edebe.comedebe.com/educacion/documentos/48252-0-529-48252_la_soc_val-2.pdfments del relleu...
Post on 16-Apr-2018
231 Views
Preview:
TRANSCRIPT
������������ ����������� ��� ���
������ ���������
marjal
30 Unitat 2
El relleu i els continents
2
CONTINGUTS
1. La formació dels continents
i del relleu
2. El modelatge del relleu
3. Àfrica
4. Àsia
5. Amèrica
6. Oceania. L’Antàrtida
7. Europa
8. L’Espanya peninsular
9. L’Espanya insular
10. Comunitat Valenciana
AMPLIA I DESCOBREIX
L’Himàlaia: una serralada mítica
RESPON� Digues si les afirmacions següents són vertaderes o
no i explica per què.
— El relleu és una cosa estàtica perquè des que es va
originar no ha canviat.
— L’aigua, la temperatura, el vent... són agents que
modifiquen el relleu. L’ésser humà, en canvi, no el
pot modificar.
Coneixement i interacció amb el món físic
• Identificar i descriure els principals elements del relleu.
• Localitzar en un mapa els principals elements del relleu
mundial, europeu, espanyol i valencià.
Tractament de la informació i competència digital
• Utilitzar buscadors d’internet per a obtindre informació, i
processar-la de manera crítica i reflexiva.
Aprendre a aprendre
• Elaborar esquemes a partir de la informació d’un text.
• Elaborar croquis d’un paisatge.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Una roca de 9 km de contornLa muntanya Uluru, també coneguda com a Ayers Rock, és
una formació rocallosa d’arenisca situada al centre d’Austràlia.
És un dels monòlits més grans del món, ja que té 9 km de con-
torn i 348 m d’alçada. S’erigeix sobre una immensa planície
desèrtica, en la qual destaca el seu perfil, accentuat per la in-
tensitat del seu color.
31El relleu i els continents
Muntanya Uluru (Austràlia).
32 Unitat 2
L’escorça és la capa més superficial de la Terra i està consti-
tuïda per continents i fons oceànics. La distribució dels
continents i el relleu de la superfície terrestre i dels fons
marins han anat variant amb el pas del temps.
1.1. La formació dels continentsLa distribució dels continents i dels oceans ha anat variant.
L’explicació d'aquest fet es troba en l’anomenada teoria de
la deriva continental i en la teoria de la tectònica de pla-
ques, que ha integrat l’anterior.
— El 1912, Alfred Wegener plantejà la seua teoria de la de-
riva dels continents, segons la qual els continents van
estar units en el passat, fa uns dos-cents milions d’anys,
en un únic bloc de terra anomenat Pangea. Aquest bloc
únic va començar a trencar-se en fragments o plaques,
que es van anar desplaçant molt lentament i això pro-
vocà la gradual separació o deriva dels continents.
— A mitjan segle xx, es plantejà la teoria de la tectònica
de plaques, segons la qual la litosfera està fragmentada
en diverses plaques rígides, les anomenades plaquestectòniques. Aquestes plaques, que corresponen aproxi-
madament a un continent, subcontinent o oceà, floten
sobre el mantell i es desplacen lentament, a una mitja-
na de cinc centímetres per any. Aquest moviment es
continua produint en l’actualitat.
1.2. La formació del relleuPodem definir el relleu com les desigualtats que hi ha a la
superfície terrestre.
El relleu actual és el resultat d’uns agents interns o forma-
dors i d’uns agents externs o modeladors. Aquest pro-
cés de formació del relleu s’anomena orogènesi. Aquest
nom prové del grec, óros, que significa ‘muntanya’ i gènesi,‘principi o naixement’.
Els agents interns estan causats per l’energia interna de la
Terra. Són la tectònica de plaques, els plecs, les falles, els
volcans i els terratrèmols.
1. La formació dels continents i del relleuPLEC
FALLA
Mentre estem ací asseguts, els continents caminen a la de-
riva, com fulles en un estany. Gràcies als sistemes de localit-
zació per satèl·lit podem veure que Europa i Amèrica del
Nord s’estan separant aproximadament a a la velocitat que
creix l’ungla d’un dit... uns dos metres en una vida humana.
Traducció de B. Bryson, Una breve historia de casi todo.
RBA, 2004.
La deriva dels continents
Quins són els efectes de la tectònica de plaques sobre la
superfície terrestre?
2. Llig el text de la pàgina anterior i explica com la tecnolo-
gia actual ha permés confirmar la teoria de la deriva dels
continents. A quina velocitat es desplacen?
3. Explica què és un plec i què és una falla.
4. Fes un dibuix en el qual expliques les diferents parts d’un
volcà.
5. Quines diferències hi han entre un terratrémol, un sisme
submarí i un tsunami? Quines escales es poden utilitzar
per classificar-ne la magnitud i la intensitat?
6. Per què diem que els terratrèmols tenen efectes devasta-
dors sobre els éssers vius?
Explica el significat de l’afirmació següent .
«No es pot evitar que hi haja un terratrémol o una erupció
volcànica, però sí es pot procurar que els seus efectes des-
tructius siguen mínims».
7.A
1.R
AC
TIVITA
TS
33El relleu i els continents
Plaques, plecs i falles
Les plaques tectòniques originen alguns dels principals ele-
ments del relleu terrestre: la separació de plaques genera
dorsals oceàniques* o, si és en un continent, rifts*; el xoc de
plaques dóna lloc a fosses marines o serralades, i el moviment la-
teral provoca grans falles que es converteixen en zones d’activi-
tat sísmica i volcànica.
A una escala menor, la força de l’energia interna de la Terra es pot
plasmar en les deformacions i les fractures de la superfície:
— Si la pressió es produeix sobre roques amb una elevada plas-
ticitat, s’origina un plec o ondulació dels estrats de roques.
— Si la pressió actua sobre materials rígids, s’origina una falla o
fractura en la qual els dos blocs de materials resultants es des-
placen l’un respecte de l’altre.
Volcans i terratrémols
Les manifestacions més espectaculars de l’energia interna de la
Terra són els volcans i els terratrèmols.
Els volcans són obertures o clevills de l’escorça terrestre a través
dels quals ix material de l’interior de la Terra, com lava, gasos,
cendres i fragments de roca. L’eixida de material rep el nom
d’erupció volcànica. En solidificar-se, aquests materials poden
formar diferents paisatges o fins i tot illes, com en el cas de les
illes Canàries.
Els terratrémols o sismes són moviments subterranis bruscos
provocats pel fregament de les plaques que causen ruptures en
l’escorça terrestre. Si es produeixen davall de la mar, s’anomenen
sismes submarins* i poden provocar una onada gegant o
tsunami.
Si els terratrémols són molt violents, provoquen canvis impor-
tants en el relleu i tenen conseqüències fatals per als éssers vius.
L’aparell utilitzat per a registrar la intensitat de les ones sísmiques
causades per un terratrémol és el sismògraf. Les dues escales
més utilitzades per a mesurar la seua intensitat són l’escala de
Richter i l’escala de Mercalli. La primera mesura en graus la
magnitud de la quantitat d’energia alliberada en el punt d’origen
(hipocentre). Comprén dels 0° als 9°. La segona mesura la intensi-
tat dels efectes destructors del sisme sobre la superfície terrestre.
ERUPCIÓ VOLCÀNICA
TERRATRÉMOL
Punt de l’interior de la Terra on s’inicia el terratrémol que genera les ones sísmiques.
Punt de la superfície terrestre alqual arriben les ones sísmiques.
El magma rep les pressions provocades pel moviment de les plaques i, através de la ximenera, ix pel cràter.
Els materials expulsats sóngasos, cendres i lava o ma-terial incandescent.
RIU DE LAVA CRÀTER
CON
XIMENERA
MAGMA
EPICENTRE
HIPOCENTRE
34 Unitat 2
2.1. Com es modela el relleu?Com hem vist, els anomenats agents externs modelen el re-
lleu, mitjançant l’erosió*, el transport i la sedimentació dels
materials. Els principals agents externs són:
— L’aigua. És l’agent extern més actiu.
• Les ones i els corrents marítims actuen sobre el litoral:
desgasten els penya-segats, transporten arena, formen
golfs...
• L’aigua de la pluja excava la superfície de les roques; es
filtra, dissol les roques i forma coves. També pot dissoldre
i arrossegar determinats components dels sòls.
