dossier el rostre de les oliveres
Post on 24-Mar-2016
230 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
El rostre de les oliveres | Una exposició Slow
"Els batecs del temps transformen el seus troncs amb una cadència mil·lenaria"
Pere Ferrer
La Fundació Setba inaugura, el proper dimarts 15 de gener a les 20h 'El rostre de les oliveres'.
Una exposició que cerca les formes increïbles d'aquests arbres, forjades pel pas del temps en un
procés molt lent. Per això, aquesta és una exposició SLOW.
Exposició
Dates
Lloc
Artistes
Disciplines
Inauguració
Preu obres
El rostre de les oliveres - Slow Art
Del 15 de gener de 2012 al 22 de febrer de 2013
Fundació Setba
Plaça Reial 10, 1er 2a (08002) Barcelona
Pere Ferrer, José Sedano, Daniel Ferrer
Fotografia
Dimarts 15 de gener a les 20h Des de 200€ fins a 400€
EL ROSTRE DE LES OLIVERES
Ai! Quantes coses es perden aquells que, per un motiu o altre, no traspassen la fina superfície que
enterboleix la transparència de l’aire per entrar dins una realitat més profunda, sorprenent i
desconcertant.
Ai! Qui ha dit que ha cercat els rostres de les oliveres i mai no els ha trobat? És aquesta boira baixa
que està escampada ran de terra que no els ha deixat veure bé les coses.
Les aparicions sempre són fugisseres i posen a prova la paciència. Sols la capacitat d’atenció seguida
permet als nostres ulls veure més enllà de les aparences, però sempre que abans haguem comprès les
emocions i els sentiments externs.
Els olivars mil·lenaris són camps de soques amb brancam de fullatge menut que es mostra tenyit de
verd fins que la llum del dia esdevé somorta i l’acoloreix d’un gris argentat.
Formacions de soques retorçudes, esqueixades, doblegades, petrificades; que posen a prova la seva
robustesa quan el vent encès de fúria hi topa. No les vincla, com tampoc no romp la roca les onades
embravides de les mestralades.
Corre l’aigua clara del cel sobre la seva pell esquinçada, clivellada, resseca, com llenega sobre la roca
calcària que les envolta.
El caminant distret amb el seu petit món no veu en les soques més que formes capricioses sense vida,
sense batec. Però aquells que han arribat a traspassar el mur de la incomprensió que impedeix
relacionar-se entre essers, veuen com, sobtadament, es dibuixa, amb traç gruixut, en un racó recòndit
d’un tronc mil·lenari, el perfil, la cara, el cos d’unes criatures encantades. Ningú no en sap la seva
procedència. Tampoc cap savi acadèmic no es vol aventurar a dir el temps transcorregut des del
començament de les seves vides.
Bèsties que es mostren en actitud ferotge quan se senten observades; ocells a punt de prendre el vol
quan algú s’hi apropa més del compte; primats juganers que els agrada ser observats per qui
consideren un igual; rostres d’homínids de cara tortuosa que traspua dolor per tots els trets de la seva
fesomia; siluetes de dones movent-se entre les tenebres mostrant la ferida oberta entre uns pits que
nodreixen el sofriment; petits monstres que se’n riuen de l’espant de qui els mira.
Una fauna recelosa que solament es deixa veure des d’un determinat punt; i per això cal tenir esment
en apropar-s’hi. Si es dóna una passa més cap a un costat o altre, tot d’una es fon com per encanteri. Es
podran recercar mil i una vegada, però mai més no es deixaran veure encara que se sàpiga que hi són i
que observen tant quan els acarona la llum del dia com quan les enfosqueix la penombra de la nit.
Pere Ferrer
LES OLIVERES
Són monuments naturals, forjats a través de les inclemències del temps durant mil·lers d'anys. Els
estudis determinen que la majoria d'oliveres de la conca del mediterrani tenen entre 2000 i 2500
anys. Centenars d'anys, de dies de pluja, vent, fred i sol batent n'han escolpit les formes que les
caracteritzen. Molt lentament. Així, aquesta vol ser una mostra slow, un exemple de slow art.
LA MOSTRA
A partir de les fotografies de Pere Ferrer, José Sedano i Daniel Ferrer l'exposició immortalitza
els rostres gravats a les oliveres de la Serra de Tramuntana (Mallorca) que el temps ha dibuixat al
llarg dels anys i que, probablement, també acabarà per esborrar. Una vintena d'imatges de gran
format, d'aquestes obres d'art efímeres.
Els historiadors a lʼAnAguitat quan es referien als culAus més caracterísAcs a la conca de la
Mediterrània citaven el blat, la vinya i lʼolivera. A Mallorca, lʼolivera va arrelar en els terrenys rosts i
esquerps a les faldes de les muntanyes que conformen el perfil de la serra de Tramuntana.
