edificis sostenibles
Post on 24-Mar-2016
222 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
2
Índex
0. Introducció 4
1. Què són els edificis sostenibles? 6
2. Com podem ser sostenibles en l’edificació? 9
2.1. Ubicació del terreny 9
2.1.1. Factors humans 9
2.1.2. Recursos de l’entorn 10
2.1.3. Mobilitat 11
2.2. Selecció del terreny 12
2.3. Dimensions i ús de la casa 12
2.4. Orientació de la casa 13
2.5. Aprofitament dels recursos del terreny 14
2.5.1. Aprofitament del Sol 14
2.5.2. Aprofitament del vent 14
2.5.3. Aprofitament de l’aigua 14
2.5.4. Aprofitament del sòl 14
2.6. Utilització de materials sostenibles 15
2.6.1. Estructurals 16
2.6.2. Aïllaments 17
2.6.3. Instal·lacions 19
2.7. Utilització de sistemes constructius sostenibles 20
2.7.1. Sistema de recaptació d’aigües pluvials 20
2.7.2. Sistema de recaptació de les aigües grises 20
2.7.3. Sistema de recaptació d’energia solar per escalfar l’aigua 21
2.7.4. Sistema de recaptació d’energia solar per obtenir electricitat 22
2.7.5. Sistema de recaptació d’energia del vent per utilitzar per extracció d’aigua o
generar electricitat 23
2.7.6. Creació de voladissos per l’aprofitament del Sol 24
2.7.7. Creació de ventilacions creuades 25
2.7.8. Creació d’un hivernacle a la casa 25
2.7.9. Aprofitament de l’escalfor de la Terra 26
2.8. Ús sostenible de l’edifici 27
2.8.1. Estalvi d’aigua 27
2.8.2. Estalvi d’electricitat 27
2.8.3. Reciclatge 28
3. Enquesta a la població de Porqueres 30
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
3
3.1. Resultats 30
3.2. Opinió de la població 34
4. Construcció d’una petita cuina solar 37
4.1. Passos previs a la construcció de la cuina solar 37
4.2. Passos a seguir per la construcció de la cuina solar 40
5. Conclusions 49
6. Bibliografia 50
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
4
0. Introducció Perquè vaig triar aquest tema?
Els edificis sostenibles, és un tema que m’ha semblat interessant d’estudiar i
conèixer. També està relacionat amb temes que actualment són importants com el
canvi climàtic o les energies renovables.
He escollit aquest tema amb els objectius de conèixer els sistemes per fer
sostenible una casa, saber quin era el grau de sostenibilitat al municipi de Porqueres i
fer quelcom per poder fer comprovacions com a part pràctica del treball.
Una altra motivació que m’ha portat a fer aquest treball ha sigut el meu
interès per l’arquitectura sostenible i la bioconstrucció.
Com vaig decidir organitzar el treball?
Primer de tot necessitava pensar com ho faria per organitzar el treball, i vaig
decidir dividir el treball en dos parts essencials la part teòrica i la part pràctica.
No sabia com fer-ho, i em van aconsellar que expliqués tota la informació que
havia cercat des el punt de vista del client que es vol construir la casa sostenible, és a
dir, sense entrar en un treball molt tècnic. La idea em va agradar i així ho vaig decidir
fer-ho.
En la segona part, vaig tenir una mica més de feina. Fer l’enquesta ho tenia
molt clar que la faria. Però on hi havia problemes era decidir el treball pràctic. Primer
vaig pensar en fer una maqueta d’una casa sostenible, però tot i que seria
interessant, tenint en compte el tema del treball. Però representava un esforç
considerable i en una maqueta només es reflectiria totes les possibilitats que
presenta un edifici sostenible. Per això vaig considerar que era millor concentrar els
meus esforços en un sol element que pogués representar el tema de la sostenibilitat i
que el pogués construir a escala real. En definitiva que en pogués fer comprovacions.
Després de rumiar-hi i pensar algunes propostes, em van donar l’idea de fer
una petita cuina solar. Al principi la idea no em va agradar gaire, però a mesura que
anava buscant informació sobre el tema va anar agafant força fins a ser una secció de
la part pràctica del treball.
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
5
Quines eines vaig utilitzar?
Necessitava una manera d’organitzar-me per tenir ben ordenada tota
l’informació del treball.
El meu tutor del treball de recerca, en Toni Carmona, em va aconsellar que
utilitzés el gmail i les seves eines. Em vaig mirar totes les aplicacions que tenia i vaig
estar conforme amb utilitzar aquest programa. El primer que vaig fer va ser crear-me
una direcció amb el nom de sergihuguet.tdr@gmail.com. Després vaig anar a
l’apartat de Llocs webs i em vaig crear una web on hi tindria classificada tota la
informació ben ordenada. També vaig anar a l’apartat de Documents del gmail per
redactar fragments del treball i així poder compartir-ho amb en Toni d’una manera
fàcil i còmoda. Així doncs, a part de utilitzar les eines més tradicionals per fer el
treball, vaig apostar per utilitzar aquestes aplicacions.
Com vaig cercar l’ informació?
Per cercar tota l’informació del treball, he fet servir bàsicament tres fonts.
Una d’elles són els llibres, així doncs vaig anar a la biblioteca de Banyoles a
cercar informació.
La segona font són totes les pàgines webs, aquesta és una opció molt còmoda
ja que des de casa podia cercar la informació.
La tercera és tota la informació directa, aquesta ha estat proporcionada per
totes les empreses i en Joaquim Paradís, arquitecte tècnic, cedint-me els seus apunts
universitaris.
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
6
1. Què són els edificis sostenibles?
Per començar a parlar d’edificis sostenibles, s’ha de saber que vol dir la
paraula sostenibilitat, una paraula cada cop més freqüent en les nostres vides. A
partir de la Declaració d’interdependència per a un futur sostenible (es pot llegir en
l’apartat Annex 1 del quadern d’annexos) he pogut definir sostenibilitat.
A mesura que el temps passa aquesta paraula va agafant cada cop més força.
Ja no només és una intriga saber si podem portar una vida sostenible, sinó que s’ha
convertit en una obligació. La humanitat necessita donar sentit a aquesta paraula
tant o més com nosaltres aquest planeta. I està en les nostres mans evitar les
horribles conseqüències que suposaria la continuació de l’actual estil de vida. Hem de
buscar noves maneres que ens ajudin a respectar la natura.
Una d’elles és la bioconstrucció i la introducció de la sostenibilitat a les
nostres llars.
Com sabem tots els humans tenim no només el dret sinó també la necessitat
de tenir un habitatge digne. És molta la gent que gaudeix d’aquest dret, i això és
positiu perquè vol dir què molta gent té un habitatge on aixoplugar-se i protegir-se
del seu entorn. Vist des d’aquest punt podem afirmar que hem realitzat una bona
feina.
Però què passa quan ens fem les següents qüestions:
Hem ubicat l’edifici en un terreny adequat, tan a nivell energètic, ambiental o
pensant en alguns factors humans?
Les dimensions de la casa s’adapten a les nostres necessitats?
La sostenibilitat és l’equilibri entre l’economia, la cultura, la societat i el medi ambient.
Aquest equilibri s’ha de preservar no només pensant en nosaltres i el present sinó també
en les futures generacions.
DEFINICIÓ
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
7
Hem construït l’edifici amb materials de construcció que tinguin respecte pel medi
ambient?
S’ha tingut en compte a l’hora de dissenyar la casa quina seria la millor orientació
de l’edifici per aprofitar el màxim el Sol?
