docents: la importància de les figures dels i les docents ... · presentació als nens i nenes...
Post on 24-Sep-2020
11 Views
Preview:
TRANSCRIPT
“De les pràctiques escolars als habitus
docents: la importància de les figures dels i
les docents en la integració dels fills i filles
de famílies immigrants a les escoles.”
Llicència d’estudis realitzada per Vicenç Casalta Gordillo.
Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco i Pons
Curs 2007-2008
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
2
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
3
“ Nothing is stranger than this business of humans
observing other humans in order to write about
them”.
Ruth Behar , “ The vulnerable observer”.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
4
“ El relleu és quan fas carreras i passes un pal a un nen que t’està esperant i vas
ràpid”.
Abd. 3r de primària durant un control de Coneixement del Medi Social.
“ Yo cada día les digo a mis papás que trabajen mucho para ganar mucha plata y
volver a mi país con mi abuelita y mis amigos. No quiero hacerme mayor en España”.
L. 1r de primària.
“ Estoy muy contenta porque ya no soy la más nueva de la clase, me hice viejita de
golpe”
J. 1r de primària
“ Ya le dije a mi papá que nos quedáramos aquí para siempre, le dije que paráramos,
que me pasé media vida volando “.
C. 3r de primària
“ No soy nada seria, en casa soy bien payasa, pero aquí nadie me hace reir”
S. 1r de primària
“ Cada vez que viene un niño nuevo a la clase, hacemos cosas que ya sabemos, es un
aburrimiento”
S. 1r de primària
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
5
GUIÓ DEL TREBALL.
INTRODUCCIÓ. 9
MARC TEÒRIC. 12
”L'ESCOLA PER FORA”. 37
CONTEXTOS A OBSERVAR: TRES CENTRE DE PRIMÀRIA. 43
SETEMBRE : DECISIONS SOBRE EL CANVI DE PAPER. DE DOCENT
A INVESTIGADOR. 53
Presentació als nens i nenes (incloent la variable idioma). 54
Superar determinats “tics” que estaven incorporats a la meva
actuació a les aules. 55
La delimitació de funcions. 56
Determinar actituds reals-fictícies que provocava la presència
de l’investigador a l’aula. 56
Observant a persones que deixen observar: “construccions i de-construccions ètiques”. 57
La dificultat de l'observació participant. 60
La inutilitat de la primera hipòtesi . De l'ambició a la realitat. 61
CASOS OBSERVATS. 63
Altres espais observats. Xerrades de pares. 87
Xerrada en el màster. 88
Les mediadores. 94
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
6
TRES GRANS QUIEBRES 109
ELS I LES DOCENTS. 112
Model d’entrevistes . 112
Buidat de les entrevistes. 114
Quadres resum. 117
Tipologies de habitus. 121
RELACIÓ ENTRE ELS HABITUS I ELS CONTEXTOS D’AULA 123
L’HABITUS DE L’INVESTIGADOR. 129
CONCLUSIONS. 137
PROPOSTES D’ACTUACIONS. 141
BIBLIOGRAFIA. 144
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
7
De vegades una imatge val més que mil paraules...
L’escola?
Frato
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
8
Innovació educativa?
Frato
Integració? Inclusió? ...?
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
9
INTRODUCCIÓ.
Aquest treball s’ emmarca dins del programa de concessió de llicències d’estudis
retribuïdes del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya durant el curs
2007-2008.
M’agradaria agrair el recolzament prestat així com la seva aportació al treball a la
meva supervisora, la Dra. Sílvia Carrasco. En primer lloc per acceptar la supervisió
d’un projecte amb una redacció inicial carregada de incoherències, buits teòrics i
alguna “barbaritat”. En segon lloc per tot el que he aprés a cada xerrada –formal i
informal- que hem tingut al llarg d’aquest període de temps i en tercer lloc per ajudar-
me a adonar-me que l’escola és molt més que el que passa dins les quatre parets que
la defineixen com a edifici.
Vull agrair a la Dra. Carrasco haver suposat per a mi una “quiebra” fonamental per tal
que el projecte prengués cos i poder realitzar, de manera més o menys exitosa, el
trànsit de docent a antropòleg.
Vull també agrair a la Dra. Diana Marre el seu recolzament i les seves aportacions al
projecte, així com les seves classes tot just aterrar a Antropologia que van fer que
sentís que la meva decisió havia estat encertada.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
10
El que aquí presento és el resultat de les observacions portades a terme durant un
curs a tres escoles diferents.
Per a la plasmació en paper dels resultats obtinguts en aquestes observacions, he
intentat respectar –sempre que ha estat possible- la seqüència temporal. Tot i així, en
molts moments, es produeixen salts en el temps que m'han ajudat que aquest escrit
tingui una millor consistència.
En primer lloc hem cregut necessari establir el marc teòric des del que ens mourem al
llarg del treball. Vaig tenir dubtes sobre si començar aquest redactat amb el meu relat
personal respecte al que suposa per a un mestre mirar-se l'escola des de fora, havent
estat dotze anys dins. Mentre meditava sobre l'estructura que hauria de tenir el treball,
em vaig adonar que aquest relat ja estava condicionat per la teoria, pel que vaig
considerar que era més oportú començar explicitant el marc teòric en el que em
mouria.
Com tot treball antropològic, suposa un aprenentatge sobre els contextos que
observes, però també un important treball de reflexió al voltant d'un mateix. He après
moltes coses sobre el tema d'estudi i, paral·lelament, he après moltes coses sobre mi
com a docent, com a antropòleg i com a persona.
Si en algun moment algunes de les persones que em van permetre observar en les
seves aules i en les escoles se senten jutjats o jutjades, vull que sàpiguen que no és la
intenció d'aquest treball, només es tracta de mostrar el que “jo” he vist per ajudar-los i
per ajudar-me.
A tots ells i elles, milers de gràcies per haver-me deixat estar observant i compartint
infinitat de moments. Gràcies als equips directius de les escoles però sobretot, milions
de gràcies als nens i nenes que, tot i la molèstia de la meva presència, m'han
ensenyat tant.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
11
Abans de començar amb l'explicació del marc teòric, m'agradaria aclarir un aspecte a
nivell dels conceptes utilitzats o no utilitzats en la redacció d'aquest treball.
El tema d'estudi d'aquest projecte té com a eix central la integració dels fills i filles de
famílies immigrants en les escoles. Ha estat la meva intenció no utilitzar el terme
“nouvinguts” al llarg de tot aquest escrit. Els motius principals han estat dos:
Em sembla que és un terme que podria emmarcar-se dins del que es defineix com a
“eufemització dels fets socials” ( Bourdieu) . Malgrat que la definició que es dóna és la
de “ algú que fa menys de dos anys que s'ha incorporat al sistema educatiu català” la
realitat és diferent i es refereix a persones que són fills i filles d'immigrants i, que en la
majoria de casos, a més ocupen llocs baixos en l'estructura de classes socials de la
nostra societat. El segon motiu és la comparació amb altres nens i nenes que podrien
entrar dins d’aquesta definició i que no entren per diferents motius. No crec que un nen
o nena adoptat internacionalment per una família autòctona tingui aquesta
consideració per part de les escoles, malgrat ser igual de “nouvingut” que les persones
que vénen amb les seves famílies del Marroc, Llatinoamèrica,Senegal,....
No em sembla, per tant, que el terme reflecteixi les realitats que es donen en els
centres i prefereixo fer servir l'expressió fills i filles de famílies immigrants per a
referir-me a aquestes persones.
Hi ha un altre punt que vull aclarir. Tot i que durant el redactat de la llicència parlo de
tres escoles, finalment, vam decidir amb la meva supervisora, que una d’elles no era
representativa per les situacions observades respecte als nens i nenes, però sí que ho
era respecte als i les docents. És per aquest motiu que a l’apartat dels casos observats
no apareixen casos referits a aquest centre. Sí que apareixen, però, les respostes dels
i les mestres a l’entrevista.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
12
MARC TEÒRIC.
Per a l'elaboració del marc teòric que enfocaria el treball, una de les qüestions més
rellevants va ser la d'intentar fugir de la teoria “únicament” pedagògica, entenent per
aquesta definició la literatura que respecte al tema estudiat ha aparegut al llarg dels
anys però que se centra –només- en el que passa en les aules o a l'escola, sense
connectar-ho amb la realitat de la societat en la qual les escoles estan ubicades. Vam
buscar- juntament amb la supervisora- referents teòrics que abordessin el tema des
d'una postura que contemplés la realitat escolar com un reflex de la realitat social i per
aquest motiu – motiu que està present al llarg de tot aquest estudi de manera
conscient i que s'ha convertit en un dels objectius principals a aconseguir- els referents
teòrics, així com els antecedents d'estudis que han abordat aquest tema amb
anterioritat, són referents que s'han produït des de l'Antropologia de l'Educació
especialment, però també des de l'Antropologia en general i alguns des de la
Sociologia.
Començaré per esmentar les obres teòriques que m'han servit de referència i la seva
relació amb el tema aquí exposat, així com la manera en la qual entren a formar part
d'un esquelet teòric que ajuda a la interpretació dels resultats obtinguts.
Vull començar destacant la importància que per a mi ha tingut l'obra de Peter Woods
“L'escola per dins”(Woods, 1987) per dos motius principalment:
- El primer perquè l'enfocament d'aquesta obra m'ha ajudat a fer el trànsit necessari de
la figura de mestre a la figura d'observador-investigador, aprofitant totes les eines que
els meus dotze anys d'experiència com a docent de l'escola pública m'havien donat.
- El segon per la manera en la qual Woods parla de com cal enfocar el disseny d'un
treball que tingui com a objectiu la investigació en centres de primària i totes les
dificultats que pots trobar-te, així com els aspectes que has de tenir en compte.
“L'escola per dins” em va orientar no només en l'aspecte referit a com portar a terme
una etnografia escolar, sinó a com fer etnografia. En realitat, aquest treball fa
referències contínues a l'obra de Wood i en alguns moments, em refereixo a la visió
que he anat prenent com “l'escola des de fora, havent estat dins”, en clara referència a
l’obra abans exposada.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
13
“Una de las razones principales de este abismo entre maestros e investigadores reside, en el
simple hecho de que gran parte de la investigación educativa no ha sido realizada por maestro”
(Woods, 1987:15)
Woods manifesta el possible desinterès per part dels docents respecte a les
investigacions que es porten a terme en els centres justificant que s'allunyen de les
prioritats que ells i elles poden tenir. Per això,una de les principals intencions d'aquest
treball era poder establir conclusions que ajudessin als i les docents en les dificultats
que es poden trobar diàriament. Des d'un principi intento que quedi clar que es tracta
d'un docent que observa l'escola i a altres docents. A més em sembla necessari
remarcar la importància de la cita de Woods pel que fa a la necessitat que siguin els
propis i pròpies docents els que portin a terme investigacions en la institució escolar,
que d'altra banda ,és bastant impermeable a investigadors externs.
“Curiosamente, la etnografía se aprende a hacer a medida que se hace, hasta convertirla en una
búsqueda personal ,tanto por el método como por el tema, aún cuando todo lo que se haga, en
realidad, contribuya al refinamiento del instrumento principal de investigación” (Woods, 1987:23)
Llegir això al principi del meu treball em va tranquil·litzar respecte als dubtes sobre si
seria capaç de fer etnografia, la manera en la qual havia d'anotar el que observava en
el meu diari de camp, detectar els esdeveniments rellevants i altres inquietuds que
t'assalten quan estàs a punt de començar la teva primera investigació. Aquest llibre de
Woods va ser la meva primera lectura just després que se'm concedís la llicència
d'estudis i en alguns moments em va servir de manual sobre com cal fer etnografia en
un centre escolar.
“El principio del “intercambio” es un principio familiar en las escuelas. Así, pues, sería posible en
algunas escuelas una redistribución del trabajo durante un período, de modo de dejar tiempo en
momentos decisivos para realizar la investigación” (Woods, 1987:35)
Tenir aquest punt present em va ajudar en el moment de la negociació sobre l'accés a
les escoles, oferir-me com a observador que pot ajudar en determinats moments va fer
que els equips directius m'obrissin les portes dels centres, primer perquè rebien ajuda
que podria revertir en el funcionament de les aules en les quals anava a realitzar les
meves observacions i segon perquè em distanciava de la figura de l'observador distant
de la qual estaven una mica cansats perquè –en la majoria dels casos- acabaven no
tenint notícies sobre les conclusions de les observacions que es portaven a terme als
centres.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
14
“… la mejor manera de desarrollar confianza es tener un proyecto honesto; eso es, un proyecto
diseñado con el fin de mejorar el conocimiento, capaz a su vez de mejorar la enseñanza propia
y/o la de otros, o bien las condiciones de los otros, y no un proyecto, digamos, dirigido a la
vanidosa búsqueda de sí mismo o de algún objetivo desprovisto de valor o completamente
egocéntrico.” (Woods, 1987:44)
En tot moment vaig intentar que quedessin clars els objectius de les meva investigació,
així com el compromís que en el moment que tingués redactats els resultats i les
conclusions a les quals havia arribat, se les faria arribar per si de cas els podien ajudar
en el seu treball. No vaig maquillar les meves intencions i vaig plantejar el tema
d'estudi com un tema espinós però necessitat d'un tractament i un estudi per part de
persones que treballem o hem treballat a les escoles.
Evidentment, el compromís de l'anonimat dels i les docents, alumnes i alumnes,
centres i famílies anava per davant. A més em vaig oferir que si en qualsevol moment
al llarg de les meves observacions volien fer-me arribar algun dubte, pregunta o
inquietud, seria ben rebuda i , en la mesura del possible, incorporada al treball.
“Otro problema es el de la “reversión”. Por mucho que se trate de impedirlo, hay muchas
circunstancias en que es inevitable hablar a los alumnos nuevamente en el papel de maestro,
adulto o padre”. (Woods, 1987:41)
En un principi no vaig valorar aquesta dificultat, va ser a mida que es va acostar el
moment de la meva entrada en els centres quan aquest punt va començar a inquietar-
me. Sabia com entrar a l'escola en el paper de docent, però feia molt temps que no ho
feia en qualitat d'un altre rol que no fos aquest. De fet, aquest punt va crear la
necessitat de reflexionar sobre això i prendre una sèrie de decisions que més
endavant estan enumerades i explicades.
“Es necesaria, pues, una cierta “limpieza” de los propios procesos de pensamiento, junto con la
necesidad de convertir al grupo o escuela en algo “antropológicamente extraño” (Woods,
1987:50)
A això em referia quan parlava de la necessitat de mirar-se l'escola des de fora. Durant
dotze anys ho havia fet des de dins i aquest factor condicionava la meva mirada,
convertint en invisibles alguns fets que, una vegada establert aquest distanciament,
van resultar fonamentals.
Aquest crec que ha estat un dels principals reptes del meu treball, aconseguir escapar-
me d'aquesta mirada docent o pedagògica i intentar ampliar el camp de visió per poder
aconseguir un punt de vista més complex del que en les escoles succeeix.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
15
“… se corre el riesgo de “volverse nativo”, es decir, de identificarse hasta tal punto con los
miembros que la defensa de sus valores prevalezca por encima de su estudio real.” (Woods,
1987:50)
Lligat amb la cita anterior, havia de trobar un punt d’equilibri entre aquest
distanciament, aquesta mirada distant de la qual parla Levi-Strauss i el risc de tornar-
se natiu. En alguns moments, vaig oscil·lar entre dos extrems ( identificar-me com a
docent i identificar-me com nen/-a) fins a arribar al punt que vaig creure convenient.
Tot aquest procés està explicat en el relat personal que configura l'apartat següent.
“… verse involucrado al punto de ser capaz de valorar la vida como un nativo, pero ser al mismo
tiempo capaz de distanciarse a voluntad con el fin de poder representar esa vida con la
adecuada contextualización.” (Woods, 1987:55)
Potser aquesta cita resumeix el principal objectiu de la investigació respecte a la meva
figura, com aprofitar la meva condició de docent que ha estat dins de l'escola i que
coneix el funcionament i, a la vegada, posicionar-me en un punt prou distant com per
no naturalitzar situacions que no ho són, pel fet d'haver-les viscut nombroses vegades
mentre havia portat a terme la meva feina a les escoles.
Respecte al meu paper com a investigador m'agradaria comentar les aportacions de
dos autors al respecte del posicionament i el rol a adoptar a la feina de camp. Un
d'aquests rols és el que Michael Agar descriu com “ The Professional Stranger”(Agar,
1996) en el seu llibre del mateix títol. Les aportacions d'Agar em van ajudar a tenir la
idea de com intentar mirar-me el que succeïa de la manera més objectiva possible i
com si per a mi fos un context absolutament desconegut. Malgrat la dificultat
d'aconseguir els dos objectius, em semblava important, almenys, tenir-los presents en
cada moment de les meves observacions.
Va haver algun moment en el que em vaig sentir molt més identificat amb el rol descrit
per Ruth Behar en el seu llibre del mateix títol, el “Vulnerable Observer”(Behar, 1996).
Justament per les dificultats que acabo d'esmentar en el paràgraf anterior (ser
observador en un context en el qual t'has mogut durant anys) el fet d'entrar al camp
intentant adoptar un rol diferent, em feia sentir més vulnerable. La meva posició al
principi era ambigua, no era un rol de docent, ni tampoc de nen, era un rol que havia
de definir i redefinir en cada situació. Aquesta falta d'una definició fixa era el que
carregava la meva postura com a observador de vulnerabilitats.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
16
Com diu Behar:
“ As a mode of knowing that depends on the particular relationship formed by a particular
anthropologist with a particular set of people in a particular time and place, anthropology has
always been vexed about the question of vulnerability”. (Behar, 1996)
A més s'afegia el fet que havia d'estar atent a molts detalls perquè cap de les persones
observades se sentís amenaçada amb la meva presència i no variar per aquests
dubtes l'objectiu principal de la meva observació. Però era el propi objectiu o el
disseny que havia plantejat, el que em situava en una posició de vulnerabilitat, perquè
havia d'assumir que una vegada que intentes portar-ho a terme, una vegada que
entres al camp, escapa al teu control. Les idees que tens sobre el que succeirà poden
canviar, les impressions sobre el que ha de passar poden complir-se o no, la hipòtesi
pot no ser vàlida o anar canviant a l'entrar en contacte amb la realitat. Tots aquests
aspectes apareixen al principi de manera molt accentuada, però van baixant en
intensitat quan portes més temps al camp, potser perquè ets capaç de controlar-los o
potser perquè t'acabes acostumant a que el factor sorpresa sempre és present (i és bo
que ho estigui).
Durant el procés, em sentia en una etapa de “liminalitat” al principi, havia abandonat el
meu estatus anterior a la llicència, però la llicència no m'atorgava d'entrada un altre
estatus- o em situava en un estatus passatger- era jo mateix el que havia d’anar-ho
construint. En molts moments al llarg de tot el procés em vaig sentir com si estigués
passant per un ritus de pas en la forma en la qual els descrivia Van Gennep, és a dir,
una preparació (la redacció del projecte), una fase liminal (l’entrada a les escoles
sense el rol de docent i amb la construcció d'un rol nou) i la reincorporació al grup amb
un estatus diferent (encara està per veure de quin estatus es tractava).
Al principi de les meves observacions, just a l'entrar en les escoles, em sentia en
aquesta fase liminal, en la que no sabia molt bé quin paper em tocava ocupar, encara
que cada vegada tenia més clars els aspectes que havien de formar part d'aquest rol.
Suposo que van ser aquestes sensacions, les que em van portar a definir la meva
posició com una barreja dels rols que descriuen Behar i Agar, una barreja dels dos
papers, el d'un “Vulnerable Stranger”.
Del propi Agar m'interessa el concepte de “quiebra” pel que suposa per a poder
explicar alguns de les situacions que se m'han presentat al llarg d'aquest procés.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
17
Durant aquest temps he hagut d’aturar-me a reflexionar sobre el procés d'investigació
ja que es donaven determinades circumstàncies que escapaven al que esperava
trobar. Van succeir coses que no es podia entendre amb els models explicatius dels
quals disposava a nivell teòric, amb la qual cosa, havia de donar un gir a la
investigació, un gir que passava per la necessitat d'analitzar el que havia succeït, els
perquès d'aquestes situacions, , buscar nova teoria i fins i tot replantejar-me les
intuïcions que tenia o elaborar hipòtesis que incorporessin aquests nous
esdeveniments per a poder buscar així una resposta.
Va caldre buscar més teoria, desestimar les primeres intuïcions sobre la hipòtesi que
plantejava en el projecte i redefinir el propi projecte pràcticament en la seva totalitat.
He identificat dues “quiebras” de manera clara, i una que no va ser tan evident però
que també va comportar canvis en el meu treball.
Aquestes tres “quiebras” estan explicades amb més detalls més endavant, però totes
elles -especialment la segona i la tercera- van suposar grans canvis a la feina que
pretenia portar a terme.
Parlar d'una gran teoria social, és parlar de Bourdieu. Com em comentava la meva
supervisora en una de les tutories, “vam tenir la gran sort que Bourdieu es fixés a
l'Escola”.
Els dos conceptes principals agafats prestats de Bourdieu en aquest treball han estat:
- La teoria de la Reproducció social i el paper fonamental de l'escola com a institució
vinculada als poders per a portar a terme aquesta reproducció.
- El concepte de habitus, associant-lo a la manera en la qual els docents se situen
enfront de diferents fenòmens que es donen a les aules.
Com he comentat al principi d'aquest apartat, la meva intenció era la de buscar
referents teòrics que se centressin a l'escola com una institució social, i això és el que
fa Bourdieu al parlar de les escoles com institucions de reproducció i perpetuació dels
poders establerts a nivell social. Per a Bourdieu, les escoles són institucions socials, i
com tals, tenen una funció. No es pot pensar en les escoles com uns espais separats
de les realitats socials de les quals formen part. El que passa a les escoles és un reflex
del que passa a la societat.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
18
En el seu llibre amb Passeron, “La reproducció”( Bourdieu & Passeron, 1977), els dos
autors ens mostren com la funció principal de l'escola és la de perpetuar els poders
que existeixen en les societats en les quals estan immerses, i com l'escola transmet
uns valors i treballa uns conceptes que no són neutres, sinó que són els que
acostumen a tenir les classes socials dominants.
En aquest sentit vam considerar la necessitat d'incorporar a Bourdieu en l'anàlisi del
que anava a observar, ja que es tractava de grups de gent que s'incorporaven a una
institució en la qual el seu bagatge no era reconegut d'entrada, una institució en la qual
a més es transmetien uns aprenentatges “propietat” de les classes dominants que
l'escola es limita a validar. A més de tot això, era important comprovar la manera en la
qual la classe social entrava a formar part d'aquest joc de combinatòries.
L'altre gran concepte que prenem prestat de Bourdieu va ser el de “habitus”. El
desencadenant va ser el fet que jo observava escoles que estaven ubicades en el que
havia estat el meu barri fins a feia pocs anys, del qual a més me'n vaig anar quan vaig
començar a treballar de professor. Tornar al barri va ser molt interessant per a poder
analitzar els canvis que s'havien produït al barri, però també per analitzar els canvis
que s'havien produït en mi mateix.
Alguns dels nens i nenes que estaven a l'escola eren fills i filles de gent de la meva
generació. Quan em creuava amb algun conegut que portava als seus fills a l'escola,
em preguntaven sobre la meva estada a l'escola i sobre la meva vida en general. Jo
em sentia molt “diferent” a ells i elles, amb un altre tipus de “pràctiques”, amb un altre
“habitus”.
Aquesta distinció va ser la que em va portar a pensar sobre el meu habitus com a
individu de classe obrera que tornava al barri com a investigador. Però també em va
portar a relacionar-lo amb la idea dels altres individus que estaven a l'escola, els i les
docents. També tenien un habitus, una classe social, unes pràctiques.
“El habitus es defineix com un sistema de disposicions durables i transferibles -estructures
estructurades predisposades a funcionar com estructures estructurantes- que integren totes les
experiències passades i funciona en cada moment com matriu estructurant de les percepcions,
les apreciacions i les accions dels agents de cara a una conjuntura o esdeveniment i que ell
contribueix a produir" (Bourdieu, 1972: 178)
"Els condicionaments associats a una classe particular de condicions d'existència produeixen
habitus, sistemes de disposicions duradores i transponibles, estructures estructurades
predisposades a funcionar com estructures estructurantes, és a dir, mentre que principis
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
19
generadors i organitzadors de pràctiques i representacions que poden estar objectivament
adaptades al seu fi sense suposar la recerca conscient de fins i el domini exprés de les
operacions necessàries per aconseguir-los, objectivament 'regulades' i 'regulars' sense ser per a
res el producte de l'obediència a regles, i sent tot això, objectivament orquestrades sense ser el
producte de l'acció organitzadora d'un cap d'orquestra." (Bourdieu, 1980: 88-9)
Bourdieu utilitza el concepte de habitus referint-se a la distinció entre classes, la visió
que jo pretenc donar-li en aquest estudi va més relacionada amb la part inconscient
d'aquest habitus, és a dir, amb els mecanismes que incorporem al llarg de la nostra
experiència amb altres persones i als inputs que rebem com a membre d'una classe
social determinada i al comportament que s'espera de nosaltres com individus
membres d'un col·lectiu determinat. Però encara m'interessava donar-li una volta més
enllà a la qüestió i poder establir el que podria denominar-se un “habitus docent”, és a
dir, una manera d'actuar com a docent o fins i tot una manera determinada de ser
docent. Com diu Bourdieu, no es tracta de “unes regles a seguir”, no es tracta per tant
d'unes regles a seguir per ser docent, sinó d'unes estructures inconscients que ens
poden portar a actuar de determinades maneres en diferents situacions.
La idea em resultava interessant per diferents motius, però principalment perquè em
permetia establir unes determinades característiques dels habitus dels i les docents als
quals observava i relacionar aquests habitus amb les situacions que es donaven en les
escoles i les aules. A més en el moment en el qual em trobava respecte al canvi
personal que estava suposant el treball d'investigació en mi mateix i el trànsit
experimentat des de la figura d'un docent a la figura d'un antropòleg que observa a
altres docents, resultava interessant poder establir les característiques bàsiques
d'aquests habitus que podia anar construint per comparar-los amb el meu propi i poder
buscar una explicació a les maneres d'actuar en les aules que havia anat observant,
també em permetia poder intentar identificar quins motius portaven propiciaven la
construcció d'aquests diferents habitus docents. A més, analitzar el meu propi habitus,
veure els canvis que s’havien anat produint al llarg de la investigació i intentar detectar
els detonants d'aquests canvis, podrien ajudar els i les docents a buscar els motius
que condicionaven les seves maneres d'actuar a les aules.
"Els esquemes del habitus, formes de classificació originàries, deuen la seva eficàcia pròpia al fet
que funcionen més enllà de la consciència i del discurs, després fora de les influències de
l'examen i del control voluntari: orientant pràcticament les pràctiques, amaguen el que es
denominaria injustament uns valors en els gestos més automàtics o en les tècniques del cos més
insignificants en aparença (...) i ofereixen els principis més fonamentals de la construcció i de
l'avaluació del món social, aquells que expressen de la forma més directa la divisió del treball
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
20
entre les classes, les classes d'edat i els sexes, o la divisió del treball de dominació" (Bourdieu,
1988: 477)
Aquesta part de la definició de habitus que planteja Bourdieu em sembla molt
important ja que planteja la “inconsciència” del habitus, és a dir, planteja que en la
majoria de les ocasions, aquestes estructures internes no són conscients, per la qual
cosa se suposa que les maneres d'actuar enfront de determinades situacions no es
deuen a una actuació conscient per part dels i les professores. Però també és
interessant perquè pot mostrar als i les docents com membres d'un grup social, no
com normalment acostumem a presentar-nos, com unes persones absolutament
neutres, impermeables als condicionants de la societat en la qual treballem i vivim.
Quan analitzi els comportaments dels i les docents en determinades situacions, no ho
faré atribuint una intenció voluntària d'actuar d'aquesta manera, sinó intentant
identificar la influència de la configuració d'aquests habitus en la seva manera de
posicionar-se a l’aula davant de determinades situacions.
Relacionat amb el concepte de habitus de Bourdieu i intentant analitzar la importància
de la figura dels i les docents, m'interessa destacar la teoria de la “Teràpia cultural “
que Spindler defineix en el seu llibre “Pathways to cultural awareness”(
Spindler&Spindler,1994) . En el plantejament de Spindler, trobo molts punts en comú
entre la teoria de la teràpia cultural i el que he comentat sobre la importància d'intentar
definir les característiques que configuren els habitus dels i les docents.
“as anthropologists, we regard teachers and students,both , as cultural agents. They bring to
school, and schooling, preocupattions, preconceptions, assumptions, and habits that have been
acquired by experience in culturally framed encounters with parents, peers, and the myriad
“others” in contemporary society, including the mass media. In the school and during schooling
process, they assign meanings and consciously as well as unconsciously create cultures. They
create school culture, classroom culture, peer and cliqui culture, and a pervasive culture of
teacher-student relationships. “(Spindler & Spindler, 1994: xiv)
Mentre llegia el que Spindler volia dir quan parlava de la teràpia cultural, pensava que
en realitat era molt semblant al plantejament d'intentar descobrir el habitus dels i les
docents. Spindler parla que es tracta d'identificar les característiques que defineixen
les pautes de comportament dels i les professores mentre que individus d'una societat
i com cal identificar la manera en la qual aquestes pràctiques influeixen en la manera
de posicionar-te com a docent en una aula, però també en la manera en la qual se
situen els i les alumnes.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
21
“Our basic premise is that culture is not simply “a factor” or “an influence”, or “a dimension” but
that it is in process, in everything that we do, say or think in or out of school. As a teacher, a
prejududiced teacher, a student, a delinquent, a superlatively good student, a miserably inept
student, or an anthagonistic, alienated, or resistive student, we are caught up in cultural
processes. With this in mind, we designate the school a mandated cultural process and the
teacher a cultural agent. “(Spindler & Spindler, 1994:2)
Si pensem en els i les docents com agents culturals, a més de deixar de banda la
suposada neutralitat que sovint es comenta al parlar de les seves actuacions i
intencions en les aules, atorguem característiques concretes en les esmentades
actuacions, que venen condicionades pel grup cultural o social en el que els i les
docents estan inscrits.
Spindler introdueix la teràpia cultural definint-la d'entrada de la següent manera:
“a process of bringing one's own culture, in its manifold forms –assumptions, goals, values,
beliefs, and communicative models- to level of a awareness that permits one to perceive it as a
pontential bias in social interaction and in the acquisition or trans mission of skills and knwoledge-
what we later refer to as “instrumental competencies”. At the same estafi, one's own culture,
brought to this level of awareness, is perceived in relation to the “other” culture, so that potential
conflicts, misunderstandings, and “blind espots” in the perception and interpretation maig be
anticipated. “(Spindler & Spindler, 1994:4)
“The essential features of cultural therapy are making explicit the nature of conflict in cultural
terms, the involvement of the enduring and situated self in this conflict, and et requirement for
instrumental competence in the school situation. Cultural awareness, both of one's own and of the
“other” (usually mainstream or minority) culture is crucial for both, students and teachers”.
(Spindler & Spindler, 1994:30)
Spindler planteja la teràpia cultural com a instrument per a tractar el que passa en les
escoles com a un conflicte cultural. Si en el cas d'escoles sense immigració es podria
considerar en termes de cultura d'adults-cultura de nens i nenes, en el context
observat en aquest treball, resulta un enfocament molt interessant i que de fet
connecta amb la intenció que hi ha darrere de l'anàlisi dels diferents habitus dels i les
docents.
En tot moment Spindler parla de la cultura dels professors i la cultura dels nens, un
factor que em porta a introduir un altre dels referents teòrics importants per al treball.
Wolcott i la seva obra “teacher as enemy”(Velasco, García Castaño, & Díaz de Rada,
1993). L'autor introdueix el terme de “aculturació antagonista” en contextos escolars,
entesa com l'oposició per part dels nens i les nenes a ser reduïts/-es culturalment per
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
22
la cultura dominant que es vol imposar i analitza les actituds i mecanismes que
desenvolupen aquests nens i nenes en el context de l'aula.
És interessant el concepte de la “aculturació antagonista” perquè atorga als i les nenes
un paper actiu en tot el procés. En la teoria de la Reproducció de Bourdieu i Passeron,
l'agència dels nens i les nenes queda molt reduïda, l'aparell del poder té tanta força
que pràcticament inhabilita als individus a oferir resistència.
