croac, croac!

ELS ÉSSERS VIUS

Estefania Mantas

Mar Sanchez

Núria Torres

Marta Vico

Jordi Vinyals

Ciències experimentals

3r Grau de Primària

CURS 2011- 2012

CROAC, CROAC!

Hi havia una vegada una

família formada per tres

tortugues: la mare, el

pare i la Closqueta, la

filla.

Un dia, caminant per la vora del llac, es van trobar una granoteta plorant .....

Hola petitona, què et passa? Com et dius?

Em dic Croaqueta i he perdut la meva família i els meus amics. No

sé on anar…

Pots venir a casa amb nosaltres!

És clar, petita, vine i et donarem

de menjar!

De veritat? Sou molt amables!

Van anar tots cap a casa i allà es van quedar durant tot l’hivern. A mesura que

passaven els mesos, la Croaqueta s’anava

adonant que no era igual que la seva nova família

i...

Quan va arribar la primavera amb la

calor i les plujes, la petita, que ja no era tan petita, va sentir una necessitat de sortir a buscar a la

seva família de veritat.

Així doncs, va començar la seva nova aventura. Ella volia trobar la seva família, però no podia anar gaire ràpid perquè havia après a caminar

igual que les tortugues.

Pel camí, va començar a escoltar uns sorolls molt cridaners i atractius...

Eren uns nous amics… ELS GRILLS!

El seu soroll era “cric-cric” i no paraven de fer-lo. Ella es va posar molt contenta però va sorgir un fet inesperat:

Correu, correu! Que ve una

granota!

De veritat? Tu no ets com les altres…

Que no! Que jo vull ser amiga vostra!

M’encanta el sorollet que feu!

Tranquils! No us faré mal!

Que no? Sempre ens dieu el

mateix i al final ens mengeu!

La Croaqueta va agrair molt l’ajuda dels grills i va seguir el seu camí. Va passar per un bosc ple d’arbres i entre les plantes va sortir una serp i ...

Com les altres? On són les

altres?

Jo l’últim cop les vaig veure

banyant-se al llac!

No tens por de mi?

Per què hauria de

tenir por de tu?

Perquè tu acostumes a ser

el meu dinar!

Se li va llençar a sobre…!

Aleshores la Croaqueta es va apartar de la serp i aquesta va quedar bocabadada al veure que la granoteta no saltava.

Per què no saltes?

Perquè camino.

Ets la primera granota que conec que no sap saltar!!

Ets una granota molt estranya, així doncs,

no et menjare i et deixo que continuïs

el teu camí.

La Croaqueta va arribar a un llac i allà va conèixer un ànec...

Hola granoteta, què fas per

aquí?

Estic buscant a la meva

família. Has vist altres granotes ?

Sí, normalment són a l’altra

banda del llac. Puja que t’hi

porto!

La Croaqueta no s’ho podia creure, li va donar les gràcies a l’ànec i tots dos van anar cap a l’altre punta del llac. Pel camí la granoteta anava escoltant uns sorolls molt familiars, però no sabia ben bé que eren.

Senyor Ànec, què

són aquests sorolls?

Són els reucs de les granotes,

això vol dir que estem molt

aprop d’elles.

CROAC,

CROAC,

CROAC!!

Finalment, van arribar a l’altra banda del llac i allà hi havia la seva família. L’ànec la va deixar i va marxar.

La Croaqueta es va quedar amb la seva família. A mesura que es va fer gran la granoteta ja va saber fer “croac-croac” i també va aprendre a saltar. Ja era una més de la família.

Ei! Mireu!!És la

Croaqueta!!

Et portem mesos

buscant!!!

Vet aquí un CRIC, vet aquí un CROAC…

AQUEST CONTE S’HA ACABAT!