Hem cercat un sistema per l’estalvi energètic?
Hem cercat un sistema per l’estalvi d’aigua?
Fem un ús sostenible de l’edifici?
Què en fem dels residus produïts en l’edifici?
Aquestes són algunes de les preguntes més bàsiques per saber si casa nostra
és sostenible o no. I segurament si les contestéssim sortirien uns resultats força
negatius pel medi ambient.
La primera pregunta fa referència a la ubicació i selecció del terreny.
La segona ens pregunta si les dimensions de casa nostra són desmesurades o
no respecte a l’espai que necessitem.
La tercera ens ve a dir si hem utilitzat materials que siguin autòctons, no
tòxics, en definitiva els materials que coneixem com a sostenibles o ecològics.
Les tres següents estarien relacionades amb l’estalvi d’energia i aigua.
I per acabar les dos últimes fan referència a l’ús que farem de la casa un cop
finalitzada l’obra.
Per tant ja hem exposat alguns factors indispensables en la sostenibilitat en
els edificis i són aquests:
FACTORS A TENIR EN COMPTE EN LA BIOCONSTRUCCIÓ
Bona ubicació del terreny
Selecció del terreny adequat
Evitar una casa de dimensions desproporcionades
Orientar la casa adequadament
Ús de materials sostenibles o ecològics
Ús de sistemes constructius sostenibles
Ús sostenible de la casa
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
8
Ara que ja sabem de que tracten els edificis sostenibles, també hem de mirar
quins beneficis i perjudicis tenen. Com podem veure en el gràfic següent la
bioconstrucció té més beneficis que perjudicis.
Comentari del gràfic
La bioconstrucció té més beneficis que perjudicis. El perjudici més important
és que al principi necessita una inversió elevada, que es pot recuperar amb l’estalvi
econòmic que obtindràs posteriorment. Per exemple amb una placa solar podràs
obtenir aigua calenta sense utilitzar una caldera de gas. O amb una cuina solar et
podràs estalviar gas en cas d’utilitzar una cuina de gas o electricitat si utilitzes la
vitroceràmica. Són dos clars exemples d’estalvis que permetran recuperar els diners
invertits i al mateix temps et permeten respectar la natura.
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
9
2. Com podem ser sostenibles en
l’edificació?
Segurament mai no ens hem fet aquesta pregunta, però ha arribat l’hora de
què comencem a trobar-li una resposta. Hi ha moltes maneres de fer sostenible una
casa, començant per l’ ubicació del terreny i acabant pel ús que en farem un cop
aquesta ja estigui construïda i a punt per ser habitable.
En aquesta part del treball, tenia dos opcions posar-me en el lloc de
l’arquitecte o en el lloc del client. Vaig triar la segona perquè la considerava més
interessant i més còmode per expressar tota la informació cercada. I així des d’aquest
punt de vista vull decidir l’ubicació, les dimensions, entre d’altres aspectes que
veurem més endavant. També vaig decidir expressar-me amb aquest punt de vista ja
que considero que no disposo dels coneixements necessaris per donar el meu punt
de vista com arquitecte o tècnic especialitzat en el tema.
2.1. Ubicació del terreny
Per començar a construir una casa o edifici, el primer que hem de fer és
comprar-nos el terreny, si no en disposem d’un. Però encara existeix un pas previ al
anterior, aquest és elegir a on volem que estigui situat el nostre terreny. Hi ha tres
raons que fan que aquesta elecció sigui una de les parts més importants no només de
la construcció sinó també de la vida quotidiana que haurem de portar a terme en la
casa.
2.1.1. Factors humans
Tot i que aquest punt no té gaire relació directa amb la sostenibilitat és
important saber escollir un terreny adequat per la persona que es vol construir la
casa i la seva família. Per tant haurem de tenir en compte alguns factors humans que
podem veure a la taula que tenim a continuació:
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
10
Factor humà Justificació
Edat
Haurem de tenir en compte l’edat de la persona que es vol
construir la casa. No és el mateix triar un terreny si ets una persona
jove o si ets una persona de la tercera edat. Per exemple si ets jove
hauràs de tenir en compte el teu possible futur pel que fa les
dimensions del terreny. En canvi si ets una persona de la tercera edat
el terreny s’adaptarà a les necessitats actuals.
Fills
El terreny haurà d’estar adequat en el cas que la persona
tingui fills. Per exemple haurem de buscar un terreny proper a
l’escola o un terreny de dimensions ajustades al nombre de fills que
es tinguin.
Gent gran
Aquest punt fa referència si en un futur ens haurem de fer
càrrec de gent gran, en aquest cas el terreny haurà d’estar adaptat
per tal que aquestes persones no tinguin cap problema amb la
mobilitat i altres aspectes del terreny.
Discapacitat
Si a la família hi ha algun parent que pateixi qualsevol
discapacitat haurem de buscar un terreny que ens permeti adaptar-lo
a les necessitats de les persones en qüestió. Per exemple si en la
nostra família hi ha un parent que va en cadira de rodes buscarem un
terreny on puguem construir una rampa sense que aquesta ocupi una
part necessària de la nostra casa.
Proximitat a
familiars
Un altre aspecte a tenir en compte és la proximitat de
qualsevol familiar. Així el podrem ajudar o ens podrà ajudar. Aquests
casos solen ser més freqüents amb els avis.
2.1.2. Recursos de l’entorn
Quan parlem de recursos de l’entorn no ens hem de confondre ja que aquest
punt no fa referència a els recursos naturals que podem utilitzar per la construcció de
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
11
la casa, sinó que fa referència als serveis que es situen a prop del terreny. Aquests
recursos poden ser hospitals, escoles, supermercats, entre altres. La seva proximitat
ens permeten, a part de disposar d’aquests serveis, disminuir els desplaçaments que
hauríem de fer en cas de que aquests estiguessin lluny del nostra habitatge.
2.1.3. Mobilitat
S’ha de ser intel·ligent per escollir el terreny. Què vol dir ser intel·ligents?
Doncs ser conscients que els cotxes també contaminem el medi ambient i per tant
hem d’evitar el màxims de desplaçaments amb el vehicle particular. Com hem
esmentat abans la importància de seleccionar un terreny a prop dels serveis o a prop
de la feina.
Per exemple si treballo a Banyoles no aniré a buscar un terreny a la ciutat de
Girona, la prioritat serà buscar un terreny al municipi banyolí o els municipis propers
aquest. Aquest fet provocaria un benefici pel medi ambient, ja que disminuiríem les
emissions de CO2 i també disminueixen la nostra despesa. També ubicar-nos a una
zona que disposi de transport públic. Si la zona on està ubicat el terreny té la sort de
disposar de transport públic, el medi ambient agrairia que l’utilitzéssim pel mateix
motiu que he esmentat abans.
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
12
2.2. Selecció del terreny
El següent pas és decidir on ubicarem la casa dins del propi terreny. Aquesta
decisió variarà segons com sigui el terreny. A la següent taula hi ha algunes de les
facilitats o dificultats que el terreny ens pot oferir a l’hora de situar la casa.
Factor Explicació
Terreny pantanós Un terreny pantanós ens dificultaria la posició ja que
representa una dificultat per fer els fonaments de l’edifici.
Terreny amb roca
dura
Si el terreny disposa de roca dura, la podem aprofitar per
sustentar el nostre edifici, en lloc de extreure-la.
Ubicació per
aprofitar el vent
Ubicarem la casa allà on puguem aprofitar el màxim el
vent per crear ventilacions a la nostra llar, també hi té a veure la
orientació però ja en parlaré més endavant.