Lʼolivera mil·lenària neix de lʼempelt sobre un peu dʼullastre, arbust silvestre de tanyades que es
torcen sense rompreʼs.
El creixement de lʼolivera de muntanya és lent i penós. Progressa en un sòl ressec i cerca el magre
substrat del subsòl muntanyenc endinsant les seves arrels entre les escletxes del roquissar calcari.
El brancam i fullatge són colpejats, de forma periòdica, per les arremeses del vent de Tramuntana
que udola com una bandada de llops en les nits de tempesta. A lʼhivern els cau del cel la gelada
que socarra les fulles més novelles.
Les condicions hostils es trasllueixen en les soques que es retorcen sobre si mateixes com si
volguessin expressar la sofrença de la seva existència.
El pas del temps ha posat en relleu les siluetes que sʼesbossen en els troncs: animals prehistòrics;
primats, que precediren lʼadveniment del homínids; éssers
amb una conformació contrària a lʼordre natural on conviuen lʼhome i la bèstia.
La sensibilitat de lʼobjecAu de la càmera fotogràfica ha captat els rostres dʼaquesta fauna que han
quedat impresos en la llenya del tronc a força de vagar pels oliverars durant les nits negres
dels temps remots.
EL MOVIMENT
El moviment Slow (www.movimientoslow.com) té el seu gènesi a la Plaça d'Espanya romana, l'any
1986. El seu naixement és indissociable de certa actitud contestatària en clara oposició a la
americanització d'Europa. Quan el periodista Carlo Petrini es va topar amb l'obertura d'un conegut
establiment de menjar ràpid en aquest enclavament històric de la capital italiana, alguna cosa es
va remoure en el seu interior. Definitivament, s'havien traspassat els límits de l'acceptable i va
entendre, de forma gairebé visionària, els perills que s'atansaven sobre els hàbits alimentaris de la
població del vell continent, ofuscat a imitar el tempo vital marcat a l'altre costat de l'Atlàntic. La
resposta no es va fer esperar, forjant-se la llavor del moviment, l'Slow Food.
La idea era simple; protegir els productes estacionals, frescs i autòctons de l'assetjament del
menjar ràpid i defensar els interessos dels productes locals, sempre en un règim sostenible, a
través del culte a la diversitat, alertant dels perills evidents de l'explotació intensiva de la terra
amb finalitats comercials.
Després de Slow Food, apareixerien noves aplicacions a altres àmbits essencials de les nostres
existències com el sexe, la salut, el treball, l'educació o l'oci que acabarien per conformar les àrees
d'influència del moviment Slow.
ELS AUTORS
Pere Ferrer Guasp
(Alaró 1949) Doctor en Història per la Universitat de les Illes Balears (1998). Autor dels llibres:
Joan March. Els inicis d’un imperi financer (Cort, 2000), Joan March, la cara oculta del poder
(Cort, 2004), Joan March. L’home més misteriós del món (Edicions B, 2008), Contraban,
República i Guerra (Documenta, 2008), Sotanes, faldes i tricornis (Documenta, 2011) i dels
documentals: Modernisme a Mallorca, La vall d’Orient (Premi Diosa Tanit Eivissa, 1984), Tito
Citadini. Un pintor vingut a Mallorca, Gaspar Bennazar. L’arquitecte.
José Sedano Sanllorente
(Madrid 1956) Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat Complutense de Madrid.
Redactor de la revista digital Acontratiempo i Tècnic del grup poètic: Fart d’Art. Col·laborador
de l’organització humanitària Mallorca Solidària.
Daniel Ferrer Daumas
(Palma 1977) Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Oberta de Catalunya
(2007). Màster en direcció a la New York Film Academy de Nova York (2006) i Societat de la
Informació i del Coneixement per la Universitat Oberta de Catalunya (2009). Ha produït i dirigit
diversos documentals: L’Inspiration de Van Gogh (Seleccionat en diversos festivals
internacionals, 2010), Imaginant la Sagrada Família, Stefan Cools l’artista, Equacions paternals,
Natura ésCultura (Fundació Setba).
Daniel ferrer ha col·laborat en diverses ocasions amb la Fundació Setba. L'any passat ho va fer
amb el documental "Stefan Cools l'artista" amb motiu de l'exposició del mateix nom. El proper
31 de gener es presentarà, al Caixa Fòrum, el documental del mateix cineasta sobre el projecte
Natura ésCultura. Una iniciativa de la Fundació Setba que es va dur a terme el mes d'octubre
passat a Calders (Bages).
ACTIVITATS PARAL·LELES
Dijous 7 de febrer de 2013 a les 19h
Conferència 'Moviment slow: opció o necessitat?'
A càrrec d'Imma Tortajada, periodista i responsable del portal
www.slowbcn.com
Mostra de tocats slow
Paral·lelament a l'exposició, la Sala Llimona acollirà una mostra de tocats
de l'artista tèxtil Teresa Sil. Del 7 al 22 de febrer.
top related