Pel meu treball em resulta important tenir present aquesta dimensió, més encara quan
sóc conscient que la vaig obviar completament en la redacció del primer redactat de la
llicència. Resulta interessant perquè explica algunes de les reaccions per part dels
nens i nenes que he observat en les escoles, així com les reaccions que es donaven
per part dels i de les professores. Els i les docents interpreten aquesta reacció com a
una voluntat de no “integrar-se” i també perquè dóna resposta a la “profecía
autocumplida” en relació a l'esmentada integració i posterior èxit escolar. En “teacher
as enemy” Wollcott planteja una qüestió fonamental que a vegades se'ns oblida a qui
hem treballat amb nens i nenes, que aquests nens i nenes, també són agents. Wolcott
planteja l'esmentada agència i a més planteja una anàlisi del que passa a l'aula des de
les dues perspectives, de manera molt semblant al que planteja Spindler en el que
denomina “ teràpia cultural”. Aquest plantejament fa guanyar en complexitat la visió
que es té del context escolar i el que en ell succeeix.
Els i les docents tenim tendència a treure aquesta agència als nens i nenes que tenim
a l'aula, pensem que si dissenyem una activitat obtindrem uns resultats concrets
perquè l'activitat està ben pensada i organitzada. La majoria de vegades ens oblidem
que fem aquesta activitat en un grup de persones en si mateixes, no en projectes
d'adults. Aquestes persones, com a tals, tenen capacitat d'agència. Wollcott mostra en
el seu article com els seus alumnes es posicionen enfront del que ell com a professor
els proposa i com, a més, actuen en conseqüència al que els propis nois i noies
creuen que han de fer.
Llegir a Wollcott em va fer veure que en la redacció del meu projecte per a aquesta
llicència, havia obviat la possibilitat d'agència dels fills i filles de famílies immigrants
que eren un grup important del meu estudi. En el meu plantejament, aquestes
persones no tenien possibilitat de participar en el seu procés d'integració a l'aula,
simplement se'ls tractava com mers receptors d'unes pràctiques que els portarien a
estar més integrats.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
23
En cap dels i les docents observats he constatat aquesta percepció de resistència per
part dels i les filles de famílies immigrants, entre d'altres coses perquè no plantegen la
situació com un conflicte cultural, ho fan simplement com una negació per part
d'aquests nens/-es i les seves famílies a integrar-se en una cultura diferent sense
plantejar conflictes.
Aquesta “aculturació antagonista” es confon amb una conflictivitat per part d'algunes
persones, per provocacions i en cap cas es contempla com un dels motius de dita
“suposada conflictivitat”. No es contempla la possibilitat de resistència al que se'ls està
plantejant perquè en el fons està la consideració que el que se'ls està oferint és millor i
acostuma a no entendre's que puguin no acceptar-lo.
Relacionant el tema de l'agència per part dels i les filles de famílies immigrants, i amb
les aportacions de Wolcott sobre això, crec convenient fer referències a l'obra de Willis
“Aprenent a treballar”(Willis, 1988) i la seva “teoria de la resistència”.
Segons Willis, no es tracta només que les classes dominants sotmetin a les classes
dominades, sinó que es tracta d'un procés en el qual les pròpies classes dominades
generen mecanismes de resistència. El que l'autor planteja és la necessitat d'observar
aquesta lluita de classes com un procés dinàmic, en el que tots els agents són actius.
En aquesta lluita de la qual parla Willis, les classes dominades generen mecanismes
de resistència que ens permeten considerar-les productores culturals. Aquestes
classes creen una cultura contra- hegemònica amb la seva resistència davant de les
classes dominants i aquesta cultura contra-hegemònica entra a formar part de la
realitat.
En el cas que mostra Willis, els joves de barris obrers creen una cultura que intenta
anar en contra de la cultura que intenta imposar-los la classe dominant.
Pel meu tema d'estudi en aquest projecte, em semblava que era molt interessant
poder observar si els fills i filles de famílies immigrants desenvolupaven mecanismes
semblants als quals Willis explica en el seu llibre. No sé si podríem parlar d'una
manera de ser “fill o filla d'immigrant” , però sí que vaig acabar observant que en
moltes situacions, aquests nens i nenes, actuaven de determinades maneres en les
quals la seva identitat cultural apareixia amb molta força en contraposició a la cultura
dominant en les aules.
En una de les escoles observades, la impermeabilitat del centre respecte a la cultura
d'origen dels nens i nenes, feia que es veiessin actituds que podrien entrar dins de la
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
24
definició de mecanismes de resistència dels quals parla Willis i que acabaven portant
als i les docents a pensar que , una altra vegada, era culpa d 'aquests nens i nenes el
que no s'integressin en les escoles. En un altre centre, molt més permeable a la
identitat cultural d'aquests nens i nenes, no vaig trobar pautes de comportament que
poguessin estar dins dels paràmetres que descriu Willis, en canvi sí que trobava
alguns casos que podrien englobar-se dins del que s'entén per “acomodació sense
assimilació” que descriu Gibson.(Gibson, 1988)
Dins de la voluntat d'elaborar un marc teòric que analitzés el que passa en les escoles
des d'una visió més global, una altra aportació d'obligada referència és la Ogbu(Ogbu,
1983,1987,1991,2003) i els seus estudis sobre minories afroamericanes als Estats
Units.
Ogbu no només fa referència a la manera en la que aquestes persones s'integren en
les escoles, sinó que realitza una crítica als treballs que se centren en el que passa en
les aules o els centres sense connectar-los amb la realitat més complexa.
El que planteja Ogbu és la necessitat d'aplicar una etnografia que tingui en compte tots
els factors socials per abordar els estudis que es porten a terme a les escoles. No és
suficient només amb analitzar les relacions que es donen en el marc de la classe o el
centre, sinó que fa falta portar a terme un estudi més ampli en el que també s'analitzin
factors relacionats amb la societat en general i poder fer aportacions teòriques per
canviar determinades situacions. En aquesta obra Ogbu ens parla de la importància
dels factors escolars però sobretot dels factors socials que acompanyen a la situació
de marginació que aquestes minories pateixen a les escoles.
Segons Ogbu, el fracàs escolar que es dóna entre els grups minoritaris i marginats
socialment no es deu únicament al pobre bagatge cultural que puguin tenir les famílies
d'aquests nens i nenes sinó que és un problema que guarda relació amb altres factors
del funcionament general de la societat i les desigualtats ja existents.El fracàs escolar
és una eina més per perpetuar les esmentades desigualtats.
Encara que les aportacions al respecte d'aquest tema de Ogbu em semblen molt
importants, són semblants a les que Bourdieu i Passeron manifesten al parlar de la
teoria de la Reproducció. Ogbu exemplifica amb un cas etnogràfic alguns aspectes
d'aquesta teoria.
Però el que realment m'interessava del treball de Ogbu per elaborar el marc teòric són
els conceptes de minoria voluntària i involuntària.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
25
És interessant com planteja una diferència de tractament si es tracta de persones que
pertanyen a una primera o una segona generació i com la visió que té del seu propi
procés d'integració, així com de les oportunitats que se'ls brinda socialment són
diferents en els dos casos. Les persones de la primera generació són les que han
portat a terme un procés migratori en primera persona i el que es constata és que les
expectatives són més altes respecte a l'escola, també són més elevats els índexs de
satisfacció i el seu llindar de frustració enfront d'actituds marginatòries. Les segones
generacions serien les formades pels fills i filles d'aquestes famílies, els qui no han
portat a terme un procés migratori i a més tenen uns índexs de satisfacció respecte al
tractament que se'ls dóna per la majoria, així com un llindar frustració, més baix.
Aquestes segones generacions són les que acostumen a tenir trajectòries que
reflecteixen un menor èxit escolar. Portar aquest anàlisis que Ogbu realitza amb el
col·lectiu afroamericà al cas dels immigrants i dels seus fill i filles , o a altres grups
minoritaris i minoritzats ( Abajo & Carrasco, 2004) acaba aportant una visió molt
completa del que pot ser el procés d'integració dels fills i filles de famílies immigrants a
les escoles.
En el meu cas, em resultava interessant aquesta distinció per dos motius
principalment:
- Primer perquè la població dels dos centres era diferent si prenem com a referència la
generació a la qual pertanyen. En una de les escoles, la majoria de la població
observada eres persones que havien portat a terme un procés migratori. Amb el que
les expectatives de les famílies, així com la dels seus fills i filles són més altes que en
el cas de l'altra escola en la qual la majoria de la població eren persones que
pertanyien a segones generacions. Aquesta separació venia donada en part pel fet
que el primer centre era de construcció recent i el segon era una escola que portava
funcionant des dels anys setanta. A més aquest segon centre estava ubicat dins del
barri, en un lloc d'habitatges de construcció antiga que havia estat el destí de les
primeres famílies immigrants que es van establir al barri. L'altre centre estava ubicat
fora del barri, en un lloc envoltat d'habitatges de nova construcció.
A la primera de les escoles, al barri se la coneix com “ l'escola dels moros”.
En molts dels comentaris dels i les docents apareixen aspectes relacionats amb el que
Ogbu explica. El segon dels motius està relacionat amb l’anàlisi del paper que
desenvolupen les mediadores culturals dels dos centres.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
26
Un altre referent molt important en relació amb el tema d'estudi ha estat el treball de la
Dra. Margaret Gibson sobre els conceptes d'assimilació i acomodació a partir de
l'estudi de la minoria Sikh en escoles de Califòrnia.(Gibson, 1988)
En els primers redactats de la memòria que havia de presentar al Departament
d'Educació, apareixia repetidament la idea d'integració, però sense definir de manera
clara que m'estava referint. Al llarg de les observacions i en les posteriors entrevistes
realitzades a diferents adults dels diferents col·lectius que tenen protagonisme a
l'escola, tornava a aparèixer la paraula “integració” sense una idea clara del seu
significat o referint-se a altres conceptes que es barrejaven.
La idea de l'assimilació sense acomodació a la qual es refereix l'autora en la seva
obra, em va resultar interessant i molt útil per poder establir una sèrie de distincions
entre els diferents sentits que professors, assessors i jo mateix li donàvem a la paraula
“integració” quan ens referíem a la incorporació d'alumnes i alumnes de famílies
immigrants en els centres educatius.
En un moment concret de l'observació, en una de les aules vaig observar com alguns
nens tenien molt bona consideració per part de la professora. Aquests nens, també
obtenien molt bons resultats en els treballs acadèmics i, sovint, la professora els
posava com a exemple de com s'havien de fer les coses a l'aula.
Durant una xerrada amb la professora, aquesta em va comentar que eren dos nens
que tenien famílies que separaven molt l'àmbit escolar de l'àmbit familiar. Segons la
professora, els pares mantenien els seus costums i les seves maneres de fer a casa,
però els deien als seus fills que a l'escola s'havien de comportar com els altres nens i
nenes.
Em va semblar que aquest raonament de les famílies, era molt similar al que la Dra.
Gibson plantejava en la seva obra sobre l'acomodació sense assimilació dels fills i
filles de famílies Sikh en centres de secundària de Califòrnia.
Així mateix, la mateixa obra, posava de manifest la importància que les famílies li
donaven a l'educació dels seus fills i com valoraven l'educació com una possibilitat de
millorar les seves condicions de vida i tenir un major ventall de camins a recórrer per
tenir alguna oportunitat d'èxit una vegada que s’haguessin d'incorporar a la vida adulta.
En la seva obra, Margaret Gibson posa de manifest les altes expectatives que els
estudiants immigrants tenen respecte a l'educació ( en ocasions aquestes expectatives
són superiors a les del grup de companys i companyes natives).
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
27
Aquest component també apareixia en alguns dels casos observats. Amb tot, la visió
que els i les docents tenien sobre això era molt diferent. Segons ells i elles, les famílies
manifestaven un interès mínim pel que succeïa en les escoles.
Douglas E. Foley i la seva teoria del dèficit és un altre autor que em va ajudar a
ampliar l'àmbit d'anàlisis del meu projecte.(D. E. Foley, 1991)
En general, les expectatives respecte al que els fills i filles de famílies immigrants
poden fer en les escoles són molt baixes. El que vaig comprovar al llarg de les meves
observacions és que les proves sobre el nivell de coneixements previs era unes proves
que valoraven a partir de fixar uns coneixements que aquí es consideren vàlids,
rebutjant d 'entrada el bagatge escolar d'aquests nens i nenes, així com un altre tipus
d'aprenentatges que aquí no es valoren.
Evidentment, en la majoria dels casos, els resultats d'aquestes proves eren baixos i
confirmaven les expectatives que els i les docents tenien, fent que a aquests nens i
nenes se'ls assignés un curs inferior al que els correspondria, de forma bastant
habitual.
La imatge d'aquestes persones és deficitària i s'actua en conseqüència a aquesta
imatge. Que un nen que ve d'una zona rural del Marroc no entengui el català és la
cosa més normal del món, el que no ho és tant, és que això justifiqui adjudicar-li un
curs inferior al qual li correspondria. A més, una vegada adjudicat el curs, les activitats
que se'ls plantejaven eren tremendament senzilles, cosa que en la majoria de casos
fes que aquests nens i nenes manifestessin un avorriment evident respecte al que
se'ls estava exigint que fessin. Imaginem la situació contrària, un nen o nena de cicle
superior que a l'arribar a una altra zona en la qual la llengua no és el castellà, li
obliguin a fer puzles o sanefes fins que domini la llengua.
Fa pocs dies parlava amb un alumne d'un institut que vaig respondre algunes
preguntes sobre qüestions relacionades amb un treball de recerca que està portant a
terme. Segons em va explicar, portava set anys a Espanya i cinc a Catalunya. No ha
assistit a l'aula d'acollida perquè al centre en el qual li van matricular no existia. Els
seus resultats estan sent excel·lents i en un moment de la conversa li vaig preguntar si
creia que si no haver assistit a una aula d'acollida li ha ajudat, immediatament em va
contestar que segurament. També li vaig preguntar si pensava que si en lloc de venir
d'un altre lloc d'Espanya, hagués arribat a Catalunya directe del seu país la
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
28
consideració dels seus resultats hauria estat la mateixa per part de l'escola. La seva
resposta va ser un NO rotund.
Aquesta baixada de continguts és una pràctica habitual en molts contextos, entre ells
l'aula d'acollida. A més cal afegir el que passa a l'hora d'avaluar a aquestes persones.
En la majoria de casos, es posa de manifest el treball que han fet, els esforços i
avenços que estan realitzant, però se'ls suspèn per sistema. El motiu és que no estan
fent el que tocaria fer. Malgrat no estar fent el que “tocaria” fer, se'ls avalua d'acord
amb alguna cosa que no han treballat. Aquesta contradicció genera que la majoria
d'alumnes i alumnes suspenguin, però a més moltes vegades es justifiquen aquestes
decisions argumentant que no aprovaran l'ESO i molt menys un Batxillerat. Aquí el
dèficit també és present.
Però aquesta teoria del dèficit de la qual parla Foley no afecta només als fills i filles,
sinó també a les famílies. Es dóna per fet que moltes famílies per venir d'una zona
determinada, no tenen una sèrie d'hàbits, o no mostren interès per les escoles, o no
van a entendre el que els diguis. Es construeix la imatge de l'immigrant com ignorant i
la majoria de vegades sense recursos econòmics ni socials. Jo he estat testimoni de
moltes situacions en les quals algun docent parla a crits i a poc a poc a alguna mare o
pare (com si ser de fora signifiqués estar sord) i el pare respondre en un català o
castellà gairebé perfecte.
La majoria dels i les docents tenen un absolut desconeixement de com funcionen els
sistemes educatius dels llocs d'origen d'aquestes persones, aspecte que repercuteix
de manera evident –i gairebé sempre a la baixa- en la imatge que es forma d'ells i
elles.
En aquest sentit, no puc deixar de citar una obra que només amb el títol, ja dona molt
que pensar. Es tracta del llibre de Lisa Delpit “ Other people’s children”(Delpit, 1995).
Em sembla adient de citar-lo perquè el títol del llibre posa de manifest una realitat que
es palpa a les escoles per part de molts dels sectors que hi conviuen, la sensació de
que s’està treballant amb els fills i filles d’altre gent. A l’escola es viu la incorporació
d’aquestes persones i les seves famílies com a una cosa estranya, sovint com a una
obligació que ve donada per autoritats o factors que escapen a la pròpia escola i es
mostra com a un reflex del que es viu a nivell social, estan venint i ens toca tenir-los.
Com diu Delpit – i lligant-lo amb la teoria del dèficit de Foley esmentada anteriorment -,
a aquests nens i nenes no se’ls dóna la oportunitat de desenvolupar les seves
habilitats al màxim del seu potencial donat que el currículum oficial no està pensat per
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
29
a que aquest fet es pugui portar a terme. A més, la “cultura del poder” està present a
les escoles, no només en els currículums, sinó també en els bagatges que porten els
mestres i la autoritat que, només pel rol que porten a terme, se’ls adjudica. Aquesta
autoritat juga un paper fonamental en les relacions de poder i les validacions que es
fan o no es fan d’altres tipus d’aprenentatges. Delpit insisteix en la necessitat de tenir
un coneixement de les diferències culturals com a una responsabilitat essencial dels i
les docents, que han de potenciar les diferències culturals. Segons l’autora, els
prejudicis que els i les mestres puguin tenir respecte a aquestes diferències culturals,
tenen un gran impacte en tota la comunitat. Tornant a algunes qüestions que he
comentat abans, en definitiva, el que Delpit diu, pot tenir una relació molt estreta amb
la necessitat de ser conscient del nostre habitus com a individus i com aquest habitus
pot condicionar la nostra manera de ser docents i amb tota la proposta de Spindler al
respecte de la Terapia Cultural.
Em sembla d’una claredat meridiana la manera en la que Delpit posa títol a les seves
experiències, perquè toca de plè el punt més important de la qüestió, el fet de
pertànyer per a poder parlar d’integració. No es pot parlar d’una integració dels fills i
filles de famílies immigrants a les escoles, si la pròpia escola i la societat els veuen
com els fills i filles d’altra gent.
Hi ha una qüestió més espinosa de la qual m'agradaria parlar de manera clara i
concisa- el màxim possible, almenys- i és el tema del racisme, més aviat el “fantasma
del racisme”.
Donem per fet que no hi ha racisme en les escoles per part dels professors respecte
als alumnes i alumnes, confonent el significat del terme racisme amb el de xenofòbia (
segons la RAE 1. f. Odi, repugnància o hostilitat cap als estrangers). El racisme s'ha
d'entendre com l'atribució d'un comportament determinat a causes genètiques o
biològiques. En els discursos que circulen per les escoles, la idea que una cultura
diferent comporta una configuració genètica diferent que pot comportar una manera
d'actuar diferent, encara és present. És com un “germen” que sempre està present,
amagat, esperant el moment en el qual sortir a actuar. En els discursos dels i les
docents sobre la integració dels fills i filles de famílies immigrants en les escoles, es
manifesta el necessitat d'un estat d'alerta permanent per identificar quan poden
aparèixer factors que comportin el risc que alguns “trets” nocius de les cultures
d'origen apareguin. Quan es parla d'alguns col·lectius en les escoles, malgrat que els i
les membres d'aquests col·lectius es rendeixin de la mateixa manera en la qual ho
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
30
puguin fer els membres de la majoria dominant, sovint apareixen certs recels a aquest
rendiment “normal”. L'exemple dels gitanos i gitanes és molt evident. És molt freqüent
escoltar que mai et pots fiar del tot, malgrat que el seu rendiment sigui òptim i la relació
amb les persones que formen la comunitat escolar sigui natural. D'alguna manera
existeix la creença generalitzada que els i les gitanes, pel simple fet de ser-ho,
guarden un “alguna cosa” dins de sí – una alguna cosa innata- que els fa atacar als i
les paies, i això en algun moment pot sortir, per la qual cosa cal estar atent.
Antecedents de treballs realitzats a Espanya i Catalunya .
Respecte als antecedents d'estudis realitzats en escoles de primària i secundària en el
territori català i espanyol, dir d'entrada que els antecedents dels estudis realitzats en
primària són molt escassos, però he pres com referències principals els treballs de
Sílvia Carrasco( Abajo & Carrasco, 2004) i les tesis doctorals de Jordi Pàmies(Pàmies,
2006) i Beatriz Ballestín(Ballestín, 2004), així com l'enfocament que el grup Emigra
dóna a la seva línia d'investigació en temes de migracions i infància. Hi ha hagut altres
estudis consultats, però aquests tres han estat els més importants per les aportacions
que ha agafat prestades pel meu treball.
Vull començar dient que no són gaire abundants els treballs sobre immigració portats a
terme a escoles de primària a Catalunya. És possible que una de les causes sigui la
impermeabilitat que sovint mostren les pròpies escoles davant les demandes
d’investigació per part de persones de la Universitat, així com les demandes de gent
que no es dedica a la docència. Els i les mestres no estem gaire acostumats a tenir
persones a les aules que puguin fer una observació del que estem fent. No tenim gaire
incorporada aquesta possibilitat en les nostres maneres de ser mestre.
També crec que una causa afegida és el poc costum a posar en qüestió el que diem o
el que fem. És molt recorrent dins del discurs dels i les docents l’argument que justifica
aquestes negatives amb l’excusa de que les persones de la Universitat han perdut de
vista el món real i acostumen a proposar coses que no són factibles.
Es troben treballs portats a terme a instituts de secundària, però és molt més difícil
trobar estudis que se centrin en escoles de primària. Tinc la intuïció, també, que pot
tenir un pes específic bastant important la consideració que sobre la infància tenim a
una societat com la nostra. Una infància pensada com a un projecte d’adult, sense
agència, sense opinions pròpies, sense entitat com a grup de persones en sí mateix,
sense la consideració de poder ser un grup independent. Hi ha molts estudis al
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
31
respecte d’aquesta visió deficitària- un cop més- vers la infància (James, Allison 2007,
Hardman, C. 1973 , Zelizer, Viviana 2005, Levine, Robert A.2007) però la majoria –per
no dir la totalitat- provenen del món anglosaxó.
Com heu pogut comprovar el marc teòric d’aquest treball està basat en autors que han
escrit en països anglosaxons en els que els estudis sobre infància estan molt més
desenvolupats, així com la pròpia Antropologia de l’Educació. Països que també ens
porten un gran avantatge respecte a temes d’estudis basats en grups minoritaris i la
seva integració a les escoles.
Em sembla d’especial interès pel tema treballat, la metodologia emprada i,
especialment, per la voluntat comparativa, l’estudi portat a terme per la Dra. Sílvia
Carrasco juntament amb Jose Eugenio Abajo, centrat en les trajectòries d’èxit escolar
de gitanos i gitanes en cinc comunitats autònomes d’Espanya. Vull citar aquest estudi
perquè és un referent clar sobre un grup minoritari – i minoritzat- present a la nostra
societat i que tot i ser “autòcton”, sovint és tractat de manera segregadora i poc
integradora a les escoles.
La problemàtica que es planteja en aquest estudi és la d’intentar buscar una possible
explicació del fracàs de les persones gitanes a les escoles. El que és innovador és fer-
ho des de la perspectiva de l’èxit, és a dir, no buscant els factors que porten a
aquestes persones a “fracassar”, sinó buscant a persones que hagin tingut un
recorregut exitós a l’escola i intentar identificar els factors que l’han afavorit .
Els propis autors i autores manifesten l’objectiu de l’estudi de la següent manera:
“ Nuestra investigación se planteó a partir del siguiente doble objetivo general: hacer visible el
éxito y la continuidad académica de las mujeres y los hombres gitanos, y desarrollar una
perspectiva de género para comprender el cambio social y cultural protagonizado por ellas y
ellos, como elemento fundamental (causa y efecto) en el proceso.” ( Abajo & Carrasco, 2004: 69)
Els autors plantegen una sèrie de punts a analitzar per a poder determinar quins
d’aquests factors són els determinants.
“ Desde nuestro equipo, nos formulamos los primeros interrogantes en sentido contrario: ante
tales situaciones adversas de partida –la mayoría, de tipo socioeconómico, pero también de
rechazo social y cultural, con una historia de estigmatización y persecución que no hay que
olvidar-, ¿qué condiciones, qué factores, han favorecido el éxito y la continuidad
académica de un número creciente de gitanas y gitanos?, ¿Cómo son estas experiencias?,
¿de qué gitanas y gitanos se trata?, ¿qué implicaciones se derivan de ellas, tanto
individualmente como para el pueblo gitano en general?” (Abajo & Carrasco, 2004: 18)
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
32
El que resulta interessant de la perspectiva que adopta aquest estudi és veure, un cop
analitzat els factors que porten a aquestes persones, quines implicacions individuals i
socials se’n deriven pels propis gitanos i gitanes. No es tracta només d’analitzar les
situacions que es donen en el marc de l’escola, sinó establir una connexió en les
“experiències vitals” d’aquestes persones.
Aquest estudi té una gran força teòrica basada en la elaboració d’un marc teòric molt
important i detallat que dóna molta consistència a les observacions fetes i les
conclusions a les que s’arriba ( alguns dels referents teòrics són els mateixos que he
citat jo al marc teòric d’aquest treball). Citaré, a mode d’exemple, tres de les grans
referències teòriques que m’han guiat en el meu treball i que també apareixen en
aquest estudi ( Ogbu, Bourdieu, Willis, Foley,...)
Però el que realment em va ajudar, mostrant-me una nova manera de veure el que pot
estar passant amb la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles
van ser les conclusions a les que l’estudi arriba i especialment els motius que porten
aquest nois i noies a tenir trajectòries d’èxit escolar fonamentalment, relacionat amb el
meu treball trobar-se amb professorat amb altes expectatives cap a aquests nens i
nenes ( a més d’altres factors socials i familiars).
Aquest estudi em va mostrar una manera d’apropar-me al meu tema d’estudi que tenia
en compte la multiplicitat de factors, entre ells, la importància de les figures dels i les
docents en els processos educatius.
Un altre antecedent d’estudi portat a terme a Catalunya sobre fills i filles d’immigrants a
les escoles va ser el treball portat a terme per Jordi Pàmies que es va convertir en una
tesi doctoral.
D’aquest treball es podrien destacar molts aspectes que m’han ajudat ( de fet va ser el
primer estudi que vaig llegir sobre el tema mentre preparava el meu treball) a avançar i
a entendre la realitat del que volia investigar, però he seleccionat una part de les
conclusions pel que posen de manifest en relació al tema estudiat.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
33
Respecte a les mesures que es prenen des dels centres vers aquests nens i nenes:
“Les mesures de segregació escolar, quan es van aplicar, van determinar les trajectòries escolars
de fracàs i un menor nombre de contactes interètnics. En sentit contrari, podem constatar que els
nois i noies d'ascendència marroquina que van seguir trajectòries escolars d'èxit no van estar
enquadrats en cap d'aquestes agrupacions. ((Pàmies, 2006:394)
“La segona de les pràctiques que alimenta les trajectòries escolars de fracàs resulta de la
construcció explícita de la falta d'habilitats escolars a través de la presència persistent de
l'alumnat d'ascendència marroquina en les activitats de reforç escolar. El no reconeixement
d'habilitats acadèmiques o de bagatges diferents però amb igual valor acadèmic (com les
llengües familiars), que ve prescrit per “ser” alumne de reforç escolar o pertànyer a un grup
identificat com de “baix” nivell, va proveir de significat les desafecciones escolars i els
posicionaments contra-escolars dels fills de famílies immigrades marroquines menys
acadèmics.”((Pàmies, 2006:394)
Respecte als mecanismes que aquests nens i nenes poden desenvolupar:
“Davant la variabilitat d'estratègies que l'alumnat implementa a l'escola, l'estudi constata que els
fills i filles de famílies immigrades marroquines que dominen els codis escolars i reconeixen
aquelles formes i comportaments socials que l'escola privilegia, encara que no els compleixin,
transiten amb major èxit per la institució escolar, mentre aquells que mostren formes obertes de
resistència escolar es construeixen com “alumnes conflictius” i no poden seguir una trajectòria
d'èxit acadèmic com els primers, encara que habilitats acadèmiques i relacions socials no
necessàriament es relacionin.(Pàmies, 2006:395)
Respecte a la visió dels altres:
“L'alumnat autòcton amb una orientació més acadèmica interpreta com una pèrdua d'estatus
compartir els espais escolars amb els fills i filles de famílies immigrades marroquines i reprodueix
els prejudicis socials existents i els implementa en les seves relacions amb els seus iguals; per
tant, és escàs el nombre d'aquells que valoren de forma positiva aquest contacte interètnic.”
(Pàmies, 2006:396)
Respecte al professorat:
“En aquest sentit, l'estranyament del professorat del context migratori i dels contextos i del
sistema educatiu d'origen reforça les interpretacions de l'experiència escolar dels fills i filles de
famílies immigrades marroquines en clau de dèficit, el que promou la seva inclusió en els grups
de “baix” nivell o en les activitats de “reforç” escolar de l'alumnat de primera generació però
també, des de les construccions de la marroquinitat que comparteix, el de segona
generació.(Pàmies, 2006:396)
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
34
• Una part del professorat, aquell que interpreta l'escolarització de l'alumnat d'ascendència
marroquina des d'una representació ètnica-nacional carregada dels prejudicis que s'han
assenyalat, considera que les famílies marroquines mostren desinterès davant l'educació dels
seus fills, un discurs que per altra banda estenen a la resta de famílies autòctones d'escàs capital
social i cultural, prevalent el discurs de la distància i les jerarquies culturals per a ambdós casos.
En contraposició, el professorat que reconeix que els comportaments escolars de
les famílies marroquines es resignifiquen amb independència de la seva ascendència ètnic-
nacional, considera l'heterogeneïtat de respostes en funció de factors semblants a la forma que
ho fa entre les famílies autòctones, des d'una anàlisi més ancorada en la consideració de la
diversitat social.”(Pàmies, 2006:396)
El que em va semblar important d’aquest estudi va ser les connexions que s’establien
amb l’estudi sobre gitanos i gitanes que he mencionat abans i la metodologia emprada,
així com els paral·lelismes que es poden trobar en les conclusions. Tot i que es parla
de grups diferents, les conclusions respecte a l’èxit són molt similars.
Finalment vull fer menció al treball de recerca portat a terme en escoles de primària
per la Dra. Beatriz Ballestín (Ballestín, 2004)en el que analitza els processos de
vinculació i desvinculació identitàries en escoles de primària de la zona de Mataró.
Aquesta recerca em va servir principalment per tal de poder agafar models d’una
observació a les escoles per part d’una antropòloga.
La feina portada a terme per l’autora, així com les conclusions a les que arriba en el
seu estudi em van obrir noves perspectives d’anàlisi que he anat incorporant en la
mida que ha estat possible, però fonamentalment, el punt que més em va servir va ser
el que tracta sobre la metodologia i el seu paper com a observadora participant en
escoles de primària.
Va ser molt interessant llegir els mecanismes que va haver de desenvolupar, així com
les decisions que va anar prenent abans i durant les observacions per tal de poder
establir una diferenciació entre el seu rol i el dels mestres, amb l’objectiu de poder
establir una relació molt més propera amb els nens i nenes.
L’autora ho manifesta de la següent manera:
Explica que portarà a terme una observació participant i a partir d'aquí enumera les
dificultats amb la que es pot trobar el llarg d'aquestes observacions degut al paper que
adopta:
“• identificació amb un rol concret,
• limitació per observar altres espais
• el professorat esperava una identificació amb la línia del pedagògica del centre
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
35
• La negació per part d'alguns professors que observés en les seves aules.
• l'aproximació als alumnes es feia des d'una relació establerta de poder que hauria d'intentar
contrarestar per a la seva investigació. ( :(Ballestín, 2004:35-36)
- A partir d'identificar aquestes possibles dificultats, adopta estratègies per intentar solucionar-les.
• Insistir que els alumnes la cridessin pel seu nom i no es dirigissin a ella fent servir expressions
com “ mestra o profe”.
• Ocupar espais al costat dels alumnes per seure
• Observar altres espais com festes o activitats fora de l'àmbit de l'aula.
• Establir una relació de reciprocitat amb el centre respecte a les conclusions del treball així com
la seva ajuda en els espais observats.
• Ús de la llengua materna amb els alumnes i alumnes per estrènyer més el vincle (català o
castellà, depenent dels alumnes i alumnes).
• La importància de l'aspecte exterior, intentar diferenciar-se d'un aspecte de “professora” que els
alumnes poguessin associar amb un rol determinat.
• Respondre als alumnes i alumnes quan preguntaven sobre el seu paper en les aules que anava
a ajudar.
• Evitar gestos de complicitat amb els professors davant la presència dels alumnes.
