comentari hidrograma
Post on 16-Jan-2015
3.774 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
COMENTARI D’UN HIDROGRAMA
ISAAC BUZO SÁNCHEZ IES EXTREMADURA
Montijo (Badajoz)Fuente: wikimedia
1r LECTURA DE LA GRÀFICA
IDENTIFICACIÓ DE LA GRÀFICA I DELS SEUS ELEMENTS VISIBLES
PR
OC
ÉS
PE
R F
ER
UN
CO
ME
NT
AR
I
2n INTERPRETACIÓ I ANÀLISI DELES DADES DE L’HIDROGRAMA
3r CONCLUSIONS
Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
1r LECTURA DE LA GRÀFICA
IDENTIFICACIÓ DE LA GRÀFICA I DELS SEUS ELEMENTS VISIBLES
Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
Un hidrograma és una gràfica que representa la variació del cabal de la corrent d’un riu en un punto concret (estació d’aforament) en funció del temps. El cabal a l’eix vertical i l’escala temporal a l’horitzontal.
El seu ús és útil per a analitzar el règim d’un riu (escala temporal àmplia) o les crescudes del riu (escala temporal breu).
A. DEFINICIÓ DEL TIPUS DE GRÀFICA
Cabal
Escala temporal
Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
El cabal es pot representar en nombres absoluts (m3/s) . Aquest tipus de representació és apta sobretot per a estudis d'escales temporals breus (crescudes momentànies d'un riu).
O mitjançant un nombre relatiu denominat “Coeficient de cabal” que és la relació existent entre el cabal mensual i el cabal anual (també anomenat mòdul). Aquest tipus de gràfic és útil per a determinar les característiques mitges del riu (règim, alimentació…) i poder comparar uns rius amb uns altres.
Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
A. DEFINICIÓ DEL TIPUS DE GRÀFICA
CC= Coeficient de cabal (també representat amb K)
M= Mòdul absolut (Cabal mitjà annual)
Mr= Mòdul relatiuCm = Cabal mitjà mensual
(per cada mes)
CC = Cm / M
B. IDENTIFICACIÓ DELS ELEMENTS VISIBLES DE L’HIDROGRAMA
Identificació de l'estació d'aforament (si sabem a quina conca es troba ens ajudarà a identificar les característiques del riu). Si no apareix hauríem de deduir la seva localització.
Identificació de la forma de representar el cabal (en nombres absoluts o nombres relatius).
Identificació de les dades numèriques oferides: normalment apareixerà el Mòdul (M=cabal mig anual) i poden aparèixer altre dades.
Escala temporal: normalment si estem estudiant el règim d'un riu apareixerà una escala mensual; si estudiem crescudes puntuals l'escala pot ser diària, horària i fins i tot inferior.
Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
2n INTERPRETACIÓ I ANÀLISI DELES DADES DE L’HIDROGRAMA
Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
-Si CC = 1: El cabal d'aquest mes és igual a la mitjana anual. -Si CC < 1: El cabal d'aquest mes és inferior a la mitjana anual. -Si CC > 1: El cabal d'aquest mes és major a la mitjana anual.
A. INTERPRETACIÓ DE LES DADES (Per la gràfica de coeficients)
El gràfic representa el coeficient de cabal (CC o K), això és, la divisió entre el cabal mig de cada mes (Cm) i el cabal mig anual (M).
CC= Cm/M
Això significa que:
Normalment el CC no sol ser major de 3 (tres vegades la mitjana anual), per la qual cosa les gràfiques solen estar escalades de 0 a 3 (excepte les que presenten grans crescudes: règim nival pur)
Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
B. ANÀLISI DE LES DADES (Per la gràfica de coeficients)
Cabal per damunt de la mitja anual
Cabal per baix de la mitja anual
Assenyalarem una línia en el CC = 1 i veurem quins mesos estan per sobre de la mitjana de cabal anual i quins per sota.
Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
B. ANÀLISI DE LES DADES(Els dos tipus de gràfiques)
Assenyalarem tant els pics màxims i mínims principals com els secundaris del cabal, identificant els mesos (i estacions) en els quals es produïxen.
