencia
Aquestes colmiddotlaboracions soacuten fruit de pactes i acords que srsquohan anat ge-nerant i mantenint al llarg del temps Un dels meacutes darrers sobre el qual es despleguen les taules drsquoinfagravencia i Adolescegravencia eacutes el Pla drsquoatencioacute integral a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia Soacuten el primer pas per possibilitar poliacutetiques educatives que vehiculin els principis que es persegueixen al territori
Tot i la importagravencia que teacute aquesta coordinacioacute el 455 dels ajunta-ments afirmen estar poc o gens drsquoacord amb lrsquoeficagravecia de la coordinacioacute que actualment srsquoestagrave portant a terme entre els diferents nivells de go-vern (Panel 2018)
El Pla drsquoatencioacute integral a la infagravencia i adolescegravencia
Eacutes fruit del Pacte per a la Infagravencia a Catalunya (19 de juliol de 2013) i es desplega en el que srsquoanomena el Pla drsquoatencioacute integral a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia (PAI) de Catalunya 2015-2018
El Pacte per a la Infagravencia eacutes un acord de compromiacutes entre diferents agents i institucions que teacute la finalitat de donar resposta a les necessitats dels infants i joves que viuen al nostre paiacutes i que proposa que els diversos actors treballin conjuntament per facilitar espais que afavoreixin la cons-
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 151
truccioacute del seu futur i que permeti avanccedilar en drets i oportunitats dels infants
Aquest marc conceptual (Pacte) es concreta en el Pla drsquoatencioacute integral en el qual es fixen els objectius a aconseguir les accions els agents els cri-teris i els espais en quegrave tot aixograve srsquoha de fer efectiu
Els PAI despleguen totes aquelles actuacions que cal portar a terme per aconseguir el que srsquoestableix en lrsquoarticle 21 de la Llei 142010 dels drets i les oportunitats de la infagravencia i lrsquoadolescegravencia per donar compliment a lrsquoAnnex 2 del Pacte per a la Infagravencia Teacute un planejament integral i implica totes les administracions puacutebliques
Les Taules Nacionals Territorials i Locals drsquoInfagravencia soacuten els ogravergans col-legiats encarregats de planificar gestionar coordinar i crear les accions del PAI i tenen lrsquoobjectiu a meacutes de crear propostes drsquoestudi i recerca drsquoin-dagar detectar i crear instruments que afavoreixin la creacioacute de po -liacutetiques puacutebliques que facilitin el creixement integral i la igualtat drsquooportunitats per a infants i joves perograve tambeacute srsquoencarreguen de vetllar perquegrave les poliacutetiques puacutebliques acabin amb intervencions coherents al territori
La Taula Nacional estagrave formada per meacutes de 150 persones representants drsquoinstitucions entitats i experts acadegravemics que elaboren el PAI i ho fa a traveacutes de grups de treball que tracten i desenvolupen el seu treball sobre les temagravetiques seguumlents
bull Participacioacute social de la infagravencia
bull Inclusioacute social i qualitat de vida igualtat drsquooportunitats
bull Salut
bull Educacioacute i valors
bull Famiacutelia
bull Mitjans de comunicacioacute
bull Poliacutetiques drsquoinfagravencia i adolescegravencia
152 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
El Pla drsquoatencioacute a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia de Catalunya per al periacuteo-de 2015-2018 teacute un pressupost total de 66891873184 euros per un nom-bre de beneficiaris potencial de 1389929 infants i adolescents (dades Idescat 2013)
Les taules i xarxes locals drsquoinfagravencia i adolescegravencia
Les taules i xarxes drsquoinfagravencia i adolescegravencia soacuten ogravergans que actuen de manera preventiva amb la funcioacute principal de coordinar els diferents ser-veis i actors que actuen en les etapes drsquoEducacioacute Infantil Primagraveria i Se-cundagraveria els quals aporten diferents perspectives a lrsquohora de crear accions comunitagraveries de convivegravencia i cohesioacute social
Soacuten espais interdepartamentals que fomenten la interaccioacute entre els diferents serveis per tal drsquoafavorir un treball interprofessional amb
FIGURA 1
Estructura de les Taules nacional territorial i local
Font elaboracioacute progravepia
TAULA NACIONAL
TAULA TERRITORIAL
TAULA O XARXA LOCAL
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 153
lrsquoobjectiu de millorar les actuacions socials colmiddotlectives i mancomunades per donar respostes a les necessitats detectades Soacuten un instrument per afavorir la coordinacioacute interprofessional dels ens locals
En la documentacioacute examinada no srsquoobserva clarament la diferegravencia en-tre la denominacioacute de taules i xarxes Lrsquouacutenica diferegravencia que srsquoha pogut detectar eacutes que algunes taules actuen a nivell nacional i comarcal mentre que les xarxes actuen a nivell local perograve ambdues tenen funcions paral-leles
En un estudi realitzat per Alonso Vila i Chagas (2018) es detecten un total de 34 municipis alguns dels quals tenen taules i drsquoaltres xarxes Totes elles es comencen a crear a partir de lrsquoany 2001
Moltes de les taules corresponen a la ciutat de Barcelona i gaudeixen de pressupost propi Les taules drsquoaltres municipis meacutes petits no tenen pres-supost A Barcelona ciutat hi ha 11 xarxes i tambeacute nrsquohi ha a altres munici-pis o beacute a zones geogragravefiques gestionades pel Consell Comarcal (encara que sense cap pressupost) com ara el Pla de lrsquoEstany (que agrupa els 11 municipis de la comarca) el Baix Empordagrave la Garrotxa o lrsquoAlt Penedegraves Fer-ho per comarques meacutes que per municipis permet tenir una visioacute in-tegral de la zona
Ni les taules ni les xarxes tenen una estructura fixa tot i que la majoria es mouen en uns esquemes similars Totes tenen un grup impulsor o grup motor que srsquoencarrega de crear impulsar i dinamitzar la xarxa diversos professionals que srsquoagrupen en comissions que es defineixen segons les necessitats i els interessos dels agents que intervenen en la xarxa o taula Tots grup motor i membres de la xarxa o taula es reuneixen en el plena-ri cosa que fan amb una certa regularitat amb objectius diversos
Els participants de cada xarxa o taula varien en funcioacute de cada municipi perograve de manera generalitzada la integren professionals de lrsquoagravembit edu-catiu tant dels centres educatius com dels serveis educatius de la zona
154 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
representants drsquoentitats del teixit associatiu cultural i esportiu tegravecnics municipals de diferents agraverees famiacutelies i representants de serveis socials
Algunes xarxes sobretot les de la ciutat de Barcelona estan connectades entre elles i tambeacute amb altres xarxes o projectes (Pla Educatiu drsquoEntorn per exemple)
Les xarxes locals incloses en els plans locals soacuten la concrecioacute dels plans i taules territorials que a la vegada soacuten la concrecioacute de la Taula Nacio nal Aquesta piragravemide de concrecions eacutes la que afavoreix que es puguin gene-rar plans drsquoatencioacute integrals als territoris
La Diputacioacute dona suport tant per a la posada en marxa de les taules o xarxes als municipis com per al seguiment drsquoalgunes de les actuacions si srsquoescau
Soacuten molts els ajuntaments que hi participen o que tenen xarxes locals que mostren preocupacioacute per diversos temes Entre els temes meacutes trac-tats de les xarxes locals destaquen els Projectes educatius drsquoentorn la petita infagravencia o la millora de lrsquoegravexit escolar
A nivell local aquesta colmiddotlaboracioacute es concreta majoritagraveriament en
bull La transicioacute entre les etapes educatives Tot i que el Departament drsquoEducacioacute per mitjagrave dels serveis educatius de la zona treballen la transicioacute entre centres educatius bagravesicament drsquoEducacioacute Primagraveria i Secundagraveria els municipis colmiddotlaboren en aquesta transicioacute i tambeacute fomenten la transicioacute entre els dos nivells de lrsquoetapa drsquoEducacioacute In-fantil eacutes a dir entre les escoles bressol i lrsquoEducacioacute Infantil dels centres drsquoInfantil i Primagraveria
bull La promocioacute de la convivegravencia Tot i que els centres educatius elabo-ren els seus projectes de convivegravencia moltes de les accions planifi-cades en aquests projectes impliquen tota la comunitat educativa i el municipi tambeacute hi colmiddotlabora encara que no hi dades de les dife-rents formes en quegrave ho fa
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 155
bull La vinculacioacute escola-territori que es fa majoritagraveriament mitjanccedilant les accions proposades en els Plans educatius drsquoentorn
Altres actuacions es mouen meacutes en la liacutenia de connectar o vincular cen-tres educatius entre si o tambeacute a vincular aquestes escoles amb escoles i centres drsquoart o escoles de muacutesica o famiacutelies la qual cosa eacutes un primer pas cap a una mirada meacutes sistegravemica
Les relacions entre els centres educatius no sempre estan resoltes en un mateix municipi i quan hi soacuten els traspassos queden reduiumlts a la cessioacute de la informacioacute relativa als infants o nois i noies en particular entre els professionals Aquestes relacions es poden donar en diferents sentits
bull Interetapes entre escoles bressol i escoles drsquoInfantil i Primagraveria i tambeacute entre aquestes i les escoles drsquoensenyament secundari mar-cant un sol itinerari per als infants que passen drsquoun centre a un al-tre Eacutes bo per als nens i nenes i joves que no visquin un trencament cada cop que finalitzen el seu pas per un centre educatiu Una bona connexioacute i coordinacioacute entre centres afavoreix que els itineraris pu-guin ser meacutes personalitzats i infants i joves es puguin atendre sense perdre massa temps en comenccedilar de nou cada vegada
bull Intercentres seria meacutes important que la cohesioacute no fos uacutenica-ment entre centres educatius que fan lrsquoitinerari de cada estudiant sinoacute que es busqueacutes la relacioacute entre escoles (entre escoles i escoles bressol i escoles i instituts) de manera que es creessin xarxes que fo men tessin la vida social i no nomeacutes un itinerari creat per les fa-miacutelies Aixograve a meacutes ajuda a crear identitat com a municipi fer pos-sible engrandir la xarxa al municipi o al barri quan el municipi eacutes massa gran
bull Interagents i encara millor seria si en la connexioacute tenim presents els mateixos agents que formalitzen els canvis (infants i joves quan eacutes possible i famiacutelies en el cas de lrsquoescola bressol a lrsquoescola drsquoeducacioacute infantil) No sempre es compta amb els mateixos estudiants i amb les famiacutelies per fer aquest pas drsquoun centre educatiu a un altre drsquouna
156 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
etapa educativa a una altra Fer partiacutecips els agents afavoreix la cor-responsabilitat i el compromiacutes a banda de crear xarxa Tot i que en alguns centres srsquoestagrave comenccedilant a fer accions en les quals els alum-nes de Secundagraveria soacuten els qui reben expliquen acompanyen en lrsquoentrada al centre els alumnes de Primagraveria els traspassos de lrsquoes-cola bressol als centres drsquoEducacioacute Infantil aquestes actuacions encara soacuten minoritagraveries
A un altre nivell de cooperacioacute es troben les diferents agraverees dels ajunta-ments Soacuten molt pocs els ajuntaments que posen totes les actuacions de qualsevol de les seves agraverees drsquoincidegravencia sota el paraigua de lrsquoeducacioacute que avaluiumln i dissenyin pensant en clau educativa Cal que aquesta mira-da es pugui estendre entre tots els professionals de cada ajuntament per-quegrave srsquoadonin que qualsevol decisioacute per llunyana que sembli del moacuten educatiu lrsquoacaba afectant
Ja sigui a nivell interinstitucional interdepartamental a nivell local in-tercentres o beacute dins del mateix ajuntament interagraverees la colmiddotlaboracioacute eacutes indispensable perograve perquegrave sigui efectiva ha de complir com a miacutenim dues premisses
bull Que la cooperacioacute tingui una mirada sistegravemica al voltant del focus drsquoatencioacute situat en els infants i joves Una mirada en la qual lrsquoedu-cacioacute tranversalitzi totes les agraverees i actuacions
bull Que sagravepiga esbrinar i identificar i tingui en compte tot allograve que ja srsquoestagrave fent amb egravexit
Cada cop meacutes el moacuten srsquoenteacuten de manera transversal els equips multipro-fessionals resolen millor les situacions que quan es miren des drsquouna uacuteni-ca perspectiva Aquest eacutes el primer dels reptes al qual lrsquoadministracioacute puacuteblica srsquohauria drsquoafrontar Sense aixograve les accions que es generin difiacutecil-ment donaran resposta a la complexitat
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 157
Alguns exemples municipals de vinculacioacute de lrsquoeducacioacute amb lrsquoentornA meacutes de les accions esmentades fins al moment els darrers anys srsquohan generat una segraverie drsquoaccions als municipis que han ajudat a vincular lrsquoedu-cacioacute amb lrsquoentorn de maneres diferents de les ja establertes des dels cen-tres educatius No es poden considerar per elles mateixes com a accions que responguin al model 360 perograve si aquestes es poguessin optimitzar i vincular-se al territori en formes diverses podrien ser profitoses De moment aporten un granet de sorra per a la construccioacute de lrsquoimaginari necessari per comenccedilar a construir-lo de manera compartida amb tots els agents de la comunitat
Activitats intergeneracionals
Hi ha forccedila experiegravencies en diferents municipis que relacionen la gent gran amb els meacutes petits entre alumnes de Primagraveria i de Secundagraveria amb casals de la gent gran o en activitats als museus En podem explicar les activitats drsquoescriptura de contes que elaboren de forma compartida els alumnes de primer cicle de Primagraveria amb la gent gran Els contes escrits srsquoediten i srsquoutilitzen com a llibres de lectura de la biblio teca de lrsquoescola
Una altra activitat intergeneracional eacutes la que realitzen alumnes de Se-cundagraveria conjuntament amb la gent gran del municipi En alguns mu-nicipis elaboren una publicacioacute en la qual la gent gran aporta el coneixement histograveric del municipi i els alumnes aporten la tegravecnica per fer possible la publicacioacute incloent-hi una mostra fotogragravefica tractada amb programes informagravetics
En altres municipis el resultats srsquoelaboren en forma de guia que es pot utilitzar fent una ruta pel poble La gent gran aporta tambeacute el conei-xement histograveric i dels espais meacutes emblemagravetics del municipi aixiacute com
158 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
les vivegravencies experimentades i els alumnes de Secundagraveria aporten la tecnologia perquegrave les informacions es puguin llegir en realitat virtual codis QR i viacutedeos mentre visiten les instalmiddotlacions del poble
Optimitzacioacute de recursos
No sempre eacutes possible que cada poblacioacute pugui tenir la seva progravepia esco-la de muacutesica o la seva progravepia escola drsquoart La possibilitat de mancomunar els serveis perquegrave es puguin optimitzar amb la utilitzacioacute de tota la po-blacioacute de diferents municipis del voltant eacutes una idea que facilitaria lrsquoac-ceacutes a meacutes infants i joves i alhora reduiria despeses Lrsquouacutenic inconvenient seria el transport dels infants entre poblacions cosa que es podria resol-dre mitjanccedilant vies diverses
En el cas que srsquoajuntin diferents centres drsquoun mateix municipi o fins i tot de diferents eacutes interessant que puguin treballar de manera mancomuna-da es pot oferir la possibilitat de tenir una escola per exemple drsquoart dan-sa i muacutesica en lloc de tenir una petita escola de muacutesica a cada poblacioacute de manera que puguin gaudir drsquoequipaments compartits Depegraven uacutenica-ment de la voluntat de gestionar mancomunadament espais que estan relativament a prop amb lrsquouacutenica finalitat que tots hi puguin accedir
Exemple xarxa drsquoinfagravencia i adolescegravencia
Un exemple de funcionament eacutes el de la Xarxa 0-18 de Cardedeu en quegrave la xarxa srsquoha estructurat mitjanccedilant comissions de treball
bull Comissioacute 0-6 En formen part representants de les escoles bressol i infantil dels centres amb infants 3-6 anys famiacutelies i representants del centre de salut (llevadora)
bull Comissioacute 6-12 Amb representants dels centres educatius serveis educatius de la zona drsquoesports salut i medi ambient
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 159
bull Comissioacute 12-18 dividida en dues subcomissionsndash Subcomissioacute drsquoinfants en risc amb representants dels centres
educatius serveis educatius de la zona serveis socials i policiandash Subcomissioacute drsquoatencioacute a les famiacutelies amb representants dels cen-
tres educatius i famiacuteliesndash Subcomissioacute drsquoorientacioacute amb representants dels centres educa-
tius servei de formacioacute i ocupacioacute i serveis educatius de la zona
En totes les comissions i subcomissions interveacute algun representant de lrsquoajuntament que forma part del grup impulsor de la xarxa al municipi
Espais urbans i Camiacute escolar
Les grans ciutats perograve tambeacute les poblacions mitjanes i tambeacute moltes po-blacions petites han convertit els carrers en espais intransitables per als infants que requereixen lrsquoacompanyament constant de lrsquoadult El camiacute escolar neix amb la voluntat de dotar els infants de lrsquoautonomia de fer el camiacute de casa a lrsquoescola i drsquoescola a casa de manera autogravenoma El fet de sentir-se beacute en un espai sentir-se respectats tambeacute ajuda a modelar-se com a persones respectuoses
A la ciutat de Barcelona i tambeacute en algunes ciutats i viles srsquoestan disse-nyant espais de joc als carrers eacutes el laquoCamiacute escolar espai amicraquo Els espais de joc al carrer consisteixen a crear una part de la ciutat amb un sentit meacutes amable pel que fa a les criatures fent grans illes de vianants en les quals es poden trobar elements que fomenten la iniciativa i el joc en un format diferent del que es pot trobar en els parcs de sempre
El camiacute escolar espai amic lligat en alguns municipis als carrils bici preteacuten que els infants puguin fer els trajectes habituals (a lrsquoescola al po-liesportiu etc) de manera autogravenoma Per tant es tracen els itineraris de manera que els adults els coneguin i els respectin majoritagraveriament en horaris en quegrave els infants es desplacen
160 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Una mancomunacioacute drsquoactivitats extraescolars
Els municipis petits no tenen recursos suficients per poder gaudir dels mateixos serveis Els diferents municipis del Lluccedilanegraves srsquohan comple-mentat de tal manera que tenen una uacutenica escola de Muacutesica i Arts perograve les activitats que srsquohi imparteixen es distribueixen entre 6 dels munici-pis que en formen part i les actuacions que srsquohi fan anualment es repar-teixen entre tots els municipis del Lluccedilanegraves (tinguin o no aules de muacutesica)
Aquests exemples ens permeten observar iniciatives que estan resultant exitoses i que en la majoria de casos no requereixen un elevat pressupost i en drsquoaltres casos fins i tot el redueixen La dinamitzacioacute la coordinacioacute la connexioacute soacuten els factors clau que engeguen aquests projectes que a meacutes aporten beneficis educatius a una agravemplia majoria
Quatre notes sobre la recerca en educacioacute
La recerca eacutes un factor determinant en qualsevol proceacutes Identificar ne-cessitats avaluar accions diagnosticar fortaleses debilitats i oportu-nitats no solament afavoreix la innovacioacute sinoacute que nrsquoassegura el bon funcionament En aquest sentit a Catalunya hi ha diferents observatoris i institucions encarregades de fomentar la recerca en lrsquoagravembit educatiu Entre els seus objectius principals destaca el drsquooferir informacions sufi-cients per crear les poliacutetiques educatives que afavoreixin el canvi
Entre els observatoris o instituts de recerca existents relacionats amb lrsquoeducacioacute hi trobem
bull Observatori de lrsquoEducacioacute Local de la Diputacioacute de Barcelona Aquest observatori teacute com a objectiu analitzar avaluar i fer el segui-ment de les poliacutetiques locals en educacioacute
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 161
bull Observatori de lrsquoEducacioacute Rural de Catalunya
bull Observatori dels Drets de la Infagravencia ogravergan colmiddotlegiat assessor i con-sultiu de la Generalitat de Catalunya
bull Observatori 0-17 Barcelona ogravergan de lrsquoAjuntament de Barcelona per fer el seguiment drsquoinfants i adolescents de la ciutat de Barcelona
bull Observatori de la Infagravencia de lrsquoHospitalet
bull Observatori Catalagrave de la Joventut de la Generalitat de Catalunya
bull CIIMU Institut drsquoInfagravencia i Adolescegravencia
Si revisem els objectius i les liacutenies de treball dels diferents observatoris no difereixen gaire Tenen en comuacute
bull La recerca com a forma per contribuir a la millora
bull La diagnosi io lrsquoavaluacioacute de poliacutetiques educatives accions o pro-cessos que permetin prendre decisions
bull Lrsquointercanvi la divulgacioacute i difusioacute drsquoexperiegravencies meacutes o menys exi-toses perquegrave es puguin extrapolar
bull Vetllar per reduir o erradicar les desigualtats i el respecte als drets dels infants
bull Fomentar el debat social
Cadascun es focalitza en agravembits o etapes diferents (ciutat de Barcelona moacuten rural infagravencia joventut)
Les universitats soacuten una altra font de recerca que no srsquooptimitza prou Malgrat que totes les universitats tenen la recerca com una de les seves funcions principals i que es reivindica el lligam existent entre el coneixe-ment i el seu context hi ha molt poca vinculacioacute entre les recerques que es promouen en lrsquoagravembit universitari i el moacuten local i encara menys en la liacutenia drsquoEducacioacute 360
162 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Conclusions
Les administracions puacutebliques que planifiquen gestionen i avaluen en mategraveria educativa soacuten el Departament drsquoEducacioacute els consells comar-cals les diputacions i els ajuntaments cadascuna amb funcions diferents i moltes vegades compartida Les contribucions drsquoaquestes administra-cions puacutebliques a lrsquoeducacioacute fora de lrsquohorari escolar soacuten diverses i de caire forccedila diferent tot i que encara srsquoestagrave lluny drsquooferir a tots els infants i joves les mateixes oportunitats educatives en aquest espai
En la recerca iniciada per a lrsquoelaboracioacute drsquoaquest informe es constata que si beacute les administracions puacutebliques comencen a descentralitzar la seva mirada sobre lrsquoeducacioacute (no centrada uacutenicament en els centres escolars i les famiacutelies) encara queda molt per fer perquegrave lrsquoeducacioacute es visualitzi com un eix vertebrador de les diferents accions de lrsquoadministracioacute puacutebli-ca La majoria de municipis no tenen encara la visioacute de model social que configura el creixement dels infants i joves que hi conviuen
Si ens fixem per separat en les diverses administracions srsquoobserva que per part del Departament drsquoEducacioacute existeix una enorme desproporcioacute entre els recursos i les actuacions que es destinen a lrsquoeducacioacute reglada i els que es destinen a la no reglada Pel que fa als consells comarcals les seves funcions soacuten bagravesicament de gestioacute de recursos i en uns aspectes molt concrets Tot i que tenen una major proximitat al territori no desen-volupen altres accions
Les diputacions tenen una enorme diferegravencia entre territoris pel que fa a lrsquoeducacioacute la qual cosa fa pensar que no hi ha uns criteris que regulin les diverses actuacions Mentre la Diputacioacute de Barcelona aporta recursos crea serveis colmiddotlabora amb altres entitats fent recerca i forma diferents professionals les altres diputacions compleixen les funcions establertes de gestionar centres drsquoeducacioacute especial muacutesica i ensenyaments artiacutes-tics Les diferegravencies entre els quatre territoris soacuten significatives