• Els rius excaven valls i canons i arranquen materials, es-
pecialment en el curs alt, que es depositen en el curs baix
i formen planes al·luvials i deltes.
• El gel. L’aigua depositada als clevills o els forats de les ro-
ques, en gelar-se, augmenta de volum i exerceix una
pressió sobre les roques que pot provocar que es tren-
quen.
— El vent transporta partícules, per exemple d’arena o argila,
que impacten sobre les roques i en van polint i arredonint
la superfície. A més, pot formar grans acumulacions de ma-
terials, com és el cas de les dunes dels deserts.
— La vegetació excava amb les seues arrels els sòls i les ro-
ques, i ajuda així a disgregar-los. No obstant això, no hem
d’oblidar que la vegetació és també la principal protecció
contra l’erosió de sòls i vessants, ja que mitiga l’efecte ero-
siu de l’aigua i del vent.
— La temperatura també influeix en els processos d’erosió.
Per exemple, la dilatació produïda per la calor del dia i la
contracció que provoca el fred durant la nit tenen com
a conseqüència l’esquerdament de les roques.
2. El modelatge del relleu
Els éssers humans i la seua acció sobre el relleuEls éssers humans han transformat des de sempre el medi en el
qual han viscut. A mesura que s’han produït avenços tècnics,
aquesta transformació ha sigut més gran.
La construcció de ciutats, carreteres, aeroports i altres infraes-
tructures, així com l’explotació de pedreres i mines, la construc-
ció de pantans o de ports, el desviament de rius... són exemples
de com l’ésser humà modifica el medi de manera directa.
Però també pot influir-hi de manera indirecta. Així, per exem-
ple, la desforestació provoca un augment de l’erosió i, a més, la
falta de vegetació repercuteix de manera negativa sobre la pro-
ducció d’oxigen, les pluges i les temperatures.
Grand Canyon del Colorado (Estats Units).
Penya-segat a la Costa Brava.
Dessert de Tadrart Acacus (Líbia).
35El relleu i els continents
8. Recorda què vol dir orogènesi.— Pots deduir què significa orografia? Si necessites ajuda,
pots consultar un diccionari.
Resumeix en un esquema els principals agents externs i
interns que intervenen en la formació i el modelatge del
relleu.
Observa les fotografies de diferents accidents de relleu
de la pàgina anterior i valora quin factor extern ha influït
principalment en la seua configuració.
— Explica de quina manera actua cada factor extern.
11. Per què pot dir-se que l’ésser humà és també un agent
modelador del relleu?
— Quines conseqüències pot tindre aquest fet?
12. Defineix els termes següents: cap, muntanya, península,
ria i vall. Consulta un atles i busca cinc exemples de ca-
dascun d’aquests accidents del relleu a Europa.
13. Observa la fotografia i identifica les formes de relleu que
hi apareixen.
10.A
9.R
AC
TIVITA
TS2.2. Les principals formes del relleu
Cap. Porció de terrade la costa que entraen la mar.
Plana. Superfície plana o amb poques ondulacions.
Altiplà. Plana elevadasobre el nivell de la mar.
Muntanya. Elevació natu-ral del terreny de gran altura.
Serralada. Sèrie de muntanyesunides entre si.
Golf. Entrada de la maren la costa. Les badiestenen forma arredonida isón més xicotetes.
Península. Terra en-voltada de mar per totesbandes, menys per una.
Istme. Porció estreta de terraque uneix una península amb la resta del territori.
Illa. Porció de terra envoltada d’aigua.
Arxipèlag. Conjunt d’illes relati-vament pròximes i que tenen algu-na relació entre si.
Ria. Entrada de la maren el tram final d’un riu.
Vall. Depressió o zona de menor al-titud, entre muntanyes. Pot haver sigutcausada per un riu o una glacera.
36 Unitat 2
El continent africà té part del seu territori a l’hemisferi nord
i una altra part a l’hemisferi sud. Té una extensió de
30 249 096 km2, per aquest motiu és el tercer continent
més gran del món.
L’equador travessa el continent africà aproximadament per
la meitat, motiu pel qual la major part del seu territori es
troba a la zona tropical.
3.1. El relleu africàEl relleu africà es caracteritza fonamentalment per la
presència d’altiplans que ocupen bona part de la seua ex-
tensió, solcats de cubetes o zones enfonsades de grans di-
mensions en les quals s’han depositat sediments, i fosses o
enfonsaments provocats per la fractura del terreny.
Les principals unitats del relleu africà són:
— L’altiplà septentrional, en el qual es troben el gran de-
sert del Sàhara i les cubetes del llac Txad i dels rius Nil i
Níger. Al nord-oest es troba la serralada de l’Atles, for-
mada per muntanyes joves que superen els 4 000 m.
— L’altiplà sud-oriental, en el qual es troba la fossa tectò-
nica més gran del món: la vall del Rift. És una vall estre-
ta i molt profunda, de més de 4 000 km d’extensió, que
forma part de la regió dels Grans Llacs.
A la zona de la vall del Rift es localitzen les cimes més
elevades del continent, d’origen volcànic, com és el cas
del Kilimanjaro (5 895 m).
— L’altiplà meridional,, en el qual es localitzen els de-
serts de Namíbia i de Kalahari, i les muntanyes Dra-
kensberg.
— La cubeta del Congo, que està situada a la part occi-
dental de la zona equatorial del continent.
3.2. Costes i illesLa costa és fonamentalment poc retallada, i la plana lito-
ral que s’estén entre els oceans i els altiplans és molt es-
treta.
Hi destaquen alguns accidents com ara el golf de Guinea,
a l’Atlàntic, la península de Somàlia, a l’Índic, i el cap de
Bona Esperança, el punt més meridional del continent.
Entre les illes, sobreïxen Madagascar, Zanzíbar, les illes
Maurici i Reunió, i els arxipèlags de les Comores i les Sey-
chelles, a l’oceà Índic. A l’oceà Atlàntic es troben l’illa de Ma-
deira, les illes Canàries i l’arxipèlag de Cap Verd.
3. Àfrica
Desert de Kalahari (Botswana).
La muntanya Kilimanjaro (Kenya).
Platja Font de la Plata (illes Seychelles).
37El relleu i els continents
Resumeix en un esquema, seguint el model de la pàgina
53, les principals unitats del relleu africà i situa-les en un
mapa mut.
15. Completa l’afirmació següent amb tres adjectius que et
permeten definir com és el relleu africà.
«El relleu africà és ...................................................... , .................................................... i
......................................................... .»
16. Amb l’ajuda del mapa polític d’Àfrica de l’annex cartogrà-
fic, digues en quins països es troben els accidents geo-
gràfics següents.
17. Com són les costes africanes? Quins accidents del litoral
s’hi poden destacar?
18. Per quins països africans passa la línia de l’equador? I les
línies dels tròpics?
Fixa’t en les fotografies de la pàgina anterior i inventa’t
una història que tinga lloc en els tres escenaris naturals
que hi apareixen. Si necessites més informació, pots con-
sultar una enciclopèdia.
19.A
Ahaggar - Atles - Drakensberg - Kilimanjaro
Sàhara - vall del Rift
14.R
AC
TIVITA
TS
0 500 1 000 1 500 2 000 km
N
MAR MEDITERRÀNIA
Estret de GibraltarI. Madeira
I. Canàries
OC
EÀ
A
TL
ÀN
TI
C
Golf deGuinea
I. Ascensió
I. Bioko
Desertde Kalahari
Cap de Bona Esperança
Can
al d
e M
oçam
bic
Mad
agas
car
I. MauriciI. Reunió
I. Comores
OCEÀ ÍNDICKilimanjaro
5 895 m
Kenya5 199 m
MassísEtiòpic
I. Socotra
Desertde Núbia
Desertde Líbia
A t l e s
MAR
RO
JA
CapGuardafui
Golf d´Aden
Cap Bon
I. Seychelles
PENÍNSULADE SOMÀLIA
Massísde Tibesti
Massísd´Ahaggar
Massísde l´Adamaua
Mun
tany
es
Muc
hing
aVa
ll d
el R
ift
Muntanye
sD
rake
nsbe
rg
S À H A R A
Toubkal4 165 m
CapBlanc
CapVerd
Golfde Sirte
CubetadelNil
Cubetadel Txad
Cubetadel Congo
I. Zanzíbar
Cubetadel Níger
Golf deBenguela
Desert
de Nam
íbia
Tròpic de Càncer
Tròpic de Capricorn
Equador
0º
10º
20º
30º
20º
40º
10º0º 20º 40º 50º30º 60º10º20º
10º
30º
38 Unitat 2
L’Àsia és un continent massís, en un dels extrems del qual
es troba Europa, de la qual està separada per les munta-
nyes dels Urals i el Caucas.