• Aprofitar les entrades i sortides de l'escola per comunicar-se informalment amb els i les
alumnes.” (Ballestín, 2004:37-38)
Aquestes decisions que explica Ballestín, em van ajudar a ser conscient de les
decisions que hauria de prendre jo quan hagués d’entrar a fer les observacions.
El fet que no fos una mestra que entra a observar a les escoles em va donar pistes
sobre determinats factors, però principalment em va ajudar a veure en quins àmbits va
tenir problemes per a accedir, àmbits als que jo si que podia tenir accés donada la
meva condició de docent i el fet de saber per quins canals circula la informació, així
com la manera d’accedir a aquests canals.
Vull dir que he fet especial èmfasi en aquests tres estudis, però que han hagut altres
estudis que també m’han ajudat a avançar tan en el disseny i teoria com en les
diverses maneres de portar a terme el treball i analitzar possibles vies d’intervenció.
M’agradaria destacar els estudis de : Adela Franzé a la Comunitat de Madrid , amb el
seu treball que porta com a títol “ Lo que sabía no valía”(Franzé Mudanó, 2002) ,
Santiago Prado(Prado, 2005) i la seva tesi doctoral “ Terra de Meliade”(Prado, 2005)
sobre trajectòries escolars de joves en una zona rural de Galícia així com altres
estudis portats a terme des del marc de les llicències d’estudi retribuïdes per part del
Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, especialment la llicència
realitzada per Montserrat Creus i Mª Antònia Bartolí .
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
36
Resum del marc teòric. Conceptes clau.
El que he anat explicant al llarg d’aquestes pàgines inicials respecte a la teoria que en
diferents moments em serveix per a orientar la meva feina es pot resumir amb els
conceptes següents:
Respecte al meu paper d’observador: Principalment totes les aportacions de Peter
Woods ( pàgines 12-15) i Ruth Behar i el que ella defineix com a la figura de
vulnerable observer( pàgines 15-16).
Respecte al disseny i canvis en el procés que em van fer canviar el projecte i les
observacions: El concepte de quiebra de Michael Agar ( pàgina 17- 18).
Conceptualització de les funcions “socials de l’escola”.
Fonamentalment Bourdieu i els conceptes de Reproducció social (pàgines 17-20).
La importància de la figura dels i les docents.
El concepte d’habitus de Bourdieu ( pp.19-20) i la teoria de la “terapia cultural” de
Spindler ( pp.20-22).
És molt important també el concepte de “deficit thinking” de Foley ( pp.27-28).
Vull destacar també la impressió de que sovint quan parlem d’aquests nens i nenes
estem parlant dels fills d’altra gent ( Other people’s children) com descriu Lisa Delpit
( pàgina 29)
L’agència dels nens i nenes.
En relació a aquest tema, faig referència a les aportacions de Wollcott i el concepte
d’aculturació antagonista. (pp.21-22)
La “teoria de la resistència” de Willis (pp.23-24), el concepte “d’acomodació sense
assimilació” de Gibson (pp.25-26) lligat amb els dos termes de Ogbu, el de minoria
voluntària i minoria involuntària ( pp. 24-26)
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
37
”L'escola per fora”. Relat personal sobre la visió de l'escola per algú que ha estat
dins.
“ Una de les raons principals d'aquest abisme entre mestres i investigadors resideix, en el simple
fet que gran part de la investigació educativa no ha estat realitzada per mestres.” (Woods,
1987:15)
Per començar, m'agradaria definir-me com a mestre, i deixar-lo clar des del principi,
deixar clar que sóc un professor que ha realitzat – o està realitzant- un treball
d'investigació en una escola. És la meva intenció començar així la comunicació de la
meva investigació perquè quedi constància que em situo dins del que he observat, és
a dir, el que he vist no és una cosa aliena, és una cosa que m'és familiar, del que des
de fa dotze anys sóc partícip o còmplice, depenent de l'enfocament que se li vulgui
donar.
No és la meva intenció a l'escriure això que es pugui pensar que em pesa el factor
gremial, simplement vull que quedi clar des d'un principi la meva condició de docent
que observa la institució escolar des de fora, després d'haver estat a dins i tot el que
aquest canvi de mirada comporta, per a mi com individu, en la meva comprensió
d'algunes de les coses que succeeixen dins del marc escolar i en la manera en la que
he estructurat les meves reflexions. Em sembla que és una premissa bàsica perquè el
treball sigui el més honest possible, perquè aquesta condició de docent, travessa tots
els punts que més tard abordaré, però també perquè ha estat un de les qüestions més
complicades en relació a la posició que he anat prenent en diferents etapes de la
investigació i que en molts moments ha estat un problema o un avantatge per poder
avançar. Vist des de la distància, crec que és una qüestió fonamental a nivell personal
i professional sobre la qual tractaré més endavant, centrant-me en com he hagut
d'anar re-construint aquesta imatge de docent i com aquesta re-construcció ha estat
fonamental per guanyar profunditat en la mirada que he anat aplicant al llarg de tot el
treball.
El meu relat personal comença dient que fa dotze anys que vaig aprovar les
oposicions i vaig entrar a formar part del cos de funcionaris de l'escola pública. En
aquests dotze anys he passat per diferents àmbits de la institució escolar i he
desenvolupat diferents funcions. He estat mestre de reforç en infantil, tutor d'infantil i
de primària, he exercit diferents càrrecs de coordinació (informàtica, audiovisuals, de
cicle, ... ) i durant cinc anys vaig exercir de cap d'estudis en un dels tres centres pels
quals he passat en aquest període.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
38
El final d'aquest cicle a l'escola i el detonant que em porta a demanar una de les
llicències d'estudis convocades pel Departament d'Educació de la Generalitat de
Catalunya és la necessitat de sortir del marc escolar per poder buscar respostes a
diferents inquietuds que des de feia alguns anys anava acumulant. En alguns
moments del meu recorregut vaig optar per buscar aquestes respostes en espais de
formació per a mestres dins del marc de formació permanent del professorat que
s'oferta des dels ICEs de diferents universitats. En aquest recorregut, en el que vaig
desenvolupar dos dels papers possibles (persona que rep la formació i formador) no
vaig trobar respostes a algunes de les inquietuds que es manifestaven en el moment
de portar a terme el meu treball a l'escola, acostumaven a ser respostes que se
circumscrivien als espais aula i que no contemplaven les vessants socials del que
hauria de ser una veritable reflexió sobre els conflictes amb els quals ens trobem al
camp de l'educació. Van aparèixer nous interrogants que em van portar a plantejar-me
el fet que, molt possiblement, per trobar respostes caldria sortir de la institució de
manera provisional. Va ser llavors quan em vaig decidir per tornar a la Universitat i
començar a estudiar Antropologia. Per a ser sincer, em vaig decidir per l'Antropologia
sense tenir molt delimitat l'objecte d'estudi d'aquesta ciència en si, però amb una vaga
idea a la qual havia arribat després d'algunes reflexions i experiències – o d'algunes
reflexions després de determinades experiències- a vegades en solitari o a vegades
conjuntament amb altres persones.
Tenia clar que necessitava completar la meva formació per afrontar els reptes que
se'm plantejaven diàriament i dic “se'm plantejaven” perquè molt sovint no eren
compartits per cap dels meus companys/-as de professió. La decisió que havia de
prendre passava per aquell moment entre estudiar Psicologia o Antropologia.
Vaig pensar – crec que de manera incomplerta- si m'interessava estudiar una carrera
que se centrava en l'anàlisi dels processos que succeïen en les persones de manera
individual o una carrera en la qual la intenció era estudiar a les persones com
membres d'un grup determinat, amb uns costums determinades i amb uns
mecanismes determinats per a socializar-los ( entre ells l'escola) . En aquesta
disjuntiva em vaig decantar per la segona de les opcions a la qual la meva anàlisi-
incomplert - m'havia portat.
Al cap de poc temps de començar a estudiar, vaig notar que no m'havia equivocat en
la meva elecció i no per tenir cap impressió concreta, sinó pel fet que des del moment
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
39
en el qual havia pres aquesta decisió, m'havia col·locat fora de l'escola, la meva
mirada ja no era la mateixa, vaig començar a mirar-me l'escola des de fora.
Vaig començar a estudiar Antropologia compaginant els meus estudis amb la tasca de
tutor d'una classe de primària. Encara que al principi va resultar difícil de combinar, he
de reconèixer que em brindava la possibilitat d'incorporar a la meva pràctica diària i
sobretot a la meva mirada, algunes de les qüestions que anàvem tractant en classe i
que per a mi eren absolutament innovadores.
Durant aquest any em vaig plantejar la possibilitat de canviar de centre, de provar a
treballar en altres realitats diferents, amb altres persones diferents. Era la sortida
natural a la qual em portava el fet de tenir clar que el meu cicle en aquest centre en el
qual estava havia arribat al final. Com em va dir una vegada una de les mares de la
classe: “quan tens la sensació que et dónes cops contra una paret, el millor que pots
fer és canviar de paret”. Va aparèixer llavors la possibilitat d'optar a una de les
llicències d'estudis retribuïdes que el Departament d'Educació de la Generalitat de
Catalunya convocava. En aquell moment em va semblar la millor de les opcions ja que
no suposava un tancament definitiu i dràstic de la meva situació a l'escola i a més em
brindava l'oportunitat de poder portar a terme una investigació pagada en relació amb
algun tema en educació. Contemplava –ingènuament- aquesta opció com una de les
menys dràstiques, ja que no suposava un adéu definitiu a l 'escola (dic escola i em
refereixo als nens/-es i famílies amb les quals al llarg vuit cursos acadèmics havia
entaulat una bona relació) i cobria la part d'incertesa que suposava el no tenir clar si la
meva decisió era la més adequada. La llicència d'estudis em donava la possibilitat de
tenir un curs acadèmic per a valorar si realment volia canviar de centre, sobre quines
condicions basaria la meva elecció i poder buscar un perfil d'escola que em permetés
portar a terme certes pràctiques que per a mi eren irrenunciables.
He de confessar, en un acte de sinceritat que espero no molesti a ningú, que a més
van influir factors personals en aquesta decisió (cosa evident d'altra banda) ,
dinàmiques de relació que se n'havien anat viciant, que no tenien punt de trobada ni
retorn possible i un cansament unit a la falta de sorpresa, al previsible i predictible que
s'estava tornant la vida interna en aquesta escola.
Les llicències d'estudis marcaven uns blocs temàtics prioritaris i vaig haver de
començar a decidir sobre quina problemàtica centrar el meu estudi, en realitat en
aquell moment no era ni un estudi encara, només un desig.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
40
* Què em fa decidir-me per aquest tema? De l'EE a la immigració.
Un dels moments de més impacte en la carrera d'Antropologia va ser el descobriment
de Marcel Mauss i les seves reflexions teòriques sobre el don i el contradon. Recordo
que mentre ens explicaven en classe d'Antropologia de les institucions econòmiques
(amb la Dra. Diana Marre) l'anàlisi que aquest autor francès dels anys 20 feia sobre el
funcionament de les societats, vaig pensar que aquesta podria ser una de les claus per
poder portar a terme una anàlisi del que succeïa en les escoles. Era com si de sobte,
s'obrís un nou camí per a poder entendre alguns dels dubtes que havia anat
acumulant. El plantejament inicial partia de la pregunta sobre el que esperàvem rebre
les persones que treballem com professors a canvi del nostre treball diari, no parlo de
la satisfacció per educar, formar ciutadans, ni altres coses semblants que sovint els i
les docents manifestem… pensava sobre qüestions més profundes que tenen a veure
amb el que esperem rebre dels nens i nenes amb necessitats educatives especials,
com a vegades se'ns oblida el que poden donar i focalitzem els nostres esforços en
dissenyar estratègies i activitats per a poder rebre el que esperem i amb això acumular
prestigi docent davant altres companys, companyes i famílies.
Aquest mateix enfocament va ser el que em va portar a fer el paral·lelisme amb el que
succeïa en les escoles amb els fills/-es de les famílies que havien viscut un procés
migratori. Els primers interrogants se centraven en el que l'escola esperava d'aquestes
persones i quines respostes es donaven a “la problemàtica” que en les escoles
plantejava aquest fenomen.
Aquesta era la idea sobre la qual donava voltes mentre intentava dissenyar el projecte
de llicència que havia de presentar en un parell de setmanes.
D'altra banda, realitzar un projecte i formular una hipòtesi de treball són dues
expressions absolutament contradictòries amb la formació que s'ofereix a la Facultat
de Ciències de l'Educació. És com si es donés per fet que els futurs i les futures
mestres investigaran mai, amb la qual cosa no cal posar-los en situació
d'investigadors (mentre escric això, penso que és semblant al que passa en les
escoles amb els fills i filles de famílies immigrants, és un component més de la teoria
del dèficit) en canvi, si que cal ensenyar-nos a programar fins al més mínim detall,
elaborar quadres i taules amb tots els objectius que pretens aconseguir (¡com si fos
possible! ) i dissenyar activitats que et permetin portar a terme aquests objectius (
primer, segon i tercer nivell de concreció, li deien ) .
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
41
Tornant al disseny del meu projecte d'investigació, la meva formació inicial i el meu
posterior devenir pels plans de formació de zona, cursos i seminaris diversos, va
marcar d'una manera evident el meu objectiu. El meu propòsit consistia a fer una
recopilació de pràctiques escolars que ajuden a la integració dels fills i filles de famílies
immigrants a les escoles. Dic que aquest objectiu estava marcat per la meva formació
inicial i els cursos als quals vaig assistir, perquè en la majoria d'ells es parlava de
qüestions com : dissenyar activitats perquè afloressin els interessos dels nens i nenes,
el disseny de les aules com espais que generen coneixement, la importància del diàleg
perquè la classe fos un espai amb vida pròpia, … Era important, per tant, analitzar el
tipus de pràctiques que es porten a terme en les aules. Per a mi, la relació entre les
activitats que es portaven a terme i la integració era directament proporcional, és
a dir, a major presència d'activitats que tinguessin en compte el bagatge dels
nens i nenes i un major grau d'innovació, major integració de tots i totes en la
vida escolar i social.
Reprenc en aquest moment el relat del que va ser el procés previ a la investigació.
Després de definir els interrogants de partida (que encara no conformaven una
hipòtesi) en la que se centraria el meu projecte d'investigació, necessitava buscar
supervisor per al meu treball a la Universitat.
Era per a mi precís que aquesta supervisió es realitzés des del departament
d'Antropologia i especialment des d'alguna persona experta en temes d'Antropologia
de l'Educació. La Dra. Diana Marre em va posar en contacte amb la Dra. Sílvia
Carrasco.
El primer contacte va tenir com a eix de discussió l'objectiu de l'estudi que plantejava,
però vist des de la distància, crec que va caldre una de-construcció d'alguns
estereotips que sense ser conscient havia anat acumulant. Recordo especialment un
moment en el qual vaig comentar que em semblava injust que en algunes escoles
hagués un concentració d'immigrants tan elevada i que els professors i professores
d'aquestes escoles no tinguessin cap tipus de compensació, sobretot si ho
comparàvem amb la realitat que tenien altres centres en els quals treballar era menys
problemàtic. Des d'aquest anàlisi, jo estava donant per suposat que la immigració
comportava una problemàtica en els centres en els quals es manifestava de manera
evident. Donava per fet que era més difícil treballar en aules en les quals la presència
de fills i filles de famílies immigrants eren més nombrosa i en les que al llarg del curs,
anaven incorporant-se nous alumnes a les dinàmiques de les aules.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
42
Crec que en aquells primers moments, el meu rol dins de la investigació era molt de
“docent”.
Dels primers contactes amb la Dra. Sílvia Carrasco, vaig arribar a dues conclusions
molt clares. La primera era que el tema que realment m'interessava abordar era el del
fenomen migratori en les escoles de primària i la segona que per poder fer-ho de la
manera més coherent i honesta possible, necessitava passar per un període de de-
construcció de la meva identitat docent, una identitat docent que a mida que avançava
el projecte va passar a ser , en ella mateixa, un punt important en l’anàlisi.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
43
Contextos a observar: Tres centres de primària.
Arribats a aquest punt, vaig començar a redactar el projecte que havia de presentar.
Per a això necessitava pensar en quina hipòtesi s'adequaria al que realment
m'interessava investigar i les escoles on portar a terme la meva investigació.
Tenia clar d'entrada una de les escoles, però em plantejava observar en, almenys,
dues més.
L'escola que des d'un principi tenia en ment és una escola situada en un barri perifèric
de Terrassa amb un gran índex de població d'origen marroquí. Va ser la segona
escola en la que vaig treballar després d'aprovar les oposicions.
A més, l'escola està situada al barri en el qual jo havia viscut des de petit, fins que vaig
canviar de residència en l'any 2000. L'interessant d'aquest context era poder veure de
quina manera havia canviat l'escola al llarg d'aquests últims nou cursos i si aquests
canvis reflectien els canvis que s'havien produït al barri durant aquest mateix període
de temps.
Al principi d'aquest procés, imaginava que la immigració devia estudiar-se en una
escola en la que hi hagués molta immigració, però a mesura que vaig anar madurant la
idea, vaig pensar que seria interessant poder observar com s'imaginava el fenomen de
la immigració en un context en el qual no havia immigrants. Vaig decidir llavors que
una altra de les escoles que observaria seria l'escola en la que havia treballat aquests
últims vuit anys. Un altre motiu que va reforçar aquesta primera impressió que seria
interessant observar en aquest context va ser el fet que en el procés de preinscripció,
una família marroquina hagués sol·licitat plaça per a que el seu fill de tres anys
comencés el curs següent. Seria el primer fill d 'una família immigrant a l'escola, es pot
dir que el primer amb nom i cognoms clarament estrangers. Recordo que quan van
sortir les llistes de preinscripció, una mare de l'escola que tenia una filla que també
havia de començar P3 el curs següent em va dir mirant el nom d'aquest nen que era
nou. Jo li vaig respondre que tots eren nous, ella em va mirar i em va dir que ja ho
sabia, però que es referia que era nou en el poble, jo li vaig comentar que no sabia si
això era així, però que en tot cas, havia altres nens i nenes a la llista que no vivien en
el poble. El que en realitat m'estava dient era que es tractava d'una família d'origen
marroquí, però no s'atrevia a dir-ho en aquests termes.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
44
Fins aquell moment, només havia hagut una nena de mare marroquina casada amb un
home de nacionalitat espanyola, que justament vaig tenir com tutor durant el meu últim
any al centre. Recordo que a la darrera entrevista de lliurament de notes que vaig tenir
amb la mare, aquesta em va explicar com era de difícil per a ella haver de demostrar
contínuament que no s'havia casat amb el seu marit per a aconseguir la nacionalitat
espanyola, ni per quedar-se amb el seus diners. Per a això, per exemple, feia quatre
hores més diàries de treball en l'empresa familiar per cobrar el mateix sou que les filles
adolescents que aquest senyor tenia d'un primer matrimoni.
A la classe, la filla d'aquesta dona manifestava cert rebuig i li provocava una certa
incomoditat el fet que els altres nens i nenes li preguntessin pel seu segon cognom, un
cognom marroquí.
Durant aquest període, en una de les aules de l'escola, es va treballar el fenomen
migratori a partir de les notícies sobre l’arribada de pasteres que apareixien diàriament
a la premsa. Segons explicava el tutor, el que havia detectat era que els i les alumnes
de la seva classe, tenien molts estereotips sobre les persones immigrants que arriben
a Espanya. Deien que la majoria acabaven sent camells, cometent robatoris i eren
perillosos perquè a la més mínima, et treien una navalla. Explicava el tutor que la cosa
més difícil va ser trencar o refer aquests estereotips per a poder analitzar les causes
que portaven a aquestes persones a realitzar un procés migratori i les dificultats
posteriors que han de suportar als països receptors.
Era interessant veure com els i les alumnes d'aquesta classe manifestaven els
estereotips que moltes vegades es traspassaven des de la premsa i des de casa. Va
haver un moment de l'explicació en el qual vaig pensar que alguna cosa passava amb
l'imaginari del professorat respecte a aquest tema. Ens explicava –el tutor- que els
nens i nenes estaven interessats a conèixer algunes de les històries personals
d'aquestes persones i que havien suggerit conèixer alguns casos reals per poder
entrevistar-los. En aquell moment jo li vaig suggerir una possible entrevista a la mare
de la nena de la meva classe que abans he comentat. El tutor em va dir que ja ho
havia comentat a l'aula, però que els nens i nenes volien conèixer un emigrant “de
veritat”.
Què volia dir amb “un emigrant de veritat”?, algú que havia creuat l'estret en pastera i
vivia en condicions difícils?, algú que hagués creuat a peu diferents països per arribar
aquí?, un venedor del top manta?,…
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
45
Aquesta afirmació em va fer pensar en com es poden trencar els estereotips sobre la
immigració si es funciona des de l'establiment d'altres estereotips sobre això. La mare
d'aquesta nena que estava a l'escola no era una immigrant de veritat perquè estava
aconseguint els seus propòsits, perquè no venia cds als carrers, perquè no vivia en un
pis pastera,…
Al final d'aquesta reunió vam comentar amb una altra companya la situació i vam
parlar sobre l'oportunitat perduda de normalitzar el fenomen migratori sense caure en
el sensacionalisme que, sovint, acompanya les històries d'aquestes persones. Un dels
restaurants pròxims a l'escola té com treballadors a persones que han emigrat des de
Centreamèrica i que viuen en les seves cases i treballen de la mateixa manera que ho
fan els pares dels nens i nenes d'aquesta classe, és més, algunes d'aquestes
persones comparteixen treball amb els pares i mares, aquests no són immigrants “de
veritat”?.
Aquesta situació em va convèncer que seria molt interessant realitzar observacions a
l'escola, però no només per a observar com es construeixen els imaginaris sobre el
fenomen migratori des de la no-presència d'immigrants per part de la gent del poble,
sinó també per part dels professors d'una escola en la que la immigració està
començant a ser present.
Hi havia un afegit que podia enriquir aquest punt de vista de l'observació. Una família
estava en procés d'adopció internacional d'una nena que entraria a l'escola el proper
curs .Em semblava molt interessant poder observar els recorreguts del primer any al
centre d'aquesta nena en comparació amb el del nen de família marroquina i poder
contrastar les dificultats amb les que es podrien trobar tots dos en el seu primer any a
l'escola.
Vaig plantejar l'observació a l'escola en la que fins a la concessió de la llicència havia
estat treballant. Des de la direcció del centre es va veure possible realitzar-lo i va ser
una de les tres escoles que formarien part de les observacions que plantejava en el
projecte d'investigació.
Em van demanar que abans de poder començar a fer les meves observacions, havia
de quedar amb l’equip directiu per a explicar una mica la intenció de la meva
investigació , després d’això, ho explicarien a l’equip de coordinació, al claustre i
finalment al consell escolar.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
46
Ho vaig explicar a l’equip directiu, ho van explicar a l’equip de coordinació, al claustre,
al consell escolar i també a les reunions de pares de les classes que plantejava
observar.
El que era més curiós de tot aquest procés, era que en aquesta escola jo havia estat
treballant durant vuit cursos, era l’escola on treballava en el moment en que vaig
demanar la llicència i havia estat cinc anys de cap d’estudis.
Ningú va plantejar cap problema, fins i tot, un dels pares del consell escolar va
preguntar si no era jo qui demanava permís , quan li van respondre que si, va dir que
clar que podia anar.
A les reunions de pares es va explicar i ningú va plantejar cap problema.
Si que em va semblar oportú parlar amb el director perquè alguns mestres m’havien
comentat que havien escoltat que jo només anava a observar a un nen de l’escola. Em
va semblar que això podia incomodar a la família d’aquest nen, a més , no era cert,
així que vaig voler deixar-ho clar d’entrada.
Era interessant veure totes aquestes reticències en una escola en la que les visites de
mestres eren continues al llarg de l’any. Mestres que venien a fer observacions
d’alguns espais per a poder veure la manera en la que es funcionava en diferents
àmbits.
Segurament, aquestes visites no incomodaven perquè venien a “reafirmar” la manera
en la que l’escola treballava. En una de les reunions amb l’equip directiu, em van dir
que el procés que s’havia de seguir per a autoritzar la meva visita era el mateix que se
seguia quan venia algun d’aquests mestres. Jo discrepava per dos motius
principalment:
- El primer era que durant la meva estada a l’escola, no totes les visites es
comentaven en tots els espais. És més, en molts moments et trobaves amb
persones que no coneixies de res .
- El segon era evident. Les famílies em coneixien per la meva estada de vuit
cursos com a docent del centre.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
47
El que em va semblar que podia ser molest era que durant molt de temps jo havia
estat qüestionant alguns dels aspectes que es deia des de l’escola que eren d’una
manera determinada.
A més, després de sortir del centre, no crec que la meva visita els agradés gaire.
Finalment, crec que el fet de que pogués arribar a algunes conclusions que poguessin
qüestionar la línia de treball de l’escola ( o d’algunes persones) els incomodava
profundament.
Aquest any, una persona del centre ha demanat observar al centre i no s’ha comentat
en tots els àmbits en els que es va comentar la meva proposta. Només en consell
escolar i remarcant la importància que una persona del centre hagi obtingut una
llicència.
A les altres dues escoles, no em van posar cap mena d’inconvenient. Una d’elles va
aparèixer de retruc i en cinc minuts tenia l’autorització. En l’altre, em van escoltar i
tenien algun recel fins que els hi vaig dir que podien comptar amb la meva ajuda, que
el meu plantejament no passava només per una observació, sinó que em podien
demanar que reforcés en algunes de les classes que observés. Això va fer que em
donessin l’autorització de manera immediata.
La segona de les escoles va ser la que se situava en un barri perifèric de Terrassa en
la que havia estat treballant durant un any. El que em semblava interessant del
context, a banda que era una escola amb un percentatge molt elevat d'alumnes i
alumnes procedents d'àrees del Marroc i Equador principalment, eren les
característiques del barri en el qual l'escola estava ubicada.
Era un barri que s'havia creat entorn dels moviments migratoris interns dels anys 50-60
en el territori espanyol. La majoria de la població havia emigrat de diferents zones
d'Andalusia coincidint amb el boom de la indústria tèxtil. Jo mateix sóc fill d'una mare
andalusa i pare valencià, un xarnego dels de veritat.
En aquests moments, el barri té un gran nombre de població conformada per persones
que han portat a terme un procés migratori des de zones del Marroc principalment.
Podria ser interessant observar el fenomen que es donava al barri sobre com les
persones que havien emigrat i s'havien establert al barri feia unes dècades rebien a
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
48
aquestes noves persones provinents d'altres països, però que de la mateixa manera
que ells i elles, també havien portat a terme un procés migratori.
El barri havia tingut moments en els que s'havien donat situacions conflictives
importants arran de la tensió que l'arribada de persones procedents del Magreb havia
provocat entre els residents de la zona. El més important es va produir a l'estiu de
1999, quan després d'una discussió entre joves en el transcurs de les festes del barri,
es van produir baralles i altercats d'un marcat caràcter xenòfob. Es van donar
persecucions de grup de gent a persones d'origen marroquí, agressions per part de
grups feixistes, destrosses en comerços i habitatges d'immigrants,…
Aquest mateix any, vaig estar treballant a l'escola en la que ara centrava una de les
meves observacions. El més impactant va ser veure com persones amb les quals
havia passat part de la meva vida jugant pels carrers del barri, perseguien a famílies
que coneixia per haver tingut contacte a l'escola com a professor. Recordo com una
nena de la classe en la qual era tutor em saludava des de la finestra darrera de les
cortines davant la impossibilitat de sortir al carrer donat el risc que corrien les persones
d'origen marroquí que s'havien establert al barri ( alguns des de feia bastants anys) .
En contrapartida, recordo també una situació en la que una noia de pare senegalès,
negra de pell, filla d'una dona del barri, cridava contra els àrabs en una de les
manifestacions veïnals que es van produir, envoltada de nois i noies que vestien robes
amb símbols feixistes ( alguns d'ells, o potser la majoria, no eren del barri, sinó que
havien vingut de fora per a agredir als immigrants que es refugiaven en les seves
cases). En un principi vaig estar temptat de dir-li a aquesta noia (a la qual coneixia des
que va néixer) que sortís de la manifestació perquè la seva pròpia integritat corria risc
degut al color de la seva pell, però ella continuava cridant de manera exagerada “fora
moros”. Era com si obviés el risc que corria, com si ella mateixa no es veiés com
potencial víctima.
Quan vaig anar al centre per demanar l'autorització per part de la direcció i de la
inspecció, la cap d'estudis em va dir que era important que parlés primer amb el
director. Aquest em va fer entrar en el despatx i em va preguntar sobre les intencions
de la meva observació. Li vaig explicar de la millor manera possible la meva intenció i
em vaig oferir per ajudar mentre portava a terme la investigació en alguna tasca que
ells consideressin oportuna. El director em va dir que estaven una mica cansats de
rebre demandes d'observació al centre de persones que els volien observar sense
explicitar intencions. El que jo m'oferís per ajudar va ser el causant que acceptés la
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
49
meva proposta. Vam quedar que tornaria a parlar amb ells en el cas que em
concedissin la llicència.
Per a la tercera de les observacions, m'interessava una escola de nova creació per
poder comprovar com el fenomen de la immigració es contemplava en la construcció
del “ideari” del centre. Vaig buscar un contacte en una zona de Terrassa on s'estaven
construint molts habitatges i el centre disposava de les aules de parvulari. Vaig
concertar una entrevista amb el director.
Quan li vaig explicar la meva intenció, em va dir que creia que no era un context idoni
per a la investigació, ja que no havia famílies que reunissin les característiques que jo
volia observar. Em va dir que hi havia una escola que s'havia creat recentment en un
altre barri de Terrassa que sí tenia un elevat nombre d'alumnes i alumnes de famílies
procedents d'algunes zones del Marroc. El propi director va trucar a la directora del
centre per a concertar-me una entrevista. Va aconseguir que em rebés aquell mateix
dia.
L'escola que m'havia recomanat aquest director està situada molt a prop del barri on
estava l'altra escola. Era una escola de creació recent que disposava de classes fins a
segon de primària. La directora va estar molt acollidora i no va plantejar cap reticència
al fet que pogués realitzar observacions al centre. Em va explicar que era una escola
que rebia molta immigració i que estaven treballant per a que la integració d'aquests
nens i nenes que arribaven fos el menys problemàtica possible.
A diferència de l'altra escola, el perfil de la població era més variat . Es tractava de
famílies que acabaven d'arribar procedents del Marroc i dins del Marroc de zones molt
diferents ( Rabat, Casablanca, Larache , …). La majoria eren primeres generacions de
fills i filles d'immigrants. També hi havia un col·lectiu bastant nombrós d'alumnes de
famílies que provenien de països d'Amèrica del Sud.
De nou el plantejament d'una observació participant va ajudar la meva entrada per
poder observar en les aules.
Aquestes tres realitats amb característiques diferents, configuraven l'eix
d'observacions del meu projecte. Ara només quedava acabar de definir la idea
principal que guiaria la meva investigació.
En referència al redactat de l'objectiu que pretenia investigar en el projecte de la
llicència d'estudis, he de dir que va ser un procés complicat per diferents qüestions. La
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
50
primera per la meva pròpia ignorància en relació amb el tema d'estudi. Si per a mi –
mestre- era difícil redactar un projecte, més encara redactar un projecte d'investigació
centrat en un tema que desconeixia a nivell teòric.
A més de les pràctiques escolars que ajudaven a la integració dels fills i filles de
famílies immigrants, m'interessava també analitzar els estereotips que es creen al
voltant a les persones que han viscut un procés migratori i com aquests estereotips
repercuteixen de manera directa en la integració dels seus fills i filles a les escoles.
Pensava que un dels objectius prioritaris era poder recollir la problemàtica que
manifestaven els i les docents sobre això i com no trobaven suport ni respostes als
seus dubtes des de cap àmbit de formació. Analitzar l'oferta dels plans de formació de
zona era també un dels objectius que pretenia valorar per poder, a partir de les
demandes dels i les docents, incorporar en l'oferta formativa cursos que recollissin les
inquietuds que es manifestaven per part dels i les professores. Dins de l'oferta dels
plans de formació de zona, els i les docents manifestaven l'absència de cursos dirigits
a orientar-los en la manera en la qual es podria portar a terme la integració d 'aquestes
persones i les seves famílies. Els “temes estrelles de la formació” ( llengua escrita,
matemàtiques, TICS, …)que anaven apareixent i desapareixent dels plans de formació
en funció de la demanda dels professors i professores, segons ells i elles no reflectien
la “problemàtica” amb la que devien enfrontar-se diàriament.