Pic màxim principal
Pic mínim principal
Pics màxims secundaris
Pic mínim secundari
Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
B. ANÀLISI DE LES DADES(Els dos tipus de gràfiques)
Assenyalarem aquells casos en els quals els pics màxims i mínims siguin excessivament extrems (major de 2 o pròxim al zero) el que ens indicarà l'existència de crescudes estacionals (màxims) o estiajes. Aquestes dades ens ajudaran a identificar el tipus de règim fluvial
Estiatge
Crescuda
Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
3r CONCLUSIONS:
a)Determinació del règimb)Determinació de la zona geogràfica
c)Aprofitament i regulació
Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
A. RÈGIM DEL RIU
A partir de les dades analitzades anteriorment hauríem de definir el règim del riu al que pertany l'estació d'aforament i amb això donar resposta a les següents qüestions:
a) Les raons de la variabilitat del cabal al llarg de l'any b) Les raons dels pics màxims i mínims, tant principals com secundaris. c) Les raons per la qual es produïxen les crescudes i estiatges.
Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
A. RÈGIMS FLUVIALS: TIPUS
Règim fluvial: Variació del cabal d'un riu al llarg de l'any, depenent de la distribució de les precipitacions i de la quantitat de neu. Altres factors que intervenen són: Temperatura de la conca, l'evaporació, el relleu, la geologia, la vegetació i l'acció humana.
D'acord amb això pot parlar-se de:
•Règim nival, •Règim pluvial (oceànic, mediterrani o subtropical) •Règim de transició o mixt (nivo-pluvial o pluvio-nival)
Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
A. RÈGIMS FLUVIALS: TIPUS
Règim nival:
El cabal està determinat per la fusió de la neu. Màxims a la primavera (desglaç) i mínim a l'hivern (neu retinguda en les muntanyes). Localització geogràfica: rius de muntanya.
Tipus: Nival pur: Ríos d'alta muntanya. Màxims tardans (estiu).
Máximo nival en primavera y
verano
Mínimos en invierno
Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
A. RÈGIMS FLUVIALS: TIPUS
Règim mixt:
El cabal està determinat tant per la fusió de la neu com per aports pluvials. Tenen un màxim estival (neu) i altre tardorenc (pluja). Localització geogràfica: Rius de mitja muntanya amb màxim principal nival (primavera o inici de l'estiu) i secundari pluvial (tardor) tipus:
-Nivo-pluvial (escassesa d'aigua a l'hivern: retingudes en les muntanyes)
-Pluvio-nival (aigües altes a l'hivern, no es reté tanta neu, llarg estiaje)
Màxim nival primaveral
Escassesa d’agua hivernal
Máxim secundari pluvial
Aigües hivernals altes
Màxim nival primaveral
Màxim secundari
pluvial
Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
A. RÈGIMS FLUVIALS: TIPUS
Règimn pluvial (1):
El cabal està determinat en exclusiva per les precipitacions .
- Règim pluvial oceànic. Són els rius del vessant cantàbric. Cabal abundant. Pics màxims Hivernals. Període estival amb cabal inferior al mitjà.
-Règim pluvial mediterrani pur. Rius del llevant espanyol. Presenten tres pics màxims (coincidint dos d'ells amb les precipitacions de primavera i l'altre amb les de tardor) i tres mínims menys acusats (un correspon a l'estiu i els altres a períodes intermedis a la primavera i hivern).
3 Màxims
3 Mínims
Estiatje
Màxim
Cabal abundant
Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
A. RÈGIMS FLUVIALS: TIPUS
Règim pluvial (2):
-Règim mediterrani continentalitzat. Rius de l'interior de la península. Estiaje llarg i pronunciat a l'estiu i dos pics corresponents a les pluges de tardor i primavera.
-Règim pluvial subtropical. Rius del litoral sud. Cabal escàs i irregular. Estiatge llarg (fins a set mesos per sota de la mitjana). Màxims al final de l'hivern.
Estiatge
Màxim
Estiatge
Màxim hivernal
Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
B. DETERMINACIÓ DE LA ZONA GEOGRÀFICA
Rius de règim nival o mixt: zones d'alta o mitja muntanya de la península.
Rius de règim pluvial oceànic: Rius del vessant cantàbric.
Rius de règim pluvial mediterrani pur: Rius del litoral llevantí.
Rius de règim pluvial mediterrani continentalitzat: interior de la península
Rius de règim pluvial subtropical: rius de la Conca Hidrogràfica Sud.
Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
C. DETERMINACIÓ D’APROFITAMENTS I REGULACIÓ
Depenent del cabal del riu, la seva regularitat o la seva estacionalidad, es poden plantejar possibles
aprofitaments per a: Ús agrícola: reg Ús Hidroelèctric Usos recreatius Altres usos…
Depenent del cabal del riu, la seva regularitat o la seva estacionalidad, es poden plantejar una sèrie d'infraestructures que serveixin per a la regulació:
El proveïment d'aigua Evitar catàstrofes
Navegabilidad Altres…
Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
top related