És el continent més gran, amb 44 032 038 km2, i el més po-
blat. Al seu territori es troben grans contrastos geogràfics i
paisatgístics. Així, algunes zones, com ara l’Àsia monsònica,
són conegudes per les pluges torrencials, mentre que d’al-
tres, com ara la península Aràbiga, destaquen per ser zones
desèrtiques.
4.1. El relleu asiàticA l’Àsia es troben les màximes altituds de la Terra, entre les
quals destaca l’Everest, i també les depressions més pro-
fundes, com la mar Morta.
Les principals unitats del relleu asiàtic són:
— Les planes: destaca la Gran Plana Siberiana, que està
situada al nord del continent. També hi ha altres planes
importants d’origen fluvial, com la del Iang-Tsé (la Xina)
i la del Ganges (l’Índia).
— Els altiplans centrals, com ara l’altiplà del Tibet, el
més elevat del món, i el de Pamir. En aquesta zona cen-
tral elevada també es troba el desert de Gobi i l’altiplà
de Mongòlia.
— Les depressions, algunes de les quals estan ocupades
sovint per mars interiors i llacs, i situades a la zona cen-
tral del continent. Les més importants són la depressió
de la mar Càspia, la de la mar d’Aral i la de la mar Morta,
que és la més profunda de la Terra, ja que es troba a 395
m davall del nivell de la mar.
— Les muntanyes joves, que s’estenen d’est a oest per
l’Àsia central. Són serralades molt elevades, com
l’Himàlaia. Les serralades orientals s’estenen de nord
a sud a l’oceà Pacífic, formant arxipèlags com els del
Japó i les Filipines.
4.2. Costes i illesLes costes del nord de l’Àsia solen estar cobertes de gel bona
part de l’any. Les de l’est i el sud són retallades i hi abunden
les penínsules, com les de Kamtxatka i Corea, a l’est, o les
d’Aràbia, de l’Hindustan, d’Indoxina i de Malacca, al sud.
A l’oceà Índic es troben el golf Pèrsic i el de Bengala.
La costa està envoltada per moltes illes. La majoria són d’o-
rigen volcànic i s’hi produeix una important activitat sísmi-
ca. Destaquen, entre les de majors dimensions, els arxipè-
lags del Japó i les Filipines, d’origen volcànic, situats a
l’oceà Pacífic, i altres illes, com les de Java, Sumatra, Borneo
i Sri Lanka, a l’oceà Índic.
4. Àsia
Paisatge pla a Cambodja.
Serralada de l’Himàlaia.
Altiplà de Mongòlia.
39El relleu i els continents
Resumeix en un esquema, seguint el model de la pàgina
53, les principals unitats del relleu asiàtic i situa-les en un
mapa mut.
21. Busca els topònims següents en el mapa i digues de quin
accident geogràfic es tracta.
22. Una riba de la mar Roja banya el continent asiàtic. Quin
continent banya l’altra riba?
23. Com són les costes del continent asiàtic? Hi ha diferèn-
cies entre les costes del nord i les de l’est i el sud?
24. Quina característica té bona part de les illes asiàtiques?
Quins són els arxipèlags més extensos?
Elabora un programa per a un viatge turístic per una illa
o arxipèlag del continent asiàtic.
— Has d’informar de les principals característiques del
relleu que es trobaran en el viatge.
— Pots destacar també tots aquells aspectes geogràfics
que consideres interessants.
25.AAleutianes - Altai - Bengala - Sri Lanka
Fuji Yama - Kurils - Okhotsk - Pèrsic
Sumatra - Urals - Zagros
20.R
AC
TIVITA
TSCercle Polar Àrtic
20º
0º
140º20º
120º100º80º
20º
0º
20º
40º60º80º80º
80º 100º120º
140º
160º180º
160º
60º40º
20º
0ºEstret de Bering
Terra del Nord
Altiplà de laSibèria Central
Planade la
Sibèria Occidental
S I B È R I AP
EN
ÍNS
ULA
DE
KA
MT
XA
TK
A
Fuji Yama3 376 m
M O N G Ò L I A
Desert de Gobi
Everest8 848 m
Cap Comorín
MA
NX
ÚR
I A
P E N Í N S U L AD ´ A R À B I A
Desertd´Aràbia
Canalde Suez
Golf deBengala
Cap Lopatka
PENÍNSULADE COREA
PEN
ÍNSU
LA
DE M
ALA
CC
A
GolfPèrsic
PENÍNSULA
DE
L´HINDUSTAN
Altiplàd´Anatòl ia
CAU
CA
SEl Taure
PENÍNSULAD´INDOXINA
Golf deSiam
Golf deTonquín
ARXIPÈLAGJAPONÉS
ARXIPÈLAG M
ALAI
MAR DE LA SIBÈRIAORIENTAL
MARD´ARAL
MAR DEBERING
MAR DELJAPÓ
MAR DE LAXINA
ORIENTAL
MAR DECÈLEBES
MAR NEG
RA
MAR D´ARÀBIA
MAR D
E LA
XINA M
ERID
IONAL
MAR DE TIMOR
MAR DE JAVA
MA
RM
EDITERRÀN
IA
MA
RR
OJ
A
MARD´OKHOTSK
MA
RC
ÀS
PIA
I. Sakhalin
Hokkaido
I. Andaman
I. Nicobar
Ryukyu
I. Maldives
I. Socotra
I .K
urils
Borneo Cèlebes
Java
Sumatra
Bali Timor
Ceilan
Taiwan
Hainan
Illes de laNova Sibèria
I .A
l eu
tian
es
I. Lacadives
Honshu
F i l i pi n
es
Munta
nyes
Birranga Muntanyes
de Txerski
Altiplàdel Tibet
Se
rrala
da
de
l Za
gro
s H
I MÀ L A I A
Se
rra
lad
ade
lsU
rals
Serralada
Altai
Altiplàde Pamir
Altiplàde l´Iran
Plana del Ganges
Planadel Iang-Tsé
Muntanyes
Stanovoi
Vall
de l´I
ndus
OC
EÀ
PA
CÍ
FI
C
OCEÀ GLACIAL ÀRTIC
OC
E ÀÍ N D I C
0 1 000 2 000 3 000 4 000 km
N
40 Unitat 2
El continent americà s’estén des de l’oceà Glacial Àrtic fins a
l’oceà Glacial Antàrtic. Les seues costes est i oest estan banyades,
respectivament, per l’Atlàntic i el Pacífic.
El seu ampli territori, de 42 217 063 km2, té una forma molt allar-
gada que pot dividir-se en dos subcontinents: Amèrica del Nord
i Amèrica del Sud, units per l’istme d’Amèrica Central. També for-
ma part del seu territori Groenlàndia, la segona illa més gran del
món després d’Austràlia.
5.1. El relleu americàEl relleu americà té una distribució similar als dos subcontinents,
amb tres grans unitats de relleu:
— Una llarga línia de muntanyes situada a l’oest, des d’Alaska
fins a la Terra del Foc. Les serralades més importants són: al
nord, les Muntanyes Rocalloses; al centre, la Sierra Madre, i,
al sud, els Andes, on es troba el pic més alt d’Amèrica, l’Acon-
cagua (6960 m).
Aquestes serralades són muntanyes joves formades pel xoc
de dues plaques tectòniques que provoquen una gran activi-
tat sísmica a la zona.
— Els massissos* muntanyosos de la zona atlàntica, que són
muntanyes més velles i menys elevades que les de l’oest. Al
nord es troba la serralada dels Apalatxes i, al sud, el massís de
la Guaiana i l’altiplà del Brasil, que més que muntanyes són
antics escuts* que s’han elevat per moviments interns.
— Les grans planes, que ocupen la part central, entre la línia de
muntanyes de l’oest i les de l’est. Aquestes planes estan recor-
regudes per grans rius, com el Mississipí, al nord, i l’Amazones,
al sud.
Cal destacar també que la part central del continent és una zona
amb nombrosos volcans, molts dels quals estan actius. Per la
seua altitud, destaquen el Popocatépetl (5 452 m) i l’Orizaba
(5700 m), els dos a Mèxic.
5.2. Costes i illesLes costes americanes són, en general, molt accidentades.
Al litoral àrtic hi ha diverses penínsules i illes, com ara Reina Isa-
bel, Victòria, Baffin...
