diari de sant cugat 339
Post on 30-Mar-2016
286 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
El 'diari* de Sant Cugat
liijous
Destaquem
EIS4CANTONS CiU i PP aproven un pressupost "realista"
Sant Cugat acomiada
el muntanyenc Josep Barberà
Pàgina IS
El 2001 funcionarà la línia de Rodalies
de Renfe Pàgina '0
Presentació de 'La Guia de
Sant Cugat' Pàgina IS
Copa de la Reina d'hoquei herba
al Júnior
Les entitats opinen sobre el museu de
Sant Cugat Pàtina SS
Els grups municipals del PSC, IC-V i ERC voten en contra del pressupost del 2000 per considerar-lo "continuista" pàa.3 Fotc-sà
2 . 0 0 0 persones segueixen l 'actuació dels Castellers de Sant Cugat a Eivissa
La colla local va participar al IV Festival Folklòric de les Illes m 14
LA G E N E R O S I T A T DE PENSAR EN ELS SEUS FINS A L'ÜLTIM MOMENT
\ I M AINF0RMAR 1T \
F INS EL 3 DE l l ' N Y
A L 'ESTAN D D E F I A T C SEGUROS EN t l CELLER CENTRE RAMBLA OLI CELI FR. 29
FIATC
• CATALONIA C E R À M I C
• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Accessoris
CONEIXEU-NOS, ESTEM AL VOSTRE
SERVEI
OBERT DE DILLUNS A DISSABTE
HORARI; dl. adv. d*8o 13 h
)del5a20K dt.de 9 a 13 b i de I6n 20 h
• Banyeres d'hiaromassatgi
• Materials per a la construcció
EXPOVÉNWS: »*», CBO. Sant Cuool. km 3. Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 580 15 00 fitíenoi Aires. 25 8o«*lono Tol. 93 419 08 40 íocaíort, 112. Barcelona Tel 93 426 00 08
Taller, fabricació pròpia
Exposició i venda C, Xerric, 2
{PI.Ajünïamtmt) Tel / Fsu 93 S75 29 02
Ofici nos i exposició
Cerdanyola, 67-71 TolJFax93 58918 78
08190 Sant Cugat dot Vallès
Cada mes Bacco RECALA 2 menús
a un subscriptor escollit a l'atzar. Bona sort!
DRAGONS B A R C E I, O N A
Jumping QUAD Sant Cugat
T ] 1 dr junv
a les 19 h
a l'Kstadi
Olímpic de
Montjuïc
Excursió de 2 h G R AT UITA
• Per la muntanya • En grup i amb guia • Caps de setmana i festius
• Per fer amb els amics o la família
• Només cal carnet B-l o Al
Ctra. de Cerdanyola, 43. Granja Baiard. Sant Cugat
Els Barcelona Dragons enfronten la nova temporada de la NFL Europa amb mentalitat guanyadora per tornar a conquerir la Copa aquest any.
Un total de 3 hores de FUTBOL AMERICA en què l'eufòria del futbol, l'emoció i el xou es fonen en un sol espectacle.
** ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR 93 589 62 82- de dl a dv, de 9 a 14 h i de 16 a 20 h
EIS 4 CANTONS
Política 3 Dijous, l de juny del 1000
Ple e x t r a o r d i n a r i
9.975 milions de pressupost al 2000 Lequip de govern aprova els comptes municipals sense el suport de F oposició
Convergència i Unió (CiLD i el Partit Popular (PP) van aprovar divendres en ple extraordinari, tot i els vots en contra de l'oposició, el pressupost municipal per a l'exercici del 2000, que puja a 9.975 milions de pessetes en ingressos. Quant a despeses, enguany s'arriba
EMILI BELLA
als 9.615 milions. El consistori fe un estalvi ordinari de 1.026 milions en del pressupost corrent municipal-xifra que va ser qualificada de falsa pel PSC-. En el capítol d'inversions, sumen un total de 2.167 milions, que es destí: naran prioritariament -un 70%- a la rehabili
tació dels cttMcfes (384 milions}, a la urbanització del Turó de Can Matas, de Can Ba-rajta i l'accé^ «l'institut Laonardo da Vinci ^ . m l l ^ a ^ ^ ^ l a c i i í ^ e s p w l i v M (230 midons). La y^rafnbaçió del centre, la xarxa bàsica ém cwveàueram i l'enllumenat pú-
El nou tinent d'alcalde de Promoció Econòmica i Hisenda, Joan Martí Garcia (PP) va ser l'encarregat de presentar el pressupost del 2000, i el va qualificar de "prudent, rigorós i realista". Al seu torn, el Partit dels Socialistes (PSC-PSOE), Iniciativa per Ca-talunya-Verds (IC-V) i Esquerra Republicana (ERC) el van criticar per ser, segons ells. "continuis-ta".
El regidor socialista Pau Casal-miglia va dir que "cada dia estem més lluny d'assolir el nostre doble objectiu: sanejar les finances i fer possible l'augment del ritme inversor" i va voler deixar clar que la majoria d'inversions les consideren de caràcter pal·liatiu, és a dir, que no generen millores ni augmenten l'oferta de serveis as-sistcncials tals com els equipaments per practicar l'esport. Ca-salmiglia va denunciar que no hi ha inversions en equipaments per a escolars, per als joves, per a associacions, pera la tercera edat ni en transport públic o comerç. Per
l'oposició critica les partides destinades a instal·lacions esportives i a la rem buinnat ió chl\ tintin ti\ /• \ /
tot plegat va augurar un "panorama d'inversions decebedor". El socialista va apuntar també el desequilibri territorial, que es podria solucionar buscant finançament extern i fins i tot recorrent a l 'endeutament del consistori.
En aquest punt va coincidir cl portaveu municipal d'IC-V, Fran
cesc Godàs, que va subratllar la necessitat d'una nova estratègia pressupostària. Godàs va proposar "elevar l 'endeutament del municipi en un termini acceptable" i va afegir que "cal fer un pas arriscat". per així evitar "arrossegar inversions de pressupost en pressupost".
El portaveu de la secció local d'ERC, Eduard Pomar, també va expressar la disconformitat de la seva formació respecte al pressupost i el va titllar de continuista, coincidint amb IG-Y. L'independentista va explicar que les despeses "no s'ajusten a la política social" i que les inversions en cul-
blic són altres de les actuacions recollides als comptes del 2000. El tinent d'alcalde de Promoció Econòmica, Martí Garcia, considera el pressupost "prudent, rigorós i realista", mentre que ets partits d'esquerres a l'Ajuntament, "continuista''.
tura i esports "haurien de tenir més importància". Les d'esports, concretament, són, per ERC, "insuficients pel nivell que exigeix la ciutat". Si PSC i IC-V proposaven un endeutament controlat del consistori, des d 'ERC es decanten per un pla d'inversions que sumi, com a mínim, mil milions de pessetes "per poder redreçar la situació anòmala als districtes i dels esports", afirmava Pomar, que va concloure dient que hi ha un deute històric amb Mira-sol, la Floresta i les Planes. Entre d'altres motius, és per això que no estan "contents ni conformes amb els pressupostos".
Per la seva banda, Martí Garcia destacava el "poc marge de maniobra" per elaborar el pressupost i la necessitat d'aprovar els comptes municipals en el termini establert, així com també de promoure un nou model recaptatori, d'aconseguir més estalvi, sense que això tingui repercussió en els serveis, i la importància d'elaborar un pressupost fàcil d'entendre, entre d'altres: "Els estic proposant un canvi radical en la dinàmica institucional", va explicar el tinent d'alcalde.
El pressupost del 2000 en xifres Pressupost municipal corrent: 7.663 M Despeses corrents: 6.636 M -creixen un 6,04% (377 M). Estalvi ordinari: 1.026 M -654 dels
quals destinats a la dotació de la provisió d'insolvències i la resta, 372 M. per finançar inversions prioritàries-.
Ingressos directes: 4.400 M -un creixement del 8,91%-. Ingressos indirectes: 375 M -es mantenen-. Inversions: 2.167 M.
-Estalvi iiet generar. 372 M -Venda de patrimoni: 353 M
- Transferències públiques i privades: 1.124 M -Contribucions especials: 316 M
1.538 M (70% de les inversions) pera:
- Urbanització de districtes (394 M) -Urbanització del Turó de Can Ma
tas, de Can Barata i l'accés a l'institut Leonardo da Vinci (690 M)
-Instal·lacions esportives (230 M) -Vianantització (20 M) -Clavegueram (273 M) -Enllumenat públic (73 M)
Pressupost Municipal General: 9.975 M d'ingressos i 9.615 de desp.
-Pressupost de l'Ajuntament -Pressupost dels Organismes Autònoms
Municipals (OAAICIC, OAMCC i PAlFj -Previsió d'ingressos i despeses de Pro-
mtisa
Pressupost d'inversions general: 2.807 M
-2.167 de l'Ajuntament -625 de Promusa -3,8 del ("entre Cultural -5 Patronat Municipal d 'Educació -4,6 de l 'OAMCIC
Despesa corrent OAMCIC: O A M C C : PME: Promoció: Atenció dona: Esports: Parcs i Jardins:
1999 2000: 64 M 104 M 94 M 146 M
196 M 241M 3 M 12 M
3,8 M 64 M 74 M 196 M 170M
Retribucions als òrgans de govern: 87,9 M 105,9 M
Atenció informació ciutadana: 29,7 M 53.6 M
Consum aigua vMi'iMi,,cA?> M 13 VI Seguretat Ciutadana: 35.8 VI 45 VI Ciutat Sost.: 22.9 M 74,9 M
Política ELS f CANTONS Dijous, I de juny de/Jlhk>
C o n s i s t o r i
U Ajuntament separa la gest ió polít ica de Vadministrativa
S'aposta per un model gerència l organitzat en 6 àmbits L'Ajuntament de Sant Cugat apostarà per l'aplicació
d'un nou model de gestió administrativa al consis
tori . Es tracta d'un model gerencial que separa les
competències polítiques de les estrictament admi
nistratives. La iniciativa de l'equip de govern va ser
aprovada al ple extraordinari de divendres sense els
vots afirmatius de l'oposició d'esquerres.
EMILI BKI.I.A
El nou model es dividirà en un total de sis àrees
d'actuació que no es corresponen exactament amb
les del cartipàs municipal. Aquesta va ser una de
les principals crítiques del Partit dels Socialistes,
d'Iniciativa per Catalunya-Verds i d'Esquerra Repu
blicana, tot i que veuen necessària la separació po
lítica i administrativa.
Serveis generals, serveis personals, serveis urbans, via pública, ciutat sostenible i promoció econòmica i hisenda. Aquests seran els sis sectors d'actuació de l'organigrama executiu tècnic encapçalat per la figura del gerent. (]ada àrea estarà supervisada per un director. La tinent d'alcalde d'Igualtat, Polítiques Socials i Serveis Generals, Mercè Conesa, va defensar el nou model reconeixent que "és una aposta i un risc. És evident que hi ha serrells", deia en resposta al portaveu local del PSC, Jordi Menéndez, que acusava el model de poc clar en relació amb les funcions concretes que desenvoluparà la gerència. Menéndez també apuntava que es presenten sis àmbits de gestió però vuit directors d'àrea, ja que es retribueixen els càrrecs de director de gestió de Comptes, inclòs dins l'àmbit de gestió de Promoció Econòmica, i el de director de Recursos Humans, dins de Serveis Generals.
Imatge del ple munrípalde divendres E: X.L
Q u a d r e de retribucions
El ple de divendres també va votar la conformitat amb les retribucions destinades als membres de l'equip de govern de CiU i el PP, i al personal eventual, siguin càrrecs de confiança o d'assessorament especial. En aquest sentit, Menéndez va declarar que li
sembla un quadre "moderat" però d'un cost més alt a causa del pacte CiU-PP. L'alcalde va respondre dient que el cost econòmic de l'equip de govern no ha augmentat: "Hem baixat el sou dels tinents d 'alcalde" a 7,5 milions bruts anuals en règim de dedicació exclusiva. "Més moderats no podem ser", va dir Recoder.
D i s t r i c t e s
El pressupost de Valldoreix d9enguany suma 2 . 0 0 4 milions
Dijous es van celebrar dos plens a la seu de l'F.MD de Valldoreix F: X.L.
E. B.
L'EMD ha aprovat un pressupost de 1.004 milions de pessetes per a l'exercici del 2000, un 38% dels quals corresponen a inversions reals. El pressupost es va aprovar amb els vots de Convergència i Unió i amb l'abstenció de la vocal de la Candidatura de Progrés, Carmen Pérez. Per la seva banda, el vocal del Partit Popular, Pantaleón de Miguel, no va ser present a Tacte per una confusió horària.
Concretament, el pressupost preveu partides destinades a actuacions urbanístiques com la dels carrers de Rata-Pinyada i del Pardal, que rebran un import de gairebé 60 milions, mentre que al passeig de la Noguera s'hi destinarà una mica més de 163 milions. El carrer de Sol i Pau s'urbanitzarà amb 43 milions i el passatge del Pensament, amb 10. Un total de 27 milions aniran a parar a la construcció de la rotonda de la
t n f r a e s t r u c t u r e s
IC-V del Vallès es posiciona contra de la construcció del túnel d'Horta Els ecosociaUstes amenacen a demanar un referèndum
E. B.
Iniciativa per ( /atalunya-Verds (IC-V) al Vallès Occidental s'ha posicionat en contra de la construcció del túnel d'Horta, que connectaria la comarca amb el Barcelonès. Els ecosocialistes demanaran a l'Ajuntament del municipi veí de Cerdanyola, on es vol fer desembocar la infraes-tructura, que lideri un referèndum sobre la construcció de la via, que travessaria la serra de Col l se ro la . IC-V p reveu fer aquesta demanda en el moment que es faci pública una proposta de traçat oficial.
Aquesta va ser la decisió que
van prendre els representants del partit en una reunió a la seu del Consell Comarcal encapçalada pel president de la formació al Vallès, Toni Morral, i pel responsable de Relacions Institucionals del partit a la comarca, Paco Morales, que va carregar contra els partits que s'han pronunciat a favor de la construcció del túnel presentant una proposició no de llei al Parlament (CilJ i PSC): "El PSC s'està situant a l'espai gris de l'espectre polític a Catalunya i això li suposarà un desgast important a la comarca".
També va destacar que el projecte de construcció, inclòs en el Pla General Metropolità de l'any 1976 "és d'una altra època i no té en compte Tevolució de la so
cietat ni de l'àrea metropolitana".
Per la seva banda, el president d'IC-V va denunciar "l'impacte ambiental en paratges de Collserola de reconegut interès" i la "despoblació de Barcelona junt amb l'increment demogràfic del Vallès, especialment en ciutats com Cerdanyola, Sant Quirze o Sant Cugat". En aquest sentit, el grup comarcal d 'IC-V s'ha compromès a instar el consistori de Cerdanyola a fer un referèndum, ja que "un tema d'aq u e s t a e n v e r g a d u r a l 'ha de decidir el ciutadà".
Com a alternativa a la construcció del túnel, Iniciativa-Vcrds aposta per "cobrir el dèficit de comunicació entre el Vallès i Bar
celona amb un model que no hagi de malmetre el territori ni fel medi ambient". D'aquí a molt poc es farà pública una campanya de mobilitat amb què es determinen algunes possibles solucions alternatives, tals com la supressió del peatge de l'autopista A-17 i els del túnel de Vallvidrje-ra, Tampliació de carrils a TA-18 per al transport públic i la defensa de l'anomenada ronda ferroviària del Vallès, és a dir, la conversió de la línia de mercaderies de Renfe Mollet-El Papiol i el corresponent enllaç amb els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
Una altra iniciativa dels ecosocialistes és fer arribar el metro de Barcelona a la nostra comarca, tot aprofitant la xarxa existent. El grup parlamentari del PSC també es decanta per fer arribar el metro al Vallès, però no com a alternativa a la construcció del túnel d'Horta, sinó a través de la nova infraestructura i en substitució del perllongament dels Ferrocarrils Catalans.
plaça de Can Cadena. D'altra banda, una actuació a l'escola Ferran i Clua costarà 12 milions. Segons el president de TEMD, Miquel Paraira, va comentar que el pressupost és "més o menys el mateix" que Tany passat, i va manifestar la seva voluntat d'iniciar aquestes i altres actuacions menors en el que queda d'any. Al ple ordinari de TEMD que es va fer el mateix dijous però a la tarda, els veïns del districte es van queixar per les dificultats a l'hora de moure's amb el cotxe per Valldoreix, entre d'altres. Paraira va prometre millores de trànsit amb la urbanització d'alguns carrers i va anunciar gestions per portar al barri un nou autobús, més petit.
e PSC tria els delegats locals per al seu novè Congrés
E. B. -Sant Cagat-
La secció local del Partit dels Socialistes (PSC-PSOE) ja ha elegit els seus delegats per al novè congrés de la formació. La tria, que es va fer en assemblea, va servir també per acordar els criteris que els orientaran a la cita. Els cinc delegats que hi aniran en representació dels socialistes sant-cugatencs són, a banda de Jordi Menéndez, membre del Congrés en la seva condició de conseller nacional del partit, els regidors de l'Ajuntament Joan Carrasco, Salvador Gausa i Maria Sansa -també primera secretària de la formació en l ' àmbi t loca l - i els militants Joan Gaya i Pere Soler.
Una de les línies d'actuació que defensaran els socialistes serà la limitació de la durada dels mandats, tant per càrrecs orgànics com per als càrrecs públics, per tal de facilitar la renovació i la major obertura del partit. També es pronunciaran a favor del manteniment del sistema d'eleccions primàries, amb la participació de simpatitzants.
& S /CANTONS Dijous, 1 de juny del 2000 PoKüca
Entrevista
Jordi Menéndez. Membre de la CCRTV
"Els directius de les emissores públiques han de ser independents"
EMILI BELLA
Jordi Menéndez fa quatre anys que forma part del consell d'administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió a proposta del Partit dels Socialistes.
- Quina tasca específica hi fa? -El consell d'administració és un
òrgan col·legiat: tots els membres hi tenim les mateixes feines: conèixer, seguir i impulsar les seves empreses filials. Jo, a més, coordino la comissió d'estratègia, que s'ocupa de definir la política de l'ens en relació amb altres empreses externes.
- Què milloraria de la CCRTV? - Un dels temes de què més es
parla és de pluralitat. Hem de garantir que la ràdio i la televisió siguin instruments per representar la diversitat d'opinions que hi ha al país. Al marge d'això, s'ha de definir un model de televisió pública en un moment en què hi haurà una explosió de canals de televisió.
- Cap on va la televisió pública catalana?
- Hem de saber definir per què serveix la televisió pública. Els ciutadans es poden preguntar si és útil que enmig de tot això hi hagi una televisió pública que a més, hem de pagar. Cal garantir l'accés universal a la informació, l'entreteniment i el coneixement. Potser no serà la primera en audiència, però ha de ser la primera en
"Hem de fer que la
ràdio i la televisió
públiques catalanes
siguin de referència'''
respectabilitat. Hem de fer que la ràdio i televisió públiques de Catalunya siguin de referència. Hem de garantir-ne el major rigor, qualitat, transparència i pluralitat en tots els seus programes.
- Es cert que tots els membres deixen de banda el color polític?
- És impossible que la gent abandoni el seu perfil polític. La gent
actua amb criteris professionals i independència. He viscut dos consells d'administració diferents i afirmo amb rotunditat que l'actual actua amb independència i amb criteris professionals, al marge que cada conseller tingui la seva sensibilitat política. Els debats polítics s'han de dur al Parlament.
- El dotaria de més competències?
- N'hi ha una que és imprescindible: la capacitat de nomenar, designar i cessar els càrrecs directius. També han de millorar les seves funcions pel que fa a les decisions que tenen a veure amb la participació a altres empreses mercantils. I s'ha d'assemblar cada ve-gada més a un consell d'administració mercantil.
- Els mitjans de comunicació de la corporació estan polititzats?
- Hi ha un fenomen que forma part de la tradició política del nostre país que hem de fer un esforç per superar, que és que els mitjans públics de comunciació depenen dels governs. El director general de la televisió pública i el director de la televisió són nome-
Jorrii Menéndez no creu que hi hagi massa mitjans a la ciutat E: E.E
nats pel govern, i el mateix passa amb ràdio i televisió espanyola i amb la resta de comunitats autònomes. Aquesta és una situació antiquada.
- També passa a nivell local. - Sí, i és una cosa que hem de
superar. Les emissores públiques de televisió o de ràdio han de ser públiques, no governatives. Per tant, els directius han de ser independents de l'executiu de torn.
- Com veu els mitjans de comunicació de Sant Cugat?
- Hi ha una diversitat de mitjans que es complementen. M'agradaria que hi hagués un mitjà més fort, més potent, no sé si escrit, però sí que garantís una informació més abundant, més diària, més
rigorosa, més plural, per una ciutat que creix.
- Com ha de ser el butlletí municipal?
- Ha de ser plural. Ha de garantir la presència de l'opinió i la informació dels grups de l'oposició. Sobre l'activitat de l'equip de govern, però també de la resta del consistori. L'equip de govern s'equivocarà si vol fer un òrgan on només es vegi reflectida la seva activitat. No crec que entri en competència amb els mitjans locals, té un caràcter diferent. S'ha de trobar una sinergia complementària entre Ràdio Sant Cugat i el butlletí. Tots dos mitjans han de tenir com a nord la informació, el servei del ciutadà, el rigor i la pluralitat.
Grifül Oü. S.L Servei Estació
U CALEFACCIÓ CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat
- Ports gratuïts a partir de 400 litres
- Descomptes a partir de 500 litres
- Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament
- Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega
- Grans ofertes en funció del consum
- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01
• E S - CENTRE E S t a C l O n S d e S e r V d al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)
(93) 674 06 07
E.S. CAN SOLÀ a la Crtra. de Cerdanyola
(93) 589 45 55 DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55
HS4CANTWB
nuo Dijous, 1 de junydel ióúú
wmmmmmmm\um\i\\
HS CANTONS Setmanari independent de Sant Cugat del Vallès
H.PRt
P1 Cjrrcr S-ini Antoni.42-44. OKIW Sjnt Cugat del Yjllès
Tel. »M SW hi S2 - I j \ 93 674 20 24 AJreej electrònica cMejntonsÇ'tntsjniciJK-.it.t.-am
Consel l d'Administració Ramon (irau (president)
Josep Maria Vallès
fUdaccto Polílíra/Enlorn: Emili Bella;
Opinió/Comarca: Josep M. Vallès; Societat: Ester Castanyer i Magda Méndez;
Esports: Àlex López; Cultura: Marea Almagro Economia: Micol Sabaté
Comercial (larmcn Kyaralar
Consol Editorial Kamun (irau (president), Josep M. Cabrerizo
(viccpresidenr),\ íctor Alexandre, Francesc Carbó. Jordi Casas, Narcís Castanyer, Albert de Pablo,
Xavier Fornells. Rogeli Pedró, Ramon Pros. Lluís Puig. Emili René, Montserrat Rumbau.
Paco Soler, Josep A. Teixidó, Joan Tortosa. Josep M. Sans Travé. Joan ' Prova no, Núria Zabala,
Manel Partió i Pepa Martín S u b s c ripcions
Sinda (Jómez
Fotografia Xavi Larrosa i Eduard Farinyes
Disseny i maquetació Susanna Dicenta i Marta Cahrol
Correcció Blanca Pi
Impressió Rotimprcs Tel. 972 40 OS 95
Distribució Mailing Vallès S.L. Tel. 589 ZS 71
Dipòsit legal: (J [-405-93
h.l> 4 I' ini'oif expressa únitanient IJ sevj opinió en els edir.ori.ils kls j rni lcs si^n.its expressen I npmiódels seus .niturs.
que /•'/• 4 (anti'H* n<> fj s e u neiessjrunienr
1'nMiv.Km j Jhe i i d j J:
( S ) A C P C A · . M l t l ï t l » ( " j i J l i i n a Je IJ Premsa
E d i t o r i a l
C/fcnèMmM.I«l7 U fa 5» 23 71
Distribució d'ELS 4 CANTONS als subscriptors
Ja tenim pressupost
Finalment el nostre Ajuntament ja disposa de pressupost, que ha estat aprovat quan l'any ja és ben
entrat, suposem que a causa de l'estabilitat numèrica que necessitava l'equip de govern per presentar-lo i tirar-lo endavant; de fet, pocs dies han passat des de la signatura del pacte CiU-PP que l'ha garantit.
Un pressupost que supera els nou mil milions de pessetes i que és definit pel flamant tinent d'alcalde d'Economia Josep Martí Garcia (PP) com a "prudent, rigorós i realista", res a veure amb la definició que d'ell n'ha fet el socialista Pau Calsamiglia titllant-lo de "continuista i caòtic" o del representant d'IC-V Francesc Godàs, que l'ha qualificat de "despilfarro". En definitiva picabaralla política en el tema mu
nicipal més important de l'any, aquell en què es posen sobre la taula els diners que l'administració més propera destinarà als ciutadans i al nostre entorn més immediat. Un pressupost que arriba tard i sense consens, segons l'oposició, però que vol desencallar una situació de cert immobi-lisme pel que fa als temes pendents i fins ara dibuixats per un equip de govern que ja disposa de prou estabilitat i majoria per tirar contundentment endavant els projectes de la ciutat, que en definitiva és el que els santeugatencs esperen.
Del ple municipal cal destacar allò que va ser una constant en l'ambient al llarg de les quatre hores de durada; d'una banda, es desencalla una situació i l'obra de govern de l'etapa Recoder ja s'inicia amb tots els elements a sobre la taula, que vol
dir els recursos. D'altra banda, la xifra d'inversions és titllada de minsa per uns i altres diuen que toca de peus a terra, i que cal revisar el pla econòmic financer dibuixat fa anys i que per l'oposició està desfasat, mentre que per l'equip de govern cal encara seguir les seves directrius.
A més, la presentació del nou organigrama municipal fruit del pacte de govern obre un gran interrogant, si bé és veritat que Recoder ha fet un gran esforç en casa pròpia, retallant sous als responsables polítics, el notable increment d'aquests, així com del personal de confiança obre un interrogant no tan sols a l'operativitat de la casa gran, sinó al destí d'una part important dels recursos municipals. El temps, i ara és prudent donar-lo, donarà la raó a uns o altres.
Tritesa al Cavall Bernat uan tot just tancàvem aquesta edi-
Ició, ens arriba la notícia que en Josep Barberà ens ha deixat des
près ò~fTna llarga malaltia. Barberà va rebre el darrer homenatge fa pocs mesos amb el guardó Santcugatenc de l'Any a tota una trajectòria quan la seva salut ja estava molt afeblida.
Parlar de Josep Barberà és parlar d'un dels ciutadans destacats, membre d'una generació a qui cal agrair tantes i tantes coses, una generació forjada en la lluita i el sacrifici, plena de valors i d'estimació cap al seu Sant
Cugat, entrega a canvi de res, només de la satisfacció personal d'estimar la seva ciutat i el seu país, i en això Barberà n'ha deixat un gran mestratge.
La seva trajectòria no es pot detallar en aquest petit Editorial, que vol ser un petit homenatge a la seva persona i al seu record. Un dels grans excursionistes, havia resseguit una per una totes les nostres muntanyes de les quals n'havia descrit els racons més íntims en diversos volums acuradament publicats. En l'àmbit muntanyenc, va rebre moltes distincions i reconeixements per la
seva tasca com a veguer del Vallès i com a impulsor de la festa de la Flama de la Llengua! A Sant Cugat, Barberà va ser un dels fundadors del Club Muntanyenc i va impulsar el museu que a casa seva va dedicar a la muntanya que més estimava, el Cavall Bernat, amb un miler de llibres i múltiples objectes que en parlaven. Una muntanya montserratina que havia pujat en tantes ocasions i que coneixia com ningú, un Cavall Bernat que trobarà com nosaltres a faltar l'amic Josep Barberà, que en pau descansi.
C a r t e s d e l s l e c t o r s
Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el
telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.
Senyor director
En nom dels pares i mares de l'Escola Pública Pins del Vallès volem donar les gràcies a tots els comerços de Sant Cugat que han col·laborat amb la festa de Solidaritat que es va realitzar a l'escola el 21 de maig: Carnisseries Tubau, Caixa de Terrassa, Nap-Buf, Amic Imaginari, Vins Noc , HI Ruc Savi, Cerveses Budweiser, Mobles Casajuana, Finques J&J, Centre de Fisioteràpia Sc. Cugat. Botània Jardins, Blue Minin. Taronges Sanahu ja . Verdú òv L e d e s m a Serveis l'Iens en Recursos 1 lu-mans, Caja Madrid. ']'()'!' Sunt Citrat, TV Sant (lugar.
També m'agradaria fer cons
tar no tan sols la no-col·laboració de les grans superfícies com ara Capraboo Kampió sinó la dificultat d'accedir simplement al responsable per fer la demanda. Això és un altre argument a favor del petit comerç que sempre està disposat a col·laborar amb les entitats locals en la mesura de les seves possibilitats. En canvi, Ics grans superfícies estan totalment desvinculades de les necessitats del poble.
Gràcies també al grup SCAPS (Sant Cugat amb el Poble Sah-rauí) per muntar l'haima, sense la qual la festa nu lunin.i es ta t
el ma te ix .
T a m b é agraïm a l 'A jun tamen t
de Sant C u g a t per la s e \ , . apor
tació d ' i n f r ae s t rue tma tot i q u e
aquesta ha estat bastant més minsa del que tots esperàvem.
AM PA Pins del Vallès
Gràcies
Benvolguts amics, Només aquestes quatre lletres
per agrair el gran recolzament mostrat per aquest municipi el dia del funeral del nostre familiar, en Manel.
Va marxar molt ràpid, sorprenent-nos a tots, i quasi sense avisar. I'crò així és la vida. I hem d'acceptar-la tal com ve.
I na \ cgaüa mes. gràcies a tots.
ELS / G U V I W S Dijous, 1 de juny del 2000 Opinió
C a r t e s d e l s l e c t o r s
Kls textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venit signat i es imprescindible que hi figurin cl domicili, cl
telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, -i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.
S'ha de ser rigorós quan s'informa
Senyor director,
Fa onze mesos que vaig deixar l 'Alcaldia de Sant Cugat del Vallès, després d'haver assumit aquest càrrec durant 12 anys (1987-1999). Va ser per voluntat pròpia, i anunciant cinc no em presentaria a la reelecció 2 anys abans (04-07-97).
Durant aquests 11 mesos m'he limitat a llegir i escoltar moltes coses, i he de dir sincerament que m'ha costat molt no contestar a les mateixes. No pas per discrepar-ne -ja que totes les opinions son l eg í t imes - sinó perquè no s'ajustaven a la realitat. F'erò després d'aquest temps torturant-me cada cap de setmana en llegir aquelles notícies que el que realment feien era desinformar, o observar com se n'obviaven d'altres-la qual cosa també és desinformar-, he decidit trencar aquest silenci que m'havia imposat jo mateix i sortir al pas d'una notícia apareguda en el seu darrer setmanari el 25 de maig. referent als consells de districte, on un article signat per E.B. afirma literalment que la presentació dels pressupostos als consells de districte "es tracta d'una novetat, ja que mai en 12 anys s'havien presentat els pressupostos abans de ser aprovats al Ple". Res més lluny de la realitat. Fn el meu mandat com a alcalde, que és quan es va aprovar el títol V del Reglament Orgànic Municipal (ROM), i que comportava la creació dels consells de districte, sempre s'havien presentat i debatut els pressupostos al si dels consells, entre altres coses -al marge de la voluntat política- perquè el mateix ROM així ho exigeix en el seu article 50, lletra /'.
Per tant , senyor director, a vos tè que de ben segur la memòria no li falla -perquè ens coneixem el suficient-, i a més dirigeix i ha col·laborat durant molts anys en altres mitjans locals, li demano que repassi abans de la seva publicació el que els seus col·laboradors escriuen, que de ben segur fan sense cap mala fe. Però si per manca d'aquesta memòria, per no utilitzar les hemeroteques, o bé per no con
trastar les notícies, es caigui en aquesta desinformació cap als ciutadans, no fa cap bé a ningú, a més de fer perdre la credibilitat al seu mitjà d'informació. Li puc assegurar que aquest fet és només una petita anècdota de les moltes que podria haver arribat a desmentir i aclarir al llarg de tots aquests mesos.
Agraint-li d'antuvi la publicació d'aquesta carta, permeti 'm que li demani que siguin més rigorosos amb les notícies. Els suggereixo que no tinguin por de recórrer al passat i recordar les persones involucrades si fa falta. ja que vulguin vostès o no, formen part de la nostra història.
Ben cordialment,
Joan Aymerich i Aroca
Exa/ca/de de Sant Cugat del Vallès (1987-1999)
Treballem per la pau
L'esco l t i sme , com a moviment educat iu , opta per treballar pel valor universal de la pau tal com queda recollit en la nostra llei. Ens plantegem l ' educac ió per la pau com a e l e m e n t p l e n a m e n t integrat dins l 'opció pedagògica.
L'escoltisme és un moviment social , l l iure i i n d e p e n d e n t amb esperit de transformar la s o c i e t a t . A q u e s t a v o c a c i ó transformadora ens porta a treballar per la no-violència com a camí per aconseguir un món més just i solidari i és així com el nostre moviment opta per una societat desmilitaritzada.
Des de l 'escolt isme creiem que hi ha un espai a la societat catalana dels nostres dies per a un veritable servei civil vo lun ta r i . A q u e s t és , e n t r e molts altres exemples , el que realitzem tots els que treballem en l 'escolt isme. Fn cap cas un servei d ' a q u e s t e s característiques pot realitzar-se des d'una institució pública ja que en tots aquests casos trauran llocs de treball (reals o possibles) . Som contrar is a una prestació substi tutòria militar q u e n o m é s p e r p e t u a l ' e x i s t ènc i a de l se rve i mi l i ta r obligatori.
L'exèrcit i una societat militaritzada són la negació de l'
home i la dona, el seu missatge és: no confiem en les persones.
C o n s t r u ï m en p o s i t i u , en l 'esperança, pe rquè confiem en les persones . Avui volem que s'escolti la nostra resposta ferma i clara sobre el militarisme. Fen t una crida diem no al militarisme.
L e s re ivindicacions socials clarament establertes i reclamades d 'una manera ben organitzada tenen força possibil i t a t s d e ser a s s u m i d e s . A nosal t res ens toca. per tant , d ' intentar-ho.
Agrupament Escolta
Berenguer el Gran
Relacions públiques o relacions...
Promotors de d i s co t eques , c a m b r e r e s de pubs , comer cials. models, personatges famosos, individus amb cl do de la paraula i bona presència són acreditats com a autèntics relacions públ iques.
Concep tes erronis d 'aques t t ipus fan que s'esvaeixi cl reconeixement i el respecte d'aquesta professió que potser no ha sabut integrar-se.
Mos t rem quin és cl nostre t rebal l de debò , quina és la basc i quin és el mòbil de Ics nostres funcions.
Ten im una finalitat comercial? No, no venem una imatge perquè es consumeixi alcohol, ni tampoc venem una cara perquè es compri un maquillatge.
Mitjançant importants programes de RP s 'han aconseguit sòlids lideratges en empreses que estaven a la cua deia popularitat, s'ha utilitzat la comunicac ió i la informació com a principals fonts d 'execució.
Les relacions públ iques serveixen d ' interès social desenvolupant la comprensió mútua ent re les organitzacions i els seus públics, contr ibueixen a debatre les qüestions de la societat i faciliten el diàleg entre aquests, és a dir, els interrela-cionen.
Creuen que un famós mentre mostra la seva imatge, realitza
unprograma exhaustiu de RP o duu a te rme l 'organització de congressos?
Per finalitzar, dir que en el transcurs d 'aquests anys d 'estudi hem descobert l 'enorme carència de coneixements que regnen en aquesta societat respecte al concepte de la meva futura professió.
Estudiants de Relacions Públiques
"'Espana va bien!"
Tots hem sentit a parlar de les llargues llistes d'espera per ser atesos per la que anomenem Seguretat Social i molts les han patides i altres cont i nuen patint-les.
Però el que no sabíem és que hi ha pacients que han mort per aquesta manca d 'a tenció mèdica, i això ja és més greu. Han començat a denunciar-ho els serveis mèdics de l 'Hospital de Sant Pau i pos te r io r ment s'hi han afegit altres inst i t u c i o n s fins i tot d ' a l t r e s comuni ta ts .
Amb la vida humana no s'hi juga i per tant, aquí hi ha responsabilitats civils i polítiques que hem d'exigir i que algú ha d'afrontar. Que no els passi com amb el Barca que per la tossuderia de no voler escoltar les veus dels socis en contra de l 'entrenador, al final ha hagut de dimitir l ' en t renador i el mateix president .
N 'h i ha que som mes afortunats i hem pogut cobrir Ics mancances de la Seguretat Social pública amb una companyia privada i així evitem el risc de morir per manca d'atenció. Però la majoria d 'aquestes ent i t a t s t ' a s s e g u r e n l ' a t e n c i ó mèdica i clínica però no els m e d i c a m e n t s i a l t r e s e l e ments . Conec el cas de persones que a més a més de cotitzar a la Seguretat Social i que paguen pòlisses en t i ta t s privades han pogut ser intervingudes , l'un d 'un genoll, però pagant mig milió de pessetes per la pròtesi aplicada, i l'altre abonant 150.000 pessetes per la llentilla interocular que es col·loca actualment en les operacions de cataractes, a part,
és clar, del cost de la medicació a d m i n i s t r a d a d u r a n t la convalescència al centre hospitalari.
Paga i calla. Ah!, i compte , que ni les quotes de les assegurances, ni el cost de les pròtesis , ni la medicació e t d e s -grava l ' impost de la renda, i a q u e s t s som els a f o r t u n a t s perquè podem pagar-ho i els que no poden, a fer cua, ranquejar o anar de nassos contta les pa re t s du ran t una llarga temporada, i si la cosa és més greu potser a morir en l'intent.
"jESPANA VA BIEN!", però per a qui, senyor Aznar?
Ernest Na té
Carta al director
Estic a favor que es demanin mil lores per a la c iu ta t , s empre que es tracti de millores i siguin de sentit comú. També trobo bé que se 'n de
manin per a la Biblioteca Pública.
Però el que no em sembla bé és que una demanda es basi en dades er rònies , ja que la falta d'exactitud desvirtua automàt icament la demanda.
He sentit parlar que no hi ha lloc. He p r e g u n t a t a a lguns dels demandants i resulta que parlen d 'oïdes perquè ells no van a la Biblioteca. 1 resulta que jo sí que hi vaig sovint i a hores variades, i t inc esperi t estadístic, i mai no ho veig ple de) tot.Potser al mes dels exàmens ho deu estar, però no la resta de l'any.
Hi ha 5 saletes x 5 + 40 butaques + H id. Lectors de diaris + 32 infants = 105. a part de les sales de jocs i els 6 ordinadors (quasi sempre buits). No són 50, com diuen.
N o c m d e d i c o a c o m p t a r bombetes , però no m'he adonat que en faltessin.
També veig uns 25/309Í que no l ' usen com a b ib l io t eca , sinó com a sala d 'es tudi , i trobo molt bé que se n'hagi habilitat un altre local.
I molt important: el personal de se rve i és mo l t a m a b l e i entès . I no s'ho mereixen.
D e m a n e m , però bé.
Joan Casajuana
AIRTOUR "Catalunya des de l'aire"
Excursions en avioneta, només per 7.500 ptes.
Informació'. 666 42.81.42 http://airtour.pvirt .com
e-mail: airtour@airtel.net
»sso.v.v„
BELL&^s6c}ATS /
Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal
Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral
Serveis Jurídics <.\>ip' ,«.\ Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 674 17 84- Fax 93 590 30 10 • 08190 SANT CUGAT
GESTIÓ DE SANCIONS
MULTES NO PAGUI SI NO HI ESTÀ CONFORME!!!
www.gestionsanciones.con
8 Opinió ELS /-CANTONS Dijous. I dejunyrleimú
C a r t e s d e l s l e c t o r s
Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el
telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumvr-los quan ho consideri oportú.
La nostra biblioteca
La joven tu t de Sant Cugat queda exclosa del programa de Convergència i l ' n i ó una vegada més, i el pacte amb el P P ha a g r e u j a t les n o s t r e s perspectives de futur dels propers quat re anys. Per aquest motiu, molts de nosaltres ens veiem obligats a desplaçar-nos a localitats pròximes al nostre m u n i c i p i pe r p o d e r g a u d i r dels serveis que a Sant Cugat són inexis tents o de quali tat nul·la. Si hem d'exemplif icar aquest problema no ens costarà gaire: la Biblioteca.
KI Diccionari de la llengua catalana de l ' e d i t o r i a l E n c i clopèdia Catalana, dóna, entre d'altres, les definicions de biblioteca següents : " 1 . Servei cu l tura l q u e organi tza i manté el dipòsit, la classificació, la conservació i la consulta o la lectura de llibres o d'altre material gràfic. 2. Lloc que conté una col·lecció de llibres. D 'aques ta sala, en farem biblioteca. 3. Col·lecció de llibres. El professor té una bona biblioteca a casa seva". Evid e n t m e n t , l ' A j u n t a m e n t de Sant Cugat ha redefinit el terme, corregint els lingüistes, ja que dif íci lment es comple ix alguna de les condicions definides.
1. Consul ta o lectura de li-bres:
Hem vist durant aquests dies com les Joventuts d 'Esquerra Republ icana recullen firmes per rec lamar una ampl iac ió d 'horar is , l 'ober tura els dissabtes a la tarda i els d iumenges, així com també tot el mes d 'agost . La resposta no s'ha fet esperar: els estudiants que ho desi tgem podrem assistir a la sala d 'es tudi de la Casa de Cultura de 2().0()a 2.00 hores. La solució és aquesta? Es tem parlant de la Biblioteca, no de
la Casa de Cul tu ra . Però no ens que ixem tant! Quan ens facin fora de la biblioteca haurem de córrer per arribar a les vuit a la Casa de Cul tura . Si aques t és el cas, el nostre est ima t A j u n t a m e n t haurà de preveure també un bus shut-tle per anar ràpidament d 'un
3. El cont inent , l'edifici: m e m amb la situació actual , Una estructura no gaire com- que no sembla canviar si no
plexa amb unes instal·lacions a c t u e m i r e i v i n d i q u e m tots increïbles d'aire condicionat que i n t e n t e n suplir la mancança de condicions ecològiq u e s en el seu d isseny, ara que això és tan actual. En definitiva, un consum d'energia
junts una "Ciutat Jove" .
