climes i paisatges del mÓn - totsplegats.files.wordpress.com · • la vegetació és inexistent i...
Post on 15-Sep-2019
8 Views
Preview:
TRANSCRIPT
Els ecosistemes de la Terra
• Els ecosistemes càlids• Els ecosistemes temperats• Els ecosistemes freds
Els ecosistemes càlids
• Paisatges de clima equatorial.• Paisatges de clima tropical.• Paisatges de clima desèrtic.
Els paisatges equatorials
• Es localitzen a costat i costat de l’equador, entre 5 i 10º de latitud:Àfrica central i Golf de Guinea.L’Amazònia a Sudamèrica.Indoxina a Àsia
Els paisatges equatorials
• Temperatures molt elevades durant tot l’any.
• Mitjana anual 25ºC.• No hi ha oscil.lació
tèrmica.• Pluges molt abundants
superiors als 2000 mm anuals.
• Tempestes diàries al capvespre.
• Elevada humitat.
Ela paisatges equatorials
• La vegetació característica és la selva o jungla.
• Boscos molt frondosos.• Gran diversitat d’espècies.• Arbres alts i exuberants.• Fulles grans i molt verdes.• Sotabosc inexistent.• Gran reserva d’humitat.• Pulmó de la terra.
Els paisatges tropicals• Es localitzen entre 5 i
35º de latitud, sobretot a les zones entre l’equador i els dos tròpics:Amèrica Central, Amèrica del Sud (Brasil), sud d’Àfrica, sud-est d’Àsia i est d’Austràlia.
Els paisatges tropicals
• Temperatures força altes tot l’any. Mitjana entre 20 i 30ºC.
• Major amplitud tèrmica,que en les àrees equatorials, entre 5 i 10ºC.
• Precipitacions diferents segons la zona.
• Tropical humit: precipitacions abundants tot l’any.
• Tropical sec: precipitacions abundants només durant una estació a l’any (juliol-octubre).
Els paisatges tropicals.
• La vegetació canvia a mida que ens allunyem de l’equador.
• A les zones de latitud més baixa: bosc tropical.
• A les zones de latitud mitjana: la sabana.• A les zones de latituds més altes, properes
als deserts: l’estepa.
Els paisatges tropicals
• El bosc tropical és molt similar a la selva.
• Diversitat important d’espècies: caoba, bambú, cedre, noguera
• Frondositat, verdor i alçada.
• Existència de sotabosc.
Els paisatges tropicals.• La sabana és la vegetació
més característica dels paisatges tropicals.
• Arbres poc abundants i dispersos: acàcia, baobad, eucaliptus.
• Herbes altes i arbustos verds durant l’estació plujosa i secs durant la resta de l’any.
• Plantes adaptades a resistir la sequera: multiplicació d’arrels subterrànies.
Els paisatges tropicals.
• A mesura que ens allunyem de l’equador l’estació de pluges és més curta.
• La vegetació és més pobra de fulla dura i matolls espinosos.
• Apareixen zones de sòls pelats.
• La sabana ha donat pas a l’estepa.
Els paisatges desèrtics
• Ocupen el 15% de la superfície continental.
• Es localitzen entorn als tròpics, sobretot a l’Hemisferi Nord.
• Els deserts més coneguts es troben a Àfrica: el Sàhara, el d’Aràbia i el Kalahari.
Els paisatges desèrtics.
• Temperatures molt altes durant tot l’any. Mitjanes entre 17 i 22ºC.
• Grans oscil.lacions tèrmiques entre el dia i la nit, de 20 a 25ºC.
• Pluges inferiors als 250 mm anuals.
• Sequedat extrema de l’aire. Humitats molt baixes sobre el 20%.
• L’aire sec té gran capacitat d’evaporació, reseca la terra i absorbeix amb rapidesa l’aigua de la pluja.
Els paisatges desèrtics.
• La vegetació és inexistent i el sòl queda cobert de sorra, esdevenint totalment àrid.
• Trobem només plantes xeròfiles, com els cactus.
• Existència d’oasis amb palmeres datileres que fan ombra als arbres fruiters, al blat de moro i a algunes hortalisses.
Els ecosistemes temperats
• Paisatges de clima mediterrani.• Paisatges de clima oceànic.• Paisatges de clima continental.
Els paisatges mediterranis
• Localitzats a les costes orientals dels continents situades entre 30 i 45º de latitud.