Al nord del litoral atlàntic destaquen la península del Labrador,
que tanca la badia de Hudson, i la península de Florida. En
aquesta àrea es troben les grans illes de Terranova i Groenlàndia.
Al litoral atlàntic de l’Amèrica Central es troben el golf de Mèxic i
la península de Yucatán, així com nombroses illes: Cuba, Jamai-
ca, Puerto Rico...
A l’extrem sud del continent es troba l’illa de la Terra del Foc i el
cap d’Hornos.
A l’oceà Pacífic destaquen la península d’Alaska i la de Califòrnia.
5. Amèrica
Llac Moraine al Parc Nacional de Banff, a les muntanyes Rocalloses (Canadà).
La gran plana de la Pampa (Argentina).
Illa de la Terra del Foc (Argentina i Xile).
41El relleu i els continents
AC
TIVITA
TS
Resumeix en un esquema, seguint el model de la pàgina
53, les principals unitats del relleu americà i situa-les en
un mapa mut.
27. Busca en el mapa els topònims següents i digues quins
accidents geogràfics són: Atacama, Bahames, Carib, Mato
Grosso, McKinley, Ojos del Salado i Pampa.
28. Busca en el mapa l’estret de Bering. De quin continent se-
para Amèrica aquest estret?
29. Imagina’t que has de fer un viatge, en línia recta, des del
mont Roraima fins al mont McKinley.
— Indica quins són els principals accidents geogràfics
que trobaries pel camí.
Fixa’t per on passen les línies de l’equador i dels tròpics, i
explica quines deuen ser les zones més càlides del conti-
nent. I les més fredes? Per què?
30.A
26.R
MUNTANYES
RO
CA
LLOS
ES Serra
lada dels Apalatxe
s
Sierra Madre
LA GRANPLANA
McKinley6 194 m
SE
RR
ALA
DA
DE
LS
AN
DE
S
Massís dela Guaiana
Altiplà
del Bra
sil
Altiplà de
Mato Grosso
Roraima2 180 m
Desertd´Atacama
Ojos del Salado6 863 m
Aconcagua6 960 m
Popocatépetl5 452 m
Orizaba5 700 m
Plana
Amazònica
Terra del Foc
PA
TAG
ÒN
IA
PAMPA
PENÍNSULADEL LABRADOR
ALASKA
G R O E N L À N D I A
PENÍNSULADE FLORIDA
PENÍNSULADE CALIFÒRNIA
PENÍNSULADE YUCATÁN
JamaicaHispaniolaI. Antilles
I. Bahames
Cuba
I. Baffin
I. Ellesmere
I. Victòria
Terranova
I. Malvines
I. Aleutianes
Puerto Rico
(I. Galápagos)
I. Geòrgies del Sud
I. Hawaii
Nova Escòcia
Illes de la Reina Elisabet
Arx. de Colón
O C E À G L A C I A LÀ R T I C
Golfd´Alaska
Badia deBaffin
Golfde Mèxic
Cap San Lucas
Punta Barrow
Est
ret
de
Dav
is
Badiade HudsonE
stre
t d
e B
erin
gM
AR
DE
BE
RIN
G
CapSão Roque
Istme de Panamà
MAR CARIB
Cap d´HornosEstret de Drake
OCEÀ GLACIAL ANTÀRT IC
Estret de Magallanes
OC
EÀA
TLÀN
TIC
OC
EÀ
PA
CÍ
FI
C
Cercle Polar Àrtic
Tròpic de Càncer
Tròpic de Capricorn
Equador
Concadel Mississipí
N
0 3 000 4 000 5 000 km2 0001 000
80º
60º
40º
20º
0º
20º
40º
60º
160º 120º140º 100º 80º 60º 40º 20º
42 Unitat 2
Oceania és un continent format per un conjunt de més
de vint mil illes, la majoria d’origen volcànic o coral·lí,
disperses a l’oceà Pacífic. Oceania té una extensió de
8942252 km2.
A Oceania podem destacar:
— Austràlia, l’illa més gran del món. El relleu d’Austràlia es
caracteritza pel predomini de les planes i les terres
desèrtiques. A l’est destaquen les muntanyes de la
Gran Serralada Divisòria.
— Altres illes grans. Al sud d’Austràlia destaquen les illes
de Tasmània, que es considera una prolongació de la
Gran Serralada Divisòria, i de Nova Zelanda, país for-
mat per l’illa del Nord i l’illa del Sud, dividides per l’estret
de Cook.
Al nord d’Austràlia es troba Nova Guinea, que és la
tercera illa més gran del planeta, després d’Austràlia i
Groenlàndia.
— Els xicotets arxipèlags dispersos per l’oceà Pacífic. S’a-
grupen en tres grans conjunts: la Micronèsia, situada al
Pacífic central; la Polinèsia, situada a la zona més orien-
tal del Pacífic, i la Melanèsia, entre la Micronèsia i Aus-
tràlia.
• Les xicotetes illes de la Micronèsia i la Polinèsia.
Algunes illes són d’origen volcànic i tenen altituds
elevades; en algunes encara hi ha volcans actius,
com a Hawaii. També són molt freqüents els anome-
nats atols, esculls o barreres de corall que solen tin-
dre una forma circular o el·líptica, amb una llacuna
interior d’aigua salada.
• Les illes de la Melanèsia. A aquestes illes hi ha una
gran activitat sísmica, per aquest motiu es coneixen
com el «cinturó del Pacífic». Açò passa perquè estan si-
tuades en una zona en què entren en contacte dues
plaques tectòniques. El relleu d’aquestes illes és de
formació recent.
6. Oceania. L’Antàrtida6.1. Oceania
110º 120º 130º 140º 150º 160º 170º
30º
20º
10º
0º
30º
40º
20º
10º
0º
10º
50º
Puntjak Djaja5 030 m
Muntanyes MacDonnell
Muntanyes Musgrave
Gran Desertde Victòria
Gran Desertde Sorra
GR
AN
SERR
ALA
DA
DIV
ISÒ
RIA
AlpsAustralians
Alps Merid
ionalsMt. Ruapehu
2 797 m
Bougainville
M A R D E LC O R A L L
MAR DETASMÀNIA
Gran BadiaAustraliana
MAR DE TIMOR
OCEÀÍNDIC
ME
LA
N
ÈS
IA
P O L IN
ÈS
IA
CapNaturalista
Golf deCarpentària
Muntanyes Hamersley
Cap York
Gran ConcaArtesiana
ILLESSALO
MÓ
Estret de Cook
NovaGuinea
TimorI. de la Sonda
Cèlebes
I. MoluquesBorneo
I. PALAUM I C R O N È S I A
I. CAROLINESILLES
MARSHALL
I. GILBERT
I. NAURU I. Phoenix
I. ELLICE
I. SAMOA
I. TONGAI. FIJI
SantaIsabel
Malaita
GuadalcanalSan Cristobal
NovaIrlandaArxipèlag
de BismarckNovaBretanya
Arxipèlagde la Louisiade
I. Trobriand
EspírituSanto NOVES
HÈBRIDES
NovaCaledònia
I. Norfolk
I. Kermadec
I. Nord
Tasmània
I. Chatham
N O VAZ E L A N D A
I. Sud
I. Wallisi Futuna
A U S T R À L I A
Equador
ILLES MARIANNES
Maui
Hawaii
Oahu
Kauai
ILLES HAWAII
OC
E ÀP A C Í F I C
Í N D I C
Tròpic de Capricorn
O C E À
I. TOKELAU
I. COOK
ES
PÒ
RA
DE
S E
QU
AT
OR
I AL
S
POLINÈSIA FRANCESA
I. TU
AM
OT
Ú
I. AUSTRALS
I. DE LASOCIETAT
I. MARQUESES
0 1 000 1 500 3 000 km500
N
43El relleu i els continents
31. Observa el mapa d’Oceania i classifica els arxipèlags se-
güents segons pertanyen a la Micronèsia, la Melanèsia o
la Polinèsia.
Llig atentament el text següent.
«Per als europeus, Oceania representa els confins de laTerra. Hi ha influït que Austràlia fóra l’últim continent aser descobert, si n’excloem l’Antàrtida; a més, Nova Ze-landa se situa als antípodes* de la península Ibèrica. Laimatge que els occidentals han tingut d’aquestes terres
està molt relacionada amb alguns identificadors del pai-satge: les barreres coral·lines, les illes volcàniques, deter-minades espècies vegetals, determinades espècies de lafauna, etc.».