Joves Socialistes
Agraïment a l'Ajuntament i a la Cia. Telefónica
Quan, ja fa més d'un any, es va portar a terme la total remode-lació del carrer Alfons Sala (avui Lluís Companys), la nostra família (i suposo que d'altres també), ens vam preocupar de valent. A veure si ara, amb una avinguda tan moderna, tan de disseny, perdrem els orígens històrics d'allò que érem.
Però no, gràcies al bon seny molt ben combinat del nostre Ajuntament i de la Companyia Telefónica, conservem un bell record de l'antigor. Admireu la fotografia adjunta. Aquest emblemàtic pal de telèfon resta al seu lloc. Eh, quina meravella? A més a més de servir de record, serveix també per enganxar-hi anuncis de feina.
Si us plau, que no se'ls acudeixi mai ni passar els fils per les façanes ni soterrar-los com han fet en llocs amb menys visió. Deixeu-lo sempre així. La seva missió és històrica.
Frederic G. Merenciano
l loc a l ' a l t r e , no s igu i q u e se 'ns oblidi el t emaque estàvem estudiant .
2. Col·lecció de llibres: P o d e m o b s e r v a r com e l s
p r e s t a t g e s , no ga i re p l e n s , mostren la crua realitat. Amb una mica de sort, anirem a la Bib l io teca a e s tud i a r i no a consul ta r , p e r q u è si així ho féss im ens d e p r i m i r í e m de veure la mul t i tud de pàgines g roguenques que donen testimoni dels anys que han passat sense cap in ten t de renovar la bibliografia. Segurament encara són els mateixos llibres de la biblioteca que La Caixa tenia al carrer de Sant Bonaventura (quina ironia!) cantonada Xcrric, i que es va tancar en obrir-se, amb molt rebombori, la nova biblioteca municipal.
innecessari , molt de disseny, p e r ò a b s o l u t a m e n t bu i t de cont ingut .
4. VA servei d 'administració: Per què triguen tant a l'hora
de lliurar-te el carnet de soci si la Biblioteca de Cerdanyola ho fan a l ' instant , tot i no ser resident d 'aquella ciutat? Per què no es tem connectats a la Xarxa de Biblioteques Populars? Potser Sant Cugat és diferent a la resta i ens est i mem més tenir una biblioteca de disseny aparent .
Un consell per al nostre alcalde: visiti la Biblioteca de Cerdanyola o la de Rubí i no s'avergonyeixi de viure a Sant Cugat .
La proposta de les Joventuts d 'Esquerra Republicana hauria de ser una proposta de tots a q u e l l s q u e no e n s confor-
Els recursos contra la taxa
La polèmica taxa de recollida de residus ha arribat en forma de rebut als domicilis dels veïns de Sant Cugat . I hi ha molts dubtes i t ambé preguntes que els veïns i les associacions es fan sobre la legalitat de la taxa. I encara hi ha més raons per creure que es tracta d 'una taxa injusta i abusiva.
Fa deu anys q u e el cobra m e n t de les escombrar ies es va incloure en el rebut de TIBI o impost sobre les cases. I l 'Ajuntament no ha justificat per què després es va passar a cobrar per dues vies alhora, la de l'IBI i la de la taxa. Aquest any la taxa ha canviat, és lleugerament variable i, en con
junt , molt més cara. Enguany la r ecap t ac ió p rev i s t a de la taxa suposa un a u g m e n t del 50%. Passar de 213 milions a 318 milions és fer un salt cap amun t cons iderable . Un salt molt gran i, a més, incoherent si es té en compte que, per l'acord de govern entre CiU i PP. aquesta taxa està a punt de desaparèixer.
La Federació d'Associacions de Veïns ha acordat presentar un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra la taxa d'eliminació de residus. (L'anterior també e s t à r e c o r r e g u d a j u d i c i a l ment.) A aquesta decisió final s 'ha arr ibat desp ré s de presentar al·legacions i instàncies, que dissortadament han estat desestimades de manera aspra per l 'equip de govern i sense que l 'alcalde acceptés de dialogar sobre el problema. Queda per resoldre els rebuts im-pagats d 'anys anteriors, però els canvis que ha fet l 'Ajuntam e n t a la taxa d ' e n g u a n y ja són una prova que l 'anterior era insostenible.
Ara ens resta debatre la taxa d'aquest any, fins que s'anul·li. Es per això que la Federació d'Associacions de Veïns ofereix un servei d'informació als v e ï n s i socis s o b r e la t axa . Aquest servei es dóna a la seu de la FAV, l 'Ateneu (plaça Pep Ventura, 1), de 18 a 20 hores fins a mitjans de juliol, data en què acaba el termini de recaptació de la taxa esmenta da. A més d'informar sobre els a spec tes tècnics , s 'assessora sobre l 'opció de cada veí de recórrer davant l 'Ajuntament i s'ofereix un model de recurs de reposició.
FAV Sant Cugat
Ï I T 3 0 * QUE SE* UNA CIUTAT DORMITORI SERIA SER UNA CIUTAT D' ADORMITS !!
A QUÈ VE ARA AIXÒ P
\
ÉS QÜE HO HAS VIST E i fRESSUfOST AfROVAT ?ER L' AJUNTAMENT ?ER INVERTIR EH U S DISTRICTES P
COM HO S' ESPAVILIN ff
\ ?0TSER ÉS QUE, HO VOUH V ESTIRAR TANT EL BRAÇ H
J A ! Í ! ...?ERò SI ARA QUE ESTEM EN UH CICLE ECONÒMIC FAVORABLE NO S'ftl FAN SUFICIENTS MILLORES... QUÈ S'HI FAR* QUAN LA BONANÇA S' ACABI
SEM?RE ES FODRX FER EL MATEIX QUE S' MA FET RN6 ARA, NOP
(StíctStítiZe
ELS-/CANTWB Dijous, I r/e /tu/y (tel'2000 Opinió
La l l o t j a
Manifest en solidaritat amb la Universitat Rovira i Virgili
L es injurioses acusacions abocades sobre el rector de la Universitat Rovira i Virgili, Lluís
Arola, i el coordinador de les proses d accés a la universitat, Joan Igual, no són un t'et aïllat, fruit dels deliris totalitaris d'una professora i d 'unes entitats que fonamenten la raó de la seva existència en l'odi més irracional envers Catalunya i la seva llengua; no són tampoc una simple rebequeria nostàlgica dels privilegis amb què el règim franquista els fornia. L'agressió frontal a la llengua catalana i a l'autonomia de les seves universitats forma part d'una estratègia espanyola, acuradament dissenyada, contra la iden
titat dels P ; Catalans, la seva història i el dret a decidir democràticament el seu destí.
Ho diu Joan Brossa al llibre Jo no sóc espanyol: "Ara està sortint tot el que Franco va preparar, ara s'està posant en pràctica tota la línia d'actuació que ell va traçar". L'explicació, però, cal buscar-la en els dubtosos fonaments democrà t i c s d ' una C o n s t i t u c i ó que atorga a l 'exèrcit el poder d'arrabassar per la força de les armes la voluntat d'un Parlament i sotmet la llengua pròpia d 'un poble a la condició de llengua de segon ordre dins del seu àmbit territorial. Quan el desvergonyiment s 'ensenyoreix de la Llei Fonamental d 'un Kstat, el desacomplexament dels seus prosèlits esdevé il·limitat.
VÍCTOR Al.F.XANDRK
Només sota l 'empara del cinisme poden de termina ts juristes afirmar queia llengua catalana no es pot imposar a Catalunya, tot en tenen t que només hi ha una llengua la imposició de la qual és indiscut ib le : la seva, l 'espanyola. Només sota l 'empara de la ignorància més sospitosa pot El Defensor del Pue-blo qüest ionar la unitat del català-va-lencià-balear, tot trobant injust i perjudicial el deure de conèixer la llengua catalana a Catalunya.
No n'hi ha prou. però, a veure el llautó als enemics dels Països Catalans, cal també no oblidar que la seva força s'a-
de Madrid. Mai, com en aquest període. paradoxalment , Cata lunya havia renunciat tan escandalosament a la rei-
limenta de la nostra desídia. Mai, des del 1714, Catalunya havia gaudit d'una millor oportunitat per recuperar el seu autogovern que la que va sorgir amb el restabl iment de la democràcia i la subsegüent manca de majoria ab-solua dels partits espanyols al govern
vindicació dels seus drets i llibertats nacionals. I es que, segons sembla, encara no hem comprès que el més gran avantatge d 'un poble sobre els qui el voldrien mort és l'autoestima de la seva gent. No ens ha de fer por la confrontació a l'hora d'obtenir allò a què tenim
dret. no ens ha de fer por, atesa la tradició democràtica de Catalunya, exigir el tracte de nació adulta. Mai els drets d 'un poble han d'estar subordinats al desp i t dels arrogants , mai la convivència s'ha de sustentar sobre la renúncia del dret a ser. Altrament, la convivència esdevé l 'hipòcrit botxí de la diferència.
La democràcia no és un fi en si mateix, és tan sols una actitud civilitzada davant la vida. La democràcia garanteix el respecte per la diversitat, però la diversitat no és possible sense el respecte per les identi tats . Mai el suïcidi d ' u n poble o d ' una l lengua pot ser entès com a un acte en favor de la pau, mai les diverses fonts de pensament encarnades en la universitat poden ser envaïdes per la força de les armes o la prepotència d 'un Kstat aliè que es declara superior. Si les nacions i les llengües majoritàries fossin menys imper i a l i s t e s . les m i n o r i t à r i e s no necessi tarien valors democràt ics que les protegissin. Aquesta és, i no cap altra, la raó de ser de la democràcia.
(Manifest llegit pel seu autor a l'Aula Magna de la Facultat de Lletres deia Universitat Rovira i Virgili, l ' l i de maig del 2000)
Víctor Alexandre és periodista i escriptor
El p © r X 0
Jo vaig signar el manifest de València... i dels Països Catalans
IOKOI FKRRKS I VM.C.AKCK
E l dia 6 de maig es van r e u n i r a la c iua t de València gent del País
Valencià, gent de les Illes Balears , g e n t de la C a t a l u n y a Nord. gent de la Franja de Ponent , gent d'Andorra, gent de l 'Alguer i gent del Principat.
Tots vol íem mani fes ta r en aquest acte una decidida aposta per a una realitat que transcendeix fronteres, una realitat que va més enllà de l'existència d'un idioma comú, d'una cultura comuna i t ambé d 'una història compartida.
Les fronteres que la història ha imposat intentaven separar la gent, gent que se sent propera, que ha estat propera, i que vol seguir propera; gent qjjç, malgrat acceptar una realitat històrica, vol canviar en el futur el destí del seu poble, fragmentat per barreres entre
Estats i Comuni ta t s Autònomes.
El dia 6 de maig no es van reunir només gen t a m b una concepció similar respecte de l 'existència dels Països Catalans. Es van reunir representan t s del poble escoll i ts de m o c r à t i c a m e n t en les eleccions municipals: regidors de Cultura, regidors de Medi Ambient , alcaldes, representats del món polític i representants del món sindical. Venia a ser, sense ser-ho ben bé, una assemblea cons t i tuent dels Països Catalans. Voluntat que es va plasmar amb l'aprovació, per contundent aclamació, del Manifest de València. Es per això, i pel suposat perill que algú deu entendre que representen aquests moviments, que ha generat reaccions verbals tan violentes.
En l ' e s m e n t a t mani fes t , a banda de les consideracions preliminars lògiques d 'un doc u m e n t de reivindicació nacional , els s ignatar is es van
Va ser, tot plegat, una jornada
de reivindicació nacional, emotiva
i contundent
comprometre a: • Reprendre la tradició polí
tica de Països Catalans • Afavorir l'intercanvi d'ex
periències entre els nostres municipis
• Respondre de forma cohe-
sionada davant de reptes d 'u-niformització mundial
• P romoure una p roducc ió cultural pròpia
• Promoure una cultura ambiental compartida
• Coord ina r les p o l í t i q u e s que afecten directament el territori
• F'omentar la col·laboració e n t r e federac ions i associacions de municipis
• Constituir-se en fòrum municipal permanent amb seu a València
Després d'aquesta assemblea i d'un dinar, com s'escau, típicament català, es va procedir a una multitudinària manifestació fest iva als carrers de València, i que va culminar amb iin e spec tac le musical (Germania 2007) creat per Lluís Llach i amb les intervencions de Martí i Pol, l'Or
feó Català, Misteri d'F.lx, Ks-colania del Monestir de Lluc (Menorca), la coral Fraganti-na i el Liceu de Perpinyà.
Va ser, tot plegat, una jornada de reivindicació nacional, emotiva i contundent . La reivindicació d'un poble que ha es ta t i que vol cont inuar essent, i que feia molt de temps que, al meu modest en tendre , Ca ta lunya necess i tava (i no em refereixo només al Principat).
Que per molts, la Insti tució Joan Fuster i Acció Cultural del País Valencià, segueixin realitzant actes d'aquestes característiques als Països Catalans!
Jordi Ferrés i Valcarce és regidor de Medi Ambient
OS 4 CANTONS
10 Entorn
Dijous, 1 de juny del 2000
f n f r a e s t r u c t u r e s
L'estació de Renfe de Coll Fava es remodelarà abans de l'any que ve
E/2001 entrarà en funcionament la línia de Rodalies fins a la UAB
EMILI BKI.I.A
- Sant Cugat -
L'es tac ió de la c o m p a n y i a ferroviària Renfe a Sant Cugat, s i tuada al barri de Coll Fava, cjiie actualment està en desús, serà remodelada abans c]ue acabi l'anv. A principis del 2001 es preveu que es posi en marxa la línia de Rodalies des de Martorell fins a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Així es va conf i rmar en la reunió que van manteni r representants de l 'Ajuntament de S a n t C u g a t , j u n t a m e n t amb altres municipis de la comarca, amb el director gerent de Rodalies de Renfe de l 'Estat, Abelardo Carrillo, i amb el gerent de Rodalies a Barcelona, Josep Manau.
La trobada anava encaminada a parlar sobre la futura conversió de la línia ferroviària de Mercaderies a Rodalies - é s a dir, per a passa tgers - que va de Mollet del Vallès al Papiol.
l'esf/iiio f/i ( ni! l'fiz d (Htuiilnn ni i */<•/ en f/e\w. /• V /
Es tractaria de la primera línia a Cata lunya no radial, ja que una persona que volgués anar de l Vallès O r i e n t a l al Baix Llobregat no hauria de passar per Barcelona.
L'estació de Coll Fava es remodelarà j u n t a m e n t amb el baixador que t ambé hi ha al
municipi veí de Rubí, en una operació que tan ajuntaments com Renfe volen que finan-ciï el Minis ter i de F o m e n t . Des de la gerència de la companyia ferroviària estan d'acord amb la transformació de la línia.
El t i nen t d 'a lcalde de Pre-
I m p o s t o s
La FAV decideix presentar un recurs
contra la nova taxa de sanejament Els veïns denuncien el doble cobrament per l'IB I
E. B. - Sant Cagat -
La Federació d'Associacions de Veïns de Sant Cugat (FAV) té la intenció de presentar un recurs contenciós administratiu contra la nova taxa d'eliminació de residus al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per considerar-la "injusta i abu-s i v a " . E ls v e ï n s p r e n d r a n aquesta decisió després de presentar diverses al·legacions i instàncies a l 'Ajuntament, que han es ta t " d e s e s t i m a d e s de manera aspra".
El motiu de queixa veïnal és la inclusió, fa deu anys, del cobrament de la recollida de re
sidus en l'IBI (Impost de Béns Immobles), d'una banda i, alhora, la recaptació via taxa de s a n e j a m e n t , de l ' a l t ra . En guany està previst que el juliol, quan finalitzi el termini de recaptació, s'haurà recollit un 50% més que l'any anterior: es passarà de 213 milions de pessetes a 318. El col·lectiu veïnal també critica aquest augment perquè contrasta amb la promesa de l 'equip de govern de Convergènc ia i l ' n i ó i el Part i t Popular d ' e l imina r la taxa.
El president de la FAV, Xavier Laborda, s'ha queixat perquè el consistori no ha "donat solució a l ' impagament de la taxa anterior". Laborda ha explicat
que en cap moment no hi ha hagut informació pública sobre el cobrament de la taxa -n i en quins casos hi ha exempció o bonificació- i que "el que no hi ha hagut en cap cas és un diàleg" amb els veïns. El president de la FAV7 també ha posat sobre la taula el problema del clavegueram: "La nova taxa no cobreix el manteniment del clavegueram", cosa que els fa témer una taxa específica en un futur. A la seu de la FAV -a l 'Ateneu Santcugatenc- s'ofereix un servei d'informació als veïns a més d 'assessorament sobre l'opció de cada veí de recórrer davant l 'Ajuntament i una explicació sobre un model de recurs de reposició.
s idènc ia i Servis als C i u t a dans, Joan Recasens , considera l 'anunci de l'adjudicació de les obres d 'habil i tació de l ' es tac ió san teuga tenca "un pr imer pas" per convert ir la línia.
F r e q ü è n c i a de p a s
En principi, la freqüència de pas dels trens per l 'estació es vol que sigui de mitja hora, encara q u e Recasens va explicar que la idea del consistori és que es redueixi a "una freqüència màxima d'un quart d 'hora". Recasens ha subratllat, però, que ara l ' important és l 'anunci de l 'arranjament de l'estació de Coll Fava, com a inici de la futura conversió defini t iva i total de la líniaJ
L'Ajuntament vol aprofitar la inèrcia de l 'arribada del Tren! de Gran Velocitat (TGV) a la comarca, amb la construcció de l 'estació del Vallès a Sant Cugat , per fer realitat la po^ sada en funcionament de l'estació de Coll Fava, que s'afe* giria a les vu i t a m b q u è ja compta ac tua lmen t la c iu ta t pertanyents als Ferrocarrils de la General i ta t de Catalunya! a Mira-sol, a la Floresta, a les P lanes , a Valldoreix, a Sant Joan, a Hospital General i a| cen t re de Sant Cugat -plaça de Lluís Millet-.
Primeres jornades sobre enjudiciament civil a la ciutat
E. B.
La segona sessió de les Primeres Jornades d'Estudi i Pràctica sobre la Nova Llei d 'En-judiciament Civil, organitzades pels col·legis de Procuradors de Girona, Manresa, Mataró i el dels Tribunals de Terrassa i Rub í se ce leb ra rà de nou a l'hotel Novotel el properdia 3 de juny. L'objectiu de la trobada és resoldre els dubtes dels p rocuradors en relació amb aquesta nova llei, aprovada el dia 7 de gener passat, que regula al llarg d 'uns 800 articles la manera com s'han de dur a terme tots els procediments civils en l 'o rdenament jurídic.
Un total de 170 professionals del ram van assistir a la primera jornada, que va consistir en diverses ponències , amb els posteriors debats . La degana del Col·legi de Terrassa, amb c o m p e t è n c i e s a Rubí i Sant Cugat , Pilar Mampel , va explicar que aquesta normativa és una eina bàsica en el dia a dia dels procuradors. Les jornades volen donar informació sobre com s'haurà d'actuar pro-cessa lment a m b l 'entrada en vigor de la llei el gener de l'any que ve. Mampel també va dir que es va triar la nostra ciutat pel fàcil accés a la zona de Can Sant Joan.
En aquesta ocasió, es clausuraran les jornades amb l 'entre-ga d 'un certificat d'assistència a tots els participants.
AV. LLUlS COMPANYS, 50 (ABANS ALFONS SALA)
HLS4 CANTONS Dijous, 1 tlf juny del .'000 11
LA G E N E R O S I T A T DE PENSAR EN ELS SEUS
F I N S L 'ÚLTIM M O M E N T
r, «•
AMB GESTISEP, ASSEGURANÇA I ASSISTÈNCIA
DE SEPELI, AJUDEM A ALLEUJAR ELS MOMENTS MÉS
DIFÍCILS PER A LA SEVA FAMÍLIA I A DISMINUIR LA
PRESSIÓ ECONÒMICA QUE QUEDARIA A LES SEVES MANS.
AMB UNA SOLA TRUCADA AL 902 110 120
ENS FAREM CÀRREC DE TOTS ELS TRÀMITS: TRASLLAT. FÈRETRE. COTXES. CAPELLA. NlNXOL, INHUMACIÓ/INCINERACIÓ,
LÀPIDES. CORONES. REPATRIACIÓ, URGÈNCIES NACIONAL/INTERNACIONAL 24 HORES
GESTI Gestió i
Assegurança de Sepeli
FIATC ASSEGURANCES
VINI A INIORMAR TL N
RAMBLA DEL CELLER, 25 BAIXOS - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
JOSEP TARRADELLAS, 33 "EDIF. FIATC" - 08029 BARCELONA
A L'ESTAND DE FIATC SEGUROS EN ELCELLERCENTRE
R A M B L A DEL CELLER. 29
12 Entoni ELS /CANTONS Dijous, 1 de juny del 2000
E c o l o g i s m e
El Grup de Natura retira un milió de La Caixa per protestar Els ecologistes es queixen per la construcció del golf de Torrebonica
KMII . I HKI.I .A
Cugat/Torras
Kl ( írup de Natura del Club Muntanyenc ha realitzat una "acció simbòlica" de protesta contra la construcció d'un camp de golf als terrenys de Torrebonica i Can Bonvilà a Terrassa. Els ecologistes, entre membres i simpatitzants del Grup de Natura, han cancel·lat els comptes que tenien a l'entitat bancària I ,a (laixa, propietària dels terrenys. La suma ha arribat al milió de pessetes, segons han informat els mateixos ecologistes.
Paral·lelament s'ha entregat un bidó de 300 litres d'aigua com a mostra de l'estalvi "seguint els consells de les autoritats" per evidenciar, segons els ecologistes, un malbaratament d'aigua per regar el camp. En aquest sentit, han explicat que es preveu que es gasti en cl reg tanta aigua com una ciutat de 30.000 habitants.
Els ecologistes també han col·locat a l'oficina del carrer de Valldoreix pancartes i cartells per de-nunciar "la injustícia social i
E/s ecologistes es passejaran per Torrebonica diumenge FOTO: CEDIDA
ecològica que representa donar el vistiplau a instal·lacions elitistes, grans consumidores d'aigua", alhora que s'organitzen campanyes per demanar als ciutadans que estalviïn aigua. Aquesta protesta arriba just quan la Comissió d'Urbanisme de barcelona ha paralitzat l'aprovació definitiva del Pla Es
pecial per a la creació del camp de golf promogut pel Reial Club de Golf El Prat i aprovat provisionalment per l'Ajuntament de Terrassa el 17 de setembre de 1999. D'altra banda, el Grup de Natura ha organitzat una passejada per la zona diumenge dia 4 de juny.
Les P I a n e s
LaC omissió d'Urbanisme aprova
definitivament el PERI E.B.
-Les Planes/Barcelona-
La Comissió d' l rbanisme de Barcelona ha aprovat definitivament el Pla Especial de Reforma Interior (PERI) del districte de les Planes, en la sessió que va tenir lloc a principis de mes. L'aprovació no preveu cap prescripció tècnica respecte del text refós que va aprovar el ple de l'Ajuntament. Per part del consistori, el tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, ha fet una valoració molt positiva de la notícia i ha anunciat que començaran a dissenyar les gestions de millora dels carrers del districte. "Creiem
que es produirà un embelliment del barri", ha dit Carbó. A partir d'ara els veïns de les Planes podran rehabilitar i ampliar les seves cascs, cosa que contribuirà en la millora de la qualitat arquitectònica de la zona, segons ha assenyalat el mateix tinent d'alcalde. Carbó ha tret importància a l'expropiació de "tres o quatre cases afectades per la vialitat". L'origen del problema és al Pla General Metropolità (PGM), de l'any 1976, cjue qualifica el districte de no urbanitzable. L'Ajuntament va iniciar un primer PERI que va ser anul·lat el gener del 199.S pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El PERI actual es va aprovar el gener del 1998.
P a t r i m o n i
Extreuen peces de ceràmica de l'edifici
de Cal Gerrer E.B.
La propietat de Cal Gerrer, la casa situada a l'antic número 1 del carrer de Sant Medir, va retirar la setmana passada les rajoles de ceràmica que encara es podien aprofitar de l'edifici, que data de fa més de 150 anys. El procediment d'extracció manual va ser molt laboriós i es van poder salvar molt poques peces, a l'hora de treure-les. Tot i així. les que es van recuperar, es guardaran i es conservaran. Aquestes rajoles són de principis de segle i van ser fetes per l'artista que dóna nom a la casa, Peret Ger-
l.'operació d'extra/1 tu nidiuml Ini / stat lenta i dificultosa F.-X.L.
rer, que hi havia viscut. Ignasi Cabanas, propietari de la casa, ha explicat que estan treballant en la futura construcció d'un edifici "que conservi les arrels i tingui un caràcter que recordi l'actual", juntament amb l'arquitecte Antoni Fierro. Cabanas vol que el consistori santeugatenc també hi participi: "L'Ajuntament hi tindrà molt a dir. Volem que hi intervingui. Estem a totes amb ells". La propietat té la voluntat de fer-hi un edifici amb continuï tat "perquè en gaudeixin les generacions futures", ha dit Cabanas. Cal Gerrer també va ser objecte d'actuacions a la part posterior per evitar el perill d'esfondrament, "no per construir-hi".
P&E I L É ^ ^ ' ^ S i ^ t t ^ ^ ^ ^ B A l i teHn»t#t#e (TlStaM* tsFipdplP
Sar#J^yp f ÏSÍMÍi^p:^i!^í||^SSs;:;;.M 9| 5f S;|§:0Í: fa'x. .93 J9Í8| : : | I | : | Í | i l l | i | | ^ | | ^ ^ | ) ^ l | » | ;
ELS ÍCAIVTONS Dijous, l <ie juny del >úúú Publicitat 13
Ara amb el RACC tindràs
tota la informació a casa teva
Fes-te soci del RACC. Serem sempre al teu costat. Per donar-te la millor assistència a tu i als teus arreu del món. I a més, com a soci gaudiràs de molts altres avantatges i serveis.
Ara, si et fas soci del RACC a la Delegació de Sant Cugat, et regalem una subscripció de sis mesos al diari E3S4GVNTONSde Sant Cugat. Retalla i porta'ns aquesta sol·licitud i cada setmana et farem arribar a casa EIS1 CANTONS
Nom:
Adreça:
CP: Població
Telèfon
HS4ÇAKI26 V n iw»" \ r l * ,1, U -»>«>
* - . » « » * . • « ' ' • " ' " ^ · l .14 |t»»t»
• ' I Í E É L * '
RACC W ¥ FCLÜB
Delegac ió RACC a Sant Cugat : R a m b l a R i b a t a l l a d a , 20 • Tel. 93495 5071
EIS4C4NTONS
14 Societat
Dijous, I de juny del 2000
T r a d i c
mi
t o n s
Els Castellers triomfen a les Dies La colla local va ser Pestrella del IV Festival Folklòric d'Evissa i Formentera
El'-/de 7ambpilar vasermoltaplauditaSa Vila F:Al.l·.X('ASl'l·.l.L\RXAU
MAÍ;DA MKNDKZ
Yint-i-un castells descarregats a la primera, sense problemes per aguantar-los i sense haver de refer cap pinya. Amb aquest impressionant bagatge, els Castellers de Sant Cugat van deixar el llistó ben alt com a representants de Catalunya en el IV Festival Folklòric d'Eivissa i Formentera diumenge passat. I jà intensa jornada castellera va comentar des de la mateixa coberta del vaixell, on van fer dos pilars de salutació. Un cop a port, va ser el moment de començar una veritable marató de castells a diferents punts de l'illa.
Primera parada: Sant Antoni de
Permanyer. Fnvoltats de més d'un centenar de turistes que miraven embadalits l'evolució de les construccions humanes, els castellers locals van descarregar sense cap mena de problema un 3 de 6, un 5 de 7 i un 4 de 6 amb pilar, abans d'acomiadar-se amb un pilar de 4 aixecat per sota. "Acabem de baixar del vaixell i estem acabant d'agafar el ritme. Ara no vull veure ni una camisa verda fora de la pinya", cridava un dels caps de colla. Marc May-mó, després de l'actuació.
Segona parada: Santa Eulària des Riu. La següent actuació va ser mes ambiciosa, amb un 3 de 7, la torre de 6 i el 3 de 6 aixecat per sota descarregats. Com a final, un pilar de 4 caminat, i l'anxaneta aixecada des del
/• A ya/ltn tan aiimiai la/m nada d> * d, la min un dtz/iiulJ d'amida, fins al'passadísde l'aviódetornada F: EVA XAVARRO
l'.artuanó d/rvant l'Ajuntament de Santa Eulària va permetre venir aquest impressionant .1 de 7 F: FA l'STO IPILI ORTIZ
balcó del consistori local. El cansament començava a aparèixer i la calor apretava. Després de dinar, els castellers es van traslladar a uns campaments per descansar. Jugar a cartes, fer malabarismes i dormir van ser les activitats destacades d'aquestes hores, a part d'alguna escapada a la platja.
Tercera parada: Sa Vila. L'ambient estava millor que mai. "Premsa! Apunta: el Marçal Pros s'ha acabat tota l'aigua!", denunciava, divertida, una castellera de camí cap al port. Era el moment de començar ia participació en el Festival Folklòric, del qual era la primera edició que es feia sortir al carrer. La tarda va començar amb una cercavila,encapçalada pels mateixos castellers,
que van ser la veritable estrella dé les actuacions. El festival va comptar amb l'actuació de més grups, provinents de Burgos, Portugalete; Mallorca, Jaén, Lugo, Ciudad Real i Eivissa, Un 3 de 7 impecable vi servir d'aperitiu. Durant el trajecte fins al parc de la Reina Sofia, els castellers van realitzar un pilar de 4 caminat, un 4 de 6 amb pilar i el $ de 7. Uns castells que van fer posar la pell de gallina a tot el públic. "És la primera vegada que veiem castells en viu a Eivissa i estan tenint un gran èxit", explicava la consej-llera de (Àiltura del (Consell Insular, Fani Tur. "Fs el grup folklòric més espectacular. Esperem que l'any que ve puguin venir a Formentera", afegia emocionada.
Davant de més de 2.000 persones, els castellers van descarregar el 4 de 6 amb agulla, la torre de 6, el 3 de 6 aixecat per sota i un vano de pilars, per finalitzar la seva estada a l'illa. "La colla es mereix una Matrícula d'Honor. Ha estat impressionant, hem fet més castells en un dia que en el que portem de temporada. Tohom s'hi ha esforçat molt, la canalla ha funcionat fins el darrer moment. No es pot demar més", valorava Maymó, al final de la jornada. Tot i el cansament, la colla va celebrar el bon paper a Eivissa amb balls i cançons durant el sopar. Malgrat el retard de l'avió de tornada, els somriures, no es podien esborrar de la cara dels castellers de Sant Cugat, per la feina ben feta a les Illes.
ELS /CAIVTONS Dijous, I t/r juny dei 2000 Societat 15
P e r s o n a t g e
L'excursionisme santcugatenc perd
una de les seves figures principals
Josep Barberà, soci fundador del CMSC, va morir als 76 anys
ESTKR CASTANVKR -Sant Cugat -
Sant Cugat va dir ahir l'úlim adéu a Josep Barberà, una de les personalitats més destacades del muntanyisme local i català. Barberà, de 76 anys, va morir dilluns a l'Hospital del germans Trias i Pujol de Badalona víctima d'una llarga malaltia.
Soci fundador del Club Muntanyenc i exveguer del Vallès, aquest santcugatenc va passar tota la seva vida lligat a la muntanya, a la qual va dedicar més de 50 anys i més d'una desena de llibres. La seva trajectòria i la seva dedicació en aquest camp li van valer diversos reconeixements, com el premi santcugatenc de l'any 1998 a tota una trajectòria, la Insígnia d'Or del Foment Excursionista de Catalunya o la Medalla d'Or del Club Muntanyenc Sant Cugat, que ell mateix va ajudar a fundar.
Des d'aquesta entitat, la mort de Josep Barberà va ser rebuda amb consternació. Pel president del Club, Narcís Castanver, "Barberà
ha sigut un punt de referència obligat en la segona meitat del segle vint com a muntanyenc, com a escalador i com a divulgador de l'estimació per la muntanya que ell sentia. Ha sigut un home que ha donat tota la vida per la muntanya i per l'escalada, i és un dels
Castanyer: "Barberà ha sigut un punt de
referència obligat en la segona meitat del segle 20 com a muntanyenc i
com a escalador"
fundadors del nostre club, i per tant, el club està en deute amb ell". Castanyer va destacar també la seva dedicació a diverses entitats excursionistes i el seu caràcter "engrescador i engrescant" alhora d'animar la gent a escalar i a buscar noves vies i noves rutes.
Aquesta mateixa dedicació i
aquest entusiasme es recorden també des de la Penya Regalèsia, entitat de la qual Barberà també era membre. Segons un dels integrants d'aquest grup, Miquel Garrell, "en aquests darrers anys a la Penya Regalèsia, ja no estava gaire fi i no podia fer segons quines coses, però n'havia fet de molt maques i ens havia ajudat amb moltes coses".
La vinculació de Josep Barberà amb el món de la muntanya va començar ja des de ben petit. El 1933, i acompanyat d'un grup d'amics, Barberà va escalar una de les roques de Montserrat durant una excursió escolar. Aquesta va ser la seva primera gran aventura excursionista i va marcar l'inici d'una estreta relació amb el món de la muntanya, i sobretot, amb la serra de Montserrat, per la qual sentia una gran estimació. Entre les seves activitats com a excursionista i com a escalador, destaca la seva vinculació amb el Club Muntanyenc Barcelonès, que es va fundar l'any 1940 com el primer club d'escalada de Catalunya,
Josep Rartmà -ca rebre el premi Santcugatenc tle /'A/iv IWH ti tutu uiiti l/a/edòna /• • .V. /.
i del qual va néixer quatre anys després el Club Muntanyenc Sant Cugat. D'altra banda, Barberà va ser també responsable durant 15 anys de la divisió territorial del Vallès de la Federació de Muntanya i president del Grup Cavall Bernat. Al llarg de la seva vida,
Barberà va pujar tots els cims importants dels Països Catalans o a totes les roques de Montserrat. Cada un d'aquests cims està recollit i descrit en les ressenyes d'aquest santcugatenc, que va publicar obres com Les nostres muntanyes o Montserrat pam apam.
P u b l i c a c i o n s
La 'Guia de Sant Cugat % totalment
actualitzada i multimèdia
la guia ja s'està distribuint gratuïtament a totes les llars de la ciutat
MA(;D.\ MKN'DKZ
- Sant Cugat -
Tota l'activitat econòmica, cultural, institucional i social del municipi ha quedar reunida en la Guia de Sant Cugat, una publicació totalment actualitzada i de distribució gratuïta. A més. aquesta guia també conté la cartografia renovada del nosrre municipi. S'han editat un total de 21.000 exemplars en paper que es distribuiran a totes les llars santeugatenques en un paríode de quinze dies. A més de la seva edició tradicional, la guia de Sant Cugat es pot consultar a través d'Internet i pels nous telèfons digitals, els anomenats WAP.
Les dues línies bàsiques que segueix aquesta publicació han estat que la distribució sigui universal i gratuïta i que hi apareguin tots els comerços i associacions de la ciutat.
Aquesta publicació és una iniciativa del TOT Sant Cugat i Guies locals de Catalunya de l'Enciclopèdia Catalana. "Sempre hem tingut la intenció de treure una eina que aplegui tota l'activitat econòmica, els col·lectius actius de la ciutat en tots els seus àmbits i una cartografia actualitzada i amb un disseny atractiu". D'aquesta manera descrivia Ramon Grau, l'editor del TOT Sant Cugat te nova publicació. "Aquesta és una aposta ferma i decidida per oferir aquest servei a to
tes les famílies santeugatenques", afegia Grau.
Però, a banda de la publicació en paper, la Guia de Sant Cugat també es podrà consultar tic manera virtual. I un dels aspectes més desta-cables de la iniciativa és que. d'aquesta manera. Sant Cugat serà la primera ciutat en l'àmbit estatal que ofereixi la possibilitat de ser consultada a través dels telèfons mòbils que disposin de la tecnologia WAP.
"Ha estat una experiència molt interessant i fructífera", assegurava un dels membres d'Enciclopèdia Catalana, Josep Méndez . "Aquesta guia és un projecte d'aprofundiment i arrelament local, a
/// 'Guia de Sant Cugat' t:< podrà consultar més de ser pionera en el món de les guies locals, que pretén cobrir Catalunya en els propers dos anys", explicava Méndez durant la presentació de la publicació. Aquest acte va comptar amb la presència de la regidora de Comunicació, Marta Subirà, i el regidor de Comerç, Jaume Tubau.
a Inteniel i pern lèfon mòbil /•': X. LA RROSA
En la presentació de la renovada guia de la ciutat, es va fer una demostració del funcionament per Internet , a través de l 'adreça www.ciutat.net/santcugat. La in-teractivitat permet més rapidesa a l'hora de trobar els establiments, tant les seves dades com la seva localització.
Ofertes recomanades
CENTRE DE LA IMATGE Plaça del Dr. Galtes. 9 - Tel. 93 675 56 74 - Sant Cugat
Santa Maria, 14 Tel. 93 675 57 24
(digital £' teu distribuïdor de cameres poinf i material digital Kodak a Sant Cugat
39.900 *»«».flmiKlò*) > Estri* 7 »
?&S00rtt*(<·tlM»lf)
16 Societat ElS ICANTONS Dijous, I de juny dtl 2000
Festa Major
La festa grossa de Sant Cugat arriba aquest any amb aires de renovació Lartista Sergi Barnils realitza el cartell de la Festa Major
F.C.
La Festa Major d'aquest any presentarà moltes novetats, entre les quals destaquen un cartell de la festa elaborat per l'artista Sergi Barnils o la presentació de formats diferents del programa, un de més gran i un altre de des-plegable i de butxaca.
La comissió de festa major encara aquest any una nova festa amb moltes idees i moltes novetats. D'una banda, la mateixa comissió s'ha consituït reccnt-jnent en associació amb l'objectin de poder diposar d'uns estatuts i d 'un marc legal que els permeti organitzar les diverses activitats. Aquesta nova associació, que està presidida per Na-cho Gonzalvo, té com a objectius principals establir un conveni de col·laboració amb l'Ajuntament per organitzar la festa, promoure la participació de les entitats i difondre les tradicions i els costums de Sant Cugat i de Catalunva.
hi nrivti... • Fes/ti M, 'a/r/r compta amb una dce/ia de membres ipte s'ocupen d~rtrytinitztir L·i festa gn/ssa de la ciutat F: X.I..
Una de les finalitats d'aquesta nova associació és la de fer aquest any una festa diferent que trenqui una mica amb el que havien estat les festes majors d'edicions anteriors. En aquest sentit, una de les principals novetats serà l'elaboració del cartell, que a di
ferència del que s'havia fet fins ara, ja no se seleccionarà d'entre els dibuixos que presentin els ciutadans de Sant Cugat, sinó que anirà a càrrec de l'artista local Sergi Barnils. "Hem volgut apostar perquè artistes de projecció nacional i internacional fa
cin el cartell a partir d'ara", va explicar un dels membres de l'associació organitzadora, Francesc Carbó, que va afegir que aquest any han escollit en Branils perquè està treballant molt a l'estranger. "Encara no tenim el car-te l l de f in i t i u " , va c o m e n t a r
Carbó, "però de moment ja hem vist algunes propostes i podem dir que trencarà molt amb els cartells que havíem vist fins ara".
Altres novetats d'aquest any relacionades amb la presentació de la festa i del programa, seran l'aparició d'un logotip de l'associació o l'elaboració del programa amb dos formats diferents: un de gran, similar al tradicional, i un altre de més petit i desplegable "que tothom pugui portar a la butxaca i pugui consultar en tot moment".
D'altra banda, i responent a les peticions plantejades pels sant-cugatencs en l'enquesta que va fer fa unes'setmanes l'organització, aquest any es faran noves activitats per als més petits o es repetirà l'espai de barraques, amb més música i més propostes per als joves. "Aquest any hem volgut apostar per una línia de gran diversificació", explicava el president de l'associació, Nacho Gonzalvo, "farem una festa major amb molts actes per a joves, per a nens, per a gent gran, per a gent a qui li agradi la música clàssica o la música tradicional. Volem fer molts actes, a molts llocs i molt diversificats".
D'altra banda, i pel que fa a la fira que s'instal·la cada any amb motiu de la Festa Major, aquest any encara no se sap quina serà la seva ubicació.
DADES DEL SUBSCRIPTOR
: | Nom . . . . . . . ! ; Cognoms j | Ciutat i | Carrer : [ Codi postal "Telèfon I [ NIFoDNI
Fax
El diari de casa. DADES D i i l
Data d'alta |,s
Adreça d 'eot iégg^i^^^ ions
FULL DE SUBSCRIPCIÓ DADES DE LA SUBSCRIPCIÓ
! [ Banc/Caixa j \ Adreça oficina • i EntitatDDGDoficinaDDDndcDD núm compteDGDDDDDDC ! ; Titular ! I LZI Comptat • Rebut domiciliat
Sant Cugat del Vallès, . de .....
SIGNATURA
del 2000
Enviar-la per fax al 93 674 20 24 o portar-la al C. Sant Antoni, 42 - 44
RS/CAPÍIONS Dijous,! de juny del 2000 Societat 17
Comerç
Els antiquaris Boira & Barclay s'instal·len a
Sant Cugat
hi botiga disposa de dk'ersos espais decorats iimb mobles del segles XA '"/// i XIX F: X.I
K.C.
- &MM Cugat -
Kls amants de les antiguitats poden gaudir des de la setmana passada d'una nova botiga a la nostra ciutat. Situada al carrer Cànovas del Castillo, Boira & Barclays Antiques és tina societat catalanodanesa amb 25 anys d'experiència en el mercat danès. Després de més de cinc anys treballant a Espanya a través de fires, els propietaris d'aquesta botiga han decidit instal·lar-se a Sant Cugat ja que, per Mònica Boira, "aquest és un entorn que considerem molt sensibilitzat en el món de l'art". La botiga, que es va inaugurar divendres passat, està ubicada
en una casa antiga i disposa de dues sales principals, decorades amb mobles de la primera meitat del segle XIX i del XVIII, tots de procedència centroeuropea. "Nosaltres treballem amb mobles molt selectes, i el que hem volgut és recrear una mica l'ambient d'una casa", comenta Boira. La casa disposa també d'un garatge on hi ha exposades diverses peces, d'un jardí on s'han instal·lat també unes carpes on es faran diferents activitats culturals. La primera serà aquest mes de juny, i consistirà en una xerrada sobre el paper de Pirannesi en el món del gravat del segle XVIII, acompanyada d'una mostra de gravats del mateix Pirannesi.