Una petita
muntanya en el
terreny
Si vols la casa elevada, no facis construir una muntanya
per col·locar-hi la casa, i aprofita la muntanya que hi havia.
Arbres en el
terreny
No col·loquis la casa on hi hagi arbres si el terreny
disposa d’un lloc on no n’hi ha. Així evitarem la tala d’arbres.
Com hem vist en la taula, en tots els factors hem d’adaptar la casa al terreny i
no a l’inversa. Aquest punt té una relació amb el punt 2.5 Aprofitament dels recursos
del terreny, ja que per ubicar l’edifici hem de aprofitar el màxim els recursos que el
terreny ens ofereix.
2.3. Dimensions de la casa i ús de la
casa
Aquest punt només ens ve a dir que a l’hora decidir quines dimensions tindrà
la casa, les quals s’han d’ajustar a les nostres necessitats. És a dir, no podem tenir una
casa immensa on ens sobrarà molt d’espai, ja que necessitaríem més materials i
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
13
ocuparíem més terreny i també més despesa en el manteniment (neteja,
escalfament...). En conseqüència la nostra casa deixaria de ser sostenible. Però si
tenim una casa molt petita, serà sostenible perquè necessitarem menys materials per
construir-la, però deixaríem de tenir una casa que satisfaci les nostres necessitats.
Així doncs, depèn de nosaltres equilibrar les necessitats humanes amb l’espai que
ocupa la casa sobre el terreny.
2.4. Orientació de la casa
Quan construïm la casa hem de tenir en compte quina orientació ha de tenir
cada una de les habitacions de la casa. Per això primer hem d’estudiar el recorregut
del Sol i les direccions del vent. Com podem veure a la imatge de la esquerra, el Sol
surt per l’est i es pon per l’oest, passant per el sud. Així doncs, és en el nord la part
que no hi és mai.
També tindrem en compte els tipus de vents que incideixen a la casa. Com
podem observar en la mateixa imatge d’abans, els vents forts venen del nord-oest i
del sud-oest. Els vents suaus venen del sud-est i els freds del nord-est. Un cop sabem
quin comportament tindrà el Sol i els vents, hem de situar les habitacions de la casa.
La millor distribució és la que observem en la imatge de la dreta. L’ entrada, el lavabo
i les habitacions on pràcticament no hi fem vida estan situades al nord i nord-est. Les
habitacions on hi solem menjar i cuinar estan situades al sud-est. I finalment les
habitacions on hi fem més vida com les sales d’estar i els dormitoris van situats en la
part sud i sud-oest de la casa.
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
14
2.5. Aprofitament dels recursos del
terreny
Podem aprofitar els diferent recursos que podem trobar en el terreny en el
qual volem edificar la nostra casa. Aquests recursos són el Sol, el vent, l’aigua i el sòl.
2.5.1. Aprofitament del Sol
Ens interessa un terreny on hi toqui el Sol, però també té els seus
desavantatges. En bona part és bo perquè podem aprofitar-lo per obtenir energia
solar que ens permeti obtenir aigua calenta o per poder obtenir electricitat amb les
plaques fotovoltaiques. Però al mateix temps hem d’evitar que el Sol entri a la casa,
sobretot a l’estiu, la qual cosa ens porta a crear mètodes per regular l’entrada del Sol,
com per exemple els voladissos.
2.5.2. Aprofitament del vent
Si tenim pensat posar un mini aerogenerador al nostre terreny, haurem de
tenir en compte que el terreny estigui situat en una zona on els vents bufin amb la
força necessària per moure l’aerogenerador. Si no volem aprofitar el vent, com és el
cas de la majoria de les cases, intentarem triar un terreny protegit dels forts vents ja
que poden resultar molestos en la nostra vida quotidiana.
2.5.3. Aprofitament de l’aigua
Podem aprofitar l’aigua del terreny, ja sigui l’aigua que puguem extreure de
pous per cobrir les nostres necessitats o l’aprofitament de l’aigua de pluja. En aquest
últim el terreny hauria d’estar en una zona on les pluges no són escasses.
2.5.4. Aprofitament del sòl
Podem aprofitar tots els recursos que el sòl del terreny ens pot oferir. Podem
aprofitar la terra que haurem extret per fer els fonaments de la casa, per fabricar
rajoles de terra premsada si aquesta és apta per aquest ús. O si hi ha pedra en el
nostre terreny hi ha roca dura, la podem aprofitar per sustentar la casa en comptes
de extreure-la.
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
15
2.6. Utilització de materials sostenibles
Un altre aspecte a tenir en compte en la bioconstrucció són els materials que
utilitzarem per construir la casa. En la següent taula podem veure algunes
característiques d’aquest materials.
Característica Explicació
Autòctons Els materials utilitzats haurien de ser
extrets de zones properes a la
construcció
Poc transport Hem d’evitar llargs desplaçaments dels
materials utilitzats en la construcció.
Aquest punt té una relació directa amb
l’anterior.
Sense components tòxics o radioactius Aquest tipus de materials són difícilment
reciclables
Procés industrial nul o no contaminant Es vol aconseguir minimitzar les matèries
primes i reduir els residus i l’impacte
mediambiental. També es vol disminuir el
consum d’energia que es necessita en les
diferents fases per obtenir el material.
Reciclable És important que el material sigui
reciclable un cop la vida d’aquest s’hagi
acabat.
Permeten transpirar l’edifici Aquest materials han de facilitar la
ventilació de tot l’edifici per millorar el
confort d’aquest.
Aquests materials els podem classificar segons la seva funció en la construcció:
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
16
2.6.1. Estructurals
Termoargila
És un bloc de ceràmica de dimensions
més grans que el maó tradicional. És aïllant
tèrmic i acústic. No és tòxic, ni produeix
radiacions. És resistent al foc. Produeix un estalvi
de morter. Té un bon comportament mecànic.
Bioblock
El bioblock és un material fet amb argila
natural. Com a característiques més destacades
podem dir que aquest és un material amb resistència
de compressió i aïllant.
Bloc de terra comprimida
És un material fabricat amb
terra i un material estabilitzant com la
calç, el ciment o argila. És premsada
amb l’ajuda d’una premsa mecànica.
Serveix per construir murs i és
substitut del maó tradicional.
Imatge extreta del buscador Google
Imatge extreta del buscador Google
Imatge extreta del buscador Google
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
17
Fusta
La fusta és un material lleuger,
resistent i fàcil de treballar. S’utilitza per
fer pilars, bigues o encavallades, per fer
baranes, portes, bastiments, finestres i
parquet. Com hem dit abans els
materials han de ser autòctons així
doncs podem utilitzar fustes com la del
roure, la de l’alzina, la dels pins, la de les
oliveres o fusta de castanyer.
Pedra
La pedra és un material amb una
textura compacta, és resistent, densa, dura i
tenaç. Resistent a l'erosió i al foc. Fàcil de
treballar. Si s'utilitza per construir, no pot
tenir porositat ni absorció. Alguns exemples
de pedres autòctones són la calcària de
Girona o ,sense anar gaire lluny, el travertí de Banyoles.
2.6.2. Aïllaments
Suro
El suro és un material natural, és
reciclable i és molt favorable pel medi
ambient. És un aïllant tèrmic, acústic i
antivibratori. El suro té una bona
resistència a la compressió. No absorbeix
l’humitat. Davant del foc no transmet la
flama ni desprèn gasos tòxics. No es
podreix i és resistent als productes químics.
