detecció precoç dels senyals dalarma de trastorn de lespectre autista. 2018
Post on 17-Mar-2018
407 Views
Preview:
TRANSCRIPT
Detecció de senyals d'alarma de
risc de TEA durant els primers anys de vida
25 de gener del 2018
Col·legi oficial de metges de Lleida
Marina Mestres Martorell: Psicòloga i fisioterapeuta. Fundadora Espai Essen, Lleida.
Assessora de l’Associació Plançó i col·laboradora de l’Associació Asperger, Lleida.
Professora associada de la Universitat de Lleida (UdL).
Coordinadora del Centre de Formació i Recerca de Carrilet, Barcelona.
Formació en Parent – Infant Psychotherapy, Londres
Índex
• Desenvolupament normal 0-1 i
detecció precoç de senyals
d’alarma
• Escales de cribatge
– ADBB, Guedeney
SENYALS D’ALARMA EN LA
PRIMERA INFÀNCIA
- Detecció de risc d’afectació del desenvolupament de l’infant. No diagnòstic
- Derivació per a una intervenció precoç
Interacció social
Absència de capacitat
simbòlica i conducta
imaginativa
Comunicació i llenguatge
Trastorn psicobiològic de la intercomunicació i la interacció
30 primers mesos de vida
Es considera una de les patologies més greus del
desenvolupament, conducta i comunicació.
Tríada de Wing (1981) Llúcia Viloca (2003)
Epidemiologia i etiologia
OMS (mundial): 1 de cada 160 www.who.int/mediacentre/factsheets/autism-spectrum-disorders/es/ Autismo Europa: 1 de cada 100 (www.autismo.org.es/sobre-los-TEA/trastorno-del-especto-del-autism Autismo Speaks: 1 de cada 68 (www.autismspeaks.org/what-autism/prevalence) 4 nens: 1 nena (Fombonne et al., 2011)
National Health Report (EEUU). (Zablotski et al., 2015)
F. BIOLÒGICS F.
PSiCO
F.
SOCIALS
Etiologia multifactorial: factors genètics i ambientals (Baron-Cohen et al., 2013
87,5 % mostren signes alarma en els vídeos durant el
primer any.
FASE PRODRÒMICA DE L’AUTISME, PRE –
AUTISME, RICS D’EVOLUCIÓ AUTISTA
Entre el 30 i 50% de les famílies saben que alguna cosa està passant durant el 1r any.
Tarden 41 mesos de mitja des de que consulten a quan reben un diagnòstic.
POBLACIÓ VULNERABLE
Germans (10-20%, 80% entre bessons) o antecedents directes (Szatmari et al., 2016, Pisula et al., 2015)
Grans prematurs (25%) (Padilla et al., 2015)
Infants que han patit llargues hospitalitzacions
Infants adoptats (6-10%) (Rutter et al., 1999)
Infants maltractats o negligits (11%) (Green et al., 2013)
Mares amb depressió o altres trastorns psiquiàtrics (Burtchen et al., 2013)
Infants discapacitats físiques, psíquiques i/o sensorials (7-15% en PC) (Christensen et al., 2014; Delobel-Ayoub et al., 2017; Cascio et al., 2010)
El creixement del cervell
(períodes crítics i sensibles)
0 mesos 12 mesos 18 mesos 6 mesos
No imitació
N. mirall
No CO No somriure
social
Dificultats intersubjectivitat primària i
secundària
Alteracions motrius
3 mesos Naixement 2 anys
Senyals Sorolloses
• Rebuig contacte ocular, plor indiferenciat, hipotonia…
Senyals Silencioses
• Mirar sense veure, no mostrar interès en la relació…
Mirada
Balbuceig
Reclamar
Menjar
Mai Sempre Rarament Freq >2
SENYALS D’ALERTA:
INFANTS – ESTIL RELACIONAL DELS PARES
PER EXCÈS – PER DEFECTE
Escala Stella Acquarone
Estudis vídeos domèstics (Muratori i Maestro; St Clair, Danon-
Boileau, Trevarthen; Massie)
INFANTS
S’observen signes d’alarma entre els 3 i 6 mesos
Fins a 41 mesos des del primer signe al diagnòstic
Dificultats de comunicació
Diferències en la qualitat i forma dels moviments expressius: no senyalen (per declarar o comprendre), anticipen la intenció de l’altre o usen gestos comunicatius
Manca d’iniciativa
Manca de modulació emocional
PARES
Més intrusius
Més estimulació física
Canvien relació per un objecte
Canvien to de veu
Criden més vegades al nen pel nom
Es tornen més silenciosos
Senyals d’alarma en el nadó i la família
Percepció amodal Des del naixement
STERN
Tendència innata a la integració dels diferents
canals sensorials: tacte, visió i oïda.