• La zona més àmplia és la banyada per la mar Mediterrània, que dóna nom al clima.
Els paisatges mediterranis
• Temperatures suaus, no molt fredes a l’hivern.
• Estius força calorosos fruit de l’entrada dels anticiclons tropicals.
• Precipitacions escasses a l’estiu i abundants a la primavera i tardor.
Els paisatges mediterranis• La vegetació típica és el
bosc mediterrani de fulla perenne.
• Arbres baixos, de tronc llenyós i fulles dures, petites i punxagudes, adaptades a l’estalvi d’aigua.
• Les principals espècies són pins i alzines.
• També s’hi desenvolupa el matoll espinós de fulla petita.
Els paisatges mediterranis
• Quan la tala, el pasturatge o els incendis forestals fan desaparèixer el bosc hi creix un matoll molt dens amb arbres dispersos: la garriga.
El paisatge mediterrani
• Quan els arbres desaperixen i els matolls són menys densos, amb zones sense vegetació, parlem de:
la màquia.
Els paisatges oceànics.
• Es troben a les costes occidentals dels continents entre 40 i 60º de latitud.
• A l’Hemisferi Nord comprèn la costa occidental d’Europa i Amèrica del Nord.
• A l’Hemisferi Sud la costa del sud de Xile i Argentina; la costa sud-est d’Austràlia i Nova Zelanda.
Els paisatges oceànics.
• Temperatures suaus durant tot l’any.
• Poca oscil.lació tèrmica.
• Pluges abundants,(més de 1000 mm anuals) sobretot a la tardor i l’hivern.
Els paisatges oceànics.
• La vegetació típica és el bosc caducifoli.
• Aquest bosc ocupa el 15% de la superfície forestal del planeta
• Les principals espècies són els roures, faigs i castanyers.
Els paisatges oceànics.
• En zones de boira persistent, humitat molt alta i vents molt violents hi trobem la landa.
• Es tracta d’una coberta de mates espinoses sense arbres.
Els paisatges oceànics.
• La tala d’arbres ha fet que es desenvolupi la pradera en moltes àrees.
• Grans extensions verdes que són pastura natural per la ramaderia.
Els paisatges continentals
• Es localitza en indrets allunyats de les masses d’aigua, entre 40 i 70º de latitud.
• Ocupa les terres de l’interior d’Europa, d’Àsia i d’Amèrica del Nord.
Els paisatges continentals.
• Temperatures extremes, molt altes a l’estiu i força baixes a l’hivern amb oscil.lacions tèrmiques de fins a 25ºC.
• Les precipitacions són escasses i es concen- tren bàsicament a l’estiu.
El paisatge continental.
• A les zones més al Nord, on els estius no són tan calorosos hi trobem la taigà o bosc de coníferes.
• Són arbres de fulla perenne aciculifolis.
• Les principals espècies són els avets, el larix i el pi roig.
Els paisatges continentals
• Més al sud, en zones on les temperatures són molt altes i les precipitacions escasses a l’estiu, la taigà deixa pas a les estepes o praderies.
• Són zones de vegetació molt escassa i sòls àrids.
Els paisatges polars i d’alta muntanya
• Els paisatges polarss es troben als dos extrems de la Terra: al nord del Cercle Polar Àrtic i al sud del Cercle Polar Antàrtic, a més de 70º de latitud.
• Els paisatges d’alta muntanya es localitzen a les zones muntanyenques de més de 2500 m d’altitud.
Els paisatges polars.
• Temperatures molt baixes, poden arribar a –40ºC.
• Només a l’estiu són positives, amb màximes de 10ºC.
• Gran oscil.lació tèrmica.• Pluja quasi inexistent i les
escasses precipitacions que cauen són en forma de neu.
Els paisatges polars.
• A l’estiu, on no hi ha glaç, es desenvolupa la tundra.
• Es tracta de vegetació de molses, líquens i flors de colors .
Els paisatges d’alta muntanya.
• Les temperatures són molt baixes a l’hivern i suaus al l’estiu.
• Les precipitacions es redueixen a mida que augmenta l’altitud, però acostumen a ser força abundants.
Els paisatges d’alta muntanya.• La vegetació varia en funció de tres factors:
altitud, latitud i orientació.• La vegetació es disposa en estatges altitudinals.
top related