Concurs
M. Àngels Quadras podria participar a
'Gran Hermano' K.C.
- La Floresta -
La santeugatenca Maria Àngels Quadras és una de Ics possibles candidates a entrar a la casa de d ran Hermano si cap al mes de juliol Tele-5 es decidís a incloure en cl concurs persones majors de 35 anys.
Quadras, de 52 anys, va presentar-se al càsting de Gran Hermano per error, pensant que havia estat prcselcccionada per pa r t i c ipa r al concurs 50x15 "Diuen a Tele-5 que això va ser perquè, quan jo vaig trucar per preguntar per aquest concurs. vaig demanar què era això de Gran Hermano". l ' n cop a Madrid, Maria Àngels Quadras va decidir quedar-se i passar les proves per Gran Hermano, tot i que, segons afirma, "sempre hi havia l ' i m p e d i m e n t de l ' eda t . En aquest càsting no hi havia cap pregunta de cultura general, els criteris eren ben bé uns altres". Ara, quan fa poc més d'un mes que ha començat el programa, Quadras explica que ella és una de les persones seleccionades si "de cara al juliol, això se'ls en va de les mans i haguessin d'entrar persones més grans de 30 anys que estiguin bé de salut i tot això". Segons aquesta floresta-na, "Tele-5 té una llista de persones que, entre elles jo, per caràcter obert o pel que sigui, preveuen que podiren entrar".
L:** . I/. Àngels Quadras F: CEDIM
Davant d'aquesta possibilitat, Maria Àngels Quadras assegura que "estaria disposada a entrar a la casa de Gran Hermano però que li costaria molt acceptar la pèrdua d'intimitat. "Malgart cl meu caràcter obert, em costarien molt els moments íntims", assegura. Altres possibles dificultats que es planteja Quadras serien el fet d'haver de parlar tot el dia en castellà -"per falta de cost u m " - o haver-se d'estar tancada sense fer res més. Tot i això, Marta Àngels Quadras afegeix que Gran Hermano té la seva part positiva i que "com que m'agrada molt cuinar, segur que menjaríem més bé".
Campanya
Atena es mobilitza per evitar la violència contra les
dones recollint signatures
• » 2 « » 2 « Li. M h .
Atena va instal·lar parades a la placa de l'estació i dels Quatre CantoiisF: X. IARROSA
M A ( ; D \ MKNDKZ
- Sant Cugat -
Atena, el grup de dones de Sant Cugat, va instal·lar dues parades informatives dijous passat a la. plaça de Lluís Millet i la dels Quatre Cantons, per denunciar la violència contra les dones. L'as
sociació va organitzar aquestes parades demanant l'adhesió a la Marxa Mundial de les Dones 2000, contra la violència i la pobresa i recollint signatures en aquest sentit. Totes les firmes que s'hagin aconseguit es presentaran el proper mes d'octubre a la seu de l 'ONT a Nova York, en una manifestació final en què
Castanyer repetirà com a president del CMSC
K.C. -Sant Cugat -
Narcís (Castanyer renovarà el càrrec com a president del Club Muntanyenc Sant Cugat. després d'haver estat l'únic candidat que s'Ini presentat a les eleccions d'aquesta entitat.
Després de decidir avançar les eleccions al mes de juny, la junta del Club Muntanyenc va obrir a principis de maig un període de presentació de candidatures. Tres setmanes després, l'únic candidat que s'ha presentat ha estat cl fins ara president de l'entitat. Narcís Castanyer, que ja havia anunciat la intenció de tornar-se a presentar per aques t càrrec i constituir un nova junta que fos continuista amb la tasca feta per la junta anterior. I )avant d'at[iiesta situació, i tal com estableixen els estatuts de l'entitat, la candidatura de Castanyer queda automàticament proclamada i no es celebraran les eleccions previstes per al dia 19 de juny. .Ara, i un cop s'accepti definitivament aquesta candidatura. Castanyer i la resta de membres de la nova junta hauran de prendre possessió del càrrec i anunciar la renovació dels càrrecs als socis de l'entitat.
Narcís Castanyer iniciarà, doncs, un nou mandat al capdavant del Club Muntanyenc, i, segons ha dit, ho farà amb la voluntat de poder continuar la tasca iniciada per ell mateix i l'anterior junta durant els darrers 4 anvs.
Atena participarà amb una delegació del seu grup.
Amb aquesta acció es volia denunciar que la violència contra les dones vulnera greument els Drets Humans i és un gran obstacle per al desenvolupament social. Des del grup es va poder comprovar que els santeugatencs donaven suport a aquesta iniciativa i a les propostes que es plantejaven.
La campanya, dins aquesta Marxa Mundial de Ics Dones 2000, continuarà a Sant Cugat de la mà d'Atena el proper 14 de juny, quan es preveu l'organització d'una xerrada sobre la violència contra les dones i la pobresa al món.
CONTRIBUÏM A FER DE SANT CUGAT UNA CIUTAT MÉS ECOLÒGICA
JrZm T^m^^^SflT* €^*~·-·^^' SJ^-f^L ^ n fnSSÜS
COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A LA MOTOCICLETA
' fmj | r e£a •.:.! ::Í(aéif;;eB!BÍ:ise« , sec tor • i
Av. Graetís, 35 Tel. 93 590 66 66 Fax 93 590 66 67 e~maíl: leoneSli@ieonelli.com web:
wwwieoneui.com
18 Societat ELS ;<:.\!vn UNS DÍ-OHS. I d, /„,n M.WO
C e l e b r a c i o n s
Octavi Barnils i La Unió guardonats pel Rotary Club
EI prestigiós club va celebrar dissabte la novena Nit Rotaria
Es ii:i< C A S I . W i KR
- Bellaterra -
O c t a v i Ba rn i l s i La l ' n i ó Santcugatcnca han estat enguany els guardonats amb els premis Paul Harris i Venus de San t C u g a t <|iie c o n c e d e i x anualment el Club Rotarv de la ciutat.
(liira cada any, el Rotary Club va celebrar la seva Nit Rotaria a l 'Hotel Bellatera. Durant el sopar, que enguany arribava a la novena edició, el club sant-cuga t enc va fer en t r ena del premi Paul Harris. que es va concedir a l 'empresari santeu-gatenc Octavi Barnils fundador, entre altres coses, de les discoteques Chic i Airport, del Cafè Belgrado o del Mercantic. Aquest guardó, que fa honor al fundador del Club Rotary, es dóna cada any a persones nascudes o relacionades amb Sant Cugat i que es destaquen per la seva trajectòria. "El premi Paul Harris és la màxima distinció rotaria", va explicar el president del Rotary Club
de Sant (lugat. Joan Josep Pérez, "sempre se li dóna a una persona física, que sigui de Sant Cugat o que per la seva trajectòria personal i professional tingui transcendència a la ciutat, que hagi fet alguna cosa bona. important per a la c o m u n i t a t " . Pé rez va afegir
"Barnils és una persona que ha donat
una transcendència molt més enllà del
nostre entorn "
que aquest premi l'han rebut fins ara persones com Narcís Serra, J aume Sàbat o Em ma Vilarassau, i que en aques ta ocasió havien pensat en Octavi Barnils, perquè "és una persona que ha donat una transcendència molt més enllà del nostre entorn a la vila de Sant Cugat . Nosaltres creiem que es mereix aquest premi en re
coneixement a la seva tasca de difusió i de transcendència de la ciutat". Per la seva banda, Barnils va manifestar la seva s o r p r e s a pe r h a v e r r e b u t aquesta distinció, ja que , segons va dir, "aquesta és la primera vegada que em donen un pemi". Octavi Barnils va afegir que el guardó era un "reconeixement a una feina que fa anys que faig, i que no és una simple activitat empresarial o mercant i l , té un vessant social".
L'altre guardó de la nit, obra de l 'artista san teugatenc Ricard Sala. va ser La l 'nió Sant-cugatenca, que va rebre el premi Venus de Sant Cugat per la seva trajectòria i pel centenari de l 'ent i ta t . "Francament . em va sorprendre molt íss im que ens donessin aquest premi" , comentava el pres ident de La l 'n ió , Josep Puig, "però des del Rotary em van escriure una carta molt bonica explicant el que ells veien de La Unió i del que s'havia fet en aquesta entitat, que ens va om-
l'empresari Octavi Barnils va rebre el premi Paul Harris d'enguany FOTO: K. F.
plir de satisfacció. Està molt bé que es valori la tasca que hem fet, que se'ns doni aquest reconeixement" .
El Rotary Club de Sant Cugat va ser fundat l'any 1986 i es va cons t i tu i r o f i c i a lmen t el 1989. D e s d e fa nou a n y s aquest club celebra un sopar anual que sota el nom de Ni t
Rotaria, reuneix els seus socis i diverses persones representatives de la vida política, social i c u l t u r a l de la c i u t a t . Aquest any, entre els 70 convidats al sopar, hi havia l'alcalde Lluís Recodcr, la vídua del past isser J aume Sàbat o l'artista Pep Blanes, entre d'altres.
C o n f e r è n c i a
CiU va fer una crida a favor de la pau
amb un homenatge als exiliats
El grup local va mostrar així el rebuig a la desfilada militar
S o l i d a r i t a t
K.C.
Amb un homenatge als exiliats catalans, la secció local de Convergència Democràtica de Catalunya va voler fer dissabte una crida a favor de la pau i en contra del militarisme.
"Nosaltres volem que aquest sigui un acte amb una clara simbologia de pau i de llibertat, és un acte de refús a qualsevol ostentació militar i de violència", va explicar a l'inici de la xerrada el president de CDC de Sant Cugat, Ramon Bonastre. Amb aquesta voluntat, des d'aquesta formació van voler fer un homenatge i un recordatori a totes aquelles persones que "per defensar aquests ideals de pau i davant d'una brutal ostentació militar, es van haver d'exiliar i ho van perdre tot: família, béns i llibertat". Els encarregats de fer aquest homenatge van ser el professor d'història contemporània de la l 'B, Carles San-tacana, i el que va ser conseller d'A-gricultura de la General i ta t republicana, Josep Roig. Tots dos
Creu Roja continuarà oferint el servei d'ambulàncies fins
al 3 0 de juny
MAGDA M É N D E Z
1 ^ _ \ \ / iiih ,// rmiiilni lii iihui htn(nl n'Iit/l·ii IIKM d lii • ultimi i institucionsenttilums F: F..F.
van parlar del que va ser l'exili i de la importància que va tenir per al manteniment de la cultura i les institucions catalanes. En aquest sentit, Santacana va destacar "la feina feta per aquesta gent. que d'alguna manera i quan a dins de Catalunya no es podia, van mantenir una tradició política, unes institucions, o
unes entitats, que van promoure la comunitat entre la generació dels vells de la república i els joves"
L'acte en homenatge als exiliats catalans va començar a les dotze del migdia, coincidint amb l'inici de la desfilada militar, i hi van assistir prop de 40 persones, entre elles l'alcalde Lluís Recoder.
Creu Roja de Sant Cugat-Rubí continuarà oferint el servei d'ambulàncies en la zona de Sabadell fins al 30 de juny. A partir d'aquesta data, passarà a fer-se'n càrrec l'empresa Transport Sanitari de Catalunya, SLU, que ha estat la guanyadora del concurs públic qucl va plantejar el Servei Català de la Salut.
La voluntat de regularitzat el transport sanitari de tot Catalunya, cl Servei Català de la Salut va treure aquest servei a concurs públic. El guanyador de l'adjudicació va ser, finalment. Transport Sanitari Català i es va donar a conèixer el dimarts 9 de maig passat. En total, aquesta empresa ha aconseguitjfer-se càrrec de la zona que cobrien les ambulàncies de Creu Roja Sant Cugat-Rubí, portarà vuit lots del concurs públic, distribuït a deferents punts de Catalunya. L'entrada en vigor d'aquesta adjudicació serà l'I de juliol.
Durant aquesta setmana, els equips directius de Creu Roja i Transport Sanitari de Catalunya estudiaran les adjudicacions i com quedarà conformat el nou mapa sanitari català. També es preveu que posteriorment, ambdues organitzacions intentaran col·laborar tant amb cl Servei Català de la Salut com amb la resta dels adjudicataris per facilitar la transferència dels serveis i obligacions laborals en tot el territori.
Concretament, Transport Sanitari de Catalunya passarà a encarregar-se dels lots territorials del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, Delta I Jtoral-Garraf, Osona, Sabadell i tres zones de les set en què es divideix Barcelona. A més, aquesta empresa iniciarà ara negociacions amb el Servei Català de la Salut per aconseguir els lots que han quedat deserts, dels quals, mentrestant, es fa càrrec la mateixa Creu Roja. Aquesta organització, però, continuarà treballant pels més necessitats, realitzant tasques de prevenció, primers auxilis, socors, col·laboració internacional, etc.
20 Societat Fl.S ÍCAIYTOINS Dijous. I dinin del2000
C o r t c e a t r a c í
Col·lectius locals van manifestar-se per dir
no a la desfilada militar Diverses entitats i col·lectius de Sant Cugat van manifestar divendres la seva oposició a la desfilada militar prevista per dissabte a Barcelona. Durant l'acta, els col·lectius van llegir manifestos en contra de l'excercit i dels diners invertits en armament, i en contra e la política de CiU, PSC i PP, que han permès que la dsfilada es fes a Barcelona. La concentració, a la que hi van assistir unes setanta persones, va viure moments de tensió a causa d'un grup d ejoves que van interrompre la lectura dels manifestos amb crits en defensa de l'excercit i del rei. La jornada va finalitzar però sense cap incident destacat.
E S T K R CASTANYER
La desfilada que van fer les Forces Armades aques t dissabte a Barcelona va ser rebuda negativament per diversos col·lectius de Sant Cugat. Ja el dia abans , ag rupac ions com Mau le t s , C A S C , Assemblea O k u p a de Torre Blanca o la J E R C i El ' iA van reunir-se a la plaça Barcelona, on van llegir diversos manifestos en contra de la desfilada militar i en contra de la política de CiU, PSC-P S O E i PP, que han pe rmès que aquest acte es fes a la ciutat comtal. "La decisió de fer desfilar l 'excercit d 'ocupació espanyol pels carrers de Barcelona és política, i per tant, té uns responsables polítics" van afirmar Maulets.
Des d 'aquests col·lectius es va criticar també l 'existència i el manteniment d 'un excèrcit, que segons van dir, és fruït de la dictadura franquisme i va ser
imposat per la Constitució Espanyola de 1978. Des de les Joventuts d ' E R C van recordar que en el referèndum de l 'O-T A N de l'any 1986, a Catau-nya va guanyar el N O , i que d'altra banda, a Catalunya hi ha un gran nomnre d' insubmi-sos i d'objectors de consciència. Per últim, una altra qüest ió d e s t a c a d a pe r t o t e s les enti tats reunids a la plaça Barcelona van ser els d iners inv e r t i t s e n m a n t e n i m e n t de l 'excercit i en ar-mamant.
Segons van explicar des de l'assemblea local de Maulets "aquests són u n s d i n e r s llençats, que empobreixen els pobles més necessitats i enriqueixen les grans companyies multinacionals". Des d 'EUiA, per la seva banda, van destacar que aquest acte de les Forces Ar-
Durant l'acte, hi va haver mm discusió amb un grup de defensors de l'excercit F: X.L.
mades coincidia amb aques t any 2000, declarat per l 'ONU com Any Internacional de la Cultura de la Pau.
L'acte en contra de la desfilada de l'exèrc i t , q u e va comptar amb la p r e s è n c i a de més de 70 persones, va viure m o m e n t s d e tensió quan un g rup de joves
va interrompre la lectura dels manifestos amb crits de "viva Espana y viva el rey". Per uns moments , els crits a favor i en
Es van manifestar Maulets, CASC,
Assemblea Okupa Torre Blanca, la JERCiEUiA
contra de les Forces Armades van obligar els agents de la policia local a acostar-se fins a la plaça Barcelona, però finalment la concentració va poder dur-se a terme sense cap més incident destacat.
A banda de la concentració en contra de la desfilada militar de dissabte, l'assamblea local de maulets també va organitzar la setmana passada una xerrada-àudiovisual per parlar del projecte que des de fa tres anys està fent a Cuba la Brigada Catalana Venceremos. Durant l 'acte, membres d'aquejst col·lectiu van passar un vídeo sobre la situació d'aquesta illa.
L'Ajuntament
reafirma el seu
compromís amb
el poble sahrauí
E.C. - Sant Cugat -
L'Ajuntament de Sant Cugat participarà en la Trobada Estatal de Ciutats Solidàries amb el Poble Sahrauí que es farà a Barce lona els d i e s 8 i 9 de juny.
L'objectiu d 'aquesta trobada, organitzada per la Federació Estatal d 'Insti tucions Solidàries amb el Poble Sahrauí (CCASPS), és fer una anàlisi de ia situació actual del conflicte al Sàhara Occidental i de la situació del Pla de Pau. La t r o b a d a s e r v i r à t a m b é p e r plantejar les perspectives i les accions solidàries que s'haurien de dur a terme des de les institucions, i per analitzar la situació que estan vivint els c iutadans sahrauís de les zones ocupades i dels camps de r e fug i a t s . A q u e s t a t r o b a d a co inc ide ix a m b un m o m e n t d 'es tancament del Pla de Pau i d 'a jornament inde terminat del referèndum i també amb la publicació d 'un informe del secretari general de la Nacions Unides, Kofi Annan, sobre les perspectives de resolució del conflicte.
Amb motiu d 'aquesta jornada, una delegació sahrauí viatjarà fins a Barcelona, on seran rebuts per diversos membres de la CCASPS, ent re ells l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Re-coder.
S u b v e n c i o n s
UIES Angeleta Ferrer oferirà beques per anar a Anglaterra
M M . - Sant Cugat -
L'I ES Angeleta Ferrer ha rebut una borsa d ' e s t u d i s de l Depar tament d 'Ensenyament de la Gene ra l i t a t per poder oferir cursos a Anglaterra. La subvenció ascendeix a un total de 4.250.000 pessetes amb què finançaran aquests estudis de quinze dies a la Gran Bretanya.
Concretament , les beques es dest inaran a aquells a lumnes que es t iguin cursant p r imer de batxillerat a l ' insti tut Angeleta Ferrer, i que enguany cursen l 'assignatura optat iva L e a r n i n g E n g l i s h T h r o u g h Fairy Tales.La subvenció de la Generalitat s'atorga per possibilitar l 'estada a Anglaterra
dels a l u m n e s beca ts per un període de dues setmanes, durant les quals es portaria a terme un curs especial . Els diners se ' l s han conced i t pels treballs que s'han portat a terme al llarg del curs en aquesta ass ignatura . La iniciativa que ha t ingut més rellevància en aquest sentit han estat les activitats que formaven part del projecte Orator. Els t reballs q u e s 'han rea l i tza t en aquest curs lectiu ja havien estat guardonats amb altres tipus de premis i ajudes anteriorment en aquest any.
Aques ta ass ignatura , Learning English T h r o u g h Fairy Tales, es troba dins el depart amen t d 'anglès del centre i la imparteix la professora Mai-te Ruiz.
Els alumnes de/L·onardo da Virin van conèixer el funcionament de la í d'un diari FOTOXAVILARROSA
L1ES Leonardo da Vinci visit^ ELS 4 CANTONS
Els alumnes de segon d 'ESO de l'IES Leonardo da Vinci van Visitar dilluns la redacció del setmanari E L S 4 CANTONS. En la seva visita van conèixer tot el funcionament general que porta a terme la publicació, des d'anar en busca de notícies fins a la seva impressió en papers, passant per la redacció, la correcció, la maquetació i la creació dels fotolits i les planxes per a la impreipta. Durant aquesta activitat, els nois i noies que estudien en un dels instituts públics del nostre municipi van aclarir els dubtes que se'ls plantejava. D'aquesta manera s'inicia el cicle de visites a les instal·lacions del setmanari santeugatenc E L S 4 CANTONS que es portarà a terme a instància dels mateixos centres escolars./ M.M. (Sant Cugat)
ILS /CANTONS Dijous, Irle juny del2000 Societat 21
Festes
Més d'un centenar de persones celebren la Cruz de Mayo
Enguany era la vuitena edició de la festa andalusa
MAGDA M É N D E Z
Uns 2.400 clavells van formar la gran creu que va presidir diumenge passat la seu del Centro Popular Andaluz (CPA). Per vuitè any consecutiu, l'entitat local celebrava la festa de la Cruz de Mayo a la nostra ciutat, a la qual van assistir més d'un centenar de persones. Entre el públic també s'hi podia trobar l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, diversos membres de l'equip de govern i l'oposició del consistori , a més de representants d'altres agrupacions andaluses a Catalunya.
La festa de la Cruz de Mayo va començar el migdia, amb una missa a l'aire lliure, on diversos grups i particulars van realitzar la seva ofrena floral. A més, durant la missa també va actuar el Cor Rocie-ro Recuerdos de Andalucía. Un dels punts destacats va ser la participació de persones no vinculada a l'entitat. "Creiem que l'ob-jectiu de donar cabuda i obrir-nos al poble s'està acomplint", assegurava orgullosament el president del CPA, Gabriel Ruiz.
Després de la missa, va arribar el torn d'una petita actuació en què van participar els grups de ball Axatiana, Centro Popular Andaluz i Triana. "És una de les dates importants pel CPA i, per tant, per Sant Cugat", afirmava l'alcalde, Lluís Recoder. "Puc dir amb coneixement de causa que és un
A cues/ és el vuitè any que se celebra la Cruz de Mayo a Saní Cugat F.E. FA RJNYES
acte molt arrelat i crec que és bo que la gent de Sant Cugat el conegui, que gent que mai s'hi ha acostat el dia de la Cruz de Mayo, doncs ho faci perquè és un acte festiu bonic", afegia.
Aquest és el vuitè any que se celebra la festa al CPA i, segons Ruiz, "ens anem superant.a cada edi
ció. Creiem que està completament consolidada, a tal extrem que, l'any que ve, volem millorar-la, recuperant les catifes de flors que anirien davant de l'altar" .
El proper acte públic que celebrarà l'entitat andalusa de la nostra ciutat serà el proper 10 de juny pel seu 23è aniversari.
' O k u p a c í ó '
L?assemblea 4okupa' presentarà una nova proposta de conveni
Ekokupesiolenpirstietarunatonhapropotfa deloineiii a l'ajuntitment F X.l. E.C.
L'assemblea okupa de Torre Blanca té previst sol·licitar una nova reunió amb l'Ajuntament per presentar-los una nova proposta de conveni. Des d'aquest col·lectiu consideren que el conveni plantejat per l'equip de govern no s'ajusta a les seves expectatives d'autogestió i de diàleg amb les entitats de la ciutat, i per això han decidit redactar una nova proposta. Segons van anunciar ara fa una setmana, no poden acceptar qüestions com que l'Ajuntament intervingui en la gestió o en les obres de la casa i per això el conveni que ells tenen previst proposar a l'equip de go
vern ha d'incloure només un pacte entre l'assemblea okupa i l'equip de govern, pel qual l'Ajuntament els cedeixi temporalment l'ús de la masia perquè ells puguin fer-se càrrec de l'autogestió conjuntament amb les entitats de la ciutat.
Pel que fa a l'Ajuntament, han manifestat la seva sorpresa per la resposta dels okupes]z que, segons font municipals, ells els van fer arribar la seva proposta de conveni per via personal i directa i per això no esperaven que el col·lectiu manifestés la seva opinió a través d'una roda de premsa. Des de l'Ajuntament han afirmat esperar que l'assemblea okupa els respongui per la mateixa via directa i personal.
Fins a un
CfcíA
0 / de descompte /O si avances
60 dies la reserva del teu viatge.
Vine i informa't de les condicions d'aquesta promoció
RACC r r r CLUB agència de viatges
Delegació RACC a Sant Cugat: Rambla Ribatallada, 20 - Tel. 93 495 50 71
IMPRESSIÓ DE PÒSTERS
Amb injecció de tinta (des tí'1 unitat! Fins a 135x200 cm
ACABATS
Ptafonats (en foarn-cartró ploma! Laminats Encapsuiats SOLUCIONS GRÀFIQUES
CONVOCATÒRIA PER COBRIR OÜES PUCES TEMPORALMENT
Assistent social (Nomenat com a funcionari interí pera substitució per maternitat)
Peó de mercats {Contracte laboral temperat per a reforç durant l'estiu)
Les bases per accedir als respectius processos selectius les podeu obtenir al vestíbul de l'Ajuntament, de 9 a 21 h. El termini de presentació d'instàncies finalitzarà el dia 12 de juny. Per a qualsevol aclariment, truqueu al Negociat d'Administració de Personal, de 9 a 14 h.
Ajuntament de Sant Cugat del Valies
22 Societat ELS ÍCAIYIWS Dijous, 1 de juny del >000
P r e s e n t a c i o n s C o n f e r è n c i e s
"Encara no he tingut cap situació desagradable a causa de la fama La nova Miss Espanya va ser dijous passat al Pryca Sant Cugat
•>•>
IltIen I .in/ii••< ui pitsneliirnl' Smit Cu«titCentre Comen•tall/i IHKH Inl-lt u in th
KM T.KCANTAWKK
- Sant Cugat -
I,'actual Miss Espanya. Helen I andes, va \ isitar la setmana passada cl Sant Cugat Centre Co-mcrcial, on \a presentar la nova col·lecció de joies Miss Espana de Oro Yivo.
Helen Lindcs, de divuit anys, es des del mes de març la nova Miss Kspanya i ha estat Segona Dama d'Honor de Miss l nivers. "Ser Miss Espanya m'ha canviat moltíssim la vida. Ara visc a Madrid, lluny de la meva família, però també tinc moltes aventat-ges" va assegurar. Alguns d'aquestes aventatges són la quanti
tat de feina que li està sortint o el fet de poder viatjar per Kspanya i per l'estranger i conèixer a molta gent. "1 n an\ com a Miss t'o-tereix moltes oportunitats i cal aprofitar el temps" va explicar.
Pel que fa al futur, aquesta jove model té previst, si pot., repen-dre els seus estudis de COL. que ha hagut d'abandonar pels seus compromisos com a model: "he d'aprofitar els aventatges de ser Miss Espanya, i si he de sacrificar els meus estudis per després reprendre'ls més endavant, doncs em sembla bé". Altres projectes futurs de Helen Lindcs són la possibilitat d'estudiar veterinària -una de les seves aspiracions- o la
lonsrfOmXkii hOK) \ 1..
possibilitat d'encaminar la seva carrera cap al món del cinema i la televisió:"quan acabi aquest any, si tot està més calmat, intentaré estudiar art dramàtic".
1 lelen Lindcs va assegurar també que, de moment, està portant molt bé el fet de ser famosa ja que "la gent pel carrer em tracta amb respecte, em volen conèixer, intenten que els firmi autògrafs o em faci fotos amb ells, però encara no he tingut cap situació desagradable a causa de la fama". Tot i així, Lindes va assegurar també que quan surt o va a festes sempre va acompanyada d'assessors, que la guien una mica l'orientin "perquè no fiqui la pota".
\IIIII •. d( lii I \/• Sí"<)fiov/1ii IIIIIIMI uii min iitle(Itiluiilti lesiltuifi l·O'l'O:XI..
Dones de PEdat Mitjana, protagonistes d'un nou
cicle de la UNESCO MAGDA MÉNDKZ
-VaMorelx/Mira-sol -
L'Associació d 'Amics de la l 'NESCO Valldoreix-Sant Cugat ha organitzat pel mes de juny un nou cicle de xerrades a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). En aquesta ocasió es parlarà sobre tres figures femenines que van destacar en una època en què la dona ha\ia d'estar forçosament en segon pla: l 'Edat Mitjana. Amb aquest cicle es tancarà la temporada d'activitats de l'associació valldoreixcnca.
Emma de Barcelona; Krmes-senda, comtessa de Barcelona; i Hidclgarda de Bingen són els Tres Exemples de Dones Avantguardistes a l'Alta Edat Mitjana, segons anuncia el mateix títol del cicle de xerrades que comenta avui mateix.
La filòloga Joana Ripollès i la teòloga Maria Pau Trayner serajn les encarregades d'explicar la viefa i anècdotes de la filla de Guifré fel Pilós i primera abadessa del Mo
nestir de Sant Joan de les Abadesses, Emma de Barcelona. La xerrada es farà aquesta tarda a partir de les vuit a la Sala d'Actes de l'ANC.
La següent conferència es farà el dia 8 de juny i anirà a càrrec de la historiadora Teresa Vinyoles. En aquesta ocasió explicarà la trajectòria d'Ermessenda, una comtessa de Barcelona de l'any 10(M). que va fer justícia basant-se en el dret i rebutjant l'arbitrarietat del judici de Déu.
El col·loqui final versarà sobre la polifacètica Hidclgarda de Bingen. La filòloga Isabel Segarra explicarà el 15 de juny la vida d'aquesta poetessa, mística, abadessa del nord d'Europa que també estava interessada en la medicina.
Aquestes conferències s 'emmarquen dins el II Cicle de la Dona a través del Temps i, juntament amb l 'excursió a Sant Martí del Canigí i a Cuixa, tancarà les activitats de l'Associació d'Amics de la U N E S C O d'aquesta temporada.
S u c c e s s o s
Condemnen una monitora d'autobús a 2 anys de
presó per robar una maleta MAGDA MÉNDEZ.
El fiscal de la secció cinquena de l'Audiència de Barcelona ha demanat dos anys de presó per a una monitora d'autobús de transport escolar que ha estat acusada de robar una maleta que un veí de Sant Cugat va deixar oblidada al carrer. La processada, Maria Rosa CA.,
ha confirmat que va veure la bossa de viatge entre dos cotxes però ha negat haver-se'n apropiat. El judici es va celebrar el 17 de maig passat.
Els fets van succeir el 12 de febrer de 1997 a Ics nou del matí, quan un veí del carrer Manel Farrés de Sant Cugat tenia previst sortir per emprendre un viatge llarg. L'home va deixar la maleta al cos
tat del seu cotxe mentre anava a llençar una bossa d'escombraries al contenidor ubicat a la cantonada més propera. Quan va tomar no es va adonar que li faltava la maleta i va agafar el vehicle en direcció a l'aeroport. A mig camí, però, va recordar que no l'havia agafat i, en tomar al lloc de sortida, ja no la va trobar.
Una testimoni presencial (una dona de fer feines que estava al balcó en el moment dels fets) va declarar que va veure perfectament com l'autocar parava, feia marxa enrere uns 10 metres, la dona baixava, agafava la maleta i tornava a pujar, abans d'arrencar novament. La dona va sospitar i va prendre nota de la matrícula del
vehicle. Per la seva banda, l'acusada ha
assegurat que no va succeir d'aquesta manera, malgrat que ha confirmat que va veure la maleta abandonada al carrer. Segons a monitora, no van parar a recollir |a malera perquè tant cl xofer de l'ají-tocar com ella mateixa tenien mo|l-ta pressa i no podien passar per dependències policials per deixar-la.
El perjudicat reclama una indemni tzac ió que ascendeix) a 150.000 pessetes, la suma en què està valorada la maleta i el seu contingut. En aquesta demanda, però, no hi ha cap petició expressa pel viatge a Anglaterra que va haver de cancel·lar, perquè li van retornar els diners del bitllet d'avió.
24 Societat ELS /CANTONS Dijous, I tic jiiux del2000
' C à s t i n g ' de R à d i o S a #Ï í C u g a t
Carles Solà. Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona
"No renuncio a tenir el meu posicionament ideològic i no l'amago" Tot i tenir un càrrec tan important, Carles Solà es va presentar al 'Càs-
ting' de RSC el dia 13 de març. A l'hora de fer la selecció dels candi
dats, n'haurem de tenir en compte també l'habilitat i el nivell de co
neixements, realment ampli en matèries diverses. De fet, no és per a
menys: Solà és professor titular de la Càtedra d'Enginyeria Química de
la UAB, tasca que reprendrà quan acabi el seu període com a rector.
Ara bé, de ben segur que també hauran influït en el seu comporta
ment la seva gran facilitat per riure o les aficions a la natura i a al ci
nema, que, segons ell, també l'ha educat.
M A I Í D A M K N D K / .
Em dic Carles Solà i Ferrando. Vaig néixer a Xàtiva, la costera. País Valencià, el 28 de novembre de 1945. Sóc casat i tinc dues filles. Sóc professor universitari.
— Es considera un idealista? -Voldria creure que sí. Perquè malgrat que els anys i les decepcions s'han anat acumulant, encara crec que val la pena treballar i lluitar per tota una sèrie de valors. - Com va viure els seus anys d'institut a l'Acadèmia Castellanos? -Doncs són uns anys feliços, amb uns professors excel·lents, que recordo amb molta estimació. Eren professors rcpresaliats pel règim, que no podien treballar en l'ensenyament públic i vaig tenir la sort de tenir-los. Em van transmetre molts valors.
-Veiem que vostè va decidir estudiar química... -Ah, sí! Ho tenia claríssim des de ben petit. - Per cjuè? -Doncs no sé si és per l'ambient taller o què, però crec que em van influir molt un parell de professors de Física i Química que vaig tenir, que ens van entusiasmar per l'exploració i decobrir la natura, manipular-la.... 1 també, les aventures que fèiem amb un grapat d'amics. Fèiem pólvora i tota mena d'artefactes..., en fi, ens divertíem molt. Això va demanar la seva formulació més acadèmica que volia dir estudiar química.
— Què és ser agregat?
-És una categoria de professor que ha desaparegut Antigament, abans de la llei del 83 hi havia, a banda del professor ajudant, tres categories de professors numeraris: l'adjunt, l'agregat i el catedràtic. Jo he corregut tots els papers de l'auca: becari, ajudant, adjunt, agregat i, fi
nalment, catedràtic aquí, a l'Autònoma. — Se sent frustrat per haver d'exercir de professor, en comptes d'investigador? -Bé, de fet, la tasca universitària permet la simultaneitat de l'ensenyament i la investigació. Ara no és el meu cas, però m'he dedicat molt també a la investigació. Ja fa temps que no em deixen entrar a un laboratori, perquè si no, trencaria les coses, però sí que m'apassiona. — Com va decidir presentar-se per a rector de la Universitat Autònoma de Barcelona? -La veritat és que va ser una argumentació entre el grup d'amics que estàvem embolicats en el que es podria dir conspiració, com a alternativa a la direcció de l'Autònoma, que es dóna sempre al presentar un programa de govern. I a l'hora de la veritat, jo vaig ser l'últim a dir que no, i em va tocar.
— Creu que cal que càrrecs com el de rector d'una universitat es po-sicionin políticament? -Políticament, jo entenc que la Universitat és una institució" plural, que
Solà va ser el pregoner de la darrera Festa Major
hi han de cabre totes les concepcions democràtiques. Per tant, el rector, com a representant de la institució, no s'ha de posicionar de manera explícita en funció d'una determinada opció política, electoral... Tanmateix, no renuncio a tenir el meu posicionament ideològic, i no l'amago. En qualsevol cas, hi ha una part importantíssima de la política que és obligació, que és la política universitària, que té moltes alternatives i connotacions. - Quin és el paper de la universitat en l'àmbit polític, en sectors com pot ser la defensa del català? -Pel que fa a la cultura catalana en general, tenim un deure explícit, que és el de conservar i fomentar el llegat, fent possible la cultura, la in
vestigació en català. L'expressió catalana com a expressió universal, igual que en anglès, francès o castellà. Crec que és un dels nostres deures com a institució. - Vostè va llegir el pregó del Cor-reDengua. El català desapareixerà? -Segurament desapareixerà, com ha desaparegut el llatí com a llengua viva. Espero que trigui molts segles perquè això passi. Però, perquè això no passi, cal que l'utilitzem, el fomentem, el mantinguem viu, modern, útil, per una societat que és molt ràpidament canviant.
'Càstiug' j'emet eh dilluns de_ÏA a 24h Repetiria de l'entrevista a Jaume Pla, disstdl·le
de 14 a lïï ti RSC (91.5 FM)
Les preguntes de La Veu
•Desmenteixi que hi ha corrupció al rectorat de la Universitat Autònoma. Desmentit. •No é» tan greu que un murcià sigui president de la Generalitat Valenciana com que on valencià sigui rector de la UAB? Que un ciutadà dels països catalans sigui rector de la UAB ho trobo normal. Que un murcià sigui president a València..., en principi no tinc cap objecció. El que sí que crec és que
hauria de ser una persona que raonés en català, que defensés el català i que no caigués en po-litiqueries secessionistes respecte a l'idioma i respecte a la ciència. •Es democràtic que es posi en marxa avui un informe Brieall que trea poder al claustre i el dóna al rector? Això no és així. El que diu és que alguns claustres haurien de ser més operatius per la mida, perquè un clasutre de 1.500 persones no pot treballar bé.
Les Proves
JORDI RAMOS
-Solà és un amant de k natura i diu que els dissabtes li agrada passejar per Coliserola. Per aquest motiu, li vam preguntar sobre la fauna del parc, i malgrat no ser-ne un expert, ho va respondre tot correctament. -A més, és una de les poques persones que ens podria dir com aprovar una assignatura sense estudiar. No en va dir cap, però sí que va reconèixer haver copiat en un examen de matemàtiques.
<.(. No he fumat 99
mai cap porro
E M I L I BKLLA
-Sant Cugat-
- Per començar li diré una sèrie de noms i m'haurà de dir un adjectiu per cada un. - Carles Solà: Professor. - Casal Ohtpa) de Tonr Blanca: Joves. - '/Aplana: Polític.
- Ricardo Femís: l In professor fantàstic que vaig tenir. - Ansiàs March: 11 n dels nostres grans poetes. - Rosa Rodríguez: La meva dona. - A qui de Sant Cugat cremaria a les falles de València? - Són tots molt bona gent per aquí. - Per què els de Castelló tenen mania als valencians? - Els castellonencs són valencians. - Què regeix un rector: una església o una universitat? - Al País Valencià no hi hauria confusió perquè els que hi regeixen les esglésies es diuen retors. - Ha vist mai el programa de TV3 'Universitat Oberta'? -No. - Cal una 'rebenón en los bares' de les facultats? - Sí, perquè hi deixin de fumar. - Per què té mal d'esquena? - Supose que perquè tinc massa anys, perquè no vaig tenir una bona educació postural a l'escola i perquè això de ser bípeds porta aquesta conseqüència. - En què s'assembla al cantautor Raimon? - En què tots dos vam nàixer al mateix poble. - Consideraria José Maria Aznar una persona 'non grata1 a casa seva? - No crec que hi hagués ocasió. - Per què serveixen les columnes de l'Autònoma? - Per moltes coses. Segons Andreu Alfaro és un anunci, però jo crec que és un símbol, també. -De què? - D'una universitat que està compromesa amb el seu país, entre d'altres. - Ha fumat mai un porro? -No. - El valencià és la mateixa llengua que el català? -Sí. - Creu que ek alumnes de la UAB saben quina cara fa? - No. Entre altres qüestions perquè el full informatiu que publiquem allà té prohibit posar fotos meves. - Va d'incògnit per la plaça Cívica? - El dia que no pugui passejar tranquil·lament per qualsevol lloc de la meva universitat sabré que hauria de plegar.
d f rü lk
TOTA iA litròfUtíiAClÓ m SANT CUGAT * LA «HttO» MÚSICA * ESPORfS * RADIO SANÍ CUGAT
OS 4 CANTONS
Comarca / de juny del 2000 25
C i u t a t s
La comarca aglutina
gran part dels cursos
universitaris d'estiu El Vallès, el Garraf, l'Osona i
el Berguedà seran algunes de les comarques de Catalunya on resultarà més accessible cursar estudis universitaris aquest estiu. L'oferta de cursos universitaris per a juliol i agost a les comarques de Barcelona serà en total de 221, 85 dins aquestes tres comarques, que es podran cursar en qualsevol de les 15 seus que les universitats catalanes posaran a l'abast. Enguany l'Institut Joan Lluís Vives, format per les disset universitats dels Països Catalans, ofereix un total de 580 cursos de tot tipus dins la seva' programació d'estiu, tot ampliant el nombre de seus fins a 53 seus per tal d'augmentar la seva incidència al territori i superar les més de setze mil m a t r í c u l e s de l ' any passat.
Prop de vint mil estudiants
participaran, des del 19 de juny fins a I'l d 'octubre, en algun dels cursos que organitzaran les 26 institucions que formen la xarxa del Joan Lluís Vives, l'única que agrupa tots els centres universitaris dels diferents territoris de parla catalana. Fins a vuitanta cursos més, incloent-hi els d'idiomes, intentaran posar a l'abast la possibilitat d'ampliar la formació o reciclar-se profess iona lment aprofi tant l 'augment de temps lliure o el poc ús de les instal·lacions universitàries durant l'estiu. L'any passat un 71% dels inscrits eren estudiants, tot i que cada any augmenta el nombre de professionals que s'interessen per aquest tipus d'oferta. Catorze localitats de les comarques de Barcelona albergaran algun dels 221 cursos d'estiu organitzats, un 41,5% de l'oferta./Intra-ACN
S a b a d e I I
S a b a d e l l
La ciutat té 2 3 inscripcions en el registre per nomenar
tuteles de la Generalitat
La comarca del Vallès Occidental compta amb 60 inscripcions. 23 de les quals són de veïns de Sabadell, en el registre de nomenaments tutelars no tes-tamentaris de la Generalitat de Catalunya des de la seva creació, el 1997. Aquest registre, únic a l'Estat espanyol, preveu que els ciutadans puguin designar un tutor per als fills menors no emancipats o incapacitats, i fins i tot per a ells mateixos en previsió de ser incapaços en el futur.
Al Vallès Occidental s'han registrat 3 designacions de tuteles, una a Sabadell i una altra a Sant Cugat del Vallès, i 58 autotuteles, 22 de les quals són a Sabadell.
l 'n total de 12 veïns de Terrassa han fet designació d'autotutela, i 10 de Cerdanyola del Vallès. La resta es distribueixen entre els municipis de Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Sant Cugat i Montcada i Reixac.
El Registre de nomenaments tutelars no testamentaris, que està regulat a la llei 9/1998 de 15 de juliol del Codi de Família, recull les inscripcions tant de tuteles, és a dir, la designació per part dels pares de les persones que voldrien que es fessin càrrec dels fills menors o incapacitats en cas que ells no puguin fer-ho esporàdicament, i les autotuteles, això és, el nomenament de tutors per a un mateix en previsió d'una futura incapacitat, fins i tot en cas que sigui temporal.