Imatge extreta del buscador de Google
Imatge extreta del buscador de Google
Imatge de travertí extreta del buscador de Google
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
18
Llana
La llana és un material que serveix per aïllar l’edifici tèrmicament i
acústicament. Aquest material s’extreu de l’esquilada de la ovella. També s’obté a
partir del reciclatge dels matalassos. I millora la qualitat d’aïllament amb la humitat.
Cotó
És un material que no conté substàncies
tòxiques, ni les produeix en la seva fabricació.
Permet una eficiència energètica. I cada cop és va
convertint en una opció preferible per els
aïllaments.
Fibres de coco
És un material amb un índex de
rigidesa i duresa bastant elevat. Té una
baixa conductivitat a la calor, és
resistent a la humitat. A part de ser un
aïllant tèrmic també és un aïllant
acústic.
Palla
La palla és un material econòmic, fàcil de
transportar. A l’hora de construir no representa cap
dificultat. I serveix per aïllar la casa tèrmicament i
acústicament.
Imatge extreta del buscador de Google
Imatge extreta del buscador Google
Imatge extreta http://catalogs.indiamart.com/products/coco-fibre.html
Imatge extreta del buscador Google
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
19
Cel·lulosa
L’ús d’aquest material és bo per el medi
ambient, ja que té un gran contingut de materials
sostenibles. No és tòxic ni produeix substàncies
tòxiques en el procés de creació del material.
2.6.3. Instal·lacions
Polietilè d'alta densitat
És resistent a les baixes temperatures, té una alta tensió, compressió i tracció,
és impermeable, no és tòxic. S'utilitza per fer canonades, tan de gas, com de
telefonia, aigua potable i ús sanitari.
Polibutilè
Impermeable a l'oxigen i és un material
resistent als danys de les gelades. Aquest material
s'utilitza per les conduccions d'aigua i calefacció.
Polipropilè
És resistent als productes químics, és cristal·lí i és un
termoplàstic. S'utilitza per fer tubs i mànegues.
Imatge extreta del buscador Google
Imatge extreta del buscador Google
Imatge extreta del buscador Google
Imatge extreta del buscador Google
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
20
2.7. Utilització de sistemes constructius
sostenibles
2.7.1. Sistema de recaptació d’aigües pluvials
Amb l’aigua pluvial és possible que una casa pugui obtindre l’aigua suficient per
netejar, cuinar i inclús beure. Però aquesta aigua necessita estar tractada abans de ser
utilitzada. A continuació us explicaré el procés d’obtenció de l’aigua, els usos que té
aquesta i com ha de ser tractada per
que nosaltres puguem usar-la i així
satisfer les nostres necessitats.
Aquesta aigua s’obté gràcies als
teulats i els canals i s’emmagatzema en
dipòsits que han estat creats
expressament per aquesta funció. A la
imatge podem veure alguns exemples
d’aquests dipòsits.
En alguns dels casos aquesta aigua ha de ser tractada. Per fer-ho necessitarem
filtres.
2.7.2. Sistema de recaptació de les aigües
grises
Podem aprofitar les aigües procedents
de la banyera o de les dutxes per utilitzar-les en
els inodors o per regar les plantes. Aquest
sistema ens permet estalviar aigua potable. Per
poder aprofitar-la les aigües grises han de patir
un procés de depuració. Per aconseguir-lo
necessitarem una depuradora com la que
podem veure en la imatge.
Imatge extreta de la pàgina de 9Jardí centre de jardineria situat a
Banyoles
Imatge extreta de
http://www.telecentre.sbg.cat/arxius/Reutilitz
acio_ecoaigua.pdf
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
21
2.7.3. Sistema de recaptació d’energia solar
per escalfar l’aigua
Una de les formes més utilitzades per estalviar energia tèrmica són les
plaques solars. Gràcies a la calor produïda pel Sol, podem obtenir aigua calenta per la
nostra llar. Per això a l’utilitzar el Sol, aquesta energia és renovable.
Funcionament
Per poder escalfar l’aigua amb
aquest mètode és precís tenir una
instal·lació adequada, com la de la imatge.
Una placa, que ens permeti escalfar
l’aigua, on serà emmagatzemada al
acumulador. Després l’aigua se’n va a la
caldera on es acabada d’escalfar per que
en pugem fer ús.
Ara que coneixem com funciona,
hem de saber si això és beneficiós tan per
nosaltres com per el medi ambient. En la
següent taula hi observem les avantatges i els inconvenients de l’energia solar
tèrmica:
Avantatges Inconvenients
Poc ús d’energies externes, només la que
s’utilitza per bombejar l’aigua.
Impacte visual.
Emet poques emissions mediambientals. Durant l’hivern tindríem menys aigua
calenta que a l’estiu.
Pot arribar a aconseguir el 60% de l’aigua
calenta que s’utilitza en una casa.
Fa servir la llum del Sol que no s’aprofitaria
en cas de que no disposéssim d’aquest
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
22
tipus d’energia.
Vist els avantatges i els inconvenients podem afirmar que la recaptació de la
energia del Sol per obtenir aigua calenta, és eficaç i el més important, respecte el
medi ambient.
Inclinació i orientació de la placa
En la imatge següent podem observar el percentatge d’energia respecte la
orientació i la inclinació de la placa solar. Per tant la millor orientació de la placa és el
sud i amb una inclinació de 45o respecte el terra.
2.7.4. Sistema de recaptació d’energia
solar per obtenir electricitat
Podem utilitzar el Sol per poder obtenir electricitat. Aquest tipus d’energia és
el que coneixem com a energia solar fotovoltaica. Per poder obtenir l’electricitat és
indispensable disposar d’una instal·lació adequada com la que veiem en la imatge.
Funcionament
La placa fotovoltaica
capta l’energia i la transforma
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
23
en corrent continua de baixa tensió. El regulador té la funció de evitar qualsevol tipus
de sobrecàrrega. Finalment l’electricitat va a la instal·lació o bé s’emmagatzema a la
bateria.
L’energia fotovoltaica té els següents avantatges i inconvenients:
Avantatges Inconvenients
No produeix CO2
És força car ( uns 30.000 € per cobrir les
necessitats d’una sola família).
No genera residus
No fa soroll
És inesgotable
Poc manteniment
Instal·lació simple
2.7.5. Sistema de recaptació d’energia del
vent per utilitzar per extracció d’aigua o
generar electricitat
És un sistema per obtenir electricitat a
partir del vent i amb l’ajuda d’un petit
aerogenerador. Aquests són d’unes dimensions
menors als del aerogeneradors que ens trobem en
els parcs eòlics. Però per obtenir electricitat a
partir del vent per l’autoconsum farem prou amb
un aerogenerador de 400W, amb una potencia de
3,2kW. Aquest té un preu aproximat d’uns 15.000
€.
Però aquests aerogeneradors poden tenir altres aplicacions, per exemple el podem
fer servir per extreure aigua. Així doncs l’utilitzarem com a molí, el qual bombejarà l’aigua.
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
24
L’energia eòlica té els següents avantatges i inconvenients:
Avantatges Inconvenients
Inesgotable Fa soroll
No contamina Inversió inicial bastant elevada
Es donen subvencions
2.7.6. Creació de voladissos per l’aprofitament
del Sol
Amb la creació de voladissos podem regular l’entrada del Sol al nostre habitatge al
llarg de tot l’any. Com podem comprovar amb l’imatge següent, a l’hivern l’inclinació del
Sol respecte el terra és menor que la inclinació de l’estiu. Així es tracta de buscar una
manera eficaç per aprofitar aquesta variació de l’inclinació.