També em semblava important analitzar les característiques de la població dels barris
en els que se situaven els centres i veure el tipus de relacions que s'establien entre les
escoles i els barris en els quals estaven ubicades, de quina manera l'escola s'obria o
es tancava al que succeïa al seu voltant. Des del meu punt de vista una obertura de
l'escola podia afavorir la integració.
Considerava important estudiar els plans de barris i entorn que s'havien dissenyat des
de la Generalitat i l'Ajuntament, així com les actuacions que es promovien.
L'objectiu principal era el de recollir pràctiques que s'estiguessin portant a terme des
de les escoles per tal de garantir la integració de les persones que s'incorporen, des
d'una perspectiva que lluités per evitar les etiquetes homogeneïtzadores que es
creaven des dels imaginaris col·lectius socials. D'una manera més clara, el que em
proposava era mostrar com un disseny adequat d'activitats( obertes,
participatives, que generen una dinàmica de participació per part dels i les
alumnes en la classe, que tingués en compte el seu bagatge personal,…)
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
51
ajudava que aquests nens i nenes que arribaven a l'escola a incorporar-se a la
vida de l'escola de manera menys problemàtica. També apareixia la intenció de
mostrar que aquests nens i nenes eren “capaços” de portar a terme amb èxit activitats
que se'ls plantejaven a les altres persones de les aules, sense haver de demostrar,
d'entrada, que podien fer-ho.
Vaig començar, llavors, a redactar el que havia de lliurar com disseny de la
investigació. Quan vaig acabar el primer redactat ho vaig passar a algunes professores
perquè em donessin la seva opinió. La idea principal del redactat era que en cap
moment es relacionés la immigració amb un fenomen problemàtic. Es tractava de fer
una observació que em portés a establir quins tipus de pràctiques que es realitzaven
en les escoles fugien dels estereotips que pesaven sobre el concepte de la immigració.
La reacció de la gent a la qual li vaig ensenyar la redacció de la proposta d'investigació
va ser molt positiva, fet que em va portar a pensar que alguna cosa fallava. L'opinió de
les persones que havien llegit se centrava en el que tenia de positiu la no
problematització de la immigració a les escoles i en l'optimisme general de la proposta.
Vaig pensar, llavors que hauria de revisar el que havia escrit perquè la meva intenció
no era la de recollir una realitat bucòlica, sinó la de recollir la manera en la qual els
centres se situaven davant un fenomen que a l'entrar en contacte amb la realitat
escolar, es convertia en una problemàtica pels docents.
El dia anterior a la presentació de la proposta al Departament, vaig tenir una reunió
amb la Dra. Silvia Carrasco, que va reforçar la primera impressió que havia tingut a
l'escoltar les opinions dels meus col·legues sobre la intenció del meu estudi. El
projecte s'havia convertit en “políticament correcte” i havia perdut la càrrega conflictiva
que era el que li aportava un major interès. He de confessar que després d'aquella
reunió, vaig pensar en abandonar la idea de continuar endavant amb la proposta, però
després d'una nit d'insomni en la qual em vaig dedicar a refer el projecte –en la
mesura del possible- per a recuperar les intencions de partida, vaig acabar presentant-
lo i oblidant-me fins que aparegués la resolució de concessió de les llicències d'estudi.
Després d'uns mesos d'espera, vaig aparèixer al lloc 69 de la llista ( cosa que
d'entrada va atacar a la meva vanitat personal, però que reflectia, en part, la sensació
que no havia escrit una cosa que impactés en la mesura que volia que ho fes). La
preocupació radicava en la possibilitat que la llista es mogués i pogués quedar-me fora
després de les al·legacions que els altres participants poguessin efectuar.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
52
Això no succeiria ja que per primera vegada des que el Departament d'Educació va
començar amb la concessió de les llicències d'estudis retribuïdes, havien quedat al
voltant d'unes vint llicències sense concedir. Per tant, la meva llicència estava
assegurada. Podia estar tranquil, almenys fins al Setembre.
He de confessar que em va sorprendre que quedessin tantes llicències sense
concedir, però l'explicació que em van donar des del Departament, era que aquest any
havien estat molt més estrictes a l'hora de valorar els projectes que es van presentar.
Independentment d'aquesta situació, el que estava assegurat era que a partir de
Setembre, em convertiria en un “investigador”, sense tenir molta idea del que
significava ser-ho.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
53
Setembre.
Fins que no va arribar Setembre, no vaig tenir consciència del que significava en
realitat portar a terme un procés d'investigació en una escola, havent estat professor
en els últims dotze anys. Se'm va plantejar un problema que fins aquell moment no
havia considerat : com entrar a l'escola sense ser professor ni alumne? (fins aquell
moment eren els dos rols que havia exercit al llarg del meu contacte amb el sistema
educatiu) .
Així que arribats a aquest punt, vaig haver de començar a donar-li voltes a algunes
consideracions que havia de tenir clares respecte al meu paper abans d'entrar a les
escoles per realitzar les observacions.
Decisions respecte al meu paper. Com a mestre. Què veig quan entro sense
l'etiqueta de mestre?
He de confessar que aquest punt ho vaig obviar mentre redactava el meu projecte
d'investigació. En cap moment em vaig plantejar una reflexió sobre el que significaria
entrar a l'escola sense l'etiqueta de professor, ni la manera en la que havia de cuidar la
meva ubicació per part d'alumnes i docents.
És una gran dificultat com et situes a l'entrada a l'aula sense ser mestre quan ha estat
l'única manera en la que ho has fet al llarg de dotze anys. De fet, l'única “experiència”
d'entrada a l'aula sense ocupar el paper de professor que havia tingut van ser els
períodes de pràctiques que vaig haver de cursar durant la diplomatura de magisteri. La
meva altra experiència en el sistema educatiu es remunta als anys en els quals jo era
l'alumne.
Era evident que no podia situar-me com un professor més a l'aula, però també era
absurd intentar situar-me en un rol d'alumne.
Les dificultats d'entrada a les aules es van centrar principalment en els següents
aspectes:
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
54
Com em presentava als nens i nenes (incloent la variable idioma).
El primer moment en el que entrava a les aules era un moment que em preocupava
per diferents motius. Un d'ells era la manera en la que els i les alumnes em
cataloguessin d'entrada.
Les primeres presentacions no les feia jo, em presentaven les tutores de les aules, o
sigui que després d'aquest moment, havia d'anar refent l'etiqueta que m'havien
atorgat.
Si em presentava jo el que destacava era el fet d'estar estudiant i haver triat aquestes
aules per a poder aprendre coses d'ells i elles. La primera presentació la feia en la
llengua en la que les tutores em presentaven, però canviava en el moment que els
nens i nenes es dirigien a mi en castellà. En la meva presentació donava les dues
versions del meu nom – Vicenç i Vicente- i normalment, els nens i nenes optaven per
la versió en castellà.
He de confessar que en els primers moments, em resultava estrany que en el context
escolar les persones se'm dirigissin en castellà. La meva identitat com a docent s'havia
construït en català, però el compartir la llengua de la majoria de nens i nenes de les
classes, feia que s'acostessin a mi amb menys reserves.
També vaig considerar que seria una bona manera de diferenciar-me de la figura de
professor, ja que la totalitat dels i les mestres de les escoles, parlaven en català amb
ells i elles.
Això no va ser de la mateixa manera en tots els centres, de fet va succeir que en el
context de l'altra escola pròxima al barri, en tot moment, els nens i nenes de van dirigir
a mi en català, cridant-me com a Vicenç sempre que ho feien.
Al centre en el que havia estat treballant fins a la concessió de la llicència, no va
aparèixer aquesta dimensió lingüística, ja que la majoria de persones em coneixien, a
més de ser un context en el que el 99% dels alumnes es dirigeixen als professors en
català.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
55
Com superar determinats “tics” que estaven incorporats a la meva actuació en les
aules. Com controlava respostes que podien aparèixer de manera automàtica que
havia anat incorporant a la meva manera d'actuar com a professor.
Aquesta ha estat, potser, la part més difícil de superar a les aules, com controlar les
respostes immediates davant de determinades situacions de les que era testimoni.
Fins a aquell moment havia estat part implicada i de manera inconscient, a vegades,
conscient, altres, havia anat acumulant una sèrie de tics que formaven part de la
manera de situar-me a l'aula. La intenció era la de limitar-me a seguir les indicacions
que les tutores donaven durant les classes. Si algun nen o nena demanava ajuda,
m'acostava i li demanava permís per ajudar-lo jo. Si no m'ho donaven, llavors els deia
que demanessin ajuda a la tutora.
He de confessar que en molts moments -sobretot al principi- em sorprenia a mi mateix
fent callar a algú o recriminant la falta d'atenció.
Hi havia moments en que realment havia de fer un gran esforç de contenció, ja que es
donaven situacions que jo mai hagués consentit en una aula de la que jo hagués estat
tutor o hagués resolt de manera diferent. Aquest punt ha resultat ser un gran
aprenentatge per a mi, ja que vaig haver de limitar-me a la meva posició d'observador
adult i anar abandonant el meu rol de professor.
A més em vaig adonar que alguns nens i nenes, actuaven davant meu per a estudiar
la meva reacció, per a poder ubicar-me d'alguna manera. Em miraven i demostraven
que no estaven atents, o molestaven al company del costat i immediatament
esperaven la meva reacció. Era com si per a ells i elles jo ocupés un rol desconegut
que tenien la necessitat d'identificar. Passades unes quantes setmanes, vaig entendre
que era molt més profitós fer com si no hagués vist res, o més encara, deixar
constància que ho havia vist, però no pensava actuar de cap manera ni comunicar-l'hi
a les tutores perquè prenguessin mesures. Això va fer que guanyés en confiança la
relació que vaig anar establint amb els i les alumnes.
Havia de portar a terme un procés d'estranyament respecte a l'escola, però també
d'àmbits més determinats dins de la pròpia institució escolar, com les aules o l'espai de
pati.
Aquest procés entranya una dificultat molt gran per a algú que intenta començar a
realitzar investigacions a l'escola des d'una mirada antropològica, sobretot si les que
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
56
s'han realitzat fins aquell moment han estat dins de l'àmbit escolar i amb una mirada
molt docent.
La delimitació de les meves funcions, és a dir, com el fet de ser un docent que observa
a un altre docent pot portar a pensar a la persona que és observada que som dos
professors a l'aula.
- Deixar clar que el meu objectiu principal era el d'observar.
- Oferir la meva ajuda.
- No proposar activitats.
- Evitar donar consells sobre com portar a terme determinades activitats que
poguessin comportar una valoració.
- No sóc un mestre de reforç, sóc un mestre que pot ajudar.
- Cenyir-me a les consignes que els professors donaven
Determinar actituds reals-fictícies que provocava la meva presència en les aules i
altres espais.
Una vegada que estàs en les aules, has de començar a observar el que passa. En un
principi tenia la sensació que no passava res relacionat amb el tema d'estudi que jo
tenia en ment, era difícil controlar-me per no començar a preguntar als nens i nenes
sobre algunes qüestions relacionades amb les seves vides i les de les seves famílies.
Havia de controlar aquesta ansietat inicial i deixar que les coses fluïssin.
Pensava que potser la meva presència podria fer que apareguessin comportaments
per part de nens i professors que no eren reals. També creia que el coneixement del
tema d'estudi de la meva llicència, podia provocar que es forcessin situacions que de
manera natural no apareixerien. La solució que vaig trobar va ser deixar que passés
temps i que tot tornés a la màxima normalitat possible ( assumint que aquesta
normalitat no era l’habitual degut a la meva presència a les aules).
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
57
Observant a persones que m'han deixat observar. Construccions i de-construccions
ètiques.
Aquest punt ha estat un dels que més m'ha costat superar per poder posar-me a
escriure sense cap tipus de lligams ni limitació respecte al que havia d'escriure.
Per a començar, resultava complicat pensar que pots qüestionar el que passa en una
classe a la que la tutora ha accedit que entris sense posar cap tipus d'objecció, a més,
en alguns casos es tractava de persones amb les que havia tingut o tenia bona relació
personal, amb el que el fet de poder valorar negativament algunes de les pràctiques
que portaven a terme en les seves aules, podria semblar una mena de traïció
personal.
El problema no radica a mantenir l'anonimat- tot el món és capaç d'inventar-se un nom
més o menys encertat- sinó a explicar el que veus, sense ferir a les persones que han
portat a terme el que has vist.
Em va ajudar a superar aquesta dificultat donar-li la volta a la pregunta inicial que
m'havia formulat. A qui “traïa” si no ho feia?. En primer lloc fallava la intenció inicial del
projecte. En el plantejament inicial de la investigació li donava molta importància a
realitzar una investigació que repercutís en les escoles que m'havien donat permís per
entrar a realitzar les observacions. No volia portar a terme una investigació de
laboratori, en el sentit d'obtenir uns resultats que només compartiria en determinats
àmbits, més aviat la intenció era la contrària. La meva intenció era realitzar una
devolució de les conclusions amb les escoles en les que havia portat a terme la meva
investigació. Quan parlo de les escoles, em refereixo al necessitat de compartir les
conclusions amb les tutores de les classes i els equips directius. La intenció era la de
compartir aquestes conclusions per a poder completar el treball incorporant aquest
feed-back amb els agents implicats. El treball no s'acaba en el moment en el que
arribes a establir unes conclusions, des del meu punt de vista, un treball que s'acabés
en aquest punt resultaria incomplert. La meva pretensió és la d'incorporar l'opinió que
sobre això de les meves conclusions puguin donar-me les persones que han estat
observades.
Seria interessant poder compartir aquestes conclusions amb les famílies i sobretot
amb els nens i nenes per a poder recollir les seves opinions en aquest estudi i
incorporar aquesta dimensió a les conclusions sobre la meva investigació.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
58
Des del principi del disseny de la investigació contemplava la necessitat –ètica, potser-
de compartir el que havia observat amb les persones implicades. Sabia que aquest és
un punt delicat, perquè es tracta de posar davant d'aquestes persones una valoració
que pugui no agradar, o que simplement no han tingut en compte.
Els professors no estem acostumats a tenir a observadors externs valorant el que fem
cada dia. En algunes ocasions acceptem perquè no tenim més remei ja que es tracta
d'observacions que es porten a terme des de la Inspecció educativa, però diguem que,
en general, estem disposats a acceptar que ens observin el just, o en tot cas, que
observin per tal de reafirmar el que estem fent.
Reprenent el punt de la devolució de les conclusions de la meva investigació a les
escoles, m'agradaria comentar una situació que es va donar en una de les escoles
observades. Al plantejar a un membre de l'equip directiu una interrupció en les
observacions per poder dedicar-me a escriure el que portava observant des de feia sis
mesos a l'escola, em va dir que si contemplava la possibilitat d'explicar-li quan ho
tingués redactat per a poder tenir una valoració externa de la realitat escolar. En la
seva demanda, vaig intuir un cert recel i la sensació que em transmetien les seves
paraules era una certa preocupació pel que podia haver anat observant. Em va
comentar que necessitaven que fos sincer i no maquillés els resultats per a no ferir
susceptibilitats. Jo li vaig comentar que no era aquesta la meva intenció i que a més
havia observat coses que em semblaven molt interessants sobre les que volia
escriure.
La devolució que s'imaginava aquesta persona era una devolució jeràrquica, en
principi em va dir que primer devia comentar-lo amb l'equip directiu i després fer-ho
amb les tutores de les classes en les quals havia estat treballant. A més, em va
comentar que seria interessant discutir sobre les conclusions incorporant els seus
punts de vista, pensant que ells són professionals que porten treballant molt temps
amb una població d'aquestes característiques i que es podia donar el cas que les
meves observacions fossin limitades donada la meva poca experiència en aquest
camp.
No vaig discutir sobre les seves propostes i li vaig dir que quan tingués elaborat el meu
primer informe, concretaríem una cita per tal de poder comentar el que havia observat.
Dies més tard em vaig trobar amb una de les tutores pel carrer i em va comentar que
la cap d'estudis li havia comentat la nostra discussió sobre els termes en els quals
realitzar la devolució, destacant la demanda de sinceritat per la meva part en aquesta
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
59
reunió. La tutora em va comentar que ella li havia dit que estava d'acord i a més va
afegir que aquesta bé tenir un punt de vista extern que pogués aportar una mirada
diferent, però que ella no estava preocupada per les coses que jo havia pogut veure.
En primer lloc perquè assumia que al llarg del dia cometia moltes errades de les quals
no era conscient i en segon lloc perquè el que havia mostrat era la seva manera de
treballar de manera sincera, sense intentar mostrar alguna cosa que s'acostés al que
jo volia observar. Va remarcar també la idea que elles també podien donar-me els
seus punts de vista sobre la investigació donada la seva major experiència en el tema.
La sensació després d'aquesta conversa amb la tutora era la que d'alguna manera
m'estava situant en el que em podria trobar i a més era una espècie d'advertència de
possible distorsió de les meves observacions a causa de la meva inexperiència.
He de confessar que estic desitjant que arribi el moment de compartir amb ells i elles
les meves conclusions i observar la seva reacció. Em sembla que és una dimensió de
gran importància per a poder realitzar una investigació més completa.
Hi ha altres aspectes que m'agradaria destacar en referència al compromís ètic amb la
investigació. En molts moments, per tal de sortir de situacions “complicades”, evitava
donar resposta a les demandes constants per part de les tutores d'una valoració
immediata del que acabava d'observar. En la majoria de situacions, les meves
respostes eren esquives, assumint la meva ignorància o la necessitat d'analitzar amb
més deteniment el que havia succeït. He de dir que a mesura que va passar el temps,
aquestes demandes de valoració per part de les tutores van anar disminuint.
En tot aquest disseny de devolució de les observacions i conclusions de la meva
investigació, hi ha un col·lectiu al qual s'ignora completament, el col·lectiu dels propis
alumnes i alumnes. En cap moment apareixen com subjectes als que “èticament” s'ha
d'explicar el que s'ha observat. Se'ls estableix com a subjectes passius, es dóna per
fet que no és viable i es dubta de la necessitat i “terrible interès” que pot suposar el
que els nens i nenes puguin dir sobre les conclusions. No descarto poder fer-ho, però
he de ser curós en la manera en la que plantejo aquesta intenció a les tutores i els
equips directius de les escoles. Així mateix he de tenir en compte l'adequació d'aquest
discurs a les edats dels nens i nenes de cada classe.
Finalment, en aquest component ètic apareix una dimensió de la utilització de la
informació que pugui tornar a les escoles per part dels equips directius. La pretensió
és que no es converteixi en un instrument de valoració i control de les tutores per part
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
60
dels equips directius. No es tracta d'una valoració d'una figura externa en el sentit que
se li podria donar a una observació realitzada per la inspecció educativa.
La dificultat de l'observació participant.
Peter Woods afirma en el seu llibre “L'escola per dins” que els professors som uns dels
professionals que hauríem de tenir més facilitat per realitzar una etnografia escolar que
prengués com estratègia l'observació participant ja que al llarg del dia observem i
anotem, participem de les activitats i estudiem les reaccions de les persones que
comparteixen aula amb nosaltres.
És cert que pot ser que sigui així, però es necessita un estranyament per a poder
portar-la a terme amb les màximes garanties de treball ben realitzat. Portar a terme
una etnografia escolar per part d'un mestre és molt complicat si abans no es passa per
un període de “descompressió pedagògica”.
No sé que tipus de formació inicial reben els i les docents en les Universitats angleses,
però la formació inicial que rebem aquí té més inconvenients que avantatges per a un
bon treball etnogràfic a l'escola.
D'entrada perquè no es toca per a res el tema de la investigació en el discurs de la
formació inicial dirigida a persones que volen dedicar-se al món de l'ensenyament.
Sembla incompatible ser mestre i ser investigador.
Una vegada que entres a treballar, l'estructura del propi sistema i el funcionariat, fa
que el risc d'acomodar-se sigui més alt que en altres llocs. Diguem que és un treball
relativament fàcil si segueixes un llibre que et marca tots els passos a seguir, tens un
horari còmode i a més, una vegada que has aprovat les oposicions, no has de
preocupar-te per la teva situació laboral. No vull dir amb això que els i les docents no
vulguin investigar, només dic que poden ser signes que ens poden pistar sobre la falta
d'interès cap a la investigació educativa per part dels professors.
És curiós veure com no es concedeixen al voltant de vint llicències d'estudis, cosa que
no acostuma a passar en cap altra convocatòria de beques. Potser, com diuen els
responsables de la concessió de les llicències en el Departament, que s'hagin endurit
les valoracions dels projectes que es presenten, però no crec que sigui l'única
explicació.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
61
La reacció dels professors quan els deia que dedicava un any a realitzar un estudi en
el marc de les llicències d'estudi retribuïdes, era d’estranyesa, com valorant la meva
necessitat de ficar-me en coses semblants.
La inutilitat de la primera hipòtesi . De l'ambició a la realitat.
Després de redactar el projecte per tal de portar a terme la investigació, tocava posar a
prova la hipòtesi inicial que havia establert com fil conductor de la meva investigació.
La meva primera bufetada va ser adonar-me que no es tractava de cap hipòtesi, sinó
d'una intuïció (per a la qual jo ja tenia una possible resposta)
Una cosa és el que pretens estudiar i una altra molt diferent el que passa quan
comences les observacions.
D'entrada, mentre anava redactant el projecte em semblava que calia anar incorporant
tots els aspectes que podien enriquir la meva observació. Va succeir llavors que de
temes importants per a l'estudi i la posada a prova de la meva hipòtesi, va aparèixer
un llistat inesgotable –i impossible- de temes a observar.
A més quan vaig portar el meu disseny al camp, em vaig adonar que apareixien
problemes en el propi redactat. El primer és el de la necessitat de definir el que s'entén
per “pràctiques escolars”.
Després d'un temps d'observacions em vaig adonar de la impossibilitat d'observar tot
el que plantejava en el disseny del projecte i es va presentar la necessitat de centrar el
focus de les observacions en uns aspectes determinats.
Havia de definir aquests aspectes sobre els que focalitzar les meves observacions. Va
succeir llavors que vaig constatar en les observacions d'una de les classes alguna
cosa que va trastocar els meus esquemes. Diguem que malgrat la lluita per a
evolucionar i deixar a un costat el meu “esnobisme pedagògic”, romanien en mi alguns
survivals d'aquest esnobisme. Si analitzo el que esperava observar podria dir que vaig
associar de manera inconscient la idea de la millor integració amb la d'una aula en la
qual es portessin a terme activitats obertes, complexes i que es poguessin resoldre de
diverses maneres. A major obertura i contacte amb el món real de les activitats que es
portaven a terme en les aules, major possibilitats d'integració de les persones que
formen part d'aquest aula.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
62
Això és el que pensava al Setembre. A continuació, passaré a explicar alguns dels
casos observats per a, posteriorment, poder entrar a explicar quins canvis es van
plantejar en el meu treball a partir de la pròpia experiència etnogràfica.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
63
CASOS OBSERVATS.
Un dels casos observats és el d'una nena que es va incorporar a una de les aules al
mes de febrer provinent de Mèxic.
La família que la va matricular al centre fent-se passar pels seus pares, van acabar
sent en realitat els seus oncles i les que es van presentar com les seves germanes
eren les seves cosines.
Durant els primers dies, que van coincidir amb algunes de les meves observacions a
l'aula, em vaig dedicar a fer-li una mena de prova de nivell comprovant, per exemple si
llegia amb fluïdesa o coneixia els números fins al deu (tot amb el permís de la
professora de la classe).
A la setmana següent, aquesta nena estava fent uns exercicis que consistien en
fotocòpies d'algunes pàgines de llibres que havia en la classe i que constaven
d'exercicis més senzills que els que estaven fent la resta dels nens i nenes de la
classe.
Em vaig acostar i li vaig preguntar com anava tot i em va dir que li agradava la classe,
però que al seu país l'escola era molt més divertida perquè només jugaven.
Aquest mateix dia es va incorporar una nena nova procedent del Paraguai a la classe.
El director de l'escola la va acompanyar i la va presentar a la professora. Aquesta li va
dir el lloc on devia seure.
Em vaig acostar a la professora per dir-li si creia convenient que li ensenyés a aquesta
nena l'escola per a que conegués una mica millor l'edifici. Em va dir que sí, li vaig
demanar permís perquè la nena que s'havia incorporat a l'escola un parell de
setmanes abans m'acompanyés i va accedir.
Em va semblar interessant que ens acompanyés perquè la nena que s'acabava
d'incorporar tingués la sensació que la seva vivència no era única, que altres nens i
nenes l'havien tingut abans i que aquests nens i nenes podien ajudar-la.
Vam recórrer l'edifici i jo feia que fos J. qui li ensenyés l'edifici a L. ( la nena que
acabava d'arribar) . J. estava molt expressiva i va realitzar la visita amb molt
d'entusiasme.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
64
Em vaig dirigir a ella per preguntar-li la causa d'aquest entusiasme i em va dir que li
agradava que arribessin nens i nenes. Jo li vaig comentar que ara ella no era la més
nova en la classe i ella em va dir que era cert, que ella s'havia convertit en “velleta” en
la classe i això li agradava.
En una de les classes es va incorporar una nena procedent de la Xina que va crear un
cert “nerviosisme” per la dificultat de comunicar-se amb ella.
EL primer dia que la vaig conèixer, la professora em va comentar que si era possible
que intentés descobrir alguna informació que ens pogués ser útil.
Ens en vam anar al passadís i la situació va ser molt difícil. Costava molt comunicar-se
amb ella i va ser impossible descobrir la forma en la que havia arribat a Espanya i més
encara el temps que feia que havia arribat.
A la setmana següent vaig passar per la classe per a veure com estava. Havia
aconseguit un diccionari amb imatges amb algunes paraules i expressions en xinès
així com la transcripció fonètica. Li vaig demanar permís a la professora per veure si el
diccionari podia ser útil.
R. llegia en xinès i entenia bastant bé quan jo intentava dir alguna paraula basant-me
en la transcripció fonètica que apareixia sota de cada paraula o expressió.
Al tornar a la classe, li vaig comentar a la professora que el diccionari podia servir per
fer entendre algunes expressions i millorar la comunicació amb R., així que s'ho vaig
deixar en la classe per si de cas podia ajudar. Quan vaig tornar el diccionari estava en
el mateix racó on lo havia deixat la darrera vegada.
La situació que vaig observar va ser molt curiosa. Cada setmana portaven a terme una
activitat que es deia “el protagonista de la setmana” i que consisteix en que aquell dia
un nen o nena s'asseu en una cadira davant la classe i la resta intenten dir alguna
cosa positiva d'ell o ella. La professora ho anota en la pissarra .
Per saber qui serà el protagonista al qual hauran de dir missatges positius aquest dia,
la professora treu un paper amb el nom d'una caixa en la qual estan tots els noms dels
nens i nenes de la classe.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
65
Jo ja havia estat testimoni d'aquesta activitat un parell de vegades més i la segona
vegada em va sorprendre que els missatges que es deien els uns als altres eren
sempre els mateixos, l’única cosa que canviava era qui ho deia.
Aquesta setmana li havia tocat a R.la nena que feia una setmana que s'acabava
d'incorporar a la classe. Em va sorprendre que malgrat que el seu nom hagués sortit
d'entre tots els noms de la caixa, la professora no li hagués donat més temps, almenys
fins que pogués entendre una mica millor – o simplement una mica- els missatges que
els altres li deien.
La consigna que s’havia donat als nens i nenes de la classe era que havien de
gesticular perquè R. els pogués entendre millor. Les dificultats per a la resta de nens i
nenes eren molt grans ja que la gesticulació no ajuda molt que algú que no domina
l'idioma pugui entendre frases com “ ets molt ràpida” o “ sembles bona persona” o “
corres molt ràpid” … que eren les frases estrella cada vegada que jo havia vist
l'exercici.
R. estava asseguda en la cadira mirant com els altres feien gestos i no entenent res -
crec jo- del que allà succeïa.
Aquest mateix dia la professora em va comentar que semblava una nena molt
intel·ligent, que era molt atenta i no molestava per a res als altres. Semblava també
que era molt bona en matemàtiques ( com tots els xinesos?).
Quan vaig tornar a final de curs, la professora em va comentar que R. se n'havia anat
feia uns mesos i que no sabia a on.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
66
Hi ha un cas que em va cridar molt l'atenció pel curiós del que va succeir. Al principi de
curs, quan em presentaven als professors i els explicaven l'objectiu de la meva
investigació, també li deien que si en algun moment necessitaven algun tipus d'ajuda,
jo podria ajudar-les. En una de les classes, a l'entrar la mestra em va dir que podia
ajudar a algun dels nens que no podien assistir a l'aula de acollida perquè encara no
estava en funcionament. Quan vaig sortir fora de la classe amb un dels nens per
preguntar-li en què creia que li podria ajudar els dies que estigués allà, em va dir que
el que més li costava era el castellà.
Segons la mestra, era un nen que havia arribat d'un país de l'est i que era l'únic
“candidat de la seva classe a assistir a l'aula de acollida”.
El que em va sorprendre d'entrada era que el nen s'expressava en un català molt
correcte i deia que el que no entenia ho preguntava i llavors s'assabentava de tot.
Li vaig comentar a la professora la demanda del nen sobre un reforç de castellà i em
va dir que no creia que fos possible perquè el que es feia era reforçar el català. Jo li
vaig dir que em semblava que parlava amb molta correcció però ella insistia que tenia
problemes per entendre-ho tot.
Quan a l'hora del pati li vaig comentar a una de les persones de direcció la possibilitat
d'ajudar a aquest nen amb el castellà, em va comentar que això no estava previst a la
feina que es feia de reforç i que amb les hores de castellà que es feien, hi havia
suficient. Mentre m’insistia en que l’ajudés amb el català, jo li vaig comentar que em
semblava que parlava molt bé. La persona de direcció em va preguntar el nom del nen
i quan lo vaig dir, em va dir que clar que parlava molt bé perquè aquest nen estava
escolaritzat al centre des dels quatre anys.
Em va preguntar llavors si la professora no m'ho havia comentat i al dir-li que no, li va
comentar ella quan va arribar a la sala de professors. Va ser un moment una mica tens
i des d'aquest moment, la professora va marcar més les distàncies amb mi.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
67
Un dia mentre sopava en un dels bars del barri se'm va acostar un nen al que coneixia
de l'escola i era familiar d'un familiar meu. Després de preguntar-li per l'estiu, les notes
i l'escola, se'm va acostar i em va preguntar si m'agradava el que feien a l'escola, jo li
vaig tornar la pregunta a ell i em va contestar que no li agradava perquè feien coses
que ell ja sabia fer. Em va dir que a la classe li ensenyaven la suma i la resta portant i
ell a casa sabia fer multiplicacions i estava aprenent a dividir.
Li vaig dir que el que havia de fer era demanar-li a la professora que li ensenyés coses
que no sabés i llavors em va dir que la professora no podia. Al preguntar-li el perquè
d'aquesta afirmació em va dir que quan estaven aprenent coses noves, arribava algun
nen nou a la classe i tornaven a fer coses que ja havien fet i que molts s'avorrien.
Aquest comentari d'un nen que està en primer de primària em va descol·locar al
principi i després em va espantar. Em va descol·locar perquè durant les observacions
que jo havia fet a l'aula, no havia vist cap vegada que la professora tornés endarrere
per explicar coses que ja havien fet, en principi era el llibre el que marcava el que es
feia a classe. Però vaig pensar que potser la meva presència provocava que la
professora no actués de la mateixa manera en la que ho feia quan jo no hi era.
La preocupació va arribar quan pensava sobre el fet que un nen tan petit pogués estar
culpant als nens i nenes que arribaven a la classe de que el grup no avancés. Aquest
és un discurs que s'escolta molt quan parles amb famílies del barri que opten per
escolaritzar als seus fills i filles en les escoles privades argumentant que el nivell és
més alt perquè no hi ha tants immigrants i per tant es pot avançar més. De vegades
també l’ escoltes entre els i les professores que argumenten de la mateixa manera. En
una de les escoles al principi de l'observació, no paraven de repetir “amb el que tenim
no podem fer res més”.
No puc evitar comentar el cas d'un dels tallers mecànics del barri al qual normalment
porto el meu cotxe. Parlava amb la directora del taller- una veïna de tota la vida, com
solen dir ara- sobre la immigració i em comentava que ella havia optat per matricular
als seus fills a l'escola privada perquè el nivell era més alt. També em comentava que
el barri estava canviant molt i que s'havia convertit en un gueto. Mentre em deia que el
problema era que no s'integraven a la vida del barri, van entrar un grup de persones
marroquins que havien portat un parell de monovolums per reparar. Li van pagar la
factura en efectiu davant de mi i ella li va dir que ja sabien on estaven si ho
necessitaven. Era això al que es referia amb integrar-se?