En t re els supòsits que s'inclouen en aquests casos hi ha, per exemple, els dels pares que per raons de feina han de viatjar molt i no poden tenir la cura que voldrien dels fills, o bé les persones que preveuen anar a viure a l'estranger una temporada i volen que algú els administri el patrimoni que deixen a Cata-lunya./Intra-ACN
FIconseller d'F.connmiti i portaveu del govern. Artur Mim, durant la roda de premsa FOTO: lutra-ACS
El govern anuncia 2 . 3 7 1 milions per a les comarques barcelonines
El conseller portaveu de la Generalitat, Artur Mas. va presentar un paquet d'inversions a la xarxa viària de Ics comarques barcelonines per valor de 2.371 milions de pessetes destinades a vint-i-nou obres.
Dels gairebé 2.400 milions de pessetes que destinarà el govern català a les carreteres barcelonines. 730 corresponen a les obres de millora del traçat de la carretera C-17 (N-152) a l'alça
da de Tagamanent a Osona. La majoria de les vint-i-nou obres consisteixen en el reforçament del ferm i en la substitució de la senyalització per incrementar la seguretat.
Entre altres de les actuacions més destacades hi ha les de're-forçament del ferm de la carretera C-26 (C-149) entre Berga i Montmajor, al Berguedà, per un import de 105 milions de pessetes, així com a la C-1415 a Ar
gentona, al Maresme, per 130 milions.
Les inversions en carreteres a les comarques barcelonines formen part d'un pla global d'inversions per a la xarxa viària de tot Catalunya que puja fins als 17.635 milions de pessetes i s'a-cullen a la capacitat d 'endeutam e n t de l ' empresa GISA tal com preveuen els pressupostos de la Generalitat de l'any 2000. /Intra-ACN
T e r r a s s a
Renfe millora les Rodalies
El servei de Rodalies de Renfe de la Línia 4 Barcelona-Ter-rassa, al Vallès Occidental, allargarà 12 m i n u t s l 'horar i de sortides. Els darrers trens sortiran a les 23.03 hores. En el conjunt de les quatre línies de la xarxa de Rodalies a Barcelona, el servei s'allargarà entre 30 i 51 minuts per donar resposta a la demanda dels viatgers que acaben la jornada laboral o els estudis al voltant de les 22 hores. Per als destins més allunyats com ara Sant Vicenç de Calders, Vic i Manresa, les sortides des de Barcelona-Sants es faran entre les 21.45 i les 23.06 hores, mentre que per al nucli d'estacions amb més freqüència com Mataró, les últimes sortides oscil·laran entre les 23.00 i les 23.20 hores. /Intra-ACN
S a b a d e l l
Recurs contra la rebaixa de
pena per esquarterament El fiscal en cap del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), José Maria Mena, ha anunciat que la fiscalia presentarà un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem en contra de la interpretació de l'acarnissament que va fer l'alt tribunal català en una resolució per la qual va rebaixar la pena a un veí de Sabadell que va clavar 17 cops, va escanyar i va esquarterar la seva companya sentimental.
Segons José Maria Mena, la postura del TSJC és "antipàtica", i cal reconèixer al tribunal "el valor" que ha tingut a l'hora de posar aquesta sentència, tot i saber que serien objecte de crítiques i sarcasme a l'opinió pública.
Ara bé, tot i el respecte que me
reix al fiscal en cap la seva decisió, ha insistit que des de la fiscalia es discrepa de la interpretació que fan de l'acarnissament, i per això estan preparant ja el recurs.
Segons Mena, "llegides adequadament les diferents preguntes que fa el magistrat-pre-sident al Jurat, es veu clarament que l'acusat primer colpeja i després es decideix a matar-là i escanyar-la".
L'acusació particular, representada per la lletrada Pilar Boned, ja ha anunciat també el recurs de cassació.
El processat, veí de Sabadell, s'ha beneficiat d'una reducció de la pena de 22 anys i sis mesos de presó a 15 anys de presó./In-tra-ACN
26 Societat ELS4 CANTONS Dijous, l de juny del 1000
m n
SAINT COUAT ARRIBA A SANT CUGAT
Una delegació del municipi de Saint Couat, que vol dir Sant Cugat, va visitar dissabte la nostra ciutat, convidada per l'alcalde Lluís Recoder. Els visitants van fer
una gira que els va portar al Centre Cultural o al Monestir, entre altres indrets emblemàtics de la ciutat.
FOTO: EDUARD FARINYES
"NO SEMPRE ES POT ESTAR PERFECTA"
IM nova Miss Espanya, Helen Lindes, va enlluernar la setmana passada al Sant Cugat Centre Comercial durat la presentació de la nova col·lecció de joies d'Oro Vivo. Amb un somriure tímid però ple de seguretat, la jove model va reconèixer que un dels problemes
del seu nou títol és que no sempre pot "estar perfecta" quan els periodistes li fan fotografies.
Pàgina 22 FOTO:XAVILARROSA
LA UNIÓ ES CONVERTEIX EN VENUS
La societat de la Unió Santcugatenca va rebre dissabte el premi Venus de Sant Cugat, que atorga cada any el Rotary Club de la ciutat. L'empresari Octavi Barnils, per la seva banda, va rebre el guardó, Paul Harris, màxima distinció rotaria. Els premis
van ser acollits amb entusiasme pels dos guardonats, que van gaudir a fons d'aquesta novena Nit Rotaria.
Pàgina 18 FOTO: EDUARD FARINYES
CÒMIC LLAR
Déu no fa vacances? / En Pau de les calces curte-í van series obres escollides pel grup de teatre de la Llar d'Avis de la
Parròquia durant la seva representació al teatre de La Unió Santcugatenca. L'objectiu, recollir fons per a la Llar.
FOTO: EDUARD FARINYES
ELS4CAIVra>S Dijous, 1 de juny del 2000 Societat 27
DE SANT CUGAT A CATALUNYA
Els premis literaris Gabriel Ferrater s'ampliaran a partir de l'any que ve a tots els centres d'ensenyament de Catalunya. Així ho va anunciar l'alcalde, Lluís Recoder, durant l'entrega dels premis.
Els guanyadors van ser premiats per l'Ajuntament, la llibreria Paideia i el setmanari Els 4 Cantons que, entre altres obsequis, va lliurar invitacions pel concert del grup de rock català Els Pets, que
actuaran properament a Sant Cugat.
Pàgina 36 FOTO: XA VILARROSA
EL PAVELLÓ S'OM PLE A VESSAR PER EN BERNAT
Més de 600 persones van voler ser presents diumenge al pavelló municipal en un emotiu homenatge pòstum a Bernat Vaqué, el qui havia estat jugador i capità de
l'equip cadet "A " d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat. El Memorial Vaqué va estar presidit per l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, i els pares de Bernat Vaqué, Quim Vaqué i Dolors Siurana. L'acte el va organitzar la UE Sant Cugat.
FOTO: EDUARD FARINYES
A L'ABORDATGE!!
Els castellers de Sant Cugat van viure un dels seus millors moments aquest diumenge a Eivissa amb una
excel·lent jornada castellera. Des de la mateixa coberta del vaixell que va portar la colla a l'illa, i els mocadors lligats al cap, es va advertir que venien amb força fent
dos pilars de salutació. El dia va ser immillorable.
Pàgina 14 FOTO: MAGDA MÉNDEZ
i els mobles
carre mobles
Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS
MS4CANT0NS
28 Dijous, I de juny del 2000
H o q u e i herba femení
El Júnior té il·lusió per ser la reina Des de demà fins diumenge, el Júnior acollirà la XV Copa de la Reina d'hoquei herba
L'equip femení del Júnior d'hoquei herba va cloure la seva actuació al campionat de Lliga de la Divisió d'Honor amb una nova derrota. Les santcugatenques van perdre amb l'Atlètic Terrassa per 3 gols a 0 i han finalitzat últimes en zona de descens directe a Primera Divisió. Però malgrat tot, l'equip sant-
cugatenc ha deixat ja de pensar en la Lliga per centrar-se exclusivament en la XV Copa de la Reina, que a més, té lloc a les instal·lacions del FC Júnior-1917. En el que serà la darrera competició oficial de la temporada, hi prendran part el CD Terrassa, campió de Lliga, la Reial Societat, el San Pablo Val-
deluz'51, el Club de Campo, actual campió de la Copa de la Reina, la Universitat de Sevilla, el Club Egara, el RC Polo i el Júnior. Al sorteig celebrat dilluns a Madrid ha provocat que el Júnior s'enfronti al RC Polo als quarts de final d'aquest torneig. Núria Olivé i Anton Serrahima evoquen la "il·lusió".
Ai.r.x Loi·i-x -Sant Cugat -
1 ,'equip femení del Júnior va tancar el cap de setmana passat la seva participació al campionat de I .liga de I )i\ isií'i d'l lonoramb una nova derrota-la i|iiin/ena d'un total de divuit jornades-. L'equip santeu-gatenc va perdre per 3 gols a 0 al camp de l'Atlètic 'lerrassa. equip que ha finalitzat en penúltima posició amb 10 punts i que per tant haurà de disputar la promoció de descens a doble partit contra el Lagunak. El Júnior, que en la penúltima jornada davant el Club Deportiu Terrassa ja va confirmar el seu descens matemàtic a Primera Divisió, ha clos una campanya del tot negativa on tan sols ha sumat 5 punts.
Però l'equip que dirigeix Núria Olivé no està disposat a tancar la temporada oficial sense assaborir algun triomf. I és que des de demà a la tarda i fins diumenge al migdia, les instal·lacions del FC Júnior-1917 acullen la XV Copa de la Reina d'hoquei herba femení. Els conjunts que hi participaran són els set primers classificats a la Lliga amb l'excepció del Caja Cantàbria Sardinero, que ha decidit no prendre-hi part, i també el Júnior com a club amfitrió. Així, i per ordre de classificació, disputaran la Copa de la Reina el Club Deportiu Terrassa, campió de Lliga, la Reial StK'ictat de Sant Sebastià, el San Pablo Yaldcluz'.Sl de Madrid, el Club de Campo de Madrid, la Universitat de Sevilla, el Club Egara de 'lerrassa, el Reial Club de Polo de Barcelona, en substitució del Caja Cantàbria Sardinero, i el Júnior.
Dilluns passat va tenir lloc a Madrid el sorteig de quarts de final d'aquesta quinzena edició de la Copa de la Reina. Tres dels quatre partits que es disputaran en la primera jornada seran un calc de l'última jornada de Lliga de la Divisió d'Honor. D'aquesta manera,
tan sols una setmana més tard tornaran a enfrontar-se Universitat de Sevilla i Club Egara, Reial Societat i Club Deportiu Terrassa i també San Pablo Yaldehix'51 i Club de (lampo. En la darrera jornada, però, els vencedors d'aquests xocs van ser la l'niversitat de Sevilla per 1 gol a 1. la Reial Societat per 1 gol a 1 i el San Pablo Yalde-luz'51 per 3 gols a 0. Els dos únics equips que no repetiran partit són el Júnior i el RC Polo.
El CD Terrassa, favorit
El Club Deportin Terrassa, malgrat ha de jugar el primer partit amb la Reial Societat, subcampió de Lliga, és el principal candidat a fer-se amb el títol. Enguany, les terrassenques provaran de fer-se amb el títol després que en l'edició de l'any passat perdessin la final amb el Club de Campo a la tanda d'sfro/tes.
Després que demà es jugui la primera ronda del torneig es farà el sopar oficial, en el transcurs de la qual el CD Terrassa rebrà la copa de campió de Lliga. I n cop ja s'hagi disputat aquesta primera jornada es realit/.arà el sorteig de semifinals i també dels partits del
Núria Olivé té molt clar que "per il·lusió, segur que el Júnior és
un dels equips favorits
per endur-se el títol"
cinquè al vuitè lloc. Tant Anton Serrahima, president
de la secció d'hoquei herba del Júnior, com Núria Olivé, entrena-dora-jugadora del Júnior femení. evoquen a la "il·lusió" perquè l'equip santeugatenc acabi fent un bon paper a la Copa de la Reina. Serrahima apunta per la seva banda que "hi tenim molta il·lusió di-
Sitiui tlhvé ha afirmat que "jo no deu atio ies. Vequip està molt motivat, amb ganes de juga/" FO'K) h I-
positada, en aquesta competició. Esperem poder passar com a mínim a semifinals". Serrahima, però, no s'ha amagat de reconèixer que "la màxima il·lusió seria arribar a disputar la final".
Núria olivé ha valorat de forma molt positiva el sorteig de quarts de final: "Hem tingut molta sort al sorteig perquè el RC Polo és un dels equips que volíem. Es un equip assequible i el primer objectiu que ens marquem és jugar les semifinals". Olivé no descarta res: "Un partit de la Copa de la Reina és un partit realment a cara o creu. Jo no descarto res". L'en-trenadora-jugadora matisa també que "l'equip està molt il·lusionat, amb ganes de jugar ja aquesta Copa de la Reina. Per il·lusió, segur que som un dels equips favorits".
El president de la secció, Anton Serrahima. també ha concretat que "a nivell de competició, aquesta és la més important que mai ha organitzat el Júnior i per aquest motiu ens hi hem abocat de totes totes".
XV Cofu de la Reina
Universidad Real Soctedad-GI»$
C F Júnior-San Pablo Valdelut
üivefldfe$24gfony
d^ Sev&k-Cyb, E$«a (14 hores) b Deportí» Terrassa < 15.45 hores)
Reial Club de Polo (17.30 hores) '51-CIub de Campo (21.00 hores)
l)mabTs3dftjafty;
1 :rj^t(ílfeo*es)
Seiïiííatí$| la 5erntíMïaÍ{l7l 2a içmiBnaKWhfm»}
WmttmfàJmi
7è-8è(&0&r«)reS)<amí>de terra : 5è-6è{9hoïes)
3er-4t (10.45 hores)
ELS ICAIVTONS Dijous. 1 de juny (tel 2000 Esports 29
H a n d b o l
La UE Sant Cugat renova Joan Sancho com a tècnic del sènior
EI tècnic ha ideat un projecte de futur en què la base és Feix
Al.KX LÓI'KZ -SantCugat-
L'entrenador Joan Sancho dirigirà, una temporada més, el primer equip de la secció d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat. Finalment, el tècnic santcugatenc i la junta directiva d'aquesta secció van arribar a un acord de renovació avui fa tot just una setmana. Després d 'una primera reunió entre el cos directiu i Joan Sancho, dijous passat junta i tècnic van arribar a una entesa perquè Sancho continuï entrenant el sènior, que la propera temporada militarà a Primera Catalana després de dues temporades a Primera Nacional. La primera reunió va produir-se el 15 de maig i deu dies després Manolo Bejarano, Jaume Ambrós i Antonio Martín donaven el sí a Joan Sancho. En aquesta primera trobada, el tècnic ver-mell-i-negre va explicar quin era el seu projecte de futur, un programa ambiciós que va agradar a la junta i finalment van tomar a apostar per la continuïtat del màxim
responsable del primer equip de la secció d'handbol.
El president de la Unió Esportiva Sant Cugat, Enric Tomàs, apunta que amb aquesta resolució "dóna el seu màxim recolzament" a Joan Sancho. Tomàs ha concretat que "des de l'entitat s'ha valorat tota la feina que ha fet fins ara i s'ha pres la decisió que con-
Sancho: "Es un projecte a mig termini que pretén
que amb tres anys el Sènior estigui format per jugadors de la cantera "
tinues . Joan Sancho ha especificat amb
detall quin és aquest projecte "a mig termini". En primer lloc, aprofitar la gran quantitat de jugadors de base i treballar perquè aquests puguin acabar jugant al primer equip. En definitiva, "que de la quantitat puguem arribarà la qua
litat". En aquesta línia, l'entrenador local apostarà perquè cada jugador de la secció, sigui quina sigui la seva categoria -cadet, juvenil o júnior o sènior "B"-entreni depenent del seu nivell amb un equip o altre. Un segon punt d'aquest nou programa seria la creació d'una infraestructura de tècnics que t ingui una seriosa continuïtat i, finalment, la creació d'una disciplina de règim intern. "A partir d'aquí, ara no caldrà anar a buscar jugadors pel sènior a fora. Amb un termini de tres anys ha d'estar format per jugadors de la cantera, de Sant Cugat, i si pot ser que l'equip militi a Primera Nacional".
El tècnic, que s'ha mostrat il·lusionat amb aquest nou programa, ha avançat també que la propera temporada hi haurà algun equip més de base i s'engendrarà un nou equip júnior o be un conjunt sènior "B", encara per decidir-se. Precisament , podria ser Jordi Tomàs, el fins ara segon entrenador del sènior, el principal responsable d'aquest júnior o sènior
Joan Sancho vol qui "de la quantitat en \uiti la qualitat" FOTO: X.I..
"B". Sancho diposita, una vegada més, tota la confiança en Tomàs, de qui diu que es tracta d'una persona "molt vàlida" i "amb una motivació especial per fer-se càrrec d'algun equip de la secció". Junta directiva i Joan Sancho treballa ara mateix també en la configuració de l'organigrama tècnic dels diferents equips de la secció.
Mentre ja fa algunes setmanes que Sancho va confirmar les baixes voluntàries de primer Roger Antich i posteriorment d'Albert Rovira, el tècnic no creu que es produeixi cap més baixa, tot i que espera que els experimentats Ar-mand Mora i Joan Cinta comuniquin al tècnic si pensen continuar
al primer equip. Així, si no hi ha cap novetat, la plantilla podria estar integrada pels porters Pere Antich, Eloi Safón i Alex Núiïez i pels centrals Jordi Martínez, Ivan Martínez, pels laterals Xavier Puig i Pablo Menéndez, pels extrems Juan jo Gonzàlez, Ivan Salas, Lluís Puig, i pels pivots Jorge Gonzàlez i Alex Lozano. Abans d'ahir Sancho va reunir-se amb la plantilla per fer-los saber que seguirà un any més i quin és el seu projecte que pretén implantar.
Ara, després de caure eliminats a la Copa Catalana, el tècnic ver-mell-i-negre sondeja el mercat amb la intenció de fer alguna incorporació al sènior.
Recepció
L'infantil del Club Rugbi Sant Cugat ofereix a l'alcalde el
títol de subcampió d'Espanya Al.KX LÓPKZ
L'alcalde de Sant Cugat Lluís Recoder va rebre dimarts a la Sala de Plens de l 'Ajuntament els equips benjamí, aleví i infantil del Club Rugbi Sant Cugat. Aquests van oferir a l'alcalde i a la ciutat tres trofeus. L'aleví s'ha proclamat enguany subcampió de Catalunya, mentre que l'infantil ha estat segon també al Campionat de Catalunya però també s'ha proclamat brillantment subcampió d'Espanya.
L'acte va estar presidit per Lluís Recoder i va estar acompanyat pel regidor d'Instal·lacions Esportives, Jaume Tubau, i també pel regidor d'Esports de l'Ajuntament, Alfredo Bergua, així com també
pel president del CR Sant Cugat, Eduardo Forman. Més de cinquanta persones entre autoritats, jugadors, cos directiu, tècnics i familiars van ser presents a la recepció.
Als parlaments, Forman va explicar que "per al club és molt important el que hem arribat a aconseguir", mentre que Recoder va apuntar que "després de 13 anys d'existència de l'entitat el que aquests dos equips han assolit és molt important". L'alcalde també va voler destacar que "fora de Catalunya sou un club molt estimat i això és un fet que cal tenir molt present". El club santcugatenc va lliurar al final de l'acte una placa a Lluís Recoder.
El conjunt infantil del CR Sant Cugat va assolir el cap de setma-
h Is iquipi l/niiaiin. al fi I i infantil de
na del 20 i 21 de maig a Lleó el subcampionat d'Espanya en la primera ocasió que en equip de l'entitat hi participava. Els jugadors que dirigeix Pere Trubat van ser els segons millors d'un total de 24 conjunts de tot arreu de l'Estat. Abans de disputar la final de l'estatal, el CR Sant Cugat va
•I ( Iiil> RII^I/I Siinf ( tacat í<in í<itii'iiafiai-\i <w"
imposar-se a l'Atlético Portuensc de Cadis per 24 a 0, al Real Canoe de Madrid per 14 a 5, al Moraleja d'Alcobendas per 14 a 5 ja en quarts de final, i al San Jerónimo de Sevilla per 14 a 10, en semifinals. A la final, el conjunt santcugatenc va perdre contra el Salvador de Valladolid per 21 a 5.
Convidats a la L'sap
L'Escola del Club de Rugbi Sant Cugat ha estat l'únic equip català convidat per participar aquest cap de setmana en un torneig internacional de rugbi a la l'sap, a Perpinyà. Aquesta competició es jugarà dissabte.
Excursions - Escoles - Empreses -Equips esportius
Tel. Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort
LLOGUER D'AUTOCARS
SarbuS A n y s i q u i l ò m e t r e s d ' e x p e r i è n c i a
30 Esports ELS I CANTON Dijous. I de juny ttel.\W
F u t b o i
Alacid: "Si Recoder no ens ajuda, la directiva presentarem la dimissió"
Recoder: "M'agradaria que la junta del Sant Cugat no llancés la tovallola"
AI.KX Loi'i-z
-Sant Cugat-
Kl Sant (lugat Ksport FC torna a viure una situació més que delicada, ja no en l'àmbit esportiu -aquesta temporada ha baixat a Primera ( Viralana- sinó pel que fa referència al terreny econòmic. I/'entitat santeugatenca deu des de ja fa quatre mesos -març, abril maig i juny- el sou als jugadors i al cos tècnic del primer equip. I aquesta xifra puja fins a tres milions tic pessetes. Kl president del Sant Cugat Ksport. José Ramon Alacid, ha explicat que "encara estem esperant que l'Ajuntament ens faci arribar els diners o un patrocini. Ja ha acabat la temporada i ens falten tres milions per tancar la campanya'. l'erò. segons Alacid. "veig molt difícil que el consistori ens doni aquests diners perquè hem estat nou mesos esperant per veure si ens arribava alguna cosa". Kl president del Sant Cugat va reunir-se amb Lluís Recoder fa alguns mesos i aquest va comunicar-li que provaria d'ajudar-los i trobar un patrocini.
La setmana passada, la junta directiva del club vermell-i-negre va fer arribar una carta a l'Ajuntament on deixava molt clar que "si no trobem suport per part de l'alcalde Lluís Recoder, la junta directiva presentarem la dimissió". Alacid ha especificat també que "estem en una situació i una dinà-
H/uis St/iiiidiiilcr i José RI/WÍ/I Alucid viuen itnu situació difícil///' Stmt Cugat Esport l'O'KJ: AVI IV I.ARROSA
mica molt delicada i no li veig futur. El nostre futur depèn de l'Ajuntament".
Recoder hi treballa
1/'alcalde de Sant Cugat. Lluís Recoder, entén la "difícil situació" del club local i demana a la seva junta directiva que "no llenci la tovallola. La directiva ha viscut aquesta temporada una campanya complicada i una temporada que no ha estat gens fàcil sota cap punt de vista". Recoder està disposat a continuar buscant solucions. En aquesta mateixa línia, l'alcalde assegura que en l'última reunió amb la directiva del Sant
Cugat Esport FC "em vaig comprometre a intentar trobar algun esponsor i estic treballant per trobar-lo el que passa és que és una cosa que no depèn de l'Ajuntament, sinó que depèn que hi hagi alguna empresa o alguna persona que estigui disposada a fer aquesta col·laboració". Amb tot. Lluís Recoder assegura que "espero que amb les gestions que s'estan fent en els últims dies donin resultats positius. \ o ho puc garantir però des de l'Ajuntament hi estem abocant tots els esforços per trobar aquesta col·laboració econòmica que permeti al Sant Cugat continuar endavant".
D'altra banda, l'entrenador del
primer equip de l'entitat santeugatenca, Hans Schònhófer, ha declarat també que "ja he comunicat al president i a la junta que si la propera temporada no puc fer un equip competitiu no continuaré entrenant al Sant Cugat perquè no m'interessa estar en un equip en què les possibilitats d'èxit siguin poques i passar un any més patint com aquesta temporada". El tècnic Hans Schònhófer. a més. ha volgut detallar en les seves declaracions que "si he decidit continuar dirigint l'equip és per una qüestió personal, d'amor propi i de dignitat, per poder col·locar el Sant Cugat Esport allà ones mereix".
G i m n à s t i c a r í t m i c a
Els tres conjunts inscrits del Club Muntanyenc al català signen el passi per V estatal
Les sis gimnastes del Club Muntanyenc Sant (Jugat que \an participar dissabte passat al Campionat de Catalunya per equips, que va tenir lloc al ( !lub (jimnàstic de Tarragona, han aconsegui t classificar-se pel C a m p i o n a t d ' E s p a n y a per equips que s'ha de disputar del 6 al '•> de juliol a Ourense. El CM Sant Cugat va aconseguir la primera posició en dues categories, en la júnior i en la juvenil, mentre que el conjunt infantil va ser segon. Les júniors Tània Santolària i Andrea Ru-bino van obtenir una puntuació final de 48.750 punts després
de fer els exercicis de corda, cèrcol i masses. Les juvenils Marina Romero i Paulina Sandoval \an sumar 61.5.50 punts i van fer els exercicis de corda, cèrcol. pilota i cinta. Finalment, en categoria infantil, l 'equip format per Cristina Cabrejas i Anna Barba van fer un tota l de 40.000 punts després d'exerci-tar-se en mans lliures, cèrcol i pilota.
Diumenge es va disputar també a La Foixarda el Campionat de Catalunya per equips aleví. L'equip del Club Muntanyenc format per Laia Sola i I ,aura Escoda va finalitzar en la tercera plaça. En aquesta categoria no hi ha accés a l'estatal. /A.L.
V o l e i b o l
El masculí del CV Sant Cugat es manté a Primera Catalana
en superar la promoció
- Sant Cugat -
El sènior masculí del Club Voleibol Sant Cugat va finalitzar el cap de setmana passat la promoció de descens a Segona Catalana d'una forma molt còmoda. En aquesta última jornada de competició, els santeugatencs van desfer-se amb total comoditat del CV" Badia a domicili per 0 sets a 3. Després de la disputa de les sis jornades d 'aquest /^y-ç^, l'equip que dirigeix Zoran Niko-lovski ha acabat en primera posició per davan t de l Llars Mundet. Aquests dos equips són els que la propera campanya militaran a Primera Catalana, mentre que el CV Olot "B" i el CV
Badia baixen a Segona Catalana; El conjunt santeugatenc ha es
tat sens dubte el millor dels quatre conjunts amb un balanç de cinc victòries i una derrota, la que va patir per part del Llars Mundet al pavelló de Voleibol de Sarit Cugat a Valldoreix.
Amb la permanència assegurada, cl tècnic santeugatenc Zoran Nikolovski, que la campanya vinent seguirà entrenant cl sènior masculí del Club Voleibol Sant Cugat, començarà a partir d'ara a perfilar la plantilla d ' aques t equip, que podria patir alguna baixa i per contra es podria comptar amb alguna nova incorporació de cara a fer un equip més fort. /À.L.
F u t b o i
Els equips de Regional posen punt final a la Lliga
A.L. - Sant Cugat -
La Farga, al grup cinquè de Segona Regional, i la FI") Mira-sol-Baco i el Júnior al grup catorzè de Tercera Regional, van finalitzar el cap de setmana passat els seus respectius campionats de Lliga. La Farga ha completat una temporada fantàstica a Segona Regional i ha acabat en sisena posició amb 52 punts. Per la seva banda, l ' D Mira-sol-Baco i Júnior, a Tercera Regional, han lluitat bona part del campionat per l'ascens de categoria a Segona Regional. La VD Mira-sol-Baco ha estat tercer amb 69 punts, els mateixos que el Rubí "B", equip que jugarà la promoció d'ascens. Finalment , el Júnior ha clos la campanya sisè amb 61 punts.
La l ' D Mira-sol-Baco organitza aquest cap de setmana al camp municipal de futbol de Mira-sol el I Torneig Cuadran-gular l ' D Mira-sol-Baco, antic memorial Víctor Alonso, en Ics categories juvenil i sènior. En sènior, la primera semifinal enfrontarà dissabte les sis de la tarda el C F Bordeta i la Unifi-cación Pere-Gol, mentre que la segona la disputaran la l ' D Mira-sol-Baco i el CE Mono-pol. La final del torneig es jugarà diumenge a les dotze del migdia i el partit pel tercer i quart lloc a les deu del matí.
Jocs Escolars
Festa de cloenda dels Jocs Escolars
L'Oficina Municipal d'Esport per a Tothom ( O M E T ) organitza aquest dissabte al pavelló municipal de Sant Cugat la festa de cloenda dels Jocs Escolars. A dos quarts d 'onze del matí el grup T h e Crazy Jum-pers fura una exhibició amb una sèrie d'acrobàcies esportives relacionades amb diversos esports que es practiquen als Jocs Escolars del municipi. A les dotze menys vint minuts la secció de rítmica del Club Muntanyenc farà una exhibició. Serà abans del lliurament de trofeus, a les dotze./À.L.
ELS í CANTONS Dijous, l dejuny del ZOOO Esports 31
T r o b a d a
Els premis Esport en Marxa apleguen en un sopar entrenadors i presidents
El dia 16 Ràdio Sant Cugat i Opel Autocugat lliuraran 23 guardons Al.KX LÓI'KZ
-Sant Cugat-
Kls Premis Ksport en Marxa escolliran, un any més, els millors esportistes santcugatencs en una cerimònia d'entrcga de trofeus que tindrà lloc el divendres 16 de junv. Kls premis, que estan conrganit /ats per Ràdio Sant Cugat i Opel Autocugat, van reunir dilluns passat al resturant Matilda de la nostra ciutat el primer i últim acte abans que el 16 de juny es faci el lliurament de trofeus, Unes 50 persones van trobar-se dilluns en un sopar de germanor que va aplegar entrenadors i directius de clubs santcugatencs, així com també hi van ser presents mitjans de comunicació locals. Aquesta trobada va estar presidida per Albert Ma-llol. director de Ràdio Sant Cugat. i Josep Maria Negre, gerent d'Opel Autocugat.
Els Premis Esport en Marxa, que compten amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Cu-
í'iies 50 persones, entre entrenadors, directius i mitjans de comunicaeió, van assistirà/ sopar !•'<)'l'O: X.I..
gat i també dels mitjans de comunicació locals TOT Sant Cugat i El.s 4 CANTONS, pretenen pre
miar els millors esportistes locals i també fomentar i potenciar l'esport santcugatenc, sigui quina sigui la seva disciplina.
Novetat principal
Una de les principals novetats que presenta l'edició d'enguany dels premis Esport en Marxa 2000 és que per primera vegada aquell que ho desitgi hi podrà
prendre part votant el millor esportista santcugatenc de l'any.
En total, es faran entrega de Z?> guardons distribuïts en diferents categories: Max, Alter, Mini , Inter , Escola, Força i Cugat.
B à s q u e t
La UE Sant Cugat, campió de la Copa Federació
A.L. - Sant Cugat -
El sènior "A" masculí tic bàsquet de la l nin Esportiva Sant Cugat es va proclamar el cap de setmana passar campió de la Copa Federació després de superar en la tercera i última jornada d'aquesta competició l'AE Cràcia de Barcelona per 11 a 50 punts i també el Casal Vilafranca per 56 punts a 59. Amb un excel·lent balanç en aquest torneig de cinc victòries i tan sols una derrota, la F E Sant Cugat ha acabat primer per davant de l'AE Cràcia i el (lasal Vilafranca, també cinquens classificats a la Lliga als altres dos grups de Primera Catalana.
Amb aques t campionat , cl conjunt que dirigeix David Barbens tanca la temporada oficial, malgrat continuarà jugant partits amistosos. Aquest cap de setmana, per exemple, participa en un torneig a Ripollet.
| Ràdio Sant Cugat Autocugat
Premis Esport en Marxa 2000 HOQUH PATINS
PH SANT CUGAT (masc.) Ruben Munoz 49 Pol Carulla 48 Pepon Meneses 23
PH SANT CUGAT (fem.) Caria Sariol 29 Maria Rosa Tamburini 27 Mònica Vidal 18 Carme Balcells 18 Marta Garcia 18
HOQUB HERBA
JÚNIOR (fem.) Júlia Menéndez 25 Gina Abelló 24 Luci lópez 16
JÚNIOR (masc.) Fèlix Sent 16 Joan Vidal 13 Pablo Negre 13 Ricki Ruiz 11 Borja Campos 11 Charli Patllé 11
FUTBOL SALA W I N T E R T H U R SANT CUGAT Josep Gonzàlez 20 Sergio Garcia 18 Xaloc Rion 18 Javi Ramírez 16
OLIMPYC FLORESTA Dani Martí 24 Joan Reixach 21 José Luís Sànchez 20
UE SANT C l ( ; AT(fem.) Marta Puig 49 Mabel Méndez 21 Esther Cusó 13 Júlia Villar 13
FUTBOL SANI'CUGAT Francesc Bayo 38 Nando Zamora 29 Chus Garcia 26
S*-J
MAS JANER (fem.) Elisabet Escrivà 34 Cristina Garcia 34 Pitu Gil 22
HANDBOL
UE SANT CUGAT Juanjo Gonzilez 30 Armand Mora 26 Albert Rovira 25
BÀSQUET
UE SANT CUGAT (masc.) Gerard Moreno 34 Toni Ballart 32 Pau Riera 30
PB SANT CUGAT (fem.) Laura Gallego 46 Laura Martín 34 Mònica Martínez 30
VOLEIBOL
CV SANT CUGAT (fem.) Samanta Santamaria 38 Bàrbara Puigcalí 33 Montse Carvajal 26 Maria Tortosa 26
CV SANT CUGAT (masc.) Sergio Martín 30 Lluís Moreno 27 Jordi Piques 21
PREMIS ESPORT EN
MARXA 2000
Radio Sant Cugat i Opel Autocugat busquen el millor esport ista santcugatenc de l'any (modalitat individual). Participa lliurant aquesta butlleta a RSC (c/ Sant Jordi, 5 baixos) i entra en el sorteig d'un radiocasset KENWOOD amb carregador de CD.
Nom i cognoms:
32 Esports ELS/CANTONS Dijous, l de juny del 2000
E S P O B T F E D E R A T
A G £ N D A
FUTBOL SALA
Copa Barcelona Infantil 11.00 Tallers Cnrtada-\V. St Cugat (ds)
BÀSQUET
Júnior Femení 12.30 Sagrat Cor-l'K Sant Cugat (ds)
Infantil 09.15 UKSantCuKat-\I. Ruhí(ds)
Cadet 19.00 Sf. Terrassa-UK Sant Cugat "A" (ds) 17.030 Castcllar-l'E Sant Cugat "B" (ds)
Cadet Femení 16.00 Sagrada Famflia-UE St. Cugat (ds)
HOQUEI PATINS
Júnior
15.30 PH Sant Cugat-Roda (ds)
Aleví 15.30 PHSantCugat-Sitges(ds)
Juveni l PH Sant Cugat (descansa)
Infanti l 12.30 Caldcs-PH St. Cugat "A" (ds)
14.00 PH Sant Cugat "B"-Arenys (ds) PH Sant Cugat "B" (descansa)
Benjamí 12.00 PH Sant Cugat "B"-Voltegrà (ds) | i J & m f l f t f l t
Prebenjamí
1a Catalana Juveni l 16.40 Tarragona-UE Sant Cugat (ds)
10.30 Caldes-PH Sant Cugat "A" (ds) 16.00 PH St. Cugat "C"-Cerdanyola (ds)
FUTBOL
1a Catalana Vilafranca-Sant ()ugat l-l
2a Regional Castellar-La Farga 4-0
3a Regional Mira-sol-Ramon Llorens 3-0 PB Sant Cugat-Riibí 0-3
2a Div. Juvenil Ji'inior-Lepanto 0-2
2a Div. Infantil Comercio Creu-Mira-sol 2-3 Maurina Egara-Júnior 5-0
FUTBOL SALA
1a Divisió Femení
Mas Janer-Canovelles l-l
2a Divisió " A " Olimpyc Floresta-Vïlafranca 7-4
2a Div. Femení PonyVI.es Planes 11 -0 Sabadell-Mas Janer l-l
Juveni l Olimpyc Floresca-Cerclc S. VV. Sant Cugat-CN Sabadell 5-5 VV. Sant ( Aigat-J. Cerdanyola 7-3
Copa Barcelona Infantil W. Sant Cugat-Centre Compartir —5-7
Aleví Olimpyc Floresta-Babar Català
FE sant Cugat-Paicam 37-40 Copa Federació Cadet Aleví
BÀSQUET
Cadet FE Sant Cugat ".V-CN Sabadell . . . .8443
FE Sant Cugat "B"-SAFA Hora . .76-132
Cadet Femení FE Sant Cugat-Escola del Carme .. .43-51
HANDBOL
Júnior Femení
1a Catalana Juveni l FE Sant Cugat-Granollers 16-28
1a Catalana Juvenil Fem. UE Sant Cugat-Canovelles 24-32
Copa Catalana Cadet FE Sant Cugat "A"-Manyanct . . .24-25
Sant Joan Despí-FE Sant Cugat . .24-30 PH Sant Cugat-Sitges 10-12
Juveni l PH Sant Cugat-Bonanova 12-1
VOLEIBOL
Fase ascens 1a Cat. Radia-CV Sant Cugat 0-3
Juvenil Almacelles--CV Sant Cugat I-3
HOQUEI PATINS
Femení PH Sant Cugat . .descansa
Júnior Manlleu-PH Sant Cugat 2-8
Infant i l PH Sant Cugat "A"-St. Ramon . . . .10-5 Barcino-PH Sant Cugat "B" 12-7
Benjamí PH Sant Cugat "B"-Tona 2-4 PH Sant Cugat "A" descansa
Prebenjamí PH Sant Cugat "A"-Sitges 10-2 Canet-PH Sant Cugat "B" . . . .descansa PH Sant Cugat "C"-Mataró 2-5
HOQUEI HEBBA
Div. d 'Honor Femení At.Terrassa-Júnior 3-0
Mans Unides
DONATIUS: "Caixa de Catalunya" cte. n° 090200046502 o per internet: www.lacaixa + es
Rambla de Catalunya 32 ,1er 1a. 08007 Barcelona. Tel. (93) 487 78 78. Internet: www.seker.es/munitlas
Directe al Tercer Món
Carme Talleda Música
M ^ , J CLASSES DE . _ Matricula oberta
• Piano • Violí
• Guitarra • Flauta travessera
• llenguatge • Iniciació a la musical música
C.Martorell. 41 • Tel. 93 389 28 33
|Of inoval paj.vn.Tki •• informàtica
nuiiori.il •• ni·Hiii·.in d'ofkiiw
Av. Lluís Companys, 18 Tel. 93 675 23 73
mmm:mwmmm, iilli:.jll :A N D ;i!fi :
O C A S I Ó venc
<swagen
en perfecte estat
Tel. 9 3 415 0 6 6 0
eo9 &o ee 5S (Pregunteu perXavi)
nHTiuETencHER B E Q U I RED
• f . f f . l .
• Mferk in Sant Cugat
609 603 200
Moble compost de bressol amb llit-niu a sota. Incorporat en el conjunt, còmoda de 5 calaixos
i altres complements.
48.000 ptes.
HS-ÍCANTONS Dijous. I rlfjiinM'iW Esports 33
„ « « i * < * $ « * , * « f> *t Ç * * 0 E S M M l * & %<*$*?
Aleví F e m e n í
Escola Avenç I r Pure/.a de Mana 2n
Aleví Mixte
Pins del Valies lr Escola Avenç 2x\ Santa Isabel 3r
Infant i l M a s c u l í
Avenç lr Centre Obert Sant Cugat 2n CE Àgora -3r
Infant i l F e m e n í
CF Júnior l r
FUTBOL A-7
Aleví
Infantil F e m e n í
CE Àgora lr
J u v e n i l F e m e n í
CF Júnior lr
FUTBOL A-tl
Infanti l M a s c u l í
CE Àgora l r EE Foiró 2n
EE Foirò lr UD Mira-sol Bacó 2n Escola Avenç 3r
FÜT80Í.SAÍA
Alev í
Colegi Europa lr Ferran i Clua 2n Escola Santa Isabel 3r
Infant i l
Escola Thau lr Escola Avenç 2n
C a d e t
IES Leonardn da Vínci lr EE Foiró 2n
Juven i l
IES Angeleta Ferrer lr
mmmm
Alev í
Ferran i Clua "A" lr Avenç "C" 2n Catalunya 3r
Infanti l Mascu l í
IES Arnau Cadell l r Escola Avenç 2n IES Leonardo da Vinci 3r
Infanti l F e m e n í
Centre Obert Sant Cugat lr
Aleví
Joan Maragall "A" lr Joan Maragall "B" 2n Ferran i Clua 3r
Infantil F e m e n í
IES Angeleta Ferrer lr Col. El Pinar 2n Avenç 3r
C a d e t F e m e n í
CVSantCugat l r CE Àgora 2n
J u v e n i l F e m e n í
IES Angeleta Ferrer lr
Marc Carceller... Angeleta F. (I) .2n Sergi Pereira Avenç (A) 3r
ESCACS
C a m p i o n a t local
Albert Adell Avenç (I) lr
CONCURS DIBUIX MASCOTA
Marta Ros Esc. Avenç A Pau Martínez IES Angeleta F. I IES Angeleta Ferrer Escola
» ÇRGSSOg S^PCUSAr
F e m e n í
Joan Maragall la Ferran i Clua 2a. Escola Avenç 3a
Mascu l í
Joan Maragall la Ferran i Clua 2a Escola Thau 3a
•mim».-;
P r i m e r a C a t a l a n a
San t A n d r e u - A n d o r r a . . . . 7-1
I g u a l a d a - C r a m e n e t 1-3
M a n r e s a - P e r a l a d a 2-0
San tbo ià -Cas te l lde fe l s . . . . 1-0
C e r d a n y o l a - P . M a f u m e t . . 1-2
Ripol le t -Granol le rs 2-3
V i l a f r a n c a - S a n t C u g a t . . . 1-1
Vi lassar -Pa la f ruge l l 1-2
P r a t - V a l l s 2-3
M a s n o u - J ú p i t e r 0-3
Equip PJ PG PE PP CF GC Punts
SJIU \ridreu W 25 7 d 77 57 82
Júpiler 58 : i ^ '' 09 42 71 A l 1 1 - 1 L . U i i a l a u i 1 . .