Imatge extreta del llibre Energías renovables de Mario Ortega Rodríguez
Amb un voladís podem aprofitar aquesta variació de d’inclinació del Sol. Així
aconseguirem que a l’estiu el voladís impedeixi a bona part dels rajos solars entrar per la
finestra de l’habitatge. D’aquesta manera reduirem la temperatura interior de l’habitatge
o edifici en qüestió. D’altra banda hem de mirar que a l’hivern el voladís deixi entrar el
màxim el rajos solars aprofitant la inclinació del Sol, per tal que els propis rajos solars
escalfin l’habitació. A la següent imatge podem veure quina funció fa el voladís respecte
la finestra tan a l’estiu com a l’hivern.
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
25
A part els voladissos tenen altres aplicacions com per exemple: protecció de la
pluja en les parets exteriors de l’habitatge, al mateix temps proporciona un lloc a
l’exterior de la casa per la persona i en el qual pot estar protegit del Sol i la pluja. També
serveixen per oferir una superfície addicional per la col·locació de plaques solars.
2.7.7. Creació de ventilacions creuades
Tots els edificis intercanvien aire amb l’exterior. Però moltes vegades és un
intercanvi que no volem ja que no el controlem, per això és important aïllar correctament
la casa. En canvi, en algunes ocasions ens interessa que aquest intercanvi es produeixi,
per poder crear unes ventilacions creuades. Aquestes consisteixen en crear unes
obertures, que hauran estades estudiades prèviament, per facilitar l’entrada i la sortida
dels vents. Per això a l’hora de orientar la casa també hem tingut en compte els vents.
2.7.8. Creació d’un hivernacle a la casa
L’ hivernacle és un element en la casa que ens permet escalfar la casa a l’hivern i al
mateix temps ens permet crear una ventilació a l’estiu. Ara explicaré la funció de
l’hivernacle en un dia d’hivern i en un d’estiu.
Hivern
Com veiem a la imatge durant el dia les ventilacions estan tancades, l’ hivernacle
també està tancat fent que a l’interior augmenti la temperatura. Fet que provoca
l’escalfament de la casa. Per posar un exemple pràctic l’hivernacle fa la mateixa funció
Imatge extreta dels apunts universitaris de Joaquim Paradís ( Arquitecte Tècnic)
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
26
que el cotxe. Si no obres les finestres del cotxe, al estar exposat al Sol s’escalfa i al pujar-
hi fa aquella calor insuportable.
Estiu
Com podem observar a la imatge, a l’estiu les ventilacions estan obertes i
l’hivernacle també fet que provoca que es produeixi una corrent dins la casa. Així la casa
no s’escalfa tant a l’estiu.
2.7.9. Aprofitament de l’escalfor de la Terra
Podem fer servir l’escalfor que ens proporciona el terra, ja que aquest manté la
temperatura constant. És el que anomenem geotèrmia. A Espanya la temperatura a cinc
metres sota terra és d’uns 15oC durant tot l’any.
Aquesta energia la podem obtenir amb l’ajuda de les
bombes de calor com les que podem observar en la
imatge. La instal·lació també disposa d’un acumulador,
el qual la seva funció és la mateixa que en la instal·lació
de les plaques solars. Aquesta ens permet escalfar la
casa a l’hivern i refrigerar-la a l’estiu, i al mateix temps
ens permet disposar d’aigua calenta.
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
27
Al igual que tots els tipus d’energies, la geotèrmia té els seus avantatges i els seus
inconvenients.
Avantatges Inconvenients
Estalvi energètic Inversió inicial elevada
No fa sorolls
No emet CO2
Permet una flexibilitat a l’hora de
col·locar la instal·lació
2.8. Ús sostenible de l’edifici
Un edifici sostenible no es basa en construir una casa aplicant la bioconstrucció.
Sinó que també engloba tots aquells factors no constructius que ens permeten estalviar
aigua i electricitat. També haurem de tenir en compte la gestió que fem dels residus
produïts en la nostra llar. Per tant no es excusa dir que casa nostra no és sostenible
perquè no disposem de diners per invertir-hi, ja que aquests factors no necessiten de
grans inversions. Aquestes mesures es poden aplicar a tots els edificis ja construïts.
2.8.1. Estalvi d’aigua
Hi ha moltes opcions per poder estalviar aigua, per exemple:
- Disposar de difusors a les aixetes, que permeten un estalvi d’un 60% d’aigua que
normalment utilitzaríem a la dutxa.
- Disposar de cadenes de doble pulsació, que ens permeten estalviar l’aigua del
inodor.
- Consum responsable de l’aigua, com per exemple: dutxar-se en comptes de
banyar-se o quan ens rentem les dents tancar l’aixeta.
2.8.2. Estalvi d’electricitat
Hi ha moltes opcions per poder estalviar electricitat, per exemple:
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
28
- La domòtica. Consisteix en habitatges automàtics amb la finalitat de millorar-ne la
gestió energètica.
- Bombetes de baix consum, fan la mateixa llum que les incandescència però amb
menys consum.
- Consum responsable de l’electricitat, com per exemple evitar deixar-se el llum
encès quan no estiguem a l’habitació o aprofitar al màxim la llum que ens
proporciona el Sol.
2.8.3. Reciclatge
Una bona gestió dels residus de casa permet menys contaminació per la
naturalesa. Què entenem quan diem una bona gestió? Doncs separar cada un dels residus
segons el matèria del qual estan formats. En la següent taula hi ha les principals matèries
que es reciclen:
Matèria Descripció Contenidor Exemples
Plàstic Derivats del
petroli, és molt
contaminant
Llaunes, paper
d’alumini i tots el
tipus de plàstics
Paper i cartró Compost
principalment per
cel·lulosa,
representa un 20%
dels residus totals.
Paper i cartró
Matèria orgànica Són materials
fermentables, i són
fonts importants
dels adobs
Restes d’aliments i
del jardí
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
29
Vidre Suposa el 8% dels
residus totals
Vidre
Piles Són uns dels
residus domèstics
més tòxics
Piles
Medicines Són tòxics Es troben a totes les
farmàcies
Tot tipus de
medicaments
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
30
3. Enquesta a la població de Porqueres
3.1. Resultats
Per fer un estudi del grau de sostenibilitat a Porqueres, he passat una enquesta (la
podeu trobar a l’annex 2 del quadern d’annexos) a setanta cases del municipi de
Porqueres. A més, aquesta enquesta m’ha permès saber el coneixement que tenen els
habitants de Porqueres sobre els edificis sostenibles. A partir d’aquesta enquesta he
pogut extreure els següents resultats:
Any de construcció de la casa
En aquest punt els hi preguntava a la gent a quin any s’havia portat a terme la
construcció de la casa. Tot i que
aquesta pregunta no aporta
molta informació, es va fer
amb l’objectiu de saber
lleugerament l’edat de les
cases enquestades.
Com podem veure en el gràfic
les cases enquestades són
bastant noves. La majoria són
les que es van construir entre
l’any 2000 i 2009, una època
en la qual ja es començava a tenir consciencia del fet mediambiental.
Orientació de la casa
Ja que he parlat de la importància
d’una bona orientació de la casa i he
preguntat quina era la orientació de les cases
enquestades. En passar l’enquesta es va
especificar que volia la orientació de les
habitacions on si fa més vida.
Gràfic 1 Any de construcció
Gràfic 2 Orientació de la casa
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
31
Els resultats són molt negatius. Com podem observar en el gràfic el 34% de les
cases enquestades estan orientades al nord. Per només un 23% en el sud i oest, i un 20%
a l’est.