MELTZOFF & MOORE
Experiment interacció canals tàctils i visual.
Senyals d’alarma (SA) -Hipo/Hipersensibilitat en la reacció a l’entorn (Roberton et al., 2017) (exposar a una llum, soroll sobtat (Brazelton, NBO)
"Ara la vostra ment és una habitació on hi ha vint ràdios, cadascuna sintonitzada en una freqüència diferent, que emeten paraules i músiques de manera estrident. Les ràdios no es poden apagar ni tenen cap regulador del volum, l’habitació no té porta ni finestres i només podeu descansar una mica quan us sentiu massa esgotats per mantenir-vos desperts”.
Naoki Higashida
0 – 30 dies i 2 mesos
https://www.youtube.com/watch?v=k2YdkQ1G5QI
• ALHORA MOTRIUS I SENSORIALS
• FUNCIONS
• PER CONÈIXER LES INTENCIONS
• ACCÉS DIRECTE AL MÓN DELS ALTRES ( SIMULACIÓ encarnada (Gallese et al., 2012) i ressonància IMMEDIATA ) – EMPATIA
• APRENENTATGE PER IMITACIÓ
• AJUDEN A LA DIFERENCIACIÓ (ESTAT DEFAULT )
- Nadons de 10 dies imiten expressions d’alegria, tristesa.. (Haviland et al., 1987)
- Fenòmen de ressonància emocional (Dondi et al., 1999)
(Rizolatti et al., 2006)
(Hobson et al)
SA: Manca d’imitació Picar de mans, dir adéu o imitar
moviment de joguina
IMITACIÓ
4 mesos
Mirada / somriure social* Contacte Kocular en declivi entre els
2 i els 6 mesos (Jones i Klin, 2013)
Intersubjectivitat
primària
“Cuando cogía los bebés de otras madres y me miraban a los ojos me preguntaba por qué el mío no lo hacia”
“No s’adaptava al meu cos, era com un sac de patates o una nina
de drap”
Diàleg tònic
SA: Manca de contacte ocular i somriure social
Cuidador somriu a l’infant i observar resposta
Muratori & Maestro
Contingència
A partir dels 3 mesos ajustament progressiu del mecanisme de contingència perfecte cap
a menys perfecte.
A partir dels 5 mesos preferència per les interaccions no-contingents.
SA: Preferència per contingències perfectes
Joc del cu-cut
5 mesos
Contingències perfectes i imperfectes
Responen a la relació però no la inicien.
Alteracions motrius Anamnesi
• “No suportava estar estirada sobre la seva panxa, ni sabia amb 8 mesos girar cap als costats”
• “No entenia perquè no podia agafar sol el biberó amb les 2 mans”
• “Posava tot el seu cos rígid i apretava fort la cara mentre mirava la llum que entrava per aquella finestra, és lo únic que el calmava”
• “Semblava que no existia el seu costat esquerre, excepte quan usava la seva mà per passar-la per davant de la cara com per estimular-se, però com si no fos seva ...”