Vilassar 58 . ' i 6 11 71 44 69
Sanllsoia 58 i s I I 9 5(1 • v 65
l 'jljt'niil··ll 58 18 7 15 03 4(1 h i Equip P J P G PE p p GF G C
(iramcnet .w IS 7 15 7l l 56 61 Juv. 2.5 Sot. 34 2(1 6 s 75 51
Peralada 58 IS 1(1 15 .57 H I 55 Ilbidabo ,u 19 8 7 «3 53
Ripollet 58 17 4 17 5> •" 55 Barberà 5 4 21) 7 12 115 6 5
Vialranea w 16 6 16 4 8 52 54 I ,a Planada 54 17 6 11 6 8 6 4
Masnou 58 15 d 17 38 47 51 K. Cerdanyola 34 17 6 I I 68 .54
( lerdanyola 38 15 5 IS 71) 65 .5(1 LM Fmrfm 3 4 1.5 7 1 2 8 5 8 8
Manresa 38 14 7 17 49 49 4 9 Badia 34 13 9 12 78 6 8
Prat 38 15 9 16 42 4 8 48 O n Rull 34 13 9 12 6.5 6 2
(Iranollers 38 15 9 1(> 57 68 48 Caldes .54 14 5 15 5(1 53
R N lafumet .w 14 5 19 55 76 47 Mauri na 34 12 10 12 63 65
Valls 58 14 5 19 56 72 47 Joan X X I I I 34 12 8 14 .58 6 6
Castelldefels ,w 1(1 16 12 55 52 46 Sabadell 34 12 K 14 67 6 5
Andorra 38 13 6 19 62 68 45
Igualada .W II) 6 11 39 75 .56
SanlCujnl 3 8 7 6 2 5 41 8 2 2 7
S e g o n a Reg iona l
G R U P 5
Barberà-Sabadel l 4-2
Badia -La Romàn ica 1-1
Ca ldes -Lumen 3-2
C a n Rull-Mil·lenari 5-0
Caste l lar -La F a r g a 4-0
Maurina-Ripollet 1-2
E. Cerdanyola-Tibidabo . . . 0-2
Llanó-Joventut 25 2-1
J o a n X X I I I - L a P lanada . . . 3-1
57
57
5 2
48
48
47
46
1 ni . ï 34 12 7 15 54 í ) l 43
I . t i m e n 54 13 4 17 52 61 4 3
R i p o l l e t 34 11 6 17 43 58 5 9
l . j R o n i à n i í a .54 11 1) 17 6 4 87 3 9
( i a s t e l l a r 34 I I I 7 17 64 83 57
M i l · l e n a r i 54 6 4 24 56 1 (HI 11
T e r c e r a Regiona l
G R U P 14
San t A n d r e u - C a m í Vell . . . 4-0
San t Qui rze-Montser ra t . . . 0-7
P B San t Cuga t -Rubí 0-3
Mira-sol-Ramon L lo rens . . . 3-0
Lumen-Pueb lo Nuevo 4-0
C a n Fatjó-Can Boada . . ajornat
Depuradores-Les Fonts , ajornat
EqMlp PJ PG PE PP GF GC Punta
Sant Andreu 30 25 2
Rubí 31) 11 5
M Í T M O I 30 23 O
O n Fatjíi 29 21
Sanl'cdro 30 1»
Júnior 3 0 19
Montsenat 311 17
San l.orcn/u 30 15
( j n Boada 29 15
Depuradores 29 1(1
l-esr'onrs 29 9
R. Llorens 29 7
4 4 102
5 6 92
4 7 116
3 1(1 89
116 44 71
l l í i 47 69
112 32 69
.58 67
46 62
56 61
62 ,54
11 108 68 49
II 72
16 82
61 48
91 33
15 62 78 32
20 39 122 23
Camí Vell 29 6 3 20 55 122 21
1'Nuevo 50 3 5 24 40 154 12
PB Si. Canal 31) 1 0 2 6 2 8 111 12
Si. Ouirzc 50 1 2 27 51 146 2
C O P A C a t a l a n a
Laminados-Sants 35-32
Sant Martí-Esplugues 29-30
U E Sant Cugat descansa
Equip PJ PG PE PP GF GC Punt»
l . aminadns 4 4 0 0 152 110 8
Sants 4 2 I) 2 119 11.5 4
Ksplui·iies 4 2 (I 2 113 119 4
CF. Si. (auial 1 1 O .i 1 0 9 119 1
Ass. St. Marti 4 1 0 3 1-17 117 2
: HOSUS HERBA
Divisió d ' H o n o r
F e m e n í
S a r d i n e r o - R C Po lo 0-0
C D T e r r a s s a - R . Soc i edad 1-2
A t . T e r r a s s a - J ú n i o r 3-0
C l u b E g a r a - U n i v . Sevil la .1-2
S. P a b l o V . - C l u b C a m p o .3-0
Equip PJ PG PE PP GF GC Put**
CD'ILTTJSNJ IS | ( I 1 1 87 Ift .1.1
R Sueiedad IS 14 2 2 40 20 50
Sj l i l ' jb lnV 18 14 1 5 50 13 29
Sardincm is S 6 4 24 15 22
Clubí ~impi is (> 4 S 19 24 16
t n n Seullj 18 6 3 9 21 '-I 15
Clubr . jwa IS 4 2 12 25 49 10
Cluhl 'o l , . IS 4 11 20 45 10
At. Icrrassa IS 4 12 14 55 10
Júnior 18 2 1 15 15 W 5
Pr imera C a t a l a n a
F A S E D ' A S C E N S
L la r s Munde t -Olo t " B " . . . 3-1
B a d i a - C V S a n t C u g a t 1-3
Eoutp. PJ K tt.n.»hjM
C V S u i i C u j t a t 6 5 1 16 5 I I
UarsMundc l 6 5 1 16 6 II
Badia 6 2 4 7 13 8
O l o r - B . 6 0 6 3 18 6
34 Esports ELS f CA1YP0NS Dijous. I rtejutiy ti,l 2000
Ben jamí Mixt ' J í q u i p s p a r t i c i p a n t s )
Pins de] Valies - kscola V e n ç •
P ius , Ic l Valle, \ I C W a i ^ c r -
í c i i . i n i (:lu.i - S.int Jordi " V -
C.i t . i l i in\ : i IV - l'I.i Kar re ra s -
M a r i s t e s d e R u b í - R e u n i a Cur -
int-li - J o a n M a i a u a l l - C c i m c
DlK-Tt S.1III J.rnii IV - Ksml . l
San t a I sabe l - Ca ta l i i t iva A " -
C K A u o r a - K a T I o r c s t a - C o l l s c -
ti.l.i
Aleví Mixte
Sant Jordi "A" I
Pins del \ a l i e s 2
Kscola Vern,' à
Ksc.l.i S.nir.i ls.ilx.-l .4
Rcuma ( a r m e l i s
( À-nttc ()lx.-tt 'i
l'Li Karreras 7
K e i r a i n C I t i a S
Joan M.irjiyll 'I
C a r a i , i m a 1»
Sant Jordi "IV . . . . II
P u r c / a d e M.ifl.i 1-'
Infantil Masc. (Comarcal)
KI:\I c.isu-iihisb.ii i
Ci.I Di.s.il Salcsi.ms A 2
( ..I. S j u M l C m - A " ..i
!•:•,<..I,, \ m n 4
( Vnl rc ( íbcrr Sant ( aiu..il , . . ..s
Colcu iCn iu le <>
< . . k m l c . , , o s - V . .7
CIIC-KI C i r m c " \ " . . . . *
C . k u i l-'.vi.l.il'i.i '>
I c c t l o s ' l t " Kl
l l . S Icrr.iss.i II
IKS Tones del Palau IJ
( . . . I c m V d r u n j I.i
l ..! Saur.n Cor - H " 14
( I- K c - i r i l C i r u i c I l l>
O . l c u i l arlnc -M" Ih
( K \i; , . i . . 17
( K H S a n t J . . i d i IS
( ..I Di .s . iS . ik ·s i .ms· ·H" . . . . I 1 '
I I . S C , . . .11 Hcili.lt . . . 2 0
Coleu! I c i n o s 5
i'l-: V i u f.
ll-.S Santa T.ulalia 7
K K M CjMcllhish.i l S
Col I >o,j Sak-sians •>
Coleu . C m u l e IH
Ciik-ni l . i ccoKu.u , , . II
Colcuí C u i n i n Practica . .12
(...iL-yi ]-.s.,.Li Pi.i 1.1
l ' : i i . . K . s i , o r t i \ j S . C 14
IT.S M a t a d e p e r a I s
Kscola V e n ç . Ih
I K S B I a n v i r t 17
IKS lerrassa l.S
IKS Cavall l k rn . i t VI
1 I) tf. S c t e m h i c 2(1
IKSVi l loa iad i s .'I
ÏÏRÏTeÒtSÀÍi*
Aleví Mixt
1 S Rubí Nortc " \ " 1
Col Kun.pa 2
IcrraiiiCliia !
Ksoil.iSantjlsjlx.-l 4
Ksu.lj Moniserrar 5
Joan Mara^all (St. Cugat) . . . .6
JoanMaraga l l lR i ih i ) 7
l-'S Rub i Vorrc " B " M
Col . Bal iucs '1
l ' R K I .es Planes II)
Pau Casals 11
K I I C I . Politècnic 12
Infanti l Mascu l í
C l e u i Balmcs 1
1 S R u b i Vor rc _'
K s m l a T l l J I I . . i
Kscola V e n 4
V Cas te l lnou s
\ \ l ' I l'mar A
I K s K I B u l l i d o r 7
C l u b d'Aran s
( À l d e t M a s C . l C i . n i . i r e . l l i
IKS [ . eonardo d j Vinc] I
Kpic ( \ i s u l o 2
AV\ Kscola Industrial i
l l ' . s V i c u l a u C o n c r i i K
I n f a n t i l F e m . t< Jiintiiv-.il)
C o l c u l C . i m i c " V ' 1
ll-.S lorre del Palau 2
( V letr.iss.i . i
C o l e u C a . n i c " B " 4
Juven i l Mascu l í
\ \ \ Pinar
l-'r.iiiklinl Vei-i.u.
I S C u , l-atf.
IK.s W c l c t a l · c i t c ·
l l . S T . I B n l l l d o i
5:¥eLBS0|i
I n f a n t i l F e m . ( C o m a r c a l )
(iolciti Sagrat (x . r 1
I K S Nicolau í àjnc-rnic 2
C \ R u h í - ' A " s
I K S A n g c l e t a Kcrrcr 4
Colcu i Mar t í 5
C V R u W B " h
Colcgi Kl Pinat 7
Kseula Venc . . .S
C \ Sabadell "A" ')
l'RK Les Planes lli
Colcui Carme 11
c v Ruh i "C 12
CK V<,ra là
C \ Sabadell "B" 14
Cadet Fem. (Comarcal)
Colei;i Sagrat Cor I
(:..lcui Carme . . . . .2
i r . S ' l c r r . i s s a " A " ï
C o l e - l Mart , 4
IKS Viladecavalls 5
C V Sant Ciiu.it . ' .
( à i l t u t a P r a e t k a 7
I K S S j n t a K u l à l i j !s
I K S ' J c r r a s s j - ' B " ')
ll-.S l a S e r r e u l'.l
l l - s l l l a u s a n 11
C K \ünra . . C
Juvenil F e m . (Comarcal)
Cotc-i Sayat Cor (CM) 1
ColeUiCarmelJK» _'
I K S C a v a l l l k r n j t l J M l .i
I F . S \ i u > l a i i C , , p c r n i c 4
Col ( àilrura Pràctica s
I K S \ , l a d c c . o a l l s l J X l (,
I K s B l . i i i \ . i r t i S . \ i . . 7
l | - S \ | . , n l s e r i . i t R . , m l . l \ l l . . .s
I K S \ l , . i , t s c t . . i t R . i i u i J \ i . . . . ' '
ll ' .S \unL-k-ta Ketrei HI
I K S S a n t . i K i i l J l i . u S I ' i . . . . II
I K S \ i l l p r i J í - l l X ) . IJ
Henjtimí Mixt ' l -A| i i ips p a r l i e i p a n t s l
K e i ' . i n i C l i i : i - ( ' - ( . . . i n \ l a . ....II
"H - | - : su l . ,S . . ; , t , ,K.a ie ]"H' K
r r a n i C l i u " \ " - C a l a l i i n s a \
KLII .HI I CI . I . I ' IV - J . . a n \ l . , i a u . i l .
" \ " - K s , , . l a V e n c - C o l l o n c . l c
l . i l . ld>re-Ksi . . i jS j i i i : i l s i l» . - l "A"
-Cj t . i l unva "B"
l ' r e b e n j a m í ((imp D
(l\qnips participants)
S p o i t i n - R i i h i "IV I
i i-: Hr.l·i-ir :
( l 'SanCiistolial-D" í
( . .k- i . s,,j.-ai l - i 4
C K S i - i r l nuat " \ . . . S
. ] a l « t C . i l l . l . . ! Í e s a - B ' . . . . I .
Kiiln l · i i l i -olSi la .7
C I . S . i i n ( 'iL'jt - H " K
1 K AHI .M D 'i
S i ' i P c . c - l . u i . e i . l I ••!*" . . . IU
( \ ' lerrassa "í " II
S p o i t i i i s R i í h i "t " C
Colcui l .ue-.il-.n.in . . . I s
C K \ ' l l . u k - i . n a l l s . 14
Prebenjamí Kirap 2)
(l-'quips participants)
Terrassa C l 1
CK Júnior J
C P S . m C n s t < i l > a l " C ' ï
l ' I ) Can Trias 4
C N lerrassa "R" s
Coleui \ e d r n t i a h
Colec i Pe t i t Kstel 7
C K I P B i s h a r d ' K í a r a K
CI-: - V o r a " H " <•)
M j u r i t u K w r j " B " 1(1
C K 1 P KIK. Blanc 11
C K . \ R o r a " C " \Z
C K l l ' S a n t l J o r e n v l i
Cole^ i J. \ e d m n a 14
CKC. i i r Boada in
Kscola Ribas 11
CK.1P Pere \ n e t "B" 12
Cl - . IPS i l io l a -B"
J a b a c C a n Jot'resa
Prebenjamí «imp 3) (Hquips participants-)
CN 'lerrassa "A" 1
C P San Cnst6h. i l " A " .'
Jahac (;.in Jot'resa " A " ?•>
Maur ina K«ara "A"' 4
Sportin,!! Rub í " A " ^
C K \ ' i l j d n j l l l s (>
( : P S a n C r i s t o b a l " B " 7
San Pere 1.unien CK "\" . . S
CK Matade|X-ra <l
Olí tupi t í -m f-arjí'. 10
C K J o a n X . M l l II
l 'K K u b í ' A " \1
Cl- Aiora " . V l.s
C l ' M a i i u i u K u a r a ' - C " . . . 1 4
Benjamí (Grup 1) ( H q u i p s p a r t i c i p a n t s )
( K Maris tes Rnhi "IV . . 1
C V lerrassa <" _'
Cl : = . S c l . - n i l , l e " B " '-
C K \ , i c a , l s , c . 4
Kscola I'l "IV S
l 'K Caste l lb isbal - C " t.
C P S a n C r . s t o l . j , "IV 7
C o l e u i l ' . s i o l a P k i "C" -S
J a b a c C a n J o t ' r e s a - l i - 'i
Kscola V e n c " C " . . . . : . . . . i n
l [ ) S i , i I . o r c i t / o " I V ' I I
(iik· !;il · ' . i it .ip.i \l
Henjamí i( irup 2i
( | - . q u i p s p a r t i c i p a n t s I
C \ lerrassa B" 1
San Pe ie 1.unien ( T "( J
Cl J i . i n W l l l - I V t
1 l ) M i r . i - . o ! H.i.-o"lV 4
S| , . , r : inuUu!)i - IV s
( ,.k-u: K.K.im I,
" l u i . p . C - i l-aljo "( "" 7
C P s., : i ( -isn.hal - ( 7 ' . . .S
C o l e . : I ..i 1 arria " B " '1
Benjamí ((írup 4)
( l í q n i p s p a r t i c i p a n t s )
C o l e y Kscola Pia " A " 1
l D C a n Trias 2
CT Júnior .s
PB R a m o n Llorenç 4
C K I P Pere Viver " A " ,s
K. \ S Montse r ra t h
(lol . M. Auxiliadora "A" 7
(iok-tíi \ e d r u n a s
Í.'K M a t a d e p e r a V
CK Viladecavalls 11)
C D M i r a - s o l H a o - V II
Benjamí (Crup 5) ( K q u i p s p a r t i c i p a n t s )
I-!scola 'Thju "A" 1
l ' K Rubí "A" 2
C P S a n C r i s r ó b a r l V .í
Jahac < .'an Jofre-sa 4
Kscola Avenç R"' S
K K K i u r ó 6
I I ) San I . o r e n / o "A" 7
C o l e R i S j R r a t C o t H
(Vtletíi Dosa Salesians ()
I K Castel lbisbal "IV II)
C o l e n i l . a l - ' a r g j ' " \ " 11
Benjamí ((Jrup 6)
(l-^quips participants)
l 'K Castel lbisbal "A" 1
< ) l impit C a n l 'at jó " -V 2
( l ; TJ.s Setemhrst " A " 3
C P S u i ( J i s tob j ] "A" 4
C l J i u i i X X I l l ' W " =.
San Pere I .unten " A" h
l-^scola V e n ç " A " 7
1 D l . c s l o n t s 8
C V Terrassa "".V 4
S p r o l i n - K.il·i "U" 1(1
C K M a i i s ! c s " V ' II
A l e v f K i r u p 1)
I l ) l . e s | - , . i i i s ; - | V 1
T. M a r i s t e s - l i ' ' I
( ..I. Surat Cot ,s
C l ) l an l ' a t e l i í i l . , 4
1 I-. IP Hish.it . ll-.uara ,s
I l> l!. ,k- Seremlire f>
CI.ICLM J \ c d r u n . i 7
( ,.vm KscolalYrB" X
i olem \ l . \u\iliadora <)
t ..!.--: l a . e i . K í j a r a 1(1
l - K l o i r o - B " 11
Alev í Kirup 21
Cnk-Hi Kscola Pia "A" I
C K Maristes " \ " 2
K K K . i i r ó - A " s
r i ) M i r a - s o l B a c o 4
C l · H · S c h o l j - . V 5
CI- 'Viladecaval ls (,
Kscola V e n ç 7
Kscola R ibes X
CK Maur ina Egara <•)
C l u b Cimal 1(1
l ' K Castel lbisbal II
(à i l e^ i l .a Kart^a \2
l ' D l . e s K o n t s - A " 13
FUTBOCA-H
Infantil Masculí l(>i)marcal-(jrup l Inic)
Colcgi Kscola Pia 1
CKÀKora 2
{'.¥ Matadepera .s
(ailctíi Sanr Kraneesc 4
KKI-oiró 5
Cl-Joan XXIII (.
KK Sabadell 7
Colcui KK'.im S
CK Maristes >)
C l u b Rac» I»
Ccti-k-.Sabadelk-s II
Coleu i 1 icc-o K«ar.i 12
C l u b C ima l l.s
Femení ((irup l nici
IKS Cu\ all Bernat 1
CF Júnior (Juvenil) 2
Colc-fíi Kl Cim ,s
CK A s i r a d n f a n t i l i 4
PB Ramon Klorenç s
IKSIm. Blansart ó
Campionat Local
\ l l ic r t A. lc l l . . . Venç I h 1
M a a C i k c l i c i \ K c r i c t i l l .2
Scrili Pereira . . V c u ç l A C . ï
Jamtl Sahl \ i e n ç t . \ i . .4
( Ju im l. íaui;er . .Avenç lAi . s
Alex Carcel ler J M . u a n a l l t B l .1.
Marc Mc-nde / . A i c n ç l A l 7
Mart.i.Si.na . .Pla i K (lli . >
C a r l e s / a p a t a . . , \ \ e n ç i \ l '<
P o K i o r n / . l ' I a i l ' l B l . . . I I !
OS/CANTONS
g~^ "I Especules
ixdtura Dijous. I r/t juny rítl 2000 35
El f u t u r m u s e u
Sorgeixen les primeres propostes per al futur museu de Sant Cugat
El museu s'albergarà al primer pis del claustre del Monestir M. AI.MACRO
El que fins ara ha estat cl ( 'entre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, situat al pis superior del claustre del Monestir, serà en un futur el Museu de Sant Cugat. De moment s'han iniciat els primers contactes entre l'Ajuntament i les diferents entitats culturals de la ciutat.
Divendres passat es va celebrar la primera reunió entre l'alcalde de Sant Cugat i la Comissió de Patrimoni, integrada per entitats culturals. En aquesta reunió, cada entitat va dir-hi la seva. Després de recolir les diferents opinions, l'Ajuntament farà un estudi i presentarà les diferents propostes.
Per crear un museu a qualsevol ciutat, s'ha de tenir present quins són els trets més característics d'aquest indret. És a dir s'ha de conèixer l'estructura de la població, la seva dinàmica cultural i les propostes existents en l'àmbit ivuiseològic. així com també quines són les necessitats dels seus habitants.
En les darreres dècades Sant Cugat a experimentat un gran creixement, igual que tota la comarca del Vallès Occidenta l . Afortunadament, a Sant Cugat sempre hi ha hagut entitats encarregades de preservar la identitat i el patrimoni de la ciutat. Actualment hi han unes 70 entitats que es dediquen a activitats culturals, això vol dir que la ciutat disposa d'un gran nombre de persones interessades en la cultura i per tant interessades en la construcció d'un museu.
D'altra banda, a la rodalia de Sant Cugat existeix una àmplia oferta de museus, trobem museus que reflecteixen l'activitat agrícola dels nostres avantpassats, l'activitat arqueològica desenvolupada a la zona, elements arquitectònics, escultòrics, història, ceràmica catalana, tèxtil, art... Així, a l'hora de pensar quina serà la temàtica del futur museu de Sant Cugat, s'ha de tenir present totes les ofertes de les quals els ciutadans ja disposen.
Fins aquests moments hi ha diverses propostes, totes possibles.
El museu s'ubirarà al claustre superior del Monestir FOTO: XI.
Una d'aquestes podria ser dedicar part del museu a la col·lecció particular del desaparegut Josep Barberà sobre Cavall Bernat, muntanya emblemàtica situada a la serra de Montserrat i de la qual es conserven moltes pintures llibres i altres objectes. Una altra possibilitat seria dedicar el
museu a la vida rural de la ciutat, matèria amb la qual ja es volia construir un museu a l'antic Celler Cooperatiu. També s'ha parlat d'un museu del Monestir o fins i tot s'havia plantejat crear un museu de la fàbrica de tapissos, però el futur C e n t r e d'Art Tèxil ja li donarà cabuda
a la seu de l'antiga Escola Catalana del 'Tapís. Josep Querol, aficionat sabadellenc a la paleontologia, va oferir, ja fa algun temps, la seva col·lecció d'invertebrats per tal que es fes un museu de paleontologia a Sant Cugat.
Però la idea (pic més forca té és que el futur museu de Sant Cugat albergui la història de la ciutat en conjunt o bé més particular explicar la història del Monestir, seu on s'albergarà el museu. Montserrat Rumbau, presidenta de l'Associació d'Amics de la l 'NES( X) a Sant Cugat, afirma que "el museu hauria de ser de la h is tòr ia de l Monestir, però hauria de ser un museu modern, que es servís de les noves tecnologies per crear la història". Per la seva banda Jaume Busquets, membre del G E L (Grup d'Estudis Locals), ha declarat que "el museu hauria de reflectir la història de Sant (Jugat fins a l'actualitat i hauria de ser confeccionat des d 'una perspectiva moderna per arribar a la màxima gent, tant d'aquí com de fora".
Aquesta opinió també la com-pateix Tomàs Grau, president de l'APAC, Associació per la Preservació del Patrimoni Cultural de Sant (Jugat, que destaca que "els 2.800 metres quadrats que tindrà el museu donen pera molt i la història de la ciutat seria la temàtica més idònia".
M. Rumbau UNESCO
J. Busquets GEL
T. Grau APAC
"f/« museu que aglutini el claustre i el Monestir
"£/» museu que abasti la història de Sant
"Un museu complet, des dels jaciments dels
per entendre conjuntament la seva història "
Cugat rural, industrial i actual"
ibers fins a l'actualitat dels anys 60"
CUSTO KNTRK SOMNIS I REALITATS
- Pintura jove 200(1 -
1: /// inaii'ittKti ió. 1/ / ) , a Ics JiVi
sïnol
'Els imkúV, ull vohrc IcL·i do 'I? \ I M\ n
Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat
Horari ininterromput de dilluns a diumenge
Tel. 93 675 47 51
36 Cultura ELS / C W I Ü N S Dijous, I de juny del 2000
L i t e r a t u r a
Els premis literaris Gabriel Ferrater arriben a la tercera edició
Recoder: "elpròxim any el certamen serà d'abast català" \ 1 . Al.MUikO - Sant Cugat-
Fa tres anys, la ciutat de Sant Cugat va celebrar els 25 a n \ s de la mort del Gabriel Ferraren poeta que \a estar molt anclat LI la ciutat en els darrers an \ s de la seva vida. Amb motiu d 'aques ta celebració es va organit/.ar un concurs literari. al qual, aquells alumnes de les encoles santeugatenques que així ho des i t ge s s in , p o d i e n presentar les seves pròpies poesies.
Fnguany el concurs ha arribat a la tercera edició i segons paraules de l'alcalde Lluís Recoder, "l 'úlima a nivell local, p e r q u è l ' any v i n e n t v o l e m conver t i r aques t concurs en un cer tamen d 'abast català". I .alcalde va explicar tpie l'Aj u n t a m e n t vol p o t e n c i a r aquest premi per "crear una imatge de ciutat (pic s 'estima les lletres i adora la figura de (íabriel Ferrater".
l 'n total de 70 treballs, de sis escoles santeugatenques , han es ta t p r e s e n t a t s al concurs , dels quals el jurat, format per la comissió c iutadanoinst i tu-cional Gabriel Ferrater, ha hagut de fer una selecció molt acurada, ja q u e , segons l'alcalde, membre d 'aques ta comissió, "mol t s de ls t reba l l s presentats són d'una gran qualitat".
Acte de lliurament Ms premis a la Casa de Cultura E: XI..
El concurs consta de tres categories, i dins de cadascuna han quedat Finalistes cinc treballs, però només el p r imer classificat de cada grup s'ha e n d u t un premi. La guanyadora de la categoria que incloïa primer i segon d 'KSO ha
finestra de Laura Durbà , de l'escola Avenç. A la categoria de t e rcer i q u a r t d ' E S O ha g u a n y a t Mar ta Balaguer de l 'escola Tau , a m b la poesia que es titula La nena d'aigua. Per acabar, a la categoria de primer i segon de Batxillerat i
estat la poesia Des de la meva c i n q u è de Formació Profes
sional. els guardonats han estat dos: Lola F.spill, de l'Àgora. amb la poesia li/a/i i Miq u e l À n g e l G o n / . à l e z . de l ' Inst i tut Leonardo da Yinei. amb De ros i esperit.
lots els guanyadors \ an rebre un diploma acreditatiu, un val de 25.000 pessetes en llibres, una subscripció gratuïta d 'un any al diari Fi.s 4 C A N
T O N S . a més de veure publi
cats els seus poemes en aquest mateix diari i un lot de llibres de part de la llibreria Paideia.
D'altra banda, les escoles a les quals per tanyen els guanyadors també se'ls va fer obsequi d 'un lot de llibres, gentilesa de la llibreria Paideia.
Després de l 'entrega de premis, que va tenir lloc el passat divendres 26 de maig a la Casa de Cultura, l'alcalde Lluís Recoder va fer un discurs, en què va d e s t a c a r la i m p o r t à n c i a d 'ensenyar assignatures d 'humanitats, que , segons l'alcalde, "no ens ajuden a guanyar-nos la v i d a , p e r ò sí a se r mil lors p e r s o n e s " . Recode r també va felicitar les escoles participants per haver potenciat la part icipació dels seus a lumnes en aques t s premis .
Els poemes que van recitar! els guanyadors, durant la tercera edic ió dels p remis Ga-| briel Ferrater, seran publicats per E L S 4 C A N T O N S en el prò
xim número .
'La comèdia dels errors' arriba a Sant Cugat
M A G . -Sant Cugat -
La comèdia dels errors, una de les primeres obres que va escriure el dramaturg anglès Sha-kespeare, es representarà el proper 9 de juny al Teatre-Auditori a Ics deu del vespre.
L'obra, una producció del Teatre Nacional de Catalunya, ha estat representada per 17 actors catalans, entre ells Carles Martí-ne/., Fransesc Albiol. Jordi Figueres i Pep Pla, i dirigida per la basca Helena Pimenra, els últims muntatges de la qual ja havien estat de l'autor anglès.
La comèdia dels errors se situa a l'època de la Grècia clàssica, on dos germans bessons, acompanyats dels seus criats, també bessons, separats entre si i dels seus pares a causa d'un naufragi, es troben, sense que cap d'ells ho sàpiga, a la mateixa ciutat d 'Efes. És un argument clàssic que serveix per representar la recerca d'ambdós germans pels carrers d'una ciutat que es converteix en un verdader laberint.
L'obra no és fàcil d'escoltar, perquè Helena Pimenta ha creat un escenari ple de trampes, passos soterranis i escales, això fa que els actors no entrin ni surtin d'escena sinó que emergeixin i s'amaguin entre els elements decoratius, fet que fa que en moltes ocasions el públic els senti parlar però no els vegi.
L'obra es farà el 9 de juny al Teatre-Auditori.
C r í t i c a de c i n e m a V
Postah des de VAfiica
Pel·lícula: Soné con Àfrica Director: Hugh Hudson Actors: K. Basinger, V. Pérez Durada: 112 minuts
El continent africà sempre posseeix un atractiu que resulta irresistible. A l'Africa es poden situar tota mena d'històries -comèdies, drames romàntics, aventures, lluites per la supervivència, obsessions personals- i siguin aquest e s m é s o m e n y s b o n e s aconseguiran captivar l'atenció del públic.
ASoSécott Àfrica e\& protagonistes absoluts són la recuperada Kim Basinger, després d e dos anys d'absència, i, inevitablement l'Àfrica, ambdues fruint d'una fotografia que encara en ressalta més els atractius respectius.
Es tracta d'una autobiografia, la de Kuki Gallmann, una italiana
ISABEL SÀEZ
que se'n va anar a viure a l'Àfrica des de la seva Itàlia natal, trencant amb el seu món ple de comoditats. A l'Àfrica va trobar les dificultats d'una terra dura i va patir desgràcies personals però el seu vincle amb aquella terra es va fer tan fort que ha dedicat la seva vida i esforços per la preservació del medi ambient.
Excel·lent oportunitat per la Kim Basinger, que té un vehicle pel seu lluïment personal, com va ser el cas anteriorment amb la Meryl Streep {.Memòries d'Àfrica) i la Sigoumey Weaver (Goril·les a la boira). La pel·lícula no decepcions perquè trobem aquesta nota d'exotisme, d'una terra que sempre resulta fascinant i que ens condueix a altres límits.
El guió. Sempre el maleït guio. Una eina sense la qual no hi ha història t que, si està malament, no
hi ha forma de remuntar-ho. Al guió de Soné con Àfrica li falta tensió, com no es cansen de repetir al protagonista de La musa, una comèdia força divertida, encara en cartellera (molt recomanable). Les autores de Soné... han fet un encadenat de situacions i anècdotes que van cadascuna pel seu cantó, no les han enllaçat amb consistència i no fan la més mínima progressió dramàtica. De fet, Soüécon Àfrica nó té una trama central ben construïda i sense aquest eix no hi ha solidesa. Qüestions que no es responen, personatges deixats ai seu aire... Un desgavell. Si aquest defecte, que és essencial, no té els resultats devastadors que esperaríem, deu ser perquè l'espectador també somia amb l'Africa, un univers tan fort que s'imposa a ta pobresa d'un guió.
Imatjie de l'exposició de l'any passat FOTO: CEDIDA
Exposició de fi de curs Com cada any, a les acaballes del
curs el Taller d'Art Obrador ha preparat una exposició amb totes les obres que han realitzat les % alumnes que han assitit al curs.
Enguany la mostra acollirà més
de 400 obres, entre les quals s'hi podran trobar escultures, mobles restaurats, ceràmiques o vidres gravats.
La mostra s'inaugurarà el 4 de juny vinent a la Casa de Cultura.
ELS í CANTONS Dijous, 1 dejuny del-WO Cultura 37
E n t r e v i s t a
Miquel Pellicer. Editor
El llibre explica d'una forma molt simple per què hi ha fronteres"
M. A.G.
Miquel Pellicer porta més de 30 anys vivint a Valldoreix i des de ben jove s'ha dedicat a publicar llibres per a nens. Al llarg de la seva carrera com a editor ha treballat a diverses editorials i ha intentat prublicar llibres pel seu compte. Pellicer va ser l'introductor de la col·lecció de llibres de Wally i per Sant Jordi es va decidir a publicar On e's el petit príncep?, un llibre del mateix estil, però de producció catalana.
— Per què literatura infantil i no per a adults?
- Perquè és un món completament diferent, molt més maco. Hi ha molts factors que un editor d'adult no pot fer, l'editor de contes per a nens ha de conèixer molt bé les arts gràfiques, què pot fer, què pot imprimir, ha de conèixer tot el mecanisme, des que es crea la idea fins que s'edita el llibre. A més, el llibre per a nens a de ser instructiu i això és tot un repte.
Miquel Pelinei mo\tia elllibiepubliiat FOTO:XI.. - Creu que als nens d'avui els
agrada llegir? - Hi ha algun nano que sí que li
agrada, potser un 10 per cent dels nens els agrada llegir, a la resta els has de forçar. L'única manera d'involucrar el nen a la lectura és crear llibres que no s'hagin de llegir, que tinguin molts dibuixos i que siguin instructius.
- Com veu el panorama actual de les editorials catalanes?
- Per desgràcia actualment el llibres infantils, a Catalunya i a tot Espanya, han deixat de ser de producció pròpia. La majoria d'editors, per comoditat, es limiten a comprar drets de llibres, ja fets, a les fires internacionals. Molt pocs
són avui dia de creació pròpia, a diferència d'anys enrere, que els editors catalans venien llibres d'aquí arreu del món.
- Aquest llibre porta per títol On és el petit príncep, però té alguna realació amb el clàssic El Petit Príncep?
- La idea del contingut està feta abans d'associar-lo amb FA Petit Príncep. Jo vaig redactar cada escena i cada personatge del llibre i el Jan -autor del Súper López- en moltes ocasions va fer els seus irònics dibuixos. Treballant conjuntament va sorgir la idea de fer un Petit Príncep, perquè als dos ens agrada molt.
- La seva obra és tan metafòrica com la de Exopérey, autor d'El Petit Príncep?
- Sí. cl meu llibre no és només per a nens, igual que El Petit Príncep. Resumint, el conte explica d'una forma molt simple per què hi ha fronteres al món. El llibre, a diferència de la vida real ce un final molt utòpic, en cl qual desapareixen les fronteres. Kls nanos que llegeixen el llibre aprenen en què consisteixen les fronteres i la política.
- El llibre va sortir per Sant Jordi. Des de llavors quina acceptació ha tingut?
- Un llibre quan te un èxit molt gran t'assabentes el mateix dia que ha sortit i si és un fracàs també. Si és un llibre que es va venent és difícil saber-ne els resultats. Però bé, cal dir que hi ha llibreries que ja l'han esgotat.
L'Alexandria organitza un monogràfic sobre cinema
M.ALMAGRO
- Sant Cugat-
Els Dos Rostres de Banús: el Rol de la Música en la Història del Cinema va ser el títol de la xerrada encarregada d'obrir, el passat divendres 26 de maig, el monogràfic sobre cinema que organitza la llibreria Alexandria.
La xerrada va anar a càrrec de Jordi Cabanes, professor d'imatge de l'escola Bofill de Barcelona i Jordi Marcos, realitzador i productor cinematogràfic. El primer dels experts va fer un breu recorregut per la història del cinema i va destacar la importància del so des del naixement d'aquest, i referent a la música. Cabanes va afirmar que "la visió d'una pel·lícula muda no s'ha donat mai, sempre ha anat acompanyada de música".
Per la seva banda, Marcos va explicar el procés que se segueix per posar música a les pel·lícules.
Després de la in te rvenc ió d'ambdós experts, els assistents van poder escoltar dues bandes sonores i imaginar les pel·lícules en què les utilitzarien.
C r í t i c a de t e a t r e
El brunzit dels sentiments
DANSA T È T E & L U R E L U R E
L U R E per la Zbang Dance Company
Coreografies i direcció: Jasmin Vardimon
Ballarins: Luke Burrough, Catherine Gardncr, Liat Shinar-Og-den i Jasmin Vardimon
Música: Coilage de Fabienne Audeoud i Julcs Maxwell
Realitzadors, animació i vídeo: Guy Bar-Amotz i Shanin Afras-siabi
Il·luminació: Aideen Malone i Aga Ahmed
Lloc i dia: Tcatre-Auditori. 26 de maig
La presentació de dues coreografies de Jasmin Vardimon hauria que ser motiu suficient per atraure els amants del teatre, om-
plir la sala i acollir, com es mereix, una mostra de la nova dansa que es fa a Europa. L'aspecte de la platea era descoratjadora i, pel que fa a mi, inexplicable, ja que els espectadors no. arribaven a les dues-çentes persones. Sense el futbol ni Gran Hermano a la tele, on eren les persones sensibles d'una àrea metropolitana amb més de tres milions d'habitants? Falla la publicitat? Els preus són massa cars? Altres convocatòries han omplert el teatre i una localitat a can Barca no baixa de les deu mil peles. Què passa a Sant Cugat? No hi ha en una ciutat de seixanta mil habitants, cinc-centes persones (menys de T1 per cent) per anar a veure un espectacle de dansa contemporània una nit del divendres? La primera coreografia, Téte, una
versió sensual i potent del mite de Salomé, presenta l'home en-totsolat, aiiè a la passió, al món carnal, requerit per la dona alternativament amb maneres oposades, agressivitat i tendres, amb gran dosi d'humor i contradicció gestual, una difícil arquitectura de moviments seriats de rebuig i integració, on els cossos n'esdevenen un de sol en ocasions, ajudats per la distorsió musical i el joc del vídeo, introduït en els escassos elements escenogràfics. Lure LureLure és una història d'àmbit familiar, una bucòlica estampa de l'estiu a la muntanya, dies plens d'animació, de jocs de visions plaents, de contacte amb la naturalesa i, també, del descobriment de zones ocultes de l'altra naturalesa, la humana.
I d e e a
Trias explica la filosofia del límit al cicle de xerrades
de la llibreria Mythos
El cicle de converses que duu a terme Gerard Videl a la llibreria Mythos va comptar dimarts passat amb un dels pensadors catalans més notables, Eugenio Trias. Un filòsof que des del seu primer llibre, La filosofia y su somfrra, fins avui ha anat perseguint la mateixa idea, la qual va explicar extensament el mateix Trias.
Des que va començar s escriure, Trias sempre ha intentat trobar els límits de la raó. Segons el filòsof "la filosofia se centra molt en conceptes bons, però jo crec que també ha de fer referència a les ombres, és a dir, a conceptes dolents com ara la injustícia o el mal".
Eugenio Trias sempre ha considerat que la filosofia ha de tenir un
caràcter crític. En les seves primeres obres, Trias va trobar la forma que havia de tenir el seu discurs i va començar a pensar la manera de dur a terme els seus pensaments. Posteriorment el filòsofes va posar a experimentar, i ho va fer en el camp de les arts, que, segons Trias, "sempre ha estat el millor camp d'experimentació". Després d'aquestes experimentacions es va submergir en el camp de la religió i en el seu darrer llibre tracta el tema de l'ètica.
Trias ha plasmat les seves conclusions en l'obra dels seus darrers deu anys i segons el filòsof, ha arribat a la conclusió que "el límit del món som nosaltres i que la filosofia no pot deixar de banda els conceptes negatius".
Amat Finques Des de 1948
Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix
93 590 68 80 Sant Just Bonavista 63-65 í 93 480 36 00
38 Cultura ELS / G W T O N S Dijous. I de juny del 1000
Des de la història Un espai de Pere Vivó i Gili
" I eh desvergonyits van seguir ballant... 5?
Les frontisses que unien el Monestir i la vila grinyolaven sovint. És natural. Per bé que només algunes de les grinyo-lades arribaven molt enllà. Ja n'hem recordat un munt: unes quantes de cada color. Recordem-ne avui una altra de ben solemne de l'abàdiat de Francesc de Serra i Portell, sortosament no massa llarg en el temps: 1736-1745. Home savi en llibres, però, també -pel que es veu- traçut a crear conflictes. Vet aquí un tros d'història una mica tragicòmica. Més que un ball normal, sembla un ball de bastons...
El 1738, gestions municipals aconseguien per a la vila el nomenament d'un batlle reial, prescindint dels privilegis seculars del Monestir, també en aquest camp. I ja la tenim armada. El Manuscrit Anònim ens ho explica així:
"En su tiempo se empczaron grandes turbulencias, entre los de la villa y el termino contra el Monasterio, ésto fuc el ano 1738. Queriéndose apartar de la jurisdicción del Monasterio y Paborde Mayor, haciendo parte el fiscal de la Audiència, moviendo cuantas pie/as pu-dicron, la Real Audiència, nombró como bayle real a Isi-dro Margenat, dos afios cabeza de los revelados contra su Sc-nor." (Volen dir senyor feudal o sigui l'abat, representat pel paborde major en la jurisdicció civil sobre la vila). "Como sucedió por Canestolendas de 1740, que no habiendo prece-dido liceneía del Sr. Paborde. como era de estilo para bailar en la ptaza de la villa, si solo que dicho bayle Real la dió de su pròpia autoridad" (fixem-nos què diuen: plaça de la Vila, la davant de Sant Pere, actual
de Pere San...) "ruese a la pla-za dicho Paborde Mayor, don Antonio de Grimau, asociado de su bayle baronal, Josep Franch de Valldoreix y de Don Pedró Arcón, monje del mes-mo Monasterio, para que los múskos dejasen de tocar po-niéndoles penas, de lo qne se rieron de todo. Y, dicho lsidro Margenat, con muchos de los de la plaza, los sacaron a em-pellons a dicho Paborde, su Sènior y Barón, acompanàndoles de esta forma y gritando: 'afue-ra, afuera', hasta haberlos sa-eado de la piaza. Y sin mas ver-güenza eontinuaronsu bayle".