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
68
En alguns moments, no entenia algunes de les situacions que es donaven respecte a
l'ús del català amb els nens i nenes que acabaven d'incorporar-se a l'escola
procedents d'altres països. En una de les classes mentre realitzaven una activitat en la
qual havien d'escriure algunes paraules curtes, va aparèixer la paraula “foc” . La
professora es va dirigir a una nena que portava dos dies en la classe i que procedia de
Mèxic i li va preguntar si entenia el que significava foc.
La nena li va dir que no i llavors la professora va començar a explicar-li amb alguns
exemples, tots en català. La nena seguia sense entendre al que es referia i llavors la
professora va començar a dibuixar un foc en la pissarra, amb guixos de colors.
Mentre la professora dibuixava, un nen de la taula d'al costat es va aixecar i acostant-
se a la nena li va dir: “Foc és fuego” .
Havien passat més de deu minuts d'explicació per part de la professora i el nen que li
va traduir havia solucionat aquesta situació en cinc segons.
Parlant amb algunes de les professores, em van comentar que des de diferents espais
d'assessorament al centre, els havien donat la consigna que no es podia traduir al
castellà perquè això perjudicava el procés de familiarització amb el català.
El que no es veia era el fet que situacions com aquestes, podrien portar a la resta de
nens i nenes a avorrir-se i fer comentaris del tipus del nen del bar.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
69
En un dels moments en els que sortia del centre per fumar un cigarro en l'hora de
l'esbarjo, se'm va acostar un professor de cicle superior que havia sortit a comprar
l'esmorzar.
Era la primera vegada que parlava amb ell i se'm va presentar, preguntant-me –a més-
per la meva investigació. Li vaig explicar una mica per sobre el tema que estava
investigant i llavors em va dir que ell creia que el principal problema de la immigració a
l'escola era que no es repartien als nens i nenes que arribaven en els diferents centres
del barri, concertats inclosos.
Jo li vaig dir que no estava segur que aquest fos el problema, però que en tot cas, si jo
estigués en un país que no fos el meu i hagués de matricular als meus fills,
segurament buscaria una escola en la que hi hagués famílies de la meva mateixa
procedència.
Se'm va quedar mirant uns segons i em va dir que no lo havia pensat mai des
d'aquesta perspectiva, des de la perspectives de les famílies. “Vist així igual tens raó” ,
va concloure .
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
70
Un dia mentre estava a la sala de professors mirant el diari vaig ser testimoni d'una
situació diguem “incòmoda”.
La mediadora havia cridat a una família per concertar una entrevista amb la tutora. Els
havia dit que era molt important que assistissin i que havia de venir la mare.
Al cap d'una mitja hora aproximadament, va aparèixer una noia jove i es va dirigir a la
mediadora dient-li que l'havien cridat per a tenir una entrevista.
El conserge de l'escola estava també present.
La mediadora li va dir que havia de venir la mare a l'entrevista, la noia va respondre
que la seva mare no entenia el castellà ni el català i per això li havia dit a ella que
assistís en el seu lloc.
La mediadora va insistir que calia que acudís la seva mare per a tenir l'entrevista amb
la tutora. La noia li va dir que pels temes escolars ella era com la mare de la nena.
Llavors el conserge es va dirigir a ella i li va preguntar – en to burlesc, des del meu
punt de vista, clar- sobre el seu parentesc amb la nena. La noia li va respondre que
era la seva germana. El conserge li va dir que havia un fet que era “fisiològicament
molt clar” que si era la seva germana, no podia ser la seva mare “ és molt fàcil
d'entendre, crec jo” va dir.
Finalment la noia va optar per anar-se'n i el conserge i la mediadora es van quedar
una estona rient-se de la situació. “És molt senzill, hòstia, si ets la seva germana no
ets la seva mare…” repetia en conserge contínuament.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
71
A la sala de professors d'una de les escoles dues professores parlaven respecte a la
població de l'escola.
Comentaven que la incorporació de nens i nenes provinents del Marroc s'havia
estabilitzat i que ara es donaven molts més casos d'incorporacions de l'Amèrica Llatina
, especialment Equador i Perú.
En un moment de la conversa, una de les professores li deia a l'una altra que les
primeres famílies que havien arribat procedents d'aquests països eren més “dòcils”,
però que les que s'incorporaven últimament eren més “contestonas” .
Segons ella, les famílies contestaven més i no se cenyien tant a les demandes que
des de l'escola se li feien. “Abans el que tu deies anava a missa, però ara et
qüestionen”, comentava, i associava aquesta actitud als casos de fracàs escolar que
s'estaven donant en aquesta població.
L’altra mestra assentia a les paraules de la seva companya. Aquest discurs em va
recordar al discurs que es feia a l’escola quan jo hi era respecte a les segones
arribades d’immigrants magrebins. Es deia que els primers que van arribar feien molt
més cas, però que els que estaven arribant en aquell moment no ho eren tant i que
fins i tot, qüestionaven al propi centre.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
72
Em sorprèn que quan hi ha una incorporació d'un nen o una nena a algunes de les
classes, es fa una molt petita presentació a la resta dels nens i nenes i la majoria
desconeixen el lloc de procedència. A més en els casos dels que jo he estat testimoni,
no es fa un acompanyament per l'edifici i a l'hora del pati, els nens i nenes que acaben
d'incorporar-se no estan acompanyats en cap moment per un adult( a menys que
aquest dia toqui vigilància de pati).
Hi ha un desconeixement dels casos que s'incorporen a les classes per part dels altres
adults de les altres classes, només direcció i el professor o professora de l'aula són els
que els coneixen.
El repartiment de les noves incorporacions és estrictament matemàtic, no hi ha un
criteri complementari afegit .
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
73
K. – A.
Aquesta va ser una de les situacions que més van copsar la meva atenció durant les
primeres observacions.
Es tractava d'un nen que havia estat escolaritzat des de P3 que es feia càrrec d'un
altre nen magrebí que s'havia incorporat a l'escola el curs anterior.
Tutoritzava totes les situacions de l'aula en les que es portava a terme algun tipus
d'activitat acadèmica. Després que la professora expliqués el que havien de fer K. li
explicava a A el que s’havia de fer i la majoria de vegades ho feia en marroquí.
La llibertat per part de la professora era total. No controlava el que deien. Quan A.
acabava, K. l'acompanyava a mostrar-li el treball a la professora, que li feia el mateix
tipus de correccions que a qualsevol altre nen.
En aquest grup, els nens i nenes es movien amb molta llibertat per l’espai i el mobiliari
canviava contínuament, així com el lloc on els nens i nenes seien. A la classe del
costat, la mestra es passava gran part de l’estona de classe intentant que fessin
silenci, el mobiliari no es movia ( fileres de taules una al costat de l’altra) i els nens i
nenes no canviaven de lloc, a no ser que es portessin malament i la professora els
posés a la taula del costat de la seva.
Era molt curiosa la necessitat que K. tenia de mostrar-me que era molt bo en
matemàtiques. Quan veia que seia al costat d’algun nen o nena per a ajudar-lo, em
demanava ajuda per tal que veiés que anava molt avançat en la feina dels quaderns
de matemàtiques. El fet d’ajudar al A. no feia que s’endarrerís en la seva feina i a més
treia uns molt bons resultats acadèmics.
La mestra em va comentar que era un nen encantador i que sempre estava disposat a
ajudar els altres.
En les primeres observacions a l'aula, K. repetia contínuament quan parlava amb mi
que ell era marroquí, però que portava molts anys aquí. De fet, vaig esbrinar després
de uns quants mesos d’observacions que era germà d’un nen que havia arribat a la
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
74
meva classe procedent del Marroc feia més de nou cursos. Quan li vaig dir es va posar
molt content i em va explicar que el seu germà estava anant a l’ institut i que aprovava.
En una de les observacions, a la classe estaven realitzant una lectura en veu alta d'un
llibre.
Quan van arribar els nens que havien anat a l'aula de acollida, la professora es va
dirigir a ells i els va dir que era el seu torn de lectura.
Primer els va explicar el que havien estat fent en la seva absència i els va preguntar
sobre el que havien fet ells.
Els quatre nens es van posar a llegir i a tots els va felicitar, posant d'exemple a un
d'ells pel progrés que estava fent en la lectura en català malgrat portar només un
trimestre a Catalunya.
En una altra situació de lectura, a la classe estan llegint un text en veu alta. A l'acabar
la professora pregunta si algú vol explicar de què tracta el text. Aixeca la mà Anthony (
un nen que s'ha incorporat a l'escola provinent de l'Equador aquest mateix trimestre) i
la professora li dóna la paraula.
An parla en castellà, però explica amb molta precisió que parla el text. La professora el
felicita en veu alta per haver-lo entès tot, malgrat que està escrit en català.
Durant l'explicació d'Anthony, no hi ha cap tipus de comentari per part de la professora
cap al nen perquè canviï de llengua.
Quan al final de curs vaig realitzar l’entrevista amb aquesta professora em va
sorprendre el fet que els comentaris sobre el grup sempre eren positius tant dels nens i
nenes, com de les famílies i del grup en general
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
75
En una de les xerrades amb una persona de la direcció del centre d'una de les
escoles, comentàvem algunes de les activitats que s'havien portat a terme amb les
famílies.
Aquesta persona em comentava que el problema que s'havia generat a l'escola no era
el de la participació de les famílies d'origen magribí, sinó el de la participació de les
famílies autòctones.
M'explicava com un grup de mares marroquines estaven organitzant una excursió i
com planificaven activitats a realitzar al llarg del curs.
En canvi em deia que a aquests tallers i excursions que es realitzaven des del centre
l'afluència de famílies autòctones era pràcticament nul·la.
En un altre moment de la conversa , va fer referència a una altra de les escoles en la
qual jo portava a terme observacions i em va dir que el director d'aquest centre li
repetia que ella es portava als “bons” referint-se a les famílies de nova incorporació al
centre.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
76
En una de les escoles observava una classe de cicle mitjà. A l'arribar a la classe
juntament amb la directora - que era l'encarregada de presentar-me als i les tutores- el
professor em va comunicar que aniria bé que li ajudés amb algunes de les nenes
d'origen marroquí que estaven en la classe.
Vaig començar a treballar amb elles. Tenien nivells molt diferents i dues d'elles havien
tingut reforç oral el curs anterior.
Una de les que acabaven d'arribar era una nena que s'incorporava a l'escola per
primer any i que provenia de Tànger.
D'entrada es mostrava molt comunicativa i les altres dues nenes l'ajudaven amb la
llengua perquè entengués el que estàvem parlant.
Al cap de dues setmanes, es va incorporar a la classe una nena que venia d'una zona
rural del Marroc.
En un dels moments en els que estava treballant amb elles, intentant establir el nivell
inicial d'aspectes matemàtics, es va produir un cert “empipament” de les altres nenes
amb aquesta nena que acabava d'arribar. Al preguntar-li el que succeïa, les altres
nenes em van comentar que aquesta nena no sabia res, perquè ella venia d 'una zona
molt pobre i en la que la gent anava molt “bruta” i “no menjaven”.
Això va donar peu a poder saber que les altres nenes tenien habitatge en les seves
respectives ciutats d'origen i parlaven que els pares treballaven aquí per poder tenir
una casa gran al Marroc per tal de poder anar de vacances amb la família.
Al comentar-li al professor el que havia succeït em va comentar que no s'havia adonat.
Em va sorprendre el grau de desconeixement que el professor tenia de les realitats
socio-culturals i econòmiques de les persones que tenia a l’aula i en aquest cas en
concret d’aquestes quatre nenes.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
77
En aquesta mateixa aula, després d'un mes, es va produir la següent situació:
A l'arribar a la classe em vaig seure al costat de CH. ( la nena que he comentat
anteriorment) i altres nens que compartien taula amb ella.
Em vaig dirigir cap als altres nens fent veure que no recordava el nom de la nena. Li
vaig preguntar a un dels nens sobre el nom i em va dir que no ho sabia. Li vaig
preguntar a un altre i tampoc ho sabia, i vaig continuar fins a comprovar que cap dels
nens que compartia taula amb ella sabia el seu nom.
El professor es va acostar a la taula en escoltar la situació i es va dirigir als nens dient
que com no com podien no recordar el nom de la nena, abordant la situació com si es
tractés d'una badada per part dels nens.
La pregunta que em va venir al cap va ser com es pot integrar a algú de qui ni tan sols
recordes – o potser ni saps perquè ningú no t’ho ha dit- el seu nom.
En aquesta mateixa classe, es va incorporar un nen amb un trastorn de comportament.
Des de l'escola es va comunicar que aquest nen disposaria d'una vetlladora que
ajudaria al professor a causa de la “psicosi” que s'havia creat a nivell de la resta de
famílies de la classe al saber que tornaria a la classe.
Aquesta mateixa setmana, la directora em va comunicar que aniria bé que canviés
d'aula a observar ja que es tractava d'una classe en la que ja incidien el tutor i la
vetlladora.
La classe que em va proposar va ser una de cicle inicial que tenia fama de funcionar
molt bé i amb una de les professores que millor premsa tenia dins del centre.
En les dues sessions que vaig observar abans de canviar d'aula, vaig poder
comprovar que una de les maneres que el C. utilitzava per provocar als altres nens era
dir “moros”, llavors, alguns dels altres nens reaccionaven agredint-lo i provocant així
que s'embranquessin en algunes baralles a la classe.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
78
Els primers dies d'entrada a la classe de cicle inicial d'una de les escoles, la professora
se'm va acostar per preguntar-me com “especialista en el tema” ( cosa molt dubtosa
deguda la meva inexperiència) la meva opinió sobre el fet que els alumnes de la seva
classe d'origen marroquí parlessin en el seu idioma quan parlaven entre ells i elles.
Jo li vaig preguntar si aquesta situació es donava també quan parlaven amb la resta
dels nens i nenes de la classe o amb ella mateixa, al que la professora em va
comentar que no.
Li vaig dir que des de la meva poca experiència m'assemblava una cosa molt normal,
ja que parlaven en la seva llengua materna.
La professora em va comentar que li semblava normal, però que en algunes ocasions
li semblava una falta de respecte perquè ni els altres alumnes, ni ella mateixa
s'assabentaven del que estaven dient.
En les situacions en les quals es produïa això que tant preocupava a la professora, el
que jo vaig observar és que els altres nens i nenes de la classe no tenien cap tipus de
problema pel fet que alguns parlessin marroquí entre ells i elles. Vaig deduir que la
preocupació la tenia ella mateixa pel fet que hi hagués una part del discurs de l’aula
que escapava al seu control.
Vaig pensar que la situació que he comentat abans entre els dos nens que s’ajudaven
a l’altre centre era molt similar i en canvi la mestra no manifestava cap mena de neguit,
perquè- segons ella- també anava bé que parlessin la seva llengua i a més no tenia
cap preocupació pel que deien perquè estava segura de que quan ho necessitessin, li
demanarien ajuda en català.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
79
En una classe de cicle inicial, hi ha dues nenes de nova incorporació procedents de
l'Uruguai i Paraguai.
En les primeres observacions que vaig realitzar a la classe, les notava molt serioses,
no participaven en les converses que es donaven a l'aula.
En un dels moments en els quals es van repartir per treballar en grup em vaig acostar
a una d'elles i li vaig comentar que perquè estava tan seriosa. Ella em va dir que a
casa era “bien payasa” però que aquí ningú la feia riure. Li vaig comentar també si
entenia el que deien en la classe i em va dir que no.
L'altra nena, em mirava contínuament i em vaig acostar a la seva taula i li vaig dir “ de
dónde sos M?.” ella va obrir els ulls com plats i em va dir que de l'Uruguai i
immediatament després em pregunto “ ¿vos también hablás Uruguayo?”
A mesura que van passar els mesos, totes dues van ser participant molt més en les
converses de l'aula i els seus treballs anaven ajustant-se a les normes que s'establien
a l'aula.
En cap dels moments en els quals vaig estar observant a l'aula vaig escoltar cap tipus
de comentari per part de la professora que qüestionés els seus resultats, els deia que
ho estaven fent molt bé, però que provessin cada vegada més a fer-ho en català.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
80
O. i I. estan parlant en àrab i el J. es fica. L’O. l’ insulta. El J. ho nota i em diu que li
ha insultat. Li pregunto a l’ O i m’ ho nega. L’I em mira i em que sí que l’ ha insultat.
Els nens i nenes parlen en marroquí a l'aula entre ells i elles i en cap moment hi ha
una recriminació per part de la professora per a que deixin de fer-ho .
Fins i tot, en una de les excursions la professora s'asseu al costat d'aquests dos nens
que li expliquen coses del seu país i els seus costums ( fins i tot li ensenyen a dir
algunes paraules en marroquí).
Els nens i les nenes porten fotos a la classe en les quals se'ls veu en els seus països
d'origen.
Els fills i filles de famílies immigrants d’aquesta classe tenen un grau de protagonisme
a l’aula molt gran i els sovint son els protagonistes de les felicitacions per part de la
mestra.
Se’ls veu molt interessats pel que passa a l’escola i les famílies participen molt en
totes les activitats en les que es demana el seu ajut.
Durant els mesos d’observació, no vaig ser testimoni de cap mena d’insult referit a la
procedència dels nens i nenes.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
81
En una dels classes de CI s'incorpora una nena que ve de Paraguai.
En una dels xerrades amb la mestra, m'explica que durant la darrera setmana havia
estat molt trista i que de seguida plorava.
A més em diu que te la sensació que te moltes dificultats en qüestions de numeració i
escriptura.
Li comento que potser la puc agafar per a passar-li alguna prova i veure quin és el seu
nivell. La mestra en comenta que la nena li ha dit que a l'escola del seu país només
jugava .
Finalment l'agafo i ens anem a una sala per poder parlar amb ella i passar-li una petita
prova .
Primer li comento que la mestra m'ha dit que a la classe se la veia molt trista.
La nena em va començar a parlar i és va estar vint minuts sense parar d'explicar-me
coses sobre la seva família, el seu país i la vida que portava allà, i sobre l'escola.
Jo em limitava a deixar-la parlar i parar atenció al qual m'estava dient. Em va semblar
que necessitava parlar sobre aquestes qüestions. Va acabar dient que “ ella no volia
fer-se gran a Espanya” , que ella volia tornar al seu país. Que volia que els seus pares
treballessin molt per poder marxar aviat.
Quan vam tornar a la classe, la mestra em va preguntar sobre el que havíem fet i li
vaig explicar la necessitat que havia tingut la nena d'explicar-me totes les coses que
em va explicar.
Li va semblar molt bé.
A la setmana següent, quan vaig tornar a la classe, vaig veure que la nena no estava
plorant a l'entrada i la mestra em va comentar que havia estat tota la setmana molt
més tranquil·la, que el fet de poder parlar l'havia calmada molt. Em va reconfortar molt
aquesta informació tot i que vaig pensar que perquè no ho havia fet abans la mestra.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
82
Sortida a BCN – fundació Miró
En un moment de la sortida, veig que F. Una de les nenes de 3r amb les que havia
estat treballant al començament de curs estava en un banc plorant sola.
Em vaig apropar i li vaig preguntar que què li passava. Em va explicar que s’havia
enfadat amb unes altres nenes de la classe. Li vaig dir que no valia la pena enfadar-se
i que busqués altres nens i nenes per a jugar. Em va mirar i em va dir que els seus
amics i amigues no havien anat a l’excursió perquè no tenien diners per a pagar-la i
que per això ella estava sola.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
83
Institut públic . Acaben de concedir l’aula d’acollida . Quan pregunto si tenen nens i
nenes “nouvinguts” em diuen que si que tenen , dos nens anglesos amb pares que han
vingut a treballar al poble i dues nenes russes.
La preocupació és si el fet de tenir aula d’acollida pot suposar que comencin a venir
nens i nenes marroquins.
La meva resposta és que poden anar tothom que ho vulgui, independentment de tenir
o no aula d’acollida al centre perquè es tracta d’un IES públic.
Barri amb un nivell socioeconòmic baix . Molts problemes socials ( absentisme,
problemes econòmics, hàbits, ...).
En una reunió es parla de com es poden ajudar i la importància de connectar l’escola
amb la realitat social.
Un mestre respon que ell el que vol es fer de mestre, poder arribar a la classe i instruir
els nens i nenes quan estan a l’aula.
Estona informal. Cafè amb un docent d’un dels centres. Em pregunta sobre el meu
treball a la llicència. Li comento alguns aspectes i la relativa importància de les
pràctiques docents en el tema de la immigració davant d’altres aspectes.
Queda molt sorprès i em pregunta si el que estic dient és que determinats docents
davant de determinades aules poden integrar millor els nens i nenes.
Em comenta que no s’havia parat a pensar en que fos tan important.
Li sobta molt pensar que en una classe amb un tutor o tutora amb una manera de fer
“tradicional” es pugui donar un alt índex d’integració dels nens i nenes nouvinguts.
En un altre moment de la xerrada en comenta que ell pensa que a l’escola pública no
es donen situacions de tancament per part dels i les docents en determinats aspectes.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
84
C. ( CM República Dominicana)
La mestra m’explica que es va trobar amb la mestra que l’havia tingut el curs passat .Li
va explicar que va tenir algun problema perquè alguns nens es van ficar amb ell
“insultant-lo” per ser negre.
La tutora d’aquest curs em comenta que quan va arribar a la classe li va comentar al
nen i que ho van parlar amb el grup. Li va demanar permís al nen per a explicar-lo a
l’aula.
El que més li va sobtar – agradablement- va ser el comentari final del C., que li va dir
que ell ja ho havia oblidat perquè el problema no el tenia ell, el tenien els nens que es
van ficar amb ell .
En una de les xerrades que tenia amb els nens i nenes mentre que estaven treballant,
el C. em va explicar que ell havia estat en molts llocs, em va fer un llistat i va acabar
dient que ara li demanava al seu pare que no marxessin, “ papá no nos movamos, que
me pasé media vida volando” .
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
85
L’A. La. m’ensenya la llibreta de coneixement del medi. Està plena d’esquemes
copiats del llibre, amb preguntes “típiques” de llibre de text .
Es mostra molt content mentre m’ensenya el que ha anat fent. Jo li d ic que està molt
ben fet , ell em comenta que la mestra l’ha felicitat per la manera que té de treballar i
perquè està avançant molt.
Quan la mestra pregunta a l’aula, tothom aixeca la mà per a respondre. La mestra
dóna la paraula sovint als nens i nenes nouvinguts que sempre volen participar.
Els ajuda en el discurs i corregeix algunes de les paraules que fan servir, però sempre
els acaba felicitant .
Sovint posa d’exemple pels altres aquests nens i nenes nouvinguts (especialment
l’A.La.).
La K. és una nena a la que també posa d’exemple molt sovint per l’esforç que ha fet
per “posar-se al dia” .
De fet, jo no vaig saber que havia arribat feia pocs mesos fins que la mestra m’ho va
comentar.
Una de les nenes de la classe va arribar a l’Octubre. Era una nena mot tímida que no
parlava gaire. Quan li vaig preguntar a la mestra em va comentar que tot i que no
entenia el català, anava treballant molt bé i posava molt interès en les feines que li
demanaven.
Abans que acabés el curs, els pares de la nena van decidir que tornaven al seu país i
quan vaig tornar a l’aula, la mestra em va comentar que li havien fet una festa de
comiat i que la nena va plorar molt perquè no volia marxar de la classe.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
86
Durant el primer trimestre l’escola es va trobar que no tenien nomenada cap persona
per l’aula d’acollida.
Això va generar un cert neguit en els mestres que tenien a l’aula nens i nenes que
havien anat a l’A.A durant el curs anterior.
La cap d’estudis em va comentar que s’havia de lluitar per a que concedissin la
persona de l’aula d’acollida perquè els i les mestres estaven molt nerviosos.
Ella em a comentar que podria ser una bona “excusa” per a que els i les mestres
tinguessin aquests nens i nenes a l’aula i així pensessin que és el que havien de fer i
la manera en la que havien d’integrar aquests nens i nenes a l’aula ordinària.
Per a ella era molt important que aquests nens i nenes estiguessin a les aules
ordinàries, perquè : “ és contradictori integrar uns nens i nenes a un grup classe del
que surten moltes hores”.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
87
Altres espais observats. Xerrades de pares.
En una de les escoles la psicopedagoga del EAP realitza una xerrada a la que estan
convidats tots els pares i mares de l’escola. Vaig demanar permís per a assistir i em
van deixar sense cap mena de problema.
El tema inicial (hàbits alimentaris i de somni en els nens de EI) va derivar en
preocupacions més generals sobre qüestions de comportament.
La majoria de les famílies que assisteixen són immigrants ( Marroc i Sud-amèrica) .
En les dues xerrades a les quals vaig assistir hi ha pares( homes) . Només assisteixen
un parell de mares “autòctones”
La mediadora cultural entra a mitja xerrada i després de veure a les mares que són
presents desapareix al·legant que no necessiten que realitzi les traduccions perquè
saben parlar perfectament en castellà.
Les mares participen molt activament.
Un pare qüestiona la gratuïtat de les activitats escolars al·legant que si són tan
importants per a l'establiment de relacions sanes deurien ofertar-se a totes les famílies
de manera gratuïta. Li comenten que si ell necessita que li subvencionin les activitats
de la seva filla, pot passar pel despatx. El pare comenta que no hauria de caldre
passar per cap lloc a explicar les seves situacions econòmiques perquè els
subvencionessin. La cap d'estudis intervé per dir-li que no pot ser així perquè es
troben que algunes famílies no manifesten interès per acompanyar als seus fills i filles
en les activitats. El pare diu que aquest no seria el seu cas. Renúncia a continuar amb
la discussió. A l'acabar la xerrada amb els pares i mares, comento la situació amb les
cap d'estudis. Li dic que em sembla molt encertada l'aportació que ha realitzat el pare
sobre el tema de les activitats extraescolars. Ella no està d'acord i comenta que el que
volen fer és col·locar als seus fills i filles el màxim de temps possible i que després es
despreocupen.
La contradicció del discurs radica en el fet que està qüestionant la implicació dels
pares a l'escola a un pare que ha assistit a una xerrada de dues hores en horari
escolar, mostrant un interès evident.
A la segona xerrada, aquest pare no apareix.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
88
Xerrada al màster.
En un moment de la llicència, una professora de màster de Ciències de l'Educació em
va demanar- a través de la meva supervisora.- que anés a explicar la meva
experiència etnogràfica a les persones que cursaven el màster. Em va semblar molt
interessant perquè era tornar a les classes de magisteri per explicar la meva –breu-
experiència etnogràfica. Va ser com una experiència de regressió, però no entraré en
una anàlisi psicoanalític.
Havia preparat un powerPoint que al final no vaig fer servir. Aquesta és una de les
decisions que vaig haver de prendre a mesura que anava avançant la xerrada. Em va
semblar que de haver-lo fet servir, s'hagués frenat la interacció que s'estava creant.
Diguem que no va ser només anar a explicar la meva experiència etnogràfica, sinó que
va ser una experiència etnogràfica en si mateixa.
El grup era de deu persones de les quals van estar presents nou . De diferents edats,
professions i procedències. Els punts que més em van cridar l’atenció van ser els
següents:
Punt de vista sobre la immigració.
En general tothom semblava atent al que anava explicant, però el punt d'inflexió que
va provocar un major interès i més participació va ser quan vaig explicar que estava
treballant al voltant de la integració a l'escola de nens i nenes de famílies immigrants.
El primer que va parlar va ser una persona que va venir a viure a Barcelona des de
Sud-amèrica i que té tres fills que ha escolaritzat en escoles públiques de Barcelona.
Em va preguntar la meva opinió directa sobre la marginació de les persones que
arriben a les escoles des de determinats destins, una situació que ell considerava
indigna. Es va generar un gran debat, en el que les dues persones que exercien com
professors van ser els únics que van defensar els espais de les aules d'acollida, un
d'ells, a més, estava realitzant el seu treball de màster sobre la importància de les
esmentades aules per a la integració dels fills i filles de famílies immigrants.
Després de parlar durant molta estona, no es va arribar a cap acord, cosa bastant
previsible, tenint en compte que la persona que parlava de l’experiència dels seus fills
ho havia viscut com a una forma molt clara de segregació i el mestre que ho
defensava, ho feia, entre altres motius, perquè era el seu treball de màster.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
89
El físic i el sistema.
Una de les aportacions d'una de les persones del grup va ser en relació a com es
podia mesurar l'impacte que suposava la meva presència com a observador en el
grup. Va posar com a exemple el treball dels físics, en el sentit que quan un físic
pretén mesurar alguna cosa que està dins d'un sistema, es produeixen alteracions en
el propi sistema. Em va preguntar sobre la manera en la que això es tenia en compte.
Li vaig explicar que creia que era una qüestió de temps, que jo era conscient en tot
moment que es podrien produir situacions fictícies per part dels i les alumnes, així com
per part dels i les professores, però que a mesura que passava el temps, els contextos
anaven guanyant en naturalitat.
El català.
Aquest punt va ser el que va generar més discussió. Tot va començar mentre
explicava que hi ha un discurs institucional i un discurs paral·lel que cal identificar.
Parlava que el fet d'haver treballat durant dotze anys a l'escola em permetia identificar
aquests canals i poder entrar.
Com a exemple d'un moment en el qual van aparèixer diferents opinions que només
s'havien expressat en espais informals va ser l'anunci de la creació de centres per a
immigrants, mesura que vaig qualificar de “espantosa i segregacionista”.
Es va generar un debat al voltant a la possibilitat que aquesta mesura no fos del tot
dolenta i que en el fons totes les mesures tenen alguna cosa bona que cal rescatar.
Era un discurs que venia de la persona que estava treballant en un institut i que
plantejava el treball de màster en relació amb l'estudi de les aules d'acollida.
Va haver un moment en el que em va dir que no podíem atacar a un funcionament
establert durant molt temps ( sistema educatiu alemany crec que va dir) . Argumentava
que poder tenir als nens i nenes en les aules d'acollida facilitava la integració. Al
plantejar-li la incongruència lèxica simplement d'aquests termes va replicar que la idea
és integrar-los a la societat, no a l'escola.
Va haver dos comentaris sobre això per la meva part:
- La necessitat d'integració pel fet de ser immigrant…?
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
90
- Integració= parlar català. Cal definir el que s'entén per integració per poder buscar
maneres de portar-la a terme.
Va sortir en defensa seva l'altra mestra (una cosa típica en el col·lectiu) dient, primer
que no havia entès el que l'altra persona m'havia dit (típic també en el col·lectiu) i que
coneixia les pràctiques que portava a terme a l'escola i no tenien res a veure amb el
que jo estava dient. Un altre tic professional del col·lectiu docent: qualsevol cosa que
es digui pot ser interpretada com un qüestionament personal… vaig haver de recordar
que parlava de col·lectiu, no de persones.
La discussió va girar entorn a la diferència que condueix a una desigualtat. El pare
dels tres nens als quals van assignar a les aules d'acollida dels respectius centres pel
fet d'haver arribat recentment, assentia amb la cap les meves aportacions.
El discurs del mestre.
Va haver un altre moment típicament profe, la bona voluntat inherent a tota pràctica
que es porta a terme dins de l'escola pel personal i la neutralitat dels i les docents.
Per descomptat, tot el que es fa es fa amb bona voluntat, per tant, no és qüestionable?
És com si la bona voluntat eximís de responsabilitat.
Es veu als docents com persones apolítiques que estan en una institució aïllats de tota
permeabilitat del que passa a la societat. En aquest moment només vaig dir que els
docents votem a les eleccions i al fer-ho i fins i tot al no fer-ho, estem validant un
corrent de pensament o un altre. L'escola no existeix aïlladament, és una institució
social i ha de ser analitzada com a tal. Els dos docents em miraven amb cara de molta
sorpresa per les meves paraules i vaig tenir la sensació que se sentien profundament
atacats.
Dèficit.
La idea del dèficit va planejar contínuament en les argumentacions dels dos
professors, però es va manifestar de manera evident en un moment en el qual un dels
professors va dir que si ell considera que algú no pot arribar, el que ha de fer és
facilitar-li el camí.
Aquí vaig comentar que aquesta clarividència està molt present en el discurs dels i les
docents. Com podem saber el que una persona pot o no pot fer? L'objectiu ha de ser
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
91
aquest o ha de ser identificar on té dificultats per poder oferir-li el màxim de recursos
perquè les superi?
Segons el mestre que argumentava sobre facilitar, la meva resposta era utòpica, però
la realitat dels centres era molt diferent. En aquest punt vaig haver de ser una mica
“repelent” i recordar que no m’estava parlant d’una cosa desconeguda per a mi, sinó
que jo havia estat a dins d’aquest funcionament durant onze anys i que sabia del que
m’estava parlant.