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 163
Els municipis tenen un funcionament forccedila personalitzat Al marge que la llei redueixi les seves actuacions directes al manteniment dels centres a la vigilagravencia i al control de lrsquoescolaritzacioacute dels infants i joves i a la ges-tioacute de centres drsquoaltres ensenyaments que no programa el Departament drsquoEducacioacute molts ajuntaments tenen iniciatives que tenen com a objec-tiu cobrir les necessitats dels seus ciutadans Altrament tenen moltes ocasions en les quals podrien actuar perograve no sempre ho fan com ara la connexioacute coordinacioacute i dinamitzacioacute entre els actors de la poblacioacute de-teccioacute de necessitats i acompanyament a iniciatives que poden emergir de la comunitat i que es podrien fer viables i extensives
Quelcom que no afavoreix la unificacioacute de les actuacions de les diverses administracions soacuten les normatives reguladores Tot i que les lleis apor-ten el marc necessari perquegrave lrsquoeducacioacute estigui present en tots els sectors i que faci corresponsable tota la comunitat educativa soacuten massa gene-rals i no hi ha el desplegament necessari perquegrave les poliacutetiques educatives beneficiiumln tota la poblacioacute
A grans trets i utilitzant dades de caragravecter puacuteblic aquest eacutes el perfil que es pot extreure de les diverses administracions Quan es busca la concre-cioacute srsquoobserva que aixiacute com tot el que teacute a veure amb lrsquoeducacioacute formal estagrave forccedila regulat planificat quantificat i mapejat amb relacioacute a lrsquoeducacioacute no formal no succeeix el mateix De forma meacutes o menys irregular cada admi-nistracioacute pren iniciatives diverses que no sempre queden re collides i la possibilitat drsquooferir una radiografia de les diferents actuacions que es realitzen al territori nomeacutes es pot fer amb algunes administracions (i no de totes les actuacions) Les dades srsquohan drsquoextreure a partir de diferents entrevistes
Drsquoaltra banda hem de dir que no cal que les poliacutetiques educatives siguin excessivament reguladores sense la flexibilitat perquegrave cada municipi pugui adaptar-ho a les seves necessitats
164 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Pel que fa a la recollida de dades
Moltes de les actuacions dinamitzades io liderades per diferents ad-ministracions puacutebliques no estan recollides ni tan sols per les mateixes institucions que les estan desenvolupant cosa que dificulta molt la pos-sibilitat de dibuixar un mapa fiable (majoritagraveriament les dades referides a ajuntaments)
Les dades que siacute que estan recollides srsquoacostumen a aplegar en una me-mograveria que com a molt quantifica el nombre drsquoaccions io serveis que srsquoofereixen poblacioacute que en fa uacutes pressupost que es destina o altres da-des quantificables que aporten una informacioacute molt concreta Difiacutecil-ment es troben dades puacutebliques que aportin informacions sobre la qualitat dels serveis els beneficis que aporten als seus usuaris o les ne-cessitats que cobreixen Hi ha poques avaluacions (sistemagravetiques i puacutebli-ques) que valorin lrsquoimpacte drsquoaquestes intervencions per tal que es puguin generalitzar de manera adaptada
Tanmateix per mitjagrave de les entrevistes practicades srsquoha pogut conegraveixer que cada administracioacute realitza una deteccioacute de necessitats en lrsquoagravembit en el qual teacute les seves funcions Malgrat aixograve no hi ha documentacioacute drsquoaquesta deteccioacute de necessitats que permeti valorar si els serveis exis-tents responen a les necessitats detectades io si hi ha algunes necessi-tats que encara no estan cobertes o en quins llocs siacute que estan cobertes i en quins no ho estan
Pel que fa a la recollida de dades srsquoha pogut observar una clara diferegravencia entre els territoris Aixiacute com a la ciutat de Barcelona i tambeacute a la pro-viacutencia de Barcelona hi ha una major oferta educativa (en lrsquoagravembit de lrsquoedu-cacioacute no formal) en tots els sentits no passa el mateix a la resta del territori Es desconeix si aquesta diferegravencia ve donada per la manca drsquooferta o perquegrave les dades no soacuten puacutebliques o perquegrave senzillament srsquohi concentra una major part de la poblacioacute de Catalunya
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 165
El que siacute eacutes cert eacutes que no srsquoobserva una uniformitat de criteris que vehi-culin un desplegament dels serveis de manera equitativa per a tota la poblacioacute
En aquest sentit el Departament drsquoEducacioacute teacute totes les dades referents a tot el que ateacuten lrsquoeducacioacute escolar perograve pel que fa a les altres activitats no estan ressenyades amb la mateixa profunditat
Les diputacions tenen recollides les dades dels serveis que ofereixen i la Diputacioacute de Barcelona teacute un recull important de les dades que quantifi-quen tambeacute tots els serveis que ofereix per mitjagrave del que anomenen cercles comparatius intermunicipals A traveacutes drsquoaquests cercles de com-paracioacute de manera anual i de manera conjunta amb els municipis srsquoin-tenta identificar i avaluar els diferents serveis que aquesta administracioacute ofereix Amb dades puacutebliques de 2017 srsquoestagrave portant a terme uacutenicament en 48 municipis i la valoracioacute estagrave meacutes dirigida a lrsquoavaluacioacute del servei amb relacioacute a les despeses (i en recerca de la seva laquopossibleraquo reduccioacute) que en mesurar la qualitat del servei Els serveis que srsquoanalitzen drsquoaquests 48 municipis soacuten les escoles bressol i les escoles de muacutesica
Pel que fa a les accions que estan desenvolupant els diferents ajunta-ments amb relacioacute a lrsquoeducacioacute a temps complet i que no es concentren en les escoles bressol escoles de muacutesica dansa o artiacutestiques que en soacuten moltes les dades estan completament atomitzades i cal recollir les evi-degravencies ajuntament per ajuntament
Pel que fa al treball interinstitucional
Algunes de les accions que srsquoestan executant en els territoris es desenvo-lupen a traveacutes drsquoun treball compartit entre administracions perograve la com-particioacute acaba essent meacutes una distribucioacute econogravemica per cobrir el servei o de gestioacute del personal que la real colmiddotlaboracioacute entre equips
166 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
La realitat demostra que el treball interinstitucional eacutes molt fluix i que es redueix al desenvolupament de les funcions que cada administracioacute teacute assignades Cal afegir que les relacions entre institucions acaben de-penent de la voluntat o motivacioacute de les persones que en aquell mo-ment puguin liderar algunes drsquoaquestes accions o tambeacute en lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies que es generen majoritagraveriament entre els diferents ajun-taments de vegades de manera voluntagraveria de vegades provocada per la mateixa administracioacute superior (Generalitat Departament drsquoEducacioacute io Diputacioacute de Barcelona)
Cada institucioacute dissenya planifica implementa i de vegades avalua sense dades del que srsquoestagrave fent ja en altres territoris io institucions (tret dels casos en quegrave siguin meacutes o menys paralmiddotleles i busquin compli-citats o ajudes)
Fins i tot trobem aquesta mateixa casuiacutestica en els observatoris dedicats a la recerca sobre la infagravencia i lrsquoadolescegravencia que lideren recerques molt acotades a un territori o algun aspecte concret drsquoun territori amb la qual cosa perden aquesta mirada agravemplia que seria necessagraveria per oferir el marc drsquoactuacioacute de totes les accions que es dissenyen
Eacutes important crear xarxes multiprofessionals dins dels municipis per tenir una mirada agravemplia multiserveis dins dels municipis per connectar i crear espais de treball conjunt entre municipis per aprofitar serveis que en algun moment poden ser comuns o es poden compartir Aquest tre-ball o les necessitats que srsquohi generen soacuten les que haurien de marcar les pautes de treball conjunt de les institucions
Pel que fa al treball interdepartamental
De la mateixa manera que entre institucions es comparteixen algunes accions fent aportacions per separat perograve sense fer un treball de conjunt sobre un mateix fet educatiu dins les agraverees drsquoun mateix ajuntament suc-
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 167
ceeix el mateix fins i tot de vegades en ajuntaments petits en els quals les regidories les porta un mateix professional
El costum de treballar per agraverees de manera parcelmiddotlada ens priva de tenir una visioacute de conjunt i encara meacutes transversalitzar-ho tot des drsquouna mira-da educativa que ho vertebri
En alguns ajuntaments hi ha agrupacions drsquoagraverees meacutes laquosocialsraquo que agru-pen tot aquest agravembit i en el qual tambeacute srsquoinclou lrsquoeducacioacute perograve difiacute-cilment aixograve es vertebra amb altres agravembits Tenir una equilibrada distribucioacute del municipi permetria no haver drsquoactuar amb mesures com-plementagraveries per distribuir equitativament els alumnes entre els dife-rents centres educatius
Pel que fa a alguns serveis en concret
Amb relacioacute a lrsquoetapa 0-3 tot i que el criteri drsquoassistegravencia en aquesta etapa eacutes de caragravecter educatiu i es considera drsquoespecial rellevagravencia actualment no nrsquoestan cobertes totes les necessitats
I si es tenen en compte els diferents criteris educatius amb relacioacute a aquesta etapa tambeacute caldria fer extensiva la cobertura als infants drsquoaquesta edat a altres serveis complementaris que atenguin les diferents necessitats dels infants i les seves famiacutelies
Es constata que es treballa molt meacutes per compensar els problemes que srsquohan observat o avaluat que no pas de manera preventiva Es treballa per reduir io erradicar lrsquoabsentisme perograve es fa majoritagraveriament amb els joves absentistes quan tambeacute es podria treballar perquegrave aquest pro-blema es reduiacutes al magravexim abans no emergiacutes Molts dels problemes que afloren a lrsquoadolescegravencia es comencen a observar en la infagravencia i fins i tot en les primeres etapes perograve soacuten pocs els elements preventius i de deteccioacute
168 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Srsquoevidencia que hi ha pocs municipis que desenvolupin programes que fomentin la participacioacute i que la majoria ho fan amb infants No hi massa dades sobre els programes de participacioacute amb joves La contribucioacute del Consell drsquoinfants a lrsquoEducacioacute 360 eacutes important ja que a meacutes de fomen-tar la participacioacute estableix ponts i relacions entre la poblacioacute infantil i el municipi des de qualsevol agravembit esport cultura salut teixit associ-atiu i entitats urbanisme xarxa viagraveria entre molts altres Tambeacute afavo-reix que els aprenentatges aconseguits a lrsquoescola es practiquin en un espai real com ara el treball en equip lrsquoautonomia personal meacutes altres valors com el respecte la toleragravencia o lrsquoesperit criacutetic Tanmateix hi ha poques poblacions que dinamitzin aquesta forma de participacioacute i enca-ra menys les que ho prolonguen amb els joves Tampoc srsquoevidencien mas-sa programes que segueixen en la mateixa liacutenia de participacioacute encara que no sigui en el mateix format del que es fa en etapes anteriors
No es coneixen dades sobre lrsquoefectivitat dels consells educatius muni-cipals un dels ogravergans colmiddotlegiats decisoris amb quegrave compten tots els mu-nicipis No hi ha avaluacions qualitatives sobre la forma en quegrave es dinamitzen ni tampoc hi ha dades ni evidegravencies de lrsquoimpacte drsquoaquest ogravergan en la comunitat educativa
Es comprova que per manca de coordinacioacute srsquoestan realitzant algunes accions paralmiddotleles liderades per diferents institucions que es podrien arribar a trepitjar (algunes xarxes drsquoinfagravencia amb alguns plans educatius drsquoentorn o beacute espais nadoacute i espais familiars en un mateix municipi) en alguns municipis mentre que en drsquoaltres no nrsquohi ha cap reflex de la man-ca de coordinacioacute
Els plans educatius drsquoentorn srsquoobserven com una eina excelmiddotlent per afa-vorir la cohesioacute social i treball holiacutestic amb infants i joves perograve no abra-cen ni de lluny tots els ciutadans que ho necessiten Despreacutes dels seus anys drsquoexistegravencia uacutenicament uns pocs ajuntaments realitzaran com a experiegravencia pilot lrsquoexecucioacute del Pla drsquoentorn cosa que lrsquoallunya encara meacutes de la seva funcioacute principal que eacutes afavorir tota la poblacioacute
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 169
Una de les fortaleses dels PEE actuals eacutes el disseny i acompanyament als infants i joves per mitjagrave dels itineraris personalitzats Tanmateix queda encara per resoldre quins han de ser els professionals que han de dur a terme aquest itinerari i acompanyament quan aquest eacutes un aspecte clau que pot fer que lrsquoexperiegravencia funcioni
Tenint en compte que lrsquoorientacioacute des de la mirada drsquoacompanyament eacutes un element clau en el municipi caldria esmerccedilar els esforccedilos a dissenyar el seu perfil professional els espais de dedicacioacute i recursos amb quegrave hau-ria de comptar
Amb relacioacute a les recerques i avaluacions
Tot i que a Catalunya hi ha diferents observatoris i instituts de recerca que generen informes anuals i recerques no srsquoobserva una coordinacioacute io complementacioacute dels diversos temes i diagnosis cosa que permetria op-timitzar esforccedilos
En les recerques detectades pels observatoris i institucions es compta poc amb les que es fan a la Universitat Es constata que les recerques del moacuten local es concentren majoritagraveriament en els diferents observatoris drsquoinfagravencia existents i que la connexioacute amb les Universitats sobretot de lrsquoagravembit educatiu eacutes gairebeacute nulmiddotla No srsquoobserven vincles de la Universitat amb les administracions en aquesta temagravetica de lrsquoeducacioacute fora de lrsquoesco-la La Facultat drsquoEducacioacute pot oferir molt en aquest agravembit en canvi cami-nen per camins ben separats
Altre cop es fa evident que la connexioacute i la coordinacioacute eacutes del tot necessagrave-ria Caldria arribar a acords perquegrave les recerques i les avaluacions quali-tatives que es realitzin puguin ser complementagraveries i aportin les dades necessagraveries per planificar accions coherents i sistegravemiques
170 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Amb relacioacute a lrsquoescolaritzacioacute equilibrada
Les Oficines Municipals drsquoEscolaritzacioacute soacuten una bona eina per a la re-gulacioacute de lrsquoequilibri en lrsquoescolaritzacioacute al territori No obstant aixograve no eacutes un organisme estable en tots els municipis ja que depegraven del pressu-post Drsquoaltra banda es constata que eacutes un servei drsquoacompanyament ciutadagrave que optimitza el seu servei en periacuteodes de matriacutecula viva En aquest periacuteode la distribucioacute estagrave supeditada als decrets drsquoadmissioacute drsquoalumnes
En aquest sentit calen esforccedilos en quegrave lrsquoequilibri tambeacute es mantingui en les accions fora de lrsquoescola Lrsquoescolaritzacioacute eacutes important perograve tambeacute ho eacutes tot el que es fa o es deixa de fer fora de lrsquoescola Caldria pensar en la forma com es gestiona aquest espai tan rellevant com la mateixa escolaritzacioacute
Amb relacioacute als professionals
Es verifica que aixiacute com lrsquoeducacioacute reglada es nodreix drsquouns professionals amb una titulacioacute concreta que els capacita per a la tasca que han de de-senvolupar els professionals que actuen o han drsquoactuar en lrsquoespai fora de lrsquoescola tenen perfils amb titulacions diverses
Donat que actualment no hi ha una titulacioacute concreta que capaciti els professionals que han de dur a terme les funcions de lrsquoeducacioacute fora de lrsquoescola no cal crear-la sinoacute aprofitar els sabers particulars per ajustar-los a les necessitats per mitjagrave drsquouna formacioacute permanent adequada Una for-macioacute permanent que faciliti lrsquoadaptacioacute dels coneixements i competegraven-cies a cada lloc de treball Perquegrave aquesta formacioacute permanent sigui adequada cal esbrinar quins coneixements quines competegravencies i qui-nes funcions desenvolupen
La formacioacute permanent eacutes allograve que ha de permetre ajustar la capacitacioacute de cada professional al context en el qual ha drsquoactuar Aquesta seria lrsquoeina
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 171
imprescindible que permetria aquesta flexibilitat necessagraveria quan la fei-na es desenvolupa en el territori
Els itineraris personalitzats soacuten una eina molt potent que poden realitzar els orientadors perograve aquests nomeacutes faran beacute la seva feina si
bull Srsquoha fet el dibuix de tot el mapa de recursos i serveis existents tant dels meacutes propers com dels meacutes llunyans Uns recursos que si no estan al mateix municipi es poden complementar amb transport gratuiumlt i acompanyament assegurat per no haver de comptar uacutenica-ment amb la dedicacioacute de les famiacutelies
bull Es compta amb professionals competents per a la tasca que han de desenvolupar
bull Es realitza una avaluacioacute constant que permeti reformular durant el proceacutes tot el que sigui necessari per no caure en despeses inuacutetils i males pragravectiques que generin rebuig
Un aspecte primordial eacutes la coordinacioacute i la cooperacioacute entre tots els actors
Propostes per avanccedilar en lrsquoEducacioacute 360 des del sector puacuteblic
Educar 360 implica que lrsquoeducacioacute eacutes lrsquoeix transversal que enllaccedila totes les actuacions que es fan en un entorn i aixograve afecta tots els agravembits salut urbanisme cultura lleure etc tant al sector puacuteblic com al sector privat Educacioacute 360 implica tenir present tot allograve que succeeix al voltant de la persona infant o jove estigui o no planificat de manera intencionada Eacutes del tot imprescindible que es puguin fer poliacutetiques educatives que ajudin a tenir una visioacute molt meacutes holiacutestica de lrsquoeducacioacute cal una harmonia entre els diferents sectors per tal que lrsquoeducacioacute sigui a temps complet i aixograve nomeacutes pot ser possible si es demana el compromiacutes de tots els actors tot i que abans cal crear un imaginari general que lrsquoeducacioacute va meacutes enllagrave de lrsquoescola
172 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Durant molts anys srsquohan esmerccedilat molts esforccedilos a convergir lrsquoacte edu-catiu a la institucioacute escolar i aixograve preval en lrsquoimaginari social En aquest sentit srsquoha aconseguit un guany important Ara cal anar meacutes enllagrave fins a crear un imaginari meacutes ampli en el qual tothom se senti corresponsable i compromegraves I aixograve ho han de comenccedilar les mateixes institucions que de forma meacutes o menys indirecta eduquen i estan al servei de crear un model de ciutadania que educa
Cal que els professionals que desenvolupen les seves tasques en les dife-rents administracions estiguin conscienciats que lrsquoeducacioacute estagrave present en cada una de les accions que es dissenyen siguin de lrsquoagravembit que siguin i que la forma que optin tindragrave repercussioacute en les altres formes I per a fer-ho possible cal crear llenguatges compartits entre institucions de-partaments i professionals de diferents agravembits
Per tant una primera proposta eacutes un treball exhaustiu de presa de cons-ciegravencia i de significats compartits entre els diferents professionals Perograve a banda drsquoaquesta pregravevia presa de consciegravencia es plantegen propostes relacionades en diferents liacutenies de treball
Institucionals
bull Generar pactes i acords institucionals que garanteixin tant lrsquoacceacutes a tota la poblacioacute com la garantia de qualitat per a tots Uns pactes que avalin que els programes avaluats amb egravexit no nomeacutes tinguin continuiumltat sinoacute que abracin tota la poblacioacute de forma equitativa no igualitagraveria Els pactes institucionals que srsquohan fet fins ara (pactes per lrsquoeducacioacute taules nacionals territorials i locals etc) soacuten molt vagravelids i comprometen totes les institucions signants perograve no tenen la concrecioacute suficient perquegrave siguin operatius
Calen orientacions i directrius clares de la forma en quegrave es poden executar els pactes institucionals per mitjagrave de projectes particulars que incloguin la seva avaluacioacute des que es dissenyen
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 173
bull Assegurar que els pactes ja establerts se segueixin garantint i be-neficiiumln tota la poblacioacute Cal dissenyar una avaluacioacute del proceacutes i no uacutenicament dels resultats Aixograve permetragrave anar ajustant les di-verses actuacions
bull Crear poliacutetiques que garanteixin coordinacions interinstituci-onals interdepartamentals interagraverees i que concretin les formes en quegrave aquestes han drsquoaterrar al territori meacutes enllagrave de sugge-rir-ho
bull Crear poliacutetiques drsquoequitat que vetllin tant per lrsquoacceacutes dels infants i joves als diferents serveis i programes que es planifiquin al terri-tori com per assegurar-ne la continuiumltat per mitjagrave del seguiment i lrsquoavaluacioacute exhaustiva
bull Crear poliacutetiques educatives amb caragravecter preventiu i no esperar a utilitzar les que tenen un caragravecter reactiu Molts dels problemes drsquoabsentisme segregacioacute cultural i educativa que emergeixen amb forccedila en lrsquoadolescegravencia podrien reduir-se per mitjagrave drsquoaccions pre-ventives en etapes anteriors
bull Dibuixar un mapa de serveis programes i iniciatives populars Fora bo que representants de les diferents administracions pogues-sin desenvolupar un treball interinstitucional que permeteacutes dibui-xar el mapa complet de la situacioacute Drsquoaquesta manera es podria comenccedilar a dissenyar les accions conjuntes que tenint els infants i joves com a centre de laquotreballraquo planifiquin actuacions viables uacutetils coherents amb el territori amb finalitats educatives des de la perspectiva de transformacioacute social que amb lrsquoesforccedil colmiddotlectiu no solament no trepitgin esforccedilos sinoacute que puguin resultar fins i tot meacutes econogravemiques
Cada territori hauria de tenir el seu propi mapa perograve cada adminis-tracioacute tambeacute hauria de tenir el mapa general de tots els municipis
174 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Drsquoaquesta manera es podrien potenciar les bones pragravectiques i ofe-rir orientacions perquegrave es poguessin fer extensives a la poblacioacute
bull Assegurar un acceacutes laquouniversalraquo als serveis de lleure i cultura de la mateixa manera que es garanteix lrsquoescolaritzacioacute obligatograveria Segurament caldragrave explorar models diversos perograve les oficines municipals drsquoescolaritzacioacute poden servir de model per a les accions fora de lrsquoescola i la figura de lrsquoorientador com a professional drsquoaques-tes noves laquooficinesraquo podria ser una de les foacutermules possibles per aconseguir lrsquoobjectiu proposat
Drsquoagravembit local
bull Garantir que el Projecte Educatiu de Ciutat es dissenyi de mane-ra colmiddotlaborativa comptant amb tots els agents Un Projecte Educa-tiu que dibuixi el model educatiu que vol per a la seva ciutat i en el qual es concretin tant els principis bagravesics que han de regir totes les actuacions com els criteris que cal seguir per fer-ho possible Tot i que alguns municipis ja tenen el seu PEC la majoria de la comuni-tat educativa el desconeix
bull Assegurar que les actuacions dissenyades al territori responen a les necessitats del territori i de la poblacioacute detectades Cal que cada ajuntament elabori una deteccioacute de necessitats (de forma re-visable donada la provisionalitat del futur) i que en base a aquesta deteccioacute es puguin crear ampliar reduir compartir amb altres mu-nicipis veiumlns etc alguns dels serveis o accions que poden cobrir aquestes necessitatsndash Analitzar el territori identificant les seves fortaleses debilitats