El text és redactat en un pèssim castellà. Som a mitjans del segle XVIII i el: "sin que se note et intento!" -ha anat donant els seus frutts. EI paborde devia actuar amb et vistipiau de l'abat i de la comunitat: un monjo l'acompanya. £1 que
més meravella és la ingenuïtat o la imprudència de la gestió, i, justament per carnaval, que devia ser—en aquells temps d'estretors morals-com una mena de petita ruta det bacalao: ar|e-vir-se a pujar a la plaça a interrompre un ball! Les penes amb les quals músics i balladors són amenaçats, devien Ser civils i canòniques. L'esbroncada del "fora, fora!" i les empentes carrer Major avall: reial-m e n t ' t o t un espectacle llastimós. Ben denigrant per al Monestir, principalment! >
"Y sin raàs vergüenza eontinuaron su bayle". El redactor, que pensava en català i escrivia en castellà, devia voler dir, sense sortir-se'n: ttI els desvergonyits van seguit ballant"! Heus aquí, en tot plegat, un exemplar clar de com desprestigiar qualsevol autoritat de la manera més absurda!
F o t o g r a f i a
La Floresta, un poble que desperta solitud
en el fotògraf Car les Aymi
M o s t r e s
Laura Sànchez exposa a la mostra de final de curs de l 'Escola d'Art Municipal
Imatge de l'acte inaugural FOTO. X.I..
La sala d'exposicions Zoom acull, des del 18 de maig passat i fins al 5 de juliol vinent, la mostra de fotografies La Floresta Impressió Surrealista de Carles Aymi.
L'exposició, segons l'autor, "intenta plasmar" els seus
"sentiments de solitud cap a la Floresta". Carles Aymi ha aconseguit, "gràcies a un treball molt acurat de laboratori i a la participació de Jana Huter", elaborar un total de 25 fotografies surrealistes i amb una forta dosi de sentimentalisme.
Laura Sànrhes davant la arca obra l·O'ÍO.X.L
Vn total de 14 obres són Ics que formen l'exposició de final de curs de l'Escola d'Art de Sant Cugat que es va inaugurar el 28 de maig passat.
Enguany l'encarregada de dur-la a terme ha estat Laura Sànchez, que ha optat per ex
posar 14 de les 28 obres que havien format part de la mostra que l'artista havia fet al claustre de l'església de Viladecans. Els quadres són retrats dC dones àrabs o bé paisatges desèrtics. La mostra es pot visitar fins al 8 de juny.
'Didàscalia' compleix 10 anys d'emissió radiofònica
MAG. -Sant Cugat -
I ,'espai de teatre Didàscalia de Ràdio Sant Cugat celebra aquest mes de juny cl desè aniversari. Al llarg d'aquests 10 anys s'han emès 400 programes. a través dels quals Pep Tugues, director i locutor, ha pogut seguir amb atenció l'actualitat de les arts escèniques a Sant Cugat. Mira-Sol, Valldoreix, la Floresta, Cerdanyola, Sabadell...
Per celebrar el desè aniversari, el 2 de juny vinent s'emetrà un programa especial, en el qual participarà Jordi Duader, actor ja consagrat, Pere Arquillué. actor que fa 10 anys que exerceix com a tal i Espiral Teatre, que enguany també celebra el desè aniversari.
Pep Tugues explica que "Didàscalia sempre ha intentat informar la gent de les obres de teatre i altres que s'han celebrat a Catalunya". Tothom ha tingut veu en aquest programa, des d'actors desconeguts en el moment d'anar al programa fins a actors consagrats; també han passat pel programa nombroses companyies teatrals, com per exemple la Cubana. Tots ells han realitzat tertúlies, entrevistes, comentaris, informació d'estrenes, crítiques i recomanacions, que han estat de gran utilitat per al oients.
Des dels seus inicis, l'any 1991, el programa de Ràdio Sant Cugat ha estat testimoni de la creixent projecció de l'escena catalana, i Pep Tugues en destaca que "ara és molt fàcil fer un programa que parli de teatre, però fa deu anys a la gent no li interessava tant".
Al llarg dels deu anys que porta en antena, Didàscalia ha vist reconegut el seu esforç mitjançant dos premis. L'any 19%, va guanyar el Premi Catalunya de Comunicació Local a la Millor Tasca Cultural de la Fundació de la Ràdio i de la Televisió Local a Catalunya, i dos anys més tard li va ser atorgat el Premi a Programes Radiofònics 1998. Didàscalia ha canviat en di
verses ocasions d'horari, va començar emetent-se els divendres amb el nom de Fulletó de mà, posteriorment, el seu dia d'emissió va passar a ser el dimecres i es va passar a dir com avui el coneixem. Aquesta tem-porda el programa es realitza tots els divendres de 11.30 a 12.30 hores del matí, dins el ma-gazín La Gambirota. Felicitats a tot l'equip que fa possible el programa.
ELSÍGUVTONS Dijous. 1 de juny M >LW Cultura 39
www
Veiem l 'home de ia fotografia entre ombres. No en podem apreciar l'expressió amb tot detall. Imaginem-io en moviment. No és massa actiu; camina lentament, es mou amb calma. El silenci és total. Ignorem qui és, cap a on va, si té un objectiu, què passarà.
Hi afegim música. I m m e diatament col·loquem el personatge en un context, en sabem molt més d'ell . De les seves intencions, les emocions que sent, el tipus d'història del que es tracta. Ho aconseguim sense adonar-nos-en.
Divendres passat, a la llibreria Alexandria es va tractar aquest tema: Cinema i Música. Jordi Marcos, realitzador i productor cinematogràfic, i Jordi Cabanes, professor d'imatge, van parlar de la llarga associació que mantenen música i c i n e m a d e s de l començament d 'aquest últim.
Jordi Cabanes va posar sobre la taula l'eterna discussió entre els puristes que defensen que cl cinema és imatge i que, per tant, acaba amb l'arribada de les pel·lícules sonores vers la posició oposada que considera que la banda sonora és el cinquanta per cent en una producció audiovisual. Més de 70 anys després de la que es co-
, neix com la primera pel·lícula ! parlada, FJ cantor de jazz, res i no ha canviat, per més que la
batalla a favor de la banda sonora està més que guanyada. Hi ha una característica de la narrativa cinematogràfica que demana a crits la presència de la música: es tracta del ritme.
r í p l e y c t n e . c o m
Va ser Eisenstein ei que va establir de forma clara la perfecta correspondència que existeix entre els llenguatges de
la realització i de la música. En parlar del pes de la ban
da sonora s'ha d 'entendre un concepte molt més ampli que el de la música que acompanya la pel·lícula. La banda sonora està feta dels diàlegs dels actors, del soroll d'una porta q u e es tanca. Un helicòpter que encara no surt en pantalla, la brusca frenada d'un cotxe, el cop sec d'un cos que cau a terra, la pluja que comença a caure.
Dins ja del món musical encara hi ha dues distincions a fer: la mús ica q u e sur t en imatge i la música com a element estructural. La primera, que es coneix com diegè-t ica o source músic, té un origen justificat per la imatge, surt directament a escena sota la forma de cantants, orquestres, ràdios, televisors. Aquest seria el cas de les peces que toca el guitarrista de la pel·lícula Acordes y desacuerdos de Woody Alien, La música com a e lement estructural té diverses funcions: dóna o modifica el r i tme de la imatge, afecta sensiblement la continuï ta t de la narració, transmet emocions, estableix estats d 'ànim i és una guia pel punt de vista de l'espectador.
En aquest darrer sentit, Jordi Marcos va realitzar un exper iment definitiu. Va proposar als assistents un exercici que consistia a recompondre la història cinematogràfica escoltant només un tema de la banda sonora. A traves de la música aïllada, el públic present va ser capaç de reconèixer els trets essencials de Ics ducs històries: el to, el gènere, la localització, possibles e s d e v e n i m e n t s , t i p u s de vehicles que apareixen.o com és la gent que hi surt. l 'n fenomen possible gràcies a la perfecta sincronia entre història i música. Música que de vegades ni la sentim de tan in t eg rada q u e està a m b la imatge. Música que és l'ànima d e la c r e a c i ó c i n e m a togràfica.
Dansa
Zwang Dance Company
sorprèn amb un muntatge
ple de ritme i moviment
I na ili les earaeteiistiipu s deliiuniliil^i•; I/II ser <Is eleiiii nts u/idi'K i<mds /•': /:.I:
E.C. - SantCugat-
El Tcatrc-Auditori de Sant Cuga t va acollir d i v e n d r e s p a s s a t una a c t u a c i ó de la companyia de dansa britànica Zwang Dance Company. L 'espectacle, cl primer que aquesta formació feia a l 'Estat espanyol, va presentar a la nostra ciutat ducs coreografies creades per la israeliana Jasmin Vardimon.
Davant d 'unes 150 person e s , e l s c o m p o n e n t s d e Zwang Dance Company van oferir un m u n t a t g e marcat
per la i n c o r p o r a c i ó d ' e l e ments audiovisuals i d'un humor negre i moviment trepidant que van sorprendre el p ú b l i c s a n t e u g a t e n c . L e s ducs coreografies, t i tulades Te/e i l.mr Iure Iure, van ser molt ben rebut pels espectadors, que van demostrar amb els aplaudiments la seva satisfacció pel muntatge . D'altra banda, una altra caracter í s t i c a d e s r a c a d a d e l 'espectacle va ser la incorporació de músiques d'autors reconeguts com Tom YVaits, Barry Adamson o Ciovani Al-dege.
x p o s i c t o r t s
'Dimensiones de un espacio' de Martín Carral a la galeria
Berini de Barcelona MAG.
Martín Carral, artista santeugatenc, sempre ha perseguit l'essencial a les seves obres i per això no li queda més remei que qüestionar-se els pilars de la pintura. El treball de Carral consisteix a treure a la pintura de l'espai local en què s'havia tancat durant se
gles i assignar-n'hi un de global. Però l'artista es troba amb el problema de representar l'espai global en un reduït espai com és el d'un quadre o un dibuix. Per això, per Carral, la representació de l'espai pictòric inclou no només la pintura sinó que també el suport sobte el qual es diposita.
Per representat l'espai a l'espai no es pot fer d'una altra manera
que no sigui amb la geometria. Mitjançant rectes, angles o figures geomètriques, l'artista intenta representat el que no es veu, és a dir, l'espai.
Tots aquells que han vist la seva obra, han pogut observar com Carral fa servir elements molt simples per representar l'espai Per exemple, hi ha ocasions que la fusta s'introdueix a les pintures i s'hi submergeix en, adoptant formes, perquè com que l'espai no es deixa definir, és invisible, s'ha de formalitzar perquè pugui entrar pels ulls.
Martín Carral exposa, des del 25 de maig passat, a la galeria barcelonina Berini.
l'artista exposa des dl J^ d "• i passat FOTO: CEDIDA
M o n t s e r r a t M i' t o d c I r e n c u
E s c Artístico
pljr lïfttisïcal
Calduch S e g a r r a
Música • Teatre • Dansa
40 Cultura ELS /CArYTONS Dijous. 1 dejtmydel.WO
£ / r e p o r t a t g e
La revista The Royal Society és considerada pels estudiosos dels ocells com la millor del món en el tema. El número d'abril del 98 treia un article de Joan Carles Senar i Montse Ca-merino sobre els lluers. "Status signalling and the ability to recognize dominants: an experiment with siskins (Carduelis spinus)".
Ocells: l'avantatge de ser groc
Que em cridés des d'una branca nua..." (M.M. Marçal)
A Can Ca ta estudien In mallerenga carbonera
MARIÀNC;KI,A ROVIRA
-Sant Cunat-
Al gran parc de la Ciutadella hi ha cl Museu de Zoologia i al soterrani hi té el despatx Joan Carles Senar. Parlem dels e x p e r i m e n t s que fan al bosc de Can Catà, una finca privada on els faciliten la tasca.
- Kstudicm perquè les malle-rengues carboneres són grogues - tenen una taca d'aquest color-i per què serveix, això, si significa alguna cosa. i veiem que sí. Fa vuit anys que es tem amb aquest tema de la coloració.
Resulta que el groc té relació amb la nutrició, amb els carotens que ingereix l'ocell que són grocs, vermells i carbasses.
- Fls treuen de les erugues, si veus una mallerenga molt groga és que és capaç de menjar moltes erugues. La femella tria cl mascle més groc perquè és el que donarà més menjar als polls.
- I.n més forca és la que es menja més erugues ?
- \ o , la més espavilada. Ser dominan t no és saber trobar
més menjar sinó saber-lo prendre.
- () sigui que el lladre va bé. L'espavilat "trepa", com els humans...
- Flxacte. També un dominant pot saber trobar menjar, són dues qualitats. Kstudicm com es manifesten en el plomatge les diverses qualitats d'un ocell.
- Potser fan famílies... - A l'època de la reproducció
fan parelles, amb el seu territori. A l'hivern formen grups de diverses parelles, tres o quatre, però és variable. Més al nord s'agrupen més, pel fred. Sí, dins del grup també hi ha els dominants, més d'un, hi ha una escala segons el grau de domini.
El treball científic és pacient, un dia rere l'altre cal fer el seguiment de les ZOO cai-xes-niu, cinc o sis persones que col·laboren i fan torns. Enmig d'arbres, fulles verdes que fan la fotosíntesi. erugues que es mengen les fulles, nialleren-gues que es mengen Ics erugues que tenen les fulles que tenen els carotens que tenen els colors grocs.
- Fem cl seguiment dels polls,
capturem els pares i els filmem per veure si quan són més grocs donen més menjar als polls, i sí. FI color el mesurem amb co-lorímetres. També fem fotos digitals per mesurar la taca groga del pit; també mesurem el tars i l'ala i prenem mostres de sang. Sabem qui és fill de qui, els coneixem tots, els 200.
Se sabia la relació del menjar amb el color i la fisiologia dels carotens. Fils demostren que els més grocs són millors pares i mares: els ous són més grossos, els polls creixen i sobreviuen més i tenen millor plomatge. La muda de les plomes es fa a l'agost i dura un any. FI que mengen el juliol es reflecteix en els colors i en la taca groga del pit. I na taca que és el gran senyal, l'estatus del millor.
LA TACA NEGRA. El lluer. (Carduelis spinus) abans lluca-ret, és groc verdós amb taques. amb la cua negra, passeriforme i fringíl·lid. Fs un ocell confiat que s'acosta a la gent. com el pit-roig. També té una taca, la seva és negra i indica domini.
- F.s com les estrelles militars. Si es barallen i un té més taca
negra, l'altre el deixa passar. És una relació de domini i defensa del niu. Qui és més agressiu que els predadors és més bon pare. Pintem la taca a qui no la té i l 'esborrem a qui la té.
"Que no veus que sóc el dominat?" diu el lluer dominant amb la taca esborrada als altres que no el respecten. No entén res, tampoc, el pobre desgraciat a qui avui respecten per la taca p in tada . Baralles pel menjar i el territori, lluites i perills terribles pels depredadors. Grups i famílies, ajuda i suport. Subsistència i descendència... Vida.
- Qui tria parella és la femella. gairebé sempre. També hi ha divorcis, és ella la que se'n va a buscar un altre mascle i un altre territori quan les cries no van bé. No, no es veuen amb el d'abans perquè no es mouen de casa.
Fils ocells viuen dos o tres anys, el primer és el més difícil de superar. Un dels que coneixen té set anys. és el més vell.
- FI que la gent no sap és que els ocells són capaços de v'eure
els ultraviolats que nosaltres no veiem. Això és important per a la mallerenga blava. Blau, blanc, ultraviolat i irisats, colors estructurals que no són de pigments sinó per la forma de les plomes. FJs una línia de recerca que no s'acaba mai. l 'n estudi apassionant, no me n'he cansat. en els cinc anys.
Hi ha més mascles que femelles, i estan mirant per què. T a m b é compten els ous que viuen. Fan trampes perquè les genetes (un tub llarg a l'entrada de la caixa de l'ocell) no es mengin les cries, diu que és una carrera d ' a r m a m e n t s i l 'han guanyat.
Coses sosprenents dels ocells que viuen a prop nostre, coses que encara no sabem. Ara han detectat vuit nous planetes que no poden veure, a uns 140 anys llum, fora del nostre sistema. Dos potser són nanes marrons, massa petites perquè a l'interior hi hagi les reaccions nuclears que fan lluir els astres... Damun t lluers i malle-rengues llueixen els estels que ens acompanyen sempre.
I nin llct<iiicnn/1 i Daxmelt Oh rti durant l'aMMt iti II: /•../•.'
'Ropa de ballet' a Mira-Sol
('na bonica i fantasiosa història d'amor entre dos m a n i q u í que es troben guardats al v>tci-rani d'un teatre i es poseu .i ballar tangos, salsa, flamenc, en
tre altres balls. Aquest és l'ar- nistes de l'obra, van ser inter-guincnt de Ropti <lt bullit, que pietats pels cubans Ivan Be-\a tenir lloc dissabte passat al tancourt, que alhora fa tasques Casal de Cultura de Mua-Sol. de director i ballarí, i per l )a \ -
Fls maniquís, únics pintago- mell Otero.
l'aitiiació :a anar a fàrrei di l.a Casa perla leulada I:: /:.!:
La Unió acull 'Arriguemuca'
FI grup de teatre 1 ,a (Ja.su per Arriguemuca, un cútalatoleràti-la Teulada, integrar per perso- r/V/. Sílvia Servan, va valorar polies disminuïdes i dirigit per Sil- s i t ivament l 'experiència i no via Scr\ an, va estrenar el passat descarta realit/ar una altra obra d iumenge _'S de maig l 'obra l'any que ve.
ELS4CAIVIÜNS Dijous, I de juny del 2000 Cultura 41
Enric Sió, 'Mfira9 0II W^lmMMhàé0%^(Mva {!)
ÍMMl
PCUK íE » « •aijraot»!»».: Ü ^ t/r srtE oui se ««manar ««SOM. .TE CSOeS OUE S'esr !Sisn«»ff CA «xa « W B ç j M r « m e . rrai»is*(T.i>sif-«»e i. MAWÍletJAk.T'6UX >• «SürtENT TCüí 80U-i^r iAOíinsscwr, Í»O*VT cesr ( V
3ï213< UN so- »M caveur c e * u« v«« sua» otsies. 3 ò u e e e s r w ^ s w „ , « , » „ , « * , „ , » «
« M W KSttflR tXE* X*S AMIS eSí8Uf!B CBS- IWHeMME «
</4lllM.!T ÏWS. At>«iS . ... J 6 í.i'ÀI JUHM3 « i H'S TEA>«<ïl«ieMEMr U 6ü «« »<ftlT IE SOMMBK. SÍMS * B9NUE £N&ElA?etg ' .£
,H
ia*
íïMSTsjTE BÍI9 V«UÏ CES i »Ç»»L*»«OUB.
Autoretrat d'Enric Sió com a personatge d'una de ies seves històries
Enric Sió va ser el dibuixant català més important dels anys setanta. Tenia una enorme cultura i havia estudiat Economia i Belles Arts. Va ser un gran lluitador per demostrar que el còmic era un art i un gran mitjà de comunicació, elévant-lo a les més altes quotes de qualitat, tant en el seu guió com en la seva forma narrativa, de la qual va ser un estudiós i el major innovador del gènere. En una llarga conversa que hi vaig tenir, ara fa vint anys, ell mateix analitzava els seus inicis com a autor-creador: "L'oportunitat me la va brindar Salvat et 1967 quan per a la realització d'unes històries em van oferir plena llibertat de continguts i de forma d'expressar-los. En aquesta època, Guido Crepax ja portava dos anys publicant a Linus, i era evident la influència del cine en la seva forma compositiva; jo em vaig limitar a buscar i beure de les mateixes fonts, i d'aquesta manera vaig incorporar unes tècniques narratives cinematogràfiques al còmic. Com a conseqüència d'aquestes investigacions va sorgir el llibre El lenguaje de los còmics de Roman Gubern, que va definir Lavinia 2016, la guerra de los poetas (1967) com el primer còmic polític d'oposició publicat sota el franquisme. Això va ser possible gràcies a Ics vinculacions de la revista Oriflama -on es va publicar- amb l'Església, fet que facilitava la supressió de determinada censura, però no tota; com a anècdota només cal recordar que no podia dibuixar a Prat de la Riba, ni a l'abat Escarní, e t c ; ei mateix Jordi Pujol va estar a punt de censurar una vinyeta en què sortia, si bé al final va ser ell qui va insistir perquè es publiqués.
La importància de Lavinia 2016 va ser que va trencar una barrera i pel forat que hi va deixar, van poder passar altres històries."
Sió va residir durant uns quants anys a París i Milà en un exili voluntari per un desig de disposar de llibertat total de creació. Va tornar a Barcelona Pany 1979 perquè "penso que ja es donen les
mínimes coordenades exigibles per treballar sense sentir-me condicionat per la censura. Sota la dictadura, pel sol fet de ser censurat i prohibit, es passava a ser un heroi de la resistència, i per tant, un mite. N o obstant, amb la mort del dictador molts d'aquests mites han caigut perquè mancaven de qualitat. En l'actualitat el talent és bàsic. Resumint, abans es coneixen els noms i no les obres i ara és fonamental l'obra i no el nom de l'autor."
Enric Sió va publicar la seva primera obra important el 1967, Lavinia 2016, ja comentada per ell mateix. El 1969-70 va crear Aghardi publicada per la revista Linus a Itàlia, i al nostre país només en part i degudament censurada, a ta revista Mundo Joven. Aquesta obra li va valer per ser guardonat, el 1969, com a autor d'avantguarda al Saló Internacional de Còmics de Lucca. El 1979 es va publicar completa a la desapareguda Biblioteca Tòtem de l'Editorial Nueva Frontera. Durant el 1970 va inciar dues sèries Mis Miedos per a Dràcula i la seva obra mestra, Mara (que mereix el pròxim capítol complet per comentar-la), pera Linus. El 1971 va obtenir a Lucca el màxim guardó del còmic, el premi Ycllovv Kid al millor dibuixant estranger. En el camp de la il·lustració també va ser premiat per European lllustration (1976-77) al millor llibre il·lustrat publicat, per la seva obra sobre la Inquisició, Autodafe. Altres obres destacades en són Nus i el Atleta (Vector 1) i Sorang (Vector 2), publ icades per Salvat; t ambé la seva participació a l'obra col·lectiva II Casanova (Milà, 1976)'i una col·lecció de contes curts, així com el seu llibre de soldadets rctallables Nuovi soldati-ni di carta (Milà, 1976). Al llarg de la seva carrera, a més dels citats, va rebre altres molts premis com els de Treviso (Itàlia) i Tolosa (França).
Amb la seva propera desaparició vaig perdre un amic, però l'art en general i el còmic en particular, van pedre un dels seus millors exponents.
2sL
l2ü¥£ÍMfl(lÍNflRÍ 7 W
Rius i Taulet, 1} W . W S 8 » J * 5 1
lUmbla d«l Celler, 89 Tet9JS748J07
/
història m del *
còmic
E x p o s i c i o n s
Jordi Traperho exposa a Barcelona Els
Músics 1998-2000
I'.exposició es pol i lulm n In gilrnti Mriiii/ii 'to tli litint/oiM I (1 l)ll)\
M. ALMAGRO.
- Sant Cugat/Barcelona -
El santeugatenc Jordi Traperho exposa, des del 25 de maig passat i per tercera vegada en la seva carrera artística, a la galeria barcelonina Manifiesto. En aquesta ocasió l'artista omple la sala amb una selecció de pintures i escultopintures que reten homenatge a "els músics i les músiques de tots els temps i geografies del món".
L'artista ha partit de les vivències interiors i els records experimentats amb la música a l'hora de crear una sèrie de personatges de caràcter "primiti-
vista" i una aparent simplicitat, tant en la composició com en el tema.
Les obres exposades presenten una mobilitat que només és aparent, perquè en elles existeix un fort dinamisme compo-sitiu, gràcies als forts contrastos de color de les figures, que destaquen amb la simplicitat del fons.
La inauguració de la mostra, a Tacte de la qual es va representar un acció-concert-gestual-fonètir soiior-musiral, va ser tan peculiar com les obres exposades. Es podrà visitar fins al 23 de juny vinent.
PENSADORS D'AVUI
Cicle de converses a càrrec de GERARD VILAR amb:
• Dia 16 de maig a les 20 h - FÈLIX DE AZUA
• Dia 23 de maig a les 20 h - NORBERT BILBENY
• Dia 30 de maig a les 20 h - EUGENIO TRIAS
• Dia 13 de juny a les 20 h - VICTORIA CAMPS
Organitza
Lloc : PI. Barce lona , 9 (PI. Ajuntament)
Sant Cugat del Vallès Per a m é s in formac ió :
Tel. 93 5 8 9 86 17
42 M M
ELS4C4NTO>S
Economia Dijous, 1 de juny del 2000
Empresa
Delphi registra resultats negatius a causa d'un canvi en la producció
L'empresa espera obtenir beneficis a partir de Pany 2001
L'empresa Delphi Automotive Systems de Sant Cugat, l'antiga fàbrica de Lucas Dyesel Systems, ha registrat els primers resultats negatius dels últims 20 anys a causa principalment del canvi de producció de l'empresa que en els pròxims dos anys deixarà de fabricar les bombes d'injecció (DPC) per començar a fabricar les bombes 'common rail'. Aquest canvi ha suposat una inversió de mes de 4.000 milions de pessetes en maquinària i durant el 2000 s'invertirà una important partida de 3.642 milions més.
M. S. - Sant Cugat -
I AI multinacional Delphi, que l'any passat va adquirir l'antiga fàbrica Lucas Diesel Systems, ha tancat l'exercici del 1999 amb una facturació de 23.633 mil ions de pesse t e s , amb un benefici de 1.917 milions, un 0.69? menys respecte l'any anterior, en què la facturació va arribar als 27.343 milions amb uns resultats nets de 2.478 milions.
Aques t any, De lph i espera a r r ibar a una fac tu rac ió de 18.880 milions de pessetes que suposaran un benefici de 300 milions negatius.
El motiu d 'aquests resultats és el canvi de producció que està duent a terme la multinacional que, en els pròxims dos anys, deixarà de fabricar les bombes d'injecció (DPC) i Ics substituirà per les noves bombes common rail.
Tots aquests canvis en la producció de l ' empresa s 'es tan duent a terme de manera progressiva i les xifres de fabricació de les bombes DPC ja han començat a disminuir de les 587.000 del 1998 a les 523.000 fabricades el 1999. Pel 2000 s'espera rebaixar aquesta xifra fins a les 450.000 unitats.
Paral·lelament a aquesta davallada de la producció de les
Delphi invertí r/i una partiria rie 3.642
b o m b e s d ' i n j e c c i ó , es co mençaran a comercialitzar, d'aquí a dos mesos, unes 36.000 bombes common rail.
Segons el director general de l 'empresa, Josep Maria Brun, Delphi viu en un període de transició i assegura que tornarà a tenir benef ic is a part ir de
milions en maquinària FOTO: X. L.
l 'any 2001, un cop implantat el nou producte.
La fabricació de les bombes common rail ha suposat una inversió de gairebé 9.000 milions de pessetes en diversos camps. Només en 3 anys, la multinacional ha invertit més de 4.000 milions en nova maquinària.
Possible venda del Pryca de Sant Cugat
M. S. - Sant Cugat -
El consell de ministres ha autoritzat la fusió dels grups de distribució comercial Carrefour-Pro-modés (an t igues Pryca i Continente) amb la condició que la nova empresa es desprengui d'un total de 42 establiments valorats en més de 60.000 milions de pessetes.
El Pryca de Sant Cugat pot convertir-se en un d'aquests 42 establiments ja que a Catalunya Carrefour haurà de vendre, entre altres comerços, tres hipermercats. Un a la zona nord del Barcelonès, un a Terrassa i un a escollir entre Barberà i Sant Cugat. L'hipermercat Pryca de Sant Cugat és un dels 58 Pryca que hi ha a tot l'Estat i que ara es veu afectat per la nova ordre del govern. Les entitats interessades a adquirir els centres dels que es desprengui Carrefour hauran de ser competidores del nou grup i hauran de comptar amb una experiència contrastada per tal de mantenir i desenvolupar els negocis adquirits, així com els llocs de treball existents.
Equipaments e q u i p a m e n t s
Correus inaugura la nova Unitat
de Repartiment de Sant Cugat La nova oficina ha suposat una inversió de 190 milions
M.S. - Sant Cugat -
El d i r e c t o r t e r r i t o r i a l de Correus a Catalunya, Ramon Marín, un representant de la de legac ió del Gove rn , José Maria C a c h o i l ' a l ca lde de Sant Cuga t , L lu í s Recoder , van inaugurar divendres 26 de maig les noves instal·lacions de la Unitat de Repar t iment de Correus ubicades al carrer Ildefons Cerdà.
Aquesta nova Unitat dest inada a les tasques de classificació de la correspondència va ser cons ide rada per Ramon Marín com "la culminació del pla estratègic iniciat el 1998"
i va qualificar la nova oficina com "la millor Unitat de Repart iment de l 'Estat" . Marín va agrair el suport que en tot moment van rebre per part de l 'Ajuntament i l'alcalde, Lluís R e c o d e r , i va d e m a n a r la col·laboració dels ciutadans i dels mitjans de comunicació en la difusió dels nous codis postals del municipi.
A Tacte també hi era present el representant de l 'administració del Govern, José Maria Cacho, que va destacar l 'esforç que s'ha dut a terme entre tots per tal d'"oferir un servei públic de qualitat, tant pel que fa a la imatge com al servei".
Per acabar, l ' a lca lde Llu ís Recoder va qualificar de lògica la col·laboració ent re l'Ajun tament i Correus, i va rec o r d a r la p a c i è n c i a i la col·laboració que han obt ingut de l 'Associació de Veïns durant tots aquests mesos.
D'al tra banda, Lluís Recoder va confirmar que l'Ajuntament està a punt de tancar l'acord de venda del local de Can Mora per tal de rehabilitar aquesta oficina i destinar-la exclusivament a l 'atenció al públic.
El nou edifici, amb una superfície de 870 met res quadrats, ha suposat una inversió de 190 mi l ions de pe s se t e s
El nou /oral inaugurat disposa de 870 metres quadrats FOTO: X. L.
(110 per la compra del local i 80 per les obres d 'adequació) dels 250 que s'han invertit a la nostra locali tat per resoldre def in i t ivament les deficiències del correu a Sant Cugat. A la nova oficina hi t reballarà una plantilla de 53 persones i comptarà amb 38 motos que
facilitaran el repar t iment per tot el municipi .
Amb aques t nou edifici i la nova divisió en 5 codis postals del municipi, Correus es compromet a a resoldre les situacions de col·lapse i els retards desmesurats tan freqüents fins ara.
ELS/CWTONS Dijous, í de juny del20ÚO Economia 43
l e s empreses: DídacVídeo
Federico Femóndez és un dels fundadors de la productora DfdacVídeo que dirigeix la seva esposa, Asunción (Salera. Actualment participa activament només en els projectes relacionats amb temes artístics. Amant de l'art i la pintura compta amb un llarg currículum, professor de l'escola de cine de la UB i d'altres cursos, col·laborador en revistes, escriptor, pintor, firmant per al recolzament a la Fundació Sant Cugat, persona totalment integrada a l'ambient artístic de la ciutat, i un llarg etcètera.
Federico Fernàndez. Col·laborador de DídacVídeo en temes dedicats a Part
"La meva col·laboració amb DídacVídeo és per amor a Part"
M.S. -Saat Cagat -
—DídacVídeo va néixer fa 8 anys. Podria explicar-nos com va sorgir la idea i quina ha estat Tevolució de l'empresa fins el moment actual?
- La idea va sorgir d 'un grup d'alumnes i personal de la Universitat Politècnica de Catalunya amb molta exper iència en el camp professional que havien participat en molt diversos projectes i que , fins i tot, havien guanyat premis amb la realització de vídeos de caràcter didàctic i científic.
Precisament, l'empresa va néixer amb l'esperit de crear productes didàctics, culturals i científics tot i que, per necessitat, també realitza retransmissions de tot tipus d 'esdeveniments, fet que els ha proporcionat una gran experiència en el sector.
Darrerament també ens dediquem als productes audiovisuals artístics que és on col·laboro personalment ja que l'art és un tema que m'apassiona. Hi col·laboro per amor a l'art i mai millor dit ja que no en trec cap benefici més que la satisfacció personal.
Seguint amb aquesta filosofia, a DídacVídeo valorem més el tipus de projecte a realitzar que
les qüestions econòmiques. No busquem obtenir uns grans beneficis econòmics.
- Com definiria el mètode de treball de l'empresa?
- Nosaltres treballem com una productora americana, és a dir, que som una productora amb una infraestructura petita (un cap tècnic, una administradora i 4 operadors), que treballa amb altres empreses de serveis. Per cada projecte s'escull l'empresa més adient obtenint així millors resultats i una alta qualitat en cada producte. El concepte importanc és que treballem per projectes.
A més, seguim una política de recolzament en altres empreses formades per exalumnes, professors o gent amb qui hem mantingut una relació professional. També obtenim la col·laboració de dissenyadors gràfics reconeguts o dobladors importants com Cons tan t ino Romero o Jordi Grau i en ocasions la col·laboració d'importants directors de fotografia.
En temes d'art, per exemple, comptem amb la col·laboració desinteressada i espontània de gent important.
- Quins són els seus principals clients?
- Bàsicament els mitjans de comunicació audiovisuals especial-
Federirn Fenmndez, gran admirador de Jaume Muxart FOTO: X.W'l IARROSA
ment els canals temàtics de televisió, però també l'administració, per qui hem realitzat diverses campanyes institucionals i la Fundació Iberoamericana, per qui actualment estem realitzant uns cursos d'idiomes de caràcter didàctic.
Voldria destacar que gràcies al
naixement de la TV digital i els canals temàtics, els audiovisuals dedicats a l'art tenen un lloc en el mercat.
- Quins són els punts forts de l'empresa DídacVídeo?
- En primer lloc, la gran experiència dels professionals que formen l'empresa i els col·labora
dors, la gran capacitat de disseny i la creativitat i, per acabar, però no menys important, la gran qualitat que ofereix DídacVídeo en els seus productes.
— Quina és la situació quant a competència?
— En la part de vídeos sobre pintura no tenim competència perquè no és rendible. De fet, els integrants de l'empresa es dediquen també a altres coses relacionades amb el sector audiovi-sual. DídacVídeo és una empresa que disposa de les eines bàsiques i treballa per projectes.
— Per acabar, com vostè ens ha comentat, col·labora en tots aquells projectes relacionats amb l'art. En aquest sentit, ^Quins són els seus projectes futurs?
Sant Cugat és una ciutat amb un
enorme potencial artístic i una gran riquesa cultural
- Personalment m'agradaria elaborar un vídeo sobre el pintor Clavé com el que recentment he realitzat sobre Muxart, de qui em declaro un gran admirador.
També considero molt interessant la realització d'un vídeo que tracti la riquesa cultural de Sant Cugat, una ciutat amb un gran potencial artístic com ho demostren les seves 9 galeries d'art amb exposicions d'artistes de gran renom i gran qualitat. Caldria, també, fer una recopilació dels pintors que han exposa t a San t Cugat i, fins i tot, configurar un museu virtual de la vida cultural de la localitat.
1» El pols empresarial
T ; 'actualitat empresarial d 'aques ta darrera quinzena al municipi
es presenta molt activa, amb la constitució de diverses empreses que actuen en àmbits ben diferenciats de l'economia sant-cugatenca. Tot i això, continua sent el sector immobiliari el més actiu i el que aporta un capital inicial més elevat en U creació d'empreses.
En aquest sentit, trobem, en primer lloc, la societat Martri-be 9 8 SL (c/ Francesc Macià 67) dedicada a la compraven-da de finques que, administrada per Berta Palacios Solé, ha aportat un capital inicial.de 18.SOO.000 pessetes, el més elevat de totes les empreses constituïdes aquests darrers 15 dies.
Dins d'aquest sector també ha aparegut la nova empresa Giforl Inversions SL (ctra. de
Cerdanyola, 73), administrada per Montserrat Fortuny Perla-coba que compta amb un capità) inicial de 9 milions de pessetes.
Per acabar, dins el sector immobiliari també hi podem emmarcar dues noves societats dedicades a l'administració d e places d'aparcament, Es tracta d'Icosa Promoctone* fonto-bil iarias, SA <c/ Domènech Oristell, 75-77) que gestionarà 20 places d'aparcament i la Co-muni ta t d e Propietaris (cj Mina, 81-83) que en gestionarà 16.
Deixant de banda el sector immobiliari, una de les noves empreses creades darrerament a Sant Cugat que ha aportat un capital més elevat és Jardiners Navarro Rovira, SL (c/ Xe-rric, 16) que compta amb un capital inicial de 4 milions de
pessetes. Aquesta nova societat estarà administrada per Cecili Navarro Aguilar i Xavier Navarro Rovira i estarà destinada al manteniment de jardins.
Pel que fa al sector de la restauració, aquesta quinzena s'ha inscrit al registre mercantil la societat Bridge i Mes, SL {rambla Jaume Sàbat, 4). L'administradora de la nova empresa és Montserrat Martfn Coll, que ha aportat el capital mínim per constituir-se. Cristian Aran Pérez és el responsable de la nova empresa Take & Way SL {c/. Sant Salvador 45) que amb un capital inicial de 3.137 euros té previst dedicar-se al subministrament d'aliments i begudes.
Com podem observar, continuen apareixent empreses destinades a menjar preparat. En aquesta ocasió es tracta d'una nova empresa ubicada a la ram
bla Can Mora, 15. El responsable d'aquesta nova societat és Rubén Adolfo Foguel Mala-mud.
Pel que fa a la resta de sectors econòmics, en ei camp més tècnic apareix una nova societat dedicada a la fabricació i venda de suports per a aparells de TV. Bs tracta de l'empresa Quality Supports SL (c/ Joan OÜver, 10) que estarà administrada per Eduard Coloma Molina i Francesc Coloma Molina i que compta amb un capital inicial de 500.000 pessetes, capital mínim per a la constitució d'una empresa.
En cl sector dedicat al motor trobem la nova societat Oli Pneu, SL (c/ Rius i Taulet,13í) que compta amb un capital inicial de 3.100 euros i estarà dedicada al manteniment de vehicles. El responsable d'aquesta
nova empresa és Josep Sànchez Escobar.
Dues empreses destinades a la reparació d'automòbils s'han creat a Sant Cugat. Es tracta concretament d'una nova societat formada per Josep Benet i Roca situada al carrer Marín, 45 i, d'altra banda, d'Automó-víle» Vila, SA, ubicada a l'av. Cerdanyola, 22.
T a m b é r e l a c i o n a d a amb aquest mateix sector, apareix l 'empresa Autocenter Merca, SL (av. Via Augusta, 3) que té previst dedicar la seva activitat a la venda de recanvis i i&xes de muntatge.
Per acabar, cal destacar l'apa-rició d'un nou solàrium al municipi, Sant Cugat Sol, SL (c/ Vill, 1 -local 1), i el naixement d'un centre de dansa al carrer Teatre, 6, amb Sílvia Calvo Àlias d'administradora.
EIS 4 CANTONS
Immobiliària 44 Dijous, 1 tle juií\ del 2000
ALQUILER
• Piso Z. Monasterio. 80 m2, 2 hab. dobles, bano com., amplio y luminoso salón-comedor, cocina equipada, lavadero, tot. exterior, calef. gas natural, suministros contratados y pi. pàrking . . . .75.000
• Piso a estrenar. C/ Sant Martí esquina C/ Castitlejos (Zona Centro). 87 m2, 3 hab. (1 suite), 2 banos comp., coc-offi. equip., gran salón-com., balcón en todas las hàbit, y comedor, armarios emp., carp. ext. de aluminio, calefac. a gas natural, pàrking y trastero 95.700
• Torre unifamiliar adosada - Z. Golf. 450 m2, jardin priv. 200 m2 y jardin com. con piscina 1.500
m2, 4 hab. tipo suite (1 con vestidor), 3 banos, 2 aseos, cocina-office tot. equip., gran salón-com. con chimena, buhardilla 70 m2, armarios emp. y tzas en todas las habitaciones, garaje 3 coches + hab. de Servicio, calef. gas por radiadores, suelos de parquet y màrmol, alarma, sum. contratados. Ocupación en julio 330.000
• Local comercial C/Castillejos, esquina c/Sant Martí (Z. Centro), superfície 60 m2 y aseo 75.000
• Local comercial C/ Sant Domènech, Zona Centro, superfírie 34 m2, diàfano, aseo y alarma 55.000
'Ertdavallada. 21.tex • Tel. 9 3 5 8 9 4S 6 6
ALQUILER • La Floresta. 2 hab., 2 terrazas, chimenea,
reformada, calef. y aire acond 80.000 • Cines. 90 m2 const., terraza, 3 hab., bano +
aseo y pàrking. Solo 3 anos 110.000 • Rbla. del Celler. 4 habitaciones, 2 banos,
amueblado, cocina-office y parquet . .110.000 • Pla del Vinyet NUEVO A ESTRENAR, 103 m2 +
jardin 41 m2 + 49 m2 terraza y sol . .250.000
VENTA • FGC. Apartamento 1 habitación, salón 25 m2, sol
t/dia, calefacción y ascensor 17,2 M • Centro. Piso 102 m2, 3/4 habitaciones, bano +
aseo, salón 24 m2, 3° cona scensor. . . .23,3 M • Centro. Piso 105 m2, 3 hab., b.+aseo, parquet,
todo ext., sol, calefac. y pàrking 27 M • Centro. Piso 100 m2, 3 hab., 2 banos, ascensor,
pàrking y trastero. Perfecto 31,5 M • P. Baja. 98 m2 const. + 125 m2 jardin privado,
sol t6/día, z. com./piscina i pàrking . . . 4 4 M • C. Europa. Àtico dx, 142 m2 útiles + trzas 14 y
34 m2, sol t /d ía , impresionantes vistas panoràmicas, en perfecto estado (1, 5 arïo) z. comunitària con piscina y pàrking 54 M
MUCHÍSIMOS MAS, aLLÀMANOS YAÜ
C/ Valldoreix. 58 • Tot 9* 5*9 73 74 / Av. Mfetrat. S3 Í8CN* • Tel. »3 424 0» 1»
PISOS EN VENTA • Z. Centro. 75 m2, 3 dorm., b., aseo, calef. a gas, ascensor, pk + trast., sal.-com. 22 m2, trza.-soL 37 m2. 30,5 M • Z. Can Magí. Planta baja 98 m2 con jardin 40 m2 y terraza 40 m2, 3 dorm., 2 b., calef. a gas, ascensor,
z. comunitària con amplio jardin y piscina 36,350 M • P. Central. 110 m2, 4 dorm., 2 b., calef. a gas, ascensor, pk + trastero, z. com./pisc. y terraza 15 m2 . . .44 M
T O R R E S EN V E N T A • Valldoreix. Unifamiliar en z. centro, 340 m2, 3 dorm. 3 banos, calef. a gas; sup. 242 m2, salón-
comedor 28 m2 con chimenea-hogar, cocina-office 55 M • El Colomer. Adosada 142 m2, 3 dorm., 3 b., aseo, calef. a gas, trza.-jardin 88 m2, sal.-com. 26 m2,
amplia buhardilla, estado impecable 58 M
A L Q U I L E R • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y
calefacción. Mucha luz y sol 123.000 + gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calef.