La immigració només és una manera de mirar-lo.
Una de les persones del grup va comentar que en el fons, centrar el tema en la
immigració era només una excusa per a reflexionar sobre el paper dels docents en la
reproducció de desigualtats. Va posar d'exemple al seu país. Va dir que a l'argentina
que no era un país amb immigrants (curiosa definició que demostra que el concepte
immigració és profundament variable d'uns llocs a altres, o d'unes persones a altres)
els docents podien jugar aquest mateix paper amb les classes socials o les qüestions
de gènere. Li va semblar tremendament interessant analitzar aquest imaginari. A mi
em va sorprendre la càrrega d'ingenuïtat que se'ls atorga als professors.
De fet el que aquesta persona estava manifestant era precisament l’interés cap al que
havia derivat la meva investigació , tot el que tenia a veure amb l’habitus docent i amb
l’habitus social.
Bahames.
Una de les persones ens va explicar sobre la seva experiència a les Bahames i la
dificultat per fer entendre al col·lectiu de les escoles que no calia utilitzar el càstig físic
per marcar la teva autoritat. Ho explicava com un gran endarreriment, jo només em
vaig limitar a dir-li que a les meves germanes en les escoles públiques les havien
pegat a les mans amb una regla als anys 70s.
Si no ets mestre ni alumne, què ets?
Aquesta mateixa persona em va plantejar el dubte sobre el paper que jugava en el
grup. Plantejava que si el meu rol en les aules no era el de professor ni el d'alumne,
com ho definiria, quina etiqueta serviria per definir el que jo feia allà dins. Li vaig
explicar les decisions que havia de prendre en cada moment que notava que alguna
cosa no funcionava, així com les que vaig haver de prendre abans de tornar a l'escola
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
92
com a investigador. També li vaig comentar que no sabia com definir-me, però que sí
que tenia una cosa molt clara, no podia mirar-me l’escola des del mateix punt de vista
que ho havia fet al llarg d’aquests onze anys.
La devolució “ètica” …
Després de la discussió acalorada amb els dos profes, una d'elles em va preguntar
sobre l'ètica de les observacions ( jo ho vaig interpretar com un tema delicat ja que
donés la resposta que donés, ella optaria per l'altra, més encara si tenia en compte el
qüestionament que havia sentit cap a la seva persona amb les meves intervencions
anteriors).
Em va dir que si només ho compartia al final de la investigació, les persones
observades no tindrien oportunitat d'incorporar el que ells pensaven . Ella considerava
que per a “refer les meves observacions” ho hauria de compartir després de cada
observació i a més el que jo pogués anotar en el diari sempre seria una interpretació
subjectiva del que havia succeït. Jo li vaig dir que :
- No hi ha temps material, ni crec que interès per part de les persones observades que
després de cada sessió els expliqui el que he vist.
- Que la interpretació cal temps.
- Que no presentava el que escriuria com una cosa objectiva, ja que, com havia
explicat anteriorment el físic, d'entrada hi havia variacions. A més era la meva
observació i les conclusions a les quals jo arribava a partir de la meva observació.
- Que la intenció ètica ha de situar-se en la devolució als docents i l'escola però amb
l'objectiu prioritari que repercuteixi en el benestar dels nens i nenes per damunt de tot.
- Existia el compromís de deixar un lloc per a les opinions de les persones que
m’havien deixat observar a les seves aules.
Com a conclusions d'aquesta xerrada m'agradaria destacar que m'havia sentit molt
poc “profe” parlant sobre l'escola, estava portant a terme un altre procés de “distinció”
o d'estranyament, però em feia pensar que estava aconseguint mirar-me el que
succeïa en les escoles des d'una certa distància.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
93
També vaig comprovar que els discursos de les dues persones que eren docents eren
molt diferents als de les altres persones del grup, cosa que em va portar a relacionar-lo
amb la formació inicial de la qual parlava en el meu relat i el pes d'aquesta identitat
docent, en la que la neutralitat es dóna per suposada i en la que el qüestionament no
acaba sent una pràctica que tinguem molt incorporada.
Finalment, em va sorprendre la construcció de la immigració que es fa des de diferents
perspectives i des de diferents països. Aquest punt em va portar a mostrar més interès
als factors que entren en joc en la construcció de l'immigrant en les escoles.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
94
ENTREVISTES AMB LES MEDIADORES.
Les figures de les mediadores culturals dels dos centres em semblava que eren figures
que havien de tenir un tractament a part dels i les docents. Ja que el seu treball té com
a principal objectiu ajudar a la integració dels fills i filles de famílies immigrants que
arriben a les escoles, em semblava que eren unes persones claus per ser
entrevistades i observar un punt de vista diferent. Un dels objectius principals era
començar per la pregunta de la influència de les pràctiques docents en el procés
d'integració dels nens i nenes de famílies immigrants a l'escola.
Era imprescindible que les dues persones es manifestessin per poder comparar les
visions de les dues respecte al pes específic que les esmentades pràctiques poden
tenir en la integració.
Jugava amb l'avantatge que les dues persones m'havien conegut al llarg del període
d'observació, però a la vegada aquest fet es podia convertir-se en un inconvenient,
especialment en el cas de N., perquè es donava la circumstància que m'havia vist
xerrar diverses vegades amb una de les persones de l'equip directiu amb la qual no té
una relació molt fluida.
Va ser precisament aquesta persona la que li va sol·licitar que em reservés un espai
de temps per poder xerrar amb ella.
Mentre dissenyava el que hauria de ser el guió a seguir durant l'entrevista, em
preocupava que es limitessin a contestar a les preguntes que jo els formulava sense
estendre's, corrent el risc de fer-ho amb respostes políticament correctes, pel que vaig
dissenyar una entrevista semiestructurada en la que els formulava preguntes
suficientment obertes per a que haguessin d'argumentar les seves respostes.
En el cas de X., el disseny de l'entrevista havia de ser més exacte, en el sentit de
saber com no caure en el seu discurs( un discurs molt elaborat i carregat
d’experiència) i centrar-me en alguns aspectes que per a mi resultaven molt importants
i sobre els que devia preguntar-li.
Jo mateix no acabava d'entendre el que en realitat significava la paraula “mediadora
cultural”, amb el que em va semblar convenient començar l'entrevista preguntant al
respecte d'aquest tema i deixar que fossin elles les que intentessin definir les seves
tasques i funcions, així com els objectius que es plantejaven .
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
95
Després d'aquest primer punt, els vaig explicar el marc sobre el qual vaig dissenyar la
meva investigació i els vaig preguntar sobre la importància o no de les pràctiques
escolars per a la integració dels nens i nenes de famílies immigrants, així com pels
motius que les portaven a pensar d'aquesta manera.
Era molt important que al llarg de l'entrevista els preguntés per alguns conceptes que
des del meu punt de vista eren claus, el més important, el que totes dues entenien per
“integració”.
També pretenia que em parlessin sobre les dificultats que es trobaven en els seus
treballs i sobre els aspectes que més les preocupaven relacionats amb la població
estudiada.
Al llarg de l'entrevista, la meva intenció era que manifestessin el seu punt de vista al
respecte d'alguns dels estereotips que circulen al parlar de les persones d'origen
magrebí.
Quan vaig portar a terme l'entrevista amb I. , ja havia tingut l'entrevista amb X. , el que
va suposar que havia de preguntar a I. sobre algunes qüestions que havien aparegut
al llarg de la primera entrevista amb X.
No tenir un guió prefixat molt tancat era un risc per a l'entrevista i havia de tenir
preparades algunes preguntes per a poder avançar si en algun moment ens
desviàvem i poder així tornar a centrar-nos.
Respecte al lloc on vaig realitzar les entrevistes comentar que les dues les vaig
realitzar en les sales de professors dels dos centres, però durant l'entrevista amb X. va
haver nombroses interrupcions , tant per part de persones del centre, com per mares
que apareixien a la sala amb alguna consulta a realitzar-li i fins i tot va haver de
respondre a un parell de trucades de telèfon per a resoldre alguns dubtes d'altres
centres relacionades amb el període de matriculació que en aquests moments s'estava
realitzant en les escoles.
Durant l'entrevista amb I. no va haver cap interrupció. Estàvem a la sala de professors
de l'altre centre i vam poder xerrar sense que es produís cap interrupció que tallés
l'entrevista.
Va ser simptomàtic que a l'explicar-li a I. la intenció de l'entrevista, em comentés que
ella no tenia molta experiència i que segurament la persona indicada per contestar als
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
96
meus dubtes era la seva companya. Al dir-li que ja havia mantingut una entrevista amb
X. es va mostrar una mica sorpresa. La meva impressió mentre parlava era que
mesurava amb molta cura els termes que utilitzava i en algunes ocasions, rectificava
algunes paraules que apareixien en les seves respostes a algunes preguntes.
Això no va succeir al llarg de l'entrevista amb X. , que va donar la impressió de
mostrar-se molt més segura de les seves afirmacions i en cap moment va necessitar
de corregir cap dels termes que va utilitzar per explicar-me algunes de les seves
opinions.
Resultats contrastats.
Començaré analitzant les convergències que vaig trobar mentre analitzava les
transcripcions de les dues entrevistes.
Bon nivell educatiu al Marroc:
totes dues em van comentar que els professors i professores de les escoles tenien la
idea que els nens i nenes que arribaven a l'escola procedents del Marroc havien tingut
una escolarització molt irregular, però que en canvi aquesta era una idea errònia.
Segons elles, l'escolarització al Marroc és molt similar a la que es dóna a Espanya -
amb alguna excepció en zones rurals- i a més els continguts que es plantegen són
molt similars als d'aquí en algunes àrees, però la manera en la que es planteja
l'educació és més tradicional i el professor és vist com una figura d'autoritat a la qual
les famílies respecten molt.
I. em posava com a exemple als seus cosins als quals visitava en períodes de
vacances i dels quals considerava tenien un nivell educatiu molt bo, segons ella, molt
millor que el que mostraven alguns nens i nenes en les escoles que ella visitava.
X. va posar d'exemple a nens i nenes que s'havien incorporat a l'escola procedents del
Marroc i amb els quals ella havia mantingut contacte per tal de realitzar una avaluació
prèvia sobre els coneixements que tenien. A més em va explicar alguna de les
reaccions que aquests nens i nenes tenien a l'hora d'enfrontar-se a algunes de les
activitats que se'ls plantejaven en algunes aules dels centres en els que ella treballava.
La majoria manifestaven un cert avorriment referit a la simplicitat de les esmentades
activitats.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
97
Les famílies mostren molt interès per l'escola:
aquest va ser un punt en el que totes dues van coincidir al llarg de l'entrevista. A la
meva pregunta sobre si les famílies es preocupen per l'escola i el que passa amb els
seus fills i filles, totes dues em van respondre que es preocupen molt i que sempre que
es demana algun tipus de col·laboració, responen de manera ràpida.
Quan els vaig preguntar sobre el perquè de la idea tan estesa en la nostra societat
sobre la poca participació de les famílies immigrants marroquins a l'escola, I. em va
comentar que el problema era la llengua i que la majoria de mares no entenien el que
se'ls estava demanant i X. va posar més èmfasis en la falta de mecanismes en les
escoles per afavorir aquesta participació. Mecanismes com el permetre que els nens
petits puguin assistir a les reunions per facilitar l'assistència de les mares. Segons ella
permetre aquesta assistència, eleva el grau de participació de les mares de manera
molt evident, ja que la majoria d'aquestes mares no tenen on deixar als seus fills i filles
més petites.
Encara que totes dues coincidien a destacar que les famílies es preocupen pel que
succeeix amb els seus fills i filles en les escoles, els motius que donaven per
argumentar la falta de participació en alguns casos divergien. Mentre que I. els situava
en un pla lingüístic i argumentava que una vegada que es traduïa a les mares les
informacions que s 'enviaven des de l'escola la seva participació augmentava i el
problema, en principi, es resolia, per a X. el problema tenia una vessant més
estructural i de “desconeixement cultural”, si preteníem que les mares acudissin als
centres i per poder fer-ho busquessin un cangur per als seus fills i filles petits, ens
trobaríem amb un menor participació. X. em va comentar que aquest factor era un
tema que costava molt de fer entendre als professors i professores que es mostraven
molt poc flexibles a l'hora de permetre que les mares poguessin acudir a les reunions
amb els seus fills que encara no estaven escolaritzats.
La preocupació pels adolescents:
aquest va ser el tercer punt de convergència que vaig trobar a l'hora d'analitzar les
dues entrevistes. Tant I. com X. van manifestar una especial preocupació pels
adolescents d'origen magribí i el salt que suposava per a ells i elles el pas a la
secundària amb alguna garantia d'èxit escolar i de permanència continuada en el
sistema educatiu.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
98
Totes dues em van comentar que el pas a l'institut és molt difícil per als nens i nenes i
que es produïen moltes situacions que comportaven un gran risc d'abandonament per
part dels adolescents. Però malgrat que la preocupació podia semblar la mateixa, els
arguments de les dues per manifestar l'esmentada preocupació distaven una mica.
Mentre que I. situava el principal conflicte en la falta de coordinació entre les aules
ordinàries i les d'acollida, X. plantejava que la principal dificultat estava en el fet que la
majoria de professors i professores de secundària eren més inflexibles en el que
demanaven als seus alumnes a nivell de rendiment acadèmic i la manera en la que els
alumnes i alumnes havien d’arribar. També manifestava que existia una visió bastant
estesa de la idea que els adolescents d'origen magribí presentaven moltes dificultats
d'aprenentatge i se'ls derivava a espais fora de l'aula ordinària sense preocupar-se en
conèixer el nivell que en realitat tenien.
Per a I. la solució passava per derivar-los a les aules d'acollida i ajudar-los a que
aprenguessin català al més ràpid possible, per a X. era un problema de coneixement
de les capacitats reals dels esmentats alumnes i alumnes.
Al llarg de la xerrada amb I. va fer referència a programes d'educació compensatòria
planificats per l'Ajuntament de Terrassa als que es derivaven adolescents que
manifestaven alguna dificultat per poder seguir amb un mínim de garanties en
educació secundària i poder completar així una formació més adaptada a les seves
capacitats. X. en cap moment va parlar dels esmentats programes i totes les seves
reflexions es van centrar en com aconseguir que els esmentats adolescents es
mantinguessin en els centres ordinaris i les mesures que s'havien de prendre per
aconseguir aquest objectiu. A més va comentar la preocupació que li provocava la idea
que molts d'aquests adolescents es quedessin pel carrer en horari escolar o després
d'abandonar l'ESO ja que segons ella es generava un estereotip d'adolescent marroquí
conflictiu i de família que no es preocupa perquè els seus fills continuïn estudiant.
Encara que he parlat de convergències i com hem pogut veure dins d'aquestes
possibles similituds de discurs es donaven divergències evidents entre les dues
persones, he cregut que era convenient separar-les de les divergències que passo a
explicar tot seguit i en les que apareixen de manera molt més evident unes diferències
molt marcades entre els dos discursos.
La importància de les pràctiques docents: al comentar amb totes dues l'interrogant que
jo plantejava en el meu projecte d'investigació per a la llicència d'estudis i la
importància de les pràctiques docents per a la integració a l'escola, es van produir
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
99
dues respostes molt diferents. Mentre que per a I. era el factor decisiu en la integració,
per a X. era un factor que tenia una importància molt relativa i que en el cas de ser
tingut en consideració, havia de ser-ho molt per darrere d'altres factors que pesaven
molt més per tal d’afavorir una integració amb garanties.
I. va comentar que calia que les pràctiques escolars que es portaven a terme en les
aules d'acollida tinguessin una continuïtat a l'aula ordinària i que la coordinació entre
els professors de les esmentades aules amb els tutors fos més fluida. Per a ella era
molt important fomentar pràctiques que portessin als nens i nenes a dominar el català
ja que era la llengua vehicular dels centres i en la majoria de les ocasions, el poc
domini de la llengua de l'escola per part dels i les alumnes d'origen magribí els portava
a presentar dificultats per poder seguir el “ritme normal” de l'aula ordinària.
El comentari que sobre això va fer X. em va resultar molt interessant per al
plantejament de la meva investigació, primer, però també en comparació amb el que
va fer I. sobre això del mateix tema. Segons ella, hi ha una cosa que ajuda que els
nens i nenes que vénen del Marroc se sentin millor a l'escola pel que fa al
funcionament de l'escola en si. La manera de treballar a les escoles del Marroc es
podria dir que és “tradicional”, entenent per tradicional uns rols molt definits de docent i
alumne que passen per una autoritat molt marcada del professor a l'aula i unes
activitats molt dirigides pel docent o el llibre de text. El que seria adequat seria
mantenir aquesta manera de funcionar durant la primera època d'assistència dels i les
alumnes a les escoles catalanes. Destaca principalment el fet que aquests nens i
nenes han d'entendre com funcionen les aules aquí i el tipus de relació que s'estableix
amb els i les docents, així com els límits que s'estableixen tant en la relació alumne-
docent, com a l'hora de treballar. Hi ha una sèrie d'implicacions que nosaltres donem
per suposades que aquests nens i nenes no tenen incorporades, són pròpies de la
manera en la que nosaltres entenem l'educació, no de la manera en la que l'entenen
ells i elles. Em va posar un exemple perquè entengués del que m'estava parlant.
“ En una classe en la qual acaba d'arribar un nen del Marroc que ha estat escolaritzat,
el mestre permet que els nens i nenes s'aixequin per anar a agafar el material que
necessiten o per dirigir-se a altres companys en algunes activitats. El nen que acaba
d'arribar pot entendre que també pot aixecar-se per anar al lavabo sense demanar
permís al mestre. En canvi, el mestre li recrimina aquesta actitud, el que porta a
pensar al nen que ho fa per ser immigrant, mentre que als altres els hi permet fer-ho.”
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
100
X. m'explicava que és un problema de no compartir els límits. A l'escola del Marroc els
nens i nenes demanen permís contínuament als professors per a fer qualsevol cosa.
El fet que aquí es donin situacions en les que els nens i nenes no hagin de demanar
permís, pot portar a pensar que no cal demanar permís per anar al lavabo, per
exemple. La recriminació per part del docent, pel nen que acaba d'arribar és una
mostra de tracte no igualitari, que li pot portar a pensar que rep una amonestació per
ser immigrant. Segons ella, és un problema de significat no compartit, de no explicar
que límits s' han establert a l'aula perquè no es pugui pensar que es tracta d'una
discriminació per part del professor o la professora.
Concepte d'integració :
aquesta és una altra de les grans divergències que van manifestar les dues persones
al llarg de l'entrevista. D'entrada a I. li va suposar una gran dificultat intentar definir el
que entenia per integració i va acabar parlant-me de fer les coses de la manera en la
que es demana que es facin aquí. Referit a l'escola, es tracta que els nens i nenes que
arriben aprenguin la manera de comportar-se i a realitzar el que se'ls demana de la
manera en la que s'entén que ho faria un nen o nena d'aquí. I. torna a manifestar la
idea que el domini del català és un factor fonamental per a que aquesta integració
pugui portar-se a terme de manera exitosa. Durant la xerrada i donada la dificultat que
manifesta per a poder definir amb claredat el que entén per integració li demano que
em posi algun exemple d'alguna situació de la que ella hagi estat testimoni per tal de
poder il·lustrar-ho. Em parla de la participació de les mares d'un dels centres als quals
ella assisteix en un cicle de xerrades sobre higiene i hàbits per a nens i nenes. A més
en algun moment de la conversa, m'explica que hi ha algunes mares que no es
mostren tan intransigents quan se'ls planteja el fet d'abandonar l'ús del mocador o que
no “obliguin” a les seves filles a portar-lo. Aquestes mares, segons ella, faciliten la
integració dels seus fills i filles en les escoles perquè no els fan diferents.
X. ,en canvi, al definir el que entén per integració manifesta altres preocupacions.
Segons ella la paraula integració ve definida per dos aspectes molt importants que
s'han de tenir en compte : l'adaptació i l'autoestima. Cal donar un temps perquè
coneguin l'entorn escolar i social, marcant uns objectius que han d'anar-se'n
aconseguint de manera progressiva, això no vol dir tenir una actitud paternalista
guiada pel “anem a posar les coses més fàcils, pobret” sinó que ha de tenir unes
exigències que s'han de complir, però donant-los unes pautes clares de com pot
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
101
arribar a tenir èxit i intentar que es tingui. L'autoestima és un factor bàsic en el procés
d 'integració. La majoria de persones que arriben tenen moltes il·lusions dipositades en
aquesta nova manera de vida. Els pares estan molt il·lusionats amb fet que suposa
venir a viure, perquè tots ho fan amb expectatives de millora i veuen a l'escola una
inversió de futur per als seus fills i filles. Per a ells l'escola juga un paper molt important
i traspassen aquesta idea als seus fills i filles. El que s'està trobant X. de manera
bastant freqüent són nens i nenes que han començat a assistir a l'escola amb moltes
ganes de treballar i aprendre, però que passat un temps ( ella em parlava que el
moment crític s'acostuma a situar al voltant al primer any) comencen a tenir una
baixada en el seu rendiment acadèmic. Em comenta que no té identificada la causa
d'aquesta baixada, però que té a veure amb el xoc que suposa les expectatives que
definien al principi del seu procés migratori amb les reaccions per part de
determinades persones de les societats d'acollida. Pel que fa als nens i nenes, acaba
sent un detonant el moment en el que deixen l'aula d'acollida i s'incorporen a les aules
ordinàries, en les que no es preocupen tant dels seus esforços i no es tenen en
compte els seus avenços.
L'aula d'acollida:
per a I. és una eina bàsica que afavoreix la integració dels nens i nenes dels quals
hem estat parlant. Ella focalitza la problemàtica en l'adquisició per part d'aquests nens
i nenes del català i considera que l'espai idoni per poder oferir-los estratègies que
poden necessitar en el moment d 'incorporació a les aules ordinàries és l'espai de
l'aula d'acollida. Segons ella, el problema principal de les aules d'acollida està en la
falta de coordinació entre els responsables de les esmentades aules i els professors
de les aules ordinàries. Al preguntar-li directament sobre si està a favor de l'assistència
de nens i nenes provinents del Marroc a les esmentades aules em comenta que no
només està d'acord, sinó que considera que sense les esmentades aules la integració
no és possible.
Em comenta que no està a favor de la idea de centres segregats per a immigrants,
però que això és molt diferent al plantejament de les aules d'acollida.
X. em comenta que d'entrada està bé perquè pot ajudar-los, però que els principals
problemes que es deriven d'assistir a les aules d'acollida tenen a veure amb :
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
102
- El desconeixement dels altres docents de les històries d'aquests nens i nenes.
Només coneix la seva història el professor que està a l'aula. Acaben sent uns
desconeguts pels mestres de les aules ordinàries.
- L'estada prolongada a l'aula d'acollida, acaba suposant que també són desconeguts
per a la resta de companys de les aules.
- Molts d'aquests nens i nenes manifesten que després d'estar molt temps a l'aula
d'acollida, perden l'interès perquè el que els estan proposant a nivell curricular ja ho
tenen més que superat ( m'explica que havia una nena que li comentava que estava
cansada que li expliquessin cada any el que era un jersei o una jaqueta ) .
El problema està en el fet que els i les docents acaben rebaixant els objectius a
aconseguir amb aquests nens i nenes, sense tenir en compte que molts d'ells ja han
estat escolaritzats al seu país d'origen.
El “problema” del domini del català:
com ja he comentat repetidament al llarg d'aquest apartat, per a I. és la principal causa
del fracàs dels nens i nenes de famílies immigrants. Cal fer un treball molt a fons
perquè ho dominin el més aviat possible, especialment els que s'incorporen a l'escola
en cursos alts. Per a això cal que assisteixin a les aules d'acollida, se'ls donin
estratègies i se'ls ajudi per a que aquest coneixement del català sigui al més ràpid
possible.
X. manté una postura molt diferent, que té relació amb el coneixement del S. E al
Marroc. Aquest acaba sent el principal motiu pel qual es decideix l'assistència a les
aules d'acollida d'aquests nens i nenes. Segons X., al Marroc la llengua del Sistema
Educatiu no és la llengua de la majoria de nens i nenes que van a l'escola, per la qual
cosa ja estan acostumats a estar escolaritzats en una llengua que és diferent a la
seva. Si allà no és un problema, o una causa de “segregació”, per què ho ha de ser
aquí? .
La principal dificultat és associar integració a dominar el català . Aquesta limitació del
concepte provoca l'efecte contrari, la no integració que viuen moltes d'aquestes
persones que han d'anar a l'aula d'acollida i enfrontar-se a un currículum que ja tenen
superat, pel fet de no parlar en català.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
103
L'objectiu del seu treball:
finalment m'agradaria exposar les diferències existents en l'objectiu que totes dues
manifesten respecte al que és el seu treball com mediadora cultural. I. comenta que es
tracta d'una figura creada per a ajudar a les famílies que arriben a les escoles
procedents del Marroc que entenguin el que se'ls exigeix des de l 'escola i quin tipus
de normes han de seguir. A més em comenta que la seva principal ocupació és la de
traduir a les mares que no ho entenen les informacions que surten des de l'escola i
concertar entrevistes quan les i els tutors consideren que cal parlar amb les famílies.
A més em comenta que també participa en la planificació de xerrades per a les mares
orientades a donar estratègies per tal que sàpiguen el que han de fer i quins aspectes
han de tenir en compte en aquesta societat i a l'escola en particular.
Tota l'estona que dedica a explicar-me l'objectiu del seu treball se centra en la idea de
traduir a les famílies el que des de l'escola se'ls diu , així com les pautes que han de
seguir .
X. en canvi em defineix el seu principal objectiu com el “apropament cultural”. Em va
parlar de la diferència que hi ha d'haver entre el que és una mediadora cultural i una
simple traductora. Segons ella, el que intenta fer és un apropament cultural. Donar a
conèixer la cultura de la societat d'acollida però tenint en compte i coneixent la cultura
d'origen de les persones que arriben.
Com a exemple em comenta que ella no pot dir-li a una mare que el seu fill o filla ve
brut a l'escola perquè seria una ofensa per a la mare. Llavors el que ella fa és dir-li que
aquí és una cosa molt important que ha de tenir en compte perquè el seu fill o filla no
se senti tan diferent i sobretot comparant amb la realitat de la seva zona d'origen en la
que molt sovint si es tracta de zones rurals, no tenen la possibilitat de dutxar-se cada
dia. Una traductora es limitaria a traduir, sense tenir en compte la reacció que
aquestes paraules poden tenir en la mare.
M'ha comentat que una de les coses que més li han cridat l'atenció d'aquestes
persones contractades com a mediadores culturals és precisament que es limiten a fer
de traductors, que desconeixen la cultura del Marroc, però també la cultura d'aquí ,
amb la qual cosa no poden portar a terme aquest apropament cultural.
M'explica que és molt important tenir un coneixement bastant explícit de l'Alcorà,
sobretot en el referent a les parts que parlen de l'educació. Ella, a més, ha hagut
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
104
d'enfrontar-se a diferents qüestionaments pel fet de ser dona. Recórrer a aquest
coneixement de l'Alcorà l’ha ajudat en situacions en les que se li ha qüestionat la seva
actitud acusant-la que fomentava l'assimilació.
Recordava que en una de les escoles un pare que és Iman d'una mesquita va ser
expulsat del despatx de la directora. Quan va parlar amb ell, aquest pare va acusar a
la directora de racista. X. li va explicar que la directora li havia dit que sortís del
despatx perquè va començar a cridar. L'Iman la va acusar de defensar a la directora i
pretendre que acabessin sent assimilats per la cultura d'aquí. Ella va utilitzar versicles
de l'Alcorà per recordar-li el respecte que cal tenir a les dones i la importància de
l'educació dels fills, així com la gratitud que cal mostrar a qui porta a terme aquesta
educació. Des d'aquest moment, el pare no ha tornat a trepitjar l'escola, però no per
sentir-se ofès, sinó per sentir-se avergonyit pel comportament que va tenir aquell dia
en el despatx de la directora.
A més d'aquestes diferències que es van manifestar directament per part de les dues
persones, existeixen divergències pel que fa als aspectes que 'una d'elles destaca com
a molt important i que no apareixen en l'entrevista amb l'altra mediadora.
X. comentava que un dels principals problemes que existeix respecte a la imatge que
tenim de la immigració és no tenir en compte que dins de la immigració hi ha una gran
diversitat, que el col·lectiu d'immigrants marroquins és molt divers i que no es pot
parlar d'una única manera d'actuar o respondre davant determinades situacions.
Un altre aspecte que X. va comentar durant la seva entrevista i que I. no va comentar
en cap moment va ser l'assessorament als i les professores com a part important del
seu treball. Per a X. és molt important que els professors entenguin determinades
situacions i el perquè d'aquestes situacions.
Un aspecte que no té a veure amb el contingut de les entrevistes però sí amb el
context en el que es van realitzar va ser la contínua demanda de visita per part de
mares per parlar amb X. i la presència nombrosa de mares als passadissos de l'escola
i l'absència de famílies que volguessin parlar amb I. el dia que la vaig entrevistar i al
llarg dels dies que vaig portar a terme les meves observacions.
Aquests aspectes que acabo d’exposar al respecte de les dues entrevistes realitzades,
em fan pensar en el motiu que les porta a situar-se de la manera en la que ho fana la
seva feina quan, en principi, tenen el mateix lloc de treball.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
105
Algunes de les possibles causes poden ser les següents:
I. és filla d'immigrants però no va portar a terme un procés migratori en primera
persona, X. sí que ho va fer.
Dins del que podria ser el habitus de X. la condició d'immigrant juga un paper
important, mentre que en el de I. juga un paper més secundari. Es pot deduir de les
seves afirmacions que no té un coneixement en profunditat de la realitat de les
persones que arriben, així com dels seus processos migratoris i la cultura de les seves
zones d'origen.
En molts trams de l'entrevista reprodueix alguns dels estereotips que circulen sobre els
immigrants a la societat majoritària, amb el que podem deduir que ha passat per un
procés d'aculturació.
X. , en canvi, manifesta un coneixement més complet de la cultura d'origen de les
persones que arriben a l'escola, així com de les realitats socials d'aquestes persones
en els seus llocs de procedència.
La seva condició d'immigrant és present en tot la seva entrevista i fins i tot arriba a
explicar alguns exemples relacionats amb el seu propi procés. Ha incorporat alguns
comportaments de la societat espanyola, però manté molts de la seva cultura d'origen.
Es pot dir que no ha passat per un procés d’aculturació, sinó que ha anat acomodant-
se sense assimilar-se.
Aquests aspectes les porten a situar-se de manera diferent davant del fenomen de la
immigració. Mentre I. se situa des d'una posició molt similar a la qual podia tenir un
membre de la societat majoritària, K. intenta buscar punts de connexió amb les
persones que arriben a les escoles des de zones del Marroc. Mentre X. defineix el seu
treball com un “apropament cultural” , que no implica una situació d'assimilació sinó de
comprensió per tal de poder acomodar-se, I. es limita a traduir els missatges que
l'escola i els professors transmeten, però sense intentar fer que les postures s'acostin
o es comprenguin en cas de conflicte, sinó donant per bo el missatge de l 'escola,
reproduint, per tant, l’estructura de poder dominant.
X. qüestiona alguns dels estereotips que circulen sobre les famílies immigrants, no
reprodueix cap d'ells, I. per exemple, associa l'ús del mocador a una dificultat
d'integració.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
106
I. associa a les famílies que vénen de zones rurals amb famílies que presentaran més
dificultats per a la integració ja que són més reticents a renunciar a algunes dels seus
costums, mentre que X. el que intenta és situar-se en el paper d'aquesta famílies i
adapta els missatges que surten de l'escola i els professors pera que no suposin un
atac cap a les famílies que els reben. I. diu que aquesta famílies són més conflictives
perquè costa més entendre el funcionament de les escoles a Catalunya. X. no parla
de conflictivitat, sinó de diferents maneres d'acostar-se a elles i acostar-les a la realitat
escolar.
X. associa la integració a una bona autoestima, mentre que I. només es limita a
associar-la a l'ús de la llengua, a més I. manifesta el seu absolut acord amb les aules
d'acollida en qualsevol situació, mentre que X. manifesta la necessitat de saber quin
és el nivell dels nens i nenes que arriben i l 'estada a l'aula d'acollida, si cal, com una
mesura que no ha d’allargar-se molt en el temps.