— Per què, per als europeus, Oceania representa els con-
fins de la Terra?
— Quina imatge tenen els europeus d’Oceania?
33. Per què l’Antàrtida és un continent deshabitat?
Explica les principals característiques del relleu de l’An-
tàrtida.
34.R
32.A
Carolines - Fiji - Mariannes - Marqueses - Marshall
Nova Caledònia - Salomó - Samoa - Tonga
AC
TIVITA
TS
Té una extensió de 14 107 637 km2. Per les seues extremes
condicions climatològiques, ja que està permanentment
gelat, és un continent deshabitat. Actualment només s’hi
localitzen algunes bases científiques.
És el continent amb l’altitud mitjana més elevada del pla-
neta: es creu, perquè no està completament explorat, que
és d’uns 2600 m. El centre del continent està constituït
per un altiplà de quasi 3200 m d’altitud, recobert per una
gruixuda capa de gel. En sobreïxen algunes cimes, com el
mont Vinson (5140 m), el mont Sidley (4181 m) o l’Erebus
(3794 m).
A l’Antàrtida hi ha enormes glaceres* que descendeixen
lentament de les muntanyes fins a la mar i que han anat
erosionant les serralades del continent. La glacera Lambert
és la més gran del món.
A mitjan segle xx es van descobrir al subsòl de l’Antàrtida
jaciments minerals (carbó, ferro, molibdé, or i urani), la qual
cosa va fer que diversos estats reclamaren el continent per
motius econòmics. Però el tractat de Washington o An-
tàrtic, de 1959, va declarar el continent territori internacio-
nal i va limitar-hi l’activitat humana a la investigació cientí-
fica amb finalitats pacífiques.
6.2. L’Antàrtida
Roald Amundsen al Pol Sud.
L’exploració de l’AntàrtidaEntre 1772 i 1775 el britànic James Cook
va navegar al voltant de l’Antàrtida per
primera vegada, però els exploradors no
es van endinsar en aquest continent fins
al segle xx. El 1911, es van organitzar dues
expedicions simultànies per arribar al Pol
Sud: l’expedició del noruec Roald
Amundsen va ser la primera d’aconse-
guir-ho, per davant de l’expedició britàni-
ca de Robert F. Scott.
44 Unitat 2
El continent europeu està situat a l’hemisferi nord i consti-
tueix una gran península a l’extrem occidental del continent
asiàtic.
Europa, amb 10 396 421 km2 d’extensió, és el segon conti-
nent més xicotet, després d’Oceania.
7.1. El relleu europeuEl relleu del continent europeu és predominantment pla i
té una altitud mitjana baixa, de només 340 m.
Les principals unitats de relleu europees són:
— Els altiplans i els massissos antics. Al nord d’Europa,
Gran Bretanya i la península Escandinava, no trobem
grans altures, ja que són muntanyes velles que van estar
cobertes de gel durant milers d’anys i que han patit una
intensa erosió. Entre les muntanyes velles destaquen la
serralada dels Urals, el massís Central Francés i les serra-
lades Escandinaves.
L’altiplà més important és el de la península Ibèrica (la
Meseta), que té una altitud de 600 m sobre el nivell de la
mar i està dividida pel Sistema Central.
— Les planes centrals. Bona part del territori continental
està ocupat per la Gran Plana Europea que, en forma
de mitja lluna, s’estén des del nord d’Alemanya fins a
Rússia.
Les zones més baixes són les depressions dels Països
Baixos i la desembocadura del Volga a la mar Càspia. En
el cas dels Països Baixos, un terç del país està davall del
nivell de la mar i s’han construït nombrosos dics* per a
controlar les aigües de la mar i guanyar terreny.
— Les serralades alpines. A Europa no hi ha serralades
de gran altitud, encara que cal destacar el Caucas, els
Alps i els Pirineus, formats per muntanyes joves situa-
des al sud del continent. Les cimes més altes són l’El-
brus (5 642 m), al Caucas, i el Montblanc (4 807 m), a la
serralada dels Alps.
7.2. Costes i illesLa costa del continent europeu és molt irregular, amb
nombroses penínsules i golfs profunds.
Destaquen les penínsules de Kola, Escandinàvia i Jutlàn-
dia, al nord; la de Bretanya, a l’oest, i la Ibèrica, la Itàlica i la
Balcànica, al sud.
També forma part d’Europa un important nombre d’illes,
entre les quals destaquen Gran Bretanya, Irlanda i Islàn-
dia, a l’oceà Atlàntic. A la mar Mediterrània es troben
Còrsega, Sicília, Sardenya, Creta, Xipre i l’arxipèlag de les
Balears. Les illes de la mar Egea són nombroses i de di-
mensions xicotetes.
7. Europa
Les Dolomites, als Alps italians.
Paisatge de Yorkshire (Regne Unit).
Costa de Cornualles (Gran Bretanya).
45El relleu i els continents
Resumeix en un esquema, seguint el model de la pàgina
53, les principals unitats del relleu europeu i situa-les en
un mapa mut.
36. Observa el mapamundi de l’annex cartogràfic i explica
per què alguns autors afirmen que Europa pot conside-
rar-se un subcontinent dins del continent asiàtic.
37. És molt elevada l’altitud mitjana del continent europeu?
Per què?
38. Com són les costes europees?
— Observa el mapa i digues on se situen les costes més
retallades i on les més lineals.
Traça una línia imaginària de Reykjavík, la capital d’Islàn-
dia, a Atenes, la capital de Grècia.
Imagina’t que has de fer un viatge entre les dues capitals
i digues quins són els principals accidents geogràfics que
te trobaries pel camí.
— Utilitza el mapa polític d’Europa de l’annex cartogràfic
i indica també en quins estats es troben aquests acci-
dents geogràfics.
39.A
35.R
AC
TIVITA
TS
PENÍNSULADE KOLA
PENÍNSULADE
CRIMEA
B a l c a n s
À F R I C A
PENÍNSULA IBÈRICA
PENÍNSULADE
JUTLÀNDIA
PENÍNSULADELS
BALCANS
PENÍNSULAITÀLICA
I. Canàries
Teide3 715 m
C A U C A S
À S I A
MAR NEGRA
MARDEL
NORD
MARDE
NORUEGA
MARBÀLTICA
O C E ÀA T L À N T I C
I. Balears
Còrsega
Sardenya
Sicília
Creta
I. del Canal
I. Òrcades
I. Hèbrides
I. Shetland
I. Fèroe
MAR DE BARENTSZ
MAR ADRIÀTICA
MARTIRRENA
MARJÒNICA
MAR CANTÀBRICA
CapFinisterre
Canal de St. Jordi
Canal del Nord
Gol
f de
Bòt
nia
Cap Nord
Cap Mizen
Punta de Sant Mateu
Canal de la Mànega
Estret de Gibraltar
Gotland
G. de Finlàndia
MAR
BLA
NC
A
MAR DEMÀRMARA
MARD’AZOV
Bòsfor
Punta Anamur
Estr. de
Kertx
Xipre
MAR
EGEA
RodesC. Matapan
Islàndia
Malta
LAPÒNIA
Cap daRoca
BRETANYA
MAR
CÀSPIA
Serralad
ad
elsU
rals
A LP S
PE
NÍN
SU
LA
ES
CA
ND
INA
VA
PIRINEUSSistema Central
Sistema Ibèric
MassísCentral
Carpats
Al t i p l à
Rus
Cad
enaP
enina
Altures delDonets
Alps Dinàrics
Monts TatraSudetsMuntanyes Metal·líferes
A p en
i ns
Sistema Bètic
Serr
alad
esEs
cand
inav
esSerr. Cantàbrica
G R A NP L A N
AE
UR
O
PE
AA
ltur
esde
l Vol
ga
M
AR
M E D I T E R R À N I A
Dep
ress
ió
de la
Càs
pia
Mulhacén3 479 m
Aneto3 404 m
Etna3 323 m
Mont Blanc4 807 m
Gerlachovsky2 655 m
Paringul Mare2 518 m
Olimp2 919 m
Grossglockner3 797 m
Pelvoux4 103 m
Ben Nevis1 344 m
Galdhopiggen2 469 m
Kebnekaise2 117 m
Hvannadalshnúkur2 119 m
Elbrus5 642 m Bazardjuzju
4 466 m
Illes
Brit
àniq
ues
Vesuvi1 282 m
N
0 750 1 000 km500250
58 º
50 º
42 º
34 º
56 º 64 º48 º40 º32 º24 º16 º8 º0 º8 º16 º24 º32 º40 º 66 º
50 º
42 º
58 º
34 º
46 Unitat 2
La península Ibèrica està situada a l’extrem sud-occidental
del continent europeu i només els 14 km de l’estret de Gi-
braltar la separen de l’Àfrica.