Mucho sol y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos • Junto FGC. 4 dorm., comedor-salón, 2 banos comp., amp. trza., z. comunitària c/pisc.
Perfecto estado 100.000 + gastos
VENTA • Zona Edèn. A estrenar. 3 dorm. c/ arm. emp., amplio sal.-com., coc.-off., 2 b. comp.,
vestidor, lavad. y trast.. Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina .28,35 M • Ctra. Cerdanyola (cerca Monasterio). 3 dorm. (2 dobles), com.-sal., coc, lav., bano comp.
reform., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz. Buen estado 23 M • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-sal., coc, b., aseo. M. sol 37, 75 M
> Can Cortès. 2 solares de 1.379 y 1.245 m2, en plena Sierra de Collserola, sol y vistas 17-20 M
« Mira-sol. Solar 500 m2, calif. 20 a 10. Incluye proyecto arquitecto y permiso ayuntamiento .28 M
> Can Montmany. Torre individual 200 m2, 5 hab., sal.-com., 2 b. + aseo, garaje 3 pi. y solar 724 m2 .58 M
' Bellaterra. Torre individual 412 m2, 5 hab., 3 b., estudio, garaje 4 pi., sala juegos y solar 1.000 .75 M
» La Floresta. Torre ind. c/ inquilinos, 2 viviendas indep. de 3-4 hab. Solar 400 m2 45 M
' Centro. Piso 85 m2, 3 hab., sal.-com., coc. , b. com., balcón, luminoso, calef. y ascensor .21.5M
• Junto al Pinar. Parcela 975 m2, calificación 20 a/10. Es edificable en el acto 30 M
• Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada . . .40 M
• La Floresta , junto Estación. Local 108 m2, dividido en 2 salas y terraza 50 m2. Céntrico 100.000
• Golf. Piso de lujo, 5 hab., sal.-com. amp., coc.-off., 2 b., 2 trzas., z. com. c/piscina, 2 pi pk + trast, calef., parquet, muy soleado y con vistas .275.000
• Can Rosas. 2 Torres ind. alto standing, 4-5 hab. dob., amp. sal., jardin y pisc, antena sat., alarma, ai, parada autocar colegios internac. 500-750.000
ALQUILERES • C/ Joan Oliver: 70 rn2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc
comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bano.
- As. con ducha - Ase - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Cocam. - 1 Dorm. - Bano . . . .65.000 • C/ Monasterio: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm.,- 2 Ban. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc - 2 Dorm. - Bano - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Ase. - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase - Pk. 1
Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc.
comunitària 100.000
• Tet. 93 589 03 07 .' f . Macià 6 9 - 9
VENTAS • Parque del Sant Crist. Unif. en parcela 707 m2, 2 pi garaje, zona Servicio, 7 hab. (3 suites), salón-
comedor 100 m2, sala de juegos, salón individual, ascensor, terrazas, solàrium y piscina 175 M • Can Ganxet. Piso tot. exterior, 3 hab. (dobles y suite), 2 banys, cocina-office, balcón esq., perf. orient.,
parquet, aire acond., calefacción, trastero, pàrking opcional, z. comunitària y piscina 42 M • Torreblanca-Ctra. Cerdanyola. Totalmente rehabilitado, acabados calidad, 3 habitaciones, salón 2 niv.,
cerr. aluminio y PVC, parquet, gran terraza con zona solàrium, calefacción y ascensor 27,6 M • Cerca Cruz Roja. Obra nueva. Últimos pisos en venta. Aticos y planta baja, 3 habitaciones, zona
comunitària con piscina y pàrking incluido PREGUNTE PRECIÓS • Z. Cruz Roja. Piso totalmente exterior, 2 habitaciones dobles, salón-com., cocina 9 m2, parquet,
calefacción, ascensor, totalmente reformado i buenos acabados 21 M • Z. Centro. Amplio piso a ref., 4 hab. (3 dob.), 2 banys, coc.-off. 3 m2, saló 2 amb., cerr. aL dob. cristal 3 0 ,8 M • PL Rafael de Casanovas. Amplio piso 5 hab. (dobles y suite). 2 banos y aseo, sal.-com. con chimenea,
coc.-off. 22 m2, cerramientos aluminio, doble acristalamiento, tot. exterior y 2 plazas pàrking . . 59 M
Av. Rius i Taulet. 33 • Tel. 9 3 5 8 9 71 71
• 362 - Monasterio. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón'5 m2, todo reformado, alto, con ascensor . . j 20,5 M
• Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar 14,7 M • Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 banos, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona
comunitària. Todo, reformado e impecable ; 44,2 M • 361- Coll Fava. Àtico 120 m2, 4 dormitorios, 2 barios, cocina-office, suelos de parquet, terraza
15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar 38,8 M • 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona
comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla . 43 M • 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 banos, salón 25 m2, cocina 15 rn2,
terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar i vivir 29,4 M • 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, balno y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet,
calefacción, pàrking 2 vehiculos 1 30 M
Rota. .«My^lilefc
PISOS • Ctra. Cerdanyola. 75 m2, 3 dormitoris i ascensor 15,8 M • Ctra. Roquetes..Baixos, 85 m2 + 80 m2 terrassa i pàrguing (2 c.) 37M • Av. Catalunya. Àtic tríplex, 105 m2 + 50 m2 terrassa, 3 dormitoris i 2 banys 44 M • C/ Sant Eduard (Elxample). Àtic dúplex, 175 m2 i pàrquing 60 M • Can Picanyol. 200 m2, 2-4 dormitoris, 3 banys i pàrquing (2 c ) 75 M • Gatxet. 110 m2, 3 dormitoris, aire condicionat, piscina i garatge 45 M UNIFAMILIARS • La Floresta. Solar 1.200 m2 i casa 90 m2 35 M • Valldoreix (Montmany). 200 m2, 5 dormitoris i gas natural 58 M • Valldoreix (Mas Fuster). 235 m2, 4 dormitoris + estudi + garatge 65 M • Mira-sol (Can Rosas). 500 m2, solar 1.400 m2 i garatge (4 c.) 160 M • Matadepera (Alt Nivell). Junt a Golf, piscina i garatge 130 M
C / Sa»*tà*itt RusiftoL 3t2.:«.$«*,: 93: 67.5.1,0;, 1:0.
T E L L V I VENTA DE TORRES • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados 37 M • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina) . . . 44.2 M • Z. Col. Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2) jardin 46 M • Mira-sol. Finca senorial, 280 m2, 800 m2 solar . . . t 78 M
VENTA DE PISOS • Rubí. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk t 16.8 M
ALQUILERES • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reformado • Z. S t Francesc. Reformado, 4 hab • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h estudio + pk 5 pi., jardin .
. .65.000
. .80.000
. .90.000
.300.000
ftlus i.Taul*X.M.M:.mmmm,M7:A 1 2 41 - 93 6 7 4 1» <M5
VENTA • Piso c/ VaUès. 77 m2, 4 hab., comedor, cocina, lavadero y bano.totatmente reformado . .22 M • Dúplex en Parc Central. 128 m2, terraza cubierta, salón-comedor, cocina-office, lavadero, 4 hab.
(1 suite) cç>r> armarios emp,. 3 banos, mucho sot, solo 8 verinós, pàrking, trastero y z. com. /piscina . .K . t 50 M
• Atico en Parc CentraL 150 m2 vivienda, 100 m2 de terraza ajardinada, prientación sur, mucho sol, excetentes vistas, salón-comedor 40 m2/çriimenea, cecina.-office, bodega-despensa, lavadero, 4 hab. dobles (1 suite)/armarios emp., 2 bafips y pequeüe estudio. Ocupa toda la planta alta del edjftei©. Soto 7 vecinos, 2 pL pàrking, trastero, sala y piscina comunitària. 78 M
• Local comercia. 85 mZ esguinero, mucha i j p ^ p ^ centrat. 3 habitaciones. .195.000
• ftfò ïfc&iïfa. de Dait i à S A * * £ t t * S » » l m m ••- i H Z larquet, aire arorididoitado . . . . . .150,080 . «.CoW Fayà. 3 habrtaciones 120.000
B I L I A VENDES
• Z. Estació. 70 m2, menjador, cuina i safareig, 3 dormitoris, bany i terrassa 15 M
• Z. Rbla. del Celler. Obra vista, 75 m2, terrassa. 40 m2, 3 dorm., bany, aseo, calef., pk i vistes .30,5 M
• Z. Estació. Nou a estrenar, 100 m2, 4 dorm., 2 banys, parquet calef, pàrquing i traster 37, 5M
• Dúplex 2 anys. Can Gatxet 150 m2, 3 dorm. (1 suite), estudi, terrassa 90 m2 i z. com./pisc. . . .58 M
• Z. Golf. Dúplex 230 m2, 5 dorm. (1 suite), estudi, 4 barrys, aseo, 2 pk, traster i z. com./pisc. . . .92 M
• Unif. Valldoreix Refom. 285 m2, solar 840 m2, 4 dormitoris, estudi, 3 banys, 2 pk i piscina 87 M
• Unif. C Gatxet. 330 m2, solar 600 m2, 5 dormitoris (1 suite), 3 banys, 3 pk i piscina 120 M
H E R F I N Q U E S P I S O S • Rubi-Ca n'Oriol. Ref. 1527. 84 m2, 3 hab., 2 dobles, baho y cocina imp. galeria, ascensor,
calefacción, puertas embero, ventanas aiuminio. Muy soleado. Ideal parejas 12 M • Rubí-Nueva. promodón z. Mercado. 90 m2, 3 hab., pàrking opcional y tastero, muy soleados. Acabados
l a calidad. Últimos pisos a la venta desde 17, 52 M • Rubí Norte. Ref. 1452. 138 m2, 3 hab., bano, aseo y cocina imp., terraza, balcón, ascensor, calef.,
puertas embero, ventanas aiuminio. Impecable 26,5 M • Rubf-Can Fatjó. Ref. 1201. 80 m2, 3 hab., bano y cocina impecable , terraza 70 m2, ascensor,
calefacción. Impecable 21 M C A S A S Y T O R R E S • Rubí-Can Mir. Ref. 2752. Torre 134 m2, 4 hab., bario, aseo y 2 codnas bien, parcela 550 m2, terreno llano.
Impecable. Para entrar a vivir 19 M • Rubí-Nueva promodón Can Roses. Casas unifamiliares 220 m2 + 90 m2 jardin, 4 hab. dobles, 3 banos
comp., aseo, ascensor, garaje 2 plazas. Acabados l a calidad. Últimas casas desde 33,5 M
C e r v a n t e s . 5 2 . R u b í • T e t . 9 3 6 9 7 4 5 6 2
I M D E S A V E N T A S • Valldoreix. Casa 145 m2, 4 hab. (1 òe 25 m2), 2 b., sal.-com., cocina, terraza y solar 630 m2 . .42 M • PL Augusta. Piso 150 m2 útiles, 4 hab. dobles, 2 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, 1 pi.
pàrking. Acabados l a calidad. Perfecte estado 44,5 M • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., sal.-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pi. pk, trast., z. com.
c/ pisana. Comp. reformado, parquet, aire acondicionado en salón-comedor 67 M • Z. Golf. Torre 340 m2, 4 hab. (2 suites), 3 banos, aseo cortesia, sal-com. 40 m2, sala-estar 30 m2,
terraza, bodega, garaje 2 c. y jardin con piscina. Solar 700 m2 95 M • Bellaterra. Casa singular, 315 m2, vivienda 1 sola planta, 4 hab. (1 suite con vestidor) + hab. Servicio
con bano, 3 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, garaje, bodega, jardin con piscina. Magníficas vistas. Solar 1.700 m2 110 M
• Valldoreix. Torre 400 m2., 5 hab., 3 banos, aseo, sal.-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala juegos, trastero, jardin muy cuidado c/piscina. Solar 900 m2. Perf. estado. Acabados 1* calidad. 125 M
P l a c a O c t a v i à . 8 - T e l . 9 3 6 7 5 4 3 Q2 - 93 6 7 4 5 7 0 4
P I S O S • Rius i Taulet - En construcción, dúplex 130 m2 + 26 m2 terraza 39,5 M • 087 - Rbla. Celler. 3 hab. (antes 4), bano, aseo c/ducha, calefacción y terraza 80 m2 25 M • 131 - Z. Monasterio. 75 m2, 3 hab., bano, ascensor y gas natural Solo 15,5 M • 137 - Parc Central Bajos 117 m2, salón 30 m2, 3 hab., 2 b., jardin 40 m2, pk, soleado. Ant. 2 afios .43 M • Can Gatxet 100 m2, 3 hab., 2 b., t, ext., parquet, aire acond., 2 pk, trastero y piscina com. .40,750 M
T O R R E S A D O S A O A S • 114 - Z. Estación. Adosada, garaje 2 c, z. lavado, 3 hab., estudio, piscina com. Perf. estado . .48,3 M • 014 - Z. residencial. Adosada a estrenar, diseno exc, garaje 2 c, 3 hab., 2 b., 1 a. l a calidades . .59 M • 138 - Z. Can Picanyol. Adosada, salón 35 m2, 3 hab. 2 b., 1 a., despacho, estudio, a.a. y pisc. com. .69 M
A v . L l u ï s C o m p a n y s , 8 • T e l . 9 3 5 8 7 8 9 9 0 - 9 3 5 8 9 2 6 4 3
F I N D
V E N D E S • Rbla. Celler. Pis 3 hab., bany comp., saló, cuina ref., ase, pk opcional, calefacció. P-3252 21 M • Centre. Pis 3 hab., bany comp., saló-menj., cuina + galeria, terrasssa, bones vistes. P-3223 . . .23,5 M • Av. Cerdanyola. Àtic 2 hab., b. comp., saló-menj., 2 g. trses. Tot. reformat. P-3185 27,250 M • St Francesc. Pis 3 hab., bany complet, saló-menjador, gas, calefacció. P-3269 23,3 M • Torreblanca. Dúplex cant, 3 h. + est., 2 b., saló-menj., cna.-off., 2 trses., 2 pk. P-3274 48,3 M • Coll Fava. Pis 3 hab., 2 banys, cuina-offïce, orientació sud i pàrquing. P-3217 40,8 M • Estació. Pis 3 hab., bany, saló-menj., parquet i ascensor. P-3081 28,5 M • Centre. Pis 3 hab., 2 banys, cuina, ascensor. A reformar. P-2972 21 M • Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics Des de 34,4 M
Wfa&m&:Mmg£&SïiïM&i>W3i:<&^WWQ&
F I N L L O G U E R S
• Pis pi. Sant Francesc. Nou, 3 habitacions, bany, aseo i calefacció (tot inclòs). 80.000 • Pis planta baixa. Parc Central, 2 hab., bany, calefacció, tot exterior, 150 m2 jardí privat, pi. pàrquing i
traster (tot inclòs) 125.000 • Pis a prop Estació. 4 habitacions, bany, aseo, tot exterior i calefacció 90.000
V E N D E S
• Casa a El Colomer. Adossada, 3 hab. grans, bany, aseo, calefacció, pàrquing, jardí particular . . . . 45 M • Pis nou a estrenar. A prop estació, 4 hab., 2 banys, parquet, pàrquing, traster, calef., exterior, llar de foc . . . 37 M
V a l l d o r e i x . 6 0 • T e l . 9 3 6 7 4 « 7 I S - 9 3 5 8 9 3 3 6 8
I N M A V E N D E S
• Pis z. Estació. 4 dorm., 2 banys, saló-menjador 35 m2, teuina 126 m2. Impecable 32 M • Pis z. Golf. 4 dorm. 2 banys,saló 30 m2, terrassa, 2 pi. pàrquing, traster. i vistes 49 M • Àtic triplex. Cèntric 3 dorm., 2 banys, lavabo, terrassa 60 m2 i vistes, Impecable 43 M • Adossada cèntrica. 3 dorm., bany, lavabo, Mançarda, z. rentat, pàrquing, traster i terrassa . . . 41,5 M • Adossada c/ Àlvarez. Costat estació, 4 dorm., 2 banys, lavabo, ascensor, pàrquing i t ras ter . . . . 65 M • Torre ctat Montserrat Solar 900 m2, 5 dorm., 2 banys, celler, calefacció i vistes 30 M • Torre Valldoreix z. Estació. Solar 1000 m2, 7 dorm., 3 banys i calefacció a gas. Bon estat 68 M • Torre alt standing. Solar 950 m2, casa 575 m2, 7 dorm. (3 suites), 4 b, lavabo i piscina 155 M • Despatx cèntric z. Creu Roja. 100 m2 amb 5 divisions i molta llum 24 M • PLACES DE PÀRQUING en diverses zones en VENDA o LLOGUER
F I N I D E N T E
N U E V A P R O M O C I Ó N
• Ounto FGC
• Pisos y à t icos
• 2 y 3 h a b . + es tud io
• Acabados de l a ca l idad
DESDE 20.720.000 ptas.
C / Castri l l e i o s . 3 1 «• T e l . 9 3 6 7 5 1 8 4 8
I M M O B . &
• Casa adosada. Esquinera seminueva. Sup. const. 170 m2 jardin, 100 m2, 2 pk, salón, coc.-office, aseo, lavad., 3 dormit., 2 banos, estudio, terraza 46 M
• Casa adosada. Esquinera junto FGC. Sup. const. 250 m2, jardin 110 m2, salón, coc.-office, lavadero, aseo, 4 dorm., 2 banos, 3 pàrking, trastero 56 M
• Casa adosada. Zona Colomer. Sup. const. 250 m2, jardin 35 m2, salón 35 m2 c/chimenea, aseo, coc.-office, 2 pk, trast, lavad., 4 dorm., 3 banos, estudio, terraza, z. comunitària c/piscina 57,8 M
• Casa individual. Cerca FGC Valldoreix. Sup. const 300 m2, jardin 800 m2, 2 pàrking, trast, lavad., 2 banos, 4 dorm., estudio, salón, coc.-office, z. com. c/piscina, frontón, columpios 72 M
• Piso trentè Kampió. Sup. const 110 m2, trza. 10 m2, salón, coc.-off., 4 dorm., 2 b 28,5 M • Piso Rius i Taulet. Sup. const. 150 m2, trza. 15 m2, salón, coc.-office, lavad., 4 dorm., bano, aseo,
reformado, parquet, pàrking 40,95 M • Àtico triplex. Zona estación. Sup. const. 280 m2, 4 terrazas, salón c/chimenea, comedor, coc.-office,
lavad., 5 dorm., 3 banos, aseo, estudio, 2 pàrkings, trast, z. comunitària c/piscina 84,9 M
••MÉ^^M^^^i:MMMlíMMS^SÉ^.MMMMMàlMMWS::WÍà.
L L O G U E R S
• PL Mas Roig (Valldoreix) 80 m2, 3 habitacions, cuina i bany complets i jardí 62.000
• Ctra. Cerdanyola 95 m2, 4 habitacions, cuina i banys nous i calefacció a gas nova. Pintat de nou 75.000
• C/ Gearson (La Floresta) 70 m2, 3 habitacions, cuina i bany complet. Al costat de l'estació dels FGC 42.000
• C/ Pedraforca 85 m2, 3 habitacions, cuina y bany comp. reformats, traster, calef. gas nova i pintat de nou. . . 72.000
A v . L l u í s C o m p a n y s , 2 2 • T e l . 9 3 6 7 4 1 4 9 1 - 9 3 6 7 4 1 4 9 7
S O L A R E S • Valldoreix. 1.000 m2, cerca estación y fa-
chada a 2 dos calles 56 M • Valldoreix. 1.300 m2, fachada i 2 calles .40 M
V E N T A S • Apartamento
Comedor, 1 hab., baho, cocina con electrodométicos, terraza, aire acondicionado, pi. pàrking 23 M
• Torre en Valldoreix. 200 m2 edificados, 5 hab., bano, aseo, com.-living con terraza,
perf. estado, garaje y solar 728 m2 . . . .58 M
S O L A R E q u i p a m i e n t o • Valldoreix. Junto ant. Hotel Rusinol, 2.200
m2. Apto residència ger ià t r ica, c l ín ica, colegio, etc.
I n d u s t r i a l • Salida túnel Vallvidrera/Chic, 2.200 m2,
fachada ronda, edificio 3 plantas y 4.500 m2 de techo.
V i l l a . 1 - l o c a l 8 (ent rada per Or. Mur i l lo , 2 1 ) • T e l . 9 3 6 7 4 8 8 O I
T O R R E S EN V E N T A • Sant Cugat Casco urbano. Completamente restaurada, 4 habitaciones + estudio, cocina, 3 banos, patio
interior. Buena zona 65 M • Valldoreix. Nueva construcción, 287 m2 edif., solar 600 m2. , pk 2 coches, 4 habitaciones, 2 banos,
aseo y cocina completa 76 M • Valldoreix. Nueva construcción, 287 m2 edif., parcela 1.000 m2, pk 3/4 coches, gran salón, 4 hab., 3
banos, calefacción y buenos acabados 76 M • Valldoreix. Torre completamente restaurada, solar 480 m2, 2 hab. (posibles 4), bano c/banera y ducha
hidromasaje, cocina-salón. Muy buen estado 42 M • Ripollet Mejor zona. Àtico muy soleado 80 m2, 3 hab. (1 suite), bano y aseo, coc.-off., parquet, calef.
a gas, armarios emp., puerta blindada, video portera, antena parabòlica, posibilidad pi. pàrking . .23 M • Mas Janer. Torre a restaurar, parcela 420 m2, asfalto, todos los servicios 38 M
Tasaciones gratuitas. Necesitamos torres y terrenos para cubrir demanda de nuestros clientes.
R b l a . M s . C i n t o V e r d a q u e r , 1 9 . V a l l d o r e i x * T e l . 9 3 5 9 0 0 3 7 9
L L O G U E R S
PISOS
• Rbla. del Celler. Pis en edifici nova construcció, 3 hab., 2 banys complets, saló-menjador, cuina moblada i plaça d'aparcament 125.000
LOCALS • Ctra. Cerdanyola. 300 m2, subministraments
donats d'alta. Ideal per a negoci.
• Av. Francesc Macià (Coll Fava). 55 m2. Ideal per a negoci.
• Molt cèntric. 32 m2.
PÀRQUINGS • Rbla. del Celler. En venda o lloguer.
V E N D E S
OFICINES • Despatx. A 100 m2 Monestir, 52,25 m2 + 18,07
m2 terrassa 15 M
P a s s a t a e d e l C e l l e r , s / n • 9 3 5 8 9 4 9 4 4
M A V E N D A P I S O S • Ref. 176. Z. Torreblanca. 110 rn2, 4 hab. (1 suitte, 2 dobles, 1 indiv.), 3 banys, aseo, pàrquing, z.
comunitària i piscina . , . . . - ,39 M • Ref. 159. Z. Centre. Àtic dúplex, 1 hab., estudi, bany, terrassa i soürtm 31M • Ref. 172. Z. MaalrtUda, * hab. i 2 banys (m. bon estat), aseo, exterior, pk, traster i terrasa . . .47 M • Ref. l l t . 3 hab., 2 banys, sató-menjaoor, cirma-office, terrasa, pàrquing, jardí com. i piscina . . .40 M V E N D A CASES I T O R R E S • Ref. 177. Z. Can Barata. Casa amb parcela 500 m2, 1 hab. amb vestidor, piscina, jardí, barbacoa,
possibilitat d'ampliació 23,9 M • Ref. 166. Casa adossada 180 m2, 3 hab., 1 suite, 2 banys, 1 aseo i acabats la qualitat 59 M L L O G U E R S • Z. Centre. Pis 4 hab., 2 b., menjador, safareig, 2 pk, trsa. 100 m2, z. com. i piscina 250.000
»r . Murillo, 6 . San t Cu«at * Tel. 9 3 6 7 5 6 2 7 5
- Empresa germano espanola de Servicios Inmobttiorios •
TENEMOS LA VTVWHM A SU MEDIOA tQuéhacemos?
tCómo trabajamos? • Calidad
iDónde operamos?
^Nuestros clientes? Idiomas?
Ofrecemos un Servicio de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing. Nuestra selección cuida espedalmente el buen estado de cocinas y banos. Nuestra filosofia de Servicio se basa en cuatro pilares bàsicos: • Rapidez • Eficàcia • Trato y seguimiento personalizado En 8arcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-Diagonal Sant Just, SAKT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme. Multinacionales, Entidades financieras y Consulados. Alemàn, inglés, francès, holandès, itaiiano, catalan y castellano. HEMOS ALOJADO A HAS DE 100 FAMÍUAS EXTKANJERAS A SANT CUÚAT
\M&ÍtmnAM&zpíd&.M.*:WMi^tiÍHÏà *. Tel. 93 2<M :55 20
46 Sahrt H S ICAlVrONS Dijous. /de juny de/.voo
Medicina i Salut GUIA MEDICA
Centre de Rehabilitació Geriatria SUSANA NtCOLETTI Sant Antoni, 74. f 93 674 74 37
Cirurgia DR. FERNÀNDEZ LAYOS Cirurgia general, apareU digestiu. ASC-Previasa-SarHtas. Av, Torre Blanca, 2-8, 2n, A1. « 93 589 47 00
Consult. Centre Mèdic CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes. Medicina interna, especialitats, Santiago Rusinot, 2. entr. 1a. ^ 9 3 674 1 5 2 6
Dietètica-Nutrició DRA. M. DOMINGO GALLART Medicina general, dietètica. Dilfluns, dimecres i divendres. hores convingudes. Plaça Doctor Galtes, 5, 1r 3a 3 9 3 6 7 4 6 3 29 Tr 93 589 64 83
CENTRE D'OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà • Dra. Rosario Sagarna • Dra. Uum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca. Av. Torre Blanca, 2-8, 2a planta, desp 8-9. n 93 589 43 57 tr 93 589 43 58
G E R V A L , G E R I A T R I A D E L VALLÈS SL Atenció a persones grans en et seu domicili. Assessorament a llurs familiars. Gestió de residències i altres recursos. Infermeria. Formació'. C/ Àngel Guimerà, 3. W 93 674 06 04
INPROSS Atenció i companyia a persones grans, "CANGURS" avís i nens, control de malalts. ajuda a la Bar. trastorns especials. Salut i reserves adomtcll Av. Torre Blanca, 2-8,3r, desp. 11112. « 9 3 5 8 9 3 9 6 7
TELE ASSIS. INPROSS 24 h Servei d'ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents, a qualsevol hora del dia o la mt. Sistema senzill ràpid, segur i de poc cost. Av. Torre Banca. 2-8. 3r A. i 93 589 39 67
HGC. Urg. 24 h, domicfS. «935893926 «609 331080
Dra. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera. Visites a dornctt-mútues. Major, 36,2n. V 0 3 6 7 4 0 0 2 5
Homeopatia HOMEOPATIA DE LA I N F À N CIA I L'ADOLESCÈNCIA Dra. Margarita Rabasa Nostench Col: 15.097 Rbla. Ribatallada. 20 1 r 3a « 9 3 674 7 2 1 6
Laboratoris
Fisioteràpia SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Ass. Sanitària. Fiatc, Asisa. Cí Villa, 49. •t 93 674 48 72
LABORATORI DR. ECHEVARNE Santiago Rusinof, 17, baixos.
v 9 3 589 6 0 55
Metge capçalera J.R. ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Av. Torre Blanca, 2-8 Assistència Sanitària, Agrupació Mútua, Sànitas. M. Fiatc. Previasa., Mjtua
Otorinolaringòleg DR FERRAN FERRAN VHA Winterthur - Previasa - Assistència sanitària Medffiac. Francesc Moragas, 48, ent. 2a. « 93 675 48 53
Odontologia CLÍNICA DENTAL A U T R A N Odontologia general, implantologia, pròtesis, odontopecüatria, ortodòncia, mútues. Av. Torre Blanca, 2-8,2a. 11. « 93 675 08 03
CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia i odontologia general. Santa Maria. 9, 1r2a. « 93 589 70 40
CLÍNICA ORTODÒNCIA IDISFUN-CIÓ TEMPORO MANDIBULAR Av. Torre Banca. 2-8,2n A, despatx 6. 9 5 8 9 0 3 9 6 •a 675 2 2 1 2
CLÍNICA DENTAL MAJOR PI. Unió, 3, 2n1a. (LI. Companys/Colom) » 93 674 72 40
DRA. M. JAUME SAURA Clínica dental. Crt a dv 9-13 h i 16-20 h. Pg. Sant Magi, 22. baixos V 93 674 23 35
CLÍNICA DENTAL VALLS - BULDÚ Dr. Ricardo Pineíro Lemoine Major, 23-25. 1r3a rt 93 675 64 77
Oftalmologia CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principats mútues. Doctor Munllo, 21. •B 93 589 51 06
Pediatria J.M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingudes. Rbla. Ribatallada, 20,1r 3a. « 9 3 674 7 2 1 6
AINA-PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent. Av. Torre Blanca, 2-8,3r pis. « 93 589 3 5 4 8 « 6 4 9 93 5 9 3 7
DRA. ANNA PUJIBETIALDES Pediatria. Vitalicio Salud Mapfre. EndavaHada, 21, 1 r. « 9 3 589 2 9 9 5 « 9 3 674 2 0 79
Podologia JOSEP M. FREIXEDES Malalties del peu, ortesis, plantilles ortopèdiques, papilomes, cirurgia del peu. Hores convingudes. « 9 3 589 6 3 1 3 « 6 2 9 16 95 36
Psicologia-Psiquiatria CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Plaça Dr. Galtes, 5, 2n 3a. « 93 589 40 51
DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, depressió, dificultats de relació, trastorns a l'adolescència, psicotenjipiaí Hores convingudes.
Francesc Moragas, 25-27, 2n 1a. « 9 3 674 3 6 53 « 93 418 4 8 48
INSTITUT PSICOMÈDIC SANT CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria, depressions, alcoholisme, toxicomania, trastorns d'ansietat estrès, tabaquisme. Av. Torre Blanca. 2-8. 3r A, desp. 11 i 12 « 93 589 37 87
M. D. CARRERES BENNASAR Centre Mèdic Sàbat Santiago Rusinot, 2. ent. 1a. « 9 3 6 7 4 1 5 26 « 93 674 01 47
Tocoginecologia-Obstetrícia DR. JESÚS FERNÀNDEZ BAIZAN Tocoginecologla. Hores convingudes. Av. Catalunya, 21, 2n l a . « 9 3 589 4 8 0 8 « 93 674 74 09 Particular
DRA. MILAGROS MARTÍNEZ MEDINA I J .J . G Ó M E Z CABEZA Francesc Moragas, 125,1r 2a. « 93 589 13 0 7
Traumatologia JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia. Assistència Sanitària,Previasa, Medytec. Policlínic Torreblanca. 2-8. 2a-10. « 9 3 5 8 9 1 8 8 8
DR. FERMÍN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumatològica. Hores convingudes. Girona, 21, 1r 3a. « 93 674 4 3 4 6 « 9 3 5 8 9 0 5 3 4
el consell de la setmana:
Hepatitis C El tipus d'hepatitis C és una variant netament espanyola, afecta el 2,5% de la població i va aparèixer per primer cop a València l'any 1989. Presenta un comportament semblant a l'hepatitis japonesa però difereix molt del model americà, fet que demostra com de complicada en pot resultar la investigació i el motiu que es trobi en una fase poc avançada. Aquest virus és responsable de la meitat dels casos de cirrosi i de càncer de fetge que es donen en territori nacional. Al principi de la infecció no es nota quasi res perquè els símptomes són molt ines-pecífics i semblants als d'una simple grip: cansament, dolor en tes articulacions i pèrdua de gana. Els signes són més evidents quan la infecció es troba molt avançada, precisament quan els tractaments existents són menys efectius. Té una evolució molt lenta, es calcula que un pacient pot començar a patir lesions greus al seu fetge als 20 a 30 anys d'haver-se infectat. Malgrat tot, el 50% de les persones que entren en contacte amb el virus es
curen espontàniament. L'altra meitat pot patir una hepatitis crònica que no en tots els casos requerirà tractament farmacolò-gic.
Pel que fa a la transmissió, l'hepatitis C i D s'assemblen molt a la del tipus B, que s'encomana a través de la sang; per via sexual és bastant inusual. Els metges es mostren preocupats perquè és més agressiva i resistent al tractament que totes les altres, a excepció de l'hepatitis B; també resulta difícil de prevenir per això de moment no existeix cap vacuna. Tot i així, quan l'activitat viral és molt alta s'ha de recórrer als medicaments. De moment la resposta sobre el tractament ve donada per algun d'aquests canvis:
• Disminució de la quantitat de virus cir-culants, que es mesura amb la determinació de RNA viral 2. • Disminució dels nivells de transami-nasses (que mesuren més o menys la quantia de destrucció de cèl·lules del fetge). • Millora de les característiques microscòpiques del fetge en biòpsies repetides.
• Millora subjectiva del malalt, paràmetre de poca utilitat, ja que gran part ctets pacients són asintomàtics durant molts anys.
És cert que a relativament llarg termini, una part significativa de malalts d'hepatitis C, desenvolupa una cirrosi, un càncer de fetge o ambdues coses. Però no existeixen encara estudis que hagin durant prou temps per afirmar que el tractament evita o disminueix la freqüència d'aquestes complicacions. Els medicaments que s'estan prescrivint, (bàsicament Interferón i Ribavirina) comporten un nombre de complicacions que s'han de tenir en compte, tot i que s'apliquen en períodes relativament curts de temps. Entre els diferents factors que influeixen en l'efectivitat del tractament, es troba l'anomenat genotip (característiques generals) del virus causant, del qual n'hi ha de diversos tipus i els infectats pel virus genotip. 1 b responen en molt poca proporció. Malauradament, aquest genotip és molt freqüent en els malalts de l'Estat espanyol.
CLÍNICA DENTAL V A I t S U l l CJ I
Dr.Ricardo Pineiro Lemoine
M a j o r , 2 3 - 2 5 , l e r 3a
Tel 9 3 6 7 5 6 4 7 7
Sant Cugat
Airta AL NEN I ADOLESCENT
Dra. Ptlar Canosa. Col. 7.201
Hi col·laboren:
Dr. JESÚS CARNICER: Pediatre, Gastroenleroleg
EVA M' d« LA PENA: Looopeda infantil
SlLVIA LLÜMÀ: Psicòloga infanto)uvenil
Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6
Tel. 93 589 35 48
HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L'ADOLESCÈNCIA
Dra. Margarita Rabasa Hostench
Col: 15.097
Rbla, Ribatallada, 20 • 1er 3a Tel. 93 674 72 16
L'hepatitis (II) j | : Metge de capçalera Dr. J.R. ESQUIROL CAUSSA
• Assist. Sanitària - M. Fiatc • Agrupació Mútua - Previasa Sanitas -Mútua HGC
URGÈNCIES les 24 h 93 5 8 9 39 2 6 - 6 0 9 3 3 1 0 80 Geriatria: Av. Torre Blanca, 2-8
Si vol
en aquesta secció,
al telèfon
ELS í CANTONS Dijous 1 e/e juny del 2000 Estètica 47
Estètica i Bellesa l'article:
Si, com diuen, la felicitat embelleix, avui tractarem la manera d'aconseguir-ho a través det plaer i benefici que ens aporta l'aigua.
ACASA
LA H1DRATAOÒ La pell té unes necessitats d'aigua i minerals essencials que necessiten ser reposats amb cremes específiques. Per això és tan important vigilar que a l'organisme no H falti l'aportament d'aquest element a més de ser essencial per al desenvolupament dels processos metabòlics. Quan la hidratacíó és deficient apareix un envelfifrierrt prematur, especialment en les pells seques i s'aguditza amb les inclemències det temps. En aquest cas la pell mostra vermellors, tibantor, descamació i picors. Per mantenir'la pell ben hídra-tada, després de la neteja habitual, cal aplicar un producte hi-dratarrt al matí i un de nutritiu a la nit. Els millors incorporena les seves fórmules serina, magnesi, alfahidroxiàcids, que són complexos superhidratants que transporten i fixen l'aigua alia; també contenen vitamina E i fitxes solars. En acabar l'estiu realitzeu una cura de xoc perquè la pell necessita un aportament extra d'-hidratació així com una regeneració de les cèl·lules.
LA DUTXA El confort i relaxació, física i mental, que proporciona la dutxa diària, predisposa la persona positivament per iniciar el nou dta. A més de complir una funció higiènica, aquest gest s'està convertint en l'únic moment del dia que es troba per mimar et cos. Només es tracta d'aplicar el cosmètic que la pell necessita en aquetl moment:
Aprimant. El gels de dutxa aprimaràs» refermants contribueixen a reduir el greix però perquè siguin realment efectius s'han de combinar amb altes mètodes, com una dieta equilibrada, activitat física, etc.
Estimulant Podeu despertar cada porus de la pell amb la frescor que aporten alguns gels vitalítzants elaborats a base de principis naturals.
Suavitzant. Consisteix a aplicar 2 o 3 cops per setmana un peeling perquè elimini les impureses, unifiqui ei color i suavitzi la pell. D'aquesta manera te pell es mostra més receptiva per absorbir qualsevol tipus de tractament específic.
Tractadora. Als productes de bany habituals, s'hi han incorporat uns gels que alhora que hidraten, poden donar protecció o nutrició a la pelf. Així, trobem extractes vegetals que aporten suavitat, relaxament o tonifka-ció; àcids de fruites que purifiquen i donen protecció a la pell o actius naturals, com la llet o l'avena (o civada) que aporten tots els nutnents, proteïnes i vitamines que qualsevol pell necessita.
EL BANY Hi ha res millor que prendre un bany després d'una dura jornada? També resulta plaent combinar l'efecte dels olis essencials, bé per inhalació o fregant-los sobre la pell.
Relaxant. L'aigua calenta í.a partir dels 37°C) exerceix un efecte sedant •• ajuda a combatre els nervis, l'estrès
i els dolors reumàto. Prepareu la mida d'una tassa d'herbes a base de romaní, tavanda (espígol), menta i farigola. Fiqueu-ho en una bosseta de cotó, submergiu-la en un recipient mitjà amb 1# 1 d'aigua bulnt i tapeu-ho durant 10 minuts. Prepareu la banyera amb aigua i tireu-hi el contingut de la infusió preparada; pengeu ta bossa a l'aixeta de ta banyera i en contacte amb l'aigua. Preneu el bany intentant retaxar-vos durant 10 minuts, després, sense es-bandir-vos, assequeu-vos, per mantenir les propietats de tes plantes en la pell.
ttevftafit2aftt Un bany amb aigua freda (al voltant dels 20*0 tonifica, revitalttza i estimula el metabolisme. També s'aconsegueix prenent un bany on s'alterni aigua freda amb calenta.
Aprimador. Podeu reduir alguns centímetres si 2 cops per setmana us banyeu amb 9 cullerades de pols d'algues o 12 comprimits d'alga fucus triturada. L'aigua ha d'estar calenta (a 40°C), i durant els 20 minuts que romandreu a l'aigua, feu-vos un massatge amb un guant de crin. Al moment de sortir, sense esbartdir-vos, assequeu-vos una mica, col·loqueu-vos el barnús i es-tireu-vos així durant 20 minuts. Feu una dutxa ràpida, assequeu-vos amb la tovallola i apltqueu-vos una crema aprimadora.
EN ALTRES CENTRES
Hidro-Peeüng Termal Uttrasònic. Amb aquesta tècnica «s reafiza una netejade i'epidermts en profunditat, s'eliminen fes cèl·lules mortes, s'estimula la regeneració cel·lular i l'oxigenació amb ultrasons. Els oligoelements de les aigües termals aplicats aconsegueix excel·lents resultats i pot combinarae amb l'aromateràpia i massatge.
Massatge hidratant d'ou i sals. El resultat és una pell totalment renovada i amb aparença de seda. S'inicia un massatge corporal complet i intens amb olis essencials de romaní i farigola. Després es realitza un peeling profund amb sal gruixuda marinada amb els olis esmentats més amunt, que proporciona una perfecta hidratacíó. Finalment es retira et producte amb tovalloles humides i s'acaba amb una dutxa.
Massatge sota una dutxad'aigua (escocesa o jet) Aquest tractament és molt conegut tant en els programes de bellesa com en els de salut. Té un gran poder relaxant a nivell muscular perquè es tracta d'un massatge en tres dimensions; amb les mans del massatgista, amb l'aigua i amb la temperatura de ta mateixa. Totes tes parts del cos reben l'aigua que surt a pressió a través de 150 sortidors, fet amb què s'activa la circulació de la sang. El massatge sol començar per l'esquena, partint de la regió lumbar, fes mans pugen per la columna fins a les cervicals i segueixen per les cuixes, cames i abdomen. La calor de l'aigua, que sol estar a una temperatura de 36°C, exerceix un efecte vasodilatador que afavoreix la relaxació. Per la seva banda, les virtuts reminerahtzants de l'aigua de mar o termal permeten eliminar les toxines acumulades. Aquesta també s'aplica com a teràpia en una primera fase de rehabilitació, ja que l'aigua redueix la força de gravetat sobre la zona lesionada i alleugereix el dolor dels exercicis que es realitzen,
L'aigua: font de bellesa \\ p e r r u q u e r s
PERRUQUERIA ESTÈTICA SOLÀRIUM
Al servei de Sant Cugat des de 1955
93 589 60 88 C/ Francesc Moragas, 23 bis ler
08190 Sant Cugat del Vallès
ToT CAbEtl .. Tot pel teu cabell
Tot pel teu cos Tot per maquillatge lot en perfumeria
ALS MILLOR PREUS
a Valldoreix, 61 - Tel. 9 3 6 7 5 0 6 0 3 SANT CUGAT DElVAuiS
\K • Tractaments corporals • Mkropigfnentoció • Tatuatges
C/ ML SOI, 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41
m centre d'estètica
C/ Francesc Moragas, 25 • Tel. 93 675 58 55 08190 Sant Cugat del Vallès
Massatge biosmòtic
Quiromassatge Aromateràpia Hidroteràpia Tractament natural pels peus Tractaments facials Tractament anti-estres
Peeling corporal amb productes naturals
Centre SPA Tractament de fangotaràpla i algotorapla por. ciàtica i lumbàlgia
contractures i tendinitis acne
psoriasis artrosis
artritis cel-lulitis i aprimament
Salut f 9{atu.Ta(\ amè les J mans (
Sant Cugat det Vallès
Cl Les domes, 11 (cant pi. Pere San) Tel. 856890149
1 òiluet-Lonlrol \
Gimnàs especial per modelar la silueta femenina Estètica hores convingudes
C7 Esperanto, 12 iot. D. Tel 93 589 23 43
si vols anunciar-te, truca'ns al telèfon
93 589 62 82
el consell: Exercicis aquàtics
Recordeu que 1/2 hora d'esport sota l'aigua equival a 1 hora d'exercici a terra perquè la resistència natural de l'aigua representa un esforç.