Tenint en compte aquests factors i les realitats de les famílies dels dos centres, podem
establir que les famílies que vénen d'entorns rurals i més desafavorits, en el cas de I. i
el centre on treballa, “pateixen” en els seus fills mesures de “segregació” ja que se'ls
atorguen uns estereotips dels que és difícil desprendre's, així mateix són catalogats
d'entrada com conflictius i amb poc bagatge cultural. Reben els missatges de manera
unidireccional i només se'ls tradueixen, no se'ls expliquen. I. traspassa uns valors de la
societat majoritària que ella ha adquirit com vàlids i únics per ser reproduïts donat el
seu propi procés vital i la seva aculturació.
En el cas de X. aquesta “discriminació” no apareix al centre en el que treballa, perquè
el seu propi procés vital, la seva acomodació sense assimilació, i el seu coneixement
de les condicions de la societat d'origen, no fomenta una reproducció de la desigualtat
social de la societat receptora a l'escola en la que actua de mediadora. Les famílies
troben a algú que les entén i amb qui s'identifiquen, servint així de pont entre l'entorn
escolar i el familiar.
Aquests resultats impliquen la necessitat d'analitzar la figura dels i les mediadores
culturals, així com les funcions que han de desenvolupar en els centres per tal de
garantir una integració amb èxit a l'entorn escolar dels i les filles de famílies
immigrants. No poden limitar-se a traduir, sinó que han de propiciar aquest
“apropament cultural” del que parlava X. en la seva entrevista. Han de fer que els
professors i les professores coneguin la realitat d'aquestes persones per a poder evitar
que entrin en joc determinats estereotips que dificulten la integració.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
107
No poden reproduir les desigualtats per qüestions de classe social i han de garantir un
tractament no segregat.
També cal que sàpiguen com explicar a les famílies les demandes de les escoles
perquè no puguin convertir-se les esmentades demandes en amenaces per a la seva
cultura o els seus principis.
Es podria establir una primera hipòtesi (que necessitaria d'un seguiment més
perllongat en el temps i de més entrevistes en profunditat, així com observar com
porten a terme el seu treball):
“ La història personal de les mediadores, així com els processos soferts com
immigrants ( aculturació, assimilació o acomodació) configuren un habitus que
comporta unes determinades pràctiques socials de distinció que les porta a actuar de
manera diferent davant d'individus de classes socials diferents, fomentant així una
integració més fàcil per a individus de famílies de classe social més altes ,o menys
fàcil per a individus de classes socials més desafavorides. Reproduint d'aquesta
manera la desigualtat social de la societat d'acollida”.
Després d'analitzar, comparar les entrevistes realitzades, establir les divergències i
convergències que apareixen en les dues entrevistes, puc dir que existeixen diferents
indicadors que ens poden portar a pensar que la hipòtesi pot complir-se però falten
més contrastacions empíriques, com per exemple realitzar més entrevistes a persones
que encaixin en els perfils definits.
Seria interessant buscar referències teòriques i antecedents d'estudis que avalessin
els resultats que en aquesta comparació es poden entreveure.
Caldria també recollir més informació que ens pogués ajudar a configurar els habitus
de les dues informants de manera més complerta, com podrien ser històries de vida,
relats personals, antecedents familiars, recorreguts escolars de les dues, …
També caldria analitzar de manera quantitativa la proporció d'èxit en relació amb la
classe social o al capital cultural, econòmic i social dels fills i filles de les famílies de les
escoles per tal de poder analitzar la manera en la que influeixen aquests factors en
aquesta promoció acadèmica i la seva continuïtat en el sistema educatiu amb
garanties d'èxit.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
108
Ser present en alguns dels moments en els que les mediadores culturals realitzen
altres aspectes del seu treball seria molt interessant per tal de poder definir de manera
més precisa el seu comportament i la configuració de les seves pràctiques, així com el
pes que té en les seves vides la condició d'immigrants.
De la mateixa manera que es planteja la necessitat d'analitzar les famílies dels nens i
nenes, seria molt adequat analitzar les famílies de les dues mediadores, així com el
seu cercle de relacions i les característiques que el defineixen.
Malgrat totes aquestes limitacions- evidents en un treball d'aquestes característiques-
crec que la hipòtesi pot ser vàlida i ens pot portar a analitzar la figura de les persones
que realitzen el treball de mediador cultural a les escoles, però també és un
plantejament vàlid per poder portar a terme una anàlisi de les figures dels i els mestres
des de la mateixa òptica: classe social, habitus, capital econòmic, social i cultural,
pràctiques de distinció, … i com aquests factors afavoreixen o no la integració de
persones de determinats col·lectius a les escoles.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
109
Tres grans quiebres.
Si analitzo el que esperava observar quan vaig redactar el meu projecte, podria dir que
vaig associar de manera inconscient la idea de la millor integració amb la d'una aula
en la qual es portessin a terme activitats obertes, complexes i que es poguessin
resoldre de diverses maneres. A major obertura i contacte amb el món real de les
activitats que es portaven a terme en les aules, major possibilitats d'integració de les
persones que formen part d'aquest aula. En tres de les classes observades, aquesta
relació directament proporcional entre activitats i integració apareixia en la manera en
la que jo imaginava i en les dues direccions. Però en una d'elles no succeïa. Les
activitats que es plantejaven a l'aula eren el que podíem dir “tradicionals”, del tipus
copiar del llibre alguns esquemes, dictats en els quals s'havien de repetir cinc vegades
cada falta i cada lletra majúscula havia d'estar escrita en color vermell ( cosa que
encara avui no acabo d'entendre), seguiment precís del que el llibre de text marcava,
etc…
A diferència del que esperava trobar, em va sorprendre la tranquil·litat dels nens i
nenes en a l'aula, el bon clima de treball, les bones relacions que es donaven entre
tots ells i elles, la llibertat d'explicar coses personals i com aquestes coses eren
recollides per la tutora. Recordo especialment una situació de lectura en veu alta a la
classe. Al preguntar la tutora si algú volia llegir, pràcticament tota la classe va aixecar
la mà. Ella li va dir que comencés a llegir un nen magrebí que manifestava certs
problemes d'expressió en català encara que havia arribat l'any passat a l'escola.
Aquest nen va començar a llegir sense cap tipus de reserves i a l'acabar, la tutora el
va felicitar públicament per l'esforç que havia realitzat i també perquè ho havia fet força
bé. Seguidament va preguntar a tots sobre el significat del que l’Ab. acabava de llegir.
Va aixecar la mà l’An. , un nen que s'havia incorporat a l'escola i a la classe al
Setembre (era Novembre quan vaig recollir aquesta observació) i la tutora li va donar
la paraula. L’ An. va explicar el que L’Ah. havia llegit ( la lectura era en català) en
castellà. Quan va acabar, la professora li va dir que el felicitava per haver entès tot el
que s'havia llegit i per l'esforç que estava realitzant per aprendre i participar. A més, ho
va posar d'exemple a tots els altres nens i nenes de la classe (tots, no només els de
famílies immigrants) . Jo era testimoni del que succeïa i recordo com em va sorprendre
aquesta situació. Primer per donar la paraula a nens que la tutora sabia perfectament
que tenien dificultats per expressar-se i llegir en català. Segon per la validació i
reconeixement dels resultats i l'esforç davant tota la classe i tercer per posar-los
d'exemple a tots els altres.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
110
Aquella tarda, mentre recollia la situació en el meu diari de camp, vaig pensar que en
la redacció de la meva hipòtesi havia donat per suposada aquesta relació entre les
activitats i la integració que abans explicava i havia obviat un aspecte fonamental,
l'imaginari i les expectatives que els i les professores posaven sobre la taula cada
vegada que es gestionava una activitat en les aules. Com la presència o l'absència del
“dèficit thinking” relacionat amb els docents limitava, o no limitava les possibilitats
d'integrar-se de manera justa de tots els alumnes i alumnes per igual.
Aquí va estar la meva primera gran “quiebra”.
La segona quiebra es va produir després de la reunió-entrevista amb una de les
mediadores culturals que treballa en un dels centres observats. El que realment em va
descol·locar va ser una afirmació sobre les metodologies adequades per als fills i filles
de famílies immigrants a les escoles. En la meva “hipòtesi” ( poso entrecomillada la
paraula hipòtesi perquè com he comentat anteriorment, no estic segur que el que
plantejava arribés a ser-ho) jo donava per fet que una manera de treballar a l'aula que
no fos tradicional ajudaria a la integració d'aquests nens i nenes. En cap moment
posava en dubte la relació – directament proporcional – que existia entre una major
innovació i una major integració. L'explicació que em va donar la mediadora cultural,
em va trencar aquest esquema de manera rotunda. Per a ella, era bo que els i les
docents s'aproximessin a la manera de treballar dels llocs d'origen dels nens i nenes
perquè els ajudaven a integrar-se en les aules i les escoles. El seu exemple sobre això
era el d'un nen que a l 'arribar a l'aula d'acollida veia com tots els seus companys i
companyes s'aixecaven per agafar materials sense demanar ajuda al professor. Un dia
va fer el mateix i va anar al lavabo. A l'arribar, el professor el va renyar recriminant-li la
seva actitud. Aquest nen no va entendre res i al parlar amb la mediadora explicava la
situació com un acte discriminatori que ell va associar al fet de ser marroquí.
Pensar que la metodologia de l'aula té una importància molt relativa en la integració
d'aquests nens i nenes, més encara, pensar que una metodologia tradicional pot ser
bona per a la seva integració, va ser un cop molt dur per a un “fonamentalista
pedagògic de la innovació” com jo era en aquells moments.
Tots aquests factors, van desmuntar- per no dir van destrossar- la meva primera
hipòtesi i em van fer haver de replantejar-me el disseny del projecte, la hipòtesi inicial,
em van fer buscar altres causes de la bona integració d'aquests nens i nenes en les
aules i sobretot, em van fer reflexionar al respecte dels meus propis prejudicis, portant-
me a la necessitat de plantejar-me la recerca d'una altra possible causa pel que
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
111
succeïa en aquesta classe. En aquell moment vaig començar a valorar la importància
de la figura dels i les docents en tot el procés d'integració dels fills i filles de famílies
immigrants. Quedava clar que la hipòtesi de partida del projecte va quedar invalidada,
per la qual cosa el projecte va prendre un rumb diferent. Si no són les pràctiques
escolars el factor fonamental de la integració dels fills i filles de famílies immigrants en
les escoles, cap a on anar ara?
Vaig buscar les causes que podien haver-me portat a pensar de la manera en la que jo
ho havia fet durant molt temps i em va semblar que el camí que havia de seguir, primer
era intentar definir el meu “habitus” respecte a aquests temes, per després poder
intentar definir els habitus dels i les docents als quals estava observant , poder buscar
les causes comunes que portaven a una determinada configuració dels habitus de tots
els adults que entràvem en joc en l'esmentada situació per a posteriorment, poder
intentar buscar les causes que podien fer canviar aquesta configuració. Dit de manera
diferent, intentar reconstruir el meu habitus per a comparar-lo amb el dels altres (
segons Spindler, fer teràpia cultural).
Calia, doncs, aturar-me pensar sobre els aspectes que configuraven el meu habitus
docent.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
112
Els i les docents.
Vaig entrevistar a cada docent de manera individual per a contrastar les primeres
conclusions a les que havia arribat.
Per fer això, vaig dissenyar una mini entrevista amb sis preguntes per a intentar
confrontar els resultats que quedaven recollits en les meves observacions amb la visió
que els i les docents podien tenir al respecte.
Model d’entrevista.
Les preguntes i la seva justificació van ser les següents:
1. Al plantejament del meu treball jo deia que són les pràctiques escolars les
que garanteixen la integració dels fills i filles de famílies immigrants.
Estàs d’acord?
2. Què entens per integració?
3. Quines són les preocupacions respecte dels nens i nens que tens a
l’aula?
4. Tenir una manera de fer diferent a casa i a l’escola creus que ajuda a que
els nens i nenes tinguin més èxit?
5. Creus que les famílies es “preocupen” pel que passa a l’escola?
6. Creus que els nens i nenes adoptats internacionalment són immigrants? I
nouvinguts ? Per què?
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
113
La primera pregunta era obligatòria donat que es tractava de la primera premissa o
intuïció que jo tenia quan vaig elaborar el projecte. Tot i que en aquest moment del
treball havia comprovat que no era un factor fonamental, vam decidir que s’havia de fer
per a copsar la impressió dels i les docents al respecte.
La segona pregunta tenia –com a mínim- dues vessants molt clares. La primera d’elles
era intentar definir el concepte d’integració que els i les docents tenien respecte al
concepte clau en el projecte. La segona era intentar posar-los i posar-les en situació
de intentar fer referència a la fonamentació teòrica per a intentar definir un concepte
d’entrada bastant difícil de definir.
A la tercera volia preguntar sobre les preocupacions per a intentar veure si les
preocupacions que els i les docents tenien al respecte de la classe coincidien amb les
dificultats que jo havia observat al llarg d’aquests mesos o podrien respondre a altres
factors que no es corresponien directament amb el que passava a l’escola o l’aula.
La quarta pregunta feia referència clarament al concepte d’acomodació sense
assimilació de la Dra. Greta Gibson i també a alguns casos observats que es podien
considerar que complien les característiques descrites per l’autora dins del seu estudi
sobre joves Sikhs a Califòrnia. Em semblava interessant poder posar sobre la taula
clarament aquest tema per a veure la reacció dels docents al respecte.
La cinquena pregunta estava relacionada amb les famílies i la imatge que els i les
docents poden tenir d’elles per a intentar establir una possible relació entre aquesta
imatge i la integració dels fills i filles d’aquestes famílies a l’escola.
Finalment, la sisena pregunta era un intent de observar si el concepte de “nouvingut”
que s’estableix per a classificar l’alumnat responia a altres factors i sobretot poder
veure quin paper juguen altres factors com la classe social i el capital social, cultural i
econòmic en aquesta integració. Era interessant observar la construcció de “nouvingut”
que els i les docents havien elaborat.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
114
Buidatge de les entrevistes.
Els resultats que aquí explico no estan redactats només en funció de les respostes que
els i les docents donaven a les meves preguntes, sinó que es tenia en compte la
triangulació entre:
El que es diu, el que es fa i el que es diu que es fa.
En alguns casos, el discurs era molt diferent a la pràctica que jo havia observat, però
en altres no només hi havia aquesta diferència, sinó que també es manifestaven
diferències entre el que es feia i el que es deia que es feia.
Per exemple en un cas es manifestava la importància de les pràctiques innovadores
per a l integració quan les pràctiques que es feien a l’aula es podrien considerar molt
tradicionals. A més en l’explicació del que es feia a l’aula es parlava de la importància
de tenir en compte el bagatge d’aquests nens i nenes i en canvi en moltes estones
aquests nens i nenes estaven castigats per fer coses que no s’havien de fer o es
manifestava la inquietud perquè es parlés en àrab entre els nens i nenes a l’aula.
1-Al plantejament del meu treball jo deia que són les pràctiques escolars les que
garanteixen la integració dels fills i filles de famílies immigrants. Estàs d’acord?
Tots els i les docents entrevistades estarien d’acord amb aquest enunciat, excepte un/-
a de manera molt clara i un/-a definint de manera més precisa el que s’entén per
pràctica.
Hi ha un cas que manifesta la impossibilitat de poder portar a terme una integració real
amb unes pràctiques “tradicionals” . Després d’explicar-li la meva experiència i mostrar
que és possible, canvia una mica el discurs i comenta que és un factor relacionat amb
la manera de fer de mestre, és a dir, que aquesta persona pot ser molt acollidora, però
no sap més maneres de fer la seva feina.
La majoria dels i les docents entrevistats no s’imaginen l’escola com a un espai social,
lligat amb el que succeeix a fora. No tenen una visió de l’escola lligada amb la visió
que planteja Bourdieu quan parla de la reproducció social i el manteniment de les
diferències ja existents.
Al igual que em passava a mi, la majoria associen les pràctiques amb la integració de
manera directa i fonamental, restant l’agència als nens i nenes que es manifesta en els
conceptes teòrics expressats per Willis, Wollcott, Ogbu o Gibson.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
115
S’imaginen la integració de manera homogènia, sense tenir presents que hi ha factors
que la condicionen ( motius que porten a immigrar, capital social de la família, factors
econòmics, ...).
2-Què entens per integració?
El que queda clar és la dificultat per a trobar una definició del concepte integrar. En
tots els casos, excepte en dos, es parla d’integració quan es vol dir assimilació.
La majoria de les respostes parlen de ser un més de la classe ( un més com els
d’aquí) i només en una resposta d’un/-a docent es parla d’acceptar les diferències de
manera natural.
3-Quines són les preocupacions respecte dels nens i nens que tens a l’aula?
Es manifesta una preocupació pel que passarà quan aquests nens i nenes siguin
grans. En un cas es comenta que no se sap el que passarà perquè la seva “cultura”
sempre està present i pot aparèixer en qualsevol moment.
En un altre cas es parla d’anar mostrant les dues visions per a que puguin triar una de
les dues ( es refereix a la nostra).
En dos casos es manifesta la preocupació per la barrera idiomàtica i la necessitat de
poder establir altres vies de comunicació per tal que entenguin el que s’està demanant
a l’aula.
Només en un cas les preocupacions que es manifesta no té a veure amb nens i nenes
de famílies immigrants, sinó amb una nena autòctona que manifesta dificultats
d’aprenentatge i comportament.
4-Tenir una manera de fer diferent a casa i a l’escola creus que ajuda a que els
nens i nenes tinguin més èxit?
En general es mostra un recel davant d’aquesta postura. Hi ha casos que consideren
que és convenient sempre que no s’imposi una manera de fer a casa i intentant
mostrar els trets de la nostra cultura.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
116
En general es considera que és molt necessari que les famílies segueixin les pautes
que es donen des de l’escola.
Un cas manifesta que en alguns casos és positiu, però amb una supervisió per part del
o la docent i en un altre cas es considera que si al nen o a la nena li funciona, llavors
està bé.
5-Creus que les famílies es “preocupen” pel que passa a l’escola?
En general s’associa a les famílies amb un nivell socioeconòmic baix com a
responsables de les dificultats que els seu fills i filles presenten a l’escola.
Es fa una distinció entre famílies que entenen el que es fa i col·laboren i famílies que
no ho fan perquè no entenen el que s’està demanant.
Hi ha un cas que manifesta clarament que les famílies estan molt preocupades per
l’escolarització i el rendiment dels seus fills i filles i que això és un factor fonamental en
la seva integració.
6-Creus que els nens i nenes adoptats internacionalment són immigrants? I
nouvinguts? Per què?
Ningú considera aquests nens i nenes immigrants.
Quatre persones no els consideren nouvinguts per diferents motius: venen amb una
família autòctona, venen amb la documentació, depenent de l’edat.
De les persones que els consideren nouvinguts, només una manifesta la doble vessant
de l’adaptació: a la família i a l’escola. Aquesta persona considera que aquests nens i
nenes haurien de rebre suport que altres nens fills i filles de famílies immigrants estan
rebent i no necessiten.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
117
D’aquestes respostes he elaborat unes taules per a poder fer més entenedor aquest
buidatge.
Resultats de les entrevistes als i les docents observats.
Docent 1 Docent 2 Docent 3
Al plantejament del meu treball jo
deia que són les pràctiques escolars
les que garanteixen la integració dels
fills i filles de famílies immigrants.
Estàs d’acord?
Absolutament. No és
possible una bona
integració amb unes
pràctiques “tradicionals”.
Les pràctiques escolars
són molt importants.
Les pràctiques són molt
importants.
Què entens per integració?
Integració és entendre
que a l’escola no només
s’hi va a aprendre.
Acollir les persones en
totes les seves
dimensions (emocional
i intel·lectual)
Ser un més de la
classe.
Aconseguir que els
altres l’acceptin i oblidar
allò que feien allà.
Quines són les preocupacions
respecte dels nens i nens que tens a
l’aula?
Li preocupa el que
passarà quan siguin
grans. Espera que
sàpiguen triar el millor
de cada cultura.
Comportament. Què
passarà quan siguin
grans?
Tenir una manera de fer diferent a
casa i a l’escola creus que ajuda a
que els nens i nenes tinguin més
èxit?
Les circumstàncies
familiars d’alguns
d’aquests nens i nenes.
No els ajuda, perquè a
partir de 2n o 3r, ha de
ser molt difícil mantenir
aquestes dues maneres
d’actuar.
Creus que les famílies es preocupen pel
que passa a l’escola?
Les famílies són molt
importants en aquest
procés. Participen molt,
cadascú des de les seves
possibilitats, hi ha famílies
que no entenen el que se’ls
està demanant.
Per a les famílies l’escola
és llegir, escriure i calcular
pels nens i portar-se bé per
les nenes.
Creus que els nens i les nenes
adoptats internacionalment són
també nouvinguts?
Depèn de l’edat a la que
arribin.
Són nouvinguts i s’ha de
vetllar per la seva
adaptació a l’escola
No, perquè venen amb
famílies que parlen
català. S’ha de vigilar
perquè en qualsevol
moment pot aflorar la
seva “cultura”
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
118
Docent 4 Docent 5 Docent 6
Al plantejament del meu treball jo
deia que són les pràctiques escolars
les que garanteixen la integració dels
fills i filles de famílies immigrants.
Estàs d’acord?
No Depèn del que
entenguis per
pràctiques escolars.
Les pràctiques són un
factor fonamental.
Què entens per integració?
Que arribin a acceptar
que tots som diferents.
Arribar a ser un més de
l’aula.
La principal funció dels
mestres. Ser mestres
integradors. Aconseguir
que hi hagi sentit en tot
el que es fa a l’aula.
Que tot estigui
connectat.
Quines factors et preocupen dels
nens i nens que tens a l’aula?
Li preocupa una nena
autòctona que planteja
problemes de
comportament i
desmotivació.
Comunicació i poder
ajudar-los en el que
necessiten.
Tenir una manera de fer diferent a
casa i a l’escola creus que ajuda a
que els nens i nenes tinguin més
èxit?
Si El recolzament de les
famílies al que s’està
fent a l’escola és
fonamental. Sovint, les
dificultats a la classe
són el reflex de
dificultats familiars.
Creus que les famílies es preocupen
pel que passa a l’escola?
El grup és molt bo
perquè les famílies
tenen molt interès en
que els seus fills i filles
aprenguin.
Creus que els nens i les nenes
adoptats internacionalment són
també nouvinguts o immigrants?
Si. Són nouvinguts a la
família i a l’escola. Han
de fer una doble
adaptació.
Nouvinguts. No són immigrants ni
nouvinguts, perquè
venen amb passaport
espanyol.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
119
Docent 7 Docent 8 Mediadora 1 Mediadora 2
Al plantejament del meu treball jo
deia que són les pràctiques escolars
les que garanteixen la integració dels
fills i filles de famílies immigrants.
Estàs d’acord?
Si Si No Si
Què entens per integració?
Ser un més de la
classe.
Ser un més sense
diferències.
Una part d’autoestima i
una part d’èxit en la
seva vida escolar.
Ser un més d’aquí.
Quines factors et preocupen dels
nens i nens que tens a l’aula?
Les situacions familiars i
veure com se’ls pot
ajudar per a aconseguir
que aprenguin.
(dels nens i nenes que
atens).
El que passa quan es
fan grans i es troben
que no han pogut
aconseguir el que els
altres han aconseguit i
els veus al carrer, sense
ganes de fer coses per
a millorar.
(dels nens i nenes que
atens).
Que s’integrin i
aprenguin català i no es
posin el mocador.
Tenir una manera de fer diferent a
casa i a l’escola creus que ajuda a
que els nens i nenes tinguin més
èxit?
En alguns casos si. A l’escola han d’actuar
com es diu que han
d’actuar. A casa que
facin el que vulguin,
però aquí hi ha unes
normes.
Si perquè els nens i
nenes veuen que els i
les mestres valoren una
part de la seva vida.
Hem d’intentar que
respectin el que l’escola
diu i actuïn en
conseqüència.
Creus que les famílies es preocupen
pel que passa a l’escola?
Depèn de les famílies. Algunes són molt
similars a la gent amb la
que jo hi vaig, però
d’altres tenen costums
que em costa molt
acceptar.
Se senten atacades i el
que intento es fer-les
veure que hi coses que
aquí funcionen de
manera diferent i que
depèn d’elles la imatge
que els altres tinguin
Algunes volen integrar-
se i fan esforços, altres
costa molt que deixin de
fer algunes coses.
Creus que els nens i les nenes
adoptats internacionalment són
també nouvinguts?
No No
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
120
A partir de l’anàlisi de les respostes donades a les preguntes de les entrevistes, es
podrien establir tres possibles tipologies d’habitus docents davant la immigració :
És convenient aclarir els conceptes als que m’estic referint.
Què vull dir quan escric:
Pedagògic: L’escola , oferint unes determinades pràctiques pot aconseguir la
integració dels fills i filles de famílies immigrants. La integració es converteix en una
qüestió escolar.
Social: la integració té a veure amb factors que no només estan a les escoles, sinó
que l’escola és un reflex de l’estructura social.
Assimilacionista: es tracta de ser com se suposa que som aquí .
Agència: s’interpreta que els fills i filles de famílies immigrants són passius davant la
situació . La seva integració només depèn de factors externs.
La immigració és en si un problema: dins del discurs, es fa referència contínuament
a que és molt difícil treballar en contextos amb immigració. A més, la concentració de
fills i filles de famílies immigrants a les escoles agreuja la problemàtica. Sovint es
parla de que hi ha pocs nens i nenes autòctons.
Imatge deficitària de les famílies: les famílies no es preocupen pel que fan els seus
fills i filles a les escoles. Tenen altres tipus de dificultats i uns costums que no estan
disposats a deixar. Aquesta actitud dificulta la “integració” ( en el sentit d’assimilació)
segons els i les docents.
Ser nouvingut és ser immigrant (i la majoria de vegades immigrant amb una classe
social baixa). En el cas del adoptats i adoptades internacionalment, es construeix la
imatge del nen o nena a partir del bon capital social, cultural i econòmic de les famílies.
El lloc d’origen s’obvia.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
121
Tipologies d’habitus observats:
Tipus A:
Pedagògic.
Assimilacionista.
No hi ha agència per part dels nens i nenes .
Viu la immigració com a un problema i s’ha d’estar alerta per a quan “aflori” la seva
cultura.
Imatge deficitària de les famílies i dels nens i nenes.
Nouvinguts = immigrants amb poc capital social, cultural i econòmic.
Tipus B:
Pedagògic.
Assimilacionista.
No hi ha agència per part dels nens i nenes .
La immigració no és sempre un problema, però hi ha un risc quan s’ha de “triar “ com
es vol ser.
Imatge vulnerable de les famílies.
Nouvinguts= dos tipus, amb un bon capital i altres pobres.
Tipus C:
Pedagògic i social.
Respectar la diferència.
S’atribueix agència als nens i nenes.
La immigració no és problemàtica en si mateixa. Els problemes són socials.
Bona imatge de les famílies.
Nouvinguts = tots per igual, però els adoptats doble risc.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
122
Un cop establertes les tres tipologies d’habitus docent, és interessant contrastar
aquestes tipologies amb les observacions de les aules i veure de quina manera
influeixen en la integració dels fills i filles de famílies immigrants amb alguns dels
exemples dels casos observats.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
123
RELACIÓ ENTRE ELS HABITUS OBSERVATS I ELS CONTEXTOS D’AULA.
En una classe amb un docent amb un habitus docent de tipologia A ens trobem
amb els següents aspectes:
La resistència a l’assimiliació comporta un rebuig a l’escola i per tant un no voler
integrar-se. La integració o no integració depèn dels nens i nenes i de les seves
famílies. La “cultura” d’aquests nens i nenes pesa tant que no els deixa “integrar-se” (
assimilar-se) . El concepte d’aculturació antagonista definit per Wollcott està present a
les aules, però no dins de les explicacions del i les docents.
La “integració” no és mai complerta, perquè en qualsevol moment pot aparèixer la
“cultura” innata i fer que les persones canviïn el seu comportament. Aquest és un
discurs que amaga certs components del que es pot denominar “racisme biològic”
donat que atribueix causes de configuració genètica com a explicació de diferents
comportaments.
Les pràctiques escolars tenen un baix pes específic en el context de la integració, per
molt que els i les docents manifestin que són un factor primordial.
Les expectatives davant d’aquests nens i nenes són molt baixes perquè el context
familiar no aspira a grans coses. És un exemple clar del que Foley defineix com a
deficit thinking.
Hi ha una homogeneïtzació del fenomen migratori. Tots els i les immigrants són iguals.
No es té en compte si es tracta de famílies de primeres o segones generacions, dels
conceptes d’Ogbu de minories voluntàries i involuntàries, no es contempla la
possibilitat de que en determinats ambients socials, els nens i nenes desenvolupen
mecanismes com els que descriu Gibson d’acomodació sense assimilació i com això
pot afavorir recorreguts acadèmics més exitosos.
Exemples serien els casos del nen que pel fet de ser búlgar se l’envia a l’AA tot i que
fa molts anys que està al centre.
Els nens i nenes que arriben a aquestes aules acostumen a passar-se una bona
temporada fent feines simples que ja tenen superades ( sanefes, quadernets, ...) i
perden possibilitats de poder avançar.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
124
Els i les mestres d’aquestes aules necessiten controlar contínuament el que succeeix
sense donar marge de llibertat d’actuacions als nens i nenes.
Es una pràctica habitual situar als nens i nenes en nivells inferiors als que els hi tocaria
pel fet d’acabar d’arribar, sense tenir en compte el que han fet als llocs d’origen.
Pensar que la “cultura” és un quelcom que en qualsevol moment pot aparèixer de
manera negativa, fa que a l’aula no entrin els bagatges dels nens i nenes ni cap
referència a simbologia que els hi pugui recordar( escriptura, mocadors al cap, parlar
en àrab està mal vist i no es valida, ...) .
Sovint es donen situacions de marginació i desconeixement dels nens i nenes entre
ells mateixos, aflorant insults de caire xenòfob o desconeixement absolut de la
persona que tens al costat ( inclús del nom) .
Si no es tenen en compte els factors socials i econòmics, es poden donar situacions
de risc de marginació en excursions o activitats extraescolars a les que determinades
famílies no poden optar.
El desconeixement per part dels i les docents de les diferents situacions que es poden
donar en els llocs d’origen i el tractament homogeni de totes les persones que arriben,
poden fomentar situacions de rebuig dins d’un mateix col·lectiu immigrant que fa que
els nens i nenes puguin viure una doble marginació.
No es validen respostes diferents a les que els i les docents esperen tot i que puguin
mostra un grau bo d’assoliment d’aprenentatges ( com per exemple el cas del nen que
explicava el que era el relleu en un control de medi referint-se a les curses).
La figura de les mediadores és clau per a deconstruir determinats imaginaris, però
sovint els perpetuen ( com en el cas de la nena que venia a una entrevista a parlar de
la seva germana i que no la van deixar anar perquè no era la seva mare).
En un context d’aula com aquest es troben exemples del que Wolcott anomena
aculturació antagonista, referit a com els nens i nenes generen una desconfiança cap
als missatges dels i les docents i construeix una manera d’actuar en la que es reafirma
la seva identitat cultural en contraposició a la que ell o ella sent com a dominant.
També serien exemples d’una resistència en el sentit que defineix Willis, de identificar-
se de forma contrària al que se li demana que faci, rearfimant molt més una identitat,
per exemple la marroquina.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
125
En una classe amb un o una docent amb un habitus docent de tipologia B ens
trobem amb els següents aspectes:
La integració depèn del que es fa a l’escola. No s’inclou la vessant social de la que
parla Bourdieu.
No hi ha un rebuig al bagatge dels nens i nenes però s’ha de mostrar una manera
diferent de pensar i actuar ( la nostra, que a més es considera més avançada) per
quan es vegin en la tessitura de “triar” com volen ser de grans. D’aquesta manera, el
que s’està afavorint és la assimilació i no la integració.
És difícil aconseguir èxits quan les famílies són de nivell socioeconòmic baix. Els fills i
filles d’aquestes famílies són més vulnerables, per tant s’ha de “compensar” aquestes
mancances rebaixant el nivell d’exigència. És prioritari que estiguin ben atesos a que
treballin bé , a més aquestes dues dimensions acostumen a ser excloents, és a dir, o
es treballa per a acollir-los o se’ls exigeix el mateix que als altres. És una altra vessant
del deficit thinking definit per Foley. S’assumeix que aquests nens i nenes no han de
fer el que fa la resta perquè tenen unes determinades mancances socials i es rebaixen
les exigències prenent una actitud molt paternalista. En el discurs dels i les docents, no
hi ha imatges “negatives”, però acaben afectant de la mateixa manera als recorreguts
d’aquests nens i nenes.