8.1. El relleu peninsularEl relleu peninsular és molt accidentat. Hi destaca especial-
ment l’elevada altitud mitjana, 660 m, molt superior a l’eu-
ropea i només superada per la de Suïssa. Aquesta altura és
deguda a l’existència de la Meseta, que ocupa gran part del
territori amb una altitud de 600 m, i a les serralades amb ci-
mes que superen els 3 000 m d’altitud.
Les principals unitats del relleu són:
— La Meseta, un altiplà que ocupa la zona central.
— Els relleus interiors són el Sistema Central, que traves-
sa la Meseta d’est a oest i la subdivideix en la Subme-
seta Nord i la Submeseta Sud, i els monts de Toledo,
que la travessen i separen les conques dels rius Tajo i
Guadiana.
— Els relleus perifèrics que circumden la Meseta. Al nord,
es troben les muntanyes de Lleó i la serralada Cantàbri-
ca; a l’est, el Sistema Ibèric, i, al sud, Sierra Morena.
— Els relleus exteriors són el massís Galaic, les muntanyes
Basques, els Pirineus, el Sistema Bètic i el Sistema Medi-
terrani.
— Les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir són fosses
en forma triangular, la primera oberta cap a la Mediter-
rània i la segona, cap a l’Atlàntic.
8.2. Les costesEspanya té molts quilòmetres de costa i, com que diverses
cadenes muntanyenques es troben prop de la costa,
aquesta és en part accidentada.
Les costes cantàbriques són les més accidentades. Hi
abunden els penya-segats, i les platges solen ser xicotetes.
Les costes atlàntiques tenen dos trams: la costa atlàntica
gallega i la costa atlàntica andalusa.
— Al nord-oest, a Galícia, la costa és molt retallada i la mar
penetra formant ries.
— A la costa atlàntica del sud-oest, la costa és baixa i les
platges són extenses i d’arena fina. Alguns terrenys
baixos són envaïts per l’aigua de la mar i formen zones
pantanoses que s’anomenen aiguamolls*.
Les costes mediterrànies són, en general, rectilínies, enca-
ra que hi ha excepcions, com ara la Costa Brava, situada al
nord del litoral mediterrani, i algun tram de la costa anda-
lusa, com ara la zona del cap de Gata.
8. L’Espanya peninsular
Picos de Europa (Cantàbria).
Paisatge de la Meseta (Zamora)
Platja del Monsul, al cap de Gata (Almeria).
47El relleu i els continents
Resumeix en un esquema, seguint el model de la pàgina
53, les unitats principals del relleu peninsular i situa-les
en un mapa mut.
41. Localitza en el mapa les cimes següents i digues a quin
sistema muntanyós pertanyen.
42. A què es deu l’elevada altitud mitjana de la península Ibè-
rica?
43. Explica què vol dir la frase:
«A la península Ibèrica les principals unitats del relleu te-
nen una disposició perifèrica.»
Observa en el mapa la costa de Galícia i la costa de Valèn-
cia. Quines diferències hi observes?
44.A
Aneto - Mont Perdut - Mulhacén
Peñarroya - Almanzor - La Sagra
Torre Cerredo - Veleta
40.R
AC
TIVITA
TS
CapOrtegal
Rías Altas
Rías
Baixas
Cap dePeñas
Cos ta Ve rd a
Cap d’Ajo
Cap de Creus
Costa
Bra
va
Costa Daurada
Cos
ta d
els
Taro
nger
s
Golf deValència
Cap de Formentor
I l l es B a le a r s
Capde la Nau
Cap de Gata
Cap de Palos
Cap Trafalgar
Costa del Sol
Cos
taB
lanc
a
Es t r e t d e G i b r a l t a rPta. d’Europa
Pta. Almina
Illa d’Alborán
I. Chafarinas
Golf deBiscaia
Golf deLleó
Golf deCadis
Costa
de la
Llum
CapFinisterre
Delta de l’Ebre
10º 8º 6º 4º 2º 0º 2º 4º
42º
40º
38º
36º
42º
40º
36º
N
Menorca
MallorcaEivissa
Formentera
M A RM
ED
I TE
RR
ÀN
I A
F R A N Ç AMAR CANTÀBRICA
A N D O R R AP
OR
TU
GA
L
M A R R O C
OC
EÀ
AT
LÀ
NT
IC
A L G È R I A
MassísGalaic
Muntanye
s deLle
óSERRALADA CANTÀBRICA
Tier
rade
Cam
pos
SubmesetaNord
Serrade la
Demanda
Picos de EuropaMuntanyes Basques P
I R I N E U S
Siste
ma Mediterr
aniDepressió de l’Ebre
El M
aest
rat
S. d’Albarrasí
Serralada de Conca
SISTEMA
IBÈRIC
SISTEMA CENTRAL
S. de Guadarrama
S. de Gredos
S. de GuadalupeMonts de Toledo
SubmesetaSud
S i e r r a M o r e n a
S. de Segura
Sierra Nevada
SISTEMA BÈTIC
Depressió del Guadalquivir
S. de Gúdar
La Manxa
Torre Cerredo2 648 m
Moncayo2 313 m
Mont Perdut3 355 m Aneto
3 404 m
Pica d’Estats3 143 m
Torre de Cadí2 561 m
Peñarroya2 019 m
P. d’Almanzor2 592 m
La Sagra2 381 m
Mulhacén3 479 m
Puig Major1 445 m
Veleta3 392 m
Illes Canàries Lanzarote
FuerteventuraTenerife
La Palma
La Gomera
El HierroGran Canària
Teide3 715 m
2 423 m
1 487 m1 949 m1 501 m
807 m
670 m
0 300 km200100
48 Unitat 2
9.1. Les illes Balears
Les illes Balears són la part emergida de la prolongació
del Sistema Bètic i estan formades també per materials
més antics, que són especialment visibles a l’illa de Me-
norca.
L’arxipèlag està format per cinc illes i nombrosos illots, i
presenta escasses elevacions:
— A l’illa de Mallorca destaquen tres unitats de relleu: la ser-
ra de Tramuntana, amb la cima del Puig Major (1445 m);
les serres de Llevant i la depressió central, en la qual des-
taca el Puig de Randa (549 m).
— Menorca és una illa plana. L’elevació més destacada és
el Toro (378 m).
— Eivissa i Formentera formen les Pitiüses. El relleu d’Ei-
vissa es caracteritza per turons i pujols de poca altura,
arredonits per l’erosió, i amples valls. Formentera és una
illa plana formada per dos xicotets massissos, la Mola i
Puig Guillem.
Les costes de l’arxipèlag balear són de diferents tipus: en
general, predominen les costes altes i rocalloses, amb pe-
nya-segats i cales, però també hi ha zones de costes baixes
i rocalloses, així com extenses platges d’arena fina que for-
men dunes en la part interior.
També podem destacar la presència d’albuferes*, com la
de la badia d’Alcúdia, a Mallorca, o la d’Es Grau, a Menorca.
9.2. Les illes Canàries
L’arxipèlag canari és d’origen volcànic i està situat a l’oceà
Atlàntic. En produir-se la separació de les plaques africana
i sud-americana, es van obrir clevills a la superfície terrestre
que van permetre l’eixida de material volcànic, el qual, en
contacte amb l’aigua marina, es va solidificar.
L’arxipèlag està format per set illes principals i sis illots. Les
illes Canàries són l’única zona d’Espanya que actualment
presenta activitat volcànica.
L’origen volcànic del relleu canari ha donat lloc a diverses
formes de relleu característiques:
— Els lajiales, terrenys volcànics de superfície llisa.
— Els malpaíses, terrenys de superfície rugosa, aspra i ne-
grosa.
— Els roques, elevacions solitàries formades per material
que va tapar un conducte d’eixida de la lava.
— Les calderes, depressions de forma circular envoltades
de muntanyes.
La costa canària és predominantment alta i escarpada, amb
penya-segats; les platges solen estar situades a la desem-
bocadura dels barrancs i són amples i arenoses.