Natació. És un bon sistema de musculació, allibera l'esquena de qualsevol molèstia i estira i relaxa tots els músculs del cos, a més de desenvolupar la resistència cardíaca. Ficant el cap sota l'aigua és com s'obté més bon resultat (s'inspira breument i s'expira llargament, tot per la boca). L'estil braça tonifica els pectorals i els braços, mentre que l'esquena s'enforteix i mus-cula amb el crol i l'estil esquena.
Aquagym Està indicat per a les persones sedentàries, que no saben nedar o amb problemes d'otitis o sinusitis. S'eliminen toxines, s'activa la circulació i s'estimula el fetge i l'aparell digestiu.
Rems. Resulta excel·lent per cremar calories alhora que es desenvolupen i refermen els músculs dels pectorals, espatlles, braços, cames i esquena.
48 Gastronomia ELS / C A N T O N S Dijous, 1 de juny M >000
La eiiiiia de casa BAR. REST. ARNAU Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant
BAR BOKATA Plana Hospital, 35-3 93 58919 72 Cafeteria i entrepans
EL CASINET Camí de Can Ganxet 47 93 589 50 83 Menú diari i entrepans
LA GRANJA St. Antoni - plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana
EL JORDI'S Sant Jordi, 39 93 67411 18 Amanides i entrepans
LA JMONENCA Major, 29 93 675 25 86 Gelats artesans i cafeteria
BACCO Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes
BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 5891198 Cafeteria, pizzes i entrepans
EL MESÓN Placa Octavià, 6 93 6741047 Braseria i cuina de mercat
EL PEROLET Pg. Francesc Macià, 67 93 675 53 03 Cafè Restaurant
LA JUONENCA Xerric,30 93 67413 48 Gelats artesans
LA JUONENCA Villa, 1, cant. Murillo, local 4 93 675 3402 Gelats artesans i cafeteria
CABASSA CASTANO Puigmal, s/n 93 67402 67 Cuina de mercat
EL PUNT Sabadell, 41 670 594001 Copes i sopars
LA MASIA Av. les Corts Catalanes, s/n 93 589 3445 Cuina catalana casolana
CAN EDO Ueó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots
FRANKFURT LA FALTA Rambla Can Mora, 24 93 589 5011 Frankfurt
LA PASTA BOIXA Alfons Sala, 24 93 67515 03 Pizzeria, creperia
CAN BARATA Ctra. Rubi a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna i arròs negre
GRANJA AUGUSTA Plaça Augusta, 4 93 589 88 90 Cafeteria
MAS ROIG Plaça Mas Roig, 4 93 6750086 Xai, entrecot a la brasa
CAN CASOLETA Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc
CABALLU PETIT Sant Jordi, 33 93 58914 56 Cerveseria
ITALIANS Sant Bonaventura, 6 93 67464 33 Menú diari
LA CANTONADA Plaça Monestir, 1 93 584 23 32 Creps, amanides, menús
PA I PA Sant Jordi 93 5894945 Menú diari. Baguets calentes
TORRADA GRILL Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Especialitat en brasa
la recepta de M. Àngels Quadms Plat aniversari 'TOT: Calamars farcits
Ingredients
- calamars mitjans - pebrot vermell escalivat o de llauna - pèsols cuits - ou dur "*** - olives farcides - pernil dolç - oli d'oliva - conyac -escuradents M E N U
- sal D E L
DIA
m
*
Elaboració Amb poc oli, enrossiu els calamars pels dos cotats i traeu-los de la cassola. Sofregiu la ceba només una mica, traieu-la i passeu després les potes deb calamars tallades a trossets, per la paella.
Després d'haver trinxat tots els ingredients, barregeu-los bé i farciu els calamars. S'han de tancar amb escuradents. Col·loqueu-ho tot en una cassola de fang (amb un difusor a sota) i coeu-ho a mig foc. A continuació s'hi fa una reducció de conyac. La sal poseu-la al final perquè no s'endureixin els calamars.
ComeH Aquest plat queda deliciós cobrint-ho tot amb una salsa especial de tomàquet a la catalana que, com que és molt complicada de fer, l'explicaré en el proper número, per acabar de celebrar els 15 anys del TOT Sant Cugat. De moment, per sortir del pas, podeu fer un sofregit de ceba i tomàquet.
CONCURS El primer lector que endevini l'ingredient que falta per afegir en aquesta llista, rebrà un lot de llibres com a obsequi d'aquesta efemèride. Podeu telefonar al 93 589 62 82 o passar per les nostres oficines.
BA« «ESTAURANT
\ r i - L PI. Vrrr San. í»
L. l'el. M:Í >H<> 72 71 W~> Í U ^
ESPECIALITAT EN BRASA
.n-li- i w i n i i i » ' - l>r;i-;i I n q i l c - \ : i i u i t i i
'•'íiiirnl- ;i lit l lmiiui
LA M A S I A
S O U ! ( U J 0 I
Cuina catalana i casolana Menú diari: 1.100 ptes.
Tel. 93 589 34 45
Plaça Aiipiixla, I
F.MHl·l'ANS
ESPKCI.VI.S
l'I AIS
(OMKIVVIS
Granja-Bar IM u'
Augusta ,
Sant Martí, 10 08190 - Sant Cugat del Vallès
MIM FRANCÉS (CARAMBOLA)
BILLAR AMERICÀ - PCXX 5 1
ROSTIDORA LLENYA
OLIVER PLATS PREPARATS PER ENDUR
Sant Martí, 9 <a$tm4*tcAHC*EvnoiA> Tel. 93 5S9 S2 75
per carn de la bona
CamerdeblbnB, 14 Tel. 93 674 12 85
$
Mercat Municipal loneblanca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65
IÉÉ1
Mercat Pere San Parada 1.04
"fel. 93 589 14 181
Passeig de Rubí, 108 Tel. 93 674 57 47
CAFETERIA RESTAURANT
C. Sant Jordi. 33 - Tel. 93 589 14 96
BAR RESTAURANT CAFÈ
/KRN/KU MENÚ DIARI
DE DILLUNS A DISSABTE
P Francesc Macià, 7 I • L4 Tel. 93 589 03 76
Sant Cugat del Vallès j
Com si fos de tota la vida
la xocolata.. . - f f v f f v • Is entrepans.. . <ff^ffs. • I cafè... < f fv f fv les pastes... -ffwffw • I suís... <rhsffy.
Si encara no ens coneixes,
La granja
mereix una visita
PI. Barcelona 93 675 52 46
Tasta la nova carta Sopars d'empresa
ÏIJHesórt Bar Restaurant
t r a d i c i ó
Pi. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 6 7 4 l O 4 7
McPollo 2x500p.es
Promoció vàlida del 16 de maig al 2 de juliol del 2000
Sant Cugat Centre corbem
EIS4C4IYID]>S
Guia Comercial guia pràctica
ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 « 93 675 34 54
GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22,1r2a « 9 3 6744164
EULÀLIA PINYOL Manel Farrés, 15 A - loc. D « 9 3 674 44 69
LI. GRIERA CABELLO Frsc. Moragas, 5, 3r 3a « 33 «74 44 94
ALUMINIS GARRIGA Orient. 65, baixos « 3 3 675 29 02
ARQUITECTURA FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina. 17, L B « 9 3 675 1835
JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a « 9 3 589 65 61 « 6084945 19
DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r1a « 9 3 675 1803
JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d'Or, 2 « 33 «74 26 01
JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 P 9 3 5 8 9 4 1 4 7
MARTÍ FINET MIRA De la Creu, 25, 1 r « 3 3 589 30 65
M. MAR EJARQUE Santa Maria, 38, 3r 2a 1193589 30 65
ASSEGURANCES J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B « 93675 3012
AGENÇAT Sant Antoni, 18 « 93 675 QO 17
ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D « 9 3 6 7 4 4 4 69
BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 « 83 674 1784
AUTOMÒBILS LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n « sa s«a TO net
T.M.G. TALLERS Borrell, 6 « i Fax 93 674 34 75
T.M.G. Exp. i vendes Av. LI. Companys, 36 « 3 3 6755653
BALLS DE SALO PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 « 3 3 675 49 37
BARSTOP Rius i Taulet, 56 «935391239
CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Marti, 10 « 9 3 58947 on
CABALLU PETIT Cerveseria « 9 3 589 14 56
BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusifiol, 54 « 9 3 674 06 49
CUGART Torrent Bomba, 14 « 33 674 4330
BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 « 93 674 f 5 09
SUN BIKE Can Matas, 2 « 33 589 17 57
CARNISSERIES TUBAU La Torre, 14 P 33 674 1285
TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1 -6 i 1 -7 «93 675 30 68
TUBAU Mercat Pere San Parada 104 « 9 3 589 14 18
TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix « 9 3 6 7 4 5 7 4 7
SAGARRA Endavallada, 22 « 9 3 6 7 4 0 / 6 0
CONGELATS L'ILLA CONGELATS M. Pere San. Pda. 125 « 93 5693806
Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc. « 3 3 674 2634 « 9 3 4 f 7 0 7 S 9
PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castilo, 4 « 93 674 65 OQ
CLÀSSIC Av. Torre Blanca, 2 •aaafSMiacB
EL PUNT Copes i sopars « 670 5940 01
COPISTERIES ARPAU Valldoreix ,45 « 9 3 6 7 4 96 02
COPISTERIATHER Sant Antoni, 24 P 33589 74 42
COPY-GRAF1C Can Matas, 8 « 9 3 67S36S3
OFINOVA Lluís Companys, 18 « 3 3 6 7 5 2 3 73
CONSTRUCCIONS BELSCONXXLSA. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos òe/s-ooruoci@riexo.es P 33 675 3 2 6 7
CRISTALLERIES CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Uuís Companys, 29 P 93 674 13 38
ELECTRODOMÈSTICS TOBELLA Santiago Rusifiol, 49 P 33 590 6380
VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20 0 33 589 02 71
' C E N T R L C O M E R Ç I A L H ENSENYAMENT
BAR PICCOLO Valldoreix, 29 « 93 5 8 9 » 98
PRYCA Rubí-St. Cugat, km 4 « 9 3 5 6 5 4 9 0 0
CENTRES PSÍQUICS TALLER JERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 0 93 674 5048
CERÀMIQUES VICAT2 Camí Can Calders, 8 A P 33 675 20 01
RODÓ Rius i Taulet, 6 P 93689 8 2 8 0
CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 P 93 580 1500
FOAP Rius i Taulet, 27 P 33 674 05 03 P 9 3 5 8 9 3 Í 21
CLUBS DE MUNTANVA I ESPORT
CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 P 33 674 53 96
CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n P 93 674 14 53
ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia. Sant Ramon, 21 « 3 3 675 3144
PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 P 33 674 12 39
ESCOLA THAU Vial Interpolar
« 9 3 5 8 9 8 1 0 8
CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41 « 3 3 589 28 33
ENTITATS BANCÀRIES CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 « 3 3 6 7 5 1 9 0 4
CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona. 8 « 9 3 589 7512
CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 « 9 3 675 3100
CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 « 9 3 5 8 9 3 8 5 2
ENQUADERNACIONS M.TERESA GREGORY PLANDOLIT
CAL CRISPIN Santiago Rusinol. 23 « 9 3 6 7 4 0 3 0 8
FERRETERIES EL PONT Girona,3 « 9 3 6 7 5 0 1 7 5
FLORISTERIES FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 « 9 3 6 7 4 1 3 8 1 « 9 3 6 7 5 1 8 2 0
FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Dr. Murillo, 8 « 9 3 59060 71
MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Plaça Joan Borràs, 1 « 93674 15 46
FOTOGRAFIA.VIDEO FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 « 9 3 6 7 4 79 68
ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 « 93 675 56 74
UESC Cànovas del Castillo, 9 « 9 3 6 7 5 2 3 9 0
HAMBURGUESERIES MC DONALD'S C Comercial St. Cugat « 9 3 6 7 4 4 6 5 4
HERBOLARIS DIETÈTICA GERD DIETÈTICA Plaça Pere San. 9 « 9 3 6 7 4 00 60
SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda « 9 3 6 7 5 5 9 5 3
HIDROCULTIUS HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix « 9 3 6 7 4 7598
JOGUINES NINS Villa, 9 « 9 3 674 13 96
FUSTERIA EBENISTERIA « 9 3 6 9 9 6 7 4 8 « 9 3 6 7 4 7068
GALERIES D'ART ESPAI LLUÍS RIBAS Plaça Gorina, 13 « 9 3 5 8 9 57 76
SALA RUSINOL Santiago Rusinol « 9 3 67547 51
CANALS GALERIA D'ART De la Creu, 16 « 9 3 6 7 5 4 9 0 2
POU D'ART Balmes ,35 « 93 59060 86
ADOLF Taller d'art Pere Mas, 17. Valldoreix « 9 3 674 6028
GELATS ARTESANS LA JIJONENCA Major, 29 « 3 3 6 7 5 2 5 8 6
GIMNASOS ESPORTS CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n « 3 3 674 14 53
•GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 « 9 3 674 6 1 7 2
GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clavé, 20 « 9 3 5 9 0 8 2 79
SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons « 9 3 6 7 4 3 0 8 1 SQUASHSANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 « 9 3 6 7 4 98 62
w HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 « 93674 1140
SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 « 9 3 5 8 9 2 2 64
TRINITY Rbla. Can Mora, 18 « 93 675 22 01
WALL STREET INST. Av. Lluís Companys, 15 « 9 3 5 8 9 60 72
IMMOBILIÀRIES
Vegeu pàgines 44-45
INFORMÀTICA APPLE CENTER Plaça Unió, 3 « 9 3 5 9 0 8 0 6 0
PROGRAM ACCÉS Rbla. Can Mora, 18 « 9 3 6 7 5 15 56
VALLÉS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 « 9 3 5 9 0 8 0 60
INSTAL·LACIONS A. ZAMORA, SJ -MaOnto Verdaguer, 18 « 9 3 58926 38
MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 « 93 674 60 58
INSTITUTS BELLESA ESTÈTICA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 « 3 3 67485 63
KALA CENTER Del Sol. 22 « 3 3 59005 41
SILUET CONTROL Esperanto, 12, interior baixos « 9 3 5 8 9 2 3 4 3
JARDINERIES GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 « 3 3 6743694
JOGUINES JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 « 9 3 6 7 4 1532
MIREIA'S Valldoreix, 33 « 9 3 674 9940
ANFUS JOIERS Santiago Rusinol, 45 « 9 3 589 SO 72
SANBER-5 Anselm Clavé, 20 « 93 674 45 71
__a ._ ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A « 9 3 5 8 9 4 7 4 2 ADMINISTRACIÓ NÚM.2 Major, 33 « 9 3 674 0174
LLARS D'AVIS MIRA-SOL Victòria, 48 « 9 3 5 8 9 2 0 1 8
LA FLORESTA Pearson, 36 « 93 589 7800
LES PLANES « 9 3 675 5 1 0 5
LLIBRERIES PAPERERIES
UJBRERIAMYTHOS Plaça Barcelona, 9 « 9 3 5 8 9 8 6 1 7
MARBRES MARMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons -Carnpoamor,12 - Nau 3 « 9 3 6 7 5 5108
MOBLES DECORACIÓ CARRÉ MOBLES Frsc. Moragas, 33 « 9 3 674 09 95 « 93 674 15 50
CASAJUANA Gateries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major, 6 « 9 3 58922 32
EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 P 3 3 589 00 14
MAJIK Sant Jordi, 29 « 9 3 589 02 66
MOBLES JARDÍ INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 « 935890023
MODA CONFECCIÓ BENETTON Santa Maria, 21 « 3 3 67485 02
BLUEMOON Major, 16. « 9 3 6 7 5 02 67 Valldoreix, 43 « 9 3 5 8 9 4 3 55
CAMPMANY Valldoreix, 16 « 93 674 14 82
LA MODISTA Plana de l'Hospital, 3-5 local 6 « 9 3 5898669
PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28 « 9 3 589 72 32
TOT PUNT Sant Antoni, 19 « 9 3 674 00 97
VORAVIU Sant Antoni, 25-27 « 9 3 589 88 55
MUSICAL ST.CUGAT Rosseló,13 « 9 3 6 7 5 4 7 5 7
ATEU ER BLAU Av. Torreblanca, 2 P 935891931
MES MARCS Enric Granados, 15 P 9358914 29
MASSATGES ESTET SALUT NATURAL AMB LES MANS (SPA) _ Les Domes, 11 BOHEMACRYSTALL « 656 89 01 49 Valldoreix, 49
«935897202
VALLÈS NET Sant Ramon, 4 « 9 3 674 8 9 1 8
OBJ. REGAL
« 93 675 12 99
LA LIONESA Valkloreix, 79 « 93674 07 71
PERRUQUERIES
CARNEIBOSCH Francesc Moragas, 29 « 93 589 60 88
DISON ESTILISTES Martorell, 12 « 93 589 56 57
ESTILISTA P, RAMÍREZ Del Carme. 38 « 9 3 674 8563
FORMA'S Elies Rogent, 18 A « 9 3 6 7 5 4 0 0 6
JUAN! Xerric,28 « 9 3 6 7 4 6699
JEANLOUISDAVD Plaça Dr. Gattés, 5 « 93 675 61 70
PERRUQUERIA VERDI Castillejos, 11 « 93 589 5354
TOT CABELL Av. Primavera, 7 - ent. 4a Cerdanyola « 93 692 7904
PESCA SALADA I
LLEGUMS SALUMS Sant Antoni, 50 « 93 674 57 52
« 9 3 67532 74
TATER'S Sant Antoni, 62 « 9 3 6 7 5 55 06
SEGURETAT AUX-VYD Av. Uuís Companys, 50 « 3 3 58917 99
TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS
LEONELU, S A COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A MOTOCICLETES Av.Graels,35 « 93 590 66 66
TALLER ELECTROSOL Sd, 19 « 9 3 6 7 4 3 6 88
TALLER MECÀNIC CP. CANALS Sant Llorenç, 27 « 9 3 67463 62
TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 « 93 674 69 50
TALLERESMENA Pg. Torre Blanca.13 « 9 3 67453 01
PISCINES FERRON Rius i Taulet, 20 « 93 674 68 47
PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 « 9 3 589 25 29
POLLERIES POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda 1 -5 « 93 675 13 8
REPARTIDORS MAILING VALLÈS, S.L Mercè Rodoreda, 8 « 9 3 5 8 9 2 3 71
MAT. CONSTRUCCIÓ FOAP Rius i Taulet, 27 « 93 674 05 03
SUMINISTROS VALLDOREIX Mn.C. Verdaguer, 107 « 9 3 6 7 4 14 90
MENJARS
PREPARATS ROSTIDORALA LLENYA OLIVER Sant Marti, 9 « 9 3 5 8 9 8 2 75
OBRES CONSTRUCCIONS^ RESIDÈNCIES CONSTRUALPA Santa Maria, 9 , 1r1a « 93 589 01 51
STANZA Valldoreix. 10 « 9 3 6 7 4 65 38
PROMUSA Av. Torre Blanca, 2-8 « 9 3 5 8 9 1 7 3 2
LA PERLA Major, 3 « 9 3 6 7 4 0138
MISSATGERS MRW Ildefons Cerdà, 4 « 9 3 5 9 0 2 6 8 0
ÒPTIQUES TEDODÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 « 9 3 5 8 9 4 4 95
PARAMENT DE LA LLAR GENEVIEVELETHU V»à,6 « 3 3 6 7 4 0316
PASTISSERIES SÀBAT Santiago Rusinol, 46
RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 « 9 3 67442 23
ROBA INFANTIL CUCARRÓ Santiago Rusinoli 30 « 9 3 6 7 4 55 80
ROBA PER ALA LLAR FALGUERA vila,1 « 9 3 6 7 5 2 4 01
SÚPER HOGAR Plaça Octavia, s/n « 9 3 5 8 9 8 9 9 9
SABATERIES REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA Francesc Moragas, 6
TELEFONIA AIR TELECOM Telefonia i ccrnunicacions Ctra de Cerdanyola, 49 « 33 583 8 7 0 2
TINTORERIES TUTORERIA ST. CUGAT Sant Antoni, 1 « 3 3 674 1182
TINTORERIA ST. CUGAT Santiago Rusinol. 35 « 3 3 674 1183
TMTORERIA ST. CUGAT Rbla, Rtoatallada, 34 « 33 675 22 28
TINTORERIA ST.CUGAT Av. Uuis Companys, 2 « 9 3 6 7 4 4 1 6 7
TRANSPORTS ASS. RÀDIO TAXI 93 589 44 22 « 9 3 675 5 1 5 1
VETERINARIS DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius « 93 674 69 45 Tel. urgències « 9 0 8 8 9 8 1 3 6 « 93 674 69 45
VETERINOS Rius i Taulet, 31 « 9 3 589 7140
AIRTOUR Viatges per Catalunya amb avioneta Pige. St. Salvador, 3. La Floresta « 6 6 6 4 2 8 1 4 2
IBERPLAN VIATGES Valldoreix, 59 « 9 3 5 8 9 16 78
USSIATOURS Plana Hospital. 10 « 9 3 5 8 9 6150
XARCUTERIES CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 « 9 3 6 7 4 0811
50 Cultura ELS / C A N T O N S /)i/ous. I de juny del'OiV
De dilluns a divendres • IX- 7.00 li a 8.00 h El despertador, amb Salva Yallvé • He 8.00 ha 10.00 h Primera Plana, amb Cïcni Lozano • D e 10.00 ha 13.00 h Gambitvta, cl magazín, amb (llara Borrell •IX- 13.00 a 13.30 h Sant Cti^at Avui: íuiformatiu, amb Josep M. Miró • D e 13.30 ha 13.50 h l'entrevista (repetició), amb Geni Lozano • De 13.50 ha 14.00 h Amb molt de gust, l'espai de gastronomia, amb Pep Blanes • I X 14.00 ha 17.00 h Vol de tarda, amb Esteve Llop • D e 17.00 ha 19.00 h l'andana, el magazín amb Iolanda Casas • I X 19.00 ha 20.00 h Al llom, el musical, amb Salva Yallvc • De 20.00 h a 20.35 h l'esportiu, amb Gemma Montero • I X 20.35 ha 21.00h El millor del magazín •De 21.00 ha 22.00 h Sona clàssica (dilluns), Roet World (dimarts), Danre 1 sgend(dimecres), ChdlOut (dijous). Jazz Cava (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h El que queda del dia, amb Joan Yallvé • A partir de les 24 h Música al teu costat • IX 7 a 24 h, Cada hora informació local als Bulletins Informatius.
Poc fet. El magazín d'humor. Amb Jesús Torné i Xavi Rodríguez • De 13.00 h a 14.00 h Aiant-matx. E informatiu d'esports •De 14.00 ha 15.00 h Càsting (repetició) • I X 15.00 ha 17.00 h Àlbum, amb David Yillena • IX 17.00 ha 18.30 h Eestrena. E.lprograma de cinema. Amb Xavi Torras, Jordina Reinon i Toni Garcia • I X 18.30 ha 19.00 h Ràdio Play, amb Sònia Carmona • I X 19.00 ha 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca •De 21.00 ha 22.00 h Entre bambolines. Programa de teatre • A partir de les 11 h Música al teu costat
• I X 8.00 ha 10.00 h Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • I X 10.00 ha 13.00 h
• De 8.00 h a 9.00 h I si missa del monestir • IX 9.00 h a 9.30 h . Mites i llegendes de Sant Cugat • D e 9.30 ha 10.00 h Esport en marxa la edició •De 10.00 ha 13.30 h Nostra dansa! la sarsuela/ Roda d amics amb J. Fàbregas i P Pahissa • De 13.30 h a 14.00 h Esport en marxa 2a edició • D e 14.00 ha 16.00 h Tal com éirm, amb J. M. Alvira • De 16.00 ha 19.00 h Bon mtllo, presentat per Raquel Iniesta • IX 19.00 ha 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca •De 21.00 ha 22.00 h Esport en marxa Ja edició • A partir de les 11 h Música al teu costat
Teatre Espiral fa un resum dels seus deu anys
El grup de teatre valldoreixenc l'Espiral celebra aquest cap de setmana el desè aniversari amb una mostra d'alguns dels muntatges que ha posat en escena al llarg de la seva història. Dissabte comentaran les celebracions a les 12 del migdia amb una festa inaugural. A la tarda serà el moment de les primeres representacions amb les obres El drapaire / Revolta de bruixes. La celebració de l'aniversari es reprendrà diumenge a les 12 del migdia amb El petit gran príncep, un dinar de germanor i a les set de la tarda amb el muntatge Teranyines amb textos de carme Riera i d'Isabel-Clara Simó. Totes les actuacions es faran al Casal de Cultura de Valldoreix.
Dipus 1 Domènech Pg. St Magí, 50 93 674 33 53
Divendres 2 Llorens Santa Mana. 27 93 674 15 31
Dissabte 3 Cuttetl Ptge Diputació, 6 93 674 03 64
Diumenge 4 R. Rwière Dr Muntlo. 1 93 674 04 30
Dilluns 5 Salaven Santiago Rusinol, 38 93 674 06 46
Dimarts 6 Texido RWa del Celler, 97 93 674 77 49
Dimecres 7 Benngues Av Uuis Companys. 46 93 674 04 83
-,f> Dijous 1 nes bíbliques Sis Justí mr Ignasi abat (Iriigo), Fortunat, prev i Sta Laura vg
1 Dia 5 Divendres 2 Sts Bonitaci bisbe mr Sanç (Sanxo), noi mr i Sta Marcia, St Marcel li prev i Pere mrs , Erasme bisbe mr i Germà i Pau- mrs li mrs
Dia 6 Santissim üorpus Chnstil, Artemi, mr i Sta Paulina, mrs
Dia 3 Isaac, m|o üeili prev i Btes Clotilde reina Oliva vg
Dia 4: , _ _ ^ _ ^ _ ^ ^ _ ^ _ r _ ^ _ _ _ _ ^ _ Dia 7 ^ _ F ^ _ ^ ^ _ ^ _ „ St. r-rancesc Caracciolo, tund i Stes Hut i Noemi matro- St Hobert abat cistercenc, mjo., Hicard, bisbe i Vicenç, mr
^rfOv ^ W •*. "tyA.
E L S / C A N T O N S Dijous.lt/eJHnyMhW Cultura 51
* & / • •
AJUNTAMENT
Sant Cugat
Casa de Cultura
EMD Valldoreix
OMIC
PRÒMUSA
93 589 22 88
93 589 Í3 82
936742719
93 5893188
93 58917 32
ASSISTÈNCIA SANITÀRIA
"CAP 93 5891122
CAP - Urgències 9358944 55
Centre Soc. San. LF
Ctre. Atzrieimer St. C.
93 5897800
93674 23 83
Creu Roja Sant Cugat 9367412 34
Cisu Roja Valldoreix
Dispensari la Floresta
General de Catalunya
93674 24 59
93674 7615
93 5891212
VaKd'Hebron
Sant Joan de Déu
Telèfon de l'Esperança
93427 2000
93 203 40 00
93 414 48 48
ÀSSWIAOÒSS'"
AAPP W Can Majó Vall. 93 674 50 49
AAPP i W Valldoreix 93674 2197
AAPP Montserrat Vall. 93 674 21 05
AA Prop. i V. la Floresta" 93 674 20 89
AAW Aigualionga Flor/ 93 674 51 29
CINESA SANT CUGAT
Sant Cugat 1
Destino final
Sant Cugat 2
Usta de espera
AAPP i W Mira-sol 93 674 20 18
AAW V. Carme Mfra-sol 93 674 10 03
AAW St. Joan Mira-sol 93 674 71 03
Consumidors
BOMBERS
932684567
BeSaterra
Generalitat
93692 8080
085
Rubi- Sant Cugat 93699 8080
BmfÀTS "~
. ASCH "9 Ï67 Ï3503" "
CPA 935881674
C.Casteüano-Manchego 93 589 76 05
Germanor Cavis 93 589 57 98
Grup Sup. Immigrants 93674 9314
Sarrt Cugat Comerç
LLEURE
Arxiu Gawin
93 674 0322
936742570"""
Arxiu Municipal 935890712
Arxiu Nac. Catalunya 93589 77 88
Casal Cultural Mira-sol 93589 2018
Casal d'Avis SC 935891638
Casal Valldoreix
Ctre. Cívic la Floresta
936744599
935890847
Sant Cugat 3
Soné con Àfrica
Ctre. Cívic les Planes
Cines Cinesa (reserves)
Cines Yelmo (reserves)
Ciub Muntanyenc
93 675 51 05
935890941
902 12 41 34
93674 5396
Coral de la Unió
Esbart Sant Cugat
jllar d'Avis Parròquia
Piscina Valldoreix
93 6741006
936752652
93Í589 5598
93675 4055
" ' " E ' I S ' 4 Cantons 9358962 82
Ràdio Sant Cugat 93 675 5959
Tot Sant Cugat
OBGANtSMES OFICIALS
93 674 8661
Hisenda
Jutjat
935811155
" 9 l 6 7 W 9 6 ~
PARRÒQUIA
-Les Planes 932M'75Ò3
;St. PereOctavià 93fi741163:
Valldoreix 93674 0569:
POLICIA
Cuerpo Nacional 9367T7858"
16.00-18.10-20.20-22.30
Campo de batalla: la Tíena
Yelmo3
Soné con Àfrica
Yelmo 4
Municipal (Valldoreix) 908 79 51 25
Comissaria St Cugat 93674 7612
DNI Cita prèvia) 93 589 30 80
Urgències 091
SERVEIS
Aigües la Floresta
Catalana de Gas
936742089
93 7252944
Correus 93674 7096
ENHER Rubí
FECSA (atenció client)
9369918 92
900 737373""
FECSA (avaries)
Funerària
900 74 74 74
93 589 55 52
Repsol-Butà
SOREA
93 674 15 80
9358900 21
TRANSPORTS
Aeroport 93478 5000
Carreteres 932042247
FGC 932051515
Grua 936743371
RENFE
Port
Ràdio Taxí
Taxis (parada)
Valldoreix (parada)
93490 0202
933188750
93 58944 22"
936740997"
93674 11 11
16.00-18.10-20.30-22.50
— Destino final
. 17·l5„;.„1?·^.;Ji?i
16.00-18.15- 20.30- 22.40 15.50-18.05- 20.20-22.35
Yelmo 5
Héroes sin pàtria 17.15-19.45-22.35 17.00-1S.30-22.00 Y e | m o 6
Sant Cugat 4
Giadiator
Pokémon / Ojos que te acehan 16.00 -18.15 / 20.30 - 22.50
15.50-18.50- 21.50 Yetmo 7
Sgigolo 16.15-18.30 -20.40-22.45,
YELMO SANT CUGAT
Yelmo 1
Yelmo 8
Bats (Murciéiagos) 16.15-18.30-20.40-22.45
Giadiator (consulteu rhora el dissabte) 16.30 -19.30 - 22.30 Yelmo9
Yelmo 2 28dfas 16.00-18.15-20.30-22.40
EM D Valldoreix „„ CASAL DE flll CULTURA DE ífjl VALLDOREIX
Informació i inscripcions De dimarts a divendres
De9ail.30idel7.00al9h
Sant Albert, 5 Tet. i fax 93 589 82 69
iiiiiiiibrii:;i«iii Horadi d'inscripcions:
• CASALS D'ESPLAI " e <J'r n a r t s a divendres.
» ESTADES D'ANGES
de 9 a 11.30 i de 17 a 19.30 h
Llor: Casal de Cultura de Valldoreix
Orcanilza: • ESTADES D'AVENTv RA E M D de Valldoreix
Dinamitza: * ESTADES D'ESPLAI Ass. de Monitors I . j Cua
C O L Ò N I E S M l SICALS
Horar i d ' inscr ipcions: De tl i lli irts ; d i \ endres. de ') a 11.311 de 17 a 1'). M) li
L l o c Casa! de (litlinr-.i de V.iHd< rei\
Organitza: K M D d e Va Idorcix Dinaiuit/.a: Escola de \ l i-,k.i \nd.inte
ESCOLES ESPORTIVES
DE VALLDOREIX
Horari d'inscripcions: De dl. .i de, de 9 .i 17 h Llor: Ksiola J.mme Ferran i Clu.i C/Brollador. 3 'l'el. 93 3S9 f)í) Ui Organitza: K M D d e Vdldorcix
Dissabte 3 i Diumenge I de juny
TEATRE. 10 anys rspiral
Obres feres pel ,^rup de Tcatrc
Espiral al llar); de l l i anys.
Ales 12 h. ui Casal de Cultu
ra de Valldoreix.
()rf?,.: Grup de Teatre Espiral.
Col.: K M D d e Valldoreix.
D i s s a b t e 1 0 d e j u n y
2 5 è ANIVERSARI CEIP
FERRAN I Cl.l A.
De I'l al Hi de juny exposi-
eió de materials històries de
l'eseola, i el dia 10, animació
per a nens. musica... Al (.'K/C Jaume Kcrran i Clua.
Ori;.: M'A i Escola.
Col.: K M D d e Valldoreix.
D i u m e n g e 1 1 <le j u n y
• TALLER INFANTIL DE
CIRC a m b DESASTROSES
C.IRKl S
De 10a \Z li a la placa del Ca
sal Cultural de Valldoreix.
Org. K M D d e Valldoreix.
• ESPECTACLE INFANTIL
amb DESASTROSES CIRKliS
A les 12 h al Casal Cultural
de Valldoreix.
Ori;. E M D de Valldoreix.
^ • B I I v ! • • • mmm I I
SANT CUGAT El cinema de casa teva
ESTRENA 2a SETMANA 2a SETMANA 3a SETMANA
SALA 2 15.50 - 18.05 - 20.20 - 22.35 GOLFA: 00.50 APTA
SALA 1: 16.00 -18.10 - 20.20 - 22.30 GOLFA: 00.35 18 ANYS
SALA 3: 17.00-19.30-22.00 GOLFA: 00.20 APTA
SALA 4: 15.50-18.50-21.50 GOLFA: 00.50 13 ANYS
CINESA ^ I
*9^**w//UMVERSAL Parkms
2 Si gratis
S2 SB 22 í Carta* í esfwiians ::!HVlKSÍtaf:
C a r r i l IIUÏÍ ACCÜSSCS :lint:SVÏlK!S
Cirn«1 JOVS
22 Bïiiisriíitdí Wt JAU* r;íí>yif
ELS4CANIÜNS Dijous,
52 Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÈS
J o s e p Maria Roura. Pastisser
"Els productes han canviat, ja no són com els que havia abans
Al.KX LOPKZ - Sant Cugat -
Des de fa seixanta anys, la pastisseria Roura és ai servei dels sant-cugatencs. Precisament, Josep Maria Roura va recollir el 15 de maig dos guardons que premien la trajectòria d'aquest pastisser que assegura continuar el treball ben fet del seu pare. Roura assegura que igual que els gustos de la gent han canviat amb el pas dels anys, els de la pastisseria també.
— Què suposa per a vostè haver rebut aquestes dues distincions? - El guardó del gremi provincial de pastisseria representa un reconeixement a una trajectòria a un munt d'anys de dedicació al mateix. No és un guardó que hagi de rebre jo sol, és un guardó que començant pels meus pares, que si no fos per ells doncs no hi hagués hagut res de tot això, aquest guardó a més a més de per a mi, és per a ells, per la meva dona, per la Mercè, que tota la vida ha treballat a casa, a la pastisseria. És un reconeixement per a tots plegats, per tota aquella gent que ha anat passant per la pastisseria en èpoques més o menys llargues. Quant a l'altre guardó, que és de la Confederació Nacional de Pastissers Artesans, potser sí que és un pèl més meu. Però insisteixo que sense tota aquesta gent que m'envolta no me l'haguessin lliurat.
— Un ofici que ja ve de família... - Sí, sí. El meu pare ja era pastisser. Va obrir la botiga a Sant Cugat després de la Guerra. Ell venia de Palamós. Com aquell que diu vaig néixer entre un sac de farina i un de sucre. El que jo volia fer per dedicar-m'hi eren pegues fins al dia que vaig dir al meu pare que volia ser pastisser. Ser pastisser ha estat un ofici que he fet tota la vida i que seguiré fen-t'ho. Hi va haver una època molt llarga que no m'agradava ser-ho. Li veia molt més la part negativa, que la té, que la positiva. De mica en mica, vaig veure que era molt el que tenia de positiu. Mentre m'anava
Roura creu que les màquines d'ahans i les rfara fan la mateixa feina FOTO: XI,.
fent més gran vaig adonar-me que rere amb el que es fa avui hi ha en tenia moltes, de coses positives i m'hi vaig tirar de cap. I no ho vaig fer per l'aspecte comercial, no tant en l'aspecte de guanyar-me la vida sinó en l'aspecte de disfrutar treballant. En aquesta feina, a aquell que no li agradi fer-la, acabarà per deixar-la o ha d'acabar est imant-se-la. Es un ofici
que va contra corrent de la socie-
" Sempre m'he preocupat pel
resultat final, pel
unes certes diferències. De la mateixa manera que els gustos de la gent han anat canviant, també ho han fet els gustos de la pastisseria. Recordo que quan vaig començar es treballava amb molt de sucre i ara cada vegada se'n gasta menys.
Hi ha una sèrie de valors que es de ixen de fer i n'apareixen d'altres de nous. Jo particularment
.Quan els caps aUst que et deixa m ' í e e,sforç
se tmana la ° -1 molt en la intr
tat de s e tmana la gent descansa és d fa f)OCa " quan nosal t res t rebal lem més . Es q ü e s t i ó de pensar que treballem perquè la resta faci festa. És molt bonic que et vinguin a comprar un pastís perquè celebren una festa. - L'any 41 o 4 2 va fundar-se la botiga. Com ha evolucionat la botiga des de llavors? - El que es feia molts anys endar-
at intro
ducció de la fruita natural en la pastisseria. El resultat és molt bo i
disfruto molt treballan-t'hi. D'altra banda, la xocolata també és un element puntal de la meva pastisseria. Tot això fa que aquesta sigui una feina molt viva, que has d'estar movent-te constantment. Jo sempre dic que aquesta feina ha donat molta vida a la indústria.
Cal no oblidar que de l'artesania neix la indústria. El pastisser artesà no té altre camí que anar-se desmarcant de la indústria. La indústria va copiant. Recordo també quan vaig començar en el món de la pastisseria que el meu pare m'explicava que quan ell va començar ja deien que aquest era un ofici que s'acabava perquè la indústria s'ho anava menjant tot. I també ho vaig sentir jo quan vaig iniciar-me però és que avui encara ho estem dient. Es deia que era un ofici que no tenia futur i el temps ha dit que aquest és un gran error.
— La maquinària que s'utilitza en la pastisseria artesana ha evolucionat? — És evident que ha evolucionat però ho ha fet en l'aspecte purament estètic. Jo tinc una màquina a casa que fa 48 anys que hi és i jo en tinc 50. Però és que les màquines que hi ha avui per substi-tuir-les són iguals, fan exactament la mateixa feina. — Parli'ns de les seves especialitats: les margarides, els galls del Monestir, les neules artesanes i les gofres. -Cadascuna d'elles té una petita història al darrere.Les margarides i les neules són la continuïtat de les que feia el meu pare, les gofres les vaig començar a fer per insistència de la meva filla Anna i els galls del Monestir van ser gràcies a una genialitat de la meva dona Victòria. — Com definiria la pastisseria que vostè fa? — És una pastisseria 100% artesana. Sempre m'he preocupat més pel resultat final, que és él gust que et deixa a la boca. És u|ia pastisseria absolutament honeita i artesana. Treballo amb productes del tot naturals. Jo tinc clientes que abans em deien que la crema que jo faig és molt bona, però no tant com la que feia ql meu pare. I la crema que jo faig és la mateixa que la que feia éj meu pare. El que ha canviat s|ón els productes, que ja no són éls mateixos que hi havia llavorsj
Rèplica IORDI CASAS
I le tic confessar que hi ha vegades que em costa triar el tema de la columna. Aquesta n'és una. M'agradaria parlar del mullader que s'ha organitzat amb la desfilada militar del proppassat dissabte i fer alguns comentaris a alguna de les excrecions intel· lectuals aparegudes a la premsa sobre el tema (a la de casa nostra, per exemple i sense anar gaire lluny). El redícul fet per alguns en aquesta qüestió és equi-parable al que es pot fer -com recordava recentment un incisiu columnista a la premsa barcelonina-com a conseqüència del poti-neig que està patint la figura de Martí i Pol. Primer algú decideix que és el nostre poeta nacional per excel·lència i després se'l passeja (amb cadira de rodes inclosa i això ho dic amb respecte, admiració i tristesa) de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, pensant que l'impuls assolit serà suficient per arribar fins a Estocolm. Però com que he de parlar d'aquí, em referiré i sense que serveixi de precedent, a un article que m'ha esmentat explícitament com a columnista. Ho ha fet picant allà on no ho havia de fer, referint-se al meu capteniment polític, el qual té poc a veure amb el meu compromís setmanal. Que la meva ploma (i és un dir) sigui crítica, no vol dir que sigui partidista. A més, coincidirà amb mi que unes quantes línies en una premsa majoritàriament favorable als que ens governen des de fa no sé quants anys, és com una gota en un got d'aigua. D'altra banda, la crítica sempre ha estat més productiva (i constructiva) que el cofoisme i la servitud que comporta haver d'actuar com a intel·lectual orgànic. Si llegeix detingudament les meves columnes, podrà comprovar que hi ha més de passió per la meva ciutat, que no pas de menyspreu i tantsemenfotisme. Deixi'm acabar amb una pregunta. Si bé és cert que diversos alcaldes de la ciutat veïna i de la meva corda viuen o han viscut a Sant Cugat, quants conciutadans nostres han hagut d'anar a viure a ciutats properes governades per alcaldes de la mateixa corda? Què deu tenir la nostra ciutat que fa que molts marxin? Potser és a causa de les meves columnes?
,A GALERIA DE A R Q U I T E C T l ; r \TER!A - LEGALïZÀf ION - INTERIORJSVfí i • -JARnLM'.UIA - PARQUES - CAMPTVG?
AI»K • n i \ \ | \
Í b 1 a d e 8 7 - O S 1 9 0 S a n t C u » ; ? ! d e i V a l !
top related