Noves hipòtesis:
• L’ aïllament social, el retard emocional i cognitiu i el trastorn del llenguatge propis de l’autisme són conseqüències secundàries d’un trastorn motor (Trevarthen & Delafield-Butt, 2013)
Alguns marcadors motors precoços d’autisme són (Teitelbaum):
• Asimetria
• Dificultats en la integració de la línea
mitja
• Problemes en els reflexes motors
(d’evitació i d’apropament)
7 – 9 mesos
Permanència d’objecte*
Balbuceig canònic
Primeres consonants, bilabials com [p] i nasals com [m] i la primera vocal [a]. Articulació primeres síl·labes canòniques, que es caracteritzen per la combinació de consonants i vocals.
Por als estranys
http://abansprimeresparaules.upf.edu/
SA: No cerca objecte desaparegut Amagar objecte i que el busqui
SA: No reacció o reac. Excessiva
Observar entrada a la consulta
SA: No balbuceig/excessiu Observar cond. espontània
9-14 mesos. SOCIO-EMOCIONAL
Resposta a l’atenció conjunta
Iniciació espontània d’atenció conjunta
Diàleg Sincrònic
Presa de torns
Interès en compartir
jocs
El dèficit de la intersubjectivitat secundària conseqüència de les disfuncions de base: preferència contingència perfecte, no curiositat, no iniciar la relació.
Intersubjectivitat secundària.
Atenció conjunta*
SA: No senyala, no segueix dit adult
Senyalar alguna cosa a distància/ observar si senyala espontàn.
TOMASELLO, 2005
Índex
• Desenvolupament normal 0-1 i
detecció precoç de senyals
d’alarma
• Escales de cribatge
– ADBB, Guedeney
– M-CHAT-R, Robins
1. Expressió del rostre
2. Contacte visual
3. Activitat corporal
4. Gestos auto-
estimulació
5. Vocalitzacions
6. Vivacitat a la reacció a l’estimulació
7. Relació 8. Atractiu
del nen
Escala ADBB, Guedeney (0-2a)
- Context d’avaluació pediàtrica (relació amb el metge/infermera) - 8 dimensions - Puntuació 0 (no anormalitat) – 4 (clara anormalitat)
OBSERVACIONES DE LOS PEDIATRAS O VISITADORES MEDICOS:
I. ¿Ha establecido el niño contacto ocular con usted durante la exploración?
II. Atraiga la atención del niño, señale un objeto interesante de la habitación y diga: "¡Mira¡
¡Hay un (nombre del juguete)!. Mire la cara del niño. ¿Mira el niño lo que usted señala? (1)
III. Atraiga la atención del niño, dele una tetera y una taza de juguete y diga “¿puedes
servirme una taza de té?" ¿Simula que le sirve té, bebida, etc. ? (2)
IV. Dígale al niño “¿dónde está la luz?” ¿Señala con el índice la luz? (3)
V. ¿Sabe hacer una torre de cubos? ¿Cuántos cubos pone en la torre?:...............).
M-CHAT-R (Robins et al., 2009)
Edat administració: 18-30 mesos Screening recomanat: 18 i 24 m (American Pediatric Association, any)
Setting: visita pediàtrica
Qüestionari per pares
ALGORITMES Baix risc: 0-2 punts Risc mig: 3-7 punts Risc alt: 8-20 punts
*No= 1 punt (risc), excepte ítems 2, 5, 12 (si= 1 punt)
Alta sensibilitat i baixa especificitat risc de falsos
positius!
TAKE HOME!
L’equip de pediatria i neonatolgia té un paper clau en la detecció ja que la consulta pediàtrica és un context natural idoni per observar les senyals d’alarma i recollir les preocupacions de la família des del naixement.
Sempre hem de donar
importància a les
consultes
paternes/maternes
relacionades amb la
comunicació o la
conducta dels infants
Moltes gràcies!
carrilet@carrilet.org essen@essen.cat
Tipus de vincle
• Segur
• Insegur – evitatiu
• Insegur – ambivalent o resistent
• Insegur - desorganitzat o desorientat
top related