A l’illa de Tenerife es troba la cima més alta d’Espanya, el
Teide, de 3715 m.
9. L’Espanya insular
Parc nacional de Timanfaya (Lanzarote).Platja a la zona del cap Formentor (Mallorca).
49El relleu i els continents
Digues quines són les principals característiques del re-
lleu de les illes Balears.
Explica el procés de formació d’origen volcànic de les illes
Canàries.
— Quines són les formes de relleu característiques d’ori-
gen volcànic d’aquest arxipèlag?
Observa atentament les dues imatges de la pàgina ante-
rior i descriu el tipus de paisatge que es mostra en cadas-
cuna.
— Digues de quin tipus de costa es tracta.
— Identifica-hi algunes de les formes de relleu d’origen
volcànic.
47.A
46.R
45.R
AC
TIVITA
TS
El Teide és un volcà format a partir d’erupcions successives.
Menorca
Mallorca
EivissaCabrera
Formentera
el Toro357 m
Sa Talaiassa475 m
Puig Major1 445 m
Sant Salvador509 m
Badiad’Alcúdia
Badiade Palma
Cap de Formentor
Capd’Artrutx
Cap deBarbaria
Punta Grossa
Punta de ses Portes
M A RM
E DI T E
RR
ÀN
IA
Cap de saCavalleria
Cap de ses Salines
Serra de Tramuntana
Serr
es d
e Ll
evan
t
I l l e s B a l e a r s
2º 3º 4º1º
40º
39º
N
0 90 km6030
Jandía807 m
Pic delas Nieves
1 949 m
Teide3 715 m
Garajonay1 487 m
Malpaso1 501 m
Roque de losMuchachos
2 423 m
Peñas delChache670 m
Lanzarote
Fuerteventura
Gran Canària
Lobos
Punta de la Rasca
Punta de Maspalomas
Punta deJandía
La Bocaina
Las Cañadasdel Teide Vall
d’Agaete
Massís deBetancuria
Massís deTimanfaya
Punta de Sardina
O C E À A T L À N T I C
I l l e s C a n à r i e s
Punta d’AnagaMassísd’AnagaTenerife
La Gomera
El Hierrro
La Palma
Graciosa
Alegranza
Punta de la Restinga
Punta de Fuencaliente
Caldera deTaburiente
Punta de TenoVall de
la Orotava
Punta de Guanche
Badiad’Àvila
Punta Pechiguera
Punta del Corralejo
Punta de la Ballena
Roque del OesteRoquedel Este
Punta del Roque
Punta de la Aldea Punta delMatorral
Montaña Clara
Dorsal de laEsperanza
Barranc deGuayadeque
Barranc delInfierno Caldera de
Bandama
0 80 km
N
14º15º16º17º18º
29º
28º
El rellleu de la Comunitat Valenciana destacapel contrast que hi ha entre l’interior i la costai entre les zones de muntanya i de plana. El li-toral pla, ocupat per cultius de regadiu i nuclisde població més grans, oculta freqüentmentla diferència existent amb les terres munta-nyoses de l’interior de la Comunitat.
10.1. El relleu interiorLa muntanya mostra dos conjunts fonamen-
tals de relleu: al Nord de la Comunitat, la serra-
lada Ibèrica que domina des de Morella fins al
riu Xúquer i al Sud les serralades Bètiques.
L’altura mitjana del nostre territori arriba als
500 m d’altitud, encara que cap pic supera els
2 000 m. En la serralada del Maestrat es troba
la muntanya més emblamàtica de la Comuni-
tat Valenciana, el Penyagolosa de 1 813 m d’al-
tura, considerada popularment la més eleva-
da, però el punt més alt de la Comunitat és
el pic de Calderón de 1 836 m situat al Racó
d’Ademús, província de València.
Les planes són d’origen al·luvial, és a dir, són el
producte del pas dels rius i del depòsit dels
materials que han anat transportant i sedi-
mentant. Ocupen menys espai que les zones
muntanyoses i són molt fèrtils, la qual cosa fa
que siguen molt valuoses per a l’agricultura.
En les planes és molt freqüent trobar aigua-
molls *, com a conseqüència de les filtracions
de les aigües, tant subterrànies com maríti-
mes.
10.2. El relleu de costaA la costa s’alternen les zones de penya-se-
gats i rocoses, com els caps de Cullera, la Nau,
Sant Antoni i el penyal d’Ifac, amb les zones
arenoses, més extenses. També destaquen
les costes de cordó litoral, que tenen una bar-
rera d’arena paralel·la a la costa, com la marjal
de Castelló, l’ Albufera de València i el Fondo
d’Elx. Les platges poden ser d’arena, com la
costa del golf de València, molt valorades pel
turisme, o de cantals, com la província de Cas-
telló.
A la Comunitat Valenciana pertany l’arxipèlag
dels Columbrets a la província de Castelló i l’i-
lla Plana o de Tabarca a la província d’Alacant.
10. Comunitat Valenciana
50 Unitat 2
Serra del Maestrat
Mola d’Ares1 318 m
Penyagolosa1 813 m
Espadà1 099 m
Calderón1 839 m
Serra de Martés
La Planad’Utiel
Caroig1 126 m
Serra Grossa
Serra d’Aitana
Aitana1 558 m
Montcabrer1 389 m
Serra de laCarrasqueta
Serra deCrevillent
Maigmó1 296 m
Els Ports
L'Horta
Serra de Maigmó
La Marina
Racód’Ademús
Vall d
e Cof
rent
s
Atalaya1 157 m
Martés1 086 m
Riberadel
Xúquer
Serra de Mariola
Foia deBunyol
Serra del Desertde les Palmes
La Pl a
na de C
as t el l ó
Serra d'EspadàSerra d'Utiel
Capd’Orpesa
Golfde València
Cap de Cullera
Columbrets
Cap deSant Antoni
Cap dela Nau
Penyal d’Ifac
Punta de la Bombarda
Badia de Benidorm
Cap de l’Horta
Golf d’Alacant
Cap de Santa Pola
Illa Plana o de Tabarca
Cap Cerver
Cap Roig
Puntade
Capicorb
L’Albufera
Badia d’AlteaM
AR
ME
DI
TE
RR
ÀN
IA
N
0 50 km25
Escriu el nom i l’altura de cadascun dels pics de la Comu-
nitat Valenciana en ordre creixent.
Busca els següents topònims en el mapa i digues quin ac-
cident geogràfic és.
Entra en la pàgina web de la Conselleria de medi ambient
de la Comunitat Valenciana, selecciona les illes Colum-
brets, i dins de la secció medi ambient, tria la informació
sobre la vegetació i fauna i fes un resum sobre això.
— http://parquesnaturales.gva.es/espnaturales.htm
50.@
Orpesa - Penyagolosa - Calderón
Columbrets - Atalaya - Utiel - Ifac
Carrasqueta - Altea - Tabarca - Alacant
49.A
48.R
AC
TIVITA
TS10.3. Illes de la Comunitat
ValencianaLes illes Columbrets es troben a només 52 km de la costa
de la província de Castelló, enfront del cap d’Orpesa. Estan
formades per quatre grups d’illes diferents. Destaca l’illa
Major o Montcolibre, que té forma de ferradura.
És un dels arxipèlags més interessants de la Mediterrània
occidental, tant pel seu origen volcànic, com per les pobla-
cions d’aus que hi niuen. Per això, aquestes illes han sigut
declarades parc natural.
L’aïllament de les illes ha provocat l’aparició d’espècies que
només existeixen en aquestes, com la sargantana dels Co-
lumbrets. A més, també són importants les aus marines.
Antigament hi destacava la gran quantitat d’escurçons,
però van ser exterminats al llarg del segle passat.
L’abundància de riquesa submarina és aprofitada pels pes-
cadors, que utilitzen mitjans artesans. Són abundants els
meros, les escórpores, les cabres i les llagostes.
Una altra illa de la Comunitat Valenciana és l’illa Plana o de
Tabarca, situada només a 4 km del cap de Santa Pola. A l’i-
lla hi ha poca vegetació, a causa de l’escassetat de pluja i
dels vents forts. Pel que fa a la fauna, destaquen les aus
acuàtiques, sobretot la gavina argèntia. En les aigües prou
càlides, viuen espècies interessants com ara l’eriçó, l’estrela
de mar, el mero, la llagosta o la tortuga careta. Antigament
s’hi podia trobar la foca mediterrània, però el 1 925 va de-
saparéixer l’últim exemplar. L’activitat tradicional són les
salines.