Materials sostenibles
Només vaig estudiar si les cases estaven construïdes amb materials sostenibles i
quin era l’aïllant que s’havia utilitzat.
Aïllant
En el gràfic 3 podem observar que són
poques les cases aïllades amb materials
sostenibles. El 89% estan aïllades amb altres
materials, principalment no sostenibles.
Materials sostenibles
Gràfic 4 Materials sostenibles
El gràfic 4 en mostra si les cases
enquestades estan construïdes amb materials
sostenibles. Quan vaig passar l’enquesta, vaig
aclarir que considerem material sostenible. Les
característiques estan en la taula de materials
sostenibles. El 47% si estan construïdes amb
materials sostenibles, i el 53% no.
Plaques solar i fotovoltaiques
Amb l’enquesta he pogut estudiar si
la gent té plaques solars a casa. La majoria
no té ni plaques solars ni fotovoltaiques.
Aquesta majoria representa el 90% dels
enquestats. Només tenim un 7% de cases
que disposen només de plaques solars. Cap
dels enquestats té plaques fotovoltaiques.
Gràfic 3 Aïllants
Gràfic 5 Plaques solars i fotovoltaiques
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
32
Gràfic 6 Subvencions
Gràfic 7 Sistema d'aprofitament d'aigua de pluja
També vam preguntar si sabien que
el govern dona subvencions i els bancs
ofereixen préstecs per posar plaques solars
i potenciar la sostenibilitat. En el gràfic
inferior podem veure que el 60% dels
enquestats coneixien aquestes ajudes, i el
40% no en sabia res.
Estalvi d’aigua
Una part de l’enquesta es basava en saber si la població de Porqueres estalvia
aigua, per poder conèixer els resultats vaig formular les següents preguntes:
Casa teva té un sistema d’aprofitament d’aigües pluvials?
Com podem veure en el gràfic són
poques les cases que disposen de sistemes
per aprofitar l’aigua de pluja. Només un 11%
dels enquestats les aprofita. El 89% no
aprofita l’aigua, aquesta dada és força
negativa.
Disposes de difusors a les aixetes?
També he preguntat si disposaven de
difusors en totes les aixetes de la casa. Al
menys, puc afirmar que els resultats en
aquesta pregunta ha estat bastant positiu.
Possiblement això es degut a que és un
sistema molt senzill i econòmic per estalviar
aigua.
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
33
Gràfic 9 Cadenes de doble pulsació
Gràfic 10 Reutilització de les aigües brutes
Disposes de cadenes de doble pulsació als vàters?
Al igual que a la pregunta anterior
aquest és un sistema per estalviar aigua. En
aquest cas és per estalviar la del vàter. Al
igual que els difusors, la majoria (un 76%) de
cases disposen ja d’aquest tipus de cadenes.
Reutilitzeu les aigües brutes?
Aquesta pregunta es refereix si
aprofiten l’aigua bruta i grises, per exemple
per regar, per utilitzar per omplir la cisterna
del vàter. Però aquesta aigua, ha de ser
depurada i tractada abans de poder utilitzar-la.
Per la majoria de les cases enquestades
(el 91%) no aprofita aquesta aigua.
Reciclatge
He fet un estudi per saber quantes cases reciclen els seus residus i he obtingut els
resultats següents:
Gràfic 8 Difusors
Gràfic 11 Reciclatge
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
34
Material reciclable Nº d’enquestes que
reciclen
% d’enquestes que
reciclen
Piles 58 83%
Medicines 59 84%
Vidre 68 97%
Matèria orgànica 53 76%
Paper i cartró 66 94%
Plàstic 65 93%
Com veiem en la taula, la majoria dels enquestats recicla bastant. Els tres
materials més reciclats són el plàstic, el paper i el vidre. El menys reciclat és la matèria
orgànica, que és el que s’ha introduït ara fa poc, amb només un 76% dels enquestats. I
posem un notable a les piles i medicines, amb un 83% i 84% respectivament.
3.2. Opinió de la població
En aquest he intentat esbrinar quina
opinió té la població de Porqueres sobre els
edificis sostenibles i les seves cases. Realitzant
la enquesta m’he trobat amb persones que
estan descontents amb la poca informació que
es proporciona a la població. Com observem en
el gràfic, el 87% dels enquestats considera que
es fa poca publicitat d’aquest tema.
Possiblement els resultats tant negatius de
l’enquesta sigui degut a la falta d’informació. Gràfic 12 Informació a la població
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
35
Una de les preguntes que més m’interessa
és la que fa referència a s’hi els habitants de
Porqueres consideren casa seva sostenible o no.
M’he trobat que la majoria no creu que la seva
llar sigui sostenible, és lògic si mirem el resultats
de les enquestes. També m’agradaria comentar
que me trobat gent que considera que és
sostenible, però si jo fos en el seu lloc hagués
contestat que no.
Finalment, casi tots els enquestats
consideren que s’hauria de potenciar més la
sostenibilitat en els habitatges. Només un
enquestat no ho considera oportú.
Frases dels enquestats
A continuació un ofereixo un recull d’algunes opinions de les persones
enquestades al municipi de Porqueres:
“Els edificis sostenibles tenen l’avantatge de l’estalvi energètic, i l’inconvenient
que actualment no tots els edificis permeten instal·lar-hi plaques solars i que això
representaria una reestructuració.”
Enquesta Nº 5. C/Rambla Llibertat, 34.
“Es podria aconseguir un edifici en el que la gestió energètica tendís a la
independència o autonomia de les xarxes de subministrament, aconseguint tanmateix un
bon comportament climàtic i disminuint el consum de les energies no renovables i pet
Gràfic 13 Consideres casa teva sostenible?
Gràfic 14 Potenciar la sostenibilitat
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
36
tant del CO2 emès a l’atmosfera. A nivell social garantitzaríem el benestar de la societat
futura, ja que no esgotaríem els recursos naturals no renovables.”
Enquesta Nº14. C/ Isidre Nonell,14.
“És una millora per la salut i l’entorn, però és una inversió que no sempre està a
l’abast de tothom.”
Enquesta Nº 23. C/ Tramuntana,9.
“Ara no hi crec (amb els edificis sostenibles), és un tema de molt de fons i
l’hauríem de parlar.”
Enquesta Nº 25. C/ Xaloc, 27.
“La teoria és molt maca, però a la pràctica res.”
Enquesta Nº 27. C/ Monturiol, 19.
“Suposo que amb el temps resulta més econòmic, però són més cars a l’hora de la
construcció.”
Enquesta Nº 40. C/Mercè Rodoreda, 4.
“Les plaques solars ens varen obligar a posar-les i si hi estàs obligat no hi ha
ajudes.”
Enquesta Nº 57. C/ Sardana, 22.
En l’apartat Annex 3 del quadern d’annexos podeu veure les setanta enquestes realitzades
al municipi de Porqueres.
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
37
4. Construcció d’una petita cuina solar
Com he esmentat a la introducció del treball vaig decidir construir un element que
si bé es podria considerar com no significatiu a l’hora de parlar d’edificis sostenibles, té a
veure amb el tema de la sostenibilitat, sobre tot en aquells països amb escassos recursos
energètics.
I per altra banda, volia un element que em permetés comprovar resultats la qual
cosa no era possible amb la construcció d’una maqueta d’un edifici o casa.