oportunitats aixiacute com el seu potencial humagravendash Avaluar de manera continuada si les necessitats detectades srsquoes-
tan cobrint ndash Valorar lrsquoimpacte de les actuacions en les persones i el territori
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 175
bull Optimitzar els serveis existents io crear nous serveis coherents en cada territori Seria bo que tots els ajuntaments poguessin tenir el mapa de totes les accions que srsquoestan duent a terme (liderades per lrsquoajuntament o per iniciatives populars) com a base per coordi-nar-les ajudar a divulgar-les i si cal crear-ne de noves Tambeacute per conegraveixer quines soacuten les seves fortaleses i debilitats per afavorir mi-llores Srsquohauria drsquointentar que alhora que es fa un mapeig quantita-tiu tambeacute srsquoelaboreacutes un informe qualitatiu dels beneficis i les repercussions que teacute cada un drsquoaquests serveis o accions (en quegrave ajuda i com es complementa amb els altres serveis)
Tenir un mapa dels serveis i tambeacute un mapa de les necessitats pot ajudar a contrastar si allograve que srsquoestagrave fent srsquoestagrave fent beacute i tambeacute a equilibrar aquest desequilibri que srsquoobserva en els territoris (terri-toris amb molts meacutes serveis educatius que drsquoaltres)
bull Estendre els Plans educatius drsquoentorn a totes les poblacions i meacutes encara despreacutes de tant temps de la seva primera implementa-cioacute Perquegrave fos realment equitatiu caldria que la seva extensioacute i pro-funditat vingueacutes determinada per les necessitats detectades en la poblacioacute Eacutes rellevant la implicacioacute real de totes les institucions especialment la Generalitat de Catalunya
bull Avaluar els serveis i programes existents Per a una major eficagrave-cia dels programes existents caldria que a meacutes del mapa de recur-sos existents cada municipi pogueacutes tenir alhora un informe qualitatiu en el qual es valori la seva implementacioacute dificultats resistegravencies obstacles fortaleses oportunitats i beneficis Nomeacutes una avaluacioacute informant drsquoaquestes caracteriacutestiques podria orien-tar en la implementacioacute en altres contextos
Eacutes imprescindible que es plantegin avaluacions generals i particu-lars i amb caragravecter qualitatiu que aportin informacions suficients per planificar noves accions La majoria de les actuacions srsquoinicien
176 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
sense una valoracioacute exhaustiva de la tasca realitzada amb anterio-ritat amb la sensacioacute de comenccedilar sempre de nou Identificar egravexits i errors aixiacute com les variables que afecten la viabilitat dels projec-tes eacutes clau perquegrave les noves planificacions tinguin major probabili-tat drsquoegravexit
Cal introduir una cultura de lrsquoavaluacioacute en les organitzacions en sentit ampli que valori els processos i no uacutenicament els resultats que valori la transferegravencia en el temps de tots els projectes enge-gats i que valori lrsquoimpacte que cada projecte (i els projectes en gene-ral) causen i o beneficien tota la poblacioacute
Perquegrave es pugui valorar lrsquoimpacte cal que les institucions estiguin connectades eacutes a dir que la informacioacute generada en cada munici-pi es transfereixi a institucions com la Diputacioacute o la Generalitat que eacutes qui hauria drsquoestablir els canals i promoure aquest tragravensit drsquoinformacions
bull Liderar sense laquotrepitjarraquo les iniciatives populars coordinant afa-vorint divulgant connectant sota uns objectius clars la recerca de lrsquoequitat dels aprenentatges per a tothom lrsquoexcelmiddotlegravencia en totes les actuacions la participacioacute social tot per aconseguir millores socials
bull Acompanyar en les transicions naturals de lrsquoaprenentatge al llarg de la vida Aquest element eacutes clau per a les oportunitats edu-catives ja que personalitza i ajuda a resoldre situacions particulars Amb o sense la figura drsquoun orientador cal que a poc a poc cada un dels infants i joves aprengui a traccedilar el seu itinerari per aixograve cal un acompanyament previ Aquest eacutes un repte importantiacutessim per a lrsquoadministracioacute perograve cal fer-ho beacute pensant en profunditat en les figures professionals que han drsquoexecutar aquesta tasca tan relle-vant Com que es tracta drsquouna laquonovaraquo figura professional cal consi-derar quines haurien de ser les competegravencies exigibles i crear una formacioacute permanent que garanteixi que els aprenentatges bagravesics
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 177
adquirits en la titulacioacute drsquoacceacutes al lloc de treball es puguin adaptar a cada context Eacutes imprescindible
bull Redissenyar els espais puacuteblics de manera que afavoreixin la vida social comunitagraveria a meacutes drsquoaprenentatges compartits i afavorint vincles amb entitats biblioteques i teixit social com una forma de generar coneixement No nrsquohi ha prou drsquoobrir un espai tambeacute cal dinamitzar-lo
bull Fomentar la participacioacute ndash Optimitzant la plataforma del Consell Educatiu Municipal conei-
xent totes les mirades de tots els agents i per prendre de cisions consensuades sobre actuacions viables tenint el focus en el nou model educatiu El Consell Educatiu drsquoun municipi eacutes un ogravergan amb un enorme potencial cal explorar totes les oportunitats que brinda i dinamitzar-lo perquegrave sigui realment un ogravergan de partici-pacioacute i no uacutenicament drsquoinformacioacute a la ciutadania
ndash Estenent els Consells drsquoinfants i Consells de joves a totes les po -bla cions La participacioacute drsquoinfants i joves en els consells eacutes un antecedent cabdal per crear compromiacutes i responsabilitat social Cal que els municipis esmercin esforccedilos no solament a crear i regular la seva existegravencia sinoacute a assegurar lrsquoobjectiu pel qual srsquohan creat
ndash Creant accions en les quals es vinculin actors molt diferents per tractar temes comunitaris i transversals Les xarxes transversals dins els municipis soacuten indispensables per entendre les diferents situacions i tambeacute per crear actuacions coherents Entendre lrsquoal-tre eacutes bagravesic per a la cohesioacute social Les xarxes com ara la xarxa drsquoinfagravencia i adolescegravencia que afavoreixin interaccions muacutelti-ples entre diferents actors soacuten una eina cabdal que cal promou-re Perograve perquegrave les xarxes siguin realment efectives cal vetllar perquegrave els debats que srsquohi generen siguin de qualitat i perquegrave les actuacions o conclusions a quegrave srsquoarriben puguin fer-se extensi-ves a tota la comunitat educativa
178 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
bull Cercar lrsquoequitatndash Generant serveis diferenciats que permetin la conciliacioacute familiarndash Garantint la riquesa drsquoexperiegravencies necessagraveries per a un des-
envolupament integral durant els primers anys de vida sigui quina sigui la decisioacute de les famiacutelies de portar-lo o no a una esco-la bressol
ndash Una de les quumlestions sobre les quals caldria una major dedicacioacute eacutes sobre les oportunitats educatives que tenen els infants i joves amb necessitats educatives especials o els infants hospitalitzats o altres infants que no gaudeixen drsquoun entorn familiar favorable que els proporcioni allograve que necessiten Soacuten infants que si beacute tenen cobertura en els centres educatius no sempre tenen ser-veis als quals puguin optar Caldria esbrinar drsquouna banda quins serveis hi ha en aquest sentit per fer-ne tambeacute un mapa i de lrsquoal-tra caldria conegraveixer de quina manera el mapa de serveis existent afavoreix la inclusioacute
bull Incentivar la cooperacioacute ndash Dins el mateix ajuntament fent que lrsquoeducacioacute sigui lrsquoeix trans-
versal que travessa totes les agravereesndash Entre altres institucions com ara les universitats Cal crear siner-
gies entre el moacuten local i les administracions dedicades a lrsquoeduca-cioacute i les universitats majoritagraveriament la Facultat drsquoEducacioacute que a meacutes drsquoimpulsar recerques conjuntes generin vincles que po-den optimitzar els professionals drsquoambdues parts Aquest treball conjunt que massa vegades queda reduiumlt a lrsquoaportacioacute drsquoestudi-ants en pragravectiques es pot optimitzar en accions com la divulgacioacute del coneixement acompanyament amb programes APS creacioacute disseny i participacioacute en programes diversos avaluacioacute i anagravelisi de bones pragravectiques o programes etc
ndash Optimitzar les recerques existents i coordinar observatoris i uni-versitats aixiacute com altres institucions per tal de crear liacutenies de recerca que aportin informacions necessagraveries i suficients per crear orientacions i pautes de treball Crear recerques i avaluacions
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 179
que busquin aspectes comuns de les experiegravencies exitoses que puguin ser uacutetils per laquogeneralitzarraquo
ndash Crear itineraris personalitzats i professionals que sagravepiguen ori-entar-los
bull Formar els professionals En un altre ordre de propostes perquegrave el model comenci a formar part de lrsquoimaginari social cal que els professionals que hi puguin participar de forma bastant directa srsquoimpregnin drsquoaquest model Eacutes important que els futurs professio-nals de lrsquoeducacioacute (pedagogs educadors socials docents psicogravelegs entre drsquoaltres) que desenvolupen tasques de tegravecnics drsquoeducacioacute jo-ventut informadors juvenils orientadors etc als ajuntaments fi-nalitzin els seus estudis amb una mirada agravemplia que els permeti entendre i intervenir de maneres diferents comptant amb el terri-tori com a quelcom modelador de les competegravencies Eacutes necessari que es vagi creant un marc mental que vagi impregnant no nomeacutes els professionals sinoacute la societat en general per convegravencer que lrsquoeducacioacute no eacutes tasca uacutenica de la famiacutelia i lrsquoescola
Una de les accions no gaire difiacutecils de dur a terme i que facilitaria la creacioacute drsquoaquest marc mental en forma transversal seria plantejar formacions que uneixin diferents professionals i aixograve hauria de ser possible tant en la formacioacute universitagraveria com en la formacioacute perma-nent En la formacioacute universitagraveria creant formes de treball conjunt entre estudiants de diferents graus per exemple i en la formacioacute permanent creant activitats formatives on la finalitat sigui el projec-te en el qual intervenen diferents professionals i nivells drsquoactuacioacute
bull Els ajuntaments com a liacuteders del projecte Com a darrera de les propostes afegir que qui millor pot liderar aquest nou model edu-catiu que es conjuga en el territori soacuten els ajuntaments per motius de proximitat i coneixement del ciutadagrave i perquegrave eacutes lrsquoespai per excelmiddotlegravencia on emergeixen les necessitats i les iniciatives Perograve perquegrave els ajuntaments ho puguin fer adequadament calen
180 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
ndash Unes poliacutetiques puacutebliques i educatives que garanteixin tots els drets i deures i concretin els criteris sobre els quals srsquohan de dis-senyar implementar i avaluar les actuacions
ndash Un canvi de mirada sobre lrsquoeducacioacute els equipaments els ser-veis el teixit social les organitzacions per part de la ciutadania
ndash Una manera de fer diferent en els diversos agravembits o agraverees munici-pals amb una mirada diferent tambeacute per part dels professionals
ndash Que els centres educatius srsquoobrin a considerar aquests itineraris de manera compartida amb el municipi i no es tanquin nomeacutes en la tasca dins el centre
ndash Crear grups que dissenyin projectes conjunts i compartitsndash Crear equips multiprofessionals que treballin amb una mirada
compartida en base a lrsquoinfant i la famiacutelia
En definitiva cal comenccedilar a crear una nova cultura que trenqui amb les barreres existents que massa vegades es reiteren nomeacutes per inegravercia Els municipis tenen un immens panorama per explorar perograve hi ha alguns elements clau que haurien de determinar qualsevol de les seves accions que soacuten
bull La vinculacioacute Cal crear projectes que obliguin a vincular els dife-rents actors Soacuten bagravesics per aconseguir la cohesioacute social
bull Lrsquoorientacioacute i lrsquoacompanyament soacuten centrals per caminar cap a lrsquoequitat vetllant per descomptat perquegrave els recursos siguin sufi-cients i que tothom hi tingui acceacutes a meacutes de garantir-ne la qualitat
bull La participacioacute i laquolrsquoeducacioacuteraquo per a la participacioacute ja des de la in-fagravencia eacutes cabdal per generar corresponsabilitat i compromiacutes social Aixograve siacute cal tenir cura de la qualitat de la participacioacute i de la viabili-tat dels acords que puguin ser fruits del consens
bull Lrsquoavaluacioacute Cal crear una cultura avaluativa que ajudi a identificar les oportunitats obtenir dades que ens permetin ajustar les plani-ficacions aconseguir informacions transferibles per valorar lrsquoim-pacte dels projectes executats estimar la continuiumltat dels diversos projectes entre moltes altres quumlestions
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 181
bull La connexioacute Eacutes del tot imprescindible que les agraverees dels ajunta-ments pensin i dissenyin transversalment tenint com a eix verte-brador una mirada vers lrsquoeducacioacute Aquesta connexioacute desvetllaragrave les necessitats compartides dins el municipi Les administracions que tambeacute actuen en el territori hauran de vetllar perquegrave aquestes necessitats es puguin cobrir coordinant-se tambeacute entre elles
bull La recerca com a punt de partida Eacutes bo que les administracions colmiddotlaborin amb les institucions o organitzacions dedicades a la recerca Cal una recerca global i soacuten moltes les institucions dedi-cades a fer-ho nomeacutes cal un disseny global en el qual totes tin-guin cabuda
I un altre dels elements sobre el qual srsquohauria drsquoincidir en profunditat malgrat tinguem la certesa que els resultats srsquoobservaran a llarg termini eacutes en lrsquouacutes del llenguatge De la mateixa manera que estem prenent cons-ciegravencia que en raons de gegravenere el llenguatge pot ser discriminatori en raons educatives fer un gir a determinats conceptes per comenccedilar a par-lar drsquoequitat transicions prevencioacute itineraris tambeacute ajuda a crear un marc mental diferent sobre el qual potser eacutes meacutes fagravecil actuar
En la mateixa liacutenia del llenguatge reiterem en la importagravencia de crear llenguatges compartits com a base per a la construccioacute de qualsevol projecte
Les administracions puacutebliques estan acostumades a crear organitzar i posar en marxa programes educatius perograve hi ha poca tradicioacute de dina-mitzar i promoure xarxes connectar agents crear vincles i aprofitar si-nergies Aquest eacutes un tema sobre el qual hi ha iniciatives valuoses a les quals cal parar atencioacute cal avaluar i treurersquon la informacioacute suficient per adaptar-les a cada context
182 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Bibliografia
Alonso Varea JM Vila Vila C Chagas Lemos E (2018) Les taules i xarxes locals drsquoinfagravencia i adolescegravencia a Catalunya Resum de resultats drsquoun estudi pilot Recuperat a httpswwwresearchgatenetpublicati-on331928744_Les_taules_i_xarxes_locals_de_infancia_i_adolescencia_a_Catalunya_Resum_de_resultats_drsquoun_estudi_pilot
Diputacioacute de Barcelona (2019) El mandat en xifres 2015-19 Recuperat a httpswwwdibacateswebeducaciobal-mandat
Direccioacute General drsquoAtencioacute a la infagravencia o lrsquoadolescegravencia (2016) Mapa de serveis i recursos Recuperat a httptreballiaferssocialsgen-catcatwebcontent03ambits_tematics07infanciaiadolescenciadades_sistema_proteccioMapa_Recursos_2016pdf
Fundacioacute Carles Pi i Sunyer Diputacioacute de Barcelona (2018) Panel de Poliacutetiques Puacutebliques Locals Educacioacute
Institut drsquoInfagravencia i Adolescegravencia (2017) Informe Avaluacioacute del pro-grama drsquoaudiegravencia puacuteblica de nois i noies de Barcelona Recuperat a httpinstitutinfanciacatmediatecainforme-davaluacio-laudiencia-publica-nois-noies-barcelona
Institut drsquoInfagravencia i adolescegravencia (2017) Oportunitats educatives a Barcelona 2016 Lrsquoeducacioacute de la infagravencia i lrsquoadolescegravencia a la ciutat Barcelona Ajuntament de Barcelona
Institut drsquoInfagravencia i Adolescegravencia de Barcelona (2019) Dades clau drsquoinfagravencia i adolescegravencia a Barcelona Informe anual Observatori 0-17 BCN
Ley 272013 de 27 de diciembre de racionalizacioacuten y sostenibilidad de la Administracioacuten Local Recuperat a httpswwwboeesbuscardocphpid=BOE-A-2013-13756
LOE (2006) Ley Orgaacutenica 22006 de 3 de mayo de Educacioacuten Recuperat a httpswwwboeesbuscarpdf2006BOE-A-2006-7899-consolidadopdf
Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 183
LOMCE (2013) Ley Orgaacutenica 82013 de 9 de diciembre para la Mejora de la Calidad Educativa Recuperat de httpswwwboeesbuscarpdf2013BOE-A-2013-12886-consolidadopdf
Observatori Catalagrave de Joventut OCJ (2018) Memograveria 2018 Docu-ment intern
Observatori 0- 17 Barcelona Informe anual Recuperat a httpinsti-tutinfanciacatprojectesobservatori-0-17-bcn
Portal juriacutedic Recuperat a httpsportaljuridicgencatcatcapjur_ocultspjur_resultats_fitxaaction=fitxaampmode=singleampdocumentId=627338amplanguage=ca_ESfragment-1249956
Salvador M (2014) laquoLes competegravencies de les diputacions provincials en la Llei 272013 de 27 de desembre de racionalitzacioacute i sostenibilitat de lrsquoAdministracioacute localraquo en Quaderns de dret local 121-138
Siacutendic (2015) Informe sobre la igualtat drsquooportunitats a lrsquoeducacioacute infan-til (0-3) Recuperat a httpwwwsindiccatsiteunitFiles3904Infor-me20escolaritzacio200_320anys_OKpdf
Relacioacute de colmiddotlaboracionsSusanna Araacutenega
bull Rauumll Manzano
bull Albert Quintana
bull Jordi Plana
bull Bernat Albaigegraves
bull Lluiacutes Carol
bull Txuacutes Morata
bull Geneacute Gordoacute
bull Jaume Vinyals
bull Carme Meleacutendez
bull David Ricard
El lleure un espai educatiu privilegiat
Sogravenia Roig i Txus Morata
5
187
Quegrave eacutes el lleure educatiu
El lleure com a dret reconegut
Catalunya es fa ressograve i incorpora les recomanacions de la Declaracioacute dels Drets Humans (art 24) i la Convencioacute dels Drets dels Infants (art 31) Del lleure com a dret reconegut es parla a lrsquoEstatut drsquoAutonomia de Catalunya de 2006 (art 443) la Llei drsquoeducacioacute de Catalunya de 2009 (art 39 i 41) la Llei de drets i oportunitats en la infagravencia i lrsquoadolescegravencia de 2010 (art 13 57 i 58) o la de Llei de serveis socials de 2007 que tambeacute preveu dispo-sitius drsquoactuacioacute i proteccioacute dins lrsquoagravembit del lleure amb relacioacute als infants i adolescents en risc social
En aquesta liacutenia lrsquoinforme relacionat amb el lleure educatiu emegraves pel Siacutendic de Greuges (2014 6) assenyala que el Pacte per a la infagravencia a Ca-ta lunya (2013) prioritza la promocioacute de la participacioacute dels infants i els adolescents en lrsquoagravembit del lleure en igualtat drsquooportunitats dins i fora de lrsquoentorn escolar i demana que la responsabilitat envers aquest proceacutes educatiu sigui compartida pels diversos agents Drsquoaltra banda el futur Pla Nacional de Drets Humans de Catalunya srsquoenfoca en el dret de lrsquoeducacioacute incloent-hi el lleure educatiu i per aixograve caldragrave conegraveixer quines propostes de millora es ma terialitzen tant si tenen a veure amb el desplegament
188 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
normatiu relacionat amb les condicions drsquoigualtat drsquooportunitats o la cre-acioacute dels ajuts econogravemics per fomentar lrsquoacceacutes dels infants i adolescents a les activitats complementagraveries i extraescolars des del paradigma inclu-siu entre drsquoaltres Tambeacute lrsquoinforme de la UNESCO (2015) ajuda a repensar lrsquoeducacioacute com un beacute comuacute que garanteix la universalitzacioacute drsquoacceacutes en igualtat drsquooportunitats i ofereix propostes educatives inclusives a partir de la implicacioacute de tots els agents socials i educatius des drsquouna responsa-bilitat compartida
En tot cas actualment les administracions puacutebliques es troben amb difi-cultats per respondre a aquest propogravesit drsquouna manera proporcionada a les ne cessitats actuals i ajustada davant les desigualtats territorials per aixograve el lideratge del teixit associatiu i del tercer sector al llarg del temps ha estat transcendental i a hores drsquoara es manteacute com una peccedila angular
El lleure com a espai educatiu
Fruit de la reflexioacute i la pragravectica pedagogravegica es mostra el valor del lleure com un espai privilegiat per a lrsquoexperimentacioacute la construccioacute drsquoaprenen-tatges significatius per a la vida la vinculacioacute interpersonal i la relacioacute compromesa i responsable amb lrsquoentorn En paralmiddotlel ha esdevingut tam-beacute un factor clau en la generacioacute comunitagraveria drsquooportunitats educatives laquoenraquo la diversitat i laquoperraquo a la igualtat drsquooportunitats
El lleure permet empoderar els infants adolescents i joves perquegrave faci-lita el des en volupament de competegravencies per a la vida els ajuda a desen-volupar el seu sentiment de pertinenccedila impulsa la seva incorporacioacute a la vida comunitagraveria i associativa alhora que els encoratja a assumir com-promisos ciacutevics socials i mediambientals De fet tal com assenyala Edu-cacioacute 360 a Competegravencies per a la vida en el lleure educatiu (2019) incideix en les 7 macrocompetegravencies transversals proposades per la UNESCO en el marc de lrsquoAgenda 2030 lrsquoaprenentatge al llarg de la vida lrsquoautogestioacute lrsquouacutes interactiu de diverses eines i recursos la interaccioacute amb altres la
El lleure un espai educatiu privilegiat 189
interaccioacute amb el moacuten la transdisciplinarietat i la multialfabetitzacioacute Per exemple en el cas dels Minyons Escoltes i Guies de Catalunya es desenvolupen projectes en petit grup amb lrsquoobjectiu de tenir autonomia responsabilitat organitzacioacute i autogestioacute progravepia Per la banda dels Cen-tres Juvenils Don Bosco es desenvolupen projectes on cal activar la cons-ciegravencia criacutetica la solidaritat i el com promiacutes per a la construccioacute drsquouna societat justa i democragravetica per exemple davant la violegravencia de gegravenere o lrsquoacollida de persones refugiades En el cas dels esplais les activitats inclouen el consum responsable i sostenible les decisions es prenen en assemblea perquegrave trobin respostes a problemes grupals o fins i tot en al-gun cas es lideren activitats drsquoaprenentatge servei
Aixiacute doncs cal potenciar el lleure en el marc de les entitats no lucratives que contribueix a laquoaprendre a eacutesser fer i conviure en el moacutenraquo (Ruiz de Gauna 2012) identificar-lo com una plataforma que fomenta els valors democragravetics i el reconeixement del dret de participacioacute (Soler 2019) i percebrersquol com un element clau en la dinamitzacioacute i lrsquoactivacioacute de la comunitat (Morata i Garreta 2012)
El trets definitoris
La Direccioacute General de Joventut de la Generalitat de Catalunya (DGJ) defineix al seu web lrsquoeducacioacute en el lleure com
el conjunt drsquoiniciatives moviments i experiegravencies que es realitzen en el
temps lliure drsquoinfants i joves amb una intencionalitat pedagogravegica fora
del curriacuteculum escolar i de lrsquoagravembit familiar
Per la seva banda el Siacutendic de Greuges (2014 6) fa referegravencia al lleure educatiu com
190 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Des drsquoaquesta perspectiva destaquem dos aspectes que ens ajuden a con-textualitzar aquest agravembit educatiu concretament
1 Lrsquoassociacionisme educatiu el qual es desenvolupa especialment en els agrupaments escoltes i en els esplais conviu amb serveis de lleure promoguts per entitats empreses o administracions puacutebli-ques i tot plegat forma un teixit que teacute com a protagonistes els in-fants i els adolescents i la seva educacioacute en el temps lliure
2 Les activitats i els projectes de lleure educatiu soacuten cada cop meacutes va-ri ats i diversos Dues tendegravencies ens ho mostren (Armengol 2012 p 66)a) Una primera amb relacioacute a com el lleure educatiu segueix actu-
ant de forma activa i compromesa dins dels Moviments i lrsquoasso-ciacionisme educatiu (esplais i agrupaments escoltes)
b) Una segona tendegravencia que mostra tambeacute el desenvolupament intens drsquoactivitats de lleure educatiu concretament activitats de vacances per als infants i joves lrsquooferta extraescolar drsquoactivitats no curriculars (esportives i artiacutestiques) accions de les seccions infantil drsquoentitats culturals o esportives i lrsquooferta drsquoequi paments per al lleure (com soacuten les biblioteques infantils les ludoteques els espais de joc entre altres) que constitueixen totes elles tam-beacute com les anteriors espais educatius amb grans possibilitats formatives
Tenint en compte lrsquoamplitud de propostes i activitats amb intencionalitat educativa que es desenvolupen en lrsquoagravembit del lleure educatiu tal com srsquoha mostrat en les dues tendegravencies presentades mdashMoviments i lrsquoassocia-
el conjunt de les activitats organitzades i adreccedilades als infants i als
ado lescents o joves amb finalitat luacutedica i educativa ja sigui de manera
complementagraveria a les organitzades pels centres escolars o quan es
tracti drsquoactivitats drsquoeducacioacute en el lleure desenvolupades des de diver-
sos models organitzatius i enfocaments institucionals
El lleure un espai educatiu privilegiat 191
cionisme educatiu i activitats de vacances oferta extraescolar drsquoactivitats no curriculars accions de les seccions infantils drsquoentitats culturals o es-portives i oferta drsquoequipaments per al lleuremdash i partint del fet que totes elles soacuten significatives per al desenvolupament integral dels infants i jo-ves en aquest document ens centrarem especialment a considerar i mos-trar cinc tipologies drsquoactivitats que per la seva trajectograveria pedagogravegica soacuten drsquoespecial rellevagravencia esplais i agrupaments escoltes activitats de vacan-ces ludoteques extraescolars i complementagraveries dins el centre educatiu i servei drsquointervencioacute socioeducativa no residencial i centre obert
Finalment destaquem algunes caracteriacutestiques que ens permeten con-ceptualitzar el lleure educatiu des de la perspectiva de lrsquoEducacioacute 360 i a partir del qual presentem les diverses informacions que configuren aquest document
bull Soacuten propostes amb intencionalitat educativa i amb una clara finali-tat luacutedica i de desenvolupament cultural que es porten a terme per part drsquouna comunitat educativa formada per monitorsores i educa-dors animadors socioculturals i en alguns casos les mateixes famiacutelies
bull Les activitats es duen a terme fora del temps drsquoactivitats obliga tograve ries i per tant tenen una component important de llibertat (adhesioacute) i de voluntarietat Es desenvolupen en el marc drsquoiniciatives pedagogravegi-ques i socioculturals que tenen un enfocament integral i relacional
bull Els nens i adolescents tenen un rol central en les activitats no soacuten consumidors sinoacute que participen activament en la definicioacute exe-cucioacute i avaluacioacute de manera que sersquon senten protagonistes
bull Lrsquoeix de treball eacutes el grup i la quotidianitat sobre els quals srsquointerac-tua sense oblidar tambeacute lrsquoatencioacute individualitzada
bull Es promou la participacioacute dels infants adolescents i joves tant dins de la progravepia entitat com del barri o poble la qual cosa genera apre-nentatges sobre com implicar-se i relacionar-se per a la presa de de-cisions compartides i per a la dinamitzacioacute sociocultural del territori
bull Les ofertes aixiacute com els agents que hi intervenen soacuten cada vegada meacutes variats i cobreixen espais educatius i socioculturals diversos
192 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Qui en forma part
Finalitzada la Guerra Civil espanyola un nombroacutes grup de persones que havien participat en les activitats que srsquoorganitzaven abans del seu inici es comencen a organitzar per buscar vies per recuperar-les En moltes ocasions aquestes foacutermules passaven per la clandestinitat o beacute per buscar les bretxes deixades pel regravegim franquista Les cologravenies drsquoestiu soacuten un tret distintiu de Catalunya i un patrimoni cultural reconegut que disposa drsquoun recorregut de meacutes de 125 anys
Entre els anys 1967 i 1970 es creen els primers centres drsquoesplai a Catalu-nya portats a terme pels equips drsquoeducadors (monitorses) que durant lrsquoestiu realitzaven les tandes de cologravenies Aquestes entitats neixen amb una marcada vinculacioacute a la parrogravequia al barri io al municipi Tambeacute lrsquoactivitat dels agrupaments escoltes es va anar consolidant al llarg dels primers vint anys de dictadura com a espais drsquoautogestioacute drsquoactivitats per als joves El valor social i cultural de la xarxa associativa es va configurar a partir de ser considerats espais de trobada lliures i gratuiumlts educatius de millora de la qualitat de vida per a la infagravencia de participacioacute ciutada-na de cohesioacute social de defensa dels drets de la infagravencia i la joventut de promocioacute sociocultural i drsquoinnovacioacute pedagogravegica
A partir drsquoaquest moment es van desenvolupant noves formes de lleure per als infants i joves que volen donar resposta a les necessitats de les famiacutelies i als interessos dels mateixos protagonistes (Armengol 2012 Trilla 2012)
Les diverses tipologies de serveis i activitats que configuren el lleure edu-catiu soacuten prestades per 4 espais titulars impulsors o (tipologies drsquoenti-tatsinstitucions) concretament associacionisme juvenil empreses del sector privat tercer sector i administracions puacutebliques Al llarg drsquoaquest apartat doncs srsquoofereix una panoragravemica general relacionada amb les plataformes que impulsen i generen un lleure educatiu de qualitat Dimensionar i definir el grau de desenvolupament del lleure educatiu a Catalunya es quelcom complex Per aquest motiu conjuntament amb
El lleure un espai educatiu privilegiat 193
dades de caragravecter secundari srsquoaporten en aquest apartat informacions i reflexions facilitades per professionals i responsables vinculats a lrsquoagravembit de les administracions puacutebliques (Departament drsquoEducacioacute Direccioacute Ge-neral de Joventut Agraverea de ludoteques) al sector privat i empresarial (Acellec ACCAC) al teixit associatiu i al tercer sector (Fundacioacute Pere Tar-reacutes Fedaia Dincat) En aquest context srsquoaporten alguns elements carac-teritzadors dels quatre espais titulars impulsors del lleure educatiu
Associacionisme juvenil
Les entitats juvenils soacuten espais de creixement personal de compromiacutes drsquoaprenentatges per a infants i joves que es basen en principis demo-cragravetics i solidaris soacuten generadors de canvi social espais formats i liderats per persones joves on es genera debat posicionament sobre temes molt diversos i on es plantegen projectes propis Entitats que soacuten clau en la definicioacute de poliacutetiques puacutebliques que afecten els joves Esdevenen trans-missores i altaveu de les necessitats i reivindicacions de les persones jo-ves Per la seva proximitat als joves i al territori poden fer de pont amb els joves no associats i es caracteritzen per una voluntat clara de participacioacute comunitagraveria (Consell Nacional de la Joventut de Catalunya 2019)
Podem classificar les entitats i associacions juvenils en
bull Entitats de primer nivell entitats de base que normalment actuen en lrsquoagravembit local Soacuten entitats que tenen en compte el treball per transformar la realitat i per aixograve acostumen a treballar de la magrave drsquoaltres entitats del seu sector En el moacuten associatiu el treball en xarxa permet teixir dinagravemiques compartir recursos de manera que srsquoesteacuten la seva accioacute Aquest treball entre esplais i agrupaments eacutes portat a terme principalment a traveacutes del que srsquoanomenen entitats de segon nivell Tal com es defineix a la guia La participacioacute jove aquestes soacuten organitzacions formades per entitats de base que comparteixen finalitats o ideari
194 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
bull Entitats de segon nivell soacuten plataformes o agrupacions drsquoentitats que comparteixen objectius ideari o projecte Distingim entre fede-racions drsquoentitats (agrupacioacute per projecte) o plataformes i consells de joventut (agrupacioacute per territori) A Catalunya existeixen 10 mo-viments i federacions que agrupen les entitats de lleure educatiu que disposen de meacutes de 60 anys de trajectograveria educativa
Quant als aspectes organitzatius i de gestioacute el seu nivell drsquoautonomia eacutes divers Les entitats estableixen relacions diverses amb les administra-cions locals (cessioacute drsquoespai beques ajuts) i soacuten perceptores de subvenci-ons per part de lrsquoadministracioacute puacuteblica tot i aixograve el pes econogravemic recau en els ingressos relacionats amb les progravepies fonts de financcedilament Pel que fa al local o les instalmiddotlacions de lrsquoentitat segons dades de la diagnosi drsquoentitats relacionada amb la ciutat de Barcelona (2018) sembla que habi-tualment es tracta drsquouna cessioacute conveniada amb lrsquoesgleacutesia catogravelica les escoles puacutebliques o lrsquoajuntament Srsquoobserva tambeacute que la majoria de les or-ganitzacions independentment de la seva magnitud pretenen la parti-cipacioacute universal amb relacioacute a la poblacioacute destinatagraveria dels seus serveis i amb aquest propogravesit estableixen fons solidaris o adapten el seu funcio-nament com ara la Coordinacioacute Rural de Catalunya (CRUC) o lrsquoAssocia-cioacute de Casals i Grups de Joves de Catalunya entre drsquoaltres Si beacute algunes entitats soacuten del tot autogravenomes drsquoaltres necessiten el suport de fundaci-ons i cooperatives com ara els Serveis de Cologravenies i Vacances de la Coor-dinacioacute Catalana de Cologravenies Casals i Clubs drsquoEsplai (CCCCCE) INCOOP
Empreses del sector privat
Pel que fa al sector privat es tracta drsquoempreses i organitzacions amb una aposta clara pel lleure educatiu i la cultura de proximitat que opten per exemple per la promocioacute i la defensa de les cologravenies i els casals drsquoestiu i a meacutes es mantenen proactives a lrsquohora de generar noves opcions Actu-alment donen resposta als espais drsquoacollida i permanegravencia en les escoles a la programacioacute de migdia vinculada al menjador escolar a les activitats
El lleure un espai educatiu privilegiat 195
extraescolars dins els centres educatius als patis oberts a les cologravenies escolars o als casals en periacuteodes de vacances entre drsquoaltres En aquest context segueix obert el debat relacionat amb lrsquoequilibri entre la finalitat pedagogravegica i la logravegica comercial vinculada al mercat i com evitar el perill drsquoetiquetar el lleure educatiu com un producte de consum especialment en el cas de les empreses multiserveis
Tot i lrsquoaugment progressiu i constant del sector privat pel que fa als ser-veis de lleure educatiu i sociocultural a Catalunya sersquon fa difiacutecil la des-cripcioacute en termes quantitatius davant la manca de dades globals Segons les dades recollides es constata que els darrers 15 anys srsquoha donat una important transformacioacute del sector que ha comportat la diversificacioacute de lrsquooferta drsquoactivitats per tal de donar resposta als canvis socioeconogravemics i estructurals
En aquest sector les organitzacions referents del lleure educatiu dins el vector empresarial soacuten lrsquoAssociacioacute de Cases de Cologravenies i Albergs de Ca-talunya (ACCAC) i lrsquoAssociacioacute Catalana drsquoEmpreses de Lleure lrsquoEduca-cioacute i la Cultura (Acellec) i la Confederacioacute drsquoIniciativa social que recull les entitats no lucratives
La dimensioacute de les empreses dedicades al lleure educatiu eacutes massa gran per poder oferir una anagravelisi en el marc drsquoaquest apartat de primer perquegrave no hi ha a lrsquoabast dades definitives i contrastades que permetin una foto-grafia general i en segon lloc perquegrave el propogravesit de lrsquoEducacioacute 360 eacutes molt meacutes acotat (vegeu el Gragravefic 1)
Pel que fa a dades aproximades segons els agents clau la facturacioacute glo-bal del sector empresarial eacutes de 420000000 euros i disposa drsquoun total de 26000 treballadorsores En tot cas el protagonisme dins el mercat eacutes compartit per les empreses associades a lrsquoAcellec (29 ) la petita i mitjana empresa no associada (27 ) les grans empreses multiserveis (24 ) i les entitats del tercer sector (20 ) tal com es recull en el Gragravefic 1 A tall drsquoexemple en el cas de lrsquoAcellec la part de facturacioacute meacutes important
196 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
pertany al sector educatiu (46 ) majoritagraveriament amb relacioacute als serveis de menjador escolar extraescolars i drsquoaltres com casals i projectes pe-dagogravegics diversos Drsquoaltra banda tambeacute hi ha una part de facturacioacute re la cionada amb els serveis de cologravenies escolars (17 ) i a les activitats vinculades a les cologravenies de vacances La resta de facturacioacute correspon a lrsquoagravembit de la cultura de proximitat (36 ) Pel que fa a la seva interconne-xioacute les entitats es troben vinculades a la Confederacioacute i la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya
LrsquoAssociacioacute de Cases de Cologravenies i Albergs de Catalunya (ACCAC) teacute asso-ciades 85 instalmiddotlacions amb diferents capacitats i distribuiumldes pel territo-ri catalagrave (el Vallegraves Oriental (1776 ) La Garrotxa (824 ) Osona (706 ) lrsquoAlt Empordagrave (706 ) el Berguedagrave (588 ) i el Solsonegraves (588 ) Per con-tra les comarques amb una uacutenica instalmiddotlacioacute soacuten lrsquoAlt Urgell el Baix Penedegraves el Montsiagrave la Ribera de lrsquoEbre la Segarra i el Tarragonegraves En tot cas hi ha constagravencia que algunes fundacions dedicades al lleure educa-tiu i altres entitats vinculades inicialment a les parrogravequies tambeacute tenen instalmiddotlacions i hi soacuten presents i donen cobertura a la totalitat del territo-ri de Catalunya
GRAgraveFIC 1
Actors i facturacioacute de les empreses del sector privat del lleure educatiu
Font elaboracioacute progravepia segons dades aportades per lrsquoACELLEC gener de 2019
29thinsp20thinsp
24thinsp
27thinsp
Empreses associades a ACELLEC
Petita i mitjana empresa no associada
Grans empreses multiserveis
Entitats tercer sector
El lleure un espai educatiu privilegiat 197
En paralmiddotlel lrsquoAcellec assenyala que la concentracioacute de les empreses sograve-cies es troba majoritagraveriament a lrsquoentorn metropolitagrave de Barcelona Tot i aixograve es fan esforccedilos per ser presents a territoris com ara les terres de lrsquoEbre la Catalunya central o Lleida Segons dades de la seva Memograveria Anual de 2018 lrsquoactivitat es va traduir a 19000 contractacions laborals anuals i 8000 llocs de treball estables de mitjana LrsquoAcellec teacute associades empreses pioneres com ara la Rosa dels Vents Eix Estels i English Sum-mer encara que tambeacute hi ha lrsquoempresa petita on lrsquoemprenedor fa un tre-ball de proximitat i molt arrelat al territori I algunes cooperatives que es troben vinculades al tercer sector a la vegada tambeacute es vinculen a lrsquoAce-llec Els agents clau observen que el volum meacutes important de lrsquoactivitat econogravemica correspon als serveis de menjador escolar producte que ten-deix a lrsquoaugment i a la gestioacute de lrsquoespai migdia i les activitats extraesco-lars dins el mateix centre educatiu
Tot i que lrsquoAcellec colmiddotlabora i participa en el treball en xarxa fa meacutes de 30 anys els agents clau valoren que no es teacute prou present el sector privat a lrsquohora de crear sinergies i construir escenaris compartits o innovadors perquegrave hi ha un protagonisme meacutes evidenciat per part de les entitats del tercer sector o les empreses de multiserveis
Tercer sector
El tercer sector estagrave constituiumlt per entitats socials amb diversitat de for-mes juriacutediques associacions fundacions cooperatives drsquoiniciativa so-cial que actuen en lrsquoatencioacute i la defensa dels drets socials de la infagravencia i famiacutelia
Hi ha organitzacions que pel seu impacte social i educatiu han fet un pas endavant i formen part del tercer sector de Catalunya fent possible que el lleure educatiu vagi desplegant nous escenaris i assumeixi nous reptes Com per exemple la Fundacioacute Pere Tarreacutes (FPT) que gestiona programes adreccedilats a infants i adolescents amb la finalitat de promoure
198 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
lrsquoeducacioacute en el lleure i lrsquoeducacioacute ambiental i es dedica a la promocioacute del voluntariat i a la millora de la intervencioacute social i lrsquoenfortiment del teixit associatiu Ofereix una agravemplia oferta drsquoactivitats drsquoestiu que inclou ca-sals cologravenies campaments rutes i estades linguumliacutestiques la gran majoria a traveacutes dels seus centres drsquoesplai federats Com a entitat de lleure meacutes gran de Catalunya tambeacute ofereix beques perquegrave els infants de famiacutelies en situacioacute de vulnerabilitat social puguin gaudir dels casals drsquoestiu o drsquouns dies de cologravenies
En aquesta mateixa liacutenia la Fundacioacute de lrsquoEsplai (Fundesplai) gestiona un ventall variat de programes i activitats en lrsquoagraverea drsquoinfagravencia com casals cologravenies campaments camps de treball i vacances en famiacutelia activitats tambeacute de suport a la integracioacute de lideratge juvenil per lrsquoAprenentatge Servei (APS) entre drsquoaltres Aquesta entitat dins de les seves accions mo-bilitza la societat per aconseguir fons per atorgar beques a infants en si-tuacioacute de vulnerabilitat social
Aixiacute mateix Minyons Escoltes i Guies de Catalunya mitjanccedilant la seva activitat des dels agrupaments drsquoarreu del territori catalagrave organitzen els seus propis campaments drsquoestiu per a tots els grups drsquoedat en diferents llocs de Catalunya lrsquoEstat espanyol o del moacuten Aquests campaments soacuten la culminacioacute del curs escolta que els agrupaments desenvolupen cada dissabte al cau Molts drsquoells obren places de campaments a nous infants i joves que srsquoanimen a descobrir lrsquoescoltisme
Segons dades recollides al Barogravemetre del Tercer Sector Social Edicioacute 2018 el 213 de les entitats del tercer sector (una de cada cinc) tenen com a agravembit drsquointervencioacute principal lrsquoeducacioacute en el lleure
En paralmiddotlel el desplegament de les entitats organitzadores dins el paiacutes eacutes divers i plural i es fa complementari de manera desigual a escala territo-rial Per exemple Barcelona disposa de la totalitat de les entitats amb meacutes trajectograveria i pes en el lleure educatiu Pel que fa a Girona a meacutes srsquohi suma per exemple Creu Roja Joventut i Dincat Perograve tambeacute hi ha entitats
El lleure un espai educatiu privilegiat 199
amb un funcionament meacutes especiacutefic com la CRUC que es troba activa nomeacutes a la Catalunya Central i assumeix el lideratge al Solsonegraves
Finalment amb relacioacute a les instalmiddotlacions juvenils gestionades per enti-tats les dades recollides a lrsquoAnuari Estadiacutestic de Catalunya (2018) mos-tren un total de 536 equipaments diferents com ara els albergs de joventut (4795 ) i les cases de cologravenies (4104 ) els campaments juve-nils les granges escola i les aules de natura El repartiment dins el terri-tori eacutes peculiar segons la tipologia de lrsquoequipament per exemple al Barcelonegraves nomeacutes hi ha albergs juvenils i les cases de cologravenies soacuten meacutes presents al Pallars Jussagrave
Administracions puacutebliques
La Convencioacute sobre els Drets de lrsquoInfant de 1989 estableix que la persona menor drsquoedat malgrat trobar-se encara en proceacutes de desenvolupament eacutes un subjecte titular de drets i no tan sols de drets passius eacutes a dir de prestacions per part dels adults sinoacute tambeacute com afirmen Ravetllat i Sa-nabria (2016) de drets actius com ara la llibertat de consciegravencia pensa-ment religioacute la llibertat drsquoexpressioacute i informacioacute la llibertat drsquoassociacioacute o el dret a ser escoltat en tot allograve que li pugui afectar de manera directa o indirecta (Morata 2017) Aixiacute mateix la Convencioacute reconeix el joc el lleu-re i la participacioacute en activitats culturals artiacutestiques i drsquoesplai com un dret dels infants i adolescents Des drsquoaquesta perspectiva les activitats de lleure educatiu ofereixen als infants oportunitats vitals per al seu des-envolupament personal i social i soacuten un espai drsquoaprenentatge de ciuta-dania i participacioacute social
Malgrat el reconeixement de la rellevagravencia de lrsquoeducacioacute en el lleure pel des envolupament dels infants aquesta continua sense ser una prioritat per a les poliacutetiques puacutebliques Tal com recollia lrsquoinforme del Siacutendic de Greu-ges sobre el dret al lleure educatiu i a les sortides i cologravenies es colars (2014) des de les administracions puacutebliques no srsquoestagrave garantint suficientment
200 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
lrsquoexercici drsquoaquest dret drsquoinfants i adolescents Un dret que encara depegraven excessivament dels recursos propis de les famiacutelies i per tant els infants de famiacutelies meacutes desafavorides en poden quedar exclosos En el seu informe del 2018 el Siacutendic destaca que les mancances pel que fa a lrsquoAdministracioacute educativa no han millorat Les liacutenies de financcedilament de lrsquoeducacioacute en ho rari no lectiu existents durant els anys previs a les restriccions pressu-postagraveries no srsquohan recuperat (vegeu la Taula 1) Pel que fa a les administra-cions locals cal destacar la iniciativa drsquoEducacioacute 360-Educacioacute a temps complet en quegrave la Diputacioacute de Barcelona juntament amb la Fundacioacute Jaume Bofill i la Federacioacute de Moviments de Renovacioacute Pedagogravegica pro-posa una estrategravegia per sumar esforccedilos i impulsar lrsquoeducacioacute a temps com-plet a Catalunya Aixiacute mateix les dades recollides al Barogravemetre drsquoinfagravencia i famiacutelia (2014) realitzat per lrsquoInstitut Infagravencia i Moacuten Urbagrave ilmiddotlustren aques-ta desigualtat drsquooportunitats educatives fora lrsquoescola un 20 dels nens i nenes de Barcelona que viuen en barris de rendes meacutes baixes no poden fer regularment activitats de lleure mentre que als barris de rendes meacutes altes el percentatge eacutes drsquoun 4 Pel que fa als ajuts i les beques destinades a la inclusioacute drsquoinfants en risc o situacioacute drsquoexclusioacute social a les activitats drsquoeducacioacute en el lleure continuen meacutes o menys estables
TAULA 1Evolucioacute de les subvencions (en milions drsquoeuros) al lleure educatiu (20102018)
DIRECCIOacute GENERAL DE JOVENTUT 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018
Subvencions atorgades a entitats drsquoeducacioacute en el lleure
35 34 32 3 35 37 4 46 46
DIRECCIOacute GENERAL DrsquoACCIOacute CIacuteVICA I COMUNITAgraveRIA
2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018
Subvencions atorgades a entitats drsquoeducacioacute en el lleure
18 18 14 13 13 14 09 04 04
gt gt gt
El lleure un espai educatiu privilegiat 201
DEPARTAMENT DrsquoENSENYAMENT
20092010
20102011
20112012
20122013
20132014
20142015
20152016
20162017
20172018
Subvencions atorgades a entitats drsquoeducacioacute en el lleure
1 08 0 0 0 0 0 0 0
Subvencions a les AMPA per a activitats extraes colars
18 23 0 0 0 0 0 0 0
SECRETARIA GENERAL DE LrsquoESPORT 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018
Esport federat clubs 61 24 ndash 1 06 07 07 0 06
Esport federat federa cions 160 135 123 58 6 64 66 83 86
Esport federat Unioacute de Federacions Esportives (subvencioacute ordinagraveria)
21 14 07 08 08 09 09 13 03
Esport escolar impacte ndash 12 ndash 08 07 08 09 0 1
Esport escolar consells esportius 45 38 34 24 3 32 35 4 43
Esport escolar Unioacute de consells esportius (sub vencioacute ordinagraveria)
ndash 02 ndash 03 01 04 03 05 05
Esport escolar Pla catalagrave drsquoesport a lrsquoescola
33 ndash 30 ndash ndash ndash ndash ndash ndash
Esport universitari cam pionats universitaris de Catalunya
008 006 005 005 008 012 01 01 01
Condicionament drsquoequipaments esportius (ajuntaments etc)
ndash ndash ndash ndash 16 14 ndash ndash ndash
Les dades corresponents al Departament de Treball Afers Socials i Famiacutelies soacuten provisionals ja que srsquoestagrave pendent de lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute definitiva de la convocatograveria de subvencions per als anys 2017 i 2018Font Siacutendic de Greuges 2018 Direccioacute General de Joventut Direccioacute General drsquoAccioacute Ciacutevica i Comu-nitagraveria Departament drsquoEnsenyament i Secretaria General de lrsquoEsport
202 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Entre administracions puacutebliques tot i haver-hi contacte no existeixen espais de coordinacioacute suficients segons els agents clau En tot cas la DGJ es coordina amb els consells comarcals perquegrave hi ha delegades com-petegravencies en mategraveria de seguiment de les activitats dins el territori i tam-beacute de les instalmiddotlacions
Segons les dades obertes del Cens de la DGJ a finals de desembre de 2018 els ajuntaments soacuten presents com a promotors en la majoria de les co-marques del territori catalagrave tret del Solsonegraves la Segarra o el Pla de lrsquoEs-tany Drsquoaltra banda la presegravencia dels consells comarcals com a promotors eacutes minoritagraveria i es troba vinculada a territoris com lrsquoAlt Empordagrave les Garrigues el Moianegraves la Segarra o el Ripollegraves En tot cas amb relacioacute a les notificacions vinculades a les diferents entitats promotores del lleure educatiu les comarques que registren meacutes entrades soacuten el Barcelonegraves (3884 ) el Vallegraves Occidental (1158 ) i el Baix Llobregat (1013 )
Finalment pel que fa a les activitats que aquests quatre espais titulars impulsors porten a terme en el marc del lleure educatiu al nostre paiacutes cal assenyalar que corresponen fonamentalment a cinc tipologies
1 Activitats dels caps de setmana dels esplais i agrupaments escoltes2 Activitats de vacances 3 Activitats extraescolars i complementagraveries dins lrsquoescola4 Ludoteques5 Centres Oberts - Serveis Intervencioacute Socioeducativa (SIS)
Aquestes activitats es descriuen de forma meacutes precisa a la Taula 2 on es correlacionen amb els titulars impulsors
El lleure un espai educatiu privilegiat 203
TAULA 2Descripcioacute activitats de lleure educatiu
ACTIVITAT DESCRIPCIOacute QUI
Activitats dels caps de setmana esplais i agrupaments escoltes
Durant el curs meacutes de 750 centres drsquoesplai i agrupaments escoltes distribuiumlts per tot Catalunya fan activitats drsquoeducacioacute en el lleure amb lrsquoobjectiu drsquoacompanyar els infants i joves en el seu desenvolupament com a persones
bull Associacionis-me juvenil
Activitats de vacances
Casals estiu
bull Associacionis-me juvenil
bull Sector privatbull Tercer sectorbull Administracions
puacutebliques
Activitats que funcionen durant el periacuteode de vacances escolars amb diferents modalitats i intensitats (matins matins i tardes dies alterns etc)
Cologravenies Campaments i rutes
Activitats residencials per a infants i adolescents dirigides per monitors en un lloc diferent al lloc drsquoorigen
Camps de treball
Activitats de voluntariat que consisteixen a realitzar projectes i serveis en una comunitat que acull el grup de joves Cada participant es compromet de manera individual o en grup i de forma desinteressada a participar en el treball proposat (ambiental social patrimonial arqueologravegic cultural) a canvi de la pernoctacioacute la manutencioacute i de poder gaudir drsquoactivitats de lleure educatiu
Activitats extraescolars i complementagraveries dins lrsquoescola
Acollida matinal
bull Sector privatbull Tercer sectorbull Administracions
puacutebliques
La seva funcioacute consisteix a acollir els infants fins a lrsquoinici de la jornada escolar oferint un espai de custogravedia i drsquoentreteniment Espais que solen promoure les associacions de mares i pares drsquoalumnes i majoritagraveriament els gestionen empreses o associacions de serveis educatius i socioculturals
gt gt gt
204 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
(Activitats extraescolars i complementagraveries dins lrsquoescola)
Transport escolar
bull Sector privatbull Tercer sectorbull Administracions
puacutebliques
Facilita el trajecte drsquoanada i tornada a lrsquoescola i garanteix la presegravencia drsquoun monitor dins de lrsquoautobuacutes que fa tambeacute la funcioacute de custogravedia dels infants i drsquoacompanyament durant el trajecte i les diferents parades
Menjador escolar
Eacutes el servei meacutes generalitzat garanteix el menjar del migdia de manera que els infants puguin quedar-se al centre escolar i esperar lrsquoinici de la jornada de tarda Espai de dues o tres hores en quegrave a part drsquoassegurar el dinar es fan les funcions de vigilagravencia del pati i si srsquoha concretat lrsquoencagraverrec srsquoofereixen tambeacute algunes activitats o tallers especiacutefics (contes canccedilons teatre etc)
Activitats complementagraveries
Conjunt de programes i serveis que srsquoofereixen als infants i adolescents acabada lrsquoactivitat escolar
Ludoteques
Equipaments especialitzats en el joc i la joguina dirigit per un equip estable de professionals (ludotecaris) amb un projecte educatiu especiacutefic
bull Associacionisme juvenil
bull Sector privatbull Tercer sectorbull Administracions
puacutebliques
Centres Oberts-SIS
Serveis preventius que donen resposta des del medi drsquoorigen a les necessitats dels infants i adolescents en situacions de risc i de les seves famiacutelies
bull Associacionisme juvenil
bull Tercer sectorbull Administracions
puacutebliques
Font elaboracioacute progravepia a partir de Soler (2011) Torralba (2009) Puig i Trilla (1985)
El lleure un espai educatiu privilegiat 205
Quegrave fan les entitats de lleure
Introduccioacute
En aquest apartat es presenten els principals recursos i serveis que con-figuren lrsquooferta de lleure educatiu esplais i agrupaments escoltes activi-tats de vacances ludoteques extraescolars i complementagraveries dins el centre educatiu i Servei drsquointervencioacute Socioeducativa no residencial i centre obert De cada un drsquoells srsquoaporten dades amb relacioacute a descripcioacute organitzacioacute de lrsquooferta i participacioacute acceacutes a les activitats i xarxa i coor-dinacioacute amb les administracions puacutebliques
Esplais i agrupaments escoltes
DescripcioacuteEls esplais i els agrupaments escoltes soacuten entitats educatives sense afany de lucre on infants adolescents i joves comparteixen el temps lliure amb altres companys i gaudeixen drsquouna educacioacute fonamentada en valors com la convivegravencia el respecte lrsquoesforccedil lrsquoapropament a la natura etc Soacuten entitats que treballen amb la voluntat de ser un servei per a la comunitat meacutes propera (famiacutelies parrogravequia escola barri poblacioacutehellip) amb lrsquoobjec-tiu drsquoeducar infants i joves per aconseguir que creixin com a persones des drsquouna perspectiva integral que teacute en compte el compromiacutes social amb lrsquoentorn En aquestes entitats els infants adolescents i joves soacuten protago-nistes del seu creixement personal de manera que esdevenen persones actives conscients i compromeses amb la societat
Els monitorsores i caps majoritagraveriament joves entre els 18 i 25 anys fan possible lrsquoaccioacute educativa dels esplais i agrupaments escoltes i des del voluntariat i amb el seu compromiacutes esdevenen referents positius per als infants i joves amb els quals comparteixen lrsquoexperiegravencia de lrsquoesplai
206 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Organitzacioacute de lrsquooferta i participacioacuteAquesta tipologia de serveis es porta a terme mitjanccedilant processos edu-catius amb estabilitat i continuiumltat en el temps drsquoun any o drsquoun cicle for-matiu drsquoany rere any i no tant per lrsquoaccioacute puntual Una altra caracteriacutestica rellevant eacutes que gran part de la seva activitat es porta a terme en entorns naturals (excursions acampades cologravenies) pel seu potencial conviven-cial i educatiu (Armengol 2006 2012b) La temporalitzacioacute drsquoaquestes activitats respon a 2 tipus de dinagravemica
a) Les activitats que srsquoofereixen els dissabtes i caps de setmanab) Les activitats de vacances que majoritagraveriament es porten a terme a
lrsquoestiu o altres espais de vacances escolars i que es regulen sota el paraigua del Decret 2672016
En paralmiddotlel han sorgit i srsquohan desenvolupat les principals escoles de for-macioacute en lrsquoeducacioacute en lleure liderades per les entitats i organitzacions dels teixits associatius amb suport de la Generalitat de Catalunya Eacutes significatiu que algunes de les entitats hagin creat i consolidat gran part de les escoles de formacioacute per a monitorsores i directorsores de lleure i disposin de titulacions reconegudes per la Generalitat de Catalunya La DGJ teacute establerta com a liacutenia estrategravegica per a lrsquoany 2019 introduir millo-res en el sistema de pragravectiques dels alumnes dels cursos de monitora i de directora Algunes de les escoles soacuten Escola de lrsquoEsplai de Formacioacute Consultoria i Estudis de la Fundacioacute Pere Tarreacutes Fundesplai Aula drsquoEs-plai del Vallegraves Escola Almogagravevers de la Organizacioacuten Juvenil Espantildeola Escola de formacioacute dels Minyons Escoltes i Guies de Catalunya Escola de lrsquoassociacioacute Mirall o Escola Forca dels Escoltes Catalans Durant el curs meacutes de 750 centres drsquoesplai i agrupaments escoltes distribuiumlts per tot Catalunya fan activitats drsquoeducacioacute en el lleure amb lrsquoobjectiu drsquoacompa-nyar infants i joves en el seu desenvolupament com a persones
Algunes dades relacionades amb les activitats de dissabte i cap de setma-na segons informacioacute extreta dels informes de primavera 2018 i 2019 de la Direccioacute General de Joventut (DGJ) el 2018 un total de 735 activitats
El lleure un espai educatiu privilegiat 207
han estat organitzades per entitats i associacions drsquoeducacioacute en el lleure dada que representa el 83 del total drsquoactivitats notificades (887) i el 2019 han estat 784 activitats eacutes a dir un 84 del total drsquoactivitats notifi-cades (933) Drsquoaltra banda segons lrsquoInforme Anual de 2017 de la DGJ lrsquoen-titat que lidera lrsquooferta drsquoactivitats eacutes la Fundacioacute Pere Tarreacutes (366927 infants) seguida de Fundesplai (270787 infants) i finalment Minyons Escoltes (129916 infants)
Activitats educativesEls esplais i agrupaments escoltes desenvolupen activitats amb criteris expliacutecitament educatius i orientats a lrsquoeducacioacute integral dels infants i jo-ves des de plantejaments generalistes (educacioacute en valors aprenentatge de la participacioacute educacioacute ambiental entre drsquoaltres) pel que fa a les di-mensions a treballar i els continguts i activitats que proposen soacuten tambeacute activitats que es desenvolupen amb la presegravencia drsquoeducadors que acom-panyen els processos de treball educatiu de caragravecter estable i continuat Els aspectes relacionals tenen un paper altament significatiu i on les re-lacions interpersonals intragrupals i intergrupals hi tenen un paper des-tacat Soacuten tambeacute espais on la participacioacute (institucional i social) estagrave molt present aixiacute com tambeacute es dona una alta regulacioacute de la vida colmiddotlectiva Els projectes i les activitats que srsquohi desenvolupen cerquen una implica-cioacute personal en la institucioacute i en la comunitat (Armengol 2006 2012b)
Participacioacute en les activitatsEs detecta que les principals entitats han tingut un creixement positiu i segueixen la tendegravencia drsquoanar en augment Per exemple en el cas dels Minyons Escoltes i Guies de Catalunya srsquoha crescut de 9182 participants de lrsquoany 2011 a 15000 infants lrsquoany 2017 i de 140 a 150 centres amb un increment tambeacute de monitors i caps passant de 2388 a 3000 persones voluntagraveries Drsquoaltra banda la Federacioacute de Centres Juvenils Don Bosco de Catalunya informa que la seva actuacioacute al llarg del 2017 ha tingut re-lacioacute amb diversos programes
208 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
bull Promocioacute de la infagravencia en esplais amb un total de 281 volunta-ris 1588 infants i joves 11 esplais i centres juvenils 1007 infants en dissabte 285 participants en divendres 812 infants en caps de setmana
bull Educacioacute en valors per la inclusioacute social en centres juvenils amb 403 joves 122 vinculats a espais joves i 355 participants en activitats drsquoestiu Tambeacute en el cas de les fundacions o entitats meacutes grans es constata aquest creixement per exemple en el cas de la FPT en el marc de lrsquoaccioacute educativa i social lrsquoany 2017 hi han participat 22975 infants i joves repartits en 199 centres drsquoesplai i amb el suport de 4240 monitorsores voluntagraveries Pel que fa a la CRUC segons infor-macioacute del seu web ha ategraves lrsquoany 2018 meacutes de 300 joves de Catalunya i drsquoEuropa i actualment en teacute associades 12 entitats amb una par-ticipacioacute que ratlla el miler drsquousuaris anualment encara que no srsquoespecifica quina part proporcional es troba relacionada amb les dades del lleure educatiu
Segons les dades de la DGJ al llarg del curs 2017-2018 si beacute les activitats van ser implementades principalment per 17 entitats el nombre de parti-cipants teacute un protagonisme meacutes marcat en el cas de la CCCCCE (3521 ) i de la Federacioacute Catalana de lrsquoEsplai (2354 ) En paralmiddotlel lrsquoInforme Anual de 2018 de la DGJ assenyala que amb relacioacute als infants i joves participants la presegravencia drsquohomes eacutes una mica meacutes pronunciada (5043 ) Tanmateix les dades obertes del Cens amb relacioacute a les ac-tivitats de setembre a maig indiquen que les dones representen una lleugera majoria en el moacuten de lrsquoesplai per exemple a la Federacioacute Catala-na de lrsquoEsplai (5188 ) i la CCCCCE (5110 ) i la tendegravencia srsquoinverteix en el moacuten de lrsquoescoltisme com per exemple el cas de lrsquoAccioacute Escolta de Ca-talunya i els Minyons Escoltes i Guies de Sant Jordi
Amb relacioacute a les edats srsquoobserva forccedila continuiumltat i equilibri en la parti-cipacioacute entre els 5 i els 15 anys tot i que en algun moment hi ha una pre-segravencia meacutes pronunciada per part dels grups de 12-15 anys A partir drsquoaquella edat la participacioacute en comenccedila a disminuir Mitjanccedilant una
El lleure un espai educatiu privilegiat 209
seleccioacute progravepia de les dades obertes del cens de la DGJ es detecta perograve que depegraven del tipus drsquoactivitat i les franges drsquoedat hi ha variacions Per exemple en el cas dels nois el ragravenquing lrsquoencapccedilalen els casals de vacan-ces i les cologravenies mentre que el grup de noies es reparteix en uns i els altres perograve tambeacute soacuten presents en les acampades I pel que fa al grup de joves meacutes grans de 18 anys les noies soacuten meacutes presents que els nois en les acampades i les rutes
Acceacutes a les activitatsFactors clau que en faciliten lrsquoacceacutesLa major part de les entitats volen millorar les capacitats socials i educa-tives dels infants perograve tambeacute educar en el lleure com a via drsquoinclusioacute so-cial prevenir les situacions de risc i garantir la igualtat drsquooportunitats La pobresa infantil tal com va informar Save the Children mitjanccedilant el Di-gital Socialcat (2018) va creacuteixer a Catalunya fins als 385600 infants lrsquoany 2017 amb un augment de 37000 infants respecte de lrsquoany 2016 Es tracta de famiacutelies que no poden cobrir les seves necessitats bagravesiques com ara lrsquohabitatge lrsquoeducacioacute o la salut Concretament afecta el 277 drsquoinfants i adolescents del paiacutes especialment en llars de mares soles drsquoorigen es-tranger o amb escassos estudis Save the Children denuncia que per part de lrsquoadministracioacute puacuteblica nomeacutes srsquoinverteix en infagravencia el 08 el PIB molt per sota del 24 que hi destina la majoria de paiumlsos europeus
Pel que fa al cost de les activitats no hi ha una informacioacute general com-parada A tall ilmiddotlustratiu a Barcelona ciutat segons dades recollides a la diagnosi esmentada relacionada amb les entitats de lleure (2018) els es-plais i els agrupaments escoltes tenen un nivell de despesa diferent En general el cost anual habitual de lrsquoactivitat varia segons lrsquoescala seguumlent meacutes de 600 euros (351 ) entre 200-400 euros (305 ) 400-600 euros (313 ) i menys de 200 euros (31 ) en districtes on els nivells de renda soacuten meacutes baixos com ara Sant Andreu o Nou Barris Si beacute es detecta que el moacuten de lrsquoesplai comporta una despesa superior tambeacute srsquoassenyala que el 41 de les entitats de Barcelona rep un suport econogravemic que no supera
210 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
el 10 del seu pressupost total Majoritagraveriament 1 de cada 4 entitats teacute el 30 dels participants becats i un 10 dels caus i esplais tenen un 50 dels infants becats
En aquest context tot i desconegraveixer el perfil concret dels infants i les seves famiacutelies vinculats al lleure educatiu a Catalunya hi ha aproxi-macions que ajuden a pensar si realment aquestes quotes soacuten assumi-bles per a tothom i quines iniciatives hi ha per facilitar-ne lrsquoacceacutes Per exemple en el cas de lrsquoInforme de Creu Roja de 2018 es diu que el 693 de la poblacioacute atesa es troba en situacioacute de pobresa laquocrogravenicaraquo i hi ha tambeacute una altra part vinculada a la precarietat o inestabilitat laboral Davant drsquoaquesta realitat la totalitat drsquoadministracions locals estableix un fons adreccedilat a les activitats de lleure infanti i juvenil per exemple mitjanccedilant els serveis socials de cada territori i les campanyes dels ajun-taments per a lrsquoestiu De fet la Generalitat de Catalunya tambeacute teacute inici-atives per fer possible lrsquoacceacutes al lleure en famiacutelia o beques per a les cologravenies drsquoestiu Per exemple en el marc del programa LrsquoEstiu eacutes teu es gestiona una reduccioacute de preus a les famiacutelies nombroses les monoparen-tals i les acollidores o es fan descomptes mitjanccedilant el Carnet Jove Per conegraveixer-ne una mica meacutes el detall segons dades proporcionades per la DGJ rela cionades amb les beques i els ajuts destinats a la participacioacute drsquoinfants en risc o situacioacute drsquoexclusioacute social lrsquoany 2018 el pressupost destinat ha estat drsquo1150000 euros i srsquoha atorgat en benefici de 8454 infants i joves que en bona part arriben a les entitats concretament mit-janccedilant 2 mecanismes
bull La liacutenia de la COSPE-Q4 destinada a garantir la igualtat drsquooportu-nitats en lrsquoacceacutes a les activitats anuals de les federacions i els mo-viments drsquoeducacioacute en el lleure des de la qual srsquoha donat suport a 11 Programes per a la participacioacute en igualtat de condicions a les activitats drsquoeducacioacute en el lleure (600000 euros)
bull Una partida especiacutefica vinculada a les estades del programa LrsquoEs-tiu eacutes Teu destinada a bonificar la participacioacute drsquoinfants en situacioacute de vulnerabilitat (550000 euros)
El lleure un espai educatiu privilegiat 211
Ara beacute quan es posa la mirada en els colmiddotlectius amb diversitat funcional un dels factors clau eacutes el territori i les possibilitats de transport per ac-cedir on es fan les activitats o perquegrave el tipus drsquoentorn implica una segraverie de dificultats a lrsquohora que les entitats hagin de treballar en colmiddotlectiu En-cara que hi ha organitzacions com ara Dincat que gestionen subvenci-ons per al lleure i lrsquooci del COSPE i de lrsquoIMSERSO es detecta que un altre factor important eacutes el poder adquisitiu de les famiacutelies perquegrave les condi-ciona a lrsquohora de tenir un suport en les activitats de lleure fet que enca-reix meacutes lrsquoactivitat
En el marc drsquoEducacioacute 360 eacutes prioritari que les administracions puacutebli-ques estableixin mecanismes per ampliar i diversificar el pressupost puacute-blic destinat a beques de lleure educatiu mitjanccedilant diferents canals drsquoacceacutes i en resposta a les desigualtats socioeconogravemiques de les famiacutelies i les desigualtats territorials
Encaix entre necessitats i oportunitats existents En la Diagnosi de les entitats de lleure educatiu a la ciutat de Barcelona (Estivill 2018 3) srsquoobserva que als barris amb menys renda familiar i als barris amb meacutes renda familiar hi ha una presegravencia meacutes limitada drsquoaquest tipus drsquoentitats Tambeacute conveacute destacar que hi ha 22 barris de la ciutat que no tenen cap entitat o servei de lleure educatiu (8 de Nou Barris i 5 de Sant Martiacute)
Pel que fa a la tipologia de les entitats juvenils del total de 2078 entitats segons dades de lrsquoAnuari Estadiacutestic de Catalunya (2018) hi ha un prota-gonisme meacutes marcat per part dels centres drsquoesplais (2521 ) i agrupa-ments escoltes (1073 ) En agravembits drsquoactuacions meacutes especiacutefics com eacutes el cas de Dincat el desplegament de programes o serveis de lleure eacutes des-igual i el gruix es troba a la proviacutencia de Barcelona (80 ) Els agents clau valoren que la demanda queda coberta per lrsquooferta actual
212 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Amb relacioacute a colmiddotlectius meacutes especiacutefics com ara els de necessitats edu-catives especials es detecta la necessitat de crear protocols que afavo-reixin la participacioacute drsquoaquest colmiddotlectiu als serveis existents aixiacute com establir una regulacioacute per a les entitats i els serveis de lleure per a perso-nes amb discapacitats que els possibiliti lrsquoacceacutes a subvencions destinades a personal de suport Si beacute des de la mirada de lrsquoEducacioacute 360 tambeacute eacutes necessari que els ajuntaments assumeixen el lideratge a lrsquohora de posar en actiu dispositius de mediacioacute i protocols per a la inclusioacute i la no- discriminacioacute en espais de lleure des de la quotidianitat i lrsquoaccessibilitat universal
Drsquoaltra banda no hi ha informacioacute detallada relacionada amb lrsquoofer ta drsquoac-tivitats de lleure educatiu actual que dona resposta a les necessitats drsquoaltres colmiddotlectius que tambeacute pateixen algun tipus de discriminacioacute i es troben vinculats al teixit associatiu com ara lrsquoassociacioacute de pares i ma-res LGTBI o aquells amb dificultats molt especiacutefiques que necessiten una atencioacute especialitzada com ara la diabetis o les malalties neuro-musculars
Xarxa i coordinacioacute amb administracions puacutebliquesInterrelacioacute i treball en xarxa en la logravegica de lrsquoEducacioacute 360En general les entitats del moacuten associatiu de Catalunya vinculades al lleure educatiu participen en espais de coordinacioacute i en xarxes diverses Formen part drsquoorganitzacions de segon i tercer nivell on comparteixen objectius comuns treballen de forma transversal i estableixen sinergies de cooperacioacute amb les institucions puacutebliques i privades
En aquest context les principals aliances de les entitats tenen a veure amb la Taula drsquoEntitats del Tercer Sector de Catalunya la Platafor ma drsquoInfagravencia de Catalunya Fedecat per a la justiacutecia global APS xarxa drsquoen-titats la Fundacioacute de Moviments de Renovacioacute Pedagogravegica de Catalunya la Coordinadora Mentoria Social lrsquoObservatori dels Drets de la Infagravencia o la Xarxa Ambiental del Tercer Sector Drsquoaltra banda srsquoestableix tambeacute
El lleure un espai educatiu privilegiat 213
la colmiddotlaboracioacute de les entitats amb organitzacions com les federacions de pares i mares i les universitats com ara la UAB la UB la URL i la UOC entre drsquoaltres
En el marc drsquoEducacioacute 360 eacutes necessari que el teixit associatiu continuiuml cercant mecanismes per enfortir les xarxes de coordinacioacute i suport esta-blertes entre les entitats i les organitzacions del segon i tercer nivell es-pecialment en lrsquoentorn rural i les zones o barris inaccessibles o mancats de recursos Aixiacute com que generi noves vies de financcedilament pel creixe-ment i lrsquoexpansioacute de les entitats amb suport de les administracions puacute-bliques i de les societats empresarials
Tambeacute cal destacar amb relacioacute a la Generalitat de Catalunya que la DGJ eacutes lrsquoorganisme drsquoaquesta administracioacute que vetlla perquegrave lrsquoeducacioacute en el lleure a Catalunya sigui de qualitat Regula la notificacioacute de lrsquoactivitat segons el que estableix el Decret 2672016 de 7 de juliol I tambeacute regula les activitats a lrsquoaire lliure de joves menors de 18 anys la xarxa catalana drsquoinstalmiddotlacions juvenils i la prevencioacute de riscos durant la seva realitzacioacute en coordinacioacute amb Proteccioacute Civil i el telegravefon 112 A meacutes la DGJ acre-dita supervisa i impulsa la formacioacute dels monitorsores i directorsores en el lleure infantil i juvenil En aquest context algunes de les seves liacuteni-es estrategravegiques de cara al 2019 tenen a veure amb la millora de la nor-mativa relacionada amb el Reglament drsquoInstalmiddotlacions Juvenils i el Registre de Professionals de lrsquoEducacioacute en el Lleure Si beacute en el marc de lrsquoEducacioacute 360 es valora que caldria simplificar els circuits i les gestions de regulacioacute i acreditacioacute de les entitats i les instalmiddotlacions juvenils Drsquoal-tra banda la DGJ ofereix formacioacute a les entitats i posa a lrsquoabast publica-cions i materials mitjanccedilant el web Anem pre parats De fet una liacutenia estrategravegica de cara al 2019 eacutes actualitzar el pro tocol relacionat amb lrsquoabuacutes sexual a menors en lrsquoagravembit de lleure i reforccedilar-hi la proteccioacute dels in-fants Des del Servei drsquoAssociacionisme i Educacioacute en el Lleure de la DGJ es resolen consultes puntuals i es convoca alguna trobada amb les enti-tats del teixit associatiu abans de la campanya drsquoestiu si hi ha cap tema important a tractar
214 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Pel que fa a lrsquoagravembit econogravemic dona suport a les entitats de voluntariat mitjanccedilant subvencions per al funcionament de lrsquoentitat Lrsquoany 2018 la DGJ ha destinat un import global de 4581891 euros en benefici de 761 entitats Tambeacute des de la DGJ es porten a terme espais com el Consell drsquoassessorament per a la formacioacute per a lrsquoeducacioacute de lleure (CAFELL) i comissions de treball i reunions periogravediques En paralmiddotlel cal destacar lrsquoexistegravencia del Consell Nacional de Joventut de Catalunya on participen les principals entitats del lleure educatiu Finalment les entitats de pri-mer nivell tenen una relacioacute estreta especialment amb les administraci-ons locals i amb lrsquoAgegravencia Catalana de Joventut per als casals drsquoestiu les cologravenies les acampades entre drsquoaltres
En aquest context drsquointerrelacioacute tambeacute hi ha iniciatives com la de la Fun-dacioacute Carulla que convoca els Premis drsquoEducacioacute en el Lleure adreccedilat a les entitats de lleure educatiu a tots els territoris de parla catalana i que disposa del suport de la DGJ Es tracta de tres premis en la categoria Es-tiacutemul per a projectes que donen resposta a una necessitat del barri o co-munitat situen lrsquoinfant o el jove al centre de lrsquoaprenentatge asseguren un compromiacutes dels agents educatius implicats i fomenten la participacioacute del mateix territori o comunitat
Propostes de coordinacioacute amb les administracions puacutebliquesVist que el lleure educatiu esdeveacute un espai de desenvolupament de gran intensitat cal que especialment des de les administracions puacutebliques sersquon garanteixi un acceacutes en igualtat drsquooportunitats per a tots els infants i adolescents Caldragrave per tant promoure programes gratuiumlts o sistemes drsquoajuts que facin possible lrsquoacceacutes igualitari En el cas dels joves que rea-litzen tasques de monitors i caps des del voluntariat i veient els beneficis educatius que aquesta funcioacute els aporta tant a nivell personal com professional tambeacute caldragrave possibilitar que tots ells puguin accedir a una formacioacute de qualitat i de caragravecter continuat aixiacute com que tambeacute tinguin lrsquooportunitat de desenvolupar aquests serveis indiferentment de la seva situacioacute socioeconogravemica
El lleure un espai educatiu privilegiat 215
Activitats de vacances (casals cologravenies i altres)
DescripcioacuteActivitats de lleure que afavoreixen el creixement integral de la persona i transmeten valors com la solidaritat i el compromiacutes i que es porten a terme en periacuteode de vacances escolars com soacuten els casals de vacances i esportius les cologravenies campaments i rutes les estades o campus espor-tius i els camps de treball
Aquestes activitats poden estar organitzades per entitats juvenils (espais i agrupaments escoltes) pel sector privat el tercer sector io les adminis-tracions puacutebliques i comparteixen model i activitat pedagogravegica amb lrsquooferta educativa dels esplais i agrupaments escoltes
Organitzacioacute de lrsquooferta i participacioacuteOrganitzacioacuteSegons dades aportades per la DGJ lrsquoevolucioacute general de les activitats comunicades eacutes de creixement Dins el periacuteode 1981-2018 srsquohi observa un increment significatiu tot i que alguns moments srsquoha donat una lleugera davallada com ara lrsquoany 2012 Concretament a partir de lrsquoany 2013 hi ha estabilitat en el creixement de lrsquoactivitat De lrsquoany 2014 al 2018 srsquoha du-plicat lrsquoactivitat passant de 5029 a 10069 notificacions de 211994 par-ticipants a 465219 infants i joves i de 30221 a 63788 dirigents Perograve aquestes dades no srsquoacompanyen amb informacioacute de com afecta o com es desenvolupa aquest tipus de creixement segons el tipus drsquoentitat Segons lrsquoInforme drsquoEstiu de 2018 de la DGJ srsquoobserva un creixement positiu de lrsquooferta que es concreta en un augment de les notificacions del 12 amb relacioacute a les de lrsquoany 2017 Tambeacute les instalmiddotlacions juvenils han tingut un augment de permisos repartits entre els albergs de joventut (4795 ) i les cases de cologravenies (4254 ) i en menor proporcioacute per a campaments in-fantils i granges escolaaules de natura segons dades proporcionades per part dels agents clau
216 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
LrsquoInforme Anual de 2018 de la DGJ recull que srsquohan notificat un total de 8230 activitats i 534455 participants Assenyala que la major part de les notificacions corresponen als mesos de vacances drsquoestiu (8486 ) En global soacuten meacutes presents les activitats de lleure (7765 ) encara que tam-beacute nrsquohi ha drsquoesportives Concretament soacuten capdavanters els casals de vacances (57 ) i en segon lloc les cologravenies (18 ) tot i que tambeacute hi ha activitat relacionada amb les acampanades (14 ) i en menor frequumlegravencia apareixen les rutes i els camps de treball (11 )
A escala territorial les notificacions es concentren majoritagraveriament a la proviacutencia de Barcelona i concretament amb meacutes intensitat a la comar-ca del Barcelonegraves (4392 ) En general perograve es detecta un funcio-nament minoritari de casals de joves tot i ser presents per exemple al Bar ce lonegraves el Baix Ebre i el Montsiagrave En lrsquoagravembit global els agents clau assenyalen que dins de cada ciutat o municipi tambeacute hi ha diferegravencies importants sigui per factors demogragravefics o socioeconogravemics i tal com assenyala lrsquoObservatori de Joventut de Barcelona en el seu darrer infor-me (2018)
GRAgraveFIC 2
Tipologia drsquoactivitats ()
Font Informe Anual 2018 Direccioacute General de Joventut
11
14
18
57
Rutes i camps de treball
Acampades
Cologravenies
Casals de vacances
0 10 20 30 40 50 60
El lleure un espai educatiu privilegiat 217
Srsquoobserva una diversificacioacute en lrsquooferta drsquoactivitats dins dels territoris Per exemple les comarques que tenen com a primera opcioacute els casals drsquoestiu ofereixen tambeacute lrsquoopcioacute de cologravenies o rutes En tot cas es detecten terri-toris que fan activitats relacionades nomeacutes amb una oferta meacutes puntual com ara lrsquoAlta Ribagorccedila la Val drsquoAran i el Pallars Sobiragrave Segons dades obertes del Cens de la DGJ del 2018 lrsquooferta drsquoactivitats drsquoestiu per part de les entitats es comenccedila al juny i finalitza la primera quinzena de se-tembre i eacutes habitual lrsquoeleccioacute drsquouna activitat amb una durada de 5 a 9 dies (4921 ) o de 22 a 31 dies (2146 )
Amb relacioacute a la tipologia drsquoactivitat segons lrsquoinforme anual de la DGJ es considera tambeacute un indicador positiu lrsquoacumulacioacute de 752 noves no-tificacions lrsquoany 2017 amb un augment de la participacioacute en totes les modalitats especialment en els camps de treball (4625 ) els casals de vacances (57 ) i les cologravenies (18 ) Drsquoaltra banda encara que la DGJ no teacute dades especifiques respecte drsquoaixograve els agents clau tambeacute assenyalen lrsquoincrement de participacioacute en les cologravenies en famiacutelia Drsquoaltra banda amb relacioacute a les notificacions dels Cens de la DGJ tambeacute hi ha una presegravencia de fundacions com ara Mans a les Mans Save the Children Bay Al-th Aqata Cagraveritas o Creu Roja Joventut perquegrave organitzen acti-vitats en format de casal drsquoestiu i cologravenies encara que el seu agravembit drsquoactuacioacute prin cipal eacutes el de lrsquoaccioacute social Tambeacute es detecten altres en-titats que donen resposta a necessitats meacutes concretes drsquoalguns col-lectius com ara lrsquoassociacioacute Candela que organitza les cologravenies drsquoestiu de suport emocional per a adolescents LGTBI A aquestes srsquohi sumen les notificacions drsquoac tivitats vinculades a infants i adolescents o joves amb problemagravetiques de salut com ara lrsquoassociacioacute de cardiopaties congegravenites i lrsquoassociacioacute de diabegravetics de Catalunya entre drsquoaltres En aquest con-text algunes entitats esdevenen un model de bones pragravectiques com eacutes el cas de la fede racioacute Dincat que desplega una Xarxa Territorial drsquoOci (eacutes com ells lrsquoanomenen) i ha establert un conveni amb lrsquoAgegravencia Catala na de Jo ventut per a la participacioacute de persones amb discapacitat en els camps de treball
218 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Activitats educatives Les activitats de vacances pel seu plantejament i la seva poca durada i continuiumltat no solen facilitar la identificacioacute amb les institucions pro-motores Solen ser activitats amb una baixa implicacioacute personal meacutes enllagrave de la realitzacioacute de lrsquoactivitat proposada Parlem per tant drsquoactua-cions concretes o per a periacuteodes de vacances orientades principalment a la conciliacioacute familiar Malgrat ser accions puntuals soacuten activitats que tenen possibilitats formatives rellevants Hi ha activitats que compartei-xen molts dels aspectes i criteris educatius dels esplais i agrupaments escoltes fent drsquoaquestes activitats processos drsquoaprenentatge drsquouna alta intensitat educativa com per exemple els campaments les rutes i les co-logravenies Aquest tipus drsquoactivitat promou en els infants i joves el desenvo-lupament de lrsquoautonomia aixiacute com tambeacute de lrsquoesforccedil la relacioacute grupal i la vida colmiddotlectiva fora de lrsquoagravembit familiar
Participacioacute en les activitatsSegons les dades de lrsquoInforme Anual del 2018 de la DGJ la participacioacute a les activitats de lleure educatiu ha estat de 465219 infants i joves xifra que respecte de lrsquoany 2017 representa un augment de 50266 persones Tal com srsquoobserva al Gragravefic 3 lrsquoactivitat que presenta un major nombre de participants soacuten els Casals de Vacances (254607) seguida de les colograve-nies (66776) lrsquoacampada (30410) i les rutes (13250) i soacuten els camps de treballs els que presenten un iacutendex de participacioacute meacutes baix (4050) Amb relacioacute a les activitats de caire esportiu (Gragravefic 4) els Casals esportius tambeacute soacuten la tipologia drsquoactivitat que disposa drsquoun major nombre de par-ticipants (90323) seguit de les estades o campus esportius (5697) i les rutes esportives (106)
El lleure un espai educatiu privilegiat 219
GRAgraveFIC 3
Activitats de lleure educatiu
Font Informe Anual 2018 Direccioacute General de Joventut
Destacar que els casals soacuten tant en les activitats de lleure com en les es-portives els que presenten un major iacutendex de participacioacute de forma molt destacada Els principals motius que poden motivar aquesta participacioacute es poden concretar en tres aspectes principalment el preu meacutes reduiumlt de les activitats eacutes una activitat que facilita la conciliacioacute familiar perograve manteacute els infants i adolescents en els seus contextos naturals i ofereix un espai luacutedic on establir relacions i incorporar aprenentatges
GRAgraveFIC 4
Activitats esportives
Font Informe Anual 2018 Direccioacute General de Joventut
Camps de treball4050
Rutes13250
Acampada30410
Cologravenies66776
Casals de Vacances254607
Rutes esportives106
Estades o campus esportius5697
Casals esportius90323
220 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Acceacutes a les activitatsFactors clau que en faciliten lrsquoacceacutesEls factors que faciliten lrsquoacceacutes a les activitats de vacances (casals colograve-nies i drsquoaltres) coincideixen amb els descrits en el servei drsquoEsplais i Agru-paments escoltes
Encaix entre necessitats i oportunitats existents Amb relacioacute als colmiddotlectius amb necessitats educatives especials per exemple des de Dincat srsquoobserva que la demanda drsquoactivitats es fa de dilluns a divendres perograve tambeacute de cara als caps de setmana i les vacan-ces Es detecta que aquesta augmenta a lrsquoestiu Setmana Santa i Nadal Perograve en conjunt es troben a faltar meacutes notificacions relacionades amb les activitats per part dels serveis adreccedilats a joves amb diversitat funcional Destacar iniciatives com el programa Vacances drsquoEstiu de lrsquoAjuntament de Barcelona que aporta monitorsores de suport a casals ordinaris i ca-sals especiacutefics o el programa Temps per a tu adreccedilat a famiacutelies amb in-fants i adolescents amb discapacitats i amb un preu puacuteblic que preveu modalitats de reduccioacute o lrsquoexempcioacute per a famiacutelies
Xarxa i coordinacioacute amb les administracions puacutebliques Interrelacioacute i treball en xarxa en la logravegica 360Els elements identificats en lrsquoapartat drsquoEsplais i agrupament escoltes soacuten transferibles a aquests tipus de recursos i serveis Cal destacar tambeacute perograve la necessitat de promoure partenariats publicoprivats que proposin noves activitats i programes innovadors i des drsquoun treball conjunt que per-met un millor aprofitament dels recursos econogravemics i humans En aquest aspecte lrsquoEducacioacute 360 on es troben en interrelacioacute el sector puacuteblic i el privat hauragrave de fomentar aquest tipus drsquoaliances i de treball conjunt
El lleure un espai educatiu privilegiat 221
Propostes de coordinacioacute amb les administracions puacutebliquesDe nou garantir que tots els infants i adolescents tinguin acceacutes a les activitats de vacances eacutes un aspecte que des de les administracions puacute-bliques cal promoure per exemple possibilitant que tots els infants i adolescents puguin participar com a miacutenim en una activitat de vacan-ces anual
Un segon aspecte a vetllar des de les administracions publiques estagrave relacionat en la diversificacioacute de lrsquooferta drsquoactivitats (esportives artiacutes-tiques linguumliacutestiques) especialment en municipis petits i drsquoagravembit rural En aquests contextos per garantir el drets als infants i adolescents a escollir sobre la tipologia drsquoactivitat seragrave necessari cercar vies de col-laboracioacute entre municipis io entitats per oferir accions conjuntes o activitats itinerants
Ludoteques
Descripcioacute generalLes ludoteques a Catalunya es coneixen a partir dels anys 80 i eacutes lrsquoany 2009 quan amb el Decret 942009 es regulen i es fa un salt qualitatiu important De fet els agents clau assenyalen que la Generalitat teacute una experiegravencia de meacutes de 25 anys en la seva gestioacute i dinamitzacioacute i que les meacutes antigues van ser reconegudes lrsquoany 2010-2011 Posteriorment en el marc del III Conveni colmiddotlectiu del sector del lleure educatiu i sociocultural de Catalunya les ludoteques soacuten reconegudes com un servei de lleure educatiu i sociocultural Drsquoaltra banda la Direccioacute General drsquoAccioacute Ciacutevica i Comunitagraveria de la Generalitat de Catalunya (DGACC) les descriu com a equipaments ciacutevics Es tracta doncs de partir del joc com a plataforma privilegiada per establir les relacions persona-entorn social per afavorir la integracioacute i lrsquoarrelament social i per reforccedilar la convivegravencia en la igual-tat la interculturalitat i coeducacioacute Les ludoteques vetllen pel dret de lrsquoinfant i de les seves famiacutelies a gaudir del joc pretenen la difusioacute de la cultura luacutedica i emmarquen les seves propostes en la qualitat pedagogravegica
222 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Tot plegat sense oblidar lrsquoacceacutes per part dels infants i les famiacutelies a jogui-nes i jocs que no soacuten habitualment al seu lrsquoabast per raons socioeconogravemi-ques o socioculturals
En lrsquoactualitat aproximadament hi ha en funcionament al paiacutes un total de 53 ludoteques acreditades a tot Catalunya i 7 ludoteques meacutes de ges-tioacute directa per part de la Direccioacute General drsquoAccioacute Ciacutevica i Comunitagraveria (DGACAC) Gairebeacute totes les ludoteques pertanyen al sector puacuteblic i en la seva majoria depenen de lrsquoadministracioacute local Drsquoaltra banda eacutes im-portant tenir present que el proceacutes participatiu de lrsquoany 2017 relacionat amb la renovacioacute pedagogravegica en les ludoteques va disposar drsquoun alt ni-vell de participacioacute i colmiddotlaboracioacute (68 de les ludoteques) i va generar diferents plataformes drsquointercanvi que segueixen actives Perograve els agents clau assenyalen que encara no srsquoha aconseguit dissenyar un mapa de ludoteques conjunt En paralmiddotlel al funcionament de les ludoteques hi ha altres iniciatives de les administracions puacutebliques amb un impacte important en lrsquoagravembit local pel que fa al lleure educatiu tot i que no srsquohan pogut estudiar en aquesta ocasioacute Per exemple el programa Jugar i Llegir o el programa per a Joves que la DGACAC desplega dins els cen-tres ciacutevics
Organitzacioacute de lrsquooferta i participacioacute La comparativa que es recull en aquest document eacutes parcial i respon a la consulta de les 24 fitxes disponibles en el web especialitzat ludo-tequescat per aixograve no eacutes representativa En aquest context la majoria de ludoteques es concentra principalment a la proviacutencia de Barcelona (6226 ) amb un protagonisme pronunciat de la ciutat comtal (3584 ) i amb dispersioacute per diferents territoris com ara el Baix Llobregat el Ma-resme el Vallegraves Occidental lrsquoAnoia i el Bages El segon lloc del ragravenquing lrsquoocupa la proviacutencia de Lleida (1509 ) amb gairebeacute la totalitat de ludo-teques ubicades a la comarca del Segriagrave majoritagraveriament a la ciutat de Lleida i amb dependegravencia municipal Amb relacioacute a la proviacutencia de Giro-na (1321 ) es concentren al Gironegraves al Baix Empordagrave i Pallars Jussagrave
El lleure un espai educatiu privilegiat 223
En el cas de la proviacutencia de Tarragona (943 ) soacuten meacutes presents al Tar-ragonegraves amb alguna iniciativa al Baix Camp i el Montsiagrave Tot plegat hi ha comarques que no tenen cap ludoteca dins el territori En paralmiddotlel srsquoobserva que hi ha ludoteques emplaccedilades en barris o poblacions amb un percentatge important drsquoinfants i adolescents en situacioacute de vulnera-bilitat social com ara Santa Coloma de Gramenet i Salt
Pel que fa a la titularitat la majoria es troba vinculada a les administraci-ons locals (3585 ) o a la Generalitat de Catalunya (1321 ) fet que ga-ranteix un acceacutes universal La gestioacute es regula mitjanccedilant concurs puacuteblic Habitualment la gestioacute eacutes delegada a una entitat privada (2641 ) Tambeacute hi ha ocasions on es generen aliances drsquoalgun ajuntament amb entitats privades del moacuten associatiu o de lrsquoaccioacute social (566 ) com ara Creu Roja i el CEIJ Mowgli En tot cas si hi ha les dades relacionades amb les ludo-teques de lrsquoagravembit privat es desconeixen Drsquoaltra banda no srsquoha tingut ac-ceacutes a dades del total de poblacioacute beneficiagraveria dels serveis de ludoteca quant al paiacutes nomeacutes a un nombre de places orientatiu Si beacute no hi ha un estagravendard el gruix de serveis disposa entre 100-140 places Per comar-ques el Barcelonegraves eacutes qui ocupa el primer lloc del ragravenquing (46 ) el segon el Gironegraves (1269 ) i el tercer lrsquoAnoia (769 )
Amb relacioacute al personal de les ludoteques srsquoestableixen dos professionals amb formacioacute miacutenima de grau mitjagrave de lrsquoagravembit dels serveis socioculturals a la comunitat o el diploma de monitora drsquoactivitats de lleure infantil i juvenil Tambeacute hi ha un coordinadora amb formacioacute en educacioacute supe-rior de pedagogia psicopedagogia magisteri o educacioacute social En tot cas el model de ludoteca inclusiva ha fet incorporar-hi la figura de vetlladora Segons els agents clau habitualment a les ludoteques de la Generalitat de Catalunya no hi ha persones que facin voluntariat encara que es fan convenis amb els centres formatius per tenir alumnes en pragravec-tiques i en projectes drsquoAPS vinculats a alguns instituts Tambeacute puntual-ment hi ha una colmiddotlaboracioacute de persones relacionades amb els programes de serveis a la comunitat i en coordinacioacute amb altres departaments
224 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Pel que fa als recursos econogravemics no srsquoha tingut acceacutes a dades relaciona-des amb el pressupost de les ludoteques En tot cas els agents clau asse-nyalen que els principals criteris compartits dins el sector soacuten la millora del fons luacutedic lrsquoadquisicioacute de joguines i jocs de qualitat tot plegat amb una atencioacute especial a lrsquoeducacioacute en valors i la promocioacute drsquoaccions desti-nades a donar a conegraveixer la importagravencia del joc i de les ludoteques dins la comunitat
Activitats educativesGeneralment les activitats de les ludoteques tenen a veure amb el joc lliure a la sala el joc dirigit tallers el preacutestec de joguines les visites es-colars i activitats obertes al barri activitats fins i tot en calendari festiu El ventall de modalitats del servei inclou en paralmiddotlel espais drsquoassessora-ment per a professionals i per a les AMPA formacions trimestrals a les fa-miacutelies xerrades i conferegravencies i si cal tutories personalitzades amb les famiacutelies Drsquoaltra banda hi ha ludoteques que soacuten centres colmiddotlaboradors de lrsquoinstitut tecnologravegic especialitzat en la joguina el producte infantil i lrsquooci (AIJU)
Les ludoteques funcionen de manera permanent encara que alguna pot tenir una modalitat temporal La majoria ofereix el servei en horari de matiacute i tarda de dilluns a divendres i en algun cas tambeacute el dissabte Les franges horagraveries drsquoatencioacute directa als infants i les famiacutelies i les dedicades a les visites escolars habitualment es proposen per separat per garantir lrsquoaprofitament dels espais i lrsquoacompanyament dels professionals del recurs En egravepoca de vacances escolars srsquoorganitzen activitats en format de ca sal en horari de matins Tot i aixograve els agents clau desconeixen en quins ca-sos hi ha un augment o una disminucioacute de places i si els equipaments disposen drsquoun suport de personal extra per cobrir-ne la demanda Drsquoaltra banda el programa drsquoactivitats srsquoestructura de manera diferenciada
bull Petita Infagravencia amb nadons de 0 a 3 anys acompanyats dels pro-genitors
El lleure un espai educatiu privilegiat 225
bull Infantil de nens i nenes de 4 a 12 anys
bull Adolescents de 12 a 18 anys A tot plegat srsquohi suma la inclusioacute dels infants amb diversitat funcional o amb suport professional davant de necessitats educatives especials
El ventall de propostes inclouen diferents escenaris i entorns aixiacute com iniciatives que tenen a veure amb la interaccioacute comunitagraveria els progra-mes intergeneracionals o la integracioacute intercultural mitjanccedilant la convi-vegravencia a traveacutes del joc en famiacutelia entre drsquoaltres Tambeacute hi ha ludoteques amb perspectives innovadores que permeten treballar altres temes com ara la parentalitat positiva amb infants de 0-3 anys i els progenitors en horari de matiacute Drsquoaltra banda pel que fa a les escoles srsquohan generat eixos temagravetics per reforccedilar algunes assignatures en coordinacioacute amb els cen-tres escolars tant de lrsquoEducacioacute Primagraveria com de la secundagraveria per exem-ple agafant com a centre drsquointeregraves els jocs matemagravetics A meacutes els agents clau assenyalen que habitualment la ludoteca teacute relacioacute amb lrsquoAMPA perograve caldria conegraveixer informacioacute meacutes concreta de com srsquoincorpora la lu-doteca dins lrsquoespai de lleure extraescolar per exemple
Participacioacute en les activitatsMajoritagraveriament les ludoteques atenen infants de 0 a 12 anys i algunes tambeacute implementen programes amb adolescents amb edats entre els 14 i 16 anys Nomeacutes una minoria amplia lrsquoedat fins als 17 o 18 anys En tot cas els agents clau assenyalen la dificultat de mantenir la vinculacioacute amb els adolescents i la necessitat de crear nous espais en coordinacioacute amb altres serveis del territori o activar serveis itinerants Especialment es valora que una prioritat en el marc de lrsquoEducacioacute 360 pel que fa als adolescents eacutes establir processos participatius i mecanismes de colmiddotlaboracioacute especial-ment amb els casals de joves punts drsquoinformacioacute juvenil ins tituts CO i els esplais En paralmiddotlel es desconeix si existeix cap diferen ciacioacute un prota-gonisme meacutes pronunciat amb relacioacute al gegravenere o quins supogravesits es donen en el cas de les persones adultes que els acompanyen o participen dels pro grames adreccedilats a les famiacutelies Si beacute algunes ludoteques manifesten
226 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
tenir-ne un contacte puntual amb els pro genitors i altres els incorporen en el quotidiagrave del funcionament del servei o fins i tot implementen pro-grames especiacutefics on soacuten la poblacioacute diana principal Tambeacute manquen dades relacionades amb els centres educatius i la participacioacute de les enti-tats del territori aixiacute com el guany i lrsquoimpacte de les ludoteques
Lrsquoacceacutes a les activitatsFactors clau que en faciliten lrsquoacceacutesNo srsquoha tingut acceacutes a dades ni publicacions que donen a conegraveixer si hi ha llista drsquoespera o quina continuiumltat i permanegravencia hi ha dels infants i adolescents o les famiacutelies a aquest tipus de recursos La majoria de les ludoteques de Catalunya soacuten serveis puacuteblics lrsquouacutenica restriccioacute o condici-onant per al seu acceacutes sol ser la necessitat que un adult referent acompa-nyi els infants durant tota lrsquoestada a la ludoteca Drsquoaltra banda la ludoteca ofereix el servei en horari de matiacute i tarda al llarg de la setmana aproxima-dament de 9 a 13 h i de 16 h a 2030 h fet que permet atendre diferents tipus de necessitats per exemple primera infagravencia parentalitat positiva formacioacute de professionals visites de centres escolars entre drsquoaltres
Encaix entre necessitats i oportunitats existents No es disposa de dades que identifiquin problemes drsquoencaix entre les opor-tunitats existents i demanda o necessitats Siacute cal destacar que els agents clau assenyalen que les ludoteques tot i el seu bagatge i els anys de fun-cionament encara han de fer un esforccedil per involucrar-hi els progenitors i acompanyants dels infants especialment perquegrave entenguin que no es tracta drsquouna activitat extraescolar on es porta el filla i ells poden marxar Cal per tant seguir incidint en la perspectiva educativa drsquoaquests espais on les famiacuteliesreferents adults acompanyants soacuten clau en el proceacutes drsquoapre nentatge que es porta a terme Un segon aspecte a escala comuni-tagraveria es concreta en la importagravencia drsquoaconseguir que es concebi la ludo-teca com un recurs imprescindible per al barri La percepcioacute popular eacutes que lrsquoespai nomeacutes va adreccedilat als meacutes petits fet que se suma a la tendegravencia
El lleure un espai educatiu privilegiat 227
dels infants meacutes grans de 9 anys drsquoocupar el temps lliure amb activitats esportives o en responsabilitats que tenen a veure amb els deures esco-lars perquegrave lrsquoentorn familiar els dona meacutes valor que a la ludoteca Drsquoaltra banda les ludoteques es veuen amb el repte drsquoincorporar la tecnologia actual i les TIC en les alternatives que ofereixen dins lrsquoequipament
Xarxa i coordinacioacute amb lrsquoAdministracioacuteInterrelacioacute i treball en xarxa en la logravegica de lrsquoEducacioacute 360En primer lloc es fa necessari que la DGACAC doni suport als ajunta-ments i es pugui elaborar el mapa de ludoteques a Catalunya de manera que es facilitin les noves acreditacions i el seguiment de les que ja funci-onen Aquest mapa permetria actualitzar lrsquoactual llista de ludoteques acreditades Aixiacute doncs des del marc de lrsquoEducacioacute 360 es necessiten convenis entre les administracions puacutebliques i la xarxa de ludoteques actual per garantir un funcionament de qualitat i la igualtat de condici-ons i recursos Drsquoaltra banda es veu com una necessitat el lideratge de les ludoteques en lrsquoaprofitament dels espais puacuteblics i lrsquoentorn natural i lrsquoaco-blament del tagravendem laquojoc-innovacioacute tecnologravegicaraquo
En segon lloc la principal iniciativa cohesionadora soacuten les accions nascu-des arran del proceacutes participatiu i drsquoinnovacioacute que reverteix directament al Pla de ludoteques 2019-2025 i que es poden aprofitar per al funciona-ment local i per a la retroalimentacioacute dels equips professionals Drsquoaltra banda els agents clau valoren que la xarxa actual de ludoteques permet compartir jocs i joguines perograve ha de millorar els canals per al treball col-laboratiu En paralmiddotlel cal mantenir el treball en xarxa i en connexioacute amb els recursos del territori i generar un vincle amb les entitats locals
En general en el marc de lrsquoAlianccedila Educacioacute 360 des de les ludoteques es permet garantir el dret a jugar dels infants i de fer-ho en famiacutelia i vi-sualitzant-les dins el projecte de ciutat educadora Per exemple en la di-namitzacioacute luacutedica dels patis dels centres escolars els parcs infantils i espais naturals o verds del municipi en coordinacioacute amb el Consell
228 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
drsquoInfants de la ciutat A meacutes les administracions locals han de facilitar els processos participatius i mecanismes de colmiddotlaboracioacute de les ludote-ques especialment amb els casals de joves punts drsquoinformacioacute juvenil instituts CO i els esplais
Propostes de coordinacioacute amb lrsquoAdministracioacuteDes de lrsquoAgraverea de ludoteques de la DGACAC es manteacute contacte amb els ajuntaments vinculats als equipaments En tot cas caldria dur a terme un seguiment de les ludoteques acreditades entre el 2009-2011 per com-provar si continuen complint el decret i tambeacute obrir una altra vegada lrsquoacceacutes a lrsquoacreditacioacute En general els agents clau demanen que les admi-nistracions involucrin els colmiddotlegis professionals i els equips tegravecnics mu-nicipals per donar visibilitat al valor afegit de les ludoteques En aquest context i per afavorir el desenvolupament de lrsquoEducacioacute 360 les admi-nistracions locals i la Generalitat de Catalunya haurien de destinar recur-sos econogravemics i logiacutestics per al desplegament de mesures especiacutefiques per a la renovacioacute pedagogravegica esmentada i per a lrsquoacreditacioacute de la forma-cioacute especiacutefica dels equips professionals
Activitats extraescolars i complementagraveries dins lrsquoescola
Descripcioacute generalParlem drsquoactivitats educatives que tenen valor en si mateixes perograve no tenen en compte entre els seus objectius generar implicacioacute dels partici-pants de caragravecter estable ja que sovint soacuten accions concretes o per a pe-riacuteodes de vacances escolars on es concentra la demanda dels pares drsquoocupacioacute del temps de lleure dels fills i filles
La Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Famiacutelia i la Comunitat Educativa (DGAFCE) del Departament drsquoEducacioacute de la Generalitat de Catalunya eacutes la responsable de la coordinacioacute dels aspectes referents al transport i als
El lleure un espai educatiu privilegiat 229
menjadors escolars i altres serveis de naturalesa anagraveloga Drsquoaltra banda eacutes important tenir present que el departament elabora unes instruccions anuals de caragravecter intern que regeixen els centres puacuteblics i privats amb concert i que es despleguen per temagravetiques que inclouen diferents as-pectes com ara les cologravenies escolars el servei de menjador o les activitats extraescolars Tot i aixograve actualment nomeacutes hi ha establerta una regulacioacute relacionada amb les activitats extraescolars en el marc dels centres do-cents en regravegim de concert mitjanccedilat el Decret 1961987 de 19 de maig Tanmateix els agents clau assenyalen que els Plans Educatius drsquoEntorn (PEE) soacuten el canal per dur a terme la deteccioacute de necessitats i dissenyar la implementacioacute de les propostes incloent-hi les activitats extraescolars Per aixograve dins aquest apartat srsquohi aplega sota el mateix paraigua tot el ventall i la diversitat drsquoactivitats que es desenvolupen dins el centre edu-catiu especialment des de lrsquoograveptica de lrsquoEducacioacute 360 perquegrave aquest espai de temps no lectiu forma part de lrsquounivers pedagogravegic on creix lrsquoinfant i lrsquoadolescent agafant el lleure educatiu com un eix central tant en el cas de les activitats extraescolars les complementagraveries i el servei de menjador escolar Aixiacute mateix el Siacutendic de Greuges (2014 46) reconeix el caragravecter educatiu del temps de menjador escolar fet que concorda amb la pers-pectiva dels agents clau que lrsquoanomenen com laquolrsquoespai migdiaraquo i lrsquoassenya-len amb una clara orientacioacute educativa amb la intencionalitat drsquoaprofitar aquesta franja horagraveria de 25 h diagraveries des del marc del lleure educatiu
En tot cas si drsquouna banda es pot conegraveixer quina eacutes la situacioacute actual de lrsquoespai de menjador escolar amb relacioacute a la resta drsquoactivitats no hi ha disponible el mapa territorial conjunt i hi ha una manca de regulacioacute i de seguiment per part de les administracions
Organitzacioacute de lrsquooferta i participacioacute OrganitzacioacuteEls darrers anys hi ha hagut alguns condicionants de context com ara la Mocioacute 196X del Parlament de Catalunya sobre menjadors escolars apro-vada el 16 drsquoabril de 2015 i la Mocioacute 155XI del Parlament de Catalunya
230 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
sobre el futur del menjador escolar aprovada el 8 de setembre de 2017 Ar-ran drsquoaquesta el servei de menjador escolar estagrave vinculat al Projecte Edu-catiu de Centre (PEE) i ha de ser aprovat pel Consell Escolar Amb relacioacute a la resta drsquoactivitats extraescolars encara no hi ha cap regulacioacute i es faragrave servir de referent tot el que es pugui extrapolar de la regulacioacute que es pro-posa des de la Mocioacute Drsquoaltra banda aquest marc legislatiu teacute a veure amb el compliment de les ragravetios i la formacioacute especiacutefica dels mo nitorsores de menjador En paralmiddotlel ha tingut un pes important la im plementacioacute de les directives europees de lrsquoany 2014 que afecten la contractacioacute dels ser-veis drsquoatencioacute a les persones davant les quals el Departament drsquoEducacioacute treballa conjuntament amb els consells comarcals per trobar vies alterna-tives per lrsquoencaix amb el funcionament habitual del servei de menjador vinculat a les AMPA Aixiacute en el marc de lrsquoEducacioacute 360 es fan necessaris nous mecanismes legals per a la gestioacute dels serveis en el compliment de la normativa europea i la regulacioacute i el seguiment de les activitats que es desenvolupen fora de lrsquohorari lectiu
El Departament drsquoEducacioacute mostra una voluntat decidida per regular el servei amb criteris pedagogravegics i en mategraveria drsquoalimentacioacute nutricional i garantir la participacioacute de les famiacutelies Aixiacute doncs defineix diversos as-pectes sensibles que van meacutes enllagrave del preu magravexim de la prestacioacute com per exemple els criteris socials vinculats al servei i de la contractacioacute de caragravecter general En tot cas els agents clau valoren que actualment els programes educatius vinculats al servei de menjador escolar ja fomenten habilitats socioeducatives i promouen lrsquoeducacioacute per a la salut i els hagravebits alimentaris
Tant des de lrsquoadministracioacute puacuteblica com des de la comunitat educativa amb suport del teixit associatiu i el sector empresarial cal enfrontar el gran repte que suposa el canvi a un decret meacutes actual i efectiu davant la realitat canviant i les necessitats reals dels infants i les famiacutelies Aixiacute el Departament drsquoEducacioacute preteacuten generar espais de consens amb els agents meacutes implicats com ara la Federacioacute drsquoAssociacions de Mares i Pa-res drsquoAlumnes de Catalunya (FaPaC) i va activar al mes de maig de 2019
El lleure un espai educatiu privilegiat 231
un nou proceacutes participatiu integral amb lrsquoobjectiu drsquoarribar al consens en 3 eixos alimentari educatiu i organitzatiu Habitualment el servei de menjador escolar es troba gestionat per cooperatives locals multinacio-nals de cagravetering o entitats de lleure com ara Sehrs Eurest Serunioacuten Ac-tiva Educacional ISS 7iTria Fundesplai la FPT entre drsquoaltres I aquestes empreses o entitats ofereixen tambeacute els altres serveis complementaris en el mateix centre educatiu (vetlladors cologravenies escolars espai migdia extraescolars de tarda)
Pel que fa a la composicioacute dels equips contractats generalment correspon a perfils de monitora de lleure i directora de lleure Tot i aixograve algunes entitats tambeacute accepten persones voluntagraveries de suport Perograve en el marc de lrsquoEducacioacute 360 es considera necessari reduir la ragravetio de personal edu-catiu establerta especialment en el cas de servei de menjador escolar amb lrsquoobjectiu de garantir la qualitat en lrsquoatencioacute i lrsquoacompanyament als infants i adolescents en les activitats de lleure educatiu fora de lrsquohorari lectiu
Activitats educativesLa nova regulacioacute del servei de menjador escolar preteacuten la qualitat educa-tiva i alimentagraveria la seguretat juriacutedica i la participacioacute efectiva i continua-da de les famiacutelies Aixiacute mateix el pla de funcionament i la programacioacute drsquoactivitats juntament amb els objectius del servei de menjador escolar han de ser coherents amb el projecte linguumliacutestic i les estrategravegies pedagogravegi-ques del centre i han de ser part del PEC i de la memograveria anual
El nou decret tambeacute defineix les tasques drsquoatencioacute dels monitorsores i drsquoaltres professionals del servei aixiacute com lrsquoacreditacioacute de la competegraven-cia en llenguumles i lrsquoobligatorietat de tenir el tiacutetol de monitora o directora de lleure o equivalent i una formacioacute especialitzada segons el que deter-mini el Departament drsquoEducacioacute A meacutes regula les ragravetios magraveximes i el suport per als alumnes amb necessitats especiacutefiques En tot cas els agents clau alerten que encara srsquohan drsquoestablir els canals per fer-ne exten-siva la implementacioacute als centres privats sense concert
232 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Segons el Departament drsquoEducacioacute fins a lrsquooctubre de 2019 no hi hauragrave uns resultats fiables relacionats amb el servei de menjador escolar i no-meacutes sersquon disposen de dades provisionals que no soacuten extrapolables Aixiacute doncs a tall ilmiddotlustratiu es pot dir que la majoria drsquoescoles drsquoEducacioacute Infantil i Educacioacute Primagraveria disposa drsquoun servei de menjador escolar en funcionament Sembla que les comarques que presenten meacutes activitat soacuten Catalunya Central el Barcelonegraves i el Vallegraves Oriental i a la cua queda la comarca de Terres de lrsquoEbre Drsquoaltra banda les places oferides pels cen-tres educatius poden variar amb un miacutenim de 8 i un magravexim de 490 Drsquoal-tra banda amb relacioacute als Instituts drsquoEducacioacute Secundagraveria el servei eacutes meacutes minoritari i sembla que es concentra especialment a Barcelona ciu-tat Lleida i Maresme-Vallegraves Oriental Les places oferides poden variar drsquoun miacutenim de 20 a un magravexim de 300 Amb relacioacute a les activitats extra-escolars i complementagraveries el departament no disposa de dades
Els agents clau assenyalen que al llarg dels anys han vist creacuteixer lrsquoespai migdia vinculat al servei de menjador escolar i tambeacute les activitats extra-escolars mitjanccedilant per exemple drsquoexperiegravencies artiacutestiques vinculades a la tecnologia la ciegravencia lrsquoenginyeria i les matemagravetiques o fins i tot les propostes de lleure educatiu per als patis oberts entre altres serveis De fet refereixen que sembla que hi ha una nova tendegravencia per part dels centres educatius a lrsquohora drsquoencarregar la gestioacute de tots aquests serveis a la mateixa entitat o empresa que ofereix el servei de menjador escolar tambeacute en el cas del casal drsquoestiu o les cologravenies escolars Per aixograve des de lrsquoograveptica de lrsquoEducacioacute 360 eacutes important observar lrsquoencaix de les entitats que pertanyen a lrsquoeducacioacute en el lleure i com es dona per part de les em-preses del sector privat aixiacute com els marcs conjunts generats per garantir la qualitat i prioritzar la vessant educativa i els valors del lleure educatiu
Participacioacute en les activitatsEl ventall de propostes en horari no lectiu sol respondre a la liacutenia educa-tiva dels centres educatius on srsquoofereix el servei tot i que alhora intenta ser la meacutes diversa possible En aquest context generalment es fan les
El lleure un espai educatiu privilegiat 233
activitats extraescolars a partir de P4 Pel que fa al servei drsquoacollida i per-manegravencia acull alumnes a partir de P3 Srsquoobserva que a mesura que es van fent meacutes grans els infants opten per fer lrsquoactivitat extraescolar fora del centre educatiu o beacute la deixen de practicar definitivament Els agents clau assenyalen que lrsquoalumnat de 5egrave i 6egrave drsquoEducacioacute Primagraveria teacute una pre-segravencia inferior en tots els serveis Drsquoaltra banda els agents clau no fan cap referegravencia concreta relacionada amb lrsquoevolucioacute en les activitats extra-escolars i complementagraveries per part dels participants nascuts a lrsquoestran-ger en centres ubicats en barris amb dificultats especials o lrsquoincrement drsquoinfants en situacioacute de desigualtat social tal com assenyala el Siacutendic de Greuges (2014) El Departament de Treball Afers Socials i Famiacutelies a lrsquoapartat de difusioacute de les beques de menjador del seu web informa que la majoria de beques van destinades a famiacutelies autogravectones i infants me-nors amb progenitors amb nacionalitat espanyola (70 )
En paralmiddotlel es detecta una evolucioacute positiva en lrsquoexpansioacute drsquoalgunes de-mandes com ara els patis oberts de les escoles o instituts els vetlladorsores per a infants amb necessitats drsquoeducacioacute especial en concordanccedila amb lrsquoEducacioacute Inclusiva el servei de transport escolar amb una ten-degravencia a lrsquoincrement un augment de poblacioacute atesa en el servei de men-jador escolar les cologravenies escolars que es comencen a demanar tambeacute a lrsquoentitat que gestiona les extraescolars i la peticioacute de casals de vacances generalment des que finalitza lrsquoescola al juny i puntualment a inicis de setembre
Lrsquoacceacutes a les activitatsFactors clau que en faciliten lrsquoacceacutesPrincipalment en el marc de lrsquoEducacioacute 360 es fa evident que les admi-nistracions han drsquoaugmentar la partida pressupostagraveria i els recursos per facilitar lrsquoacceacutes universal al servei de menjador escolar les cologravenies i sor-tides escolars i les activitats extraescolars especialment en territoris rurals o meacutes aiumlllats Encara ara tot i les iniciatives i la provisioacute de les admi-nistracions el pes econogravemic relacionat amb la cobertura de les activitats
234 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
esmentades recau en les famiacutelies un factor de desigualtat clau en el cas de part de la poblacioacute escolar de Catalunya Per aixograve srsquoha de tenir present que tambeacute hi ha diferegravencies en lrsquoacceacutes a les activitats de lleure educatiu vinculades a lrsquoescola o quan els centres no en disposen segons el que assenyala el Siacutendic de Greuges (2014 45)
Els agents clau argumenten que el perfil de famiacutelies eacutes divers i cada esco-la teacute la seva idiosincragravesia Tot i aixograve gairebeacute en tots els centres educatius hi ha una part drsquoaquestes famiacutelies amb un menor poder adquisitiu o difi-cultats socioeconogravemiques Es tracta de famiacutelies que veuen limitat el seu acceacutes als ajuts econogravemics de les administracions o que depenen de lrsquoacompanyament de les escoles per entendre i gestionar aquest tragravemit per exemple en el cas del menjador escolar En primer lloc doncs cal tenir present que dins el marc del nou decret de menjador escolar i acti-vitats extraescolars srsquoestableixen criteris drsquoequitat inclusioacute i igualtat drsquooportunitats que ajudaran a compensar el pes dels factors que dificul-ten o obstaculitzen lrsquoacceacutes i la participacioacute dels infants i els adolescents
Per accedir a una beca de menjador de la Generalitat de Catalunya els ingressos bruts anuals de la famiacutelia han de ser inferiors al 75 de lrsquoindi-cador de renda de suficiegravencia de Catalunya segons el total de membres Per exemple si la famiacutelia estagrave formada per 5 persones no podragrave superar els 20708 eurosany A tall ilmiddotlustratiu segons dades de la Fundacioacute Peri-odisme Plural (Puente A 2019) el 84 dels alumnes que obtenen be-ques de menjador escolar soacuten alumnes de lrsquoescola puacuteblica Concretament la segregacioacute per renda que introdueix lrsquoescola concertada comporta que hi hagi escoles que tenen el 30-50 drsquoinfants becats Una altra dada important eacutes la constatacioacute que a Catalunya hi ha 267 centres on els alumnes en risc de pobresa superen el 30 del total
Perograve si beacute hi ha famiacutelies que disposen drsquoajuts i beques de lrsquoajuntament de la Generalitat o drsquoentitats com Creu Roja o Cagraveritas tambeacute nrsquohi ha que acumulen deutes per impagaments Es tracta de famiacutelies que es troben fora dels barems establerts per la cobertura de les beques i els seus
El lleure un espai educatiu privilegiat 235
ingressos familiars provenen drsquoun treball temporal o discontinu Davant drsquoaquesta situacioacute segons els agents clau eacutes lrsquoentitat o lrsquoempresa gestora la que ha de dur a terme el seguiment i arribar a una negociacioacute amb les famiacutelies Drsquoaltra banda tambeacute srsquoobserva que hi ha famiacutelies que necessi-ten la confirmacioacute de lrsquoatorgament de la beca abans de deixar els fills i filles al menjador perquegrave no poden sufragar aquesta despesa
Per exemple el Consorci drsquoEducacioacute Barcelona (2018) assenyala que els ajuts extraordinaris del curs 2018-2019 creixen un 268 amb relacioacute al curs passat i suposen el 46 del total de les beques de menjador Tot plegat amb un import total de lrsquoadjudicacioacute drsquoaproximadament de 18 mi-lions drsquoeuros entre Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona De manera que lrsquoaportacioacute de lrsquoAjuntament de Barcelona suma 45 mili-ons drsquoeuros amb relacioacute als ajuts extraordinaris adreccedilats a lrsquoalumnat meacutes vulnerable i arriba a un total 26679 ajuts repartits entre els centres puacute-blics (74 ) i els centres concertats (26 ) Tambeacute cal destacar la iniciativa de beques de menjador promoguda per la Fundacioacute Probitas i que srsquoori-enta a disminuir el risc de malnutricioacute infantil a traveacutes del suport integral a lrsquoalimentacioacute dels menors vulnerables
La mateixa font recull lrsquoincrement del nombre drsquoalumnes beneficiaris de lrsquoESO (21 meacutes) gragravecies a la incorporacioacute del Programa Instituts a Temps Complet Tanmateix la distribucioacute per territoris ha estat desigual entre els districtes A meacutes hi ha iniciatives com les de Creu Roja perquegrave els es-tudiants drsquoEducacioacute de Secundagraveria puguin fer un agravepat saludable a lrsquoinsti-tut o a casa seva o entitats que organitzen casals per a infants derivats pels serveis socials municipals o altres fundacions que soacuten totalment gratuiumlts i que a meacutes de les activitats de lleure inclouen lrsquoesmorzar el di-nar i el berenar Les entitats i fundacions de lrsquoagravembit del lleure i de lrsquoaccioacute social tambeacute disposen drsquoun sistema intern de beques solidagraveries i ajuts adreccedilats a aquests infants i adolescents Per exemple Fundesplai lrsquoany 2017 va atorgar 18711 ajuts repartits en sortides drsquoesplais cologravenies esco-lars beques de cologravenies i casals drsquoestiu ajuts per a cologravenies en famiacutelia i beques drsquoun mes de menjador Drsquoaltra banda la Fundacioacute Pere Tarreacutes
236 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
des del MCEC i lrsquoagraverea de Projectes Solidaris lrsquoany 2017 va gestionar 8002 ajuts Alguns des del programa Proinfagravencia de la Fundacioacute laquoLa Caixaraquo amb una destinacioacute de 1266645 euros a meacutes de 4531 beques per a casals drsquoestiu 2897 beques per a centres socioeducatius i 574 beques per a colograve-nies escolars Tot plegat en comparacioacute amb les dades de lrsquoinforme del Siacutendic de Greuges (2014 12) es constata la tendegravencia a la cobertura de les diferents tipologies drsquoactivitat i un augment molt significatiu pel que fa a la destinacioacute de recursos econogravemics en comparacioacute amb lrsquoany 2013 quan entre aquestes mateixes fundacions sumaven nomeacutes un total de 3108 be-ques per a activitats de curs i drsquoestiu
Encaix entre necessitats i oportunitats existents Principalment lrsquoencaix teacute a veure amb la proposta del Parlament de Ca-talunya relacionada amb lrsquoavantprojecte de llei per a la contractacioacute de serveis de les persones amb data de registre drsquoagost de 2017 on srsquohi in-clou el servei de menjador escolar Dins aquest marc segons els agents clau el preu del servei esdeveacute un element meacutes fins i tot residual per sota dels criteris de qualitat i transparegravencia Ara beacute la resolucioacute magravexima del preu per part del Departament drsquoEducacioacute nomeacutes regeix per a lrsquoescola puacuteblica i habitualment als centres privats eacutes superior de manera que la diferegravencia econogravemica la cobreix la famiacutelia per aixograve per a lrsquoencaix entre oferta i demanda es necessita un nou decret que reguli tambeacute aquests aspectes Drsquoaltra banda hi ha alguna iniciativa encara embrionagraveria per-quegrave es pugui establir un concert social amb entitats preferentment no lucratives que prestin serveis drsquoatencioacute a les persones en base a un mograve-dul econogravemic fix
Segons el Diari de lrsquoEducacioacute de data 29 drsquooctubre (2018) la segregacioacute per renda que introdueix lrsquoescola privada concertada comporta que no-meacutes aculli uns 15000 infants en situacioacute de vulnerabilitat de manera que la resta es deriva a la puacuteblica que ja assumeix 65000 alumnes assig-nats per distribucioacute territorial Es detecta doncs que a Catalunya hi ha 69 centres puacuteblics que tenen meacutes de la meitat dels alumnes amb ajuda
El lleure un espai educatiu privilegiat 237
de menjador i nrsquohi ha 267 centres meacutes on els alumnes en risc de pobresa superen el 30 del total
Drsquoaltra banda el Consorci de Barcelona (2018) garanteix un ajut extraor-dinari de 6 euros per a nous colmiddotlectius drsquoalumnes que viuen situacions especialment desafavorides que el curs 2018-2019 ja ha arribat al 747 de les solmiddotlicituds presentades i que els darrers 5 cursos ha suposat un creixement del 5 del total drsquoajuts
Actualment el Departament drsquoEducacioacute dona cobertura del 100 o 50 del cost del servei de menjador vinculat als centres drsquoeducacioacute primagraveria i secundagraveria encara que veu la necessitat drsquoincloure al nou decret lrsquoopcioacute drsquouna beca al 80 Drsquoaltra banda un altre tema pendent eacutes com donar resposta a la peticioacute del Siacutendic de Greuges amb relacioacute a lrsquooferta de be-ques en els instituts amb lrsquoalumnat de lrsquoESO i com aquest tipus drsquooferta necessita anar en concordanccedila amb el canvi drsquohorari si finalment es fa el salt al format europeu En aquesta liacutenia els agents clau volen promoure el servei de menjador dins lrsquohorari lectiu i el Departament drsquoEducacioacute teacute previst pactar amb alguns centres una prova pilot tot i que encara que-daria aconseguir tambeacute la conformitat dels consells comarcals
Amb relacioacute a lrsquoencaix entre demanda i oferta en el cas de les zones ru-rals amb meacutes dificultats (ZER) els agents clau valoren que eacutes lrsquoadequat perquegrave el transport escolar i el menjador escolar estan garantits i soacuten un tagravendem Assenyalen que fins i tot la LEC amplia lrsquoatorgament de beques si hi ha necessitats educatives concretes Un altre focus important eacutes la situacioacute drsquoaquells barris o zones meacutes allunyades dels centres urbans com ara algunes urbanitzacions que no tenen establerta una bona cobertura a nivell municipal de transport per exemple
En el marc de lrsquoEducacioacute 360 una de les prioritats eacutes garantir la incorpo-racioacute de monitoratge de suport per a colmiddotlectius amb necessitats educati-ves especials en tot el ventall drsquoactivitats de lleure educatiu que es puguin desenvolupar dins el centre educatiu fora de lrsquohorari lectiu Els agents
238 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
clau assenyalen que amb relacioacute al decret drsquoeducacioacute inclusiva hi ha di-ficultats per disposar del total de vetlladorsores necessaris Cada centre srsquoha drsquoorganitzar perograve no tots arriben a cobrir la demanda Al decret de menjador diu que la ragravetio hauria de ser la mateixa que durant lrsquohorari escolar i aixograve implica mirar com es pot organitzar la rotacioacute perquegrave una mateixa persona no pot cobrir totes les franges Hi ha alguns centres que estan fent proves pilots i srsquoestagrave aconseguint que ninguacute quedi fora del ser-vei de menjador escolar En tot cas es necessiten recursos econogravemics i srsquoha de dotar en paralmiddotlel tant lrsquoequip de monitorsores com de vetlla-dorsores Pel que fa als infants amb dificultats severes en lrsquoagravembit de sa-lut cal garantir lrsquoorientacioacute i lrsquoacompanyament de personal sanitari amb coordinacioacute amb el CAP
En el marc de lrsquoEducacioacute 360 cal que la Generalitat de Catalunya vetlli per lrsquoacreditacioacute dels professionals que desenvolupen les activitats dins el centre educatiu fora de lrsquohorari lectiu Per exemple amb relacioacute al compliment del perfil del personal educatiu el Departament drsquoEnsenya-ment preveu regular una formacioacute especifica de menjador escolar en co-ordinacioacute amb la DGJ perquegrave fins al moment lrsquouacutenica titulacioacute regulada correspon a la de monitora de lleure i directora de lleure En tot cas els agents clau assenyalen que actualment en alguns territoris no hi ha prou monitorsores amb la titulacioacute necessagraveria i eacutes el personal auxiliar qui dona resposta a la necessitat del servei
Xarxa i coordinacioacute amb lrsquoAdministracioacuteInterrelacioacute i treball en xarxa en la logravegica de lrsquoEducacioacute 360Segons el Departament drsquoEducacioacute en el context dels PEE tots els agents del territori han drsquoestar interconnectats i valora que lrsquoassociacionisme educatiu esdeveacute una peccedila imprescindible Els agents clau assenyalen perograve que si beacute les empreses de serveis participen en les comissions i els grups de treball srsquoobserva que el teixit associatiu teacute dificultats relacio-nades amb la incompatibilitat horagraveria o en desconeix el tipus de col-laboracioacute que es pot arribar a establir especialment en entorns rurals
El lleure un espai educatiu privilegiat 239
A vegades perograve quan hi ha posicions meacutes tancades per part de les en-titats pot passar que en quedin fora aquells infants o adolescents que tenen un mapa de creences diferent Aixiacute doncs una de les prioritats en la logravegica de lrsquoEducacioacute 360 eacutes definir mecanismes de participacioacute dins el marc dels PEE o PEC per part de les entitats del teixit associatiu es-pecialment en representacioacute dels colmiddotlectius minoritaris En paralmiddotlel les entitats vinculades a lrsquoagravembit drsquoescola i lleure educatiu srsquointegren en els espais generats arran de les diferents aliances que srsquohan esmentat ante-riorment
Coordinacioacute amb lrsquoAdministracioacuteEn primer lloc es veu una prioritat que la Generalitat de Catalunya i les administracions locals puguin complir amb la interpelmiddotlacioacute del Parla-ment de Catalunya amb relacioacute al servei de menjador escolar establint mecanismes viables per al seu compliment en tots els centres educatius i incorporant les prioritats detectades en el proceacutes participatiu engegat lrsquoany 2019 Pel que fa a les cologravenies escolars davant la davallada impor-tant tambeacute cal que les administracions puacutebliques facin un esforccedil especiacute-fic i correspon especialment al departament drsquoEducacioacute promoure-les mitjanccedilant el desplegament de les condicions necessagraveries i del suport al professorat
En tot cas cal incidir en lrsquooptimitzacioacute de la coordinacioacute de tot el ventall drsquoactivitats de lleure educatiu que es fan dins els centres educatius apro-fitant concretament els PEE o el PEC perquegrave aquests soacuten una resposta comunitagraveria als reptes educatius vetllen per lrsquoequitat i la inclusioacute educa-tiva i afavoreixen tambeacute la participacioacute activa i responsable Eacutes impres-cindible doncs un treball unificat i consensuat per les administracions puacutebliques el centre educatiu la xarxa comunitagraveria i el teixit associatiu Tanmateix els agents clau alerten que encara les competegravencies dels ajuntaments no estan definides i cal tenir present les caracteriacutestiques del territori especialment en les zones rurals Concretament tot plegat im-plica coordinar-se i colmiddotlaborar amb les entitats de lleure educatiu i a la
240 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
vegada facilitar els recursos i les instalmiddotlacions del centre educatiu per al desenvolupament de les seves activitats Drsquoaltra banda els agents clau assenyalen que existeixen pragravectiques locals alienades amb la mirada de lrsquoEducacioacute 360 per exemple bones pragravectiques que fan que els casals de jo-ves i els agrupaments escoltes hagin comenccedilat a entrar en els instituts de Secundagraveria amb el propogravesit drsquoeducar en la participacioacute
Finalment cal dir que les entitats gestores dels serveis fan la coordinacioacute directament amb lrsquoescola En el cas de lrsquoescola puacuteblica tambeacute estableixen una relacioacute continuada i propera amb els ajuntaments on hi ha un tegravecnic referent que fa el seguiment i creu en el projecte En el sector privat la coordinacioacute es fa directament amb lrsquoescola
Amb relacioacute als serveis de menjadors la introduccioacute de la jornada inten-siva especialment als centres puacuteblics va suposar lrsquoeliminacioacute drsquoaquest servei i per tant de les beques i ajuts de menjadors per als alumnes de Secundagraveria Cal que des de les administracions se cerquin solucions que donin resposta a la necessitat de garantir un agravepat saludable als adoles-cents i drsquoaltra banda incorporar horaris meacutes racionals que afavoreixin lrsquoaprenentatge
Serveis drsquoIntervencioacute Socioeducativa No Residencial i Centres Oberts
Descripcioacute generalEn el cas dels infants i adolescents en situacioacute de risc social eacutes imprescin-dible tenir presents les alternatives de lleure educatiu de quegrave disposen en el seu entorn i nodrir aquest espai amb iniciatives que puguin donar res-posta a les necessitats particulars grupals familiars i comunitagraveries a es-cala preventiva Un dels recursos que fa aquest tipus drsquoacompanyament socioeducatiu ha estat i eacutes el servei de Centre Obert (CO) i el Servei Inter-vencioacute Socioeducativa (SIS)
El lleure un espai educatiu privilegiat 241
Els CO soacuten serveis adreccedilats a infants i adolescents en situacioacute de risc drsquoedats compreses entre els 3 i els 18 anys Formen part dels serveis de la Cartera de serveis socials de la Generalitat de Catalunya des de lrsquoany 2010 Des drsquouna perspectiva preventiva i inclusiva els CO despleguen el ventall de les seves activitats i programes fora de lrsquohorari escolar i diagraveria-ment per donar suport a les famiacutelies els centres educatius i la comu-nitat El seu principal objectiu eacutes millorar els processos de socialitzacioacute drsquoaquests infants i adolescents per tal drsquoevitar-ne la cronificacioacute i no arri-bar a la mesura de desemparament de lrsquoinfant i la possible separacioacute del nu cli familiar drsquoorigen Inicialment el criteri per a la implementacioacute del ser vei teacute a veure amb la norma drsquoassignar un CO per cada 20000 ha-bitants perograve encara no srsquoha aconseguit implementar aquest tipus de ser-vei a tots els municipis
Actualment el servei de CO es troba en proceacutes de reconversioacute drsquoacord amb un model de Serveis drsquoIntervencioacute Socioeducativa (SIS) proposat per la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (DGAIA) de la Generalitat de Catalunya Estagrave ja implantat en algunes demarcacions de fora de Barcelona i preveu programes especiacutefics amb continguts i acti-vitats adaptades a les diferents franges drsquoedat entre 0 i 17 anys en 5 liacutenies drsquoactuacioacute
bull L1 Servei de suport a les famiacutelies amb infants drsquoedats entre 0-3 anys en situacioacute de risc
bull L2 Servei drsquoatencioacute diuumlrna per a infants de 4 a 15 anys
bull L3 Servei drsquointervencioacute amb famiacutelies amb infants i adolescents
bull L4 Servei drsquoacompanyament socioeducatiu per a adolescents de 16-17 anys
bull L5 Servei drsquointervencioacute socioeducativa itinerant amb infants de 0 a 17 anys
242 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Organitzacioacute de lrsquooferta i participacioacute OrganitzacioacuteEn general la major part dels CO soacuten serveis de titularitat puacuteblica (60 de les places) gestionats directament pels ajuntaments o mitjanccedilant la gestioacute del servei va a cagraverrec drsquouna entitat o empresa que hi ha optat mit-janccedilant concurs puacuteblic o ha establert un concert amb lrsquoadministracioacute local En aquest context el principal referent del teixit associatiu eacutes la Federacioacute drsquoEntitats drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (Fedaia) que agrupa el conjunt drsquoentitats no lucratives de Catalunya que treballen amb infants joves i famiacutelies en situacioacute de risc drsquoexclusioacute social o des-emparament
Gran part dels CO van neacuteixer vinculats a esplais diaris fent el pas a un servei especialitzat que necessitava tambeacute equips professionals per do-nar resposta a les necessitats dels infants i les famiacutelies Actualment els CO coexisteixen amb les diferents modalitats de serveis del nou model (SIS) proposat per la DGAIA (Mayoral 2017)
La DGAIA aposta pel desplegament drsquoun model inclusiu i universal i els agents clau assenyalen que els SIS han de ser un recurs drsquoagravembit preven-tiu En consequumlegravencia necessiten que els infants i els adolescents es retro-alimentin de manera positiva i per aixograve el servei ha de romandre obert a lrsquoacceacutes de la poblacioacute que no es troba en risc En tot cas una dificultat afegida eacutes trobar els canals de financcedilament complementaris que facin sostenibles els serveis en aquest cas
Segons lrsquoAnuari Estadiacutestic de Catalunya (2018) lrsquoany 2017 hi havia a Ca-talunya 266 CO que rebien suport econogravemic per part de la Generalitat de Catalunya amb un total de 9426 places distribuiumldes de manera desigual per les comarques el 40 de les places es troben ubicades al Barcelonegraves i al Baix Llobregat i la resta majoritagraveriament al Tarragonegraves (727 ) el Vallegraves Occidental (699 ) i el Maresme (543 ) tot i que hi ha 8 comar-ques que en queden a la cua per exemple lrsquoAlta Ribagorccedila (013 )
El lleure un espai educatiu privilegiat 243
Pel que fa al desplegament i la implementacioacute del model de SIS a Catalu-nya segons els agents clau encara no es pot conegraveixer Ilmiddotlustrativament la Fedaia assenyala que
bull Els Serveis amb infants de 0-3 anys soacuten presents a Barcelona i en menor frequumlegravencia a Girona i Terres de lrsquoEbre
bull Els Serveis adreccedilats a les famiacutelies soacuten actius a Barcelona Girona Lleida i Terres de lrsquoEbre
bull Els Serveis adreccedilats als adolescents i joves sembla que de moment nomeacutes funcionen a Barcelona i a Girona
bull Els Serveis de Centre Socioeducatiu Diuumlrn soacuten els meacutes presents a tot el territori de Catalunya amb una concentracioacute majoritagraveria a Bar-celona Drsquoaltra banda tambeacute es mantenen com a liacutenia estrategravegica els Programes preventius drsquointervencioacute socioeducativa diagraveria que es duen a terme en el marc dels esplais Per aixograve especialment en el marc de lrsquoEducacioacute 360 es necessita la retroalimentacioacute i la inter-dependegravencia del SIS i CO amb les entitats de lrsquoassociacionisme i del lleure educatiu
Amb relacioacute als equips del SIS i els CO els equips estan formats per pro-fessionals titulatsades en Educacioacute Social Psicologia Pedagogia o amb estudis drsquoIntegracioacute Social Tambeacute cal destacar la presegravencia de persones voluntagraveries especialment en els recursos drsquoentitats socials
Pel que fa a la cooperacioacute i la relacioacute entre les organitzacions vinculades a la FEDAIA principalment es genera des del treball en xarxa i en el marc de les comissions de treball Tambeacute des del desplegament del programa ProInfagravencia de la Fundacioacute laquoLa Caixaraquo i en el marc de comissions territo-rials o dins de xarxes locals meacutes concretes si beacute la FEDAIA estagrave vincula-da amb organitzacions del tercer nivell com ara la Confederacioacute la Taula del Tercer Sector Eurochild (xarxa europea) i la Plataforma de Organiza-ciones de la Infancia (Estat espanyol) Tambeacute existeixen altres espais i plataformes que agrupen CO com la Plataforma Salesiana la Xarxa Cen-tres Socioeducatius de la Fundacioacute Pere Tarreacutes
244 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu
Activitats educativesEl projecte marc del servei de CO o SIS generalment eacutes elaborat per lrsquoequip educatiu de serveis socials o de lrsquoentitat socioeducativa en les quals srsquoemmarca el projecte segons les liacutenies estrategravegiques proposades per la DGAIA El CO habitualment funciona en un horari de tarda de ma-nera complementagraveria als centres educatius de dilluns a divendres i oca-sionalment en dissabte Tot i aixograve tambeacute ofereix algunes activitats especials en altres moments de lrsquoany com ara el casal de vacances o colograve-nies grupals per a final de curs i participa a nivell comunitari per exem-ple en festes i esdeveniments populars
En general el CO desenvolupa una proposta drsquoactivitats que teacute a veure amb lrsquoacolliment i la convivegravencia el desenvolupament integral de la per-sonalitat i la socialitzacioacute dels infants i adolescents Aixiacute drsquouna banda facilita la consolidacioacute dels hagravebits bagravesics incideix en lrsquoadquisicioacute i el re-forccedil dels aprenentatges bagravesics i lrsquoesbarjo a la vegada que ofereix un acompanyament individual per tal de compensar les deficiegravencies socio-educatives i fomentar la inclusioacute i participacioacute dels infants i adolescents en el marc de la igualtat drsquooportunitats El CO desplega tambeacute accions de treball grupal i familiar en coordinacioacute i cooperacioacute amb la xarxa comu-nitagraveria i el teixit associatiu del territori on srsquoubica i es fonamenta en el treball conjunt amb serveis socials Aixiacute doncs potencia la integracioacute i inclusioacute de lrsquoinfant i adolescent en activitats socials luacutediques io espor-tives del seu entorn amb la finalitat de treballar processos de normalit-zacioacute al mateix territori
En tot cas pel que fa al programa i la tipologia de les activitats srsquoobserva que la majoria de CO desplega accions i iniciatives amb un vessant comu-nitari familiar i individual Per aixograve les activitats habituals tenen a veu-re per exemple amb el reforccedil escolar i els hagravebits drsquoestudi lrsquoesbarjo i el lleure els hagravebits saludables i drsquoeducacioacute emocional o la parentalitat po-sitiva entre drsquoaltres En aquest context els agents clau assenyalen els esforccedilos que adrecen des del servei per tal de contribuir a lrsquoegravexit educatiu i a la circulacioacute social dels infants i adolescents o com des de fa anys es
El lleure un espai educatiu privilegiat 245
complementa la dinagravemica quotidiana amb un espai dedicat al berenar que en la majoria de casos proporciona el mateix centre
Participacioacute en les activitatsSegons dades de lrsquoAnuari Estadiacutestic de Catalunya (2018) es detecta un increment progressiu de places als CO si es teacute present que lrsquoany 2012 no-meacutes nrsquohi havia disponibles 7583 places segons dades recollides per la mateixa DGAIA al Mapa de Recursos (2016 24) Tot i aixograve els agents clau no han facilitat dades concretes relacionades amb la participacioacute dels in fants i les famiacutelies als CO i per tant caldria aconseguir informacioacute complementagraveria respecte drsquoaixograve Drsquoaltra banda el nou model de SIS pre-teacuten atendre la diversitat de perfils i els diferents graus de risc segons les necessitatsmancances familiars i infantils detectades des de la partici-pa cioacute activa i la corresponsabilitat de tots els agents mentre que fa possi-ble tambeacute amb les famiacutelies un treball individual i grupal En tot cas els agents clau assenyalen que eacutes igual drsquoimportant realitzar un treball de sensibilitzacioacute adreccedilat a la ciutadania perquegrave els CO o SIS siguin percebuts com a equipaments i serveis comunitaris oberts al barri incidint en el seu aprofitament per a tota la poblacioacute infantil i adolescent del municipi i no nomeacutes per a aquells que viuen en situacioacute de desavantatge o risc social
Lrsquoacceacutes a les activitatsEn general des del CO o el SIS per tal de facilitar la circulacioacute social dels infants i adolescents desenvolupen activitats fora del servei amb tuto-ritzacioacute i seguiment de lrsquoequip educatiu del CO
Els agents clau informem que hi ha una part dels infants que es manteacute constant durant el curs encara que el nombre drsquoinfants srsquoincrementa quan arriben les activitats drsquoestiu Tot i aixograve nomeacutes una part dels serveis funcionen en egravepoca de vacances escolars i caldria fer un recull de dades drsquoaquells que es troben actius de com srsquoorganitzen els equips per donar cobertura al servei per exemple