51El relleu i els continents
Illot Churruca
Illot Cerquero
Illot del Bergantí
Illot la Foradada
Illot BauzàIllot laFerrera
Columbret Gran
Illot la Senyoreta
Illot Montcolibre
Illot Mascarat
IIlot ValdésIllot Navarrete
Illot Pedra Joaquim
IIlot Méndez Núñez
N
1000 m0 500
Illes Columbrets (Orpesa, Castelló).
52 Unitat 2
AMPLIA I DESCOBREIXL’Himàlaia: una serralada mítica
El ieti
La llegenda més popular associada a l’Himàlaia és, sens dubte, la del ieti o «abominable home de les neus». Els testimonis
d’alguns xerpes i escaladors parlen d’unes enormes petjades o de la trobada a les altures amb un ésser de gran envergadu-
ra, bípede i cobert de pèl. Per a alguns investigadors podria tractar-se d’un primat especialment adaptat a les dures condi-
cions del lloc. Uns altres han aventurat que podria ser d’algun ésser anterior a l’Homo sapiens sapiens en l’escala evolutiva. Per
a uns altres, el ieti és poc més que una al·lucinació produïda per la falta d’oxigen.
A la serralada de l’Himàlaia hi ha les cimes més
altes de la Terra, catorze de les quals superen els
8000 m d’altitud; la més alta de totes és l’Eve-
rest, amb 8850 m. L’Himàlaia està situat a l’Àsia;
els seus 2500 km de longitud i 350 km d’am-
plada recorren el Pakistan, l’Índia, el Nepal, el
Tibet, la Xina i Bhutan. A les seues munta-
nyes naixen rius tan importants com l’Indus
i el Ganges.
Com es va formar?
L’Himàlaia és la cadena muntanyenca més jove del
planeta. Fa uns cinquanta milions d’anys, la placa
continental índia va xocar amb la placa continen-
tal euroasiàtica. Com a fruit del xoc, es va produir
un gran plegament que va elevar la mar que ocu-
pava la zona i va donar origen a la serralada.
Com que es continua produint fricció entre les
plaques, la serralada creix uns dos mil·límetres
a l’any a la cima de l’Everest i es desplaça cap
al nord uns dos centímetres a l’any.
Viure a l’Himàlaia
L’Himàlaia és, per als pobles que hi
habiten, una divinitat o bé la residèn-
cia dels déus. Així, l’Everest és consi-
derat «la deessa del cel» o «la deessa
mare del món». La duresa de les
seues condicions climàtiques, el fet
que encara hui se’n desconeguen
molts dels racons o la quantitat de
morts entre els muntanyencs que han
intentat escalar-lo ha donat origen a
històries i llegendes que tenen l’Himàlaia
com a escenari.
Les expedicions d’escaladors i la seua repercussió
mediàtica han popularitzat alguns aspectes de la
vida dels habitants d’aquestes muntanyes.
Segur que has sentit a parlar dels xerpes, els
portadors acompanyants dels escaladors
que suporten amb una major facilitat la
falta d’oxigen de les altures. De fet, els
xerpes, el nom dels quals significa ‘gent
de l’est’, són un poble acostumat a co-
merciar d’una vall a una altra. Els iacs
són el seu mitjà de transport, uns mamí-
fers de pèl llarg que poden arribar a pesar
quasi 1000 kg i que tenen una gran resis-
tència.
Dels xerpes es diu que saben parlar a la mun-
tanya i que creuen que poden determinar
quan la muntanya els serà propícia per a iniciar
l’ascensió a les cimes.
53El relleu i els continents
SÍNTESI• Per a resumir la primera part de la unitat, pot ser útil l’esquema següent.
• Per a resumir l’estudi dels continents, t’oferim aquest model d’esquema que pots adaptar i completar en cada cas.
Aiguamoll. Terreny baix i pantanós inundat per les ai-gües de la mar.
Albufera. Llacuna situada prop de la costa, en una zonade terres baixes, formada per l’entrada d’aigua de la mari separada d’aquesta per un banc d’arena.
Antípoda. Lloc de la Terra que està situat diametralmentoposat a un altre.
Dic. Mur construït per tal de contindre l’aigua.
Dorsal oceànica. Serralada submarina que solca les pla-nes abissals i que pot sobreïxir de la mar, donant lloc a illes.
Erosió. Desgast produït a la superfície terrestre pelsagents externs naturals (aigua, vent...) o per l’acció hu-mana.
Escut. Massa de roques d’una gran antiguitat que consti-tueix el nucli del continent.
Glacera. Massa de gel acumulada en la part alta de lesmuntanyes.
Massís. Relleu muntanyenc i d’altiplans amb límits bendefinits.
Sisme submarí. Moviment sísmic que afecta les aigüesde la mar i en provoca una agitació violenta.
Rift. Fissura en la superfície continental en forma devall produïda per la força divergent d’una placa tectò-nica.
VOCABULARI
són
són
Tectònica de
plaques
Continents
Plecs, falles,
volcans i terratrémolsAigua,
vent,
vegetació,
temperatura
EL RELLEU
Agents formadors
Agents modeladors
expliquen la formació de
Depressions/
planes
..................................................................
................................................................
Muntanyes
(cimes)
..................................................................
................................................................
Altiplans..................................................................
................................................................
Caps..................................................................
................................................................
Golfs..................................................................
................................................................
Illes..................................................................
................................................................
........................
Relleu
Costes
54 Unitat 2
AC
TIV
ITA
TS INVESTIGA: Formes de relleu espectaculars
1. El relleu terrestre és estàtic o varia al llarg del temps? Per què?
2. Observa els mapes de relleu de la unitat i completa el quadre següent amb els accidents geogràfics més destacats.
3. Un croquis és un dibuix esquemàtic que tan sols representa les línies principals i prescindeix dels detalls. Per als geògrafs, el
croquis és útil a l’hora d’analitzar paisatges, formes de relleu, etc.
— Fixa’t en la fotografia i completa el croquis que se n’ha fet.
— En la imatge apareix una vall, una muntanya i una serralada. Situa aquestes formes del relleu en el croquis i defineix-les.
4. Elabora un esquema amb les principals unitats de relleu de la Comunitat Valenciana.
Àfrica
Serralades i cimes
Amèrica Àsia Oceania Europa
Planes i depressions
Illes
Penínsules
TREBALLA LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
1. Algunes formes de relleu són espectaculars per la seua configuració i dimensions, pel paisatge en què es troben, etc.
— Formeu grups de treball i prepareu una animació informàtica (tipus PowerPoint) sobre algun dels accidents geogràfics se-
güents:
— En l’animació han d’aparéixer la localització geogràfica, algunes imatges il·lustrati-
ves i una explicació breu sobre les característiques de l’element treballat. Podeu con-
sultar algunes webs, com les que s’indiquen.
Grand Canyon del Colorado - volcà Etna - vall del Rift
península de Kamchatxa - Ayers Rock
Buscadors
http://es.wikipedia.org
http://www.google.es
http://maps.google.es
@
55El relleu i els continents
Explica quins són els agents formadors i els agents modeladors del relleu. Després, observa atentament la imatge i enu-
mera els principals agents que han degut d’influir en el modelatge del relleu que es mostra.
En un mapa mut de la península Ibèrica, situa les unitats del relleu següents: Pirineus, depressió Central, Picos de Europa,
golf de València, delta de l’Ebre, Sistema Bètic, cap de la Nau,Penyagolosa.
Classifica les unitats de relleu següents segons el continent a què pertanyen i situa-les en el mapa.
Digues a quins continents
pertanyen les illes i els arxipè-
lags següents, i situa’ls en el
mapa.
a) Nova Zelanda
b) Islàndia
c) Sicília
d) Antilles
e) Japó
f) Madagascar
g) Illa Victòria
h) Illes Filipines
i) Nova Guinea
j) Java
4
1. Muntanyes Rocalloses
2. Desert del Sàhara
3. Pirineus
4. Península dels Balcans
5. Desert de Gobi
6. Urals
7. Península de Somàlia
8. Himàlaia
9. Gran Desert de Victòria
10. Península del Labrador
11. Península Aràbiga
12. Península Ibèrica
13. Andes
14. Estret de Bering
15. Golf de Mèxic
16. Cap de Bona Esperança
17. Golf de Bengala
18. Caucas
19. Península Escandinava
20. Serralada Divisòria
3
2
1
AVALUACIÓ
top related