La cuina solar és un mètode per cuinar mitjançant els rajos solars, d’aquesta
manera podem estalviar gas o electricitat depenent de la cuina que tinguem a casa. Com
tot aquesta cuina té avantatges i inconvenients:
AVANTATGES INCONVENIENTS
Produeix un estalvi de gas (cuina de gas) Necessita més temps per escalfar-se i coure
els aliments
Produeix un estalvi d’electricitat
(vitroceràmica) Només pots cuinar els dies de Sol
Si fem servir el forn per mantenir el menjar
calent, podem fer servir aquesta cuina per
estalviar l’energia que consumeix el forn
S’ha de construir correctament per evitar
diversos errors, com per exemple alguna
fuga de la calor
No és de preu elevat, inclús la pots
construir tu
4.1. Passos previs a la construcció de la
cuina solar
Ara que tenim una idea sobre que és una cuina solar, explicaré per passos com
vaig construir la meva cuina solar:
1. Abans de comprar els materials i començar a muntar-la, vaig triar la forma que
havia de tenir. Per fer-la em vaig basar amb una idea extreta d’aquesta pàgina
web:
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
38
http://www.ecomaipo.cl/documentos/Hacer-Cocina-Solar-Sencilla-Ago2003.pdf.
Imatge extreta de l’enllaç esmentat anteriorment. Imatge de la cuina solar construïda per mi.
2. El segon pas és seleccionar quins materials es faran servir per construir la cuina. A
continuació hi ha la llista de materials que he utilitzat per la construcció de la
meva cuina solar:
Estructura: Per construir l’estructura de la cuina he reutilitzat fustes de tipus
aglomerat. També vaig necessitar la compra de més fusta ja que la que vaig
reutilitzar era insuficient per completar l’estructura.
Aïllant: per aïllar la cuina he utilitzat fibra de vidre. He triat aquest material
perquè és un material incombustible, no es podreix, és de fàcil col·locació i és
lleuger. Per aïllar la porta utilitzarem cinta que s’utilitza per aïllar les juntes de les
finestres.
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
39
Vidres: Necessitem dos vidres per col·locar a la part superior de la cuina. Aquesta
hauran d’estar separats aproximadament per 1 cm.
Paper d’alumini: Necessitem el paper d’alumini o plàstic aluminitzat que es pot
trobar a qualsevol papereria.
Pintures: Jo he escollit dos colors de pintura, el
negre per l’interior de la cuina i el marró per
l’exterior. El color de l’interior ha de ser negre
ja que atrau més la calor. És indiferent el color
que tirem per l’exterior de la cuina. A més la
pintura ha de ser esmalt.
Altres: També necessitem altres complements per completar la nostra cuina, com
frontisses, claus, cargols, angles i un llisquet per tancar la porta.
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
40
4.2. Passos a seguir per la construcció de
la cuina solar
1. Tallem les fustes que utilitzarem per fer l’estructura. En total són nou peces
més les ales les que necessitarem. Les dimensions de la cuina poden ser les que
vulguem. Jo la vaig fer de les següents mides (estan donades amb mil·límetres i a
escala 1:20):
BASE DE L’ESTRUCTURA
La base de l’estructura fa 50x50 cm, el gruix ve determinat segons la
fusta que utilitzem. Jo he utilitzat dos fustes diferents per el tema de
reutilització de la fusta. Per tant tinc dos gruixos de fusta.
500
500
15
PERFIL ESQUERRA ALÇAT FRONTAL
PLANTA
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
41
PEÇA FRONTAL DE LA CUINA
Aquesta peça fa 24 cm d’alçada i 50 cm de llargada. Pot portar algunes
complicacions a l’hora de dissenyar-la ja que aquesta estarà inclinada. Per això
ha de ser molt exacte amb les mides per evitar qualsevol problema a l’hora de
la construcció.
PEÇA DE LA PART POSTERIOR DE LA CUINA I PORTA
Aquesta peça juntament amb la superior és la que exigeix més temps i
concentració, ja que les dues s’han de perforar per col·locar-hi en una la porta, i en
l’altre els vidres. Aquesta peça fa 50x50 cm.
500 24
0
ALÇAT FRONTAL
10
PERFIL ESQUERRA
PLANTA
500
70 360 70
500
ALÇAT FRONTAL PERFIL ESQUERRA
PLANTA
10
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
42
PECES LATERALS DE LA CUINA
Necessitem dues peces d’aquestes, una per cada lateral de l’estructura. És
molt important que siguin de la mateixa mida ja que si varien una mica pot ser que les
altres peces no encaixin correctament.
PEÇA SUPERIOR DE LA CUINA
Com he esmentat abans aquesta peça té una única complicació i és que s’ha de
fer un forat al centre de la fusta. En aquest és on aniran ubicats els vidres que
permetran l’entrada dels rajos solars.
ALÇAT FRONTAL PERFIL ESQUERRA
PLANTA
500
680
100 100 300 10
500
100
10
0
480
ALÇAT FRONTAL PERFIL ESQUERRA
PLANTA
15
500
680
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
43
BASE DE LA CAIXA INTERIOR
Aquesta base mesura 47x47 degut al gruix de 15 mm de les fustes que formen
els laterals, la frontal i la posterior de la cuina.
PEÇA LATERAL DE LA CAIXA INTERIOR
Aquestes dues peces són, al igual que les peces laterals de la caixa exterior,
iguals. També tenen la mateixa forma que les exteriors. L’únic que les diferencien és
l’altura, ja que l’altura dels laterals interior és més petita per poder col·locar la fibra
de vidre i la base interior.
470
470
15
ALÇAT FRONTAL PERFIL ESQUERRA
PLANTA
ALÇAT FRONTAL PERFIL ESQUERRA
PLANTA
10
680
460
500
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
44
PEÇA FRONTAL DE LA CAIXA INTERIOR
Al igual que les altres peces és semblant a la de la caixa exterior. És una peça
rectangle amb mides 20x50 cm.
ALES DE LA CUINA
Aquestes ales són les peces que atrauen el Sol a l’interior de la cuina. Les ales
laterals fan 20x68 i les petites que aniran situades a la part frontal i posterior tenen una
longitud de 50 cm i 20 cm d’altura.
ALÇAT FRONTAL PERFIL ESQUERRA
PLANTA
10 500
200
PLANTA
ALÇAT FRONTAL PERFIL ESQUERRA
680 10
200
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
45
2. El següent pas a seguir és el muntatge de les peces exteriors que haurem tallat
i preparat anteriorment. Començarem per la base i els laterals exteriors amb
l’ajuda de claus i angles per unir les
peces. Després procedirem al muntatge
de la peça frontal i la de darrere de la
cuina. Un cop muntada la caixa exterior,
procedim a col·locar la fibra de vidre a la
base i a les parets.
3. El següent pas és construir la caixa interior. Al igual que la exterior,
començarem per la base, després per els laterals i acabant amb la frontal. Un
cop muntada pintem l’interior de color negre. I després rejuntem les arestes
de la caixa amb silicona.
ALÇAT FRONTAL PERFIL ESQUERRA
PLANTA
500 10 20
0
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
46
4. Construïm la peça de la porta.
Però abans hem de pintar la cara
interior de la porta de negre.
5. Un cop construïda la porta,
col·loquem un llistó a les
juntes de la porta per la part
de dins. En aquest hi
enganxarem al cinta aïllant
per evitar les possibles
fugues de calor de la porta.
6. Pintem la peça superior per la part interior de negre. Un cop estigui seca hi
col·loquem el vidre amb uns suports perquè quedi subjectat a la peça. I fem
exactament el mateix amb el vidre col·locat a la part superior. De tal manera
que ens quedarà un doble vidre amb la separació amb la mateixa mida que el
gruix de la fusta. Finalment, procedim al muntatge d’aquesta peça.
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
47
7. Pintem les fustes per les ales del color que vulguem. Després hi enganxem el
paper aluminitzat en una de les cares de cadascuna de les ales amb cola. I
després les unim a la cuina.
8. Finalment, pintem la cuina del color que nosaltres vulguem, en aquest cas jo
l’he pintada de color marró.
Un cop finalitzada la construcció de la cuina he mirat la temperatura màxima que
podia arribar, amb l’ajuda d’un termòmetre industrial. Aquests han estat els resultats:
1r estudi
Temps en
hores
0 ¼ ½ ¾ 1 1 i ¼ 1 i ½
1 i ¾ 2
Temperatura
en oC
24 62 84 97 109 115 126 128 129
Aquest estudi es va realitzar el dia 26 de Setembre del 2010, a les 11:00 del matí,
amb un dia de Sol amb alguns núvols. Com podem veure en la taula, la cuina solar arriba a
uns 130oC en dues hores.
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
48
2n estudi
Temps en
hores
0 ¼ ½ ¾ 1 1 i ¼ 1 i ½
1 i ¾ 2
Temperatura
en oC
20 57 68 79 93 105 117 123 126
Aquest estudi es va realitzar el dia 8 d’Octubre del 2010, a les 16:00, amb un dia
de Sol. Com podem veure en la taula, la cuina solar arriba, en aquest segon estudi, a una
mica més dels 125oC.
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
49
5. Conclusions
Amb la realització d’aquest treball he ampliat molts dels coneixements sobre
sostenibilitat en els edificis dels quals inicialment no disposava, per posteriorment poder-
los aplicar a un estudi al municipi de Porqueres i a un petit projecte sostenible.
El que he pogut aprendre amb aquest treball ha estat que existeixen molts
sistemes tan constructius com no constructius per convertir la nostra llar en quelcom
respectuós per el medi ambient. Aquests tipus d’edificis, poden ser una solució per
combatre el canvi climàtic. D’aquesta manera vaig poder assolir el primer objectiu que em
proposava.
Amb els resultats de l’enquesta vaig poder concloure que la població de
Porqueres es decantava cap els edificis convencionals per ser menys costosos, sense fixar-
se en el futur estalvi que produeixen i el favor que faríem en el nostre planeta. Els
resultats em van decebre molt, ja que pensava que les cases d’aquest municipi serien més
sostenibles.
Amb el projecte de la cuina solar vaig poder crear un aparell amb el qual puc
cuinar sense utilitzar ni gas ni electricitat, i vaig poder comprovar que realment
funcionava.
Finalment, vull esmentar que amb el treball no només he pogut aprendre
continguts sobre el tema, sinó que també m’ha servit per poder conèixer nous sistemes
per treballar, com són les aplicacions de Google. Per demostrar aquests coneixements, he
creat una pàgina web on podeu veure el treball i la presentació d’aquest.
Adreça del treball
https://sites.google.com/site/presentaciotdrshuguet/
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
50
6. Bibliografia
Llibres
ARAN MARTÍNEZ, Josep. CASAS GIMENO, Anna. COMA MASANA, Gil. GAYOSO
MONTSERRAT, Francesc. MORROS SÁNCHEZ, Dora. TUGAS TORNÉ, Montse. GIMENO
SEGARRA, Paquita. Diccionari d’Arquitectura. Barcelona: CIRIT,1990.
ORTEGA RODRÍGUEZ, Mario. Energías Renovables. Madrid: Paraninfo, 2006.
CHUDLEY, Roy / GREENO, Roger. Manual de construcción de edificios. Barcelona: Gustavo
Gili, 2006.
Grupo Ceac. Materiales para la construcción. Barcelona: Ceac, 1995.
Pàgines web
Què són els edificis sostenibles?
http://www.arquibio.com/wp-content/uploads/2007/09/info29.jpg
http://revista.consumer.es/web/ca/20030601/medioambiente/61238.php
http://www.bioconstruccion.biz/index.php?ref=construccionsostenible.php
http://www.miliarium.com/monografias/Construccion_Verde/criterios.asp#Orientacio
n
http://revista.consumer.es/web/ca/20090101/medioambiente/74445.php
http://www.kyotoinhome.info/
http://www.ecohabitar.org/articulos/art_bioconstruccion/criterios_bioconstru.html
http://www.amb.cat/c/document_library/get_file?p_l_id=6291&folderId=7284&nam
e=DLFE-3606.pdf
Orientació de la casa
http://www.arqhys.com/construccion/edificios-detalles.html
Materials sostenibles
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
51
http://www.construmatica.com/construpedia/Portada
http://www.biohaus.es/gutex.html
http://www.construmatica.com/construpedia/Vermiculita
http://www.davidhammerstein.org/documentos.php?opc=6&sub=2&subarea=9
http://www.construmatica.com/construpedia/Materiales_de_Construcci%C3%B3n_Soste
nibles
http://www.argex.pt/produto.php
http://www.enllave.es/actualidad/noticias/tag/bioblock/
http://es.wikipedia.org/wiki/Termoarcilla
http://www.sustainable-technologies.eu/articles/bambu-2.pdf
http://translate.google.es/translate?hl=es&langpair=en|es&u=http://www.networkearth
.org/naturalbuilding/ceb.html
http://www.tdr.cesca.es/TESIS_UPC/AVAILABLE/TDX-1105102-161519//04TESI3.pdf
http://www.autosuficiencia.com.ar/shop/detallenot.asp?notid=314
http://www.termofitex.com/aillament_de_llana/d_noticies/
http://www.ecohabitar.org/articulos/art_bioconstruccion/aislamiento.html
http://ca.wikilingue.com/es/Materials_per_a_a%C3%AFllament_d%27edificis#Plaques_d
e_Cot.C3.B3
Aprofitament de l’escalfor de la Terra
http://www.geotermiasolar.com/Geotermia_cat.html
http://www.renovables-energia.com/2009/05/uso-domestico-de-la-energia-geotermica-
de-baja-temperatura/
Ventilacions creuades
http://www.construmatica.com/construpedia/Ventilaci%C3%B3n_Cruzada
http://sol-arq.com/index.php/ventilacion-natural/ventilacion-cruzada
Construcció de voladissos
http://www.iit.upcomillas.es/docs/IIT-03-015I.pdf
Energia del vent
Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany
52
http://dgener.caib.es/www/pie/recorregut/enebal/PDF/itinerari_15.pdf
http://www.soliclima.es/productos/6-energia-eolica.html
Energia solar
http://www.soliclima.com/loc/
http://www.soleraenergiasrenovables.com/servicios/energia_solar_termica.html
Energia fotovoltaica
http://www.soliclima.com/loc/
http://www.soleraenergiasrenovables.com/servicios/energia_solar_fotovoltaica.html
http://www.luzverde.org/main2.html
http://www.miliarium.com/monografias/energia/E_Renovables/Fotovoltaica.htm
Aprofitament d’aigües grises
http://www.telecentre.sbg.cat/arxius/Reutilitzaci%C3%B3%20d%E2%80%99aig%C3%BCe
s%20grises_ecoaigua.pdf
Cuina solar
http://www.ecomaipo.cl/documentos/Hacer-Cocina-Solar-Sencilla-Ago2003.pdf
Altres
Apunts universitaris del senyor Joaquim Paradís.
Informació i material facilitat per Romans instal·lacions i ComelGrup Girona S.L.
top related