No es tracta la immigració com a un fenomen homogeni, però les distincions
s’estableixen en funció del nivell socioeconòmic de les famílies. Es construeix la
imatge d’aquests nens i nenes a partir del capital de les famílies. La no consecució
d’èxits està lligada a aquest factor. La reproducció social apareix de manera clara, no
són les capacitats dels nens i nenes les que determinen el seu recorregut escolar, sinó
les condicions socioculturals i econòmiques de les famílies.
En aquest context, no tant les pràctiques, com les valoracions que es fan dels resultats
d’aquestes pràctiques ajuden a que els nens i nenes se sentin valorats.
Es poden donar situacions en les que els nens i nenes sentin la pressió de ser el més
nou perquè aquesta etiqueta marca un determinat comportament per part d ela resta
de persones ( com per exemple el cas de la nena que manifestava la seva alegria pel
fet de convertir-se en “viejita”).
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
126
Es corre el risc d’associar mancances econòmiques amb mancances escolars i es
poden prendre mesures segregadores o deficitàries en funció de la família, oblidant els
nens i nenes i obviant-los com a individus per ells i elles mateixos. Determinats nens i
nenes han d’anar a espais de fora de l’aula perquè no poden seguir el que es fa ja que
els pares no cobreixen determinades mancances ( dormir, neteja, ...). Es manifesta
una clara actitud paternalista.
Els nens i nenes triguen en participar de manera activa a l’aula per una barrera
idiomàtica.
Apareixen determinats materials que fa referència a trets culturals dels nens i nenes
però es visualitzen com a quelcom aliè i sovint inferior als símbols de la societat
receptora.
En aquestes aules, els nens i nenes que mantenen separades les vessants escolars
de la social, tenen bons resultats i valoracions per part dels i les docents. Passa el
mateix amb els nens i nenes que assimilen ràpid el català, donat que els seus resultats
són valorats de manera més positiva.
Es construeixen diferències entre aquests nens i nenes en qualitat de negativitat o
positivitat ( immigrants bons o dolents, els que responen al que l’escola diu i els que
no).
Els exemples que he trobat responen al que Gibson defineix com a acomodació sense
assimilació en algun casos de nens i nenes, donant-se també situacions com les
esmentades a l’apartat anterior, però en aquest context, només en fills i filles de
famílies amb un baix nivell socioeconómic, que són els qui “pateixen “ determinades
mesures de separació del grup classe.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
127
En una classe amb un o una docent amb un habitus docent de tipologia C ens
trobem amb els següents aspectes:
La integració no depèn únicament del que es fa a l’escola. Es pensa en l’escola com a
una institució social i sovint es manifesta la importància de determinades polítiques i
com influeixen aquestes mesures en les situacions escolars.
Hi ha una bona imatge dels nens i nenes, així com de les seves famílies que ajuden de
manera fonamental a que els seus fills i filles tinguin èxit . No apareix en cap moment
la idea deficitària dels nens i nenes ni de les famílies.
Hi ha un respecte i acolliment del bagatge dels nens i nenes i una valoració molt
positiva de les seves aportacions a l’aula. En molts casos es troben exemples de nens
i nenes que entrarien dins el que es pot entendre com a “acomodació sense
assimilació” i es respecta per part del o la docent, afavorint un millor recorregut
acadèmic.
Les problemàtiques no s’associen amb la immigració, sinó amb els factors socials
existents fora de l’escola.
En un context com aquest, les pràctiques escolars tenen un pes específic molt baix per
a la integració dels nens i nenes.
En aquests contextos, les valoracions respecte als nens i nenes no tenen a veure amb
la condició de ser fills i filles de famílies immigrants. No apareix la idea de dèficit en
cap moment i es valora les dificultats d’algunes famílies donades les seves
característiques socioeconòmiques, d’aquesta manera, s’estableix una diferenciació
entre la manera de participar d’uns i altres així com les exigències a fer.
Els nens i nenes són valorats positiva o negativament en funció dels resultats no de la
seva condició.
Sovint són posats d’exemples de progrés pels altres i això genera una visió positiva de
la resta respecte a ells i elles.
No es donen situacions de conflictes en els que la condició d’immigrant o no serveixi
per a atacar i mostrar diferències.
La participació en les activitats és molt alta, donat que no s’exigeix un domini ple del
català en totes les situacions, se separa l’objectiu del que es demana i això fa que els
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
128
nens i nenes tinguin consciència de que poden participar amb èxit, sense una
correcció continua.
Hi ha un marge elevat de llibertat de moviment per l’aula en la que els nens i nenes
poden moure’s per a demanar ajut a altres companyes i companys i el docent no vol
exercir un control total de que succeeix. Hi ha la llibertat de que un nen o nena expliqui
a un altre el que es demana en diferents llengües amb una exigència progressiva de
parlar en català.
Els nens i nenes expliquen les seves vivències posteriors als altres fomentant un
coneixement de les persones i les seves experiències anteriors.
Els nens i nenes no acostumen a sortir de l’aula i si ho fan, quan tornen, escolten el
que els altres han estat fent en la seva absència, aprofitant moments de temps lliure
per a poder fer –amb l’ajut d’algú- el que han estat fent a la classe.
Contínuament se’ls convida a participar i sovint els propis nens i nenes que han viscut
situacions similars als que arriben a la classe, són els encarregats de supervisar i
tutoritzar la feina d’altres nens i nenes. Les correccions que es fan, es fan amb els dos
nens o nenes amb la mestra.
En un context com aquest, les pràctiques perden importància perquè els nens i nenes
pertanyen a la classe des del primer moment.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
129
L’ habitus de l’investigador.
El que vull fer en aquest apartat és definir quins factor em van fer ser mestre d’una
determinada manera per a poder establir els factors que condicionen els i les altres
docents. Un cop identificats aquests factors, vull fer un anàlisi sobre els canvis que
s’han produït en la meva manera de veure l’escola i en el meu propi habitus i dientificar
les causes d’aquestes variacions.
He fet aquest anàlisi separant dos aspectes que, encara que relacionats , vaig separar
pel meu anàlisi: el meu habitus docent i com aquest habitus configurava el meu
posicionament davant del fenomen de la immigració.
M'agradaria aclarir que no conceptualitzo aquest habitus de manera immòbil i rígida,
sinó que el que pretenc plantejar és com aquest habitus ha anat modificant-se a mida
que he anat avançant en la investigació.
Per poder fer-ho, és bo recordar la manera en la que finalment van quedar redactades
les impressions sobre les quals volia començar a investigar.
“Pràctiques escolars que ajuden a redefinir el concepte d'immigració i fomenten una
inclusió real de l'alumnat nouvingut. Identificació i recull d'estereotips creats en
contextos socials diferents per a la recerca de noves respostes donades des dels
centres.”
Factors que definien el meu habitus com a docent:
* Són les bones pràctiques escolars, o la falta d'elles, les que afavoreixen la integració
o les que generen conflictes d'integració en les escoles en relació amb els fills i filles
de famílies immigrants.
* Aquestes pràctiques escolars només poden ser d'una manera, se suposen que unes
bones pràctiques escolars s'allunyen de la manera tradicional en la que es definia el
procés d'ensenyament i aprenentatge.
* La falta de formació com a investigador no impedeix formular un projecte
d'investigació.
* Intentant fugir d'una visió homogènia del que hauria de ser la diversitat, plantejava
una única manera vàlida d'afrontar-la. Aquesta manera estava predeterminada pel
meu recorregut en la formació contínua portada a terme.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
130
* La desprotecció dels docents i els atacs continus que suportaven per part de
l'Administració i la societat en general.
Com aquest “habitus” configurava el meu posicionament davant del fenomen de
la immigració:
* No atorgava a les persones a les quals anava a observar cap tipus de possibilitat
d'acció. Dins de la redacció del projecte, els contemplava com a subjectes passius,
sense possibilitat d'actuar i exposats a unes realitats que definien o no la seva
integració.
A més, això implicava que la integració o la no integració passava per l'escola i a més,
dins de l'escola, quedava en mans dels i les docents.
* A més, des d'aquesta òptica, l'immigrant ocupava un paper de vulnerabilitat contínua,
exposats a atacs repetits per part de tot el que els envoltava (entre aquests factors,
també l'escola). La seva situació era problemàtica i vulnerable de manera “natural” a
causa d'aquests atacs.
* Dins del que pretenia ser una mirada sobre la diversitat, queia en un plantejament
homogeneïtzador de les pròpies persones. Amb determinades pràctiques, “tots i totes”
aquestes persones millorarien la seva integració social.
Des de la meva experiència pensava que hi ha una sèrie de pràctiques a les quals no
es pot ni s’ha de renunciar i atorgava a aquestes pràctiques i a les dinàmiques que
generaven a l'aula una mena de poder miraculós davant de qualsevol mena de
problemàtica relacionada amb els i les alumnes. El que se m'escapava en aquest
anàlisi era el fet que aquestes pràctiques havien funcionat amb uns nens i nenes
determinades, amb un context determinat i que pertanyien a una realitat determinada.
No vull dir amb això que aquestes pràctiques deixin de ser vàlides, sinó que cal deixar
oberta la porta que no siguin adequades i que poden no afavorir la integració dels fills i
filles de famílies immigrants ( com va manifestar una de les mediadores culturals
durant la xerrada abans esmentada).
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
131
* La immigració era problemàtica d'entrada, d'aquí la no diferenciació. Tots els nens i
nenes que arribaven a l'escola tenien problemes per a integrar-se.
Aquí poso de manifest en primera persona una qüestió bastant freqüent entre els i les
docents, el problema sempre se situa fora d'ells i elles. Hi ha un altre factor unit a
aquesta problematització de la immigració a l'escola, que crec que també apareix de
manera evident en la meva redacció del projecte, si algú és problemàtic d'entrada,
llavors necessitarà unes “mesures especials” d'entrada, amb el que es priva per
endavant de la realitat del que passa a l'aula.
* La desprotecció davant dels atacs que esmentava en l'apartat anterior
s'incrementava en el cas de les escoles en les que la població immigrant era més alta.
Arriben immigrants a l'escola de manera contínua i ningú els ajuda.
* La redistribució dels alumnes immigrants era bona pel bon funcionament de les
aules. Un gran nombre d'immigrants en una mateixa escola, no ajuda a la integració
d'aquestes persones.
* La simplificació del fenomen. El problema de la no integració se solucionaria amb
pràctiques que personalitzessin als immigrants. A més, un fenomen social tan complex
com aquest, es podia solucionar prenent mesures des de l'àmbit escolar i, a vegades,
des d'un àmbit d'aula.
* La idea d'integració que planejava durant la redacció de tot el projecte era més una
idea d'assimilació. A més utilitzava indistintament les paraules inclusió i integració,
atorgant-los el significat anteriorment esmentat.
* Les bones pràctiques per a aquestes persones eren les mateixes bones pràctiques
que per a altres persones, independentment de factors personals, socials, culturals, …
* Els i les docents, som persones neutres, que som capaços de deixar fora de l'escola
tota la nostra càrrega cultural, així com el nostre bagatge com a membres d'un grup
social i una classe social determinada.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
132
Els meus possibles resultats a l’enquesta.
Com he dit en moltes parts del redactat, he intentat incloure’m en el grup dels docents
observats i em sembla just poder establir quins haurien estat els trets que configuraven
el meu habitus. És per això que he cregut convenient fer una taula en la que plasmar
quines haurien estat les respostes si m’haguessin fet aquesta mateixa entrevista en
dos moments diferents del meu treball.
He posat dues columnes en aquesta “autotaula” principalment perquè em sembla
important intentar detectar quins han estat els diferents motius que han fet que aquest
habitus hagi canviat.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
133
ABANS ARA
Al plantejament del meu treball jo deia que
són les pràctiques escolars les que
garanteixen la integració dels fills i filles de
famílies immigrants. Estàs d’acord?
Absolutament SI No. Només són uns factors que poden pesar
més o menys depenent d’altres factors que
tenen un pes específic molt més important
Què entens per integració?
Ser un més de la classe. Estar integrat vol dir que et deixin pertànyer. A
l’escola, tenir les mateixes oportunitats
d’aprendre i d’obtenir èxit independentment
del teu origen o classe social.
Quines factors et preocupen dels nens i
nens que tens a l’aula?
Que desenvolupin al màxim les
seves potencialitats.
Em preocuparia la manera en la que un
habitus docent determinat pot condicionar el
recorregut acadèmic de les persones que tinc
a l’aula. Em preocupa l’Escola com a
reproductora de desigualtats socials i la
dificultat de la recerca de mecanismes per a
lluitar.
Tenir una manera de fer diferent a casa i a
l’escola creus que ajuda a que els nens i
nenes tinguin més èxit?
Pot portar dificultats pels nens i
nenes de no saber que se li
demana.
Si. De fet està demostrat en alguns estudis
importants que s’han portat a terme.
Imatge de les famílies.
Vulnerable i passiva Veuen l’escola com a una inversió en capital
de futur. Respecten el que es fa i volen ajudar
a que els seus fills i filles tinguin èxit. Els
casos en els que es detecta alguna dificultat,
no tenen a veure amb la condició d’immigrant.
Creus que els nens i les nenes adoptats
internacionalment són també nouvinguts?
No, perquè venen amb una
família autòctona.
Immigrants i nouvinguts. A més, amb una
doble adaptació ( o de vegades triple).
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
134
Quins podrien ser els factors que configuraven el meu habitus docent al
començament de la llicència?
1. La formació inicial en la diplomatura de Ciències de l’Educació estava ( i
segurament està) orientada a construir una identitat docent determinada,
caracteritzada per la neutralitat i per centrar la tasca escolar en aspectes de
funcionament bàsics de les aules i les escoles, en cap cas es planteja la
necessitat d’un anàlisi basat en la idea de l’escola com a institució social que
reprodueix i valida els poders existents en les societats occidentals.
A més una de les característiques principals dels estudis de magisteri és la de
negar agència al grup de nens i nenes.
En la diplomatura no apareixien autors que reflectissin la realitat escolar des de
diferents àmbits.
Tampoc es donava importància a la necessitat de fonamentar les nostres
reflexions des de bases teòriques consistents.
A partir de l’observació i la recollida de la xerrada en el màster d’educació amb
diferents persones, entre elles docents, he confirmat que les coses no han
canviat gaire.
2. El meu recorregut per cursos de formació en els que es plantejaven la
necessitat de repensar l’escola des de dins de l’escola i en els que es donava
una importància fonamental al disseny d’activitats i espais escolars per tal que
els nens i nenes s’integressin.
3. La meva distinció ha estat una factor fonamental en aquest habitus per dos
motius fonamentals: el primer per voler distanciar-me d’una manera de fer
tradicional i intentar traspassar una imatge de mestre “modern” que està
contínuament reflexionant i intentant innovar en la seva pràctica. La segona la
distinció social atorgada per “l’estatus” de mestre que em va fer prendre una
distància respecte a la importància de la meva classe social en la meva
manera de treballar a les escoles.
4. Un factor gremial important que em portava a creure -sense cap tipus de
qüestionament - afirmacions com que la concentració de fills i filles de famílies
immigrants a les escoles era perjudicial per les pròpies escoles, que la
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
135
immigració era problemàtica d’entrada o que les famílies immigrants no
apostaven per l’èxit dels seus fills i filles dins del sistema escolar ( reproduint
d’aquesta manera els discursos excloents que es mouen pel món educatiu i no
educatiu ).
5. La pròpia ignorància al respecte, tant del tema a tractar, com del que significa
un procés d’investigació.
Quins són els factors que fan que el meu habitus canviï?
Els factors que em semblen que han influït en la modificació d’aquest habitus han estat
principalment els següents:
1.La pròpia experiència etnogràfica.
Mentre redactava el projecte, parlava des de la distància i quan vaig començar a
observar a les escoles, vaig ser conscient de les limitacions del meu discurs inicial.
Només anant a les escoles, vaig veure que moltes de les premisses que establia eren
errònies.
Evidentment, el distanciament que m’exigia el treball etnogràfic respecte del meu rol
docent, va ser fonamental per a poder avançar en aquest aspecte.
Evidentment van ser crucials els contactes amb maneres de fer diferents que van
suposar-me diferents “quiebras” i redefinicions i destrucció de les meves premisses.
2.La formació teòrica.
El treball em va suposar buscar referents teòrics que em van ajudar de manera molt
clara en aquests canvis. Primer per la reflexió que em van suposar a nivell personal i
segon perquè van obrir un ventall de possibilitats que fins a aquell moment,
desconeixia.
Ara penso sobre com es pot fer un treball sobre educació sense haver llegit autors
com: Ogbu, Bourdieu, Foley, Spindler, Gibson, Delpit, Agar, Woods, Willis, Wollcott, ...
però també sense tractar en cap moment al llarg del meu recorregut acadèmic a la
formació inicial temes d’antropologia de l’Educació.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
136
3.La comparativa amb altres contextos.
Moltes d’aquestes obres de referència explicaven casos de zones del món en les que
ja s’havia tractat el tema de la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les
escoles, factor que jo desconeixia per complert. A més va ser molt interessant poder
compartir moments amb persones que estaven treballant sobre el tema o que havien
treballat el tema des de contextos que no es circumscrivien a l’escola.
4.Abandonar la meva “suposada” neutralitat.
Reflexionar sobre el meu propi habitus va ser crucial per a poder modificar-lo. També
em sembla que és molt important reflexionar sobre els factors que configuren aquests
habitus com per exemple: classe social, formació inicial, formació continua, història
acadèmica i professional, pràctiques pròpies de distinció, ...
Crec que va ser fonamental situar-me des d’un context social i una intenció de mirada
antropològica, és a dir, considerant que l’escola és molt més del que passa dins dels
espais que la limiten, pensar en l’escola com a una institució social que està
supeditada a uns interessos als quals es dedica a validar i perpetuar, seguint les
aportacions de Bourdieu al respecte i pensar en els i les docents com a agents amb
unes tasques determinades dins d’aquest context.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
137
Conclusions.
A partir dels casos observats, de la confrontació teòrica d’aquestes observacions i dels
factors explicats en l’apartat anterior en relació als habitus docents i les seves
configuracions, es poden establir les següents conclusions:
1. Les pràctiques docents no són un factor fonamental pel que fa a la integració dels
fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Les pràctiques escolars estarien
incloses dins del que hem denominat habitus docent i acompanyat d’altres factors que
configuren aquest habitus és el que condiciona o no la integració. Unes pràctiques
innovadores per si soles no garanteixen de manera aïllada una bona integració.
2. Els habitus docents tenen una importància molt més gran en aquesta integració que
les pràctiques per si soles.
3. Aquest habitus docent està format per un component social del o la docent com a
membre d’un grup social majoritari determinat i per una formació inicial a la
diplomatura de ciències de l’Educació que traspassa i valida una manera de fer de
mestre determinada.
4. Al contrari del que sovint es pensa i es comenta, el o la mestra no actua de manera
neutra i aïllada respecte al context social en el que està immers/-a. Quan es fa de
mestre/-a entren en joc factors de classes socials, tant dels i de les docents com dels
grups que estan present a les escoles. Aquests factors no són conscients, es van
incorporant al llarg de la experiència dels i les mestres com a membres d’un grup
determinat ( habitus).
5. Els i les docents acostumem a parlar d’integració sense una noció teòrica clara
sobre el terme. En les entrevistes tothom manifesta que està treballant per a integrar
sense saber a què s’estan referint quan el fan servir.
6. El significat atribuït al concepte integració en la majoria dels casos és el
d’assimilació.
7. En la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles juga un paper
fonamental la classe social d’aquestes famílies. Sovint es construeix una imatge de les
necessitats educatives dels nens i nenes a partir del capital socio-econòmic-cultural de
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
138
les famílies. Aquestes conclusions refermen la teoria de la reproducció de Bourdieu
que pensa en l’escola com a una institució lligada a la perpetuació de les desigualtats
ja existents fora de l’escola.
8. Hi ha una imatge deficitària dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles.
S’atribueix una mancança d’aprenentatges que s’intenta compensar – de manera
contradictòria- amb una mancança d’expectatives i una planificació d’activitats que no
tenen en compte el bagatge previ d’aquests nens i nenes. La valoració de les
expectatives es fa en base als aprenentatges que l’escola considera vàlids i que són
aprenentatges de la nostra societat. Hi ha una desvalorització sistemàtica dels
aprenentatges que els nens i nenes hagin pogut assolir als seus llocs d’origen. ( Deficit
thinking, de Foley).
9. Els i les docents no acostumen a tenir informació al respecte dels sistemes
educatius i maneres de treballar al llocs d’origen. Acostumen a associar una imatge
determinada als nens i nenes que venen del mateix país sense tenir presents altres
variables molt importants. Per exemple es pot parlar de la procedència dient que es
tracta d’un nen o nena marroquí sense diferenciar una variable tan fonamental com la
zona de la que procedeix.
10. En algunes ocasions, els i les docents acostumen a atribuir la manca d’èxit en el
procés d’integració a la resistència dels nens i nenes a ser assimilats per la cultura del
de la societat majoritària. D’aquesta manera s’entra en la “profecía autocumplida”, si
no s’integren és perquè no volen, per tant l’escola no ha de canviar el que està fent.
Aquests nens i nenes acostumen a no promocionar dins del sistema educatiu, amb la
qual cosa, s’acaba alimentant la primera intuïció.
11. Els nens i nenes que adopten la postura descrita per la Dra. Greta Gibson de
“l’acomodació sense assimilació” acaben tenint menys problemes d’integració i
obtenen uns millors resultats a l’escola.
12. El discurs de la concentració és un discurs que deixa de banda un factor social
fonamental, el de la xarxa de recolzament entre les famílies immigrants.
13. Als discursos dels i les docents es manifesten recels en relació al component innat
de les seves “cultures”, creant d’aquesta manera una necessitat fictícia de vigilància
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
139
per a que aquests factors no frustrin els processos d’integració. Aquests factors es
presenten en el discurs dels docents com si fossin factors innats que poden
condicionar unes actituds determinades.
14.Sovint els i les docents es mostren preocupats per l’adolescència d’aquests nens i
nenes i la plantegen com a una lluita entre dues cultures en la que aquests nens i
nenes han d’optar per una de les dues. Aquest argument justifica que sovint en els
discursos dels i les docents es justifiquin qüestionaments al respecte d’alguns trets
“culturals” de les famílies d’aquests nens i nenes.
15. Els discursos dels i les docents manifesten moltes mancances teòriques respecte
al fenomen de la immigració. Els plans de formació inicial i continuada no són una
resposta a aquestes mancances o ho estan fent de manera errònia.
16. Incidir en el tema de les pràctiques pel que fa a la formació dels i les docents que
es troben amb aquest fenomen de la immigració a les escoles no garanteix la
consecució d’objectius integradors. Un bon recurs de formació seria un que es centrés
en intentar definir els habitus dels i les docents, o una metodologia semblant a la que
Spindler anomena “teràpia cultural”.
17. El paper de les mediadores culturals és molt important en la integració si estan
formades al respecte. La figura de la mediadora no és la solució en sí mateixa, en
aquest cas també pesa de manera important els habitus i la idea d’integració que
tenen.
18. Les famílies tenen el mateix interès que poden tenir les famílies autòctones però
amb diferents maneres de manifestar-lo, sovint definit per la visió que del mestre i de
l’escola es té al seu lloc d’origen. Com em comentava una mediadora, les famílies al
Marroc no acostumen a anar a l’escola perquè deleguen l’autoritat en el mestre, per a
elles seria una intromissió en un camp que no pertoca a la família. Si no s’explica que
el contacte amb les famílies aquí és diferent es poden donar situacions que des de les
escoles s’associa amb un desinterès pel recorregut escolar dels seus fills i filles.
Quan es demana la col·laboració d’aquestes famílies i la participació en activitats
escolars, la majoria de vegades és més alta que la de les famílies autòctones.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
140
19. Tot i que pot semblar contradictori, una de les coses que més em van sobtar en les
meves observacions va ser constatar que si en una de les escoles observades
s’hagués marcat una línia d’escola més forta, hagués anat en contra de la integració
dels fills i fills de famílies immigrants. En una de les classes observades, la mestra
portava a terme pràctiques que es podrien considerar “tradicionals” en canvi la
integració i el clima de treball a l’aula eren molt bons ( participació per igual, bons
resultats acadèmics, bones valoracions per part de la docent, ...) . En una escola amb
una línia que podia ser semblant a la que jo mateix manifestava al començament de la
meva recerca, hauria pogut posar en risc aquesta bona integració.
20. És imperiosa la necessitat d’analitzar l’escola com a institució social i no de
manera aïllada per a guanyar amplitud en la mirada i poder tractar els conflictes de
manera més real, sense “eufemismes dels fets socials”.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
141
Propostes d’actuacions:
Qualsevol investigació no s’ha de limitar a fer una foto de la realitat observada, sinó
que ha d’incloure propostes de possibles millores. És una vessant del compromís ètic
del que he estat parlant al llarg de tot aquest treball.
Em sembla, doncs, important acabar oferint algunes línies que puguin guiar
determinats canvis així com obrir altres vies de reflexió.
Vull separar en dos àmbits aquesta proposta: el primer referent als i les docents, el
segon referit a les persones que es dediquen a fer formació sobre aquests temes.
Aspectes que ha de incloure la formació cap als i les docents:
- Fer una formació orientada només a oferir recursos pedagògics o diferents
tipus de pràctiques, és una formació errònia o incomplerta. Com queda
demostrat al llarg d’aquest treball, les pràctiques són només un factor més – i
no decisiu- en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles.
- És fonamental fer un treball similar al que planteja Spindler en parlar de la
“teràpia cultural”. Els i les docents han de ser conscients de la seva visió
conscient o inconscient respecte a determinats factors que es donen a les
escoles com a primer pas per a poder afrontar la situació de manera coherent.
Els discursos sobre la igualtat i la integració per si sols no garanteixen aquests
dos factors si el comportament diari que es manifesta està marcat per
mancances o estereotips.
- Els cursos de formació orientats a mestres han de tenir una base teòrica
important. Sovint es parla mentre es dibuixa la formació que els i les mestres
necessiten respostes immediates a les dificultats que es troben i s’obvia la
necessitat de reforçar aquestes respostes amb una fonamentació teòrica
sòlida. M’atreveixo a dir que la majoria de mestres que treballen amb fills i filles
de famílies immigrants a la classe, desconeixen gran part dels estudis portats a
terme en diferents llocs del món i les conclusions d’aquests estudis. La majoria
de vegades, les i els docents actuen de determinades maneres per un
desconeixement de determinades qüestions.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
142
- Lligat al punt anterior, cal desfer-se de la idea que són els discursos
pedagògics únicament els que donen respostes a aquestes situacions i obrir
l’escola a diferents teories socials que tenen una relació absoluta amb el que
està passant. És fonamental poder parlar de l’escola des d’un punt de vista no
escolar.
- Les persones que es dediquen a formar mestres en temes d’immigració han
d’estar formades en temes d’immigració ( tot i que sembla obvi, he cregut
necessari incloure aquest punt com a recomanació). Han de conèixer altres
realitats i estudis fets sobre immigració.
- La figura d’assessor i assessora ha de saber quines directrius està donant i
com aquestes directrius poden reafirmar una visió deficitària dels nens i nenes
així com de les famílies. És fonamental reflexionar sobre el que pensen els
formadors en relació al tema del que s’encarreguen d’assessorar. Torna a ser
una necessitat de fer “teràpia cultural” per saber si el que s’està dient porta a
reafirmar discursos d’integració, assimilació o segregació.
- Crear càrrecs a les escoles sense una formació determinada de la persona que
ha de portar a terme aquests càrrecs no garanteix que es treballi en la manera
adequada.
- De la mateixa manera, una figura de mediadora cultural no garanteix un bon
funcionament si no té la formació adequada. No vull que es pensi que
qüestiono la figura en sí mateixa, sinó la figura sense la formació i com això pot
repercutir de manera negativa al centre.
- Cal posar sobre la taula la veritable problemàtica, sense eufemitzacions
possibles i consensuar mesures d’actuació amb altres especialistes que
intervenen a les escoles.
- Dins del grup d’assessors i especialistes, han de començarm a formar part
persones dels diferents col.lectius implicats. Aquestes persones acostumen a
tenir càrrecs que tenen com a funció l’apropament entre els diferents col.lectius
i les escoles, però no estan associades amb l’entorn escolar. Si el que volem
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
143
és que les famílies vegin l’escola com a una institució propera, hem de
començar a fer que formin part de l’escola persones que integrin aquests
diferents grups ( mestres, assessors i assessores, ...) .
Finalment, m’agradaria comentar que és necessari que les escoles s’obrin a les
famílies i no facin el que acostumen a fer, convertir-se en búnkers dels que les famílies
cada vegada estan més fora. Generant desconfiança per ambdues parts.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
144
Bibliografia.
Abajo, J. E. & Carrasco, S (2004) Experiencias y trayectorias de éxito escolar de
gitanas y gitanos en España. Colección Mujeres en la Educación, nº4. Madrid:CIDE-IM
Agar, M. H. (1996). The professional stranger : An informal introduction to ethnography
(2nd ed.). San Diego: Academic Press.
Ballestín, B. (2004). Immigració i identitats a l’escola primària. experiències i
dinàmiques en un barri de mataró. Unpublished
Behar, R. (1996). The vulnerable observer : Anthropology that breaks your heart.
Boston: Beacon.
Bourdieu, P. y Passeron, J.C., La reproducción, Barcelona, Laia, 1977.
Bourdieu, Pierre, La distinción. Criterios y bases sociales del gusto, Taurus, Madrid,
1988
Carrasco, S. (2004) (coord) Inmigración, contexto familiar y educación. Procesos y
experiencias de la población marroquí, ecuatoriana, china y senegambiana.
Colección Educación y Sociedad, nº 15. ICE-UAB.
Delpit, L. D. (1995). Other people's children : Cultural conflict in the classroom. New
York ; London: New Press.
Foley, D. E. (1991). Reconsidering anthropological explanations of ethnic school
failure. Anthropology & Education Quarterly, Vol. 22, no. 1. (Mar., 1991), Pp. 60-
86.,
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
145
Foley, D., E. (1989). Does the working class have a culture in the anthropological
sense? Cultural Anthropology, Vol. 4, no. 2. (may, 1989), Pp. 137-162.,
Franzé Mudanó, A. (2002). Lo que sabía no valía : Escuela, diversidad e inmigración
(1.th ed.). Madrid: Consejo Económico y Social, Comunidad de Madrid.
Gibson, M. A. (1988). Accommodation without assimilation : Sikh immigrants in an
american high school. Ithaca: Cornell University Press.
Hirschfeld, L. (2002) "Why Don't Anthropologists Like Children?" American
Anthropologist 104(2): 611-627.
James, Allison (2007) “Giving Voice to Children’s Voices: Practices and Problems,
Pitfalls and Potentials”, American Anthropologist, 109(2): 261-272.
Levine, Robert A. (2007) “Ethnographic Studies of Childhood: A Historical Overview”
American Anthropologist, 109(2): 247-260.
Ogbu, J. U. (2003). Black american students in an affluent suburb : A study of
academic disengagement. Mahwah, N.J.: L. Erlbaum Associates.
Pàmies, J. (2006). Escolarització i trajectòries socio-laborals i comunitàries dels fills i
filles de families marroquines immigrades. de la yebala marroquí a la periferia de
barcelona.
Prado, S. (2005). Terra de melide. oportunidades educativas y desarrollo comunitario .
Spindler, G. D., & Spindler, L. S. (1994). Pathways to cultural awareness : Cultural
therapy with teachers and students. Thousand Oaks Calif.: Corwin Press.
De les pràctiques escolars als habitus docents: la importància de les figures dels i les docents en la integració dels fills i filles de famílies immigrants a les escoles. Vicenç Casalta Gordillo. Curs 2007-2008 Supervisora: Dra. Sílvia Carrasco Pons
146
Velasco, H. M., García Castaño, F. J., & Díaz de Rada, A. (1993). Lecturas de
antropología para educadores : El ámbito de la antropología de la educación y de
la etnografía escolar. Madrid: Trotta.
Willis, P. (1988). Aprendiendo a trabajar. cómo los chicos de clase obrera consiguen
trabajos de clase obrera. Ediciones Akal Serie Universitaria, Madrid, 1997
Woods, P. (1987). La escuela por dentro : La etnografía en la investigación educativa.
Barcelona; Madrid: Paidós; Ministerio de Educación y Ciencia.
Zelizer, Viviana (2005) “The Priceless Child Revisited”, Qvortrup, Jens, Studies in
Modern Childhood: society, agency and culture. New York: Palgrave Macmillan.
Capítulo 11